No fa gaires dies la nova legislatura comen\u00e7\u00e0 a caminar. Els diputats s’aplegaren per primera vegada despr\u00e9s de les eleccions del passat 20 de desembre. Era l’inici d’un moment incert. El futur d’aix\u00f2 que diem Espanya \u00e9s complicat, i no nom\u00e9s pel que fa a la continu\u00eftat de l’actual organitzaci\u00f3 territorial; tamb\u00e9 hi ha qui es q\u00fcestiona la continu\u00eftat de la Uni\u00f3 Europea. El que denominem com classe pol\u00edtica viu un dels pitjors moments pel que fa al seu prestigi i el qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s greu, les esperances de moltes persones de sortir del mal pas d’aquesta crisi, encara han disminu\u00eft m\u00e9s. Pens\u00e0vem que els que anaven a ocupar els escons de diputats, deurien estar aclaparats per la responsabilitat i la por a no respondre a les expectatives (si \u00e9s que queda alg\u00fa que en tingui).<\/p>\n
Els mitjans de comunicaci\u00f3 demostraren amb la seva pres\u00e8ncia massiva la singularitat del moment, especialment perqu\u00e8 noves formacions, noves cares i, presumiblement, noves formes de fer, acudien per primera vegada com representants electes.<\/p>\n
S’inici\u00e0 la sessi\u00f3 i a la bancada ocupada pels diputats de Podemos es produeix quelcom d’inusual, la senyora Bescansa porta a coll el seu fill i, aleshores, tenen lloc unes escenes tendres i que demostren la bona sintonia que existeix entre els nous diputats del nou grup, el nad\u00f3 de la senyora Bescansa passa de les mans d’un company del partit a les d’un altre com es faria en qualsevol reuni\u00f3 d’amics.<\/p>\n
Mentrestant la sessi\u00f3 es desenvolup\u00e0 d’acord a les normes i ens trobem amb un senyor, G\u00f3mez de la Serna, del que hi ha sospites fonamentades d’haver-se aprofitat del seu c\u00e0rrec p\u00fablic per enriquir-se, tot i que el seu partit el PP, li deman\u00e9s repetidament la dimissi\u00f3. No som ingenus, el PP va molt carregat de corrupci\u00f3 com per felicitar-lo pel gest, ni tampoc cal felicitar-lo perqu\u00e8 el diputat G\u00f3mez de la Serna finalment hagi abandonat el Partit Popular. Aquest senyor, amb cara d’of\u00e8s, ha recollit la seva acta de diputat que el converteix en aforat i dificulta molt m\u00e9s la investigaci\u00f3 sobre els seus possibles delictes.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, tota l’atenci\u00f3 s’ha posat en l’escena dels diputats de Podemos. Res de reflexionar sobre la ins\u00f2lita pres\u00e8ncia d’un sospit\u00f3s al Congr\u00e9s. Res de reflexionar sobre els reptes que esperen als pol\u00edtics d’aquesta legislatura (ara ja sabem que el primer repte ser\u00e0 trobar President de govern). Els comentaris s’han dirigit a opinar sobre un nad\u00f3 i la manca de formalitat d’algunes vestimentes. Tothom ha estat pendent d’una criatura.<\/p>\n
Els comentaris de la resta de partits s’apropaven m\u00e9s a la cr\u00edtica per la manca de capteniment en un lloc i un moment tan solemnes, que al problema de fons. En aquest sentit an\u00e0 la resposta desafortunada que va donar la senyora Chac\u00f3n en ser preguntada. Tot plegat ben lamentable perqu\u00e8 tot i que Podemos ha declarat que buscaven fixar la mirada en la reivindicaci\u00f3 del dret a cuidar d’un fill des del lloc de treball, no \u00e9s aquest el resultat que ha obtingut. Ha semblat m\u00e9s aviat una escenificaci\u00f3 dirigida a captar l’atenci\u00f3 i destacar de la resta de formacions pol\u00edtiques. I b\u00e9 que ho han aconseguit. Aquesta formaci\u00f3 \u00e9s mestra en captar l’atenci\u00f3 dels mitjans i intenta arribar al votant, anava a posar la poblaci\u00f3 per\u00f2 aquesta \u00e9s molt m\u00e9s amplia que el cens electoral.<\/p>\n
Ha estat una oportunitat perduda per fer algunes reflexions menys superficials sobre problemes greus que arrossega el nostre pa\u00eds: La Llei Electoral. Tot i que alguns partits porten la seva reforma com un punt del seu programa no sabem massa b\u00e9 com i qu\u00e8 volen reformar. Tanmateix creiem que el que est\u00e0 passant amb el Sr. G\u00f3mez de la Serna \u00e9s in-assumible si es vol que un sistema sigui considerat democr\u00e0tic, com ho s\u00f3n altres defectes que t\u00e9 aquesta Llei. No hem sentit veus de protesta o, al menys, de cr\u00edtica pel fet de que una persona que ha estat acceptada per la Junta Electoral Central com a candidat, ja no pugui ser tret de la llista. I aix\u00f2, al nostre parer, desacredita per s\u00ed mateix a la Cambra en la que ja es fa molt dif\u00edcil confiar com instituci\u00f3 capa\u00e7 de com m\u00ednim, moderar las difer\u00e8ncies entre les diferents classes, paraula poc de moda, encara que les \u201ccastes\u201d ha tingut una vida m\u00e9s ef\u00edmera. La impressi\u00f3 que s’est\u00e0 donant \u00e9s bastant lamentable. Tenir com membres de la mateixa a persones com el diputat G\u00f3mez de la Serna resta legitimitat a tot un sistema.<\/p>\n
