La financiaritzaci\u00f3 i el benefici financer<\/b><\/p>\n
El capital monopolista<\/i> de Baran i Sweezy \u00e9s una fita en l’economia pol\u00edtica, un llibre que seguir\u00e0 essent llegit durant moltes d\u00e8cades m\u00e9s. Malgrat que algunes de les seves idees no hagin sobreviscut al pas del temps, quantes contribucions pol\u00edtiques i econ\u00f2miques de la segona meitat del segle XX es poden comparar amb l’originalitat i l\u2019amplitud d’aquest escrit?<\/p>\n
El veritable segell d’un gran llibre, per\u00f2, rau en la seva capacitat d\u2019il\u00b7luminar fen\u00f2mens produ\u00efts anys despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3. Les obres sobre economia pol\u00edtica, en particular, sempre han tractat d’identificar les tend\u00e8ncies que donen forma al futur del capitalisme. En aquest aspecte, El capital monopolista<\/i> i, de fet, tota la tradici\u00f3 de la Monthly Review<\/i> del qual sorgeix, ha resistit la prova del temps especialment b\u00e9, ja que ha forjat un cam\u00ed anal\u00edtic a la financiaritzaci\u00f3 del capitalisme.<\/p>\n
La financiaritzaci\u00f3 \u00e9s un concepte molt debatut a les ci\u00e8ncies socials, tot i que encara \u00e9s tractada amb sospita per l’economia marxista i completament ignorada per l’economia dominant. La indifer\u00e8ncia de les corrents m\u00e9s convencionals no representa un problema per si mateixa, ja que el progr\u00e9s intel\u00b7lectual de l’economia durant les \u00faltimes d\u00e8cades s\u2019ha produ\u00eft al si d\u2019altres ci\u00e8ncies socials. La financiaritzaci\u00f3 copsa una profunda transformaci\u00f3 del capitalisme contemporani evident a simple vista; en algun moment, fins i tot l’economia dominant es veur\u00e0 obligada a recon\u00e8ixer que quelcom est\u00e0 en passant.<\/p>\n
L’enfocament de la financiaritzaci\u00f3 adoptat en aquest article es basa en el treball previ d’un dels autors.1<\/a> Es reconeix obertament i expl\u00edcita el deute contret amb El capital monopolista<\/i> i la tradici\u00f3 de la Monthly Review<\/i>, tot i que no s’hi adhereix plenament. Per damunt de tot, es tracta la financiaritzaci\u00f3 com un per\u00edode de canvi en el desenvolupament del capitalisme, esdevingut en la d\u00e8cada de 1970, que representa un despla\u00e7ament de l’equilibri entre l’esfera de la producci\u00f3 i l’esfera de les finances, del qual en rep l\u2019avantatge la segona. La financiaritzaci\u00f3 \u00e9s el resultat hist\u00f2ric del perpetu mal funcionament de l’acumulaci\u00f3 real durant les \u00faltimes quatre d\u00e8cades. L’economia pol\u00edtica deu aquesta visi\u00f3 decisiva a la tradici\u00f3 de la Monthly Review<\/i>.2<\/a><\/p>\n Per tal d\u2019il\u00b7lustrar amb m\u00e9s detall la relaci\u00f3 entre la disfuncionalitat de l’acumulaci\u00f3 real i la financiaritzaci\u00f3 de les economies, cal mantenir-se familiaritzat amb la realitat emp\u00edrica. L’enfocament de la financiaritzaci\u00f3 en aquest article identifica tres caracter\u00edstiques distintives de la financiaritzaci\u00f3 en els pa\u00efsos capitalistes madurs:<\/p>\n Les empreses no financeres s’han financiaritzat, en la mesura que s’han allunyat dels bancs mentre obtenien beneficis d’operacions financeres engegades pel seu compte.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Els bancs han despla\u00e7at les seves fonts de benefici fora de societats no financeres, recorrent a les transaccions dels mercats financers i als pr\u00e9stecs a llars.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Les llars s’han financiaritzat a mesura que les transaccions financeres han penetrat als ingressos dom\u00e8stics, tant per a contreure deutes com per a estalviar, d\u2019una forma sense precedents en la hist\u00f2ria. Els ingressos personals s’ha convertit en una font de guanys important per als bancs.<\/p>\n Aquestes tend\u00e8ncies hist\u00f2riques s’han produ\u00eft de forma espont\u00e0nia, tanmateix, tamb\u00e9 han estat instigades per l’Estat a trav\u00e9s de les pol\u00edtiques de liberalitzaci\u00f3 financera, aix\u00ed com del seu suport al sistema financer en temps de crisi. Ha de quedar clar que la financiaritzaci\u00f3 \u00e9s un producte creat per l’Estat en termes de regulaci\u00f3 i d\u2019intervenci\u00f3 en l’esfera financera. A continuaci\u00f3 es mostrar\u00e0 que la financiaritzaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 el producte de l’Estat en termes d’ingressos i beneficis obtinguts per agents financers.<\/p>\n Cada per\u00edode hist\u00f2ric, pel que fa al desenvolupament del capitalisme, es caracteritza per fonts de benefici i patrons distintius. El capitalisme mercantil dels segles XVII i XVIII va estar marcat pels beneficis de les grans companyies comercials privilegiades. El capitalisme industrial dels segles XIX i XX ho va estar pels beneficis de les empreses industrials, que ocupaven grans masses de m\u00e0 d’obra assalariada. El capitalisme financiaritzat, nascut als pa\u00efsos industrials m\u00e9s madurs a finals del segle XX, es distingeix per l’\u00e0nim de lucre de l’esfera de la circulaci\u00f3 i les finances. L’aspecte m\u00e9s sorprenent de la financiaritzaci\u00f3 i la caracter\u00edstica que la defineix veritablement com a fenomen hist\u00f2ric \u00e9s l’enorme creixement del benefici financer.