(Intervenci\u00f3 en la trobada sobre el pla B celebrada a Madrid els passats 21 i 22 de febrer de 2016)<\/p>\n
Escolteu. No dir\u00e9 coses molt t\u00e8cniques ni coses molt noves. Tampoc vaig a presentar-vos un pla d\u2019arquitectura monet\u00e0ria alternativa. M\u2019agradaria simplement insistir en el que a la meva manera de veure s\u00f3n els aspectes fonamentals que estan en joc sota el nom de pla B.<\/p>\n
I no obstant aix\u00f2 m\u2019agradaria comen\u00e7ar destacant que hi ha mancances en la racionalitat elemental de l\u2019aprenentatge que no nom\u00e9s s\u00f3n errors intel\u00b7lectuals, sin\u00f3 que gaireb\u00e9 s\u00f3n crims pol\u00edtics, atemptats a l\u2019esperan\u00e7a en tot cas. Per exemple, aquelles que el grill\u00f3 de l\u2019euro anul\u00b7la radicalment i que nom\u00e9s podran restaurar trencant aquest grill\u00f3.<\/p>\n
Precisament ara que podria fer-se, despr\u00e9s de molt temps, una an\u00e0lisi de l\u2019atzucac liberal, d\u2019una forma de tirania burocr\u00e0tica que anul\u00b7la tota possibilitat de comprom\u00eds, resulta que l\u2019espectacle d\u2019un govern d\u2019esquerres -grec, en aquest cas- m\u00f2lt a pals a les rebotigues de l\u2019euro-zona no \u00e9s ha prou per deixar-ho clar, i que ells mateixos, alguna cosa sonats, continuen buscant el introbable i volent l\u2019impossible: l\u2019euro progressista i democr\u00e0tic, l\u2019equivalent monetari de l\u2019elefant rosa o de la gran serp emplomada.<\/p>\n
I \u00e9s com si aquesta esquerra fora a incorporar-se -ho vulgui o no, se n\u2019adoni o no- al gran partit unificat del euro-liberalisme, almenys en el que constitueix en realitat el seu \u00faltim argument, el que jo anomeno el fetitxisme de l\u2019euro : l\u2019euro intransitiu, l\u2019euro per l\u2019euro siguin quines siguin les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n
Doncs finalment, a la pregunta \u201cPer qu\u00e8 l\u2019euro?\u201d, el europeista intransitiu i els seus partidaris nom\u00e9s saben respondre \u201cperqu\u00e8 s\u00ed\u201d, o quan tracten de dir una altra cosa -siguem escrupolosos, de vegades tracten de fer-ho- l\u2019\u00fanic que pot treure en clar de les seves paraules \u00e9s una professi\u00f3 de fe pr\u00f2pia de Miss Fran\u00e7a -vull dir, per descomptat, de Miss Europa- en la qual el nucli argumental consisteix en la idea de la pau i l\u2019amistat entre els pobles.<\/p>\n
I com passa amb tots els somn\u00e0mbuls si no volem fer-los caure del podi, \u00e9s sens dubte perill\u00f3s despertar del seu somni al\u00b7lucinat per fer-los veure que, d\u2019acord amb els seus propis criteris, la construcci\u00f3 europea \u00e9s un terrible frac\u00e0s. Mai s\u2019havien vist tantes tensions pol\u00edtiques de tota mena, i tan a prop del punt cr\u00edtic: l\u2019extrema dreta nacionalista a les portes del poder, separatisme end\u00e8mic, pobles que s\u2019aixequen uns contra els altres, etc\u00e8tera, etc\u00e8tera.<\/p>\n
Si la construcci\u00f3 europea fracassa fins a aquest punt, i segons els seus propis criteris, \u00e9s sens dubte que alguna cosa ha estat mal pensat pel cam\u00ed, per\u00f2 qu\u00e8? La resposta a aquesta pregunta \u00e9s la seg\u00fcent: el que ha estat mal pensat -en realitat, el que no ha estat pensat en absolut- s\u00f3n les condicions de possibilitat de la constituci\u00f3 d\u2019una comunitat pol\u00edtica. L\u2019euro-zona diu morir en desitjos de ser una comunitat pol\u00edtica. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que mai ha volgut ser-ho, en tot cas no en el sentit d\u2019una comunitat pol\u00edtica democr\u00e0tica. Pot arribar a ser-ho? Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
