\u201cLa q\u00fcesti\u00f3 de si es pot atribuir al pensament hum\u00e0 la veritat objectiva no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de teoria, sin\u00f3 una q\u00fcesti\u00f3 pr\u00e0ctica. <\/i><\/p>\n
\u00c9s en la pr\u00e0ctica on els homes han de provar la veritat, \u00e9s a dir, la realitat i el poder, la correcci\u00f3 del seu pensament. La disputa sobre la realitat o irrealitat del pensament, a\u00efllat de la pr\u00e0ctica, \u00e9s una mera q\u00fcesti\u00f3 escol\u00e0stica\u201d<\/i><\/p>\n
2a Tesi sobre Feuerbach<\/b>.<\/p>\n
\n
Conten que hi ha un m\u00f3n estrany i que nom\u00e9s existeixen tres indrets on habitar-lo: la terra ferma, el mar i una gran illa al bell mig de l\u2019aigua. A l\u2019illa, anomenada Regalia<\/i>, hi viuen els propietaris, minoria de benestants i rectors morals de la vida de tot aquest m\u00f3n particular. Tenen l\u2019hegemonia, \u00e9s a dir, l\u2019encarnaci\u00f3 de l\u2019universal per un particular \u2013ells\u2013, la capacitat de seducci\u00f3 i creaci\u00f3 de consentiment i la construcci\u00f3 del terreny de la disputa ideol\u00f2gica. Cr\u00edtica<\/i> \u00e9s com es coneix la terra ferma i l\u2019habiten les persones s\u00e0vies, enemigues dels propietaris, coneixedores dels trucs ideol\u00f2gics que utilitzen des de Regalia<\/i> per sotmetre la resta d\u2019humans i viure del seu treball. Finalment, al mar \u2013conegut com Els Llocs comuns\u2013<\/i> hi acaben la majoria dels humans, que viuen prec\u00e0riament en rais de fusta i treballen pels rics illencs, per\u00f2 malgrat tot els professen admiraci\u00f3 i comparteixen amb ells qu\u00e8 \u00e9s el b\u00e9 i qu\u00e8 \u00e9s el mal. Acaben al mar despr\u00e9s d\u2019un llarg viatge, perqu\u00e8 no neixen pas all\u00e0, sin\u00f3 on neixen els rius. Passen trenta anys navegant aigua avall, anhelant arribar a Regalia<\/i>, impassibles davant dels crits que arriben des de les ribes, des de Cr\u00edtica<\/i>, que els adverteixen que un cop al mar, als Llocs Comuns<\/i>, no hi ha cap possibilitat de penetrar a l\u2019illa. Cr\u00edtica<\/i>, de fet, nasqu\u00e9 precisament de tots aquells humans que, en algun moment d\u2019aquest cam\u00ed, havien decidit saltar dels rais, nedar fins a terra ferma i unir-se a la resist\u00e8ncia. Havien ent\u00e8s que lleis i institucions fetes a la mida de Regalia<\/i> \u2013i per sobre de tot una norma anomenada Her\u00e8ncia\u2013<\/i> impedien l\u2019entrada de ning\u00fa ali\u00e8 al seu reialme.<\/p>\n
Les faules i les fabulacions \u2013com tot l\u2019art, de fet\u2013 fotien Plat\u00f3 dels nervis, ja que considerava que allunyaven l\u2019esperit hum\u00e0 de la veritat i, per tant, del coneixement. Penso que, en alguns casos, per\u00f2, poden agitar prou qui les escolta per predisposar-lo a apropar-se a la veritat m\u00e9s que molts assajos cient\u00edfics espessos i assenyats. Disculpeu la llic\u00e8ncia fabulosa. Aix\u00f2 que semblava un gui\u00f3 per una trilogia fant\u00e0stica tristament rom\u00e0ntica estil Divergent <\/i>pot ser una poca-soltada, per\u00f2 he pensat que podria servir d\u2019alguna cosa respecte a les possibilitats que tenim l\u2019esquerra de fer arribar els nostres plantejaments a les majories.<\/p>\n
T\u00e9 sentit que l\u2019esquerra disputi ideol\u00f2gicament aquelles idees que estan tan allunyades del sentir majoritari que generen rebuig? \u00c9s m\u00e9s pertinent abandonar posicions te\u00f2riques inapel\u00b7lables a canvi de propostes f\u00e0cilment assimilables per la majoria? Hi ha un cam\u00ed del mig que no passa per una cosa ni per l’altra i que potser tampoc passa exclusivament pel discurs? S\u00f3n preguntes que, en totes i cadascuna de les posicions que mantenim, sempre hem hagut de fer-nos. Tenen a veure amb la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019hegemonia, s\u00ed, i cal agrair que la irrupci\u00f3 de Podemos almenys hagi servit en el pla te\u00f2ric per tornar-les a posar al centre de les nostres reflexions.<\/p>\n