<\/p>\n El benefici financer troba el seu origen en el benefici industrial, tal i com ja va demostrar l’economia pol\u00edtica cl\u00e0ssica en el segle XIX. Aix\u00f2 no obstant, el capital involucrat en l’esfera de les finances mai s’ha fixat particularment en les fonts dels seus beneficis: sempre ha ent\u00e8s que qualsevol forma d\u2019ingressos o diners \u00e9s una font leg\u00edtima de guany financer. Les finances s’han caracteritzat hist\u00f2ricament per una actitud depredadora i agressiva envers la resta de l’economia. Aquest \u00e9s tamb\u00e9 el contingut m\u00e9s profund de l’expropiaci\u00f3 financera, \u00e9s a dir, l’extracci\u00f3 sistem\u00e0tica dels beneficis de qualsevol flux d’ingressos o de riquesa social de tipus monetari, fet que ha marcat el proc\u00e9s financialitzaci\u00f3.3<\/a><\/p>\n Al llarg de les seccions seg\u00fcents ens fixarem en el comportament del benefici financer a l’economia dels EUA durant la postguerra. La relaci\u00f3 entre el guany financer i la taxa mitjana de guany s’examina amb cert detall, mostrant que el guany financer ha augmentat, mentre que la rendibilitat mitjana s\u2019ha mantingut plana. Aquest resultat planteja un dilema, ja que el guany industrial \u00e9s la font \u00faltima del benefici financer, tot i l’expropiaci\u00f3 financera. Demostrarem que part de l’explicaci\u00f3 rau en el comportament de les taxes d’inter\u00e8s p\u00fablic que, durant els anys de la financiaritzaci\u00f3, han estat empeses a nivells extraordin\u00e0riament baixes, sovint al 0 per cent. Una poderosa font de benefici econ\u00f2mic en els anys de la financiaritzaci\u00f3 sembla haver sigut el subsidi p\u00fablic atorgat per l’Estat a la classe capitalista en el seu conjunt. La financiaritzaci\u00f3 realment i de manera profunda \u00e9s una criatura de l’Estat. Per tal de prosseguir amb aquest punt, cal abans discutir el contingut del benefici financer.<\/p>\n Definint el benefici financer<\/b><\/p>\n El capitalisme industrial es basa en la generaci\u00f3 d’un flux addicional de guanys (plusv\u00e0lua) en la producci\u00f3 a trav\u00e9s de l’explotaci\u00f3 del treball assalariat. Els guanys de la producci\u00f3 (benefici industrial) s\u00f3n tamb\u00e9 la font de benefici comercial dels capitalistes mercantils, que especulen amb la producci\u00f3 acabada dels capitalistes industrials. Els beneficis de la producci\u00f3 representen, d’altra banda, la major font d\u2019inter\u00e8s pagat als prestataris per part d\u2019industrials i mercantils.<\/p>\n Proposar el guany industrial com a font principal de les altres formes de guany no \u00e9s negar que encara hi ha m\u00e9s fonts de benefici. Els comerciants, per exemple, podrien obtenir beneficis aprofitant-se simplement de les difer\u00e8ncies de preu als mercats. En aquests casos, el benefici seria una transfer\u00e8ncia de valor d’una \u00e0rea a una altra, un joc de suma zero. En general, per\u00f2, la contribuci\u00f3 m\u00e9s innovadora que va fer Karl Marx a la teoria econ\u00f2mica va ser la d\u2019identificar el guany capitalista com a corrent addicional de valor agregat a la producci\u00f3 per per\u00edode a trav\u00e9s de l’explotaci\u00f3 de m\u00e0 d’obra en la producci\u00f3.<\/p>\n Nom\u00e9s cal aturar-se a pensar un moment per adonar-se que aquest abordatge general precisa m\u00e9s elaboraci\u00f3, si \u00e9s que la teoria ha de representar el benefici financer. En primer lloc, la forma i el contingut d\u2019aquest no resulten evidents de forma immediata. Pres de manera molt general, per exemple, el benefici financer podria indicar simplement el benefici generat a partir d\u2019activitats espec\u00edfiques del sector financer. Aquesta suposaria una definici\u00f3 molt \u00e0mplia que inclouria nombrosos agents econ\u00f2mics beneficiaris d\u2019aquest guany: des d\u2019individus fins a empreses financeres i no financeres. Tamb\u00e9 podria denotar un ampli ventall de transaccions que ofereixen benefici financer, incloent el pr\u00e9stec de diners, el comer\u00e7 amb actius financers, o fins i tot el comer\u00e7 amb actius reals que han adquirit una closca financera, com ara els servicis d\u2019allotjament.<\/p>\n Per assolir una major precisi\u00f3 i obtenir resultats significatius, aqu\u00ed es consideraran com a financers aquells beneficis obtinguts solament per entitats financeres. No cal dir que aquesta \u00e9s una definici\u00f3 restringida. Deixa fora, per exemple, el benefici financer de les empreses no financeres, que \u00e9s un aspecte important de la financiaritzaci\u00f3, sobretot entre les grans empreses. Tamb\u00e9 deixa de banda els guanys extraordinaris de l’alta i la mitjana ger\u00e8ncia de les entitats financeres, sovint acumulats com bonificacions que semblen constituir un pagament per a la feina feta \uf0bede vegades, fins i tot, sota la forma de sous o salaris\uf0be quan s\u00f3n simplement beneficis repartits. Tanmateix, \u00e9s impossible estimar de manera fiable la suma total d’aquests pagaments i, per tant, \u00e9s millor no tenir-los en compte; la p\u00e8rdua de generalitat ser\u00e0 limitada.