De la vida d\u2019Asp\u00e0sia, com ocorre amb moltes altres dones de la seva \u00e8poca, en tenim avui poques dades. Sigui perqu\u00e8 la seva figura no va aconseguir suscitar la gran quantitat de testimonis que solen acompanyar les personalitats masculines o perqu\u00e8, donada la mentalitat patriarcal dominant durant la hist\u00f2ria, els documents de i sobre les dones han tendit a ser els primers en exposar-se a la damnatio memoriae<\/i> i a la destrucci\u00f3, un vel de misteri ens la presenta quan ens hi acostem. De fet, no pocs historiadors l\u2019han arribat a considerar una mera ficci\u00f3 o una met\u00e0fora. Malgrat aquestes interpretacions, gent com per exemple el professor de Filosofia i Hist\u00f2ria Jos\u00e9 Solana Dueso, que l’ha estudiat durant anys, creu i reivindica la historicitat de la protagonista.<\/p>\n
Asp\u00e0sia va n\u00e9ixer a la polis <\/i>j\u00f2nia de Milet, per\u00f2 nom\u00e9s es poden aproximar les dates del seu naixement i mort, entre els segles V i IV a. C. (475 \u2013 390 aproximadament). A m\u00e9s, en tot cas, la informaci\u00f3 a l’abast es refereix tan sols als per\u00edodes en qu\u00e8 Asp\u00e0sia es va relacionar amorosament amb dos homes, alts representants de la pol\u00edtica democr\u00e0tica atenesa: el fam\u00f3s Pericles (495 \u2013 429 a. C.) i Lisicles (? \u2013 427\/8 a. C.). Al primer, Asp\u00e0sia el coneixeria just despr\u00e9s d\u2019abandonar la seva Milet d\u2019origen i arribar a Atenes, cap al 445 a. C. En aquesta polis, la mil\u00e8sia va exercir com a mestra de ret\u00f2rica i log\u00f2grafa, i Pericles, que hauria desitjat perfeccionar les seves dots com a orador, va requerir-la, enamorant-se’n posteriorment. Despr\u00e9s de la mort de Pericles, Lisicles va convertir-se en el seu company amor\u00f3s, per\u00f2 tamb\u00e9 hauria estat instru\u00eft en l\u2019art de la ret\u00f2rica: les fonts expliquen que, gr\u00e0cies a la seva relaci\u00f3 amb Asp\u00e0sia, hauria passat de ser un \u201cvenedor de corders\u201d a un \u201corador prestigi\u00f3s\u201d (Solana Dueso 1994: XXVI). Despr\u00e9s de la mort de Lisicles, tanmateix, les not\u00edcies sobre ella desapareixen.<\/p>\n
La situaci\u00f3 de les dones a l\u2019Atenes democr\u00e0tica d\u2019Asp\u00e0sia<\/strong><\/p>\n A despit de les visions escolars i simplificadores de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica, pel que fa al tracte de les dones, la realitat era en aquella \u00e8poca tan heterog\u00e8nia que, tal i com afirma In\u00e9s Calero Secall (2004), depenent del seu lloc de naixement la seva condici\u00f3 variava de forma substancial. Asp\u00e0sia va viure aquestes difer\u00e8ncies en primera persona: crescuda en la tradici\u00f3 relativament igualit\u00e0ria de les ciutats j\u00f2nies, als seus ulls de meteca, l\u2019Atenes del segle V a. C. devia apar\u00e8ixer-li en general r\u00edgida i retr\u00f2grada. La seva educaci\u00f3, aix\u00ed com la llibertat dels seus costums, eren inconcebibles per a gran part de les dones ateneses, casades per interessos i decisions familiars i recloses dins els l\u00edmits de l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019oikos<\/i> familiar. Com explica Claude Moss\u00e9 (1991: 39), \u201cuna dona respectable no assistia a un banquet, encara que se celebr\u00e9s dins la seva pr\u00f2pia casa. Sota cap concepte podia fer \u00fas de la paraula en p\u00fablic, tal i com feien les protagonistes d’Homer\u201d. I \u00e9s que, a l’Atenes cl\u00e0ssica, la participaci\u00f3 dins la pol\u00edtica democr\u00e0tica estava restringida als homes lliures, majors d\u2019edat i de descend\u00e8ncia aut\u00f2ctona, els \u00fanics considerats ciutadans.