{"id":3181,"date":"2016-06-07T00:00:00","date_gmt":"2016-06-07T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=3181"},"modified":"2020-02-15T10:54:39","modified_gmt":"2020-02-15T09:54:39","slug":"l-esquerra-davant-les-politiques-d-austeritat-llicons-i-mites-del-deute-alemany","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=3181","title":{"rendered":"L\u2019esquerra davant les pol\u00edtiques d\u2019austeritat: lli\u00e7ons i mites del deute alemany"},"content":{"rendered":"

<\/a> Des de mitjans del 2010 l\u2019Eurozona est\u00e0 experimentant una crisi estructural pr\u00f2pia d\u2019un disseny original defectu\u00f3s de la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria (UEM). Ara per ara, es mant\u00e9 la integritat de l\u2019\u00e0rea monet\u00e0ria a causa del desplegament d\u2019unes mesures comunit\u00e0ries excepcionals.<\/p>\n

A grans trets, per una banda, s\u2019ha creat el Mecanisme Europeu d\u2019Estabilitat (MEDE) i el Fons Europeu d\u2019Estabilitat Financera (FEEF). Per l\u2019altra, menys original, s\u2019han refor\u00e7at les parets mestres del Tractat de Maastricht (1992) i el Pacte d\u2019Estabilitat i Creixement (1997) amb l\u2019anomenat Pacte Fiscal Europeu (2012), que en termes generals, suposen una revalidaci\u00f3 institucional de les pol\u00edtiques de consolidaci\u00f3 fiscal.<\/p>\n

No obstant, tot i que l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica ha indicat en nombroses ocasions el potencial destructiu de \u201cl\u2019austeritat expansiva\u201d, el directori europeu ha assenyalat la necessitat de ser estrictes amb els objectius de d\u00e8ficit; ja que, argumenten, que aquesta \u00e9s la ra\u00f3 principal del retard en el creixement potencial del pa\u00efsos de la zona euro i la debilitat exterior de certes economies perif\u00e8riques. Aquesta ortod\u00f2xia en pol\u00edtica econ\u00f2mica est\u00e0 portant a l\u00edmits interessants al Banc Central Europeu (BCE), que s\u2019est\u00e0 veient obligat, davant la llosa deflacionista i el risc de default<\/i> d\u2019algunes economies, a dir i fer coses poc habituals donada la naturalesa inicial de l\u2019euro.<\/p>\n

Com \u00e9s obvi, aquest marc d\u2019ajust macroecon\u00f2mic imposat combinat amb la lliure circulaci\u00f3 de capitals i la moneda \u00fanica, dificulta objectivament l\u2019aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques contrac\u00edcliques. En conseq\u00fc\u00e8ncia, diversos pa\u00efsos europeus han patit grans contraccions del Producte Interior Brut (PIB) i altes taxes de desocupaci\u00f3. Aquesta espiral contractiva, la nefasta gesti\u00f3 pol\u00edtica de la Crisi del Deute i el cost de comen\u00e7ar a reestructurar el sistema financer ha portat a molts pa\u00efsos europeus a contraure grans obligacions financeres.<\/p>\n

L\u2019elevat cost social d\u2019aquest successos ha accelerat el proc\u00e9s de redefinici\u00f3 del contracte social a diferents pa\u00efsos, fet que en ocasions ha derivat en crisis institucionals. L\u2019arribada d\u2019alguns governs tecnocr\u00e0tics a la direcci\u00f3 nacional de pa\u00efsos membres de la UE no fa m\u00e9s que reafirmar el relat de l\u2019excepcionalitat democr\u00e0tica en que es mou la UEM. Des d\u2019aquesta perspectiva, l\u2019esquerra ha plantejat repetidament la necessitat de construir artefactes pol\u00edtics que siguin capa\u00e7os d\u2019arribar a les oficines dels governs nacionals i iniciar processos de democratitzaci\u00f3 diversos.<\/p>\n

Quedant-nos a l\u2019economia, una reflexi\u00f3 pertinent ha estat pensar com evitar haver d\u2019aplicar pol\u00edtiques d\u2019ajust fiscal. B\u00e0sicament hi ha quatre vies: la creaci\u00f3 de diner, la venda d\u2019actius, el creixement econ\u00f2mic i la reestructuraci\u00f3\/impagament del deute. \u00c9s en el marc d\u2019aquest principi de realitat que l\u2019esquerra pol\u00edtica ha fet algunes consideracions, canviants i poc clares, entorn a la q\u00fcesti\u00f3 del deute.<\/p>\n

