Aquest mes de juliol es compleix el 80 aniversari del naixement del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Es tracta, doncs, d’una bona oportunitat per recordar una de les experi\u00e8ncies pol\u00edtiques m\u00e9s significatives que va produir l’esquerra catalana al segle XX. I de fer-ho partint de dos conceptes que, al meu entendre, en van caracteritzar la traject\u00f2ria hist\u00f2rica: l’emerg\u00e8ncia i l’efic\u00e0cia.<\/p>\n
Un partit per fer front a l’emerg\u00e8ncia<\/b><\/p>\n
D’entrada, l’emerg\u00e8ncia, \u00e9s a dir, el fet que el PSUC va n\u00e9ixer i operar en per\u00edodes hist\u00f2rics sempre delicats i sovint dram\u00e0tics. Aix\u00f2 \u00e9s quelcom que es pot notar des de la seva mateixa fundaci\u00f3, fruit de les reflexions de quatre partits catalans d’esquerres (Federaci\u00f3 Catalana del PSOE, Partit Comunista, Partit Catal\u00e0 Proletari i Uni\u00f3 Socialista) iniciades despr\u00e9s de la repressi\u00f3 governamental conseq\u00fc\u00e8ncia de la revolta d’octubre de 1934 i finalitzades amb la unificaci\u00f3 sancionada pocs dies despr\u00e9s del cop militar contra la Rep\u00fablica el juliol de 1936. El PSUC, per tant, es va presentar oficialment com un partit plural, marxista i frontpopulista, capa\u00e7 d’aglutinar amplis estrats de les classes treballadores i de la petita burgesia i d’assegurar l’estabilitat pol\u00edtica mitjan\u00e7ant la prioritzaci\u00f3 de l’esfor\u00e7 de guerra i la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els Governs de la Generalitat i el de la Rep\u00fablica.<\/p>\n
Aquesta estrat\u00e8gia, tot i que va proporcionar al PSUC un consens notable en termes d’afiliaci\u00f3 (s’ha calculat recentment que va arribar a tenir uns 50.000 militants el 1938), aviat va entrar en conflicte amb les d’altres forces revolucion\u00e0ries com el POUM i la CNT i, m\u00e9s important encara, no va impedir la derrota del b\u00e0ndol republic\u00e0 el 1939, arran de la qual els quadres del partit es van veure obligats a exiliar-se a Fran\u00e7a i Am\u00e8rica Llatina. De manera que el PSUC, que en la d\u00e8cada dels quaranta va abandonar la pluralitat ideol\u00f2gica de 1936 per transformar-se en un partit comunista cl\u00e0ssic, es va veure obligat a actuar en la clandestinitat i enfront d’un aparell policial ben organitzat. Encara no tenim dades precises sobre el nombre de comunistes afusellats, torturats, empresonats o exiliats en els anys del r\u00e8gim franquista. Per\u00f2 s\u00ed que sabem, per exemple, que dels 1.032 antifranquistes catalans que el Tribunal d’Ordre P\u00fablic va processar entre el 1964 i el 1976, almenys la meitat van ser militants del PSUC (processats com a tals o pel fet de pert\u00e0nyer a Comissions Obreres). I que de processats seus per la just\u00edcia militar en els anys 1939-1963 en foren encara m\u00e9s. En definitiva, la llarga dictadura de Francisco Franco va ser, despr\u00e9s de la Guerra Civil, el segon per\u00edode dram\u00e0tic que va viure el PSUC.<\/p>\n
El tercer per\u00edode va ser el de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia (1976-1982), que no va ser dram\u00e0tic per\u00f2 s\u00ed summament delicat i que al final el partit no va aguantar a causa dels conflictes ideol\u00f2gics interns i tamb\u00e9 per la tensi\u00f3 que va provocar la decisi\u00f3 de seguir una pol\u00edtica de consens institucional (aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 de 1978 i dels Pactes de La Moncloa) just en un moment en qu\u00e8 la crisi econ\u00f2mica colpejava durament la seva base obrera. Aquests factors van empitjorar el clima dins el PSUC fins a causar-ne la implosi\u00f3 el 1982, conseq\u00fc\u00e8ncies de la qual van ser la sortida de militants que crearen el Partit dels Comunistes de Catalunya i l’abandonament de la pol\u00edtica activa per part d’altres afiliats. Des de llavors, l’espai comunista catal\u00e0 no ha tornat mai m\u00e9s a tenir el pes pol\u00edtic d’abans.<\/p>\n
Un partit efica\u00e7<\/b><\/p>\n
El segon punt que explica la traject\u00f2ria del PSUC fins a la Transici\u00f3, i en bona part l’\u00e8xit pol\u00edtic a partir del 1939, \u00e9s l’efic\u00e0cia de la seva teoria i acci\u00f3 militant. En efecte, no estava escrit en el dest\u00ed que el partit esdevingu\u00e9s l’organitzaci\u00f3 democr\u00e0tica catalana m\u00e9s forta en els anys de la dictadura. Aix\u00f2 va ser degut a la seva capacitat de formular propostes pol\u00edtiques inclusives i d’impulsar iniciatives originals en el marc d’una societat catalana que ja no era la de la d\u00e8cada republicana. Cito aqu\u00ed les m\u00e9s importants: el moviment estudiantil que va dur a la destrucci\u00f3 del Sindicato Espa\u00f1ol Universitario falangista i a l’articulaci\u00f3 del Sindicat Democr\u00e0tic d’Estudiants de Barcelona; la fundaci\u00f3 del moviment sociopol\u00edtic de Comissions Obreres; la nova pol\u00edtica unit\u00e0ria catalana que donaria vida a l’Assemblea de Catalunya, l’objectiu de la qual fou impulsar la llibertat, l’amnistia i el dret a l’autodeterminaci\u00f3 del Principat; i el moviment ve\u00efnal, que va potenciar i coordinar les lluites dels barris i pobles catalans per tal d’obtenir els serveis socials que es necessitaven i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.<\/p>\n
Per descomptat, aquests moviments van ser protagonitzats no nom\u00e9s per militants comunistes, sin\u00f3 tamb\u00e9 per activistes cristians, llibertaris, nacionalistes i socialdem\u00f2crates; en tot cas, el PSUC en va ser l’aut\u00e8ntic motor. Aquest \u00e9s el motiu pel qual el partit va acr\u00e9ixer el seu prestigi i la capacitat de reclutament, fins al punt que el 1975 (any de la mort del general Franco) ja comptava amb 5.000 militants clandestins; una xifra que augmentaria fins als 40.000 militants despr\u00e9s de la legalitzaci\u00f3 obtinguda al maig de 1977.<\/p>\n
El llegat del PSUC<\/b><\/p>\n