{"id":3043,"date":"2015-09-26T00:00:00","date_gmt":"2015-09-26T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=3043"},"modified":"2020-02-15T13:02:51","modified_gmt":"2020-02-15T12:02:51","slug":"de-nou-la-politica-com-l-opi-del-poble","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=3043","title":{"rendered":"De nou, la pol\u00edtica com l&#8217;opi del poble?"},"content":{"rendered":"<p>Parafrasejant Karl Marx i la seva <i>Cr\u00edtica de la filosofia del dret de Hegel<\/i>, en un any tan premonitori avui com el de 1976, Fernando Savater titulava \u201cLa pol\u00edtica como opio del pueblo\u201d el seu primer article en la revista <i>El Viejo Topo<\/i><a name=\"_ftnref1\"><\/a><i><b>[1]<\/b><\/i>, que comen\u00e7ava aix\u00ed: \u201ccreo que fue Val\u00e9ry quien dijo que la pol\u00edtica es el arte de impedir que la gente se dedique a los problemas que realmente le preocupan\u201d.<\/p>\n<p>El text t\u00e9, malgrat (o potser gr\u00e0cies a) els gaireb\u00e9 quaranta anys de dist\u00e0ncia, una actualitat pol\u00e8mica brutal: fresc encara el record dels colorins alegres de milers de cartolines en forma de triangle, a pocs dies de les eleccions auton\u00f2miques (plebiscit\u00e0ries) catalanes, en els omnipresents mitjans de comunicaci\u00f3 el joc pol\u00edtic apareix de nou \u00abante el fascinado espectador como sumamente variado y adaptable a las nuevas circunstancias\u00bb. Amb tot, el l\u00e8xic ha canviat poc, i \u00e9s que dels substantius \u201cfetitx\u201d utilitzats pels pol\u00edtics que destacava en el seu moment Savater \u2013\u201cjusticia, democracia, ley, progreso, orden, bienestar, libertad\u201d- nom\u00e9s un assalta amb viol\u00e8ncia la nostra atenci\u00f3: l\u2019estat i la societat del Benestar han fet una penosa fallida medi\u00e0tica, i en aquests moments l\u2019apallissada paraula ha hagut de ser substitu\u00efda per una de nova, flamant, que s\u2019adolli la set del p\u00fablic deixada pel seu buit: \u201cRevoluci\u00f3\u201d. Nom\u00e9s aix\u00ed s\u2019explica que d\u2019esquerra a dreta tothom se n\u2019ompli la boca, des de la CUP, l\u2019ANC i Junts Pel S\u00ed a&#8230; les joventuts d\u2019Uni\u00f3.<\/p>\n<p>El terme, per\u00f2, no \u00e9s un\u00edvoc: s\u2019adapta als interessos i discursos de cadasc\u00fa: uns volen la Revoluci\u00f3 de l\u2019ordre, la Revoluci\u00f3 normal; d\u2019altres, la Revoluci\u00f3 del seny. I ens expliquen que, al cap i a la fi, revolucionari \u00e9s avui exercir floridament la democr\u00e0cia (representativa-liberal): votar amb un somriure, en unes urnes, perqu\u00e8 els escollits ens ofereixin l\u2019oportunitat de ser all\u00f2 que vulguem ser. Ser\u00e0 el vot de la nostra vida. La situaci\u00f3 descrita en l\u2019article de Fernando Savater i l\u2019experi\u00e8ncia que hem viscut des d\u2019aleshores, tanmateix, conviden a no confiar-se. I \u00e9s que, tot i haver quedat fora de moda, el \u201cBenestar\u201d (el capitalisme de consum massiu alimentat fins l\u2019inici de l\u2019austeritat) no ha desaparegut sense m\u00e9s ni m\u00e9s. Si la democr\u00e0cia \u00e9s el sistema d\u2019organitzaci\u00f3 social basat en l\u2019exercici efectiu del poder dels pobres (<i>demos<\/i>, en grec); durant la \u201ctransici\u00f3\u201d, rere el pretext d\u2019una situaci\u00f3 en desequilibri i les promeses d\u2019una g\u00e0bia daurada, les activitats del r\u00e8gim han estat un continu i fruct\u00edfer intent d\u2019aletargar i impedir la lliure sobirania popular, extirpant-ne formes d\u2019auto-organitzaci\u00f3 que, aleshores, eren molt vives.<\/p>\n<p>La pol\u00edtica, doncs, ha aconseguit fer viure org\u00e0nicament la societat civil en una negaci\u00f3 de s\u00ed mateixa gens allunyada de la que sota la religi\u00f3 criticava Marx fa m\u00e9s de cent cinquanta anys. Reclosos en l\u2019\u00e0mbit ritual del consum privat, la representaci\u00f3 parlament\u00e0ria ara, com la religiosa llavors, apareix als nostres ulls com un fet objectiu, ali\u00e8, del qual depenem naturalment. I, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la separaci\u00f3 entre dirigents i dirigits segueix sent, a la pr\u00e0ctica, tan \u00e0mplia. La consci\u00e8ncia d\u2019aquest fet se\u2019m va fer evident durant el recent 11 de setembre quan, acostant-me a la Meridiana, un senyor vestit amb un peto verd on hi posava \u201cvoluntari\u201d m\u2019impedia l\u2019acc\u00e9s a la festa, si no era VIP: de premsa o pol\u00edtic \u2013pobre de mi, no sabia que em trobava massa a prop de la gran urna, just al cul de la manifestaci\u00f3. Vaig preguntar-li si potser jo no era un subjecte tan pol\u00edtic com qualsevol altre, si potser ell, que tenia una gran V al peto, era VIP. Per\u00f2 va respondre\u2019m, enrogit, que no, que ell era un gilipolles com qualsevol altre i que fes el favor de fotre el camp. No vaig ofendre\u2019m, per\u00f2 s\u00ed que vaig quedar at\u00f2nit de la lucidesa amb qu\u00e8 observava la seva posici\u00f3 subalterna en l\u2019estat de coses actual just quan ressonaven parlaments de llibertat.