Per deixar les coses clares, aix\u00f2 no \u00e9s una an\u00e0lisi. Pretenia ser una exposici\u00f3 de la meva particular visi\u00f3 o percepci\u00f3 sobre el panorama que ha condu\u00eft a l\u2019acord in extremis<\/i> de les forces independentistes del passat cap de setmana. Al final, per\u00f2, haur\u00e0 estat sobretot una reflexi\u00f3 al voltant d\u2019all\u00f2 que no ha deixat d\u2019amo\u00efnar-me d\u2019aquest cam\u00ed cap la plena sobirania pol\u00edtica de Catalunya que estem (?) recorrent. \u00c9s per aix\u00f2 que us demano, si us plau, que llegiu el text fins al final, no el jutgeu m\u00e9s que en base a la seva naturalesa opinativa i, en la mesura que pugueu, deixeu reposar una miqueta els vostres apriorismes.<\/p>\n
Pujo un gra\u00f3 m\u00e9s en la pr\u00e8via aclaridora. Informaci\u00f3 de servei per a qui hores d\u2019ara encara no em t\u00e9 clissat: he votat CUP en totes les conteses electorals en qu\u00e8 aquesta formaci\u00f3 s\u2019ha presentat des que van conc\u00f3rrer per primer cop a unes catalanes, a finals de 2012. La lleu perturbaci\u00f3 a la for\u00e7a m\u2019indica que en aquest punt ja he estat encasellat. Doncs, ja que hi som, pugem-ne un gra\u00f3 m\u00e9s. El passat 20 de desembre, l\u2019urna per al Congr\u00e9s dels Diputats del Col\u00b7legi Cavall Bernat de La Bordeta va veure com introdu\u00efa amb tota fermesa la papereta dels comuns. Ara s\u00ed, sensible trasbals a la for\u00e7a (\u201c\u00e9s que ja s\u00e9 per on anir\u00e0s, nano!\u201d).<\/p>\n
Doncs no. O s\u00ed. O potser una mica i, alhora, una mica no. O potser\u2026 tants possibles potsers!<\/p>\n
Els que em coneixen b\u00e9 saben que si hi ha res que em caracteritza \u00e9s una forta afecci\u00f3 als peus enganxats a terra (exc\u00e9s, en diu d\u2019aix\u00f2 alg\u00fa ben proper sovint). \u00c9s cert. El vol dels coloms m\u00e9s aviat m\u2019espanta, potser perqu\u00e8 aquestes b\u00e8sties se m\u2019han cagat a sobre en no poques ocasions. Rere aquestes l\u00ednies, per\u00f2, no s\u2019hi amaga un \u00e9sser capat en les seves capacitats emocionals o en les de fantasiar, ni molt menys en les de creure i il\u00b7lusionar-se. No pas. Per\u00f2 s\u00ed, ho reconec, en l\u2019observaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que m\u2019envolta, sobretot d\u2019all\u00f2 que integra el p\u00fablic \u201cdins de camp\u201d, \u00e9s a dir, all\u00f2 que veiem, all\u00f2 que escoltem, all\u00f2 que ens arriba\u2026<\/p>\n
No ajuda a pal\u00b7liar aquesta inclinaci\u00f3 el periodisme que vaig triar com a professi\u00f3 per\u00f2 que mai no he arribat a exercir de veres. S\u00ed, durant molts anys hi vaig estar ben relacionat i en alguna altra ocasi\u00f3 n\u2019he tastat el seu \u201ccostat fosc\u201d (el gabinet de comunicaci\u00f3, \u00e9s a dir, les tristes relacions p\u00fabliques), per\u00f2 no, no he exercit mai el periodisme de deb\u00f2, aquell que tots tenim com a referent, el que predomina en el panorama medi\u00e0tic (oi?), el que fa preguntes i malda per esbrinar, no aquell que rep les \u201crespostes\u201d per defecte. Ja us ho deia, no ajuda pas mirar-s\u2019ho tot des de la dist\u00e0ncia quan en coneixes prou les eines.<\/p>\n
