{"id":3030,"date":"2015-08-02T00:00:00","date_gmt":"2015-08-02T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=3030"},"modified":"2020-02-15T18:08:03","modified_gmt":"2020-02-15T17:08:03","slug":"elogi-de-l-alliberat-o-biaixos-de-genere-raca-i-classe-en-l-activisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=3030","title":{"rendered":"Elogi de l\u2019alliberat (o biaixos de g\u00e8nere, ra\u00e7a i classe en l&#8217; activisme)"},"content":{"rendered":"<p>Dins els moviments socials m\u00e9s assemblearis, fa anys que es va assolir un consens indestructible: activisme i treball cultural s\u00f3n equivalents i intercanviables. Dit d\u2019una altra manera, mai no s\u2019ha de cobrar per escriure, traduir, corregir, dissenyar cartells, fer p\u00e0gines web o actuar en concerts si \u00e9s per la causa. Des de l\u2019extrema esquerra, es pot pagar un ampli ventall de coses, des de la impremta i la distribu\u00efdora als barrils de cervesa i les caixes de Coca Cola. Potser perqu\u00e8, paradoxalment, pagar empreses expressament capitalistes est\u00e0 molt m\u00e9s assumit que remunerar (si m\u00e9s no parcialment) el treball que duen a terme companys i companyes. Aquest consens es va produir m\u00e9s o menys al mateix temps que el gran gir te\u00f2ric de l\u2019esquerra: per als te\u00f2rics i activistes, la lluita de classes ha passat d\u2019explicar-ho gaireb\u00e9 tot a desapar\u00e8ixer de la majoria de discussions pol\u00edtiques actuals, sepultada sota el 99%, els moviments que no s\u00f3n ni d\u2019esquerres ni de dretes o la gent.<\/p>\n<p>En l\u2019actualitat i tret d\u2019algunes excepcions, nom\u00e9s els col\u00b7lectius feministes atorguen veritable import\u00e0ncia als temes de g\u00e8nere. Tamb\u00e9 llevat d\u2019excepcions, nom\u00e9s els col\u00b7lectius de solidaritat amb els migrants se centren a lluitar contra el racisme i la xenof\u00f2bia. I com a revers fosc de tot aix\u00f2, les persones de classe treballadora o en una situaci\u00f3 veritablement prec\u00e0ria s\u00f3n minoria a la majoria dels moviments socials.<\/p>\n<p><strong>\u2018Rumspringa\u2019 als moviments socials<\/strong><\/p>\n<p>La composici\u00f3 de classe d\u2019aquests col\u00b7lectius mostra que els universitaris radicalitzats i totes les modalitats possibles de rendistes (n\u2019hi ha moltes) s\u00f3n els que hi juguen un paper determinant. \u00c9s com si ens hagu\u00e9ssim pres seriosament les caricatures que fa la dreta de l\u2019esquerra: un camp d\u2019experimentaci\u00f3 on nens i nenes de bona fam\u00edlia es desfoguen abans d\u2019inserir-se al mercat de treball, una mena de <strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rumspringa\">rumspringa<\/a><\/strong> laica, el ritual d\u2019adolesc\u00e8ncia amish.<\/p>\n<p>No sempre \u00e9s aix\u00ed, \u00e9s clar. El moviment antifeixista aglutina molts joves de classe treballadora dels barris populars de Madrid, que han de patir les bandes i els grupuscles d\u2019extrema dreta als seus carrers. I en el \u2013de moment medi\u00e0tic\u2013 moviment antidesnonaments, es produeix una curiosa inversi\u00f3: si les assemblees estan poblades d\u2019una majoria de migrants de classe treballadora, als desnonaments, hi compareixen sobretot vells i nous activistes amb prou flexibilitat laboral i hor\u00e0ria per poder sumar-se regularment a aquestes accions. A la resta de moviments socials, la immensa majoria d\u2019integrants s\u00f3n de classe mitjana, \u00e9s a dir, persones d\u2019un determinat nivell socioecon\u00f2mic, amb una veritable animadversi\u00f3 pels sindicats i els partits en \u00fas (no aix\u00ed per les estructures de l\u2019anomenada nova pol\u00edtica). La seva atenci\u00f3 se sol centrar en les q\u00fcestions socials m\u00e9s medi\u00e0tiques, que muten a una velocitat de vertigen. Consumim moviments socials de la mateixa manera que <strong><a href=\"http:\/\/cccd.es\/wp\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/redessociales_aedemo.pdf.