RESUM: (a) Els l\u00edmits de l\u2019\u201dautonomia\u201d absoluta de la pol\u00edtica: La realitat social NO \u00e9s nom\u00e9s un espai discursiu. (b) Al capitalisme hi ha fen\u00f2mens inevitables. (c) I construir poble no \u00e9s el mateix a l\u2019estat espanyol de l\u2019article 2 de la Constituci\u00f3 Espanyola (centre) que a Llatinoam\u00e8rica (perif\u00e8ria).<\/p>\n
<\/a> Nota pr\u00e8via: Et pots llegir aquest text sense haver llegit el llibre. Paraula.<\/p>\n <\/a> Icaria acaba de publicar un nou di\u00e0leg de la s\u00e8rie \u201cEn profundidad\u201d. Es tracta del llibre Construir pueblo. Hegemon\u00eda y radicalizaci\u00f3n de la democracia, que vol ser un di\u00e0leg gaireb\u00e9 mentora-deixeble, entre la professora de teoria pol\u00edtica, post-marxista i co-autora el 1985 (amb Ernesto Laclau) de Hegemonia y Estrategia socialista. Hacia una radicalizaci\u00f3n de la democracia, Chantal Mouffe<\/strong>, i el secretari pol\u00edtic de Podemos i polit\u00f2leg, ment brillant i fren\u00e8tica, \u00cd\u00f1igo Errej\u00f3n<\/strong>.<\/p>\n <\/a> Diguem-ho abans de res (abans d\u2019esmolar els ganivets, volem dir): Tot i ser una lectura eminentment te\u00f2rica i potser un xic densa pel p\u00fablic general, \u00e9s una lectura imprescindible per entendre les idees-for\u00e7a que estan darrera d\u2019un dels projectes pol\u00edtico-electorals m\u00e9s sacsejadors en d\u00e8cades -Podemos- i nom\u00e9s per aix\u00f2 ja caldria llegir-lo. S\u2019hi explica, de fet, la hip\u00f2tesi te\u00f2rica que fonamenta el projecte d\u2019Iglesias i companyia, i malgrat que t\u00e9 inter\u00e8s per si sol com a exercici de discussi\u00f3 te\u00f2rica, serveix per comprendre moltes posicions pol\u00edtiques d\u2019aquesta formaci\u00f3 que han generat i generen controv\u00e8rsia, com la no conflu\u00e8ncia amb IU arreu de l\u2019estat, l\u2019ess\u00e8ncia reformista de la seva proposta econ\u00f2mica o el posicionament respecte la q\u00fcesti\u00f3 nacional a l\u2019estat espanyol, entre altres.<\/p>\n <\/a> Agraeixo a Icaria -especialment al Joan Carbonell- haver pogut participar en el debat en una de les presentacions a Barcelona, i fruit d\u2019aquell breu di\u00e0leg i de la import\u00e0ncia pol\u00edtica que penso que t\u00e9 rebatre\u2019n alguns dels plantejaments aqu\u00ed i ara, m\u2019atreveixo a intentar esbossar les aportacions del llibre en una s\u00edntesi barroera per despr\u00e9s centrar la meva cr\u00edtica en un parell de q\u00fcestions que -amb carinyo- m\u2019han tret prou de polleguera al llegir-lo. I contestant preventivament a l\u2019argument de l\u2019\u00cd\u00f1igo que un llibre no ho pot explicar tot, i que aquest volgudament \u00abes deixa coses fora\u00bb com va respondre\u2019m al debat, situo el marc de les (meves) cr\u00edtiques: No s\u00f3n silencis all\u00f2 que inquieta de la publicaci\u00f3, excusables per l\u2019extensi\u00f3 i l\u2019objectiu principal de la mateixa, sin\u00f3 concepcions te\u00f2riques postmodernes que tenen -opino- conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques greus.<\/p>\n <\/a> Marc General (Hegemonia)<\/strong><\/p>\n <\/a> El propi Errej\u00f3n admet que tot i no ser un llibre sobre Podemos, est\u00e0 escrit \u00aba cavall de l\u2019experiencia pol\u00edtica en la qual Podemos \u00e9s un actor central\u00bb i el defineix com \u00abuna conversa que agafa l\u2019excusa de l\u2019an\u00e0lisi del moment pol\u00edtic que estem vivint per posar a provar algunes eines te\u00f2riques i conceptuals\u00bb que els caps pensants de Podemos han pres com a v\u00e0lides per a \u00abtransformar la realitat\u00bb.