El contingut d\u2019aquest article es basa en la correspond\u00e8ncia d\u2019Emma Goldman que es troba\u00a0dipositada\u00a0al IISG\u00a0d\u2019Amsterdam. La recerca ha estat possible gr\u00e0cies a dos ajuts del Departament de Presid\u00e8ncia.<\/p>\n
El 1936 el feixisme s\u2019havia instal\u00b7lat a bona part de l\u2019Europa central i oriental. Al m\u00f3n s\u2019estenia el sentiment que una nova guerra mundial era inevitable i per aix\u00f2 no \u00e9s gens estrany que, quan\u00a0els generals encap\u00e7alats per Sanjurjo i Mola s\u2019aixecaren contra la IIa Rep\u00fablica espanyola, molts veiessin que aquest era el primer lloc on el feixisme havia de ser derrotat i dintre de l\u2019esquerra europea es fes evident que havien de venir a defensar els seus ideals a les terres espanyoles.<\/p>\n
Com es ben sabut a Catalunya i a Barcelona en particular, la jornada del 19 de juliol va tenir com a resultat que el poder pass\u00e9s a mans de la classe obrera i especialment a les forces anarquistes. L\u2019anarquisme mundial va creure que el comunisme llibertari es faria per fi realitat. La il\u00b7lusi\u00f3 de veure la revoluci\u00f3 tant de temps desitjada, va atreure noms importants del m\u00f3n sindical i llibertari, entre ells ens fixem en el d\u2019Emma Goldman. No cal insistir en el prestigi de l\u2019Emma Goldmann entre els anarquistes i el m\u00f3n obrer de la primera meitat del segle XX, russa de naixement, emigrar\u00e0 amb la seva fam\u00edlia als Estats Units on entra en contacte amb l\u2019anarquisme i, a partir d\u2019aquest moment, esdevindr\u00e0 una de les seves m\u00e9s fermes divulgadores. Amb l\u2019Alexandre Berkman formar\u00e0 un t\u00e0ndem inseparable, viuran junts l\u2019experi\u00e8ncia de la Revoluci\u00f3 russa i tots dos marxaran decebuts. De formaci\u00f3 autodidacta, principalment viur\u00e0 de donar confer\u00e8ncies sobre literatura. L\u2019Emma Goldman far\u00e0 tres viatges a Espanya durant la guerra. El primer el setembre de 1936, comptava ja 67 anys per\u00f2 tot i aix\u00ed volia incorporar-se a les columnes del front d\u2019Arag\u00f3. La CNT i la Generalitat van considerar m\u00e9s oport\u00fa que treball\u00e9s en els serveis de propaganda a favor de la Rep\u00fablica. Tots dos organismes la van enviar com a representant seva a Anglaterra.<\/p>\n
A Anglaterra ja hi havia una oficina en representaci\u00f3 de la Generalitat creada abans del nomenament de l\u2019Emma Goldman, per\u00f2 l\u2019encarregat de la mateixa, Stewart, sembla que es va quedar amb diners i calia canviar de responsables, a m\u00e9s a m\u00e9s de l\u2019Emma Goldman figurava com a representant una persona anomenada Darling (de tots dos hem trobat partides a la comptabilitat del Comissariat de Propaganda en les que consten quantitats que els hi foren entregades). Les funcions que havia de desenvolupar i els objectius a assolir no van estar clars en cap moment. El nomenament semblava correspondre a una decisi\u00f3 de conveni\u00e8ncia dictada per l\u2019hegemonia en el poder que tenia en aquell moment el Comit\u00e8 de Mil\u00edcies i el pes decisiu dels anarquistes dins d\u2019aquest organisme, m\u00e9s que a una aut\u00e8ntica intenci\u00f3 de servir-se del prestigi d\u2019Emma Goldman per refor\u00e7ar la