Jo penso, malauradament, que la resposta \u00e9s no, i que despr\u00e9s de tants anys perduts, ja va sent hora de admetre-ho. D\u2019entrada, la resposta \u00e9s no, perqu\u00e8, contr\u00e0riament al que diu una llegenda urbana medi\u00e0ticament molt difosa, liberalisme i democr\u00e0cia disten molt de ser sin\u00f2nims perfectes.<\/p>\n
Diguem, m\u00e9s aviat, que degut al seu car\u00e0cter de doctrina per a \u00fas dels m\u00e9s forts, el liberalisme tolera molt b\u00e9 ser de geometria variable. Per exemple, el neoliberalisme europeu no veu cap problema en el fet de ser un \u201ca-liberalisme\u201d pol\u00edtic profundament antidemocr\u00e0tic. Ara b\u00e9, fins fa poc, el neoliberalisme era la tend\u00e8ncia general de tots els Estats membres. I despr\u00e9s va venir Syriza! I Podem, i la coalici\u00f3 portuguesa, alternatives una mica balbucejants, fins i tot timorates respecte a aquesta q\u00fcesti\u00f3 decisiva de l\u2019euro, per\u00f2 finalment les coses semblen poder canviar i l\u2019esperan\u00e7a sembla ren\u00e9ixer.<\/p>\n
I dic, per\u00f2, que les coses canviaran encara m\u00e9s, tard o d\u2019hora arribar\u00e0 el moment en qu\u00e8 toparan amb un obstacle singular, i singularment resistent. Estic pensant a Alemanya.<\/p>\n
\u00c9s encara possible parlar d\u2019Alemanya a Fran\u00e7a? Hauria de ser-ho, sobretot tenint en compte que res no impedeix en principi caminar entre els esculls de la negaci\u00f3 i la eructaci\u00f3 german\u00f2foba, per\u00f2 la cat\u00e0strofe \u00e9s que el risc de topar amb el segon escull condueix sistem\u00e0ticament al primer, i que a for\u00e7a de tenir por dels mals pensaments, un acaba prohibint pensar en res, i en particular en la idiosincr\u00e0sia monet\u00e0ria alemanya.<\/p>\n
Atac de p\u00e0nic intel\u00b7lectual<\/strong><\/p>\n L\u2019esquerra pateix un atac de p\u00e0nic intel\u00b7lectual de tal magnitud que s\u2019ha tornat gaireb\u00e9 impossible pensar qualsevol cosa d\u2019aquest tipus. Ha de haver-se produ\u00eft, efectivament, una terrible regressi\u00f3 te\u00f2rica perqu\u00e8 una an\u00e0lisi com aquest sigui grollerament redu\u00eft o equiparat a una evidentment i tamb\u00e9 aberrant psicologia de l\u2019esperit dels pobles, o liquidat, de manera encara m\u00e9s clara, etiquetant de essencialisme, que \u00e9s en aquest cas l\u2019asil de la ignor\u00e0ncia volunt\u00e0ria i del rebuig a analitzar.<\/p>\n \u00c9s que cal renunciar, per exemple, a reflexionar sobre la relaci\u00f3 particular que t\u00e9 la societat nord-americana amb les armes de foc, o la que t\u00e9 la societat francesa amb el la\u00efcisme o amb l\u2019Estat, per por a caure en l\u2019essencialisme american\u00f2fob o franc\u00f2fob?<\/p>\n Per ventura les ci\u00e8ncies socials, i especialment les hist\u00f2riques, no tenen, entre altres, l\u2019objectiu de posar en evid\u00e8ncia els imaginaris comuns i d\u2019analitzar les creences col\u00b7lectives de llarga durada, que nom\u00e9s les ci\u00e8ncies anomenades humanes -i especialment les que tenen a veure amb l\u2019economia-, sumides com estan en un individualisme metodol\u00f2gic, han perdut totalment de vista?<\/p>\n Discutint sobre la q\u00fcesti\u00f3 alemanya<\/strong><\/p>\n El drama de l\u2019\u00e8poca \u00e9s que calgui fer tants pre\u00e0mbuls per tenir alguna possibilitat d\u2019establir una discussi\u00f3 anal\u00edtica una mica seriosa sobre la q\u00fcesti\u00f3 alemanya, discussi\u00f3 anal\u00edtica seria el criteri mateix \u00e9s que sigui possible tenir-la en pres\u00e8ncia dels nostres camarades alemanys, una discussi\u00f3 que evidentment no puc desenvolupar aqu\u00ed in extens, per\u00f2 que resumir\u00e9 en uns quants punts que em semblen essencials:<\/p>\n 1) \u00c9s indiscutible que tots els Estats membres, arrossegats des de fa d\u00e8cades per l\u2019onada neoliberal, han validat amb entusiasme els principis ideol\u00f2gics de l\u2019eurozona i s\u2019han fet co-responsables d\u2019ells. Tots!