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, els beneficis financers en l’an\u00e0lisi que segueix estan constituits pels guanys d\u2019una s\u00e8rie de bancs i entitats financeres gaireb\u00e9 banc\u00e0ries, tal i com les classifica actualment la Comptabilitat de l\u2019Ingr\u00e9s i el Producte Nacionals (NIPA) dels Estats Units, que proporciona la millor evid\u00e8ncia del seu tipus disponible a nivell internacional. Fins i tot amb aquesta definici\u00f3 estricta, per\u00f2, encara hi ha m\u00e9s problemes anal\u00edtics a considerar.<\/p>\n Els beneficis financers, en principi, podrien sorgir directament del pr\u00e9stec monetari; en aquest cas, representarien una mena d\u2019inter\u00e8s. M\u00e9s concretament, sorgirien del marge entre la taxa d\u2019inter\u00e8s de pr\u00e9stec i la d\u2019apropiaci\u00f3 de les entitats financeres (intermediaris). En aquest context, i si el prestataris i els prestadors dels intermediaris financers fossin capitalistes industrials o mercantils, hi hauria alguns problemes conceptuals: la font de benefici definitiva dels intermediaris financers seria la plusv\u00e0lua generada en la producci\u00f3. Aix\u00f2 no obstant, si els prestataris i prestadors fossin individus particulars, com podria succeir, per exemple, en el cas de les hipoteques o dels pr\u00e9stecs de consum no garantits, els beneficis financers encara sorgirien de la difer\u00e8ncia entre les taxes actives i passives, per\u00f2 la seva font \u00faltima seria l’ingr\u00e9s de diners o l’estalvi dels individus. Representarien una transfer\u00e8ncia de valor a les entitats financeres de diversos ingressos monetaris o exist\u00e8ncies de diners, fet que els convertiria en una forma d\u2019expropiaci\u00f3 financera. Aquest \u00e9s un tret caracter\u00edstic del capitalisme financiaritzat.<\/p>\n Els beneficis financers tamb\u00e9 podrien sorgir, d’altra banda, a partir de tarifes i comissions pagades als intermediaris financers per tal de facilitar la negociaci\u00f3 d’actius financers. En aquest cas, representarien una part dels diners consignats per les parts negociants definitives a les transaccions. Si, finalment, els intermediaris financers obtinguessin beneficis mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3 directa en el comer\u00e7 de b\u00e9ns per compte propi, els beneficis en q\u00fcesti\u00f3 encara representarien una part dels diners consignats per les contraparts a les transaccions. Aquestes dues formes de benefici financer derivades dels intercanvis d’actius financers requereixen, si b\u00e9 de manera breu, m\u00e9s an\u00e0lisi.<\/p>\n En el primer cas, el benefici obtingut per una entitat financera a trav\u00e9s del comer\u00e7 d’actius financers (ja sigui directament o com a comissi\u00f3) sempre \u00e9s simplement una part dels diners consignats per les parts a la transacci\u00f3. Aix\u00f2 no obstant, la font \u00faltima d’aquest benefici rau, evidentment, en els retorns als quals l\u2019actiu financer comerciat fa concessi\u00f3, i que es reparteixen de manera efectiva entre tots els participants de les transaccions que posseeixen o comercien amb l’actiu financer durant un per\u00edode de temps. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el benefici obtingut per una entitat financera seria, en aquesta inst\u00e0ncia, un avan\u00e7ament dels retorns que s’espera que acumuli el propietari final de l’actiu; l\u2019avan\u00e7ament estaria constitu\u00eft pels diners consignats en el primer cas per les parts negociants.4<\/a> Si els retorns es materialitzessin de deb\u00f2 tal i com s\u2019espera, l\u2019avan\u00e7ament es recuperaria i el benefici financer seria simplement una part de la plusv\u00e0lua generada en la producci\u00f3 (suposant que les parts negociants fossin capitalistes industrials o mercantils). Ara b\u00e9, si els retorns no es materialitzessin com s\u2019espera, l\u2019avan\u00e7ament no seria recuperat i el benefici financer romandria una mera part dels diners consignats per les parts a la transacci\u00f3. En aquest cas, el benefici financer seria una mena de transfer\u00e8ncia de riquesa o d\u2019ingr\u00e9s, \u00e9s a dir, una forma d\u2019expropiaci\u00f3 financera. Cal posar \u00e8mfasi en que, fins i tot si els retorns es materialitzessin fidels al pla, el benefici financer encara representaria una expropiaci\u00f3 financera, sempre i quan les parts negociants no fossin capitalistes. Aquest seria el cas, per exemple, si els actius financers es basessin en hipoteques dom\u00e8stiques, at\u00e8s que els futurs pagaments derivats d’aquests actius serien nom\u00e9s una fracci\u00f3 del sou o el salari del deutor.<\/p>\n Els beneficis financers, doncs, constitueixen una categoria econ\u00f2mica molt complexa; una noci\u00f3 que podria deixar-se de banda immediatament, per\u00f2, \u00e9s que s\u00f3n d\u2019alguna manera \u00abficticis\u00bb. Marx, en la seva an\u00e0lisi del sistema financer, utilitzava \u00e0mpliament el terme \u00abcapital fictici\u00bb, amb el qual indicava diversos fen\u00f2mens, el m\u00e9s destacable dels quals era el descompte de futurs retorns que haurien de resultar en preus per als actius financers completament ficticis; \u00e9s a dir, el valor present net.5<\/a> Els preus ficticis \uf0besorgits com a valor present net o d’un altre tipus\uf0be poden dur i han dut a terme estafes dram\u00e0tiques als mercats financers, ja que generen xifres extraordin\u00e0ries de \u00abvalor\u00bb quan el capital monetari comercialitzat de deb\u00f2 no \u00e9s m\u00e9s que una fracci\u00f3 del preu total dels actius.