Seria com en aquells jocs de taula en qu\u00e8 en una conjuntura concreta disposes d\u2019un parell de punts extra per afrontar els reptes. Doncs la inquietud davant del colom que s\u2019enlaira m\u00e9s el periodisme eunuc serien la meva conjuntura; b\u00e9, en realitat, el meu escenari fix. Un escenari fix que em proporciona dos punts \u2013en aquest cas, negatius, molt negatius\u2013 en l\u2019escala de la credibilitat en l\u2019entorn. Sempre i per defecte. Per\u00f2 molt especialment quan all\u00f2 que veiem, escoltem o ens arriba s\u00f3n clara tend\u00e8ncia i quan, com deia Mark Twain<\/b>, percebo \u2013oh, horror! \u2013 que jo mateix s\u00f3c part de la majorit\u00e0ria propensi\u00f3. \u00c9s aleshores quan se m\u2019encenen totes les alarmes: se\u2019m trempa l\u2019escr\u00fapol, col\u00b7loco l\u2019entorn en quarentena i treu el caparr\u00f3 la malfian\u00e7a.<\/p>\n
Som-hi que no ha estat res<\/b><\/p>\n
Centrem-nos. Dissabte 10 de gener, a punt de sonar la campana en el darrer assalt, es produ\u00efa l\u2019acord final entre Junts pel S\u00ed i les Candidatures d\u2019Unitat Popular. L\u2019\u201dIniestazo\u201d a Stamford Bridge era celebrat amb fervor per uns i blasmat per altres. I com a punt com\u00fa dels dos oposats estats d\u2019\u00e0nim, una idea: \u201caix\u00f2 va de deb\u00f2\u201d.<\/p>\n
Havien passat m\u00e9s de tres mesos des de les eleccions pseudoplebiscit\u00e0ries del 27 de setembre. I aquelles eleccions al Parlament de Catalunya que es van entomar com si fossin \u00fanicament un plebiscit sobre la independ\u00e8ncia del pa\u00eds \u2013ni molt menys per tothom, per aix\u00f2 el \u201cpseudo\u201d\u2013 ens van regalar un panorama complicat, molt complicat, per a l\u2019execuci\u00f3 del full de ruta sobiranista. JxS va sortir-ne guanyadora de manera tan clara com insuficient. I en conseq\u00fc\u00e8ncia, sobre aquella formaci\u00f3 fins aleshores simpaticota, tan exc\u00e8ntrica sobre les catifes parlament\u00e0ries com quantitativament inn\u00f2cua, van recaure totes les mirades.<\/p>\n
La CUP havia m\u00e9s que triplicat el nombre de diputats, regada, d\u2019una banda, per fronterers d\u2019esquerres que havien donat l\u2019esquena a un projecte molt poc clar com Catalunya S\u00ed Que Es Pot i, de l\u2019altra, per fronterers independentistes que la veien com l\u2019opci\u00f3 que mai tra\u00efria el moment hist\u00f2ric i\/o que recel\u00b7laven d\u2019una plataforma que integrava una Converg\u00e8ncia neo-indepe i sobradament embrutida. Ves per on, la CUP, la formacioneta que tots sabem que hagu\u00e9s estat pr\u00e0cticament ignorada en cas d\u2019una aritm\u00e8tica lleugerament m\u00e9s favorable a la for\u00e7a guanyadora, ara esdevenia decisiva en la investidura i en la governabilitat.<\/p>\n
I aquella mateixa nit electoral, el petit\u00f3 va fer de gran. La CUP va recon\u00e8ixer que, tot i la majoria absoluta d\u2019escons independentistes, el poc menys del 48% dels vots no permetia plantejar-se cap declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia (sorprenentment, s\u00ed, en canvi, la proposta de desconnexi\u00f3 que aprovarien les dues formacions el 9 de novembre seg\u00fcent). Per endavant, doncs, quedaven deures en dos fronts: obligada negociaci\u00f3 per provar de constituir un Govern per tirar endavant una \u201clegislatura de transici\u00f3 cap a la Rep\u00fablica\u201d i, paral\u00b7lelament, treball i m\u00e9s treball per sumar m\u00e9s gent a la causa. Tot obvi, tot l\u00f2gic (des d\u2019un punt de vista exclusivament independentista, \u00e9s clar).<\/p>\n