<\/p>\n Tanmateix, en referir-nos a les dones cal defugir el costum molt est\u00e8s d\u2019inc\u00f3rrer en visions presentistes que, de nou, simplifiquen la seva interpretaci\u00f3. En aquest sentit, Sarah B. Pomeroy escriu que \u201cencara que la vida de les dones ateneses sembl\u00e9s molt limitada des del punt de vista de la situaci\u00f3 actual, sobretot si se les compara amb els atenesos i les seves oportunitats, no estem en disposici\u00f3 de poder jutjar si la major part d’aquestes dones estaven descontentes o eren desgraciades. […] Mitjan\u00e7ant la instituci\u00f3 de la dot, moltes dones gaudien de seguretat econ\u00f2mica durant tota la seva vida, i les v\u00eddues i ancianes estaven espec\u00edficament protegides per les lleis […]. L’opini\u00f3 de les dones tenia certa influ\u00e8ncia […]. Encara que fossin com esclaves a casa, quan una esposa era fora de la llar se la trobava dolorosament a faltar, ja que els seus fills i la casa necessitaven la seva atenci\u00f3\u00bb (1999:100). A m\u00e9s, i sense treure import\u00e0ncia a la viol\u00e8ncia estructural i a la moral de l’\u00e8poca, la historiografia i la literatura conserven petits exemples quotidians i vius en els quals fins i tot les esposes m\u00e9s respectables trobaven la manera d’unir-se a amants desitjats, demanar divorcis o administrar l’economia familiar tal i com feien els caps de fam\u00edlia.<\/p>\n Sigui com sigui, a Atenes tamb\u00e9 existien grups que no s\u2019adaptaven a aquesta definici\u00f3 de dona respectable i que mantenien una posici\u00f3 decididament m\u00e9s activa en la seva relaci\u00f3 amb els homes i l\u2019espai \u2013p\u00fablic o privat\u2013: per exemple les pornai<\/i> (prostitutes), esclaves o lliures, que havien d\u2019estar registrades i pagar impostos; o les hetairai<\/i> (heteres), que, a m\u00e9s de bellesa f\u00edsica, posse\u00efen formaci\u00f3 intel\u00b7lectual i talent art\u00edstic. Per aix\u00f2 aquestes \u00faltimes, a m\u00e9s de dedicar-se ocasionalment a la prostituci\u00f3, podien esdevenir models, ballarines o m\u00fasiques, atributs i ocupacions que les convertien pels homes en una companyia m\u00e9s interessant que la de les seves esposes fruits de matrimonis de conveni\u00e8ncia.<\/p>\n Asp\u00e0sia i el moviment emancipatori de les dones a Atenes<\/strong><\/p>\n La censura patriarcal cap a tota pr\u00e0ctica femenina que rebutg\u00e9s sotmetre\u2019s als costums existents acabava assimilant les dones lliures a les heteres. Segons Jos\u00e9 Solana Dueso, \u201cl’hetera seria la dona que ni era una prostituta o concubina ni tampoc responia al rol d’esposa en alguns aspectes importants per la tradici\u00f3 atenesa\u201d (1994: XXI). Aquest \u00e9s el cas d\u2019Asp\u00e0sia, que, degut a la seva forma de vida independent, seria considerada pejorativament una hetera per bona part de la societat atenesa, aix\u00ed com acusada de regentar un bordell. La realitat \u00e9s, no obstant, que si b\u00e9 \u00e9s possible que ho hagu\u00e9s sigut en el passat i a Milet, a m\u00e9s d\u2019ensenyar ret\u00f2rica a homes com Pericles i Lisicles a Atenes hi tenia una casa d\u2019educaci\u00f3 femenina, amb objectes d\u2019estudi com l\u2019escriptura po\u00e8tica, els assumptes matrimonials o l\u2019economia dom\u00e8stica. No pot descartar-se que algunes de les seves alumnes fossin o aprofitessin la seva educaci\u00f3 per arribar a ser pornai<\/i> o hetairai.<\/i> \u201cQuina altra cosa podia ser a Atenes senzillament una dona culta i instru\u00efda sin\u00f3 una hetera?\u00bb, es pregunta Jos\u00e9 Solana Dueso, per\u00f2 en aparen\u00e7a la voluntat rere aquesta acusaci\u00f3 era tergiversar la realitat interessadament per difamar-la.