Entrevista a Janet Biehl, te\u00f2rica estatunidenca del municipalisme llibertari i l’ecologia social, idees desenvolupades a partir de les tesis de l’activista i pensador Murray Bookchin, al qual ha dedicat el seu darrer llibre<\/p>\n
Autora: Gemma Garcia<\/p>\n
Publicat en Directa el 29\/07\/2016<\/p>\n
‘Ens cal una democr\u00e0cia directa, confederada i ecol\u00f2gica que, per sobre de tot, posi el poder en mans dels ciutadans, en comptes de deixar-lo en mans de les corporacions’<\/p>\n
Janet\u00a0Biehl\u00a0es va introduir en les tesis del municipalisme llibertari a trav\u00e9s de l’activista i pensador nord-americ\u00e0 Murray\u00a0Bookchin, amb qui va compartir prop de vint\u00a0anys. Com a escriptora, s’ha focalitzat en l’ecologia social i el municipalisme llibertari, basat en institucions assemble\u00e0ries locals, principis que han inspirat el projecte del Confederalisme Democr\u00e0tic al Kurdistan. Partint del seu darrer treball, titulat Ecology or Catastrophe: The Life of Murray Bookchin, parlem de la figura d’aquest pensador i del seu projecte pol\u00edtic.<\/p>\n
En quin context entres en contacte amb l’anarquisme?<\/strong> Als anys\u00a080, ja feia temps que un grup havia comen\u00e7at a repensar l’alternativa al sistema capitalista. En quin context neix el projecte del municipalisme llibertari als Estats Units?<\/strong><\/p>\n ‘Despr\u00e9s de la II\u00a0Guerra Mundial, la revoluci\u00f3 es va frustrar: determinada gent intentava i insistia\u00a0a\u00a0organitzar el proletariat, per\u00f2 aquest\u00a0m\u00e9s aviat\u00a0estava interessat\u00a0a\u00a0millorar les seves condicions laborals’<\/p>\n Durant els anys 50, un grup \u2013del qual Bookchin formava part\u2013 es va posar a repensar el projecte revolucionari. Ell havia estat educat i s’havia format en el marxisme-leninisme per fer la revoluci\u00f3 contra la burgesia, per\u00f2, als anys 40, amb els resultats de la Segona Guerra Mundial, l’expectativa es va frustrar. Determinada gent intentava i insistia\u00a0a\u00a0organitzar el proletariat per fer la revoluci\u00f3, per\u00f2 aquest m\u00e9s aviat estava interessat\u00a0a\u00a0millorar les seves condicions laborals.\u00a0Bookchin\u00a0no podia acceptar el capitalisme perqu\u00e8 seguia el precepte de Rosa de Luxemburg ‘Socialisme o barb\u00e0rie’ i, per tant, acceptar-lo era acceptar la barb\u00e0rie. Va decidir repensar el projecte socialista i es va preguntar: si la tend\u00e8ncia a la disminuci\u00f3 del guany no \u00e9s el l\u00edmit del capitalisme,\u00a0tal com\u00a0va dir Marx, n’hi ha un altre?<\/p>\n I quin era?<\/strong><\/p>\n Aflorava una cat\u00e0strofe ecol\u00f2gica com a resultat del capitalisme. El l\u00edmit era ecol\u00f2gic. Tenien clar que la societat americana estava molt centralitzada i que calia descentralitzar-la\u00a0en l’\u00e0mbit econ\u00f2mic i tecnol\u00f2gic, en termes d’agricultura i ciutat i, el m\u00e9s important: en termes pol\u00edtics. El govern central de Washington havia esdevingut molt fort i era \u2013i \u00e9s\u2013 necessari descentralitzar les societats perqu\u00e8 esdevinguin igualit\u00e0ries.