Pot semblar estrany el t\u00edtol d\u2019aquesta trobada. Per\u00f2 son tamb\u00e9 estranyes a l\u2019Occident les continuades refer\u00e8ncies de Bush a la B\u00edblia, a la religi\u00f3, a D\u00e9u com a garantia publica de les seves decisions. A l\u2019Occident \u00e9s inusual que un president confessi que ho \u00e9s per expr\u00e9s designi de D\u00e9u, que les sessions d\u2019un Consell de Ministres comencin amb una estona d\u2019oraci\u00f3 o que el divendres a la tarda les oficines del govern tanquin a fi que els treballadors puguin assistir a sessions d\u2019estudi de la B\u00edblia.<\/p>\n
El discurs religi\u00f3s, sempre present en la vida p\u00fablica nord-americana malgrat la separaci\u00f3 de poders establert per la Constituci\u00f3 des de la independ\u00e8ncia al 1776, s\u2019ha fet m\u00e9s present en els \u00faltims anys. I sovint ha explicat el propi president que era la ra\u00f3 \u00faltima de les decisions de l\u2019actual administraci\u00f3 republicana.<\/p>\n
Discurs que connecta, tan amb la tradici\u00f3 calvinista com amb el de les identitats i enfrontament entre cultures, el m\u00e0xim exponent del qual es Samuel Huntington amb el \u201cxoc de civilitzacions\u201d. Tan Huntington com el cl\u00e0ssic de Fukuyama de \u201cEl final de la hist\u00f2ria\u201d fonamenten les seves tesis indemostrables en una mena de categoritzaci\u00f3 religiosa dels pobles, \u00e8tnies i cultures en funci\u00f3 del model occidental i nord-americ\u00e0, al que es considera han d\u2019assemblar-se totes les cultures..<\/p>\n
Heus aqu\u00ed tres texts:<\/p>\n
\u201cHe escoltat una crida. S\u00e9 que D\u00e9u vol que em presenti a les eleccions presidencials\u201d (Bush al telepredicador James Robinson, al 1998). El mateix Bush despr\u00e9s de l\u2019atemptat de l\u201911 de setembre: \u201cHa sigut una desgr\u00e0cia nacional. Ha sigut un acte de guerra. La llibertat i la democr\u00e0cia han sigut atacades (\u2026). El terrorisme contra el nostre pa\u00eds no quedar\u00e0 impune. Els que han com\u00e8s aquestes accions i els que les protegeixen, pagaran un preu molt alt pel que han fet (\u2026). La guerra que ens espera es una lluita monumental entre el b\u00e9 i el mal (\u2026). Ser\u00e0 llarga i bruta (\u2026). Els que ens han atacat han escollit la seva pr\u00f2pia destrucci\u00f3 (\u2026). O s\u2019est\u00e0 amb nosaltres o amb el terrorisme (\u2026). D\u00e9u est\u00e0 amb nosaltres (\u2026). D\u00e9u beneeixi Am\u00e8rica\u201d.<\/p>\n
O el 21 de novembre del 2001 davant de militars destinats a Afganistan: \u201cEl que no est\u00e0 amb nosaltres est\u00e0 contra nosaltres\u201d, \u201csabem que D\u00e9u no es neutral\u201d, \u201cEstem al comen\u00e7ament d\u2019una intervenci\u00f3 militar que ser\u00e0 llarga. La intervenci\u00f3 a Afganistan no es m\u00e9s que l\u2019inici de la guerra contra el terror. Durant molts anys i a tot el m\u00f3n haurem de combatre els malvats. Es la nostra missi\u00f3. I estem segurs que guanyarem\u201d.<\/p>\n
Que a ning\u00fa se li escapi la import\u00e0ncia d\u2019aquests texts. En ells hi ha tots els elements que em proposo analitzar aquesta tarda amb vost\u00e8s. Son molt semblants, per\u00f2 l\u2019alta cara de la moneda, dels discursos de Osama Bin Laden en aquells mateixos dies. Es un missatge tenyit de sent\u00e8ncies apocal\u00edptiques, morals i teol\u00f2giques, que converteix l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica que proposa amb particularment perillosa per la seva proximitat al fanatisme i perqu\u00e8 qui les ha pronunciat, el President de l\u2019Estat Major de l\u2019ex\u00e8rcit m\u00e9s poder\u00f3s del m\u00f3n, ha demostrat despr\u00e9s de dos anys, que no es ret\u00f2rica, que complir\u00e0 l\u2019amena\u00e7a amb sang i foc.<\/p>\n
Apartats:1- Sociologia, 2- Hist\u00f2ria, 3- Teologia moral, 4- El D\u00e9u de Bush, 5-. Possibilitat d\u2019un discurs sobre D\u00e9u al m\u00f3n d\u2019ara<\/p>\n