<\/p>\n 2) Aquesta unanimitat no ha d\u2019impedir veure que, entre tots aquests estats, Alemanya juga a alguna cosa que nom\u00e9s li pertany a ella, perqu\u00e8 l\u2019ha heretat de la seva hist\u00f2ria, que \u00e9s una hist\u00f2ria singular.<\/p>\n 3) A mig cam\u00ed entre l\u2019obsessi\u00f3 i la conjuraci\u00f3 dels traumes del passat, i la reinversi\u00f3 simb\u00f2lica en una identitat de substituci\u00f3, la societat alemanya ha establert amb la moneda una relaci\u00f3 que no t\u00e9 equivalent a Europa i de la qual es pot afirmar que \u00e9s una relaci\u00f3 meta-pol\u00edtica en la mesura que difereix per la seva naturalesa i tamb\u00e9 per la seva temporalitat de les ideologies pol\u00edtiques ordin\u00e0ries.<\/p>\n 4) S\u2019ha seguit d\u2019aix\u00f2 que l\u2019adopci\u00f3 del seu model institucional i concretament la beatificaci\u00f3 dels principis de pol\u00edtica monet\u00e0ria i pressupost\u00e0ria en uns textos intocables -els dels tractats- han estat les contrapartides sine qua non de l\u2019entrada d\u2019Alemanya en la euro-zona. Des d\u2019aquest mateix instant, el car\u00e0cter antidemocr\u00e0tic de l\u2019euro estava segellat, ja que es surt de la democr\u00e0cia en el moment en qu\u00e8 les orientacions fonamentals de la pol\u00edtica econ\u00f2mica se sostreuen a la deliberaci\u00f3 de qualsevol inst\u00e0ncia parlament\u00e0ria ordin\u00e0ria.<\/p>\n 5) \u00c9s veritat, per\u00f2, que, com tota formaci\u00f3 pol\u00edtica, per molt que hagi durat, la creen\u00e7a monet\u00e0ria alemanya produ\u00efda per la Hist\u00f2ria, passar\u00e0 amb la Hist\u00f2ria.<\/p>\n 6) I com tota creen\u00e7a, d\u2019altra banda, tampoc aquesta \u00e9s un\u00e0nimement aprovada en la societat alemanya. El fet que tingui els seus dissidents, a semblan\u00e7a precisament dels camarades aqu\u00ed presents, no impedeix que de moment les seves arrels siguin profundes. Vull destacar una dada elemental d\u2019una interpretaci\u00f3 tosca de les pr\u00e0ctiques monet\u00e0ries: que a Alemanya el 80% dels pagaments es fan en efectiu, mentre que a Fran\u00e7a s\u00f3n el 56% i als Estats Units el 46%. Una dada significativa, sens dubte!<\/p>\n Y que la utilitzaci\u00f3 de les targetes de cr\u00e8dit \u00e9s realment objecte d\u2019una reprovaci\u00f3 social. Dic aix\u00f2 pensant en aquells que creuen que la fixaci\u00f3 monet\u00e0ria \u00e9s quelcom exclusiu de les elits alemanyes o del capital alemany, i que la resta de la societat est\u00e0 exempta d\u2019aix\u00f2. No \u00e9s aix\u00ed en absolut, i podria assenyalar altres nombrosos indicis\u2026<\/p>\n 7) Sabent on es troba ara el centre de gravetat de la societat alemanya pel que fa a aquesta q\u00fcesti\u00f3 monet\u00e0ria, caldria preguntar-se quines s\u00f3n les probabilitats que arribi a despla\u00e7ar-se, amb quina amplitud i sobretot a quina velocitat. Si, com jo crec, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que pot allargar-se en el temps, el problema \u00e9s que hi ha poblacions a Europa que ja no tenen temps d\u2019esperar.<\/p>\n \u00c9s possible reprendre sint\u00e8ticament tots aquests elements dient el seg\u00fcent:<\/p>\n Tenim a Europa el problema general del neoliberalisme, per\u00f2 aquest problema general coneix una complicaci\u00f3 particular, que \u00e9s la complicaci\u00f3 ordo-liberal alemanya.