pres\u00e8ncia de la Rep\u00fablica i de la Generalitat en el m\u00f3n brit\u00e0nic. Les compet\u00e8ncies sembla que les compartia amb Darling, sense que en cap moment hi hagu\u00e9s una diferenciaci\u00f3 entre les tasques de l\u2019un i de l\u2019altre. Passats uns mesos, i farta d\u2019aquesta indefinici\u00f3, l\u2019Emma Goldman renunci\u00e0 i va quedar-se \u00fanicament com a representant de la CNT. La reacci\u00f3 de la Generalitat a la seva dimissi\u00f3 no ens consta per\u00f2 els temps havien canviat, el Comit\u00e8 de Mil\u00edcies i els anarquistes havien perdut el pes que tenien les primeres setmanes de la guerra i no sembla que supos\u00e9s cap inconvenient pel govern catal\u00e0.<\/p>\n
Les oficines exteriors de la CNT depenien en \u00faltima inst\u00e0ncia de l\u2019Oficina de Propaganda amb seu a Barcelona. Aquesta oficina estava dirigida, primer, per l\u2019Augustin Souchy que fou la persona que contact\u00e0 amb l\u2019Emma Goldman. En un principi, en Souchy, nom\u00e9s li deman\u00e0 consell sobre alguna persona que domin\u00e9s l\u2019angl\u00e8s i fos a la vegada d\u2019idees anarquistes o, almenys, propera a les mateixes, per fer-se c\u00e0rrec del Butllet\u00ed en angl\u00e8s. D\u2019aqu\u00ed pass\u00e0 a demanar-li consell sobre qui estaria disposat a representar la CNT a Anglaterra i sembla que l\u2019Emma Goldman es va oferir ella mateixa. La proposta de la Goldman fou molt ben rebuda i aleshores se li deman\u00e0 que vingu\u00e9s a Espanya abans de fer-se c\u00e0rrec de les seves responsabilitats a Gran Bretanya, i aix\u00ed ho far\u00e0.<\/p>\n
Quan Souchy deixi l\u2019Oficina de Propaganda, passar\u00e0 les seves funcions a un altre estranger, Martin Gudell, anarquista litu\u00e0. Tanmateix totes les oficines d\u2019aquesta mena havien de dirigir-se a l\u2019Oficina de Par\u00eds que van portar successivament, Nemesio G\u00e1lves i Manel Mascarell. Per les seves mans passaven tant els diners com el material que s\u2019enviava, aix\u00ed com la correspond\u00e8ncia que es dirigia a Espanya. En el cas de la correspond\u00e8ncia, la ra\u00f3 que es donava era poder evitar el control i la censura a qu\u00e8 estava sotmesa la correspond\u00e8ncia habitual, per\u00f2 la censura es podia evitar tamb\u00e9 enviant les cartes per avi\u00f3, encara que el preu era bastant superior. Tot i aix\u00f2 l\u2019Emma Goldman esquivar\u00e0 freq\u00fcentment la ruta de Par\u00eds enviant les seves lletres per avi\u00f3, dirigint-se directament a Mariano V\u00e1zquez i Pedro Herrera o Mart\u00ed Gudell, o aprofitant el viatge de companys que venien a Espanya per enviar les seves comunicacions, molesta en veure el temps que trigaven a arribar pels conductes habilitats per la CNT. Per altra banda cal saber que, en el cas de que s\u2019hagu\u00e9s d\u2019aprovar qualsevol assumpte relatiu als diners, eren el dos Secretaris generals, el de la CNT i el de la FAI, els qui havien de donar el seu vistiplau.<\/p>\n