1.- Sociol\u00f2gicament: religiositat als EUA.<\/strong> Per desconcertants que aquestes afirmacions de Bush puguin semblar als ulls d\u2019un europeu no ho son pel p\u00fablic nord-americ\u00e0. Ja fa molt que els presidents nord-americans varen adoptar el llenguatge i simbolisme de la religi\u00f3. Les imatges de Clinton sortint dels oficis baptistes, les tamb\u00e9 invocacions a D\u00e9u de Reagan, o la confessi\u00f3 de \u201ccristi\u00e0 renascut\u201d de Jimmy Carter connectaven amb les afirmacions dels fundadors de la p\u00e0tria, Jefferson, Franklin, Lincoln o Tocqueville per exemple. No hi ha hagut cap president nord-americ\u00e0 que no es declar\u00e9s creient i practicant.<\/p>\n Despr\u00e9s de la Independ\u00e8ncia, mentre a l\u2019Europa del S.XIX s\u2019estenia el la\u00efcisme, als EUA creixia la religiositat popular i s\u2019incrementava el nombre de confessions religioses. I encara ara, m\u00e9s del 90% dels nord-americans diuen creure en D\u00e9u, un 82 que creuen en la vida eterna, el compliment dominical es d\u2019un 60% i un altre 60% diu que cada dia resen. Es doncs una poblaci\u00f3 amb un alt nivell de religiositat. Aproximadament un 60% de la poblaci\u00f3 als EUA es declara protestant, un 25 % cat\u00f2lica i la resta d\u2019altres confessions, especialment jueus, 6 M (m\u00e9s jueus a EUA que a Israel) i 3 M. de musulmans (descendents en part dels esclaus S.XVIII i de la immigraci\u00f3 del S.XX). Es calcula que hi ha m\u00e9s de 1500 confessions protestants diferents: calvinisme purit\u00e0, luteranisme, presbiterianisme i baptistes del primer moment que varen veure com s\u2019incrementava el nombre de confessions procedents d\u2019Europa com metodistes, adventistes, pentecostals, episcopalians etc. i amb altres nascudes als mateixos EUA com per exemple mormons, amish, dunkers, amana, angloisraelians, apost\u00f2lics, etc.<\/p>\n Aquesta diversitat sempre ha anat acompanyada d\u2019una gran toler\u00e0ncia, que als EUA no \u00e9s sin\u00f2nim d\u2019indifer\u00e8ncia sin\u00f3, al contrari, senyal de la vitalitat d\u2019un model de \u201creligi\u00f3 a la carta\u201d. La coexist\u00e8ncia pac\u00edfica de tantes confessions en pla d\u2019igualtat havia de significar la ren\u00fancia de cada una d\u2019elles a considerarse superior a les altres. Per cap d\u2019elles la veritat dogm\u00e0tica no \u00e9s l\u2019element essencial d\u2019identificaci\u00f3. Es tracta d\u2019una identitat religiosa que nom\u00e9s pot referirse a una vague her\u00e8ncia judeocristiana com\u00fa. En conseq\u00fc\u00e8ncia les raons per explicar l\u2019adhesi\u00f3 personal a una o altra confessi\u00f3 nom\u00e9s poden ser de car\u00e0cter subjectiu, hist\u00f2ric o cultural, no per argumentacions teol\u00f2giques.<\/p>\n Els soci\u00f2legs diuen que amb el temps les difer\u00e8ncies entre confessions i les seves expressions van desapareixent. Sembla com si les diferents teologies que les sustenten s\u2019hagin adaptat al model del pluralisme democr\u00e0tic de la societat nord-americana, i que fins i tot hi ha una progressiva homogene\u00eftzaci\u00f3 amb les noves formes religioses pr\u00f2pies dels recentment immigrats cap a un model \u201camericanitzant\u201d de la religi\u00f3, que Robert N.Bellah als seixantes (\u201cCivil Religion in America\u201d) va anomenar Religi\u00f3 Civil. Aquesta \u201cReligi\u00f3 Civil\u201d t\u00e9 un alt grau de ductilitat o adaptaci\u00f3 al sistema econ\u00f2mic i a la seva l\u00f2gica<\/p>\n Cultura que impregna tota la societat nord-americana en la que els s\u00edmbols m\u00e9s pregons de l\u2019Estat, himnes, banderes i solemnes lit\u00fargies pol\u00edtiques es vinculen expl\u00edcitament o impl\u00edcitament a D\u00e9u. Des del \u201cIn God we trust\u201d impr\u00e8s a cada d\u00f2lar, a la moral calvinista de l\u2019efic\u00e0cia, la convicci\u00f3 puritana de la necessitat de sacrifici per a obtenir la salvaci\u00f3, l\u2019exercici quotidi\u00e0 de la m\u00e0xima de Franklin que \u201cel temps \u00e9s or\u201d ent\u00e8s en el sentit literal d\u2019inter\u00e8s bancari, la identificaci\u00f3 com a l\u2019A.T.entre \u00e8xit material i benedicci\u00f3 de D\u00e9u, el sentit familiar i comunitari de la vida junt amb l\u2019individualisme, el concepte de llibertat individual com a b\u00e9 suprem i la predicaci\u00f3 de la miseric\u00f2rdia com a virtut etc. La Religi\u00f3 Civil es converteix, aix\u00ed, en un factor pol\u00edtic de primer ordre perqu\u00e8 donar\u00e0 a la societat aquella cohesi\u00f3 que l\u2019individualisme social i econ\u00f2mic li nega, compleix una funci\u00f3 integradora i podr\u00e0 tenyir de sublimaci\u00f3 religiosa el discurs pol\u00edtic de l\u2019individualisme. El poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic pot quedar convertit, d\u2019aquesta forma, en la sublim encarnaci\u00f3 de la voluntat de D\u00e9u. Per aix\u00f2, tot i que la Constituci\u00f3 de 1776 consagra la separaci\u00f3 entre Estat i Esgl\u00e9sia o Esgl\u00e9sies, el govern del EUA utilitza un llenguatge proper a la teologia elaborat per experts te\u00f2legs laics. Es el discurs del \u201cPoble Elegit\u201d.