\u201cHem establert un sistema de vida que ens est\u00e0 destruint els recursos naturals que tenim per viure, tant l\u2019aire com l\u2019aigua com la terra que ens alimenta\u201d.<\/i><\/p>\n
<\/a> Era M\u00f2nica Terribas en la portada<\/a> d\u2019El Mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio del 10 de desembre. La periodista dedicava bona part de l\u2019editorial a la XXI Confer\u00e8ncia del Canvi Clim\u00e0tic que s\u2019ha celebrat a Par\u00eds i que ha estat preeminent mat\u00e8ria informativa durant dues setmanes, per l\u2019especial rellev\u00e0ncia del tema que s\u2019hi tractava i la gran quantitat d\u2019agents implicats, \u00e9s clar, per\u00f2 tamb\u00e9 pel mer fet de ser el que era: una cimera, una trobada al m\u00e9s alt nivell, d\u2019aquelles que parlen exactament el mateix idioma que els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n Tocava profund neguit mediambiental: escalfament del planeta, gasos amb efecte hivernacle, canvi clim\u00e0tic\u2026, que \u00e9s un c\u00edclic blablabla<\/i> informatiu que ens acompanya en cada celebraci\u00f3 de confer\u00e8ncies mundials sobre la mat\u00e8ria, per b\u00e9 que aquest cop, \u00e9s cert, l\u2019interrogant \u201cl\u2019\u00faltima oportunitat?\u201d li conferia singular gravetat. Per\u00f2 l\u2019an\u00e8cdota, diguem-ne, col\u00b7lateral de la cita d\u2019enguany ha estat que la pr\u00e8via informativa de la crucial trobada sobre el futur del planeta ha coincidit amb la ressaca de la medi\u00e0tica bacanal consumista del Black Friday<\/a> i la pr\u00f2pia inauguraci\u00f3 de la confer\u00e8ncia, amb el Cyber Monday<\/a>. I com en tantes altres ocasions en el magma comunicatiu, la pr\u00e0ctica coexist\u00e8ncia de dos fen\u00f2mens especialment antag\u00f2nics ha passat desapercebuda.<\/p>\n I \u00e9s que l\u2019actualitat mana. I no t\u00e9 aturador. L\u2019actualitat no coneix la pausa i s\u00ed, en canvi, la concatenaci\u00f3 o l\u2019encavalcament. M\u00e9s important encara: l\u2019actualitat t\u00e9 el fabul\u00f3s poder d\u2019uniformitzar el valor dels fets que la protagonitzen, fins al punt de pr\u00e0cticament enretirar-ne el significat i igualar-los per la fa\u00e7ana tot impedint-ne la reflexi\u00f3 i el tra\u00e7 de cap lligam. \u00c9s per aix\u00f2 que entra en el camp de la m\u00e9s absoluta i l\u00f2gica de les normalitats que el Divendres Negre ens llenc\u00e9ssim a la rauxa devora-ofertes sobre la qual els mitjans constantment ens informaven \u2013llegiu, promovien\u2013 com que a partir de l\u2019endem\u00e0 ens sent\u00edssim cridats a participar de la creixent inquietud informativa per l\u2019urgent acord universal sobre el futur del planeta que no s\u2019acabava d\u2019assolir. S\u00ed, podem fer aquestes dues coses sense recan\u00e7a, fins i tot, simult\u00e0niament. Amb el mateix fervor. I, el m\u00e9s important, sabent-nos en tot moment coherents elements socials.<\/p>\n Paradoxes viscudes amb total naturalitat. Vint-i-quatre hores al dia, els mitjans massius estandarditzen, fan indiscutible i fomenten el concepte de riquesa lligat al consum i a l\u2019augment del PIB. Despr\u00e9s, de tant en tant, i paral\u00b7lelament, donen veu a una Klein que recorda que \u201cfrenar el canvi clim\u00e0tic xoca amb la l\u00f2gica del creixement capitalista\u201d<\/a>, o a aquell Bauman que no es cansa de recalcar en cadascuna de les seves visites que entossudir-nos a solucionar els problemes a partir d\u2019un \u201ccreixement econ\u00f2mic que se\u2019ns diu que \u00e9s la soluci\u00f3 i que \u00e9s il\u00b7limitat\u201d<\/a> no pot fer res m\u00e9s que agreujar-los.