Que s\u2019aixequi aquell que esta abatut!<\/p>\n
Aquell que esta perdut que lluiti!<\/p>\n
Qui podr\u00e0 contenir al que coneix la seva condici\u00f3?<\/p>\n
Lloan\u00e7a a la dial\u00e8ctica (1932) Bertold Brecht<\/strong><\/p>\n Si Owen Jones a Chavs. La demonizaci\u00f3n de la clase obrera<\/a> (Capit\u00e1n Swing, 2012) va mostrar una perspectiva del panorama de runes que l\u2019ofensiva ideol\u00f2gica del neoliberalisme havien provocat en les classes treballadores i en les tradicions emancipat\u00f2ries de l\u2019esquerra, Ernest Ca\u00f1ada ens proposa amb Las que limpian los hoteles<\/a> una tasca de reconstrucci\u00f3 d\u2019aquest paisatge enrunat, on la dignitat del treball i de les treballadores quedi restitu\u00eft i s\u2019obrin noves perspectives per la transformaci\u00f3 social.<\/p>\n Durant anys hem patit un oblit, una ocultaci\u00f3. Al temps que viv\u00edem una ofensiva ideol\u00f2gica sense precedents per part de les elits dominants amb l\u2019objectiu de refer el seu poder de classe, una esquerra pol\u00edtica afeblida i acomplexada va donar l\u2019esquena a les classes treballadores. La seva alienaci\u00f3, respecte a aquells sectors socials que suposadament volia representar amb el seu programa pol\u00edtic, va anar fent-se m\u00e9s gran al temps que creixia el poder narcotitzant de la societat de consum. La classe obrera, despolititzada i fragmentada pels corrosius anys del pacte social i del creixement econ\u00f2mic, ja no es reconeixia ni era reconeguda com la protagonista de la transformaci\u00f3 social envers un societat lliure d\u2019explotaci\u00f3 i desigualtats.<\/p>\n Owen Jones ens aport\u00e0 una descripci\u00f3 acurada de la desfeta i de les seves posteriors conseq\u00fc\u00e8ncies. A aquesta derrota ideol\u00f2gica hi segueix una campanya de descr\u00e8dit i de demonitzaci\u00f3. L\u2019obrer industrial, baluard orgull\u00f3s de la classe treballadora, defensat per aparentment poderoses organitzacions sindicals, \u00e9s substitu\u00eft per sub-empleats precaritzats, desorganitzats, que treballen en sectors de serveis i comer\u00e7, amb poques o nul\u00b7les exig\u00e8ncies professionals i acad\u00e8miques, i amb uns nivells d\u2019eventualitat creixent. La nova classe obrera a Europa ja no portar casc i martell a la m\u00e0, sin\u00f3 que reposa productes entre passadissos de supermercats i tragina pesants carros de mantes i tovalloles en complexos hotelers. La p\u00e8rdua de la industria, l\u2019atur, les addiccions i l\u2019aparici\u00f3 de treballs amb un menor prestigi social eren terreny abonat per la desvaloritzaci\u00f3 social i l\u2019escarni de la classe obrera. Tony Blair donava per acabada la lluita de classes anunciant que \u201ctots som ja classe mitja\u201d. Nom\u00e9s un detritus social fracassat i inadaptat romania ara com a \u201cclasse baixa\u201d, trista ombra de l\u2019orgull\u00f3s proletariat que sorgit del segle XIX havia amena\u00e7at l\u2019estatus quo imperant de la burgesia durant el segle XX i fet trontollar els fonaments de la societat.<\/p>\n Tot plegat suposa una transformaci\u00f3 important on l\u2019oligarquia europea en sortir\u00e0 doblement guanyadora: per una part destrueix a la classe obrera industrial del continent i esclafa la for\u00e7a dels seus sindicats, per un altre deslocalitza la producci\u00f3 a territoris on les normatives laborals i ambientals son m\u00e9s laxes o directament inexistents i l\u2019organitzaci\u00f3 obrera feble i oprimida.<\/p>\n \u00c9s en aquest sentit que Ernest Ca\u00f1ada ens proposa de nou reconstruir sobre les runes que la desfeta neoliberal ens ha deixat. Aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil, construir damunt les restes d\u2019una desfeta implica haver de triar quins materials del passat ens seran \u00fatils i quins hem de rebutjar. Seguint l\u2019estela oberta per Owen Jones a Chavs, posa el focus sobre les condicions laborals de les cambreres de pis. Prop de 100.000 persones a l\u2019Estat Espanyol son la base d\u2019un sector que s\u2019ha expandit, l\u2019hostaler, i que ha esdevingut perversament central en una economia desindustrialitzada i hipertrofiada pel c\u00e0ncer tur\u00edstitzador. \u00c9s en aquest context on, i a trav\u00e9s d\u2019entrevistes a cambreres de pis, Ca\u00f1ada ens apropa a una realitat que roman molts cops oculta: el sector tur\u00edstic assenta les seves bases sobre una explotaci\u00f3 i precarietat creixent i intolerable. Uns guanys empresarials cada cop m\u00e9s elevats i basats en que milers de dones emmalalteixin per ritmes de treball insostenibles i inhumans.