<\/p>\n 2.- Hist\u00f2ria i ideologia de la naci\u00f3. Naixement d\u2019una teologia pol\u00edtica. <\/strong> L\u2019any 1845, el periodista John O\u2019Sullivan inventa l\u2019expressi\u00f3 \u201cDest\u00ed manifest\u201d (Manifest Destiny), per justificar l\u2019annexi\u00f3 de M\u00e8xic i l\u2019imperialisme dels EEUU, expressi\u00f3 que far\u00e0 fortuna perqu\u00e8 connecta amb el sentiment de Poble Elegit que tenien els Pares Fundadors de la P\u00e0tria i que avui perdura amb m\u00e9s for\u00e7a que mai. Aquesta doctrina legitima l\u2019expansi\u00f3 com a voluntat de D\u00e9u. En contrapartida EUA assumeix la pesada c\u00e0rrega de ser el portaveu dels designis de D\u00e9u per a tot el m\u00f3n. Sentiment de Poble Elegit i impuls expansionista estan \u00edntimament relacionats. Alguns van anomenar-ho \u201cEsperit de Frontera\u201d. Al 1902, Woodrow Wilson ho justificava dient: \u201cEn el nostre poble ha estat sempre present una poderosa pressi\u00f3 despla\u00e7ant-se cont\u00ednuament en busca de noves fronteres i nous territoris, en la recerca de major poder, de total llibertat en un m\u00f3n verge. Es un dest\u00ed div\u00ed que ha configurat la nostra pol\u00edtica\u201d.<\/p>\n Poble elegit i la Nova Alian\u00e7a Molt semblant a la teologia veterotestament\u00e0ria en la que la prosperitat material no solament significa ser elegit sin\u00f3 tamb\u00e9 just, la facilitat amb la que els primers pobladors han ocupat la terra dels indis no solament es un indici que han obrat correctament sin\u00f3 que s\u00f3n un poble just als ulls de D\u00e9u. El contrari, el frac\u00e0s no necess\u00e0riament hauria indicat que els medis siguin injustos sin\u00f3 que podria ser conseq\u00fc\u00e8ncia de faltes morals del poble, \u00e9s a dir, del trencament de l\u2019Alian\u00e7a. Nom\u00e9s despr\u00e9s de corregir les faltes podran restablir les relacions amb D\u00e9u.<\/p>\n Aix\u00f2 funciona tamb\u00e9 en les relacions internacionals. Aquest poble t\u00e9 confiada una gran missi\u00f3. John Adams, el segons president considerava que els EUA tindran la missi\u00f3 d\u2019alliberar a tota la humanitat. Benjamin Franklin, que la provid\u00e8ncia havia designat als EUA un lloc d\u2019honor en la lluita per la dignitat humanes, Samuel Cooper que els EUA han de complir la missi\u00f3 providencial de transformar la humanitat en seu de llibertat. Albert Beveridge (senador de Indiana en 1900) deia \u201cD\u00e9u va preparar al poble nord-americ\u00e0 per ser mestres i organitzadors del m\u00f3n a fi d\u2019instituir l\u2019ordre on regna el caos. D\u00e9u ha designat al poble nord-americ\u00e0 com a naci\u00f3 elegida per comen\u00e7ar la regeneraci\u00f3 del m\u00f3n\u201d. John Ashcroft. actual Fiscal General i Secretari de Justicia \u00ab\u00danica entre les nacions, els EUA han reconegut la font del nostre car\u00e0cter com a divina i eterna, no c\u00edvica o temporal. I com que hem ent\u00e8s que la nostra font \u00e9s eterna, EUA som diferents. No tenim altre rei que Jes\u00fas\u00bb (durant un discurs del 8 de maig del 99 al rebre un diploma de la ultradretana universitat Bob Jones, coneguda per impulsar pol\u00edtiques de segregaci\u00f3 racial).