<\/p>\n <\/a> Efectivament el llibre parla sobretot d\u2019hegemonia, paraula de moda. La preocupaci\u00f3 central de la conversa \u00e9s entendre per qu\u00e8 a vegades hi ha sectors d\u2019una societat que aconsegueixen que la seva visi\u00f3 del m\u00f3n sigui la visi\u00f3 del m\u00f3n que tothom sent i ent\u00e9n com a v\u00e0lida. Una preocupaci\u00f3, per cert, que per molt que ho sembli quan llegeixes els te\u00f2rics \u00abpost\u00bb (post-marxistes com Mouffe, que al seu temps situen la seva aportaci\u00f3 te\u00f2rica a cavall entre Gramsci i el post-estructuralisme) no \u00e9s nova:<\/p>\n <\/a> \u00abLa classe dominant es veu obligada, per poder tirar endavant els fins que persegueix, a presentar el seu propi inter\u00e8s com l\u2019inter\u00e8s com\u00fa de tots els membres de la societat; \u00e9s a dir, a imprimir a les seves idees la forma de la universalitat, a presentar aquestes idees com les \u00faniques racionals i dotades de vig\u00e8ncia absoluta\u201d. Karl Marx i Friedrich Engels<\/strong>, \u00abLa ideologia alemanya\u00bb.<\/p>\n <\/a> La s\u00edntesi errejoniana del qu\u00e8 implica l\u2019hegemonia (que per ser tan post-marxista d\u00e9u n\u2019hi do el qu\u00e8 es deu a aquesta cita anterior marxiana) \u00e9s, per\u00f2, molt suggeridora i distingiria tres nivells de definici\u00f3: \u00abl\u2019encarnaci\u00f3 universal per un particular, la capacitat de seducci\u00f3 i creaci\u00f3 de consentiment i la construcci\u00f3 del propi terreny de la disputa\u00bb. Aix\u00ed, el llibre discuteix per quins procediments els sector hegem\u00f2nics -les classes dominants- s\u00f3n capaces de decidir qu\u00e8 \u00e9s possible i qu\u00e8 no i construir un ordre determinat, descartant amb vehem\u00e8ncia que el mecanisme pugui ser l\u2019engany o la manipulaci\u00f3 (Errej\u00f3n nega tota explicaci\u00f3 basada en la idea gastada de la \u00abfalsa consci\u00e8ncia\u00bb), i entenent que aquest ordre sempre \u00e9s i ser\u00e0 contingent, mai est\u00e0 tancat, i sempre deixa esquerdes pel canvi. Les institucions, de fet, serien equilibris de for\u00e7a congelades.<\/p>\n <\/a> Una altra aportaci\u00f3 interessant sobre el tema \u00e9s la idea que tot poder hegem\u00f2nic ha de bascular entre l\u2019obertura i el tancament (s\u00ed, el tema del tristament c\u00e8lebre n\u00facleo irradiador\u2026). Per ser hegem\u00f2nic ha d\u2019integrar les cr\u00edtiques i les insatisfaccions perqu\u00e8 si no es tanca com una fortalesa i nom\u00e9s li queda la repressi\u00f3 i la por. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha de tancar, perqu\u00e8 si no es desdibuixa i per sentit pels seus objectius. S\u2019ent\u00e9n per tant l\u2019hegemonia com un proc\u00e9s continu i inestable que ha de ser renovat permanentment, en constant disputa.<\/p>\n <\/a> Els autors ens diuen que en aquesta disputa, i en pol\u00edtica en general, cap fet t\u00e9 significat per ell mateix. Fins aqu\u00ed, b\u00e9. I que sobre qualsevol fet hi ha una lluita per donar-li un sentit, per explicar-lo. D\u2019acord tamb\u00e9. Per\u00f2 aqu\u00ed es fa un salt mortal i, com Errej\u00f3n va defensar a la primera de les presentacions a Barcelona, s\u2019arriba al \u00abTot \u00e9s una construcci\u00f3, res una descripci\u00f3\u00bb. Doncs b\u00e9, aqu\u00ed \u00e9s on ja necessito imperiosament deixar de ressenyar aportacions interessants en clau merament pol\u00edtica i denunciar una de les mancances que detecto al llibre (i que per extensi\u00f3 afectar\u00e0 com explicar\u00e9 m\u00e9s endavant al projecte pol\u00edtic de