<\/p>\n ‘L’assemblea ciutadana de l’antiga Gr\u00e8cia va ser inspiradora. Els ciutadans d’Atenes deliberaven, discutien, parlaven i feien intervencions al costat de l’Acr\u00f2poli. Es basaven en el principi que cada persona era igual, en la rotaci\u00f3 i en l’elecci\u00f3 de representants’<\/p>\n Per\u00f2 moltes persones militants van desistir…<\/strong><\/p>\n Com que el marxisme no havia triomfat i la revoluci\u00f3 no s’havia produ\u00eft, molts camarades van decidir marxar a les universitats. Es van convertir en editors, es van posar a escriure… es van limitar a un activisme intel\u00b7lectual. I de fet, el marxisme \u00e9s un bon entrenament. Per\u00f2\u00a0Bookchin\u00a0tenia clar que s’havia de continuar. Durant la primera guerra imperialista,\u00a0Trotsky\u00a0havia predit que la segona donaria peu a revolucions, en plural: que la poblaci\u00f3 russa s’aixecaria contra el monstre Stalin, l’alemanya ho faria contra Hitler i les democr\u00e0cies occidentals ho farien contra la burgesia. Abans de ser assassinat, per\u00f2, va dir que si, per alguna ra\u00f3, la guerra no donava peu a una revoluci\u00f3, haur\u00edem de repensar el projecte revolucionari.<\/p>\n Quins projectes anteriors van inspirar els principis del municipalisme llibertari?<\/strong><\/p>\n L’assemblea ciutadana a l’antiga Gr\u00e8cia va ser inspiradora. Els ciutadans d’Atenes deliberaven, discutien, parlaven i feien intervencions al costat de l’Acr\u00f2poli. Es basaven en el principi\u00a0que\u00a0cada persona era igual, en la rotaci\u00f3 i en l’elecci\u00f3 de representants. Per tant, l’assemblea ciutadana ha de ser la instituci\u00f3 b\u00e0sica en la nova societat.<\/p>\n Durant la revoluci\u00f3 del 36 a l’Estat espanyol, la societat tamb\u00e9 es va organitzar de manera descentralitzada i democr\u00e0tica.<\/strong><\/p>\n ‘La segona font d’inspiraci\u00f3 de Bookchin\u00a0va ser la CNT a Espanya.\u00a0La revoluci\u00f3 del 36 el va inspirar tota la vida. En va elaborar el primer estudi detallat en angl\u00e8s’<\/p>\n De fet, la segona font d’inspiraci\u00f3 va ser la CNT a Espanya. Probablement,\u00a0Bookchin\u00a0en va elaborar el primer estudi detallat en angl\u00e8s, en qu\u00e8 aprofundia en la forma d’organitzaci\u00f3 dels anarquistes. Tamb\u00e9 va estudiar diversos exiliats anarquistes a Fran\u00e7a i estava molt orgull\u00f3s d’haver entrevistat Pablo\u00a0Ruiz i Jos\u00e9 Prats, entre altres. Fins i tot va arribar a assistir a\u00a0un m\u00edting\u00a0de la CNT; va quedar ben sorpr\u00e8s en comprovar que el dirigent anarcosindicalista\u00a0Cipriano\u00a0Mera encara estava viu i hi va conversar sobre l’estructura de la CNT. La revoluci\u00f3 del 36 el va inspirar tota la vida.<\/p>\n ‘No pots tenir un espai amb un mili\u00f3 de persones per prendre decisions. Arist\u00f2til deia que la mida ideal d’una ciutat \u00e9s fins all\u00e0 on\u00a0hi\u00a0pots veure. A Vermont, els nuclis de poblaci\u00f3 eren de sis per sis milles, entre poblaci\u00f3 i terra de cultiu, una escala molt petita’<\/p>\n Als Estats Units, hi havia experi\u00e8ncies interessants?<\/strong><\/p>\n A l’Estat de Vermont, regi\u00f3 coneguda com a Nova Anglaterra, hi ha assemblees locals ciutadanes en qu\u00e8 participa qui vol i on es prenen decisions. Es tracta d’una instituci\u00f3 antiga creada el segle XVII pels puritans provinents d’Anglaterra, que van arribar a un m\u00f3n nou tot buscant la llibertat religiosa, sense capellans. Van construir uns edificis molt senzills per reunir-se i pregar i, els altres dies de la setmana, es dedicaven a prendre decisions de manera comunit\u00e0ria. Les assemblees comunit\u00e0ries van esdevenir un motor per a la revoluci\u00f3 americana i un dels principals revolucionaris contra els anglesos va ser Samuel Adams de Boston, que hi participava. Un