<\/p>\n Poble escollit, naci\u00f3 estimada, representant de D\u00e9u a la terra i portaveu del seu missatge entre els homes, est\u00e0 m\u00e9s a la vora de D\u00e9u que qualsevol altre pa\u00eds, no pot haver-hi ning\u00fa entre D\u00e9u i EUA. No solament poden jugar un paper \u00fanic d\u2019intermediaris entre D\u00e9u i la resta de pobles, sin\u00f3 que tenen obligaci\u00f3 de fer-ho. S\u00f3n l\u2019instrument de D\u00e9u, el Messies salvador. Tenen l\u2019obligaci\u00f3 messi\u00e0nica d\u2019assumir aspectes divins d\u2019omnipot\u00e8ncia, omnisci\u00e8ncia i de bondat i miseric\u00f2rdia infinites. Per fer-ho necessitaran diner, poder, informaci\u00f3. Voldr\u00e0 dir que es per voluntat divina que tenen obligaci\u00f3 de ser la naci\u00f3 m\u00e9s poderosa econ\u00f2micament i militarment del m\u00f3n i es tamb\u00e9 per mandat de D\u00e9u que han de tenir el servei d’intel.lig\u00e8ncia m\u00e9s efica\u00e7 del m\u00f3n. Es tracta d\u2019un messianisme vigor\u00f3s. EUA no est\u00e0 en igualtat de condicions als altres pa\u00efsos: \u00e9s l\u2019\u00fanic que t\u00e9 dret a posseir l\u2019arma final i a tenir informaci\u00f3 ilimitada i per tots els mitjans.<\/p>\n El paper sagrat de Messies que EUA ha de complir l\u2019obliga a saber-ho tot i a exercir el c\u00e0stig on faci falta per alliberar la gent de les urpes del dimoni. Si existeix un \u00fanic D\u00e9u i els EUA son el seu representant \u00e9s l\u00f2gic que existeixi un \u00fanic o principal enemic de D\u00e9u contra el qual els EUA han de lluitar. Si hi ha un Poble Elegit, una Naci\u00f3 Santa, Estats de Salvaci\u00f3, un eix del B\u00e9 en definitiva, es l\u00f2gic que existeixi un Poble Male\u00eft, una Naci\u00f3 Malvada, Estats de Perdici\u00f3, un eix del Mal en definitiva. En termes teol\u00f2gics estem parlant de salvaci\u00f3 o perdici\u00f3, de gr\u00e0cia o pecat. En termes econ\u00f2mics de prosperitat o pobresa.<\/p>\n Per complir la voluntat de D\u00e9u i aconseguir el triomf final del B\u00e9 EUA ha de ser intransigent amb el Mal. Cal destruir-lo com un perill contagi\u00f3s. Ser\u00e0 una lluita universal i fins a la vict\u00f2ria final. Si el pa\u00eds malvat reconeix el pecat, cal extirpar-hi per sempre de grat o per for\u00e7a tota arrel del mal. Si no el reconeix, la negativa seria la demostraci\u00f3 palesa que est\u00e0 posse\u00eft pel diable i cal actuar amb m\u00e9s decisi\u00f3 que mai. Si EUA s\u2019han vist obligats a entrar en conflicte mai ho han fet per venjan\u00e7a o per aconseguir espuris interessos materials com qualsevol altre naci\u00f3 sin\u00f3 com un acte de la manifestaci\u00f3 de bondat i miseric\u00f2rdia, en el nom de D\u00e9u, ajudant a les forces del B\u00e9 a combatre les forces del Mal, per alliberar la gent de les urpes del dimoni. Degut a aquesta m\u00e0xima responsabilitat quasi-divina EUA pot veure\u2019s obligat a actuar sovint en solitari. Aix\u00f2 pot provocar desconfiances en les altres nacions que exigeixen acords, di\u00e0leg o el funcionament dels organismes multilaterals de decisi\u00f3. EUA nom\u00e9s ha de donar explicacions a D\u00e9u.<\/p>\n \u00bfQuin \u00e9s el missatge div\u00ed que els EUA t\u00e9 obligaci\u00f3 de transmetre a tot el m\u00f3n en tant que Poble Elegit? \u00bfQu\u00e8 \u00e9s el B\u00e9 i qu\u00e8 \u00e9s el Mal? \u00bfQuina frontera posa entre l\u2019eix del B\u00e9 i l\u2019eix del Mal? B\u00e9 ser\u00e0 tot all\u00f2 que s\u2019acosti al model de vida nord-americ\u00e0 i Mal tot all\u00f2 que se\u2019n separi. Son considerats eix del B\u00e9 aquells pa\u00efsos que reconeguin la bondat intr\u00ednseca dels principis econ\u00f2mics, pol\u00edtics i culturals els EUA i els seu paper de suprem interlocutor amb D\u00e9u i eix del Mal els que no el reconeguin o no acceptin aquests principis. Breument, son considerats eix del B\u00e9 els que acceptin tres elements centrals: 1, en economia el mercat com a \u00fanica possibilitat, 2, en pol\u00edtica la democr\u00e0cia formal de les eleccions i 3, en cultura el model de cultura americana, inclosa la religi\u00f3. Ser\u00e0 eix del Mal aquell poble o estat que refusa aquests tres principis. Durant molts anys, la Guerra Freda, el comunisme i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica han sigut l\u2019encarnaci\u00f3 del Mal.