Podemos): la concepci\u00f3 antimaterialista que defensa que \u00e9s el discurs el qu\u00e8 construeix la realitat, una reducci\u00f3 postmoderna de tota realitat social al pla exclusivament textual i l\u2019autonomitzaci\u00f3 absoluta de la pol\u00edtica com a espai de disputa i transformaci\u00f3 al marge de qualsevol din\u00e0mica interna inevitable del capitalisme, en una demostraci\u00f3 que els autors del llibre s\u00f3n m\u00e9s a prop de Derrida i els post-estructualistes que no pas de Gramsci, que s\u00f3n m\u00e9s antimarxistes que postmarxistes i que (com al Consejo Ciudadano de Podemos) sabran molt de Pol\u00edtica per\u00f2 ben poc d\u2019Economia Pol\u00edtica. <\/strong>M\u2019explico.<\/p>\n <\/a> Em serveixo d\u2019una cita de llibre de Mouffe per comen\u00e7ar:<\/p>\n <\/a> \u00abEra el momento en que las obras de autores como Foucault, Lacan o Derrida eran importantes. Nos dimos cuenta de que hab\u00eda, en ese tipo de discurso, unas herramientas te\u00f3ricas que nos permit\u00edan poner en cuesti\u00f3n la concepci\u00f3n esencialista y elaborar una noci\u00f3n de lo social como espacio discursivo (1)<\/strong>, producto de articulaciones pol\u00edticas contingentes, que no tienen nada de necesario (2) <\/strong>y podr\u00edan siempre haber sido de otra forma.\u00bb<\/p>\n <\/a> (1) Sobre \u00ablo social como espacio discursivo\u00bb<\/strong>: Si b\u00e9 \u00e9s leg\u00edtim que l\u2019Acad\u00e8mia europea post 68 necessit\u00e9s oposar-se a la ortod\u00f2xia marxista del moment (un materialisme pseudomarxista, mecanicista i simplista, que va mistificar religiosament la funesta i malinterpretada met\u00e0fora de Marx sobre la base i la superestructura del \u00abPr\u00f2leg a la Contribuci\u00f3 a la Cr\u00edtica de la Economia Pol\u00edtica\u00bb entenent que era l\u2019estructura econ\u00f2mica de la societat l\u2019\u00fanica cosa que determinava un\u00edvocament la consci\u00e8ncia social) tant Derrida com la seva seguidora Mouffe sembla -a la llum de la cita anterior- que potser van anar una mica (tres pobles) massa lluny en la cr\u00edtica, fins a caure en un plantejament tamb\u00e9 simplista i mecanicista, per\u00f2 de tall clarament idealista. Prometo que aviat aterrar\u00e9 de l\u2019\u00e0mbit filos\u00f2fic i que la cr\u00edtica t\u00e9 inter\u00e8s pr\u00e0ctic.<\/p>\n <\/a> Gaireb\u00e9 es podria dir que pels autors res no es pot descriure perqu\u00e8 res ni tan sols \u00e9s. Com denuncia N\u00e9stor Kohan a \u00abNuestro Marx\u00bb criticant al post-estructuralisme de Derrida i en menor mesura de Foucault:<\/p>\n <\/a> \u00abA partir d\u2019aquests anys (es refereix als 70), la mirada cr\u00edtica de la dominaci\u00f3 i l\u2019explotaci\u00f3 capitalista es va despla\u00e7ar des de la gran teoria -centrada, per exemple, en el concepte explicatiu de \u201cmode de producci\u00f3\u201d ent\u00e8s com a totalitat articulada de relacions socials hist\u00f2riques- al relat micro, es va despla\u00e7ar des del q\u00fcestionament del car\u00e0cter classista de l\u2019aparell d\u2019estat a la descripci\u00f3 de l\u2019enfrontament capil\u00b7lar i a la \u201cautonomia\u201d absoluta de la pol\u00edtica.