<\/p>\n En particular, els preus ficticis poden estar subjectes a augments o decreixements sostinguts desconnectats del valor emergent de la producci\u00f3. Conseq\u00fcentment, poden generar guanys i p\u00e8rdues de capital sistem\u00e0ticament, condu\u00efnt aix\u00ed cap a potencials p\u00e8rdues i beneficis del comer\u00e7 financer. Nogensmenys, el punt important roman que, un cop els diners s\u2019han avan\u00e7at de deb\u00f2 per tal de comprar un actiu financer, el benefici econ\u00f2mic encara neix b\u00e9 directament dels diners consignats a la compra, o b\u00e9 dels futurs retorns (plusv\u00e0lua, o fins i tot sous i salaris) de forma indirecta. No hi ha res de fictici pel que fa a aquesta suma de benefici monetari, independentment de com de ficticis puguin ser els preus dels b\u00e9ns.<\/p>\n En resum i parlant en general, hi ha una relaci\u00f3 estreta entre el benefici industrial i el benefici financer, si b\u00e9 aquest \u00faltim tamb\u00e9 pot sorgir de formes alternatives a aquell. Per al nostre objectiu, segueix que la relaci\u00f3 emp\u00edrica entre els beneficis industrials i financers durant les quatre d\u00e8cades anteriors pot il\u00b7lustrar els trets caracter\u00edstics de la financiaritzaci\u00f3. Establir la traject\u00f2ria de dues variables per als Estats Units, per a la comptem amb dades disponibles, oferiria una visi\u00f3 renovada del contingut social i econ\u00f2mic de la financiaritzaci\u00f3.<\/p>\n Mesurant el benefici financer als Estats Units<\/b><\/p>\n El benefici financer, \u00e9s a dir, el benefici total at\u00e8s per les entitats financeres, es mesura millor com a proporci\u00f3 del benefici total corresponent a les corporacions dels Estats Units. Aquesta mesura evita la pol\u00e8mica q\u00fcesti\u00f3 d\u2019establir una taxa de benefici econ\u00f2mic, per\u00f2 encara permet l\u2019an\u00e0lisi relativa a la taxa global de beneficis per a l\u2019economia dels EUA. La gr\u00e0fica n\u00famero 1 mostra la traject\u00f2ria dels beneficis econ\u00f2mics nord-americans com a percentatge dels beneficis interiors; la corba comen\u00e7a l\u2019any 1955 per tal de permetre comparacions amb la taxa de benefici mesurada ulteriorment. La figura ha estat calculada de la manera seg\u00fcent:<\/p>\n (BF\/GC)*100<\/b>,<\/p>\n on BF indica els beneficis financers, referits als beneficis bruts d\u2019empreses financeres, asseguradores, bancs i altres companyies holding<\/i>, i GC denota els guanys corporatius de les ind\u00fastries nacionals.6<\/a> Tant els BF com els GC inclouen valoracions d\u2019inventari i ajusts de consum de capital.<\/p>\n Gr\u00e0fica n\u00fam. 1. Beneficis financers dels EUA com a percentatge dels guanys corporatius de les ind\u00fastries nacionals, 1955 \u2013 2015<\/b><\/p>\n Fonts<\/b>: \u00abTaula 1.14. Valor afegit brut dels negocis corporatius interiors en d\u00f2lars corrents i valor afegit brut dels negocis corporatius interiors no financers en d\u00f2lars corrents i encadenats\u00bb; \u00abTaula 6.1.: Exist\u00e8ncies netes de b\u00e9ns d\u2019immobilitzat per grup industrial i forma legal d\u2019organitzaci\u00f3 amb cost corrent\u00bb; \u00abTaules 6.16A, 6.16B i 6.16C: Guanys corporatius per ind\u00fastria\u00bb, Comptabilitat de l\u2019Ingr\u00e9s i el Producte Nacionals (NIPA), Oficina d\u2019An\u00e0lisi Econ\u00f2mic dels EUA (BEA).<\/p>\n En acabant la Segona Guerra Mundial fins al comen\u00e7ament dels anys seixanta (il\u00b7lustrats a la gr\u00e0fica nom\u00e9s parcialment), els beneficis financers van comen\u00e7ar a ascendir com a proporci\u00f3 dels beneficis totals. Durant aquest per\u00edode, els bancs nord-americans es van despullar dels immensos conglomerats d\u2019obligacions de l\u2019Estat acumulats durant la guerra, alhora que els tipus d\u2019inter\u00e8s, aix\u00ed com la inflaci\u00f3, eren baixos i estaven controlats. M\u00e9s rellevant per als nostres interessos, per\u00f2, \u00e9s el per\u00edode que abra\u00e7a des del comen\u00e7ament dels anys seixanta fins al dels anys vuitanta, durant el qual els beneficis financers constitu\u00efen una part prou estable dels beneficis totals. Aquest per\u00edode va estar marcat per l\u2019abolici\u00f3 gradual dels controls sobre els tipus d\u2019inter\u00e8s, un increment de la inflaci\u00f3 i, significativament, una profunda crisi de l\u2019acumulaci\u00f3 capitalista als anys setanta que va obrir les portes a la financiaritzaci\u00f3. Des del comen\u00e7ament dels anys vuitanta fins al canvi de mil\u00b7lenni, el per\u00edode de financiaritzaci\u00f3 agressiva, els beneficis financers van explotar com a proporci\u00f3 dels beneficis totals.<\/p>\n El puixant ascens dels beneficis financers durant aquestes dues d\u00e8cades va estar marcat per cicles pronunciats, i va concloure amb la profunda crisi de 2007-09. Sens dubte, la bombolla que va precedir la crisi pot \u00e9sser vista com un intent fren\u00e8tic d\u2019estimular els beneficis financers que seguiren al pic de 2003. La crisi va estar caracteritzada per un puixant col\u00b7lapse dels beneficis financers, al mateix temps que la seva recuperaci\u00f3 va estar marcada per un retruc igual de puixant. El per\u00edode des de 2009 ens mostra beneficis financers estancats, o fins i tot en declivi, si b\u00e9 els nivells encara es mantenen molt alts. La financiaritzaci\u00f3 sembla haver disminu\u00eft en acceleraci\u00f3, si b\u00e9 no est\u00e0 en retirada.