Per\u00f2 ai! Dels dos deures pendents, l\u2019urgent, la negociaci\u00f3, partia \u2013i patia\u2013 d\u2019un notable problema de base que, com d\u2019altres tant\u00edssims elements des que s\u2019ha iniciat aquest proc\u00e9s sobiranista, s\u2019ha menystingut o, directament, ocultat amb tota intencionalitat. I aquest problema de base era que les forces negociadores eren ben poc equiparables.<\/p>\n
D\u2019entrada, una, la for\u00e7a clarament guanyadora, essencialment s\u2019havia presentat a les eleccions del 27S amb voluntat plebiscit\u00e0ria en l\u2019eix nacional (la suma de sensibilitats ideol\u00f2giques diferents n\u2019era l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s palpable); per a l\u2019altra, en canvi, el plebiscit era com sempre triple, tant en el camp nacional, com en l\u2019ideol\u00f2gic, com en el de la qualitat democr\u00e0tica (la seva no inclusi\u00f3 en la formaci\u00f3 eminentment plebiscit\u00e0ria n\u2019era, igualment, l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s palpable). S\u00ed, agradi o no agradi, s\u2019entengui o no s\u2019entengui, sigui motiu de respecte o de mofeta condescendent, la CUP \u00e9s tan n\u00edtidament independentista com n\u00edtidament anticapitalista com n\u00edtidament dem\u00f2crata participativa.<\/p>\n
I amb un petit esfor\u00e7 de mem\u00f2ria b\u00e0sica \u2013molt recent, a m\u00e9s\u2013, no podem deixar d\u2019afegir-hi un element clau en la desigualtat negociadora: l\u2019ess\u00e8ncia i, per tant, la for\u00e7a i el sentit d\u2019aquesta organitzaci\u00f3 \u00e9s el carrer, en cap cas despatxos, passadissos, cambres parlament\u00e0ries, estudis o plat\u00f3s (cosa que explicaria, en bona part, i no ho dic com a justificaci\u00f3, algunes de les mancances, especialment comunicatives, mostrades en aquesta darrera etapa). Fins fa quatre dies, a m\u00e9s, ells i elles han estat part integrant d\u2019aquella carpeta social prou \u00e0mplia que podem anomenar \u201caltres\u201d, \u201cignorats\u201d, \u201cinvisibles\u201d, \u00e9s a dir, d\u2019aquell etern \u201cfora de camp\u201d contraposat al \u201cdins\u201d a qu\u00e8 abans feia refer\u00e8ncia.<\/p>\n
A l\u2019altre costat de la taula de converses, en canvi, l\u2019altre equip jugava a casa, i comptava com a jugador n\u00famero 12 amb l\u2019incansable i pr\u00e0cticament un\u00e0nime suport de tota la maquin\u00e0ria medi\u00e0tica de signe independentista.<\/p>\n
El desenlla\u00e7 per tant, era, ben obvi i no m\u2019hi aturar\u00e9 m\u00e9s que un instant. Al cap i a la fi, el que ha passat en aquests tres mesos i escaig \u00e9s el que hagu\u00e9s pogut predir qualsevol persona amb un m\u00ednim de coneixement de la realitat catalana i amb una m\u00ednima voluntat d\u2019observaci\u00f3 racional dels elements \u2013de tots els elements\u2013 d\u2019un proc\u00e9s que, no per casualitat, fa temps que ha esdevingut \u201cEl Proc\u00e9s\u201d.<\/p>\n