altre exemple inspirador t\u00e9 lloc durant la Revoluci\u00f3 Francesa. La ciutat de Par\u00eds estava dividida en seccions i cada secci\u00f3 tenia una assemblea. Hi ha molta gent liberal que mira aquests exemples i exclama que l’antiga Atenes exclo\u00efa les dones i es basava en l’esclavatge; que, a Nova Anglaterra, eren fan\u00e0tics religiosos, i que, a Par\u00eds, hi havia guillotines. El que va fer\u00a0Bookchin\u00a0\u00e9s subratllar que el context hist\u00f2ric no era necessari, que calia mirar tan sols les institucions en si mateixes. Ni l’exclusi\u00f3 de les dones o de determinats grups \u00e8tnics ni l’esclavisme s\u00f3n necessaris per prendre decisions democr\u00e0ticament. Es tracta de deslliurar les institucions d’aquests mals contextos hist\u00f2rics perqu\u00e8 esdevinguin un programa per al segle XXI. Ens cal una democr\u00e0cia directa, confederada i ecol\u00f2gica que, per sobre de tot, posi el poder en mans dels ciutadans en comptes de deixar-lo en mans de les corporacions. Bookchin\u00a0esperava que la gent prendria decisions que preservessin el\u00a0medi ambient\u00a0del qual depenem en comptes d’esmicolar-ho tot com el capitalisme.<\/p>\n Parles d’un \u00e0mbit local. La dimensi\u00f3 del territori \u00e9s clau en el desenvolupament del projecte?<\/strong><\/p>\n No pots tenir un espai amb un mili\u00f3 de persones per discutir i prendre decisions. Arist\u00f2til deia que la mida ideal d’una ciutat \u00e9s fins all\u00e0 on\u00a0hi\u00a0pots veure. A Vermont, els nuclis de poblaci\u00f3 eren de sis per sis milles, entre poblaci\u00f3 i terra de cultiu, per tant, una escala molt petita.<\/p>\n T\u00e9 solidesa defensar la petita escala en un m\u00f3n globalitzat?<\/strong><\/p>\n ‘\u00c9s des d’un\u00a0nivell de proximitat que s’educa la gent en l’ecologia i la democr\u00e0cia per retornar el poder a les assemblees ciutadanes. S’ha de comen\u00e7ar canviant l’estructura al nivell m\u00e9s baix, a tots els barris’<\/p>\n Per\u00a0a Bookchin, hi havia dos problemes oposats dels moviments alternatius. Per una banda, determinades protestes, com una manifestaci\u00f3 o una ocupaci\u00f3, d’alguna manera, s\u00f3n temporals i sovint generen cert desgast. Per l’altra, si entres a la instituci\u00f3, passes a formar part del poder. La proposta de\u00a0Bookchin\u00a0dibuixa els punts forts d’ambdues propostes: les ciutats han d’estar descentralitzades en barris, on hi ha centres\u00a0socials\u00a0ocupats i espais aut\u00f2noms. \u00c9s des d’aquest nivell de proximitat que s’educa la gent en l’ecologia i la democr\u00e0cia per retornar el poder a les assemblees ciutadanes. S’ha de comen\u00e7ar canviant l’estructura del sistema al nivell m\u00e9s baix, a tots els barris. El canvi es produeix quan la societat ha estat conscienciada i compta amb un moviment fort que asseguri que els consellers escollits faran aquest exercici de desfer-se del poder. L’objectiu \u00e9s construir estructures duradores, \u00fatils per a tothom, no nom\u00e9s per al moviment.<\/p>\n ‘Les col\u00b7lectivitzacions i les cooperatives s\u00f3n molt bones experi\u00e8ncies per ensenyar i implementar decisions col\u00b7lectives, per\u00f2 conviure en un mercat capitalista \u00e9s un risc: sobreviure sense desdibuixar-se’<\/p>\n A banda de democr\u00e0cia directa, quina \u00e9s la proposta econ\u00f2mica?