Un exemple paradigm\u00e0tic \u00e9s el cas de Syriza, que ha anat modificant els seus posicionaments sobre el deute grec conforme s\u2019anava apropant a la vict\u00f2ria electoral. Aquesta modificaci\u00f3 es podria resumir en una progressiva relaxaci\u00f3 dels sup\u00f2sits d\u2019unilateralitat entorn al pagament del deute i l\u2019aposta cap a sup\u00f2sits que inclouen necess\u00e0riament la resoluci\u00f3 multilateral. D\u2019aqu\u00ed que del posicionament inicial d\u2019executar una morat\u00f2ria i auditoria del deute vinculant es pass\u00e9s a una reformulaci\u00f3 ambigua com \u00e9s el cas de la proposta d\u2019organitzar un Confer\u00e8ncia Europea del Deute inspirada en l\u2019Acord de Londres de 1953. Fita que va suposar una quita superior al 50% del deute extern de la Rep\u00fablica Federal d\u2019Alemanya (RFA).<\/p>\n

Curiosament, aquest episodi de la segona postguerra ha estat citat en diverses ocasions per diferents organitzacions d\u2019esquerres, tan en aparicions als mitjans de comunicaci\u00f3 com en missatges m\u00e9s formals com \u00e9s el cas de la \u201cDeclaraci\u00f3 de Barcelona\u201d en el marc del I F\u00f2rum del Sud d\u2019Europa celebrat al gener del 2015.<\/p>\n

El cas de la postguerra d\u2019Alemanya Occidental, \u00e9s sens dubte, \u00e9s una hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit. L\u2019evoluci\u00f3 econ\u00f2mica de la RFA, que no representava m\u00e9s del 40% del territori de l\u2019Alemanya del Tercer Reich, va realitzar un proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 econ\u00f2mica excepcional i que ha estat definit per la historiografia moderna com el \u201cMiracle Econ\u00f2mic Alemany\u201d. No obstant, tot i que resulta obvi que l\u2019alliberament d\u2019obligacions financeres va donar oxigen a l\u2019administraci\u00f3 de Konrad Adenauer, \u00e9s un mite considerar que aquest fos el factor determinant del miracle.<\/p>\n

Proba d\u2019aix\u00f2 est\u00e0 en que la RFA ja presentava s\u00edmptomes d\u2019una recuperaci\u00f3 espectacular previ a la quita del deute de 1953. Per exemple, al 1949 la RFA ja va superar en PIB per c\u00e0pita a la jove rep\u00fablica italiana.1<\/a> Alemanya Occidental, va generar unes r\u00e0tios en formaci\u00f3 de capital dom\u00e8stic respecte l\u2019ajuda nord-americana del Pla Marshall constantment superiors als seus competidors entre 1948 i 1951.2<\/a> En termes relatius, la capacitat exportadora germ\u00e0nica a Europa Occidental es va multiplicar per m\u00e9s de sis entre 1948 i 1951, quan Fran\u00e7a no va ser capa\u00e7 d\u2019apropar-se a tres.3<\/a> Aquesta tend\u00e8ncia tamb\u00e9 es confirma amb el primer instrument europeu de coordinaci\u00f3 monet\u00e0ria, la Uni\u00f3 Europea de Pagaments (UEP), on Alemanya ja acumula un super\u00e0vit de 584 milions de d\u00f2lars durant l\u2019exercici de 1951-52, dada que contrasta amb el d\u00e8ficits de 602 i 1476 milions de Fran\u00e7a i Gran Bretanya, respectivament.4<\/a><\/p>\n

El factor determinant del miracle es troba en la modificaci\u00f3 de la pol\u00edtica dels guanyadors de la Segona Guerra Mundial respecte Alemanya. En resum, es passa d\u2019una certa pol\u00edtica de contenci\u00f3 a Alemanya a una col\u00b7laboraci\u00f3 pragm\u00e0tica a partir de 1947. Segons Josep Fontana a \u201cPor el bien del Imperio\u201d5<\/a>, Europa Occidental a principis de 1947 es trobava a 18 mesos de suspendre pagaments amb els Estats Units donada r\u00e0pida polvoritzaci\u00f3 de divises causades per la depend\u00e8ncia comercial europea a l\u2019\u00e0rea d\u00f2lar. Tan Estats Units com les seves pot\u00e8ncies aliades a Europa, van entendre que davant de la incapacitat de Fran\u00e7a de substituir la centralitat econ\u00f2mica alemanya, l\u2019inici de la Guerra Freda i l\u2019alarmant crisi d\u2019abastiment patida al dur hivern de 1946; resultava pol\u00edticament arriscat i econ\u00f2micament poc realista \u2013com ja havien assenyalat diversos analistes- prescindir del potencial econ\u00f2mic alemany. \u00c9s en aquest punt on, la pol\u00edtica m\u00e9s o menys promoguda de 1944 a 1947 basada en el c\u00e0stig pol\u00edtic i econ\u00f2mic a Alemanya es va transformar en una reticent per\u00f2 necess\u00e0ria pol\u00edtica de col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n

