{"id":3195,"date":"2016-07-03T00:00:00","date_gmt":"2016-07-03T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=3195"},"modified":"2020-02-15T10:44:23","modified_gmt":"2020-02-15T09:44:23","slug":"el-cas-del-brexit-democracia-i-sobirania-a-la-ue","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=3195","title":{"rendered":"El cas del Brexit: Democr\u00e0cia i Sobirania a la UE?"},"content":{"rendered":"

<\/a> No hem d’oblidar mai algunes q\u00fcestions importants. En primer lloc, al comen\u00e7ament la Uni\u00f3 Europea (UE) era una zona amb un important \u00e8xit econ\u00f2mic, per\u00f2 m\u00e9s recentment no se’n est\u00e0 sortint massa b\u00e9. Durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades, els resultats econ\u00f2mics de la UE s\u00f3n pobres en comparaci\u00f3 amb la de gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos industrialitzats (EUA, Canad\u00e0, Austr\u00e0lia o fins i tot el Regne Unit). S’han assenyalat diferents raons d’aquesta situaci\u00f3: la pol\u00edtica de la UE ha tendit cap a una regulaci\u00f3 i una interfer\u00e8ncia excessives que han donat lloc a una despesa insuficient i ineficient i a una mala assignaci\u00f3 dels recursos; l’objectiu d’una uni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta ha absorbit el temps i l’atenci\u00f3 de les elits d’Europa, quan haurien d’haver estat m\u00e9s ocupades tractant de promoure els factors que contribueixen a un creixement econ\u00f2mic real; les tend\u00e8ncies de la demografia de la UE amb un augment important, en termes absoluts i relatius, de la poblaci\u00f3 d’edat avan\u00e7ada; la implantaci\u00f3 de l’euro i els tipus de canvi fixos corresponents de la moneda.<\/p>\n

En segon lloc, la Uni\u00f3 Europea va comen\u00e7ar com a part de la construcci\u00f3 de la Guerra freda despr\u00e8s de la Segona Guerra Mundial, amb els EUA aportant recursos econ\u00f2mics, militars, pol\u00edtics i ideol\u00f2gics per a construir Europa occidental enfront del bloc sovi\u00e8tic. Els pares fundadors de la UE volien crear un superestat europeu i tenien la intenci\u00f3 d’aconseguir-ho a trav\u00e9s d’un projecte d’integraci\u00f3 imposada per les elits europees sobre els pobles, en els quals no confiaven. De fet, no creien en la democr\u00e0cia: estaven conven\u00e7uts que ells sabien qu\u00e8 era el millor per als europeus. Posteriorment, a principis dels anys 1980 les seccions m\u00e9s grans i m\u00e9s potents del capital europeu s’havien recuperat prou com per ser capaces de desenvolupar una estrat\u00e8gia que els permet\u00e9s actuar amb relativa independ\u00e8ncia del capital dels EUA. El 1983, els directors executius de 17 de les majors empreses europees van formar la Taula Rodona Europea d’Industrialistes (ERT) amb la finalitat de generar idees i mobilitzar els governs, els parlamentaris i l’opini\u00f3 p\u00fablica per a la creaci\u00f3 d’un clima de mercat m\u00e9s favorable a Europa per tal de revitalitzar la UE. (\u00d2bviament, l’ERT ara \u00e9s partid\u00e0ria de la perman\u00e8ncia del Regne Unit a la UE). El seu \u00e8xit va ser evident quan Jacques Delors es va convertir en president de la Comissi\u00f3 Europea el 1985 i va promoure, en primer lloc, el \u00abmercat \u00fanic\u00bb (eliminaci\u00f3 de totes les barreres del mercat interior i la lliure circulaci\u00f3 de b\u00e9ns, serveis i capitals a la UE), i en segon lloc, la moneda \u00fanica a partir del tractat de Maastritcht.<\/p>\n