<\/p>\n Mesurant la taxa de benefici en l\u2019economia dels Estats Units<\/b><\/p>\n Podr\u00edem fer palesa la import\u00e0ncia de la traject\u00f2ria dels beneficis financers al llarg del temps si la compar\u00e9ssim amb la taxa de benefici mitj\u00e0 en l\u2019economia dels EUA. Com s\u2019ha esmentat anteriorment, la principal font de benefici financer \u00e9s el benefici industrial, tot i que tamb\u00e9 hi ha altres fonts, resumides en l\u2019expropiaci\u00f3 financera. La traject\u00f2ria dels beneficis industrials als Estats Units en el per\u00edode de postguerra podria establir-se mitjan\u00e7ant el c\u00e0lcul de la taxa de benefici mitj\u00e0 per a l\u2019economia nord-americana. En aquest article s\u2019ofereixen dues estimacions diferents per\u00f2 estretament relacionades.<\/p>\n El m\u00e8tode n\u00famero 1 fa \u00fas del c\u00f2mput proposat per Dum\u00e9nil i L\u00e9vy:<\/p>\n [(PIB-wL)\/KN]*100<\/b>,<\/p>\n on PIB representa el producte interior brut; w, definida com NTOTE\/NTEMPL, \u00e9s una mesura del salari anual per treballador, on NTOTE representa la remuneraci\u00f3 dels empleats i NTEMPL l\u2019equivalent en treballadors a les ind\u00fastries privades a temps complet; L, definida com (NTEMPL + NAUT), denota l\u2019ocupaci\u00f3 privada total, on NAUT mostra els treballadors aut\u00f2noms, i KN denota les exist\u00e8ncies netes de capital fix privades, restringides a l\u2019equipament i les estructures.7<\/a> Aquesta mesura de la taxa de benefici por \u00e9sser estimada fins l\u2019any 2011.8<\/a><\/p>\n El m\u00e8tode n\u00famero 2 fa \u00fas del c\u00f2mput de la taxa de benefici brut per al sector empresarial, seguint l\u2019ajust proposat per Anwar Shaikh.9<\/a><\/p>\n [B\/KN(-1)]*100<\/b>,<\/p>\n on B representa beneficis empresarials no financers amb valoraci\u00f3 d\u2019inventari i ajust de consum de capital, i, at\u00e8s que la NIPA enumera les exist\u00e8ncies de capital en acabant l\u2019any, \u00e9s millor utilizar els actius fixos privats no financers amb cost corrent de l\u2019any anterior: KN(-1)10<\/a>.<\/p>\n L\u2019evoluci\u00f3 de la taxa de benefici estimada mitjan\u00e7ant ambd\u00f3s m\u00e8todes es mostra a la gr\u00e0fica n\u00famero 2. Hi ha una coincid\u00e8ncia evident entre tots dos. La taxa de benefici en l\u2019economia dels EUA va seguir una clara tend\u00e8ncia al descens des del comen\u00e7ament dels anys seixanta fins al dels vuitanta. Fixem-nos que es va produir un ascens pronunciat durant la primera meitat dels seixanta, i un descens igual de pronunciat durant la segona meitat de la d\u00e8cada. El descens en la rendibilitat mitjana al final dels anys seixanta va donar lloc a la gran crisi de 1973-74, si b\u00e9 els processos i mecanismes que la van desencadenar no s\u00f3n pas tan obvis com la lectura d\u2019aquesta tend\u00e8ncia de la taxa de benefici. \u00c9s un gran error \uf0bei, malauradament, massa com\u00fa\uf0be inferir una causa vinculant entre el c\u00e0lcul de la taxa de benefici i el comportament de l\u2019acumulaci\u00f3, sobretot pel que fa a l\u2019esclat de les crisis. En qualsevol cas, la taxa de benefici mitj\u00e0 en l\u2019economia dels Estats Units va seguir en declivi durant els anys setanta, una tend\u00e8ncia que no es va esgotar fins l\u2019inici dels anys vuitanta.<\/p>\n Gr\u00e0fica n\u00fam. 2. Taxa de benefici nord-americana (m\u00e8tode n\u00fam. 1) i taxa de benefici nord-americana (m\u00e8tode n\u00fam. 2), 1955 \u2013 2015<\/b><\/p>\n Fonts: <\/b>Veure gr\u00e0fica n\u00fam. 1.<\/p>\n Ambd\u00f3s m\u00e8todes de c\u00e0lcul coincideixen tamb\u00e9 en qu\u00e8 la rendibilitat despr\u00e9s del comen\u00e7ament dels anys vuitanta no va mostrar m\u00e9s tend\u00e8ncia al descens amb el pas del temps, tot i que s\u2019han produit fluctuacions c\u00edcliques pronunciades. En efecte, el mesurament del m\u00e8tode n\u00famero 1 indica que, de fet, la taxa de benefici es va recuperar des de l\u2019inici dels anys vuitanta fins a meitat dels noranta, i que despr\u00e9s es va mantenir b\u00e0sicament plana, si b\u00e9 de nou amb fluctuacions c\u00edcliques. La financiaritzaci\u00f3 no ha sigut un per\u00edode de caiguda per a les taxes de benefici mitjanes. \u00c9s un error de comprensi\u00f3 pensar que la financiaritzaci\u00f3 va oc\u00f3rrer quan els capitalistes es van traslladar a l\u2019esfera de les finances buscant beneficis, presumptament perqu\u00e8 la rendibilitat havia anat en descens a l\u2019esfera de la producci\u00f3. Deixant de banda els innumerables problemes anal\u00edtics i te\u00f2rics derivats d\u2019aquesta afirmaci\u00f3, \u00e9s simplement una fal\u00b7l\u00e0cia des d\u2019un punt de vista emp\u00edric. La financiaritzaci\u00f3 ha tingut lloc a mesura que la taxa de benefici s\u2019ha estabilitzat a llarg termini, i potser fins i tot recuperat, d\u2019acord amb l\u2019estimaci\u00f3 del m\u00e8tode n\u00famero 1.