<\/p>\n Aquesta ideologia ha estat sempre viva en la dreta dels EUA i ha estat represa amb for\u00e7a pel partit republic\u00e0 i en especial durant les presid\u00e8ncies de Reagan, de George Bush pare i amb l\u2019actual George W.Bush. Fan continuada refer\u00e8ncia a la \u201csuperioritat moral dels EUA\u201d per justificar les invasions pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i militars pel m\u00f3n i especialment l\u2019armamentisme durant la guerra freda. Pat Buchanan \u201cLa nostra cultura es superior perqu\u00e8 la nostra religi\u00f3 es el cristianisme. I el cristianisme es la veritat. I la veritat fa lliures als homes\u201d.<\/p>\n Heus aqu\u00ed, per exemple, el discurs de Reagan a Orlando, Florida, el 8 de mar\u00e7 de 1983, a l\u2019Assembla Nacional d\u2019Evang\u00e8lics: \u201cSon ells, els comunistes, el vertader focus del mal en el m\u00f3n. Els que consideren la carrera d\u2019armaments com un malent\u00e8s o els que no saben llegir en els fets de la hist\u00f2ria la penetraci\u00f3 de l\u2019imperi del mal, s\u2019aparten de la lluita entre la veritat i l\u2019error, entre el B\u00e9 i el Mal. El pecat \u00e9s present en el m\u00f3n i a l\u2019Escriptura el mateix Senyor Jes\u00fas ens han encomanat que ens hi oposem amb totes les nostres forces. La nostra Naci\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 una her\u00e8ncia de Mal que hem de purificar. Perqu\u00e8 la gl\u00f2ria de la nostra terra ha sigut la capacitat que hem tingut de superar els mals morals del nostre passat\u201d.<\/p>\n Caigut aquell enemic calia conceptualitzar-ne un altre davant l\u2019imaginari col\u2022lectiu que fos suficientment potent per polaritzar la opini\u00f3 interior dels EUA i la opini\u00f3 exterior. I la ocasi\u00f3 la va oferir l\u201911 de setembre del 2001 i l\u2019atac a les torres bessones. A partir d\u2019aleshores el terrorisme internacional com a fen\u00f2men dif\u00fas identificat amb m\u00f3n \u00e0rab, i aquells als que els EUA, segons el seu omniscient criteri, consideri que hi estan directament o indirectament implicats, seran anomenats eix del Mal, que el govern dels EUA considerar\u00e0 que, per mandat de D\u00e9u, t\u00e9 obligaci\u00f3 d\u2019esclafar. Jueus i estat d\u2019Israel estan d\u2019acord amb aquesta nova personificaci\u00f3 del Mal, per\u00f2 no musulmans ni pa\u00efsos musulmans. El D\u00e9u de Bush t\u00e9 un fort component antimusulm\u00e0.<\/p>\n 3.- La q\u00fcesti\u00f3 moral<\/strong> Els \u201cpares\u201d van fundar la P\u00e0tria parlant de societat nova, d\u2019home nou, de filantropia, de caritat, fills tamb\u00e9 de la Llibertat, Igualtat i Fraternitat de la Il\u2022lustraci\u00f3, que foren en definitiva els esl\u00f2gans-punt-de-partida de la independ\u00e8ncia i que a Europa quedaran consagrats a finals del XVIII. Tocqueville parla de llibertat, democr\u00e0cia, de la defensa dels drets individuals, de les noves formes de representaci\u00f3 pol\u00edtica. Per Franklin, a m\u00e9s dels anteriors, seran els valors del treball, efic\u00e0cia, estalvi, disciplina, austeritat, rendiment etc. vinculant aquests valors al sentit del deure social i molt especialment al compliment de les obligacions derivades de l\u2019exercici de la professi\u00f3. Es la cultura heretada del puritanisme calvinista escoc\u00e8s i centreuropeu. La societat protestant havia introdu\u00eft un individualisme radical a l\u2019economia facilitant la destrucci\u00f3 de les relacions i xarxes socials tradicionals. Per aix\u00f2 l\u2019antropologia d\u2019aquesta nova societat tindr\u00e0 com a referent l\u2019individualisme: l\u2019individu en solitari davant D\u00e9u, sense mediacions per la salvaci\u00f3 i l\u2019individu en solitari davant el deure de l\u2019efic\u00e0cia en el treball com a obligaci\u00f3 sagrada. La nova societat nord-americana es fonamentar\u00e0 sobre l\u2019individu i el risc individual, no sobre el sentiment comunitari.