Tampoc s’ha aprofitat per parlar de la conciliaci\u00f3 entre fam\u00edlia i treball. En algunes tert\u00falies de marcat to conservador, van apar\u00e8ixer fidels guardians de la igualtat i acusaren a la diputada Bescansa d’aprofitar-se d’un privilegi que no tenen altres fam\u00edlies. La senyora Bescansa ha exercit un dret que tots els pares i mares tenen, encara que pocs el poden exercir. Calia posar el focus en el dret, no en l’an\u00e8cdota, reclamar una llei que obligu\u00e9s a empreses i administracions a posar mitjans\u00a0 per tal qu\u00e8 aquest dret fos possible exercir-lo a tot arreu. I parlar de fam\u00edlies, no de dones perqu\u00e8 si nom\u00e9s aquestes poden permetre’s portar-se el fill a la feina, el resultat ser\u00e0 una disminuci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3 femenina. Sabem que al Congr\u00e9s hi ha una guarderia per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s un privilegi, \u00e9s un dret, un dret que ha de fer-se extensiu a tota la poblaci\u00f3. Sembla que parlar d’aix\u00f2 no \u00e9s fer Pol\u00edtica amb maj\u00fascules, com si no fos precisament la vida quotidiana la que s’ha de millorar, com si els grans problemes, menjar, tenir un sostre, respirar, no fossin problemes quotidians. Si no fa gaire OXFAM reclamava que la desigualtat m\u00e0xima hauria d’estar regulada per llei, aix\u00ed mateix hauria d’estar regulat aquest dret. I obligar a que fos exercit tant per pares com per mares, per donar l’oportunitat de convertir-ho en un fet universalment acceptat perqu\u00e8, ara, el costum i la tradici\u00f3 llastren molt segons quins comportaments. Regular-ho com s’ha fet amb la discriminaci\u00f3 positiva en les llistes electorals, perqu\u00e8 de no ser aix\u00ed, poc avan\u00e7arem i la cura dels infants continuar\u00e0 sent una tasca majorit\u00e0riament femenina a costa d’altres aspiracions i ambicions leg\u00edtimes que aquestes puguin tenir.<\/p>\n
Aquesta reacci\u00f3 superficial dona poques esperances de que la classe pol\u00edtica per fi canvi\u00ef. Ni de que els mitjans de difusi\u00f3 ajudin a canviar-la. Seria injust i parcial no recon\u00e8ixer que hi ha veus i mitjans que intenten ser rigorosos i busquen solucions de manera honesta, no obstant el seu ress\u00f2 \u00e9s limitat. S\u00f3n veus silenciades o poc escoltades, com ho va ser Garz\u00f3n durant la campanya electoral i sembla que nom\u00e9s els cops d’efecte siguin el cam\u00ed cap el canvi per\u00f2 d’aqu\u00ed no sortirem sin\u00f3 \u00e9s amb idees s\u00f2lides i actituds que fugin de l’oportunisme.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No fa gaires dies la nova legislatura comen\u00e7\u00e0 a caminar. Els diputats s’aplegaren per primera vegada despr\u00e9s de les eleccions del passat 20 de desembre. Era l’inici d’un moment incert. El futur d’aix\u00f2 que diem Espanya \u00e9s complicat, i no nom\u00e9s pel que fa a la continu\u00eftat de l’actual organitzaci\u00f3 territorial; tamb\u00e9 hi ha qui es q\u00fcestiona la continu\u00eftat de la Uni\u00f3 Europea. El que denominem com classe pol\u00edtica viu un dels pitjors moments pel que fa al seu prestigi i el qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s greu, les esperances de moltes persones de sortir del mal pas d’aquesta crisi, encara han disminu\u00eft m\u00e9s. Pens\u00e0vem que els que anaven a ocupar els escons de diputats, deurien estar aclaparats per la responsabilitat i la por a no respondre a les expectatives (si \u00e9s que queda alg\u00fa que en tingui).<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3116,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,13],"tags":[],"class_list":["post-3115","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-democracia-republica","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3115","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3115"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3115\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3116"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3115"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3115"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3115"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}