Anglaterra no era un lloc c\u00f2mode. Durant el conflicte no va tenir una actitud de gaire simpatia cap als interessos republicans. El mateix ambaixador de la Rep\u00fablica, acabat de nomenar, Pablo de Azc\u00e1rate, tindr\u00e0 moltes dificultats per ser rebut per personatges pol\u00edtics com Churchill. La revoluci\u00f3 llibert\u00e0ria de Barcelona, els assassinats de religiosos magnificats per la premsa brit\u00e0nica, provocaran un rebuig dif\u00edcilment superat per l\u2019opini\u00f3 brit\u00e0nica que culpar\u00e0 de tot el desgavell als anarquistes sense que ells, tot s\u2019ha de dir, fessin molts esfor\u00e7os per distanciar-se d\u2019aquests esdeveniments que tant els perjudicaven davant de gran part de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica internacional. Hi havia altres raons de m\u00e9s pes que inclinaven la balan\u00e7a en contra de la Rep\u00fablica, l\u2019amena\u00e7a de col\u00b7lectivitzar les empreses, un dels objectius m\u00e9s importants dels anarquistes i que afectava importants interessos econ\u00f2mics de la Gran Bretanya a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. Encara que el Secretari del Foreign Office el 1936, Eden, mostr\u00e0 la seva simpatia per la causa republicana, no fou aquesta la t\u00f2nica general, si b\u00e9 la seva condici\u00f3 de pot\u00e8ncia democr\u00e0tica oblig\u00e0 al govern brit\u00e0nic a adoptar una posici\u00f3 oficialment contr\u00e0ria a Franco i els seus aliats, Alemanya i It\u00e0lia.<\/p>\n
Per tant la tasca encomanada a la Goldman no era gens f\u00e0cil. A m\u00e9s a m\u00e9s l\u2019anarquisme mai tingu\u00e9 una gran pres\u00e8ncia a Gran Bretanya i per tant els col\u00b7laboradors no anaven a ser nombrosos. El mateix Partit Laborista es mostrar\u00e0 contrari a qualsevol cooperaci\u00f3 amb les iniciatives de l\u2019Emma Goldman, per\u00f2 no ho ser\u00e0 amb les iniciatives dels comunistes, malgrat que tampoc el comunisme arribar\u00e0 a tenir un nombre important de seguidors al Regne Unit.<\/p>\n
Des de finals de 1936 m\u00e9s d\u2019una veu es feia sentir reclamant l\u2019enquadrament de les columnes milicianes en un ex\u00e8rcit regular. Tant el PCE com el PSUC defensaren aferrissadament aquesta decisi\u00f3. Al comen\u00e7ament de 1937 va iniciar-se la formaci\u00f3 del nou ex\u00e8rcit republic\u00e0 al mateix temps que el poder real dels Comit\u00e8s de Mil\u00edcies anava decreixent i la influ\u00e8ncia dels comunistes en les decisions pol\u00edtiques augmentava. Aleshores tant l\u2019Emma Goldman com bona part dels anarquistes europeus, veurien la repetici\u00f3 de la hist\u00f2ria de la Revoluci\u00f3 boltxevic, on passaren de protagonistes en les jornades d\u2019octubre, a enemics a silenciar. Els fets del 3 de maig semblaven donar-lis la ra\u00f3. Emma Goldman recollia la inquietud que li arribava des de Par\u00eds i altres indrets, quan interpel\u00b7lava a Marianet, Secretari General de la CNT, i a Pedro Herrera, Secretari General de la FAI, sobre la seva actitud i la dels aleshores ministres, Federica Montseny i Joan Garc\u00eda Oliver, cridant a la calma i a la fi de la viol\u00e8ncia sense demanar comptes per les v\u00edctimes anarquistes (molts militants de base foren empresonats. El seu n\u00famero fou superior als militants del POUM) i especialment els assassinats de Camilo Berneri i l\u2019anarquista itali\u00e0 que l\u2019acompanyava, Francisco Barbieri.<\/p>\n