El detall, l\u2019an\u00e8cdota, si voleu, s\u2019ha centrat en la figura del president Mas<\/b>: CDC, ERC, associacions i independents de JxS havien acordat en el seu programa que el 4t de la llista (l\u2019invisible en campanya) era, sense discussi\u00f3, i leg\u00edtimament, el seu presidenciable; de l\u2019altra banda, diversos membres de la CUP \u2013entre ells, el propio Antonio Ba\u00f1os<\/b>, i habitualment, a preguntes period\u00edstiques\u2013 havien afirmat per activa i per passiva que, tamb\u00e9 leg\u00edtimament, mai no l\u2019investirien.<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 no ha estat m\u00e9s que la punta de l\u2019iceberg del que, a parer meu, \u00e9s el veritable cos del xoc, que \u00e9s el que es derivava del problema de base que us esmentava: quan tens triple \u00e0nima i pr\u00e0cticament cap influ\u00e8ncia en el relat predominant, en major o menor grau acabar\u00e0s sent carnada per a tots aquells que s\u2019han presentat monoplebiscit\u00e0riament \u2013en qualsevol dels eixos i en un sentit o altre\u2013 i per a les respectives l\u00ednies editorials.<\/p>\n
La resta, doncs, ja la coneixeu, pimpampum<\/i> descomunal, pressi\u00f3 per totes bandes i, pels volts de Nadal, un apreciable despertar d\u2019aquella for\u00e7a latent tan ib\u00e8rica del masclisme. En resum, molt de v\u00f2mit.<\/p>\n
Disculpeu-nos, estem desconnectant<\/b><\/p>\n
Tornem al dissabte 10 de gener. Treballava aquell mat\u00ed. I tot i que vaig arribar a la feina amb el xip \u201celeccions 6 de mar\u00e7\u201d ben integrat, poc despr\u00e9s comen\u00e7ava el mal de panxa. L\u2019aviram medi\u00e0tic s\u2019esvalotava i sovintejaven les connexions en directe sobre l\u2019aven\u00e7 sobtat de les negociacions. Els mitjans de refer\u00e8ncia havien estat cridats a sometent. I quan hi ha crida medi\u00e0tica a sometent \u2013en una altra ocasi\u00f3 no cal que patiu tant!\u2013 el desenlla\u00e7 mai no pot ser un frac\u00e0s (no hi busqueu cap difer\u00e8ncia entre el relat period\u00edstic i el relat holywoodi\u00e0, en aquest sentit).<\/p>\n
A la tarda es confirmava el que s\u2019esperava. Fumata blanca. Fervor, cat\u00e0strofe\u2026, b\u00e9, ja ho sabeu\u2026<\/p>\n
I per a mi, punyalada. Aquest va ser el meu primer sentiment. Especialment, mentre anaven transcendint els presumptes punts de l\u2019acord: que si Mas<\/b> queia com a president per\u00f2 quedava com a conseller en cap, que si la CUP cedia dos diputats al grup parlamentari de JxS i dimitien els altres vuit\u2026 Els aclariments del president en funcions en aquella compareixen\u00e7a sense pietat no van fer minvar el dolor ni una mica. Una figura pol\u00edtica que no ha rebut cap mena de fiscalitzaci\u00f3 per part dels mitjans sobiranistes i que, per tant, ha pogut manejar el mot \u201cgenerositat\u201d en tot moment i com li ha convingut, es plantava davant l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica alli\u00e7onant i marcant amb foc roent els punts de la derrota cupaire.<\/p>\n
La punyalada feia mal. Reconec, per\u00f2, que devia ser un mal aproximadament tan agut com el que devien haver sentit molts altres votants de la CUP el dia que el seu Consell Pol\u00edtic va donar el definitiu cop de porta a Mas<\/b>. Suposo que aquest \u00e9s el h\u00e0ndicap d\u2019una formaci\u00f3 que, dit aix\u00f2 sense cap \u00e0nim pejoratiu, en els seus tres eixos \u00e9s extrema. Perqu\u00e8 tan cert \u00e9s que per a la milit\u00e0ncia i els m\u00e9s propers simpatitzants les tres \u00e0nimes extremes avancen en ess\u00e8ncia juntes, com que cada (nou) votant hi haur\u00e0 vist garantida la millor cust\u00f2dia de la seva pr\u00f2pia prioritat pol\u00edtica. Al cap i a la fi, qui millor que la CUP per garantir que el cam\u00ed cap a la independ\u00e8ncia ja no tindr\u00e0 retorn? Qui millor que la CUP per garantir que la lluita contra el sistema imperant ser\u00e0 incansable? Qui millor que la CUP per insuflar democr\u00e0cia participativa a una de representativa que ja fa temps que repapieja?<\/p>\n