<\/p>\n Posteriorment aquests principis morals foren desvirtuats cap a una moral utilitarista i la supremacia de la pol\u00edtica i moral interior sobre la pol\u00edtica i moral exterior o comunit\u00e0ria, com va explicar Weber en la cl\u00e0ssica tesi sobre la \u201c\u00e8tica protestant i l\u2019esperit del capitalisme\u201d. Pels fundadors, per construir una societat nova s\u2019havia de pensar sobretot en la virtut dels seus membres m\u00e9s que en preveure les estructures que regularien la just\u00edcia. El vertader canvi de la societat es produir\u00e0 pel canvi de les persones una a una, perqu\u00e8 l\u2019arrel dels problemes no \u00e9s l\u2019economia sin\u00f3 la crisi moral i espiritual. Si les persones eren virtuoses farien sense cap dubte una societat virtuosa. Calia apartarse dels vicis de la vella societat europea: embrutiment col\u2022lectiu, degradaci\u00f3 personal, dissoluci\u00f3 de la fam\u00edlia, llibertinatge, promiscu\u00eftat, depravaci\u00f3 de costums. La societat sencera, per\u00f2 sobretot aquells que hagin passat en moments anteriors de la seva vida per temporades de vicis i vida dissoluta han de recon\u00e8ixer p\u00fablicament el seu pecat i \u201cren\u00e9ixer\u201d en Jesucrist. Es una \u201cconfessi\u00f3 positiva\u201d que els far\u00e0 \u201cre-born\u201do \u201crenascuts\u201d. Hauran rebut una revelaci\u00f3 personal de Deu i s\u00f3n per sempre testimonis de la bondat de Jes\u00fas que salva pecadors. L\u2019ex-president Jimmy Carter es considerava un \u201crenascut\u201d, i tamb\u00e9 Bush que ha explicat reiteradament que Jes\u00fas en persona el va salvar de l\u2019alcoholisme.<\/p>\n A primers del S.XX un grup de professors de teologia de Princenton, sota la direcci\u00f3 de Lyman Stwart, publiquen una petita col\u2022lecci\u00f3 de dotze llibrets sota el nom gen\u00e8ric de \u201cFundamentals. A testimony of the truth\u201d amb la proposta d\u2019un cristianisme extremadament rigor\u00f3s i dogm\u00e0ticament tancat, contra l\u2019allau de modernitat que consideraven queia sobre els EUA. El terme \u201cfonamentalista\u201d surt d\u2019all\u00e0. El moviment \u00e9s vist amb simpatia sobretot pels membres del partit Republic\u00e0. Proclamaven una interpretaci\u00f3 literal de la B\u00edblia contra els primers intents d\u2019interpretar-la per l\u2019elemental m\u00e8tode els g\u00e8neres literaris. S\u2019anomenaren creacionistes perqu\u00e8 lluitaren contra la teoria evolutiva: si Darwin tenia ra\u00f3 podr\u00edem ser considerats iguals a les mones. Exigien formes de vida integristes, la repressi\u00f3 de la vida sexual cap a marges molt estrictes i sempre en \u00e0mbit de la privacitat, impulsaren la prohibici\u00f3 de l\u2019alcohol a l\u2019\u00e8poca de Al Capone etc. i aix\u00ed organitzacions com Lliga d\u2019Am\u00e8rica, Croada cristiana, Croada anticomunista cristiana o la les dels Protestants Blancs Anglo Parlants (White Anglo Saxon Parliant, WASP, grup nascut ja a meitat del S.XIX, al 1865 i antecedent del KuKluxKlan), pretenien representar els valors que havien de ser considerats respectables per tot nord-americ\u00e0, disposats a defensar-los fins i tot amb amenaces i les armes.<\/p>\n Davant la onada de canvi de valors que va rec\u00f3rrer Europa i tot l\u2019Occident despr\u00e9s del 68 i durant els 70, el fonamentalisme nord-americ\u00e0 va reaccionar radicalitzant-se. El nou model de llibertat, l\u2019actitud cr\u00edtica enfront del poder, la normalitat amb la que la societat tolerava la declaraci\u00f3 p\u00fablica de la no-fe, els intents de separaci\u00f3 m\u00e9s clara entre Esgl\u00e9sia i Estat, la nova cultura en les relacions personals i de g\u00e8nere, el tractament obert de la homosexualitat etc., van provocar reaccions de reafirmaci\u00f3 en els moviments fonamentalistes. No estaven disposats a acceptar aquests canvis. Als EUA, a m\u00e9s, vivien el fort\u00edssim moviment de protesta contra la guerra del Vietnam i la humiliaci\u00f3 de la derrota. El jovent descobria la crueltat del sistema. Es el moviment hippie, dels grans concerts de rock, del pacifisme de Joan Baez.<\/p>\n Per\u00f2 la classe mitjana nord-americana i els fonamentalistes dels setantes havia sofert tamb\u00e9 importants mutacions. I una no gens menyspreable era que vivien millor i era dif\u00edcil exigir-los ara l\u2019asc\u00e8tica i el rigorsme moral dels puritans d\u2019abans. Breument: deixaven de ser fonamentalistes. La \u00e8tica protestant, com explicava Daniel Bell (Las contradicciones culturales del capitalismo) havia estat socavada, no pel modernisme, sin\u00f3 pel propi capitalisme. El sistema es va transformar degut a la producci\u00f3 i consum massius i per la creaci\u00f3 de noves necessitats i nous medis per a satisfer-les. Finalment la ren\u00fancia de vida asc\u00e8tica comprometia la peculiar teologia moral dels conservadors. Quedava l\u2019hedonisme.