\u00bb<\/p>\n <\/a> Efectivament, i estirant d\u2019aquest percepci\u00f3 de l\u2019autonomia de la pol\u00edtica (i avan\u00e7ant-me en la cr\u00edtica) un podria pensar que si \u00e9s capa\u00e7 de lliurar la batalla correcte en l\u2019\u00e0mbit del discurs (el qu\u00e8 ha fet Podemos) podr\u00e0 obviar realitats objectives<\/strong> i inevitables<\/strong> en el capitalisme com l\u2019exist\u00e8ncia de crisis econ\u00f2miques i la impossibilitat (per exemple) de fer pol\u00edtiques re-distributives (com les que promet l\u2019apadrinat de Podemos Vicen\u00e7 Navarro) en una situaci\u00f3 de baixa rendibilitat capitalista a la que el sistema ha arribat per les seves contradiccions objectives<\/strong> i internes, i no fruit de cap de cap batalla pol\u00edtica aut\u00f2noma lliurada en l\u2019\u00e0mbit de \u00ablo social com a espai merament discursiu\u00bb.<\/p>\n <\/a> I \u00e9s cert com afirma Mouffe al llibre que les classes socials s\u00f3n \u00absubjectes socials constru\u00efts\u00bb, per\u00f2 no es construeixen per una aposta en l\u2019\u00e0mbit merament discursiu d\u2019unes elits intel\u00b7lectuals que es senten cridades a fer grans coses sin\u00f3 en un proc\u00e9s hist\u00f2ric i pr\u00e0ctic que els autors haurien de con\u00e8ixer si fossin seguidors -encara que sigui her\u00e8ticament- de la filosofia de la praxi gramsciana. Com els companys d\u2019Espai Marx recorden un brillant article<\/a> del passat 8 de juliol:<\/p>\n <\/a> \u00abEl subjecte pol\u00edtic alternatiu no preexisteix, no \u00e9s realitat natural, sin\u00f3 que ha de ser constru\u00eft, constitu\u00eft\u200a\u2014\u200a\u201cconstituci\u00f3 del proletariat en classe\u201d\u200a\u2014\u200aperqu\u00e8 en l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 tot \u00e9s hist\u00f2ric. I la construcci\u00f3 no \u00e9s assumpte girling\u00fcista, no \u00e9s creatio verbal, conseq\u00fc\u00e8ncia de referents ling\u00fc\u00edstics buits i flotants, sin\u00f3 conseq\u00fc\u00e8ncia de la generaci\u00f3 organitzada d\u2019un nou fer comunitari, emerg\u00e8ncia de les capacitats i de l\u2019experi\u00e8ncia inherent a aquest, que s\u00f3n les que generen un nou subjecte possible.\u00bb<\/p>\n <\/a> (2) Sobre que en pol\u00edtica res \u00ab<\/strong>no tiene nada de necesario\u00bb<\/strong>: Aix\u00f2 \u00e9s el qu\u00e8 m\u00e9s sobta de tot <\/strong>el plantejament, lliga amb el qu\u00e8 acabo de dir i el llibre \u00e9s ple de refer\u00e8ncies d\u2019aquest tipus. Si entenem que tot est\u00e0 absolutament obert i que no hi ha ni tan sols algunes tend\u00e8ncies \u00absocialment necess\u00e0ries\u00bb (inevitables), vinculades a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un mode de producci\u00f3 capitalista (de fet, no crec que ni que comparteixin que existeixi com a tal com hem dit\u2026) que poden ser estudiades i anticipades, enviem a la paperera de la Hist\u00f2ria ja no les interpretacions ortodoxes de tall sovi\u00e8tic sin\u00f3 a Marx en la seva totalitat i tot el marxisme heterodox i cr\u00edtic (valgui la redund\u00e0ncia). Marx va destinar la major part de la seva vida a descobrir una llei interna (i per tant necess\u00e0ria) de les societats regides pel mode de producci\u00f3 capitalista, i de fet, no en va la magnitud del valor en la seva fonamental Teoria del Valor-Treball es defineix com a \u00abtemps de treball socialment necessari\u00bb. Sense poder aprofundir en aix\u00f2, per profans podr\u00edem dir que el materialisme marxista no \u00e9s determinista per\u00f2 s\u00ed que ent\u00e9n que en una economia mercantil capitalista hi ha coses que passen independentment de la voluntat dels que hi participen, i que fen\u00f2mens com l\u2019aparici\u00f3 del diner, la seva transformaci\u00f3 en capital o l\u2019aparici\u00f3 de les crisis (per posar 3 exemples) no han estat ni s\u00f3n producte de la decisi\u00f3 conscient de cap poder pol\u00edtic, sin\u00f3 fruit del desplegament inevitable de les contradiccions inherents a la relaci\u00f3 social capitalista. Activeu els subt\u00edtols en castell\u00e0 i gaudiu d\u2019aquest breu fragment<\/a> que us selecciono de la primera sessi\u00f3 de les classe de El Capital amb David Harvey per entendre f\u00e0cilment aix\u00f2 que apunto.