\">consumim xarxes socials<\/a><\/strong>. Conv\u00e9 recordar que I\u00f1igo Errej\u00f3n i tot el seu entorn es van bolcar en la Coordinadora Antifeixista durant el\u00a0 seu breu ressorgir medi\u00e0tic de 2006 per, despr\u00e9s, passar a q\u00fcestions m\u00e9s rendibles pol\u00edticament.<\/p>\n<p>Per qu\u00e8 passa tot aix\u00f2? On \u00e9s la classe treballadora? Una de les raons determinants pot ser que la precarietat est\u00e8tica o autoimposada \u00e9s diferent de la real. L\u2019aparen\u00e7a de precarietat, de roba trencada, veganisme i okupes, nom\u00e9s es mant\u00e9 si es disposa de tones de temps lliure i una situaci\u00f3 familiar favorable. Als centres de treball (del telem\u00e0rqueting a l\u2019hostaleria), el look activista \u00e9s una causa m\u00e9s d\u2019acomiadament i el veganisme es veu com una pr\u00e0ctica de pijos. Encara que la percepci\u00f3 de l\u2019okupaci\u00f3 ha canviat molt sociol\u00f2gicament, la gent vol continuar tenint una casa en propietat. I, finalment, les din\u00e0miques activistes exclouen la classe treballadora: persones que, en general, afronten llargues i extenuants jornades laborals, que viuen o treballen lluny d\u2019on es fan les assemblees, que estan a l\u2019atur i tenen dificultats per pagar un transport p\u00fablic encarit o, simplement, que tenen fills i filles o han de tenir cura d\u2019alg\u00fa. Temps lliure i matal\u00e0s social semblen, en definitiva, les caracter\u00edstiques determinants per poder entrar en l\u2019activisme actual, just les caracter\u00edstiques que escassegen entre les persones obligades a vendre la seva for\u00e7a de treball.<\/p>\n<p><strong>Voluntarisme i turbocapitalisme<\/strong><\/p>\n<p>Amb aquesta composici\u00f3 de classe, \u00e9s m\u00e9s comprensible el tot s\u2019hi val en qu\u00e8 han caigut les din\u00e0miques activistes. Excedeix l\u2019objectiu d\u2019aquest article analitzar la manera com, hist\u00f2ricament, s\u2019ha explotat sense miraments professionals com advocats i metges, ja que ens centrarem en l\u2019explotaci\u00f3 cultural. Per\u00f2 ha de quedar clar que, dins els moviments socials, es produeixen molts tipus d\u2019(auto)explotaci\u00f3. Escriure, traduir, corregir, dissenyar cartells, fer p\u00e0gines web o actuar en concerts s\u2019ha de fer de manera gratu\u00efta i els alliberats (persones a sou) de les organitzacions m\u00e9s cl\u00e0ssiques, com partits o sindicats, s\u00f3n el col\u00b7lectiu m\u00e9s injuriat per l\u2019esquerra despr\u00e9s de les forces i els cossos de seguretat de l\u2019Estat. Potser ha arribat el moment de repensar la cr\u00edtica autom\u00e0tica als alliberats sindicals o, almenys, analitzar d\u2019on ve, en un context en qu\u00e8 es menyspreen les caixes de resist\u00e8ncia, per\u00f2 s\u2019admira qualsevol crowdfunding.<\/p>\n<p>Amb molt de temps lliure i un matal\u00e0s social, \u00e9s incomprensible que alg\u00fa reclami diners per desenvolupar tasques a temps parcial o complet per a un determinat moviment social. La cr\u00edtica autom\u00e0tica de les persones alliberades o l\u2019habitual caricatura del delegat sindical gandul no s\u00f3n m\u00e9s que expressions del que Owen Jones va reflectir l\u00facidament al llibre La demonizaci\u00f3n de la clase obrera. Ens sembla meravell\u00f3s una activista queer, poliamor, anticapitalista entregada a la causa, que gorreja a les persones del seu entorn i mai no paga res perqu\u00e8 no es ven al capitalisme. Ens horroritza l\u2019exist\u00e8ncia de persones que, dins les seves empreses, prefereixen renunciar a la seva carrera professional (pocs alts directius v\u00e9nen del sindicalisme) per dedicar-se a ajudar, en horari laboral i no a les seves estones lliures, a millorar una mica les condicions de treball dels que tenen a prop. Veiem amb simpatia i admiraci\u00f3 la classe mitjana ociosa, burgesa, boh\u00e8mia i aparentment radical i convertim en blanc de totes les nostres cr\u00edtiques aquesta classe treballadora reformista, hipotecada i mon\u00f2gama. La composici\u00f3 de classe en els moviments socials t\u00e9 efectes evidents: la renda b\u00e0sica i el cooperativisme, curiosament dos temes mai assumits pels sindicats, s\u00f3n les estrelles.