Camilo Berneri era un professor de filosofia anarquista de gran pes intel\u00b7lectual en el m\u00f3n llibertari. Havia hagut d\u2019exiliar-se fugint de la It\u00e0lia de Mussolini i havia vingut a Barcelona on desenvolupava una intensa activitat despr\u00e9s d\u2019haver estat lluitant al front. Publicava un peri\u00f2dic en itali\u00e0, Guerra di clase, i acabava d\u2019escriure una \u201cCarta abierta a Federica Montseny\u201d, en la que acusava a la ministra i a la c\u00fapula anarquista d\u2019estar desviant-se de la revoluci\u00f3 de juliol i fent marxa enrere davant els comunistes, un escrit que fou molt valorat pels anarquistes europeus. Els anarquistes russos exiliats no trobaven cap justificaci\u00f3 per aquesta actuaci\u00f3 i m\u00e9s quan setmanes despr\u00e9s els secretaris generals compartien presid\u00e8ncia amb els dirigents comunistes en un homenatge a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.<\/p>\n
Aquesta por a la preponder\u00e0ncia comunista es manifestar\u00e0 tamb\u00e9 en les moltes vegades que l\u2019Emma Goldman es queixar\u00e0 a la seva correspond\u00e8ncia tant amb altres anarquistes com amb la CNT, de la facilitat que troben els comunistes per les seves convocat\u00f2ries, fins i tot en una terra on el comunisme tenia tan pocs seguidors com era la Gran Bretanya. Les iniciatives de l\u2019Emma Goldmann es trobaran frenades per la manca de col\u00b7laboraci\u00f3 de les Trade Unions i la classe obrera anglesa en general. Nom\u00e9s comptar\u00e0 amb la simpatia d\u2019algunes personalitats com Rose Pescotta o la duquessa d\u2019Atholl i en el ILP, Independent Labour Party, partit socialista encara que poc procliu a les directrius de Moscou. Despr\u00e9s d\u2019unes feixugues negociacions entre l\u2019ILP, na Goldman i la CNT, es far\u00e0 una exposici\u00f3 sobre Espanya i el conflicte b\u00e8l\u00b7lic, per la qual Pedro Herrera li d\u00f3na 500 fr. que haur\u00e0 de justificar a Tarradellas, en la que, a part dels anarquistes, hi havia altres organitzacions per\u00f2 era la manera de reduir costos.<\/p>\n
Treball i propaganda<\/strong><\/p>\n A m\u00e9s a m\u00e9s de l\u2019exposici\u00f3 esmentada, preparar\u00e0 m\u00edtings i confer\u00e8ncies arreu del pa\u00eds. Quan deixi la seva representaci\u00f3 de la Generalitat, buscar\u00e0 un local on instal\u00b7lar una oficina exclusiva de la CNT. Durant un temps estar\u00e0 situada al mateix apartament on ella vivia per\u00f2 despr\u00e9s aconseguir\u00e0 un local on hi haur\u00e0 un espai per la lectura de diaris, butlletins i materials d\u2019Espanya.<\/p>\n Quan Segundo Blanco sigui nomenat Ministre d\u2019Educaci\u00f3 en el govern de Negr\u00edn, participar\u00e0 en l\u2019organitzaci\u00f3 de la SIA (Socors Internacional Antifeixista) i visitar\u00e0 les col\u00f2nies de nens que ha creat el govern basc a Anglaterra. De tota manera no tenim clar quin va ser el seu grau de protagonisme en la iniciativa de Segundo Blanco de buscar un lloc per acollir als nens de la guerra a Gran Bretanya.