En tercer lloc, l’extensi\u00f3 de l’adhesi\u00f3 a la UE dels pa\u00efsos de l’Est, que venien del comunisme era probablement, i en cert sentit, una fita important. Amb aquesta extensi\u00f3 el mateix concepte d’Europa va canviar radicalment. Per\u00f2, per desgr\u00e0cia, ning\u00fa va considerar la idea que la naturalesa fonamental, el tipus d’associaci\u00f3 europea, els objectius, les institucions de la UE hauria d’haver canviat. I una vegada que la UE es va ampliar cap a l’Est, amb pa\u00efsos amb molt diferents antecedents culturals i pol\u00edtics i nivells molt m\u00e9s baixos de renda per c\u00e0pita, va sorgir el problema significatiu i important de la migraci\u00f3 neta de l’est cap a l’oest de la UE. I el problema podria ser m\u00e9s gran si la UE pret\u00e9n continuar l’ampliaci\u00f3 cap a S\u00e8rbia, Ucra\u00efna i principalment Turquia amb 80 milions d’habitants.<\/p>\n

En quart lloc, ja fa molts anys la UE va plantejar la q\u00fcesti\u00f3 d’implementar una moneda \u00fanica (Informe Werner, Informe McDougall) per\u00f2 la conclusi\u00f3 era sempre la mateixa: s\u00f3n necess\u00e0ries una uni\u00f3 fiscal i una uni\u00f3 pol\u00edtica pr\u00e8vies, per poder realitzar una uni\u00f3 monet\u00e0ria adequada . Les coses van canviar amb l’arribada de Delors a la presid\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 Europea a causa de que va accelerar la posada en pr\u00e0ctica d’una moneda \u00fanica. No obstant aix\u00f2, molts experts han assenyalat que, finalment, l’aplicaci\u00f3 de l’euro va ser, principalment, una decisi\u00f3 pol\u00edtica. Va ser una conseq\u00fc\u00e8ncia de les condicions en les qu\u00e8 Fran\u00e7a podia estar d’acord amb la reunificaci\u00f3 d’Alemanya. L’elit pol\u00edtica francesa va pensar que l’eliminaci\u00f3 del marc alemany mantindria l’economia alemanya al mateix nivell que la francesa i que disminuiria el estatus d’Alemanya dins d’Europa. Per\u00f2 ha passat justament el contrari. La combinaci\u00f3 d’un tipus de canvi fix (l’euro) amb la capacitat d’Alemanya per mantenir els salaris i els costos baixos, ha fet augmentar la seva competitivitat i exportar productes cada vegada m\u00e9s competitius, el que ha creat asimetries externes entre els pa\u00efsos europeus: una balan\u00e7a per compte corrent massivament i creixentment excedent\u00e0ria a Alemanya (i a altres pa\u00efsos del nucli de la zona euro) i un d\u00e8ficit massiu i creixent en la balan\u00e7a per compte corrent en els pa\u00efsos perif\u00e8rics de la zona euro, i fins i tot a Fran\u00e7a. Aix\u00ed, en lloc de contenir a Alemanya, l’euro ha augmentat el seu poder dins d’Europa: nom\u00e9s s’han de comparar els nivells de creixement i la seva estructura a Alemanya i a altres pa\u00efsos de la zona euro abans i despr\u00e9s de la implantaci\u00f3 de l’euro. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 els tipus de canvi s\u00f3n importants, s\u00f3n molt importants. D’altra banda, altres acords importants (NAFTA, entre Austr\u00e0lia i Nova Zelanda) ens mostren que hi pot haver un alt grau d’integraci\u00f3 econ\u00f2mica i comercial, sense cap necessitat d’una integraci\u00f3 monet\u00e0ria.<\/p>\n