Efectivament, com l\u2019encasellamenta inicial ja deixava n\u00edtidament clar, davant vostre teniu un dels moderadots de l\u2019independentisme que ha votat la CUP. Moderadot indepe no em converteix, suposo, en antiindepe; significa el que significa: que, per a mi, no n\u2019hi ha pas, de pressa, entre d\u2019altres coses perqu\u00e8 s\u00f3c plenament i racionalment conscient que el cam\u00ed en qualsevol dels casos \u00e9s i ser\u00e0 for\u00e7osament llarg; en ess\u00e8ncia, perqu\u00e8 ara per ara no hi ha prou for\u00e7a.<\/p>\n
I tamb\u00e9 moderadot per una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019arrel: no \u00e9s gens senzill il\u00b7lusionar-se per una Catalunya plenament independent quan, sense anar m\u00e9s lluny, Gr\u00e8cia et recorda cada dia la veritable capacitat de maniobra, decisi\u00f3 i govern dels actuals estats-naci\u00f3 (ja no us dic, de les sobiranies populars).<\/p>\n
Tebi de l\u2019independentisme que ha votat la CUP, s\u00ed, per\u00f2 ni molt menys l\u2019\u00fanic. Em consta que en s\u00f3n molts d\u2019altres els qui b\u00e0sicament s\u2019han apropat a aquesta formaci\u00f3 pel seu conven\u00e7ut anticapitalisme i el seu esperit autogestionari i cooperativista, o per la seva concepci\u00f3 integral de la lluita pol\u00edtica, o per la inexist\u00e8ncia de pesades motxilles i esclavatges financers o, com en el meu cas, per una combinaci\u00f3 de totes elles.<\/p>\n
\u00c9s segur que tots aquests no vol\u00edem Artur Mas<\/b> de president com no hi vol\u00edem ni hi volem ara un Carles Puigdemont<\/b>. De fet, segur que ni vol\u00edem ni volem ning\u00fa de Converg\u00e8ncia al tim\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s que, per molt \u201cEl Proc\u00e9s\u201d que sigui, \u00e9s en tant que aix\u00f2, en tant que proc\u00e9s, una absoluta inc\u00f2gnita saber on, quan i com acabar\u00e0.<\/p>\n
Per a mi, per a nosaltres, resulta molt dif\u00edcil acceptar com a independentista un partit que s\u2019hi ha pujat al carro abans de veure\u2019s atropellat per la riuada, un partit institucional \u2013de r\u00e8gim, dir\u00edem\u2013, que des de 1980 ha governat Catalunya gaireb\u00e9 30 anys, que ha creat, mantingut i consumit unes estructures de poder \u2013les de deb\u00f2, les invisibles\u2013 que segueixen pr\u00e0cticament intactes, un partit corcat per una corrupci\u00f3 estructural, en continua davallada social i que, per tots els motius anteriors, necessita vitalment refundar-se.<\/p>\n
Qu\u00e8 voleu que us digui, sense trencar-nos-hi gaire les banyes, crec que aquest context que dibuixo m\u00e9s la persist\u00e8ncia en el lideratge indiscutible del ja expresident Mas haurien d\u2019haver incitat a un m\u00ednim aixecament p\u00fablic del raonable dubte.<\/p>\n