<\/p>\n Aix\u00f2 no obstant, i tenint la gr\u00e0fica n\u00famero 1 al cap, la financiaritzaci\u00f3 presenta un problema peculiar i interessant: el benefici financer es va incrementar fortament en proporci\u00f3 amb el benefici total precisament quan la rendibilitat mitjana era b\u00e0sicament plana. Com va ser aix\u00f2 possible, tenint en compte que el benefici industrial \u00e9s la font de benefici financer m\u00e9s important, si m\u00e9s no en teoria?<\/p>\n Un argument podria ser que els beneficis financers han estat estimulats per l\u2019expropiaci\u00f3 financera, que ha traslladat ingressos i riquesa de les parts negociants a les entitats financeres directament. No hi ha dubte que la penetraci\u00f3 d\u2019activitats econ\u00f2miques individuals i familiars per part de les finances ha estat un tret pronunciat de la financiaritzaci\u00f3. Economies capitalistes madures han estat marcades per la financiaritzaci\u00f3 de la vida personal i familiar durant les \u00faltimes quatre d\u00e8cades. Un fet similar s\u2019ha ext\u00e8s als pa\u00efsos d\u2019ingr\u00e8s mitj\u00e0 almenys des de comen\u00e7aments dels anys 2000. Les entitats financeres han assegurat una gran part dels seus beneficis des de l\u2019inici dels anys vuitanta gr\u00e0cies a transaccions amb individus i fam\u00edlies, \u00e9s a dir, gr\u00e0cies a hipoteques i pr\u00e9stecs del consumidor sense garantia. Durant el mateix per\u00edode, tamb\u00e9 hi ha hagut un fort creixement de l\u2019ingr\u00e9s provinent de transaccions als mercats financers, resultant en comissions i pagaments aix\u00ed com en beneficis generats per les mateixes entitats financeres.<\/p>\n Aquestes fonts de benefici han caracteritzat les activitats dels bancs i altres entitats financeres durant els anys de la financiaritzaci\u00f3. Vistes en conjunt, indiquen que l\u2019expropiaci\u00f3 financera, a saber, la transfer\u00e8ncia directa d\u2019ingressos i riquesa a les entitats financeres com a benefici, ha marcat la financiaritzaci\u00f3. En termes hist\u00f2rics, l\u2019expropiaci\u00f3 financera sempre ha constituit una part del desenvolupament del capitalisme, i no va ser eliminada per l\u2019augment dels beneficis industrials a trav\u00e9s de l\u2019explotaci\u00f3 a l\u2019esfera de la producci\u00f3 a partir de comen\u00e7aments del segle XIX. L\u2019expropiaci\u00f3 financera ha sigut hist\u00f2ricament caracter\u00edstica del capital involucrat en les finances, at\u00e8s que aquest est\u00e0 relativament separat de la producci\u00f3 i t\u00edpicament adopta una actitud depredadora envers qualsevol moviment de fons p\u00fablics o simples exist\u00e8ncies de diners.<\/p>\n L\u2019expropiaci\u00f3 financera reflecteix les relacions inherentment desiguals entre les parts que inicien transaccions financeres, en especial quan una d\u2019elles \u00e9s un individu o una fam\u00edlia. Es produeix una asimetria sistem\u00e0tica pel que fa a la informaci\u00f3 i el poder entre les parts financeres que constitueixen el fonament social de l\u2019expropiaci\u00f3 financera. Aquesta desigualtat inherent tamb\u00e9 es reflecteix en l\u2019estructura social del capitalisme financiaritzat, marcat per l\u2019emerg\u00e8ncia de noves capes d\u2019apropiadors de beneficis, t\u00edpicament associats amb les finances.<\/p>\n L\u2019Estat sost\u00e9 els beneficis financers<\/b><\/p>\n Ocupar-se del problema del benefici financer, tanmateix, requereix una refer\u00e8ncia directa al paper assumit per l\u2019Estat, fins i tot quan s\u2019ha fet menci\u00f3 expl\u00edcita de l\u2019expropiaci\u00f3 financera. L\u2019Estat ha esdevingut decisiu per a la financiaritzaci\u00f3.11<\/a> Destaquen tres \u00e0rees d\u2019intervenci\u00f3 de l\u2019Estat:<\/p>\n La revocaci\u00f3 de regulacions que va comen\u00e7ar a finals de la d\u00e8cada dels seixanta i que va embalar-se durant els anys setanta i principis dels vuitanta, proporcionant el terreny de creixement per a les finances. La introducci\u00f3 de regulacions alternatives, centrades sobretot en el costat passiu del full de balan\u00e7 de les institucions, i en especial en l\u2019adequaci\u00f3 del capital, ha atorgat un m\u00ednim conjunt de regles que guien el comportament de mercat de les institucions liberalitzades, modelat per les institucions mateixes.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n L\u2019increment de bancs centrals independents, que s\u2019han convertit en les institucions p\u00fabliques de pol\u00edtica econ\u00f2mica predominants, fins al punt de determinar, significativament, el punt de refer\u00e8ncia de les taxes d\u2019inter\u00e8s. Els bancs centrals han constitu\u00eft un pivot de la financiaritzaci\u00f3 tant en les economies madures com en les d\u2019ingr\u00e9s mitj\u00e0. La provisi\u00f3 de liquiditat per part dels bancs centrals ha perm\u00e8s a les economies financiaritzades de superar les freq\u00fcents i gaireb\u00e9 catastr\u00f2fiques crisis generades per la interacci\u00f3 entre l\u2019acumulaci\u00f3 real i les finances.