<\/p>\n Per qu\u00e8 dono tanta import\u00e0ncia a la idiosincr\u00e0sia monet\u00e0ria alemanya? Perqu\u00e8 \u00e9s el grill\u00f3 del grill\u00f3, i perqu\u00e8 per a mi \u00e9s el nucli d\u2019una anticipaci\u00f3 raonada que podria fer-nos guanyar temps fent-nos rec\u00f3rrer, mitjan\u00e7ant el pensament, el proc\u00e9s del pla A per arribar immediatament al seu terme.<\/p>\n I al final del trajecte, i fins i tot havent superat totes les altres dificultats, la complicaci\u00f3 alemanya ser\u00e0, em temo, l\u2019\u00faltim obstacle amb qu\u00e8 toparien les temptatives de reconstrucci\u00f3 d\u2019un euro democr\u00e0tic. Doncs si per algun motiu extraordinari l\u2019esmentat projecte arrib\u00e9s a prendre consist\u00e8ncia, seria Alemanya -podem estar conven\u00e7uts d\u2019aix\u00f2- la qual prendria el portant, \u00a1possiblement acompanyada, per la resta! I aquesta \u00e9s la hip\u00f2tesi sistem\u00e0ticament oblidada, la tasca cega per excel\u00b7l\u00e8ncia, el Grexit! I la paradoxa de l\u2019altre euro, l\u2019euro democratitzat, \u00e9s que fracassaria en el moment mateix en qu\u00e8 es disposa a triomfar, pel fet mateix que es disposa a triomfar.<\/p>\n \u00c9s aquest terme el que condemna de la manera m\u00e9s concloent el proc\u00e9s, la simple probabilitat del seu naixement \u00e9s de les m\u00e9s febles. I \u00e9s que l\u2019inici d\u2019una prova de for\u00e7a en el si de l\u2019euro-zona suposa pr\u00e0cticament una mica m\u00e9s que un simp\u00e0tic partit progressista europeu.<\/p>\n Per un internacionalisme real<\/strong><\/p>\n Cal tamb\u00e9 l\u2019esdeveniment efectiu i simultani d\u2019un nombre suficient de governs veritablement d\u2019esquerres. Per\u00f2 quant de temps ha hagut de passar perqu\u00e8 es produ\u00eds a Gr\u00e8cia la primera veritable alternan\u00e7a pol\u00edtica a la Uni\u00f3 Europea? \u00bfI quina seria la probabilitat conjunta d\u2019aquesta alineaci\u00f3 de planetes que estic evocant? \u00c9s gaireb\u00e9 nul\u00b7la, i tothom aqu\u00ed ho sap.<\/p>\n Entre els nombrosos errors intel\u00b7lectuals de l\u2019internacionalisme, l\u2019internacionalisme imaginari, hi ha el que consisteix a esperar, amb l\u2019arma en posici\u00f3 de descans, la sincronitzaci\u00f3 de l\u2019aixecament continental. Doncs b\u00e9, en aquest cas, i igual que els alabarders de l\u2019\u00f2pera que canten \u201cMarchons, marchons!\u201d marcant el pas, amb opositors com nosaltres l\u2019euro t\u00e9 encara molts dies per davant. De tot aix\u00f2 es pot extreure una conclusi\u00f3 i nom\u00e9s un. La conclusi\u00f3 de l\u2019internacionalisme real.<\/p>\n L\u2019internacionalisme real no \u00e9s el permanent alerta davant el desert dels t\u00e0rtars, sin\u00f3 la coordinaci\u00f3 de les esquerres europees per treballar a tot arreu per l\u2019adveniment de la ruptura i la sortida, i despr\u00e9s emp\u00e8nyer al primer que estigui en situaci\u00f3 d\u2019efectuar-la, \u00a1sense que hagi d\u2019esperar als altres!<\/p>\n L\u2019internacionalisme real \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019abandonament d\u2019aquesta aberraci\u00f3 que nom\u00e9s sap mesurar els lla\u00e7os entre els pobles amb el tracte de la integraci\u00f3 monet\u00e0ria, la circulaci\u00f3 de les mercaderies o la dels capitals. I \u00e9s, a contrari, el teixit de tots els altres lla\u00e7os possibles i imaginables: cient\u00edfics, art\u00edstics, culturals, estudiantils, tecnol\u00f2gics i industrials, etc\u00e8tera, etc\u00e8tera.