La pregunta \u00e9s \u00f2bvia, doncs: n\u2019hi ha hagut? \u00c9s a dir, els ciutadans que de manera m\u00e9s clara o m\u00e9s t\u00e8bia donem suport \u2013o si m\u00e9s no, no ens oposem\u2013 a aquest \u201cmoment hist\u00f2ric\u201d de fer al pas a la plena sobirania, \u00bfpodem assegurar que hem rebut aquest m\u00ednim aixecament p\u00fablic del dubte raonable sobre les possibles intencions m\u00e9s mundanes i menys hist\u00f2riques de cadascun dels actors principals? Parlant sense embuts, \u00bftrobeu que en algun moment d\u2019\u201cEl Proc\u00e9s\u201d els mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics i privats que parlen i es dirigeixen a aquest perfil de ciutad\u00e0 de Catalunya, han exercit sobre aquests actors l\u2019obligat exercici fiscalitzador que ha de permetre un millor coneixement del viatge i dels seus viatgers? Ha estat aquest el seu paper? O m\u00e9s aviat ha estat i \u00e9s, com deia el gran Groucho<\/b>, un constant \u201cm\u00e1s madera!\u201d, \u00e9s a dir, una participaci\u00f3 plenament activa i protagonista i amb el to i la intensitat que el viatge requeria en cadascuna de les seves etapes?<\/p>\n
Crec que la darrera entrevista<\/a><\/u><\/i> que li va fer El Mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio<\/b> a la diputada de la CUP, Anna Gabriel<\/b>, seria un bon exemple dels interrogants que acabo de plantejar. El seu Consell Pol\u00edtic acabava de dir el definitiu \u201cno\u201d a Artur Mas<\/b>. Escolteu-ne els primers 5-6 minuts i penseu-hi. \u00bfCreieu que el to de M\u00f2nica Terribas<\/b> en les primeres preguntes \u00e9s el to d\u2019una periodista equitativament fiscalitzadora o el d\u2019una periodista directament afectada pels alts i baixos d\u2019\u201cEl Proc\u00e9s\u201d? Si la resposta \u00e9s la primera voldr\u00e0 dir que aquest ha estat indiscutiblement el to emprat en les seves entrevistes a Mas<\/b>, Junqueras<\/b>, Romeva<\/b>, S\u00e0nchez<\/b>\u2026, tots ells participants o figures actives en aquests tres llargs mesos de negociaci\u00f3.<\/p>\n Dit aix\u00f2, per\u00f2, el diumenge 11 va acabar sortint una mica el sol, subjectivament, si m\u00e9s no. L\u2019emoci\u00f3 \u2013en aquest cas, r\u00e0bia\u2013 va reposar durant la nit i la ra\u00f3 va llevar-se d\u2019hora i activada. No pas ben d\u2019hora, com diria aquell altre catal\u00e0 tan mainstream<\/i>, per\u00f2 s\u00ed prou activada com per anar veient les coses amb uns altres ulls. Amb unes condicions finals de l\u2019acord m\u00e9s acceptables i l\u2019ajut de les ulleres m\u00e9s racionals i no militants amb qu\u00e8 sempre m\u2019he sentit m\u00e9s c\u00f2mode, el desenlla\u00e7 final no es va desvetllar ni m\u00e9s ni menys positiu sin\u00f3, simplement, m\u00e9s comprensible.<\/p>\n Ben mirat, per a la CUP, un cop traspassat definitivament el llindar separador de l\u2019invisible per\u00f2 comfortable \u201cfora\u201d cap al visible per\u00f2 inclement \u201cdins\u201d del terreny de joc d\u2019unes negociacions amb els condicionants i problemes de base a qu\u00e8 abans m\u2019he referit, la vict\u00f2ria era impossible. L\u2019extensa i profunda entrevista<\/a><\/i> de La Directa a la propia Gabriel<\/b> d\u2019ahir mateix explicaria, entre moltes altres coses, la magnitud d\u2019aquests diversos i decisius condicionants.