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Finalment i cr\u00edtica, el control del monopoli sobre els mitjans de pagament finals, que ja no pot \u00e9sser convertit legalment en res de valor produ\u00eft, ha estat la roca damunt la qual s\u2019ha erigit la financiaritzaci\u00f3. La revocaci\u00f3 final de la convertibilitat del d\u00f2lar americ\u00e0 en or el 1971-73 ha creat un espai d\u2019invervenci\u00f3 enorme en l\u2019esfera de les finances per a l\u2019Estat i, en especial, el banc central, a trav\u00e9s de l\u2019establiment de taxes d\u2019inter\u00e8s i de la provisi\u00f3 de liquiditat. Aquests nivells de llibertat permesos a les autoritats per a intervenir en l\u2019economia haurien estat inconcebibles en per\u00edodes hist\u00f2rics anteriors del desenvolupament capitalista.<\/p>\n La gesti\u00f3 de la taxa d\u2019inter\u00e8s per part del banc central \uf0berecorrent al poder que li ha estat atorgat pel control del monopoli sobre els mitjans de pagament finals\uf0be ha estat vital tant per als beneficis financers com per als beneficis corresponents a la classe capitalista en general. La taxa d\u2019inter\u00e8s cobrada pel banc central actua com a punt de refer\u00e8ncia per al sistema financer modelant el cost dels fons destinats a les entitats financeres i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, els seus beneficis. A m\u00e9s a m\u00e9s, la taxa del banc central ajuda a determinar la taxa de pr\u00e9stec de les entitats financeres i, per tant, els beneficis retinguts pels capitalistes industrials. En gestionar la seva taxa de pr\u00e9stec, el banc central podria afectar materialment els retorns corresponents a agents capitalistes de tota l\u2019economia.<\/p>\n En aquest context, la traject\u00f2ria de la rendibilitat als Estats Units podria \u00e9sser reconsiderada de manera \u00fatil des de la perspectiva de difer\u00e8ncia entre la taxa de benefici mitjana i la taxa de pr\u00e9stec de la Reserva Federal. Aquest marge \u00e9s una aproximaci\u00f3 dels beneficis restants a la classe capitalista en conjunt, un cop la Reserva Federal ha estat liquidada. \u00c9s una mena de \u00abbenefici d\u2019empresa\u00bb que recau sobre els capitalistes despr\u00e9s que l\u2019inter\u00e8s hagi estat pagat. Resulta vital fixar-se, per\u00f2, en que el pr\u00e9stec de la Reserva Federal consisteix en un cr\u00e8dit p\u00fablic avan\u00e7at per una instituci\u00f3 p\u00fablica, amb l\u2019expectativa de retorns futurs fruit del capital social total. \u00c9s una forma de cr\u00e8dit recolzada per la solv\u00e8ncia de la societat en conjunt i, per tant, \u00e9s un cr\u00e8dit de la m\u00e9s alta qualitat. Tamb\u00e9 est\u00e0 recolzat pel control absolut dels mitjans de pagament i remunerat amb el creixement total dels guanys i els ingressos de la societat al complet. Aix\u00ed doncs, la difer\u00e8ncia mostra el benefici restant a la classe capitalista com a conjunt despr\u00e9s de liquidar el cr\u00e8dit proporcionat per les institucions p\u00fabliques a aquest grup social.<\/p>\n La gr\u00e0fica n\u00famero 3 copsa el moviment al llarg del temps de la difer\u00e8ncia entre la taxa d\u2019inter\u00e8s mitjana mesurada pel m\u00e8tode 2 i la taxa de fons federals efectiva per a l\u2019economia dels EUA. Fixem-nos en que les taxes de benefici mesurades tant pel m\u00e8tode 1 com pel m\u00e8tode 2 representen mesures reals, ja que tant el numerador (flux de benefici del d\u00f2lar corrent) com el denominador (exist\u00e8ncia de capital en cost corrent) reflecteixen el mateix conjunt de preus. Per tant, per a la gr\u00e0fica n\u00famero 3 \u00e9s apropiat en primera inst\u00e0ncia considerar la taxa d\u2019inter\u00e8s real. Aquesta ha estat calculada de la manera seg\u00fcent:<\/p>\n [(1+i)\/(1+p)-1]*100<\/b>,<\/p>\n on i \u00e9s la taxa efectiva de fons federals nominals (extreta de la base de dades electr\u00f2nica del Sistema de Reserva Federal), i p \u00e9s la taxa d\u2019inflaci\u00f3 mesurada pel deflactor de preu impl\u00edcit del producte interior brut dels EUA (2009=100, tamb\u00e9 extreta de la base de dades electr\u00f2nica del Sistema de Reserva Federal).<\/p>\n Gr\u00e0fica n\u00fam. 3. Taxa de beneficis (m\u00e8tode n\u00fam. 2) i taxa d\u2019inter\u00e8s real dels Estats Units, 1955 \u2013 2015<\/b><\/p>\n Fonts<\/b>: taxa de benefici: veure gr\u00e0fica n\u00fam. 1; taxa d\u2019inter\u00e8s real: \u00abTaxa de fons federals efectiva\u00bb (identificaci\u00f3 de la s\u00e8rie: FEDFUNDS) i \u00abProducte interior brut: deflactor de preu impl\u00edcit, \u00cdndex 2009=100\u00bb (identificaci\u00f3 de la s\u00e8rie: GDPDEF), Base de dades econ\u00f2mica de la Reserva Federal (FRED), Banc de la Reserva Federal de Saint Louis.<\/p>\n Tres q\u00fcestions es fan paleses immediatament. En primer lloc, que la financiaritzaci\u00f3 va comen\u00e7ar a seguir de deb\u00f2 l\u2019augment tremend de la taxa efectiva de fons federals reals a finals dels anys setanta, amb el conegut \u00abshock Volcker\u00bb destinat a controlar la inflaci\u00f3. El \u00abshock Volcker\u00bb va escur\u00e7ar la difer\u00e8ncia amb el benefici industrial fins al seu punt m\u00e9s petit, eliminant de forma efectiva aquest particular \u00abbenefici d\u2019empresa\u00bb per a la classe capitalista.<\/p>\n En segon lloc, que la financiaritzaci\u00f3 ha estat marcada pel decreixement estable de la taxa d\u2019inter\u00e8s federal, que ha estat prop del zero per cent durant llargs per\u00edodes de temps des del 2000, i m\u00e9s prominentment des de la gran crisi del 2007-09.