<\/p>\n El que sembla m\u00e9s rellevant del seu treball a Anglaterra s\u00f3n dos peri\u00f2dics, Fighting Call i Spain and the World. Fighting Call ja existia com publicaci\u00f3 anarquista, la dirigia Guy Aldred. L\u2019Emma Goldman demana directament a Mariano V\u00e1zquez i Pedro Herrera una subvenci\u00f3 de 25 Lliures esterlines per reflotar-lo i mantenir Spain & The World, i li donen. Hem pogut consultar dos n\u00fameros d\u2019aquesta publicaci\u00f3 a la web [eastdunbartonshiressp.blogspot.com.es<\/a> Consultat el 31.8.2015, en concret el publicat l\u20191 de febrer de 1937. I a la web libcom.org<\/a>, el Vol1, n\u00fam.2 de novembre de 1936]. No va arribar mai a ser una publicaci\u00f3 important ni, evidentment, dintre de les publicacions angleses, ni de les publicacions obreres ni tan sols de les anarquistes. Es publicava a Londres i la seva extensi\u00f3 era de 8 p\u00e0gs. S\u2019havia comen\u00e7at a publicar el 1936 despr\u00e9s d\u2019absorbir un altre peri\u00f2dic, Freedom. La seva periodicitat \u00e9s irregular, l\u2019exemplar de novembre porta el n\u00ba 2 i el de febrer el n\u00ba 4 Tots dos n\u00fameros estan dedicats gaireb\u00e9 de forma exclusiva a la lluita a Espanya. El n\u00famero de novembre del 1936 porta fotografies i d\u00f3na suport a la campanya \u201cd\u2019Armes per Espanya\u201d, mentre que al febrer del 1937 han desaparegut fotografies i campanya<\/p>\n Hi ha una dist\u00e0ncia considerable amb l\u2019altre peri\u00f2dic, Spain and the World. No hem pogut consultar cap n\u00famero perqu\u00e8 no est\u00e0 digitalitzat, a difer\u00e8ncia de Fighting Call. Totes dues col\u00b7leccions es troben a la British Library de Londres.<\/p>\n Spain and the World \u00e9s de nova creaci\u00f3. La dirigeix Vernon Recchioni. Vernon Richards, un anarquista anglo-itali\u00e0 molt jove per\u00f2 molt intel\u00b7ligent, i en ella es posa tot l\u2019inter\u00e8s com capdavantera de la divulgaci\u00f3 i propaganda de l\u2019anarquisme i la lluita antifeixista d\u2019Espanya. Sortir\u00e0 fins al final de la guerra i aconseguir\u00e0 un cert prestigi dins del m\u00f3n llibertari. En no haver pogut consultar cap n\u00famero no podem parlar del contingut.<\/p>\n Dificultats amb la CNT<\/strong><\/p>\n Malgrat l\u2019entusiasme de l\u2019Emma Goldman en la defensa de la causa antifeixista i llibert\u00e0ria, aviat es presentaran dificultats com la ja enunciada de la lentitud en la comunicaci\u00f3 que deixava per\u00edodes buits en els que es feia dif\u00edcil prendre una decisi\u00f3. Ja al mes d\u2019agost de 1936 Augustin Souchy ha pres la determinaci\u00f3 que vagi a Anglaterra com a representant de la CNT i al setembre rep el mateix enc\u00e0rrec de la Generalitat, per\u00f2 arriba el mes de novembre i encara est\u00e0 reclamant el nomenament oficial que avali les seves gestions prop de sindicats o autoritats brit\u00e0nics.<\/p>\n Aquesta mena de situacions es repetiran tot al llarg de la guerra. Tant ens podem referir a directrius sobre la seva pres\u00e8ncia a Londres, com a les reclamacions que fa de material de propaganda. Aquest material servia per divulgar la tasca dels anarquistes dins de la Rep\u00fablica i la Generalitat i per recaptar fons per mitj\u00e0 de la seva venda, ja sigui en favor de les v\u00edctimes de la guerra, els refugiats o qualsevol altre dest\u00ed que els hi volguessin donar a Espanya, encara que la majoria aniran destinats, i amb aquest objectiu seran recaptats, a les dones i nens v\u00edctimes de la guerra. Fins i tot es trigar\u00e0 a dir-li qu\u00e8 fer amb els diners recollits i a qui enviar-los.