Per tant, l\u2019inici de la hist\u00f2ria l\u2019\u00e8xit alemany es troba en dos grans q\u00fcestions: la primera, en la necessitat de les pot\u00e8ncies aliades d\u2019aprofitar-se d\u2019un abastiment regular d\u2019exportacions alemanyes que redu\u00eds el risc sist\u00e8mic d\u2019una crisi postb\u00e8lica per desequilibri exterior causat per l\u2019excessiva depend\u00e8ncia als Estats Units, i la segona, dotar a Europa Occidental de l\u2019estabilitat pol\u00edtica suficient que permet\u00e9s una aplicaci\u00f3 efica\u00e7 de l\u2019estrat\u00e8gia inicial americana de Containment <\/i>contra l\u2019Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Va ser, llavors, la multilateralitat de l\u2019Acord de Londres de 1953 una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica un cop decidit \u2013o imposat- el paper que havia de jugar la RFA en el nou ordre econ\u00f2mic internacional.<\/p>\n

Capitulant, resulta de dif\u00edcil comprensi\u00f3 la ra\u00f3 per la qual certs sectors de l\u2019esquerra situen el cas alemany com a refer\u00e8ncia per als pa\u00efsos perif\u00e8rics. Alemanya va poder negociar el deute gr\u00e0cies a un suport internacional dels Estats Units i a una demanda real dels seus productes d\u2019exportaci\u00f3 que el feien imprescindible dins d\u2019una conjuntura excepcional. En el cas de l\u2019Europa perif\u00e8rica \u00e9s exactament el contrari, on el que passa \u00e9s que aquests pa\u00efsos tendeixen a tenir una balan\u00e7a de pagaments negativa, fet que els dona un poder de negociaci\u00f3 realment esc\u00e0s i una depend\u00e8ncia exterior pr\u00e0cticament estructural.<\/p>\n

En ess\u00e8ncia, la conjuntura internacional i les composicions org\u00e0niques de les economies s\u00f3n clau per una comprensi\u00f3 integral de la segona postguerra i representen una bona lli\u00e7\u00f3 per als que avui volen comprendre millor el funcionament d\u2019Europa i les complexitats dels canvis pol\u00edtics de profunditat.<\/p>\n

En conclusi\u00f3, el trist cas de Syriza \u00e9s un av\u00eds a navegants: l\u2019an\u00e0lisi de les esquerres \u00e9s esbiaixat i l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica ho demostra. Resultar\u00e0 complicat bastir una alternativa raonable a les pol\u00edtiques d\u2019austeritat sense dimensionar quina \u00e9s la situaci\u00f3 ni el paper \u2013especialment en el terreny econ\u00f2mic- dels nostres pa\u00efsos al Projecte Europeu. Tampoc sense alternatives unilaterals preparades per ser executades en cas que de que, per exemple, l\u2019escenari de la Confer\u00e8ncia Europea del Deute fracassi. Si no es modifica la l\u00ednia pol\u00edtica de submissi\u00f3 a la multilateralitat, es correr\u00e0 el greu risc d\u2019haver d\u2019entonar, com part de l\u2019esquerra grega, el There Is No Alternative.<\/p>\n

1<\/a>\u0002 Angus Maddison contents, http:\/\/www.ggdc.net\/MADDISON\/oriindex.htm , Section \u201cStadistics on World Population, GDP and Per Capita GDP\u201d<\/p>\n

2<\/a>\u0002 Maier, Charles S. 1981. The two postwar eras and the conditions for stability in twentieth-century Western Europe. American Historical Review 86(2): 327-352<\/p>\n

3<\/a>\u0002 Alan S Milward, The Reconstruction of Western Europe, 1945-51 (United Kingdom: Methuen and Co. Ltd, 1984), 257, Table 30<\/p>\n

4<\/a>\u0002 Milward, The European Rescue of Nation-State, (United Kingdom, Routledge, 1992) 401<\/p>\n

5<\/a>\u0002 Ed. Pasado & Presente, 2011<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El trist exemple de Syriza \u00e9s un av\u00eds a navegants: l\u2019an\u00e0lisi de les esquerres \u00e9s esbiaixat i l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica ho demostra. Resultar\u00e0 complicat bastir una alternativa raonable a les pol\u00edtiques d\u2019austeritat sense dimensionar quina \u00e9s la situaci\u00f3 ni el paper dels nostres pa\u00efsos al Projecte Europeu. Tampoc sense alternatives unilaterals preparades per ser executades. Si no es modifica la l\u00ednia pol\u00edtica de submissi\u00f3 a la multilateralitat, es correr\u00e0 el greu risc d\u2019haver d\u2019entonar, com part de l\u2019esquerra grega, el There Is No Alternative. <\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3182,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[44,13],"tags":[],"class_list":["post-3181","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3181","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3181"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3181\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3182"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3181"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3181"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3181"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}