T\u00e8cnicament, des del punt de vista econ\u00f2mic hi ha estudis contradictoris en relaci\u00f3 amb les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques del Brexit. D’una banda, la posici\u00f3 \u00aboficial\u00bb de l’estudi de l’OCDE (\u00abLes conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques del Brexit: una decisi\u00f3 fiscal\u00bb) -o des del FMI, el Tresor del Regne Unit i altres \u00abthink-tanks\u00bb privats- les conclusions s\u00f3n absolutament negatives, en el curt i en el llarg termini, tant per al Regne Unit com per a la resta de la UE. D’altra banda, l’estudi del Fons d’Inversi\u00f3 Woodford realitzat per Capital Economics (Roger Bootle) -o els Economistes pel Brexit- que conclou que el Brexit significaria guanys i p\u00e8rdues per a l’economia del Regne Unit i que, en qualsevol cas, \u00ables perspectives econ\u00f2miques del Regne Unit s\u00f3n bones ja sigui dins o fora de la Uni\u00f3 Europea\u00bb. Alguns han especulat sobre si la UE podria imposar sancions contra el Regne Unit, com ara obstaculitzar les seves exportacions a la UE. Ara b\u00e9, tenint en compte que la UE en el seu conjunt \u00e9s un exportador net de b\u00e9ns i serveis al Regne Unit (el Regne Unit \u00e9s un importador net de b\u00e9ns i serveis de la resta de la UE amb un valor de m\u00e9s de 100.000 milions d’euros a l’any) sembla dif\u00edcil imaginar que alg\u00fa (tant a la Comissi\u00f3 Europea com als pa\u00efsos individuals de la UE) pugui pensar en una cosa aix\u00ed. El Brexit, sens dubte, tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques, per\u00f2 no s\u00f3n de cap manera inequ\u00edvoques. Hi ha estudis contradictoris sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies positives o negatives, tant a curt com a llarg termini, tant per al Regne Unit com per a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

D’altra banda, no \u00e9s el mateix un \u00abGrexit\u00bb (Gr\u00e8cia deixaria la zona euro) que un Brexit: el Regne Unit podria optar per sortir d’alguns tractats europeus. No obstant aix\u00f2, en el curt termini, tots els acords serien v\u00e0lids fins que s’adoptessin nous tractats. Despr\u00e9s d’algun temps, els tractats bilaterals substituirien els tractats europeus multilaterals i mantindrien l’ess\u00e8ncia de la relaci\u00f3 entre les dues regions econ\u00f2miques en gran part intacta. A curt termini ning\u00fa actuar\u00e0 contra el Regne Unit o la \u00abCity\u00bb. A la llarga, els brit\u00e0nics seran lliures i sobirans de nou. La clara desavantatge per al Regne Unit, per descomptat, ser\u00e0 que ja no podran prendre part en les negociacions dels acords europeus. El perill real per a la UE, per\u00f2, no prov\u00e9 del Regne Unit. Podria venir d’altres pa\u00efsos en qu\u00e8 tamb\u00e9 es podria demanar un refer\u00e8ndum. Per tant, el veritable problema d’una possible Brexit \u00e9s que altres pa\u00efsos vulguin fer el mateix.<\/p>\n

Aix\u00ed que, en qualsevol cas, la q\u00fcesti\u00f3 principal no \u00e9s econ\u00f2mica, sin\u00f3 essencialment pol\u00edtica: el Tractat de Lisboa preveu la possibilitat que un pa\u00eds pugui sortir unilateralment de la UE (article 50), per\u00f2 les amenaces importants que la poblaci\u00f3 brit\u00e0nica ha patit (i est\u00e0 patint ) de diferents personatges p\u00fablics (entre ells el president Obama i les principals autoritats de les institucions europees i internacionals) semblen tenir la intenci\u00f3 de convertir aquest dret en una q\u00fcesti\u00f3 purament te\u00f2rica. Les institucions que han de garantir el respecte i el compliment dels tractats s\u00f3n les que amenacen els ciutadans i les institucions democr\u00e0tiques al Regne Unit perqu\u00e8 volen exercir un dret que preveuen els tractats de la UE. Per tant, la UE est\u00e0 actuant malament en tot cas: o b\u00e9 els tractats van ser concebuts i escrits malament o b\u00e9 la UE est\u00e0 actuant malament per dificultar la seva aplicaci\u00f3. La credibilitat del projecte europeu est\u00e0 completament en dubte. Una m\u00e9s de les moltes promeses incomplertes per part de la UE. Una uni\u00f3 que ha de amena\u00e7ar els altres per tal d’aconseguir la seva cooperaci\u00f3 no sembla tenir molt sentit en termes pol\u00edtics. No hi ha objectius comuns, ni voluntat comuna, ni un marc en el qual discutir i arribar a acords sobre les diferents posicions.<\/p>\n