<\/p>\n<p>Si compar\u00e9ssim quantes persones (i en quines situacions dram\u00e0tiques) passen per locals sindicals i quantes per centres socials okupats, potser comen\u00e7ar\u00edem a replantejar-nos moltes coses sobre aquestes organitzacions suposadament tan obsoletes que s\u00f3n els sindicats. Anar expulsant la classe treballadora dels processos de canvi social i estigmatitzar els seus sindicats (per reformistes, per violents, per patriarcals&#8230; tot s\u2019hi val) \u00e9s un altre \u00e8xit de la narrativa neoliberal. Una eina que refor\u00e7a aquesta narrativa favorable al turbocapitalisme \u00e9s aplicar-la a la cultura en un sentit ampli: aquest i no un altre \u00e9s l\u2019origen de l\u2019anomenada cultura lliure. D\u2019origen expl\u00edcitament neoliberal (Lawrence Lessig parla de cultura lliure com a lliure empresa i lliure mercat), el copyleft ens parla de com la cultura s\u2019ha de difondre a la manera del programari lliure, \u00e9s a dir, sense drets morals, restriccions ni, per descomptat, cap retribuci\u00f3 pr\u00e8via. De nou, \u00fanicament persones amb una situaci\u00f3 privilegiada econ\u00f2micament es poden arriscar a regalar programari, textos, can\u00e7ons o audiovisuals i esperar que, d\u2019una manera o altra, en algun lloc del m\u00f3n alg\u00fa els remuneri. El mateix Jones <strong><a href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/internacional\/concentracion-Reino-Unido-niveles-%20%20victorianos_0_115488657.html\">va denunciar<\/a><\/strong> aquest proc\u00e9s i com ho hem interioritzat: \u201cSi ets periodista i ets autor, no pots ser classe treballadora\u201d.<\/p>\n<p>Aquesta desorientaci\u00f3 respecte a la feina cultural \u00e9s ex\u00f2tica en la hist\u00f2ria dels moviments pol\u00edtics i sindicals m\u00e9s forts. Com aclaria sempre Salvador Segu\u00ed, el Noi del Sucre: \u201cLa meva professi\u00f3 \u00e9s pintor. Ara, a m\u00e9s, s\u00f3c periodista i visc dels meus articles i col\u00b7laboracions\u201d. Que en prenguin nota tots els mitjans que no paguen les col\u00b7laboracions a les persones que hi escrivim. Tot i que la lluita de classes es vulgui amagar, continua operant. Aix\u00ed les coses, aviat nom\u00e9s els rendistes i els diletants podran permetre\u2019s escriure als mitjans que remuneren la impremta per\u00f2 no qui fa els textos.<\/p>\n<p>David Garc\u00eda Ar\u00edstegui \u00e9s l&#8217;autor de &#8216;Por qu\u00e9 Marx no habl\u00f3 de copyright?\u2019<\/p>\n<p><strong>*Article p\u00fablicat al n\u00fam. 390 de la\u00a0Directa.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0<\/p>\n<p style='margin-bottom: 0.6cm; line-height: 150%;' align='justify'>Dins els moviments socials m\u00e9s assemblearis, pagar empreses expressament capitalistes est\u00e0 molt m\u00e9s assumit que remunerar el treball que duen a terme companys i companyes. Aquest consens es va produir m\u00e9s o menys al mateix temps que el gran gir te\u00f2ric de l\u2019esquerra: per als te\u00f2rics i activistes, la lluita de classes ha passat d\u2019explicar-ho gaireb\u00e9 tot a desapar\u00e8ixer de la majoria de discussions pol\u00edtiques actuals, sepultada sota el 99%, els moviments que no s\u00f3n ni d\u2019esquerres ni de dretes o la gent&#8230; La composici\u00f3 de classe d\u2019aquests col\u00b7lectius mostra que els universitaris radicalitzats i totes les modalitats possibles de rendistes  s\u00f3n els que hi juguen un paper determinant, mentre la classe treballadora \u00e9s minoria.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3031,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,19],"tags":[],"class_list":["post-3030","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-condiciones-de-vida","category-cultura"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3030","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3030"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3030\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3031"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3030"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3030"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3030"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}