<\/p>\n Altres viatges<\/strong><\/p>\n El 1937 l\u2019Emma Goldman far\u00e0 el seu segon viatge a Espanya i Catalunya. Visitar\u00e0 els fronts i les col\u00b7lectivitzacions que l\u2019entusiasmaran i considerar\u00e0 un \u00e8xit de la CNT, la realitzaci\u00f3 d\u2019una part de la transformaci\u00f3 revolucion\u00e0ria.<\/p>\n Tamb\u00e9 visitar\u00e0 les col\u00f2nies per a nens refugiats i els albergs per als refugiats que ja, a finals de l\u2019estiu de 1937, s\u00f3n molt nombrosos a Catalunya. Anir\u00e0 a instal\u00b7lacions de la Generalitat, anarquistes i basques. Quan torni a Londres escriur\u00e0 una carta a Mariano V\u00e1zquez i Pedro Herrera molt cr\u00edtica amb totes les col\u00f2nies menys les basques, les \u00faniques que considera realment dignes. De totes les altres diu que manca la higiene m\u00e9s elemental. Es fixar\u00e0 especialment en la cura dels infants que criticar\u00e0 per ser molt deficient, amb pr\u00e0ctiques que, assegura, s\u00f3n nocives i resultat de supersticions.<\/p>\n Un any despr\u00e9s tornar\u00e0. Estem al 1938 i la guerra s\u2019allargar\u00e0 uns quants mesos per\u00f2 pr\u00e0cticament est\u00e0 perduda. Val\u00e8ncia i Barcelona ja estan separades per una franja dels ex\u00e8rcits franquistes. A l\u2019Ebre les tropes republicanes es repleguen igual que ho fan al Segre. Li costa molt aconseguir autoritzaci\u00f3 de la CNT per tornar a Catalunya, no poden garantir la seva seguretat i sorpren que el primer que no poden garantir \u00e9s que pugui creuar la frontera sense entrebancs. Quan demana per venir encara no s\u2019ha signat el pacte entre Alemanya i R\u00fassia i falten dies per a que es signi el Pacte de Munich que pressionar\u00e0 a Fran\u00e7a per tal que blindi la frontera dels Pirineus. Per tant, de qu\u00e8 tenien por la CNT i la FAI?, el seu paper dintre dels governs de Generalitat i Rep\u00fablica era simplement ornamental? Perqu\u00e8 no hem d\u2019oblidar que encara hi ha un ministre anarquista al gabinet de Negr\u00edn. Aquesta an\u00e8cdota penso que deixa ben clar com la influ\u00e8ncia de la CNT ha reculat fins a ser simplement testimonial.<\/p>\n En aquell moment l\u2019Emma Goldman en realitat vol deixar l\u2019oficina de Londres. Els seus esfor\u00e7os no han estat recompensats, considera que Anglaterra no \u00e9s un bon lloc on recabar diners i simpaties per la Rep\u00fablica i vol marxar a Am\u00e9rica on t\u00e9 contactes que li poden preparar la seva activitat, concertar reunions, reunir diners. Hi ha un problema, per\u00f2, t\u00e9 prohibida l\u2019entrada als Estats Units. Tanmateix pensa que \u00e9s salvable, anir\u00e0 primer a Canad\u00e0, all\u00e0 tamb\u00e9 pot fer una gran tasca i alhora aconseguir els avals per a qu\u00e8 USA retiri la prohibici\u00f3. Tornar\u00e0 a Anglaterra i al mes de gener encara est\u00e0 fent les gestions per marxar a Canad\u00e0. Quan arribi la guerra ha acabat, des de Londres es preocupar\u00e0 per la sort d\u2019amics espanyols com Mercedes Comaposada o Pedro Herrera, de qui t\u00e9 una gran opini\u00f3 i sap de la manca de recursos materials d\u2019ell i de la seva fam\u00edlia i buscar\u00e0 fons i recursos per alleujar l\u2019exili d\u2019ells i d\u2019altres amics.<\/p>\n Font: http:\/\/catxipanda.tothistoria.cat<\/p>\n