<\/p>\n El que quedava de fonamentalisme i conservadurisme s\u2019agrup\u00e0 entorn de figures emblem\u00e0tiques formant un moviment anomenat la Nova Dreta Cristiana. Es tracta dels Telepredicadors. Utilitzaven nous procediments de convocat\u00f2ria, un llenguatge agressiu i una clara voluntat d\u2019intervenir en pol\u00edtica. Molt aviat es varen constituir en corrent organitzada a l\u2019interior del Partit Republic\u00e0. Jerry Falwell, conegut predicador fonamentalista de Virg\u00ednia funda una organitzaci\u00f3 anomenada Majoria Moral. EUA estava en declivi, deia, perqu\u00e8 havia girat l\u2019esquena als valors morals i religiosos que l\u2019havien fet fort. Es tractava de retornar als valors originals i calia per tant intervenir en pol\u00edtica. Disposant d\u2019una enorme quantitat de diners es promogueren campanyes d\u2019agitaci\u00f3 moral i pol\u00edtica amb mitins, documentaci\u00f3 i sobretot amb nous programes de TV d\u2019extraordin\u00e0ria resson\u00e0ncia, en els que es presentava als que no compartien les seves idees com a enemics de la fam\u00edlia, de la religi\u00f3 dels EUA i de D\u00e9u. Van aconseguir que el tema religi\u00f3s fos tema de programa electoral durant la campanya que va dur a Reagan, el seu candidat republic\u00e0, a la presid\u00e8ncia. Falwell fou substitu\u00eft per Pat Robertson, pentecostalista, el m\u00e9s conegut dels telepredicadors, el qual deixa d\u2019utilitzar els canals comercials de TV. i funda la seva pr\u00f2pia cadena (Christian Broadcasting Network, CBN, rebatejada despr\u00e9s amb el nom de Canal de la Fam\u00edlia). Al 1989 fund\u00e0 Coalici\u00f3 Cristiana la m\u00e9s coneguda de les organitzacions ultraconservadores i amb una gran influ\u00e8ncia a dintre del Partit Republic\u00e0. El propi Pat Robertson es va presentar a la nominaci\u00f3 de president al 1988, Pat Buchanan ho fou per les eleccions del 1992 i molts de l\u2019actual administraci\u00f3 de Bush en formen part. A difer\u00e8ncia d\u2019altres organitzacions semblants l\u2019objectiu de Coalici\u00f3 Cristiana era pressionar als partits a adoptar les postures morals de la dreta conservadora, tot i que sovint la lluita per la moralitat amagava interessos no tan nobles. Per exemple, el setge informatiu al que fou sotm\u00e8s Clinton degut al desafortunat assumpte de la seva vida privada tenia molt a veure amb interessos del partit republic\u00e0. A James Baker, republic\u00e0, de Moral Majority, se\u2019l va sorprendre amb una situaci\u00f3 semblant i no va passar res. Darrera la den\u00fancia contra Clinton hi havia Cheney i Rumsfeld que exigien un model de pol\u00edtica internacional diferent, i sobretot l\u2019increment de pressupost militar i el rearmament.<\/p>\n Recordem, per\u00f2, que l\u2019empenta creixent del neoconsevadurisme es un fenomen que afecta tot el m\u00f3n i totes les religions, des de l\u2019escissi\u00f3 de L\u00e9f\u00e8vre al catolicisme fins a Jomeini. L\u2019home modern va tenir la in\u00fatil pretensi\u00f3 de buscar la fonamentaci\u00f3 universal de la moral en la ra\u00f3 i ara en pateix les conseq\u00fc\u00e8ncies. El conservador responsabilitza als ideals de la modernitat del relativisme en els valors, refusa la societat moderna i el seu funcionalisme, els canvis en els valors tradicionals de la moral. I d\u2019altra banda hi ha intents com els de Hayek o de Novak (El esp\u00edritu del capitalismo democr\u00e1tico) amb la pretensi\u00f3 rid\u00edcula de buscar les arrels teol\u00f2giques i b\u00edbliques del capitalisme per\u00f2 que tenen gran ress\u00f2 gr\u00e0cies a l\u2019empenta del neoliberalisme i als experiements que l\u2019escola de Chicago comen\u00e7a a fer, especialment despr\u00e9s dels cops d\u2019Estat a Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n Als EUA la ultradreta recupera el mite fundant de Naci\u00f3 Elegida i del messianisme per a ren\u00e9ixer en pol\u00edtica i en religi\u00f3. En pol\u00edtica per justificar l\u2019unilateralisme en les relacions internacionals i el militarisme com a estrat\u00e8gia i en religi\u00f3, amb l\u2019objectiu de recuperar la primacia p\u00fablica de la seva cultura i eliminar els obstacles que els anys de separaci\u00f3 constitucional Esgl\u00e9sia-Estat han introdu\u00eft. El programa es molt senzill: retorn de la religi\u00f3 a l\u2019escola, protecci\u00f3 de la fam\u00edlia, lluita aferrissada contra el divorci, l\u2019avortament i la homosexualitat, demonitzaci\u00f3 de les feministes, de la New Age i de tot moviment progressista com un c\u00e0stig de D\u00e9u.