<\/strong><\/p>\n Les col\u00b7lectivitzacions i les cooperatives s\u00f3n molt bones experi\u00e8ncies per ensenyar i implementar decisions col\u00b7lectives, per\u00f2 conviure en un mercat capitalista \u00e9s un risc: sobreviure sense desdibuixar-se. Per aquesta ra\u00f3,\u00a0Bookchin\u00a0pensava que no eren suficients, sin\u00f3 que havien d’estar arrelades en una determinada cultura pol\u00edtica. La seva proposta transcendeix les cooperatives i les nacionalitzacions i parla de municipalitzaci\u00f3: que el govern local prengui el control de l’economia i que els recursos econ\u00f2mics de la comunitat es col\u00b7lectivitzin en petites unitats de base.<\/p>\n Has estat a\u00a0Rojava en dues ocasions;\u00a0fins a\u00a0quin punt s’hi han implementat els principis del municipalisme llibertari?<\/strong><\/p>\n ‘Bookchin parla de municipalitzaci\u00f3:\u00a0que el govern local prengui el control de l’economia i que els recursos econ\u00f2mics de la comunitat es col\u00b7lectivitzin en petites unitats de base’<\/p>\n \u00c9s clar que, a banda de\u00a0Bookchin,\u00a0\u00d6calan\u00a0ha estat influenciat per molts altres. Al nord de S\u00edria, la gent va comen\u00e7ar a crear les institucions en el marc\u00a0del que\u00a0han anomenat autonomia democr\u00e0tica. Han fundat consells amb la comunitat com a base, constitu\u00efda\u00a0per 300 llars aproximadament. Des de la base envien delegats al consell i tamb\u00e9\u00a0al\u00a0districte, als anomenats cantons. La intenci\u00f3 \u00e9s que el poder flueixi de baix cap a dalt. \u00c9s clar que hi ha problemes, hi ha mancances, per\u00f2 es tracta d’un proc\u00e9s. Ara per ara, \u00e9s el sistema m\u00e9s rigor\u00f3s de democr\u00e0cia directa que s’hagi implementat mai. Estan escrivint una p\u00e0gina de la hist\u00f2ria i ens ensenyen lli\u00e7ons que cal preservar.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entrevista a Janet Biehl, te\u00f2rica estatunidenca del municipalisme llibertari i l’ecologia social, idees desenvolupades a partir de les tesis de l’activista i pensador Murray Bookchin, al qual ha dedicat el seu darrer llibre<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3231,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[966,920,1027,1028],"class_list":["post-3230","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-democracia-republica","tag-ecology-or-catastrophe-the-life-of-murray-bookchin","tag-entrevista-a-autor","tag-janet-biehl","tag-murray-bookchin"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3230","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3230"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3230\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3231"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3230"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3230"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3230"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nTard,\u00a0cap al\u00a01986. En aquells moments, estava treballant contra els submarins nuclears, amb base a Nova York,\u00a0i, alhora, molt interessada en l’ecologisme com a moviment pol\u00edtic. Un amic em va parlar de l’Institut per l’Ecologia Social de Vermont, on\u00a0Bookchin\u00a0estava impartint classes. Vaig assistir a unes sessions d’estiu i les seves idees em van captivar, sobretot l’orientaci\u00f3 ecologista, el fet que no es tractava d’un marxisme est\u00e0ndard, el comprom\u00eds amb l’activisme social i la idea que la gent control\u00e9s el seu dest\u00ed en comptes de lliurar les decisions\u00a0a Washington.<\/p>\n