<\/p>\n L\u2019internacionalisme real \u00e9s, en fi, sortir de la intimidaci\u00f3, de la intimidaci\u00f3 de l\u2019extrema dreta nacionalista, o m\u00e9s exactament, de la intimidaci\u00f3 per part del eurobloc liberal que nom\u00e9s t\u00e9 aquest argument en reserva. Sens dubte l\u2019extrema dreta \u00e9s abominable, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s providencial perqu\u00e8 permet tractar de \u201cnacionalistes xen\u00f2fobs\u201d a tots aquells que projecten anar-se\u2019n de la g\u00e0bia de ferro. \u00c9s molt simple: si a Fran\u00e7a no exist\u00eds el FN, s\u2019hauria d\u2019inventar!<\/p>\n I el pitjor de tot \u00e9s que \u00e9s una esquerra prou burra com per deixar-se espantar, fins i tot, de vegades, per fer la seva pr\u00f2pia aportaci\u00f3 a aquest argument tan infame com enganyosament seductor. Doncs per raons que tenen a veure alhora amb els temors del seu electorat de m\u00e9s edat, amb la seva ideologia econ\u00f2mica invertebrada, i amb les col\u00b7lusions que ja ha establert amb el capital, un FN arribat al poder no prendria la decisi\u00f3 de sortir del euro. I \u00e9s aqu\u00ed on els errors intel\u00b7lectuals es converteixen en desastres pol\u00edtics.<\/p>\n Esquerra acovardida<\/strong><\/p>\n L\u2019esquerra acovardida s\u2019haur\u00e0 deixat arrabassat sense combatre una alternativa que el qual la hi haur\u00e0 arrabassat ni tan sols arribar\u00e0 a explotar. \u00a1Espl\u00e8ndid resultat! \u00bfI de quina alternativa estem parlant? De l\u2019\u00fanica que representa en realitat una difer\u00e8ncia radical, una d\u2019aquestes difer\u00e8ncies que el cos social tem no veure mai proposta en l\u2019\u00e0mbit dels partits anomenats de govern, des d\u2019ara redu\u00efts a grill\u00f3 continu de la dreta general. \u00c9s per aix\u00f2 que, mort de gana pol\u00edtica, el poble es llan\u00e7a amb avidesa sobre la m\u00e9s petita difer\u00e8ncia que passa pel seu camp de visi\u00f3, encara que sigui la pitjor, la m\u00e9s fal\u00b7la\u00e7, la que esgrimeixen els m\u00e9s malignes demagogs, perqu\u00e8 \u00e9s almenys una difer\u00e8ncia i perqu\u00e8 crea la sensaci\u00f3 que \u00e9s possible respirar de nou.<\/p>\n Si no tingu\u00e9s por de la seva ombra, seria l\u2019esquerra la que podria introduir una difer\u00e8ncia pol\u00edticament digna: la difer\u00e8ncia de la sortida de l\u2019euro, la difer\u00e8ncia de la sobirania democr\u00e0tica restaurada, la difer\u00e8ncia del bloqueig a tota pol\u00edtica progressista finalment aixecat, la difer\u00e8ncia del internacionalisme real.<\/p>\n Si aconsegueix alliberar-se de totes les prohibicions imagin\u00e0ries i de totes les inconseq\u00fc\u00e8ncies que fins ara han pesat terriblement sobre la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019euro, el pla B no t\u00e9 altre sentit que ser el portador hist\u00f2ric d\u2019aquesta difer\u00e8ncia. I en el punt en qu\u00e8 ens trobem, diguem-ho amb \u00e8mfasi: \u00e9s l\u2019\u00fanic restaurador possible de la democr\u00e0cia.<\/p>\n Per\u00f2 encara cal que tingui les idees una mica m\u00e9s clares, i una mica menys d\u2019aquesta pusil\u00b7lanimitat que ha condemnat Tsipras a tantes ren\u00fancies, a tantes derrotes i, malauradament, al capdavall, a tantes humiliacions.<\/p>\n Tenir les idees clares \u00e9s saber per qu\u00e8 es posa un a moviment i per qu\u00e8 es lluita. Si no vol ser la B de Bagatel\u00b7la, el pla B haur\u00e0 de apuntar com a m\u00ednim a l\u2019objectiu m\u00e0xim, que \u00e9s de fet el m\u00ednim admissible: l\u2019objectiu de la plena democr\u00e0cia.