<\/p>\n Les entrevistes, tenyides de r\u00e0bia i indignaci\u00f3, son un crit de protesta davant les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un capitalisme despietat que els darrers anys ha volgut recuperar el terreny i les rendes perdudes durant els temps de l\u2019enganyosa concertaci\u00f3 social. No nom\u00e9s es tracta de la p\u00e8rdua de drets laborals, animats per successives reformes laborals, tamb\u00e9 \u00e9s la salut de les treballadores el que ha quedat pel cam\u00ed.<\/p>\n Per\u00f2 no \u00e9s la compassi\u00f3 el que pretenen aquestes dones valentes que aixequen la seva veu indignada, sin\u00f3 el respecte a una feina per a la reivindiquen professionalitat i qualitat. I aqu\u00ed arribem a una de les q\u00fcestions centrals de l\u2019aportaci\u00f3 de Ca\u00f1ada i que entronca amb la reivindicaci\u00f3 d\u2019Owen Jones de la necessitat d\u2019una nova pol\u00edtica de classe: l\u2019impuls moral d\u2019unes dones que reivindiquen el seu lloc de treball des de la convicci\u00f3 del valor social d\u2019una feina que fa que els hotels funcionin i que els hostes gaudeixin de la seva estada. No estem parlant d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 menor. L\u2019estima i la valoraci\u00f3 per una feina ben feta apareixen com a elements centrals a gaireb\u00e9 totes les entrevistes. La centralitat del treball com a valor en si mateix \u00e9s reivindicat per les mateixes treballadores, situant-se per damunt dels interessos curterministes dels propietaris dels hotels, nom\u00e9s pendents dels beneficis i l\u2019acumulaci\u00f3 de capital. No es tracta nom\u00e9s d\u2019un simple intercanvi de for\u00e7a de treball per un sou. Adjudicar a determinats llocs de treball un valor nom\u00e9s en funci\u00f3 dels requeriments acad\u00e8mics \u00e9s esbiaixar la realitat. Molt\u00edssimes feines de \u201cbaixa qualificaci\u00f3\u201d implicarien el col\u00b7lapse de la societat als pocs dies de no realitzar-se. En el cas dels hotels, la desaparici\u00f3 del director no implicaria necess\u00e0riament el bloqueig del seu funcionament, per\u00f2 quan duraria la situaci\u00f3 sense les tasques de neteja i endre\u00e7 de les habitacions? Aquesta \u00e9s una superioritat real i \u00e8tica que Ca\u00f1ada no vol que passi desapercebuda i que ens recorda que l\u2019objectiu del neoliberalisme hegem\u00f2nic ha estat tamb\u00e9 la corrosi\u00f3 moral dels treballadors mitjan\u00e7ant la desvaloritzaci\u00f3 dels treballs que realitzaven. Posar en valor el treball de \u201cbaixa qualificaci\u00f3\u201d, el treball desprestigiat, que suposadament \u201cpot fer qualsevol\u201d \u00e9s avui un objectiu pol\u00edtic que ens ha de permetre reconstruir la possibilitat d\u2019una societat m\u00e9s justa i igualit\u00e0ria.<\/p>\n Finalment cal agrair a Ca\u00f1ada que no es limiti a exposar fredament les dades i els fets d\u2019aquesta injust\u00edcia flagrant, sin\u00f3 que doni la veu i cedeixi el paper central a les aut\u00e8ntiques protagonistes, les cambreres de pis. Unes veus apassionades, ferides i tristes a cops, per\u00f2 mai resignades davant el que consideren una vexaci\u00f3 cap als seus drets laborals i humans. Aquestes veus ens anuncien que ja ha passat el temps de la subordinaci\u00f3. Son de nou els treballadors, aquesta nova classe obrera, que com proclamen vells himnes, ha \u201cd\u2019alliberar-se ella mateixa\u201d sense esperar salvacions supremes \u201cni de deus, de reis, ni de tirants\u201d. Vells materials que segueixen sent \u00fatils per farcir un futur m\u00e9s digne per les grans majories socials.<\/p>\n Ca\u00f1ada posa una primera pedra d\u2019un cam\u00ed de dignitat i d\u2019orgull de classe al que encara li manquen moltes m\u00e9s. Posar llum i visibilitzar aquestes \u201chist\u00f2ries ocultes de la precarietat laboral\u201d \u00e9s una acci\u00f3 d\u2019importants efectes pol\u00edtics. Refer aquest cam\u00ed \u00e9s avui una prioritat de primer ordre per una esquerra pol\u00edtica i social que aspiri a acabar amb el capitalisme i construir una societat de dones i homes lliures i iguals. Una societat que temps era temps anomen\u00e0vem socialisme i que volem reivindicar com un desig irrenunciable i ja conquerit per sempre de l\u2019imaginari ut\u00f2pic de l\u2019esperan\u00e7a humana.<\/p>\n