<\/p>\n <\/a> Tot aix\u00f2 no \u00e9s una discussi\u00f3 erudita i sense conseq\u00fc\u00e8ncies. La concepci\u00f3 reformista de Podemos, d\u2019Errej\u00f3n i Mouffe implica pensar que es pot radicalitzar la democr\u00e0cia des del terreny d\u2019una pol\u00edtica que es pret\u00e9n aut\u00f2noma de l\u2019economia. Mouffe diu literalment que \u00abs\u2019ha de reformular el projecte socialista en termes d\u2019una radicalitzaci\u00f3 de la democr\u00e0cia\u00bb, per\u00f2 en contrast a all\u00f2 que aqu\u00ed defensem, i en contrast per cert a all\u00f2 que defensen els companys de viatge a Podemos Carlos Fern\u00e1ndez Liria i Luis Alegre Zahonero a El orden de El capital, aix\u00f2 \u00e9s impossible fer-ho sense abolir el capitalisme. Li ho vaig comentar a la presentaci\u00f3 a Errej\u00f3n: Estic segur que Liria i Zahonero han d\u2019estar en profund desacord amb bona part del plantejament de Construir Pueblo.<\/p>\n <\/a> Tamb\u00e9 s\u2019ent\u00e9n, a partir d\u2019aquest an\u00e0lisi, -i tornant al tema al tema de la reducci\u00f3 de tota realitat social al pla exclusivament textual- que Podemos no tingui cap problema en evitar la defensa del projecte bolivari\u00e0 de Venezuela, perqu\u00e8 quan la disputa \u00e9s merament ret\u00f2rica, de significants i paraules, un cau f\u00e0cilment en la temptaci\u00f3 del \u00abtot s\u2019hi val\u00bb per guanyar electoralment. Fins i tot val prescindir dels m\u00ednims morals internacionalistes que haurien de portar als l\u00edders de Podemos a defensar aquells que a priori han empr\u00e8s un viatge similar al seu.<\/p>\n <\/a> I per anar acabant, abans d\u2019esgrimir el darrer argument contra aquesta idea de construir poble present al llibre, un darrer fragment d\u2019Errej\u00f3n que ens situa el problema.<\/p>\n <\/a> \u00abA nosotros nos preguntaron much\u00edsimo despu\u00e9s de las elecciones europeas del 25 de mayo de 2014: \u00ab\u00bfcu\u00e1l ha sido la f\u00f3rmula m\u00e1gica por la que sin dinero, sin militancia, ya que apenas acab\u00e1is de nacer, hab\u00e9is logrado un mill\u00f3n doscientos cincuenta mil votos?\u00bb Y claro, esto era dif\u00edcil de decir porque incluso puede sonar arrogante, pero nuestra respuesta era que hay que estudiar. No se puede seguir con una visi\u00f3n de la pol\u00edtica que entiende que cuando ve los gr\u00e1ficos del reparto de parlamentarios o de esca\u00f1os eso es lo que define lo posible. Una pol\u00edtica que como mucho lo que dice es: \u00ablo que yo quiero es agrupar a la izquierda, por eso este trocito de aqu\u00ed de la tarta, que es un 6%, a ver si lo junto todo, uno m\u00e1s uno, m\u00e1s uno, m\u00e1s uno, lleva al 6%\u00bb. Una visi\u00f3n antiesencialista y hegem\u00f3nica de la pol\u00edtica permit\u00eda imaginar que hab\u00eda condiciones que no se ve\u00edan a simple vista pero que estaban ah\u00ed. No eran certezas, pero eran potencialidades de una intervenci\u00f3n u otra, que dibujan una frontera y pueden tender a construir una nueva mayor\u00eda popular de ruptura. La crisis org\u00e1nica del r\u00e9gimen de 1978\u200a\u2014\u200aque no crisis de Estado\u200a\u2014\u200ael surgimiento del 15M y las posibilidades abiertas para la contrahegemon\u00eda y la postulaci\u00f3n de un pueblo nuevo<\/strong>.\u00bb<\/p>\n <\/a> Crisi del r\u00e8gim espanyol (l\u2019oportunitat per construir [un] poble)<\/strong><\/p>\n