Des del punt de vista de l’esquerra, hi ha moltes i bones raons clares estrat\u00e8giques per al Regne Unit (o altres pa\u00efsos) per sortir de la Uni\u00f3 Europea (UE). La UE no \u00e9s -i no pot arribar a ser- una democr\u00e0cia. De fet, proporciona un dels ecosistemes m\u00e9s hospitalaris del m\u00f3n desenvolupat per a les corporacions monopolistes rendistes, per a les elits que estan esquivant els impostos i pel crim organitzat. T\u00e9 un executiu tan poder\u00f3s que pot aixafar al govern esquerr\u00e0 de Gr\u00e8cia. Un Parlament tan feble que no pot determinar efectivament les lleis o controlar el seu propi executiu. Es subordinen els drets dels treballadors als drets dels empresaris per a fer negocis lliurement. El seu banc central s’ha comprom\u00e8s, mitjan\u00e7ant conveni, a favor de la deflaci\u00f3 i l’estancament per sobre del creixement. Es prohibeix l’ajuda estatal a les ind\u00fastries amb problemes. L’austeritat, de fet, est\u00e0 prevista en el tractat de la UE com una obligaci\u00f3 no negociable pels pa\u00efsos.<\/p>\n

I la situaci\u00f3 \u00e9s cada vegada pitjor. Els l\u00edders europeus encara no saben si deixaran que Gr\u00e8cia faci fallida o no; encara no tenen un pla viable per distribuir els refugiats que Alemanya va acceptar l’estiu passat, i despr\u00e9s d’haver signat un acord, moralment q\u00fcestionable, amb Turquia per tal de retornar els refugiats, ara hi ha la possibilitat d’un col\u00b7lapse d’aquest tracte. Podem argumentar que altres pa\u00efsos tracten als immigrants igual de malament. La difer\u00e8ncia \u00e9s que en aquests pa\u00efsos podem reempla\u00e7ar el govern, mentre que a la UE, no podem. Despr\u00e9s de tants anys de crisi a la zona euro, no hi ha cap projecte d’uni\u00f3 fiscal, no hi ha eurobons, s’est\u00e0 sense fons de rescat del deute, no hi ha cap possibilitat de transfer\u00e8ncies fiscals pel fet que el pressupost de la UE \u00e9s econ\u00f2micament insignificant. A la UE, ning\u00fa vol admetre el frac\u00e0s de la uni\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria. El pes dels ajustos de la crisi encara es basa totalment en els pa\u00efsos del sud sense cap comportament m\u00ednim de suport i de solidaritat per part dels pa\u00efsos del nord.<\/p>\n

Amb el Brexit cal fer una elecci\u00f3 fonamental: recuperar la sobirania pol\u00edtica i econ\u00f2mica, o seguir vivint en un r\u00e8gim supranacional regit per institucions amb unes elits que no han estat elegides d’acord a les regles democr\u00e0tiques i que els ciutadans no podran canviar mai, encara que cometin errors i persisteixen en fer-ho. El Brexit (encara que crec que no \u00e9s molt probable, i menys despr\u00e9s de l’atac terrorista criminal contra un diputada laborista) podria ser la possibilitat de tornar a imposar la democr\u00e0cia, promoure la just\u00edcia social i subordinar les empreses a l’estat de dret. El Brexit podria desencadenar una s\u00e8rie d’esdeveniments que podrien conduir a una veritable reforma de la UE en la que els diferents pa\u00efsos podrien sentir-se c\u00f2modes. I aquesta alternativa no hauria de ser tornar a la situaci\u00f3 d’uns estats nacionals que competeixen entre si o que fins i tot poden odiar-se l’un a l’altre. Es tractaria de construir una Europa en la qual els estats nacionals estiguessin realment disposats a cooperar, sincera i fraternalment com a iguals, en molts nivells: comercial, econ\u00f2mic, social, ambiental… Probablement, aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s un somni, una utopia. Per\u00f2, com Bill Mitchell ha escrit recentment, l’actual UE i la zona euro actual s\u00f3n realment una dist\u00f2pia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb el Brexit cal fer una elecci\u00f3 fonamental: recuperar la sobirania pol\u00edtica i econ\u00f2mica, o seguir vivint en un r\u00e8gim supranacional regit per institucions amb unes elits que no han estat elegides d’acord a les regles democr\u00e0tiques i que els ciutadans no podran canviar mai, encara que cometin errors i persisteixen en fer-ho.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3196,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[44,13],"tags":[],"class_list":["post-3195","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3195","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3195"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3195\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3196"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3195"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3195"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3195"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}