<\/p>\n En tercer lloc, que el comportament de les taxes d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic en el decurs de la financiaritzaci\u00f3 (baixes o molt baixes) ha estat el contrari del que hom esperaria d\u2019una suposada era del \u00abretorn del rendista\u00bb. En efecte, formalment sembla com si el sector p\u00fablic hagu\u00e9s aplicat la prescripci\u00f3 de Keynes referent a l\u2019\u00abeutan\u00e0sia\u00bb del rendista, en especial condu\u00efnt les taxes d\u2019inter\u00e8s cap a zero.<\/p>\n En conclusi\u00f3, l\u2019Estat sembla haver donat suport als beneficis extraordinaris obtinguts per entitats financeres en el transcurs de la financiaritzaci\u00f3. El secret rau en el creixent buit entre la taxa de fons federals i la (plana) taxa de benefici. La gesti\u00f3 de la taxa d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic per part del banc central (mantenint-la a nivells molt baixos) ha creat un espai en augment per a que la classe capitalista en conjunt s\u2019apropi\u00ef de beneficis individualment, no obstant l\u2019estancament de la taxa de benefici a tota l\u2019economia. Aquest \u00e9s el context en el qual els beneficis privats s\u2019han anat extraient cada cop m\u00e9s a trav\u00e9s de m\u00e8todes financers, tal i com mostra la gr\u00e0fica n\u00famero 1.<\/p>\n Condu\u00efnt la taxa d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic cap a zero, la societat ha subsidiat la financiaritzaci\u00f3 del capitalisme de maneres sense precedents, i a trav\u00e9s d\u2019institucions p\u00fabliques. \u00c9s evident que no ha emergit una secci\u00f3 rendista de la classe capitalista dominant la distribuci\u00f3 del benefici a favor seu mitjan\u00e7ant taxes d\u2019inter\u00e8s altes. M\u00e9s aviat, la classe en conjunt s\u2019ha aprofitat del control sobre els mitjans de pagament finals per tal de conduir les taxes d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic cap a zero i, aix\u00ed, augmentar els retorns privats, fins i tot quan la taxa de benefici ha quedat estancada. Aquesta \u00e9s potser la forma d\u2019expropiaci\u00f3 financera m\u00e9s gran i fonamental caracter\u00edstica de l\u2019era moderna, el segell distintiu de la financiaritzaci\u00f3.<\/p>\n Nota:<\/b><\/i> Article original: Lapavitsas, C. i Mendieta-Mu\u00f1oz, I. (juliol-agost, 2016), \u00abThe Profits of Financialization<\/b>\u00bb, Monthly Review<\/i>, vol. 68, publ. peri\u00f2d. 3. Disponible on-line<\/i> a: https:\/\/monthlyreview.org\/2016\/07\/01\/the-profits-of-financialization\/<\/a><\/p>\n <\/p>\n 1<\/a>\u0002 Lapavitsas, C. (2009): \u00abFinancialized Capitalism: Crisis and Financial Expropriation\u00bb, Historical Materialism<\/i>, vol. 17, n\u00fam. 2, pp. 114-48; Lapavitsas, C. (2011): \u00abTheorizing Financialization\u00bb, Work, Employment, and Society, vol.<\/i> 25, n\u00fam. 4, pp. 611\u201326; Lapavitsas, C. (2013): Profiting without Producing: How Finance Exploits Us All<\/i>, Londres: Verso.<\/p>\n 2<\/a>\u0002 Veure Magdoff, H. i Sweezy, P. M. (1987), Stagnation and the Financial Explosion<\/i>, Nova York: Monthly Review Press; i, per a m\u00e9s il\u00b7lustraci\u00f3, Bellamy Foster, J. (abril de 2007): \u00abThe Financialization of Capital\u00bb, Monthly Review<\/i>, vol. 58, n\u00fam. 11, pp. 1\u201312; i Bellamy Foster, J. (octubre de 2010): \u00abThe Financialization of Accumulation\u00bb, Monthly Review<\/i>, vol. 62, n\u00fam. 5, pp. 1\u201317.<\/p>\n 3<\/a>\u0002 Per al concepte d\u2019expropiaci\u00f3 financera, veure Lapavitsas, C. (2013): Profiting without Producing: How Finance Exploits Us All<\/i>, Londres: Verso.<\/p>\n 4<\/a>\u0002 Veure Lapavitsas, C. (2013): Profiting without Producing: How Finance Exploits Us All<\/i>, Londres: Verso, cap\u00edtol 6, per a una an\u00e0lisi m\u00e9s profunda sobre aquest punt.<\/p>\n 5<\/a>\u0002 Marx, K. (1981): Capital<\/i>, vol. 3, Londres: Penguin, p. 567.<\/p>\n 6<\/a>\u0002 Comptabilitat de l\u2019Ingr\u00e9s i el Producte Nacionals (NIPA), \u00abTaula 16.6: Corporate Profits by Industry\u00bb, Oficina d\u2019An\u00e0lisi Econ\u00f2mic dels EUA, 6 d\u2019agost de 2015, http:\/\/bea.gov.<\/p>\n 7<\/a>\u0002 Aix\u00ed doncs, wL representa la remuneraci\u00f3 de treball total, incloent una correcci\u00f3 per al salari equivalent dels treballadors aut\u00f2noms.<\/p>\n 8<\/a>\u0002 Conjunt de dades recaptat a Dum\u00e9nil, G. i Dominique, L. (1994): The U.S. Economy since the Civil War: Sources and Construction of the Series<\/i>, Par\u00eds: CEPREMAP.<\/p>\n 9<\/a>\u0002 Shaikh, A. (2010): \u00abThe First Great Depression of the 21st Century\u00bb, dins la Socialist Register 2011: The Crisis This Time<\/i>, Leo Panitch, Gregory Albo i Vivek Chibber eds., Nova York: Monthly Review Press, pp. 44-63.<\/p>\n 10<\/a>\u0002 NIPA (27 de maig de 2016): \u00abTaula 1.14: Gross Value Added of Domestic Corporate Business in Current Dollars and Gross Value Added of Nonfinancial Domestic Corporate Business in Current and Chained Dollars\u00bb, Oficina d\u2019An\u00e0lisi Econ\u00f2mic dels EUA (BEA), disponible on-line a: http:\/\/bea.gov<\/a><\/u>; NIPA (6 d\u2019agost de 2015): \u00abTaula 6.1: National Income without Capital Consumption Adjustment by Industry\u00bb, Oficina d\u2019An\u00e0lisi Econ\u00f2mic dels EUA (BEA), disponible on-line a: http:\/\/bea.gov.<\/p>\n\n
\n
\n
\n
<\/p>\n
<\/p>\n
\n
\n
\n
\n
<\/p>\n