<\/p>\n La plena democr\u00e0cia \u00e9s la desconstitucionalitzaci\u00f3 integral de totes les disposicions relatives a la pol\u00edtica econ\u00f2mica i la seva repatriaci\u00f3 al per\u00edmetre de la deliberaci\u00f3 pol\u00edtica ordin\u00e0ria. Per\u00f2 \u00e9s aix\u00f2 mateix el que \u00e9s radicalment impossible en la mesura que l\u2019euro democr\u00e0tic \u00e9s una realitat que t\u00e9 gaireb\u00e9 tan poc de realitat com un cercle quadrat.<\/p>\n L\u2019experi\u00e8ncia decisiva per conv\u00e8ncer-se\u2019n consistiria a preguntar simplement als electors alemanys si acceptarien que l\u2019estatus del Banc central, la naturalesa de les seves comeses, la possibilitat del finan\u00e7ament monet\u00e0ria dels d\u00e8ficits, el nivell dels deutes, la possibilitat d\u2019anul\u00b7lar-, en fi, si acceptaria que totes aquestes coses se sotmetessin a la deliberaci\u00f3 ordin\u00e0ria d\u2019un Parlament europeu. I, per descomptat, tamb\u00e9 quan les posicions alemanyes en aquests assumptes quedessin en minoria.<\/p>\n Doncs, en una primera aproximaci\u00f3 la democr\u00e0cia \u00e9s aix\u00f2! No crec que la resposta a aquesta q\u00fcesti\u00f3 vagi a trigui gaire estona\u2026 I no ser\u00e0 certament la qual donen per descomptada els amics de l\u2019euro democr\u00e0tic o els del Parlament de l\u2019euro. Doncs b\u00e9, i ho dic de passada, aquesta \u00e9s certament una de les aberracions paradoxals i caracter\u00edstiques del poder d\u2019intimidaci\u00f3 de l\u2019euro: que sigui possible veure els representants de l\u2019esquerra radical i als de la socialdemocr\u00e0cia m\u00e9s inofensiva fent causa comuna al voltant de les mateixes il\u00b7lusions, i topant amb la mateixa por a q\u00fcestionar el que ha de ser q\u00fcestionat.<\/p>\n El pla B com bagatel\u00b7la, com fotesa<\/strong><\/p>\n El pla B com bagatel\u00b7la, com fotesa, seria flaquejar davant l\u2019\u00fanic comprom\u00eds important -la democr\u00e0cia total-, i muntar una m\u00e0quina de guerra de cartr\u00f3-pedra per recuperar algunes anul\u00b7lacions de deutes, o l\u2019autoritzaci\u00f3 d\u2019un punt suplementari de d\u00e8ficit pressupostari, deixant per descomptat intacte la resta de l\u2019estructura antidemocr\u00e0tica.<\/p>\n Lamentablement, \u00e9s molt possible, si es vol, com ha fet Tsipras i com han fet altres despr\u00e9s d\u2019ell, posposar el m\u00e0xim temps possible el moment en qu\u00e8 les contradiccions es queden totalment al nu: rebutjar l\u2019austeritat i quedar-se a l\u2019euro, tenir l\u2019euro i la democr\u00e0cia. Aquestes promeses s\u00f3n insostenibles perqu\u00e8 s\u00f3n contradict\u00f2ries, i pitjor que contradict\u00f2ries, sense soluci\u00f3 de comprom\u00eds possible. Si vol deixar enrere la inanitat, l\u2019esquerra haur\u00e0 de curar d\u2019aquest mal de l\u2019\u00e8poca que \u00e9s la inconseq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s a dir, haur\u00e0 d\u2019aprendre a estimar les conseq\u00fc\u00e8ncies del que vol.<\/p>\n Vol realment la democr\u00e0cia? Llavors no pot voler quedar-se a l\u2019euro.<\/p>\n No \u00e9s possible salvar res fent concessions respecte als principis m\u00e9s fonamentals de la pol\u00edtica, ja que mai s\u2019ha salvat res a costa de la democr\u00e0cia.<\/p>\n En general, abans d\u2019anar a la guerra, conv\u00e9 tenir molt clars quins s\u00f3n els objectius. Excepte per als amants de les tisanes, no t\u00e9 cap sentit guardar la cua de les cireres. Correspon, doncs, a l\u2019esquerra del pla B decidir si vol prendre una infusi\u00f3 i \u201cbona nit\u201d, o si vol finalment recuperar el gust de la veritable pol\u00edtica.<\/p>\n Moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n