<\/p>\n S\u00f3n p\u00edndoles, al cap i a la fi. P\u00edndoles rere p\u00edndoles. O p\u00edndoles sobre p\u00edndoles. En el mateix sentit o en sentit del tot contrari. Deglutides de cop o l\u2019una darrera l\u2019altra, per\u00f2 sempre a tempo<\/i>, al tempo <\/i>que exigeix la pr\u00f2pia actualitat. Una actualitat en qu\u00e8 cada dia m\u00e9s s\u00f3n m\u00e9s difusos els l\u00edmits de la informaci\u00f3, l\u2019entreteniment o, directament, la publicitat, i que disposa de la facultat de promocionar amb meravellosa sincronia l\u2019activitat m\u00e9s vital i la irreflexi\u00f3 m\u00e9s paralitzadora, resultat en ambd\u00f3s casos de la ingesta d\u2019aliments que no han sofert masticaci\u00f3.<\/p>\n Explica Bauman que \u201cens han fet esclaus del consum, les botigues, les grans superf\u00edcies\u201d, i que \u201cla cerca de la felicitat equival a anar de compres\u201d. Em permetria afegir-hi que, de manera directa o indirecta, som tamb\u00e9 esclaus de la rabiosa actualitat, agent indispensable en aquest m\u00faltiple esclavatge. Al capdavall, els mitjans s\u00f3n alhora s\u00edmptoma i eina de promoci\u00f3 necess\u00e0ria d\u2019aquest \u201csistema de vida que hem establert que ens est\u00e0 destruint els recursos naturals que tenim per viure\u201d que deia amb intencionada difuminaci\u00f3 la Terribas en el seu editorial. Un \u201csistema de vida que hem establert\u2026\u201d que, passat per la traductora dels Minoristes del seu propi programa, se\u2019ns apareixeria, llumin\u00f3s, sota la forma original de l\u2019hegem\u00f2nic capitalisme, concepte pr\u00e0cticament tab\u00fa en els mitjans massius i en el qual el fil\u00f2sof Santiago Alba hi distingeix de manera n\u00edtida aquesta paradoxal naturalesa h\u00edbrida<\/a> a qu\u00e8 ens hem estat referint tota l\u2019estona:<\/p>\n \u201c(\u2026) Basta ver los criterios con los que se elabora el PIB de un pa\u00eds o la alarma que genera el descenso de las tasas de \u201ccrecimiento\u201d. O \u2013en t\u00e9rminos m\u00e1s banales y period\u00edsticos\u2013 la angustia con que se anuncia, con igual horror y al mismo tiempo, el aumento de la contaminaci\u00f3n y el descenso en la venta de autom\u00f3viles\u201d.<\/p>\n El que lamento de deb\u00f2 \u2013em perdonareu la frivolitat\u2013 \u00e9s que les solemnes connexions informatives d\u2019una cimera viscuda com a ultim\u00e0tum i que ens ha tingut amo\u00efnats durant 15 dies \u2013i que ha concl\u00f2s amb l\u2019esperable hist\u00f2ric acord de \u201cparaules buides\u201d<\/a> \u2013 no hagin convergit amb les setmanals lli\u00e7ons a TV3 de l\u2019economia de colors llampants del gur\u00fa de les americanes. V\u00e9s a saber, potser en aquesta tessitura s\u00ed que ens hagu\u00e9s xocat consumir el futur de coloraines i confeti de la seva competitiva economia amb el del gris tirant a molt negre del planeta que va consumint-se amb tanta \u2013i tan cega\u2013 competici\u00f3. Potser s\u00ed. Tot i que\u2026, ben mirat\u2026, potser tampoc.<\/p>\n I ja que hi som, un apunt final. Em resulta simplement desconcertant que la mateixa Terribas que dies despr\u00e9s mostraria certa inquietud mediambiental en l\u2019editorial que obria aquest text, no dediqu\u00e9s ni un dels gaireb\u00e9 trenta minuts del quinzenal informe Sala i Mart\u00edn<\/a> per, en ple desenvolupament de la cimera del clima de \u201cl\u2019\u00faltima oportunitat?\u201d, interpel\u00b7lar al nostrat economista de cap\u00e7alera sobre la m\u00e9s que probable insostenibilitat de la seva economia de gamma crom\u00e0tica.<\/p>\n