<\/p>\n I \u00e9s que dins es juguen les regles de dins. Pots tenir un peu o peu i mig al carrer, pots repetir cridant fins a quedar-te af\u00f2nic que no hi ha independ\u00e8ncia sense just\u00edcia social ni just\u00edcia social sense independ\u00e8ncia, pots pretendre educar en els valors democr\u00e0tics de l\u2019assemblea\u2026 Per\u00f2 si dins nom\u00e9s hi ha lloc per al Proc\u00e9s \u2013sobretot si ets una mosca molesta en les altres mat\u00e8ries\u2013 ser\u00e0s jutjat per tot l\u2019entorn de l\u2019altre negociador en aquests \u00fanics termes, de la mateixa manera que fora de l\u2019\u00e0mbit independentista d\u2019altres et jutjaran per les concessions que facis en qualsevol dels altres eixos en qu\u00e8 tamb\u00e9 ets i t\u2019has presentat com a for\u00e7a extrema.<\/p>\n Vist fredament, doncs, i com han indicat alguns analistes de manera desapassionada, probablement el desenlla\u00e7 no podia acabar sent cap altre. Converg\u00e8ncia no podia conc\u00f3rrer a unes noves eleccions en qu\u00e8 les previsions eren nefastes, la CUP necessitava una sortida el m\u00e9s digna possible i sobretot temps per recosir-se internament sense passar per unes urnes, i ERC\u2026, doncs a ERC li anava tot igual de b\u00e9. El guany per a tothom \u2013amarg i en diversos graus, d\u2019acord, per\u00f2 guany al capdavall, o derrota victoriosa, si m\u00e9s no\u2013 sol acabar sent la soluci\u00f3.<\/p>\n La gran desconnexi\u00f3<\/b><\/p>\n Si d\u2019una cosa em sento modestament orgull\u00f3s \u00e9s d\u2019haver arribat fins aqu\u00ed, fins al presumpte inici de ruta de desconnexi\u00f3 amb Espanya, sense haver emprat mai ni en privat ni en p\u00fablic \u2013com a molt, entre cometes\u2013 el concepte \u201cunionisme\u201d (ara em veur\u00e9 obligat a fer-ho, molt a desgrat). S\u00e9 que periodistes gens sospitosos de reduir la realitat a blancs i negres ho han acabat fent, tant per la pressi\u00f3 inherent al propi relat i debat hegem\u00f2nic com per la tamb\u00e9 intr\u00ednseca necessitat de s\u00edntesi i d\u2019aclariment de conceptes del periodisme.<\/p>\n Per\u00f2, tan sols per la generalitzaci\u00f3 en poc menys de tres anys d\u2019aquesta dicotomia \u201cindependentisme\u201d versus<\/i> \u201cunionisme\u201d ja crec que haur\u00edem, tots plegats, de fer una profunda \u2013per\u00f2 molt profunda! \u2013 reflexi\u00f3. Perqu\u00e8 s\u00ed, \u00e9s obvi que la categoritzaci\u00f3 com a independentista, tot i els matisos que tamb\u00e9 podem trobar-hi, respon a la l\u00f2gica de la identificaci\u00f3 d\u2019aquells ciutadans que, positivament, activament, es mouen amb la intenci\u00f3 leg\u00edtima d\u2019assolir aquest objectiu. Ning\u00fa que actui en aquest sentit pot sentir-se ferit \u2013ben al contrari\u2013 per ser definit, fins i tot acusat, d\u2019independentista, b\u00e0sicament perqu\u00e8 en ess\u00e8ncia no \u00e9s m\u00e9s que una autodefinici\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2, qu\u00e8 passa amb el concepte \u201cunionista\u201d? Qui ha forjat el terme en primera inst\u00e0ncia? I m\u00e9s transcendent encara: qui ha estat incl\u00f2s en aquesta categoria, i qui ho ha decidit? Ha estat una autoadjectivaci\u00f3? La majoria dels ciutadans que han estat introdu\u00efts en aquesta carpeta, de deb\u00f2 s\u2019havien sentit mai \u201cunionistes\u201d? N\u2019eren fins i tot conscients?<\/p>\n