La tradicional atonia informativa d’agost s’ha cobert aquest any amb alguns debats sobre el passat, la hist\u00f2ria i la mem\u00f2ria: la pol\u00e8mica per la futura exposici\u00f3 sobre el franquisme al Born (sacrilegi!), el dubte de si Carles Fontser\u00e8 \u00e9s o no un filofeixista o la reaparici\u00f3 de l’antiga idea que la Guerra Civil va ser una guerra contra Catalunya, ja que, si per aquesta entenem, com s’ha escrit en aquestes p\u00e0gines, \u201cun territori amb una identitat espec\u00edfica, amb una llengua pr\u00f2pia i uns s\u00edmbols col\u00b7lectius\u201d, un dels objectius dels militars rebels va ser la seva liquidaci\u00f3.<\/p>\n
No contribuirem a alimentar la pesadesa del debat sobre el Born, deixarem en pau Fontser\u00e8, que prou t\u00e9 amb les coses que deixa anar a l’entrevista que ha donat lloc a la pol\u00e8mica, i atendrem aquesta suposada agressi\u00f3 contra Catalunya en aquella guerra d’ara fa vuitanta anys, el missatge impl\u00edcit de la qual, es vulgui o no, \u00e9s que \u201cCatalunya\u201d va ser la v\u00edctima i \u201cEspanya\u201d la victim\u00e0ria. Una cosa contradict\u00f2ria, malgrat tot, ja que tothom sap que una de les v\u00edctimes d’aquella guerra va ser una determinada idea i un determinat projecte d’Espanya, justament l’\u00fanic que podia fer possible l’exist\u00e8ncia d’una Catalunya amb autogovern i reconeixement de la seva llengua i altres elements de la seva realitat simb\u00f2lica i cultural. No obstant aix\u00f2, ning\u00fa acostuma a afirmar que la guerra va ser contra Espanya. Com a m\u00e0xim s’accepta que va ser contra una determinada Espanya. Doncs b\u00e9, exactament aix\u00f2 \u00e9s el que va passar amb Catalunya. La guerra no es va fer contra ella sin\u00f3 contra una (en realitat, diverses) de les seves plasmacions possibles.<\/p>\n
El problema, em sembla, radica a atribuir a Catalunya \u201cuna identitat espec\u00edfica\u201d, la qual cosa implica que altres possibles identitats catalanes no ho serien veritablement o ho serien de forma insuficient. \u00bfCompartien aquesta identitat els qui podien sentir-se representats per Francesc Camb\u00f3 i els sectors populars llibertaris, socialistes i comunistes, que no nom\u00e9s pretenien un canvi social de tipus revolucionari, sin\u00f3 que inclo\u00efen entre els seus enemics una part \u2014la burgesa, cat\u00f2lica i conservadora\u2014 del catalanisme? Aquest catalanisme que va ajudar al triomf feixista, mentre la Catalunya popular, mestissa, de catalanoparlants i castellanoparlants, amb identitats diverses, i m\u00e9s preocupada per la terra, el treball i l’escola que per les banderes nacionals, era literalment massacrada en la guerra i en la postguerra. Com ho van ser les classes populars germanes de Granada, Badajoz, Valladolid o Ast\u00faries. V\u00edctimes tamb\u00e9, per cert, d’una brutal repressi\u00f3 cultural, encara que fos aplicada en la seva mateixa llengua.<\/p>\n
Un dels elements definidors dels nacionalismes (\u00e9s igual de quina bandera) \u00e9s el seu entusiasme per la meton\u00edmia. La part pel tot: una determinada part de la poblaci\u00f3 representa la naci\u00f3 sencera. I la identitat d’aquesta part (m\u00e9s gran o m\u00e9s petita, aix\u00f2 no importa) \u00e9s la que identifica el conjunt. Assumint aquesta perspectiva, la guerra va ser, efectivament, contra Catalunya.<\/p>\n
Els qui creiem que un pa\u00eds no t\u00e9 una, sin\u00f3 m\u00faltiples identitats, i que el conformen el conjunt de persones que l’habiten i les relacions econ\u00f2miques, pol\u00edtiques, ling\u00fc\u00edstiques, culturals i sentimentals que s’estableixen entre elles i que responen a din\u00e0miques hist\u00f2riques que, moltes vegades, tenen arrels seculars, no acceptem que la part defineixi el tot. Ni fa vuitanta anys ni ara. Aix\u00ed, la guerra va ser contra una(s) determinada(s) Catalunya(s), com ho va ser contra una(s) determinada(s) Espanya(s). I va ser tamb\u00e9 la lluita entre formes alternatives i excloents d’entendre i estructurar Catalunya (Espanya) per part dels propis catalans (espanyols).<\/p>\n