<\/p>\n Els atacs a Asp\u00e0sia van anar, amb el temps, m\u00e9s enll\u00e0 de burles o comentaris despectius. Durant la seva relaci\u00f3 amb Pericles, el comedi\u00f2graf Hermip va fer-la compar\u00e8ixer davant la just\u00edcia atenesa sota una doble inculpaci\u00f3 d\u2019impietat i de llibertinatge, i solament amb ll\u00e0grimes als ulls el seu marit va aconseguir conv\u00e8ncer el tribunal que la jutjava de la seva innoc\u00e8ncia. Aquesta den\u00fancia era, segons han afirmat diverses fonts, un atac indirecte i de signe olig\u00e0rquic cap a Pericles, com ho havien sigut tamb\u00e9 els processos per impietat iniciats contra Anax\u00e0gores, mestre de l\u2019estadista, o F\u00eddies, escultor c\u00e8lebre i protegit seu.<\/p>\n Per\u00f2 els atacs a Asp\u00e0sia no buscarien nom\u00e9s perjudicar pol\u00edticament l\u2019home que l\u2019estimava. La mil\u00e8sia, \u201cla dona m\u00e9s famosa de l’Atenes del segle V aC.\u201d segons Sarah B. Pomeroy, va arribar a ser una figura intel\u00b7lectual eminent, fins al punt que es discuteix si va ser l\u2019autora a l\u2019ombra de dos dels discursos m\u00e9s reconeguts de l’Atenes cl\u00e0ssica, destinats a elogiar la democr\u00e0cia: l’epitafi del Menex\u00e8<\/i>, atribu\u00eft a Plat\u00f3, i el de la Hist\u00f2ria de la guerra del Pelopon\u00e8s<\/i> de Tuc\u00eddides, atribu\u00eft a Pericles. En tot cas, \u00e9s innegable la seva gran capacitat d\u2019influ\u00e8ncia pol\u00edtica i, en aquest sentit, podem suposar que la seva concepci\u00f3 i pr\u00e0ctica de g\u00e8nere col\u00b7labor\u00e9s a iniciar o desenvolupar un moviment d\u2019emancipaci\u00f3 femenina que explicaria igualment el seu proc\u00e9s judicial com un intent de frenar-la.<\/p>\n De la mateixa manera, tal conjectura ajudaria a entendre com\u00e8dies com Lis\u00edstrata<\/i> (411 a. C.) o Les<\/i> assambleistes<\/i> (392 a. C.), d\u2019Arist\u00f2fanes. Aquestes obres, en qu\u00e8 les dones passen a disposar del poder pol\u00edtic de la polis, sovint s\u2019han considerat s\u00e0tires, atacs masculins contra una impossibilitat radical o un fet impensable. Per\u00f2, tot i que \u00e9s evident que mai la situaci\u00f3 de les dones a Atenes va permetre res semblant al que es representa en aquestes obres, el mer fet que existeixin mostra que la participaci\u00f3 pol\u00edtica de les dones no \u00fanicament era una problem\u00e0tica \u201cpensable\u201d, sin\u00f3 amb possibilitats \u201csubversives\u201d i en discussi\u00f3 oberta a l\u2019\u00e0gora atenesa del moment, com afirma Cornelius Castoriadis a La ciudad y las leyes. Si no a m\u00e9s, la vida en lluita d\u2019Asp\u00e0sia va contribuir a enfortir l\u2019\u00e8tica femenina i a desestabilitzar la pol\u00edtica masculina del seu moment hist\u00f2ric, eixamplant la democr\u00e0cia existent. D\u2019ella, com de moltes altres dones, ens han quedat nom\u00e9s imatges fragment\u00e0ries i llampegants que, malgrat tot, ho testimonien.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Repassem el poc que s’ha pogut con\u00e8ixer de la mestra de ret\u00f2rica i log\u00f2grafa de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica. Durant la seva relaci\u00f3 amb Pericles, van fer-la compar\u00e8ixer davant la just\u00edcia, acusada d’impietat i llibertinatge.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3417,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[1011],"class_list":["post-3416","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","tag-aspasia-de-mileto"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3416","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3416"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3416\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3417"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3416"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3416"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}