<\/p>\n<p>Evidentment, no deixo de repetir, haver arribat a aquesta situaci\u00f3 \u00e9s un fet que ens inclou a tots. Perqu\u00e8 \u00e9s el nostre Estat, la nostra societat, all\u00f2 que la produeix i la recrea, en la vida quotidiana i en jornades com la del 27-S. I el cert \u00e9s que no sabem ja actuar de manera diferent: aquest sistema ha penetrat en la nostra visi\u00f3 del m\u00f3n i en totes les manifestacions de la vida social convertint-nos en individus a\u00efllats incapa\u00e7os de regir-nos en comunitat, necessitats de gesti\u00f3 externa. Per aix\u00f2, en mat\u00e8ria de revoluci\u00f3, tots els partits pol\u00edtics tenen un punt en com\u00fa: cap d\u2019ells ens hi dur\u00e0, ostenti el color que ostenti, per molts somriures que ens regali la seva pol\u00edtica visual. De fet, sobra dir que si individus que mai haguessin pronunciat la paraula sense un rictus de f\u00e0stic la utilitzen no \u00e9s perqu\u00e8 ara se l&#8217;estimin: l&#8217;anhel de canvi \u00e9s real, poder\u00f3s, i els obliga a tractar d&#8217;apropiar-se&#8217;l, de segrestar-lo; que es serveixin de la veu revoluci\u00f3 significa que tracten d&#8217;absorbir el m\u00f3n que neix en el vell m\u00f3n. I, perduts, els busquem perqu\u00e8 ens salvin de l&#8217;abisme de nosaltres mateixos, de la nostra incapacitat. Com deia Marx, a la <i>Cr\u00edtica de la filosofia del dret de Hegel<\/i>, \u201cla miseria religiosa es, de una parte, la expresi\u00f3n de la miseria real y, de otra parte, la protesta contra la miseria real. La religi\u00f3n es el suspiro de la criatura agobiada, el estado de \u00e1nimo de un mundo sin coraz\u00f3n\u201d.<\/p>\n<p>Avui, la premissa de tota cr\u00edtica pol\u00edtica ha de ser la cr\u00edtica de l&#8217;Estat. Per\u00f2 no, \u00fanicament, de l&#8217;aparell institucional que ens bombardeja amb est\u00edmuls audiovisuals dels quals som passius observadors, com feia Savater, sin\u00f3 del que conformem col\u00b7lectivament amb la nostra activitat constant. L\u2019esdevenir d\u2019una societat revolucion\u00e0ria no pot circumscriure\u2019s a l\u2019ordre, al seny ni a la normalitat actuals, perqu\u00e8 formen part d&#8217;aquest m\u00f3n que ens oprimeix i s\u00f3n una ra\u00f3 per la qual desitgem fer la revoluci\u00f3; al contrari, implica posar en dubte tot all\u00f2 que tenim integrat dins del nostre \u00absentit com\u00fa\u00bb. Revolucionar un pa\u00eds, transformar un Estat, demana revertir el seu nucli: canviar-nos a nosaltres mateixos i tornar-nos aptes per disposar del control veritable del nostre dia a dia, fent m\u00e9s petita la dist\u00e0ncia entre dirigents i dirigits. Un fet antropol\u00f2gic d\u2019aquesta magnitud demana anys, potser d\u00e8cades. I fa por, perqu\u00e8 no existeix res, fora de nosaltres, que ens ofereixi la promesa d&#8217;una soluci\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s la \u00fanica manera de que la pol\u00edtica no es converteixi en opi, en una droga de benestar que ens allunyi de les nostres preocupacions, sin\u00f3 en un instrument que ens impulsi a crear col\u00b7lectivament, a partir d&#8217;elles, un ordre nou.<\/p>\n<p><a name=\"_ftn1\"><\/a>[1] L\u2019article pot trobar-se on-line a <a href=\"http:\/\/sistemaorganizado.el-foro.com\/t7-la-politica-como-opio-del-pueblo-fernando-savater\">http:\/\/sistemaorganizado.el-foro.com\/t7-la-politica-como-opio-del-pueblo-fernando-savater<\/a>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0<\/p>\n<p style='margin-bottom: 0.6cm; line-height: 150%;' lang='ca-ES' align='justify'>Revolucionar un pa\u00eds, transformar un Estat, demana revertir el seu nucli: canviar-nos a nosaltres mateixos i tornar-nos aptes per disposar del control veritable del nostre dia a dia, fent m\u00e9s petita la dist\u00e0ncia entre dirigents i dirigits. Un fet antropol\u00f2gic d\u2019aquesta magnitud demana anys, potser d\u00e8cades. I fa por, perqu\u00e8 no existeix res, fora de nosaltres, que ens ofereixi la promesa d&#8217;una soluci\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s la \u00fanica manera de que la pol\u00edtica no es converteixi en opi, en una droga de benestar que ens allunyi de les nostres preocupacions, sin\u00f3 en un instrument que ens impulsi a crear col\u00b7lectivament, a partir d&#8217;elles, un ordre nou.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3044,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-3043","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-democracia-republica"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3043","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3043"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3043\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3044"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3043"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3043"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3043"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}