Es pot, per exemple, plantejar que el corredor mediterrani, malgrat ser un lloc com\u00fa<\/i> que tot l\u2019arc parlamentari catal\u00e0 es posa d\u2019acord a defensar, \u00e9s un projecte econ\u00f2mic de classe del qual pot no derivar-se cap benefici pel benestar dels catalans sense que et titllin de boig? Podemos h<\/i>avia de retirar la Renda B\u00e0sica (que ja n\u2019era una versi\u00f3 descafe\u00efnada) del seu programa electoral, entenent que, en una societat que no concep cap altra mediaci\u00f3 entre la riquesa i les persones que el treball assalariat, no fer-ho els podia desgastar pol\u00edticament? Cal parlar de recuperaci\u00f3<\/i> de blocs de pisos en mans de la banca per evitar l\u2019estigma de la paraula ocupaci\u00f3<\/i>, malgrat que remeti al col\u00b7lectiu que abans que ning\u00fa va defensar el perill sist\u00e8mic que engendra l\u2019especulaci\u00f3? Podr\u00edem posar milions d\u2019exemples. Quin discurs conv\u00e9? Hi ha, en definitiva, algun espai de reconciliaci\u00f3 entre populisme i veritat, en la disputa pol\u00edtica, o sempre cal triar? Totes hem experimentat aquesta sensaci\u00f3 frustrant de discutir amb alg\u00fa que parteix d\u2019unes concepcions de partida tan allunyades de les pr\u00f2pies que un no sap ni per on comen\u00e7ar. En un sopar de nadal. En una tert\u00falia. A mil llocs.<\/p>\n
Potser la clau \u00e9s que no \u00e9s un problema de discurs, de relat, ni un debat escol\u00e0stic, sin\u00f3 pr\u00e0ctic.<\/p>\n
Expliquen que, a Cr\u00edtica, <\/i>tant possibilistes com avantguardistes, tant laclaunians com althusserians (tant errejonistes com la resta?) s\u00f3n incapa\u00e7os d\u2019evitar que la immensa majoria segueixi baixant riu avall. Els primers, partidaris de rebaixar el to i les propostes per fer-se un lloc als rius i conv\u00e8ncer la gent a base de discurs i m\u00e9s discurs, es llancen a l\u2019aigua, cauen millor, per\u00f2 acaben dissolent-se al mar entre Els llocs comuns<\/i>. Els segons viuen molt lluny de la llera per no ser engolits per la muni\u00f3, per\u00f2 els seus crits (tamb\u00e9 discursos) ni tan sols arriben a escoltar-se a cap rai. Viuen conven\u00e7uts d\u2019all\u00f2 que saben i fan b\u00e9 de fer-ho perqu\u00e8 han dedicat temps i esfor\u00e7os a con\u00e8ixer el m\u00f3n, per\u00f2 viuen sempre emprenyats i el seu discurs no arriba enlloc. Alguns fins i tot decideixen viure a\u00efllats al marge de la resta del m\u00f3n, terra enll\u00e0.<\/p>\n
Alg\u00fa hauria de proposar-los construir ponts entre les ribes perqu\u00e8 tothom se senti convidat a caminar per la terra ferma per practicar les alternatives. Alg\u00fa podria cridar-los fort: \u201c\u00c9s la pr\u00e0ctica, necis!\u201d. Podria recordar-los, a m\u00e9s, que despr\u00e9s de la segona tesi sempre va la tercera, que els recorda que \u201c\u00e9s l’home qui canvia les circumst\u00e0ncies i que l’educador ha d’educar-se primer\u201d, i s\u2019adonarien que el seu elitisme divideix \u201cla societat en dues parts, una de les quals \u00e9s superior a l’altra\u201d. Que ells, en definitiva, tamb\u00e9 s\u00f3n al riu malgrat la seva il\u00b7lusi\u00f3 de viure tocant de peus a terra. I que, de fet, la terra ferma no existeix. El problema \u00e9s que aquest gui\u00f3 no el compraria ni el m\u00e9s exc\u00e8ntric dels productors de Hollywood. Ni donaria gaires vots.<\/p>\n