<\/p>\n Permeteu-me citar alguns texts, limitant-me als dos predicadors citats anteriorment. \u00abNunca habr\u00e1 paz en el mundo hasta que la casa de Dios y el pueblo de Dios reciban su recto lugar de liderazgo en la cima del mundo. \u00bfC\u00f3mo puede haber paz cuando borrachos, traficantes de drogas, comunistas, ateos, adoradores de Sat\u00e1n de la Nueva Era, humanistas seculares, dictadores opresivos, cambiadores de moneda ambiciosos, asesinos revolucionarios, ad\u00falteros y homosexuales est\u00e1n en la cima?\u00bb [Pat Robertson, \u00abThe New World Order\u00bb, 1991]<\/p>\n \u00abLa agenda feminista no se trata de iguales derechos para las mujeres. Se trata de un movimiento socialista y anti-familia que alienta a las mujeres a dejar a sus esposos, matar a sus ni\u00f1os, practicar la brujer\u00eda, destruir el capitalismo y hacerse lesbianas.\u00bb [Carta de la campa\u00f1a de recaudaci\u00f3n de fondos de Pat Robertson, ex-candidato presidencial estadounidense, presidente de la Coalici\u00f3n Cristiana, en The Washington Post, 23 de agosto de 1993]<\/p>\n \u00abEl SIDA es la ira de un Dios justo contra los homosexuales. No s\u00f3lo es el castigo de Dios a los homosexuales; es el castigo de Dios a una sociedad que tolera a los homosexuales. Opon\u00e9rsele ser\u00eda como si un israelita saltase en el Mar Rojo para salvar a uno de los soldados del Fara\u00f3n.\u00bb [Rev. Jerry Falwell, 1993]<\/p>\n \u00abYo creo que los paganos, los aborcionistas, los feministas, los homosexuales y lesbianas quienes est\u00e1n activamente tratando de hacer de sus pr\u00e1cticas un estilo de vida alternativo, adem\u00e1s de la gente de la Uni\u00f3n de Libertades Civiles de Am\u00e9rica (ACLU), la Gente de \u00abPeople For the American Way\u00bb, y todos aquellos que han tratado de secularizar a Estados Unidos, yo los se\u00f1alo a la cara y les digo que ellos han ayudado a que todo esto suceda (los atentados del 11 de Sept.)\u2026 Habiendo expulsado a Dios del tapete p\u00fablico y habiendo expulsado a Dios de nuestras escuelas p\u00fablicas, los aborcionistas tienen que cargar con una parte de la carga, porque Dios no ser\u00e1 burlado. Yo creo, como te\u00f3logo que soy que basado en much\u00edsimas Escrituras, la ACLU y otras organizaciones han intentado secularizar a Estados Unidos y han alterado la relaci\u00f3n de esta naci\u00f3n con Cristo en quien hemos sido fundados. Yo creo que ellos han creado un ambiente en el cual Dios ha permitido que el velo de Su protecci\u00f3n sea levantado.\u00bb (Jerry Falwell. 13 de Sept., 2001)<\/p>\n La predicaci\u00f3 de l\u2019ofici religi\u00f3s en honor dels caiguts l\u201911 de setembre fou encarregada al Rev. Billy Graham, que va fer una crida a l\u2019arrepentiment dels EUA. Va dir que si EUA volia tornar a viure sota la protecci\u00f3 del D\u00e9u d\u2019Israel, havia d\u2019arrepentirse dels seus pecats i seguir defensant el dret de l\u2019Estat d\u2019Israel a existir: \u00abHemos pecado contra el Dios Todopoderoso en los estratos m\u00e1s altos de nuestro gobierno, te hemos escupido en tu propia cara. La Suprema Corte te ha insultado una y otra vez. Se\u00f1or, han expulsado tu Palabra de las escuelas. En las escuelas del Estado han prohibido que los ni\u00f1os puedan levantar una plegaria antes de tomar un examen. Han expulsado todo lo que tiene que ver contigo de la mejor forma que han podido y varias organizaciones han venido a las cortes a solicitar que se prohiba el conocimiento de Dios en la arena p\u00fablica de Estados Unidos – \u00a1Perd\u00f3nanos!\u00bb<\/p>\n 4.- El D\u00e9u de Bush<\/strong> He volgut fins ara parlar del context i de la teologia moral del fonamentalisme als EUA no nom\u00e9s per exig\u00e8ncies de m\u00e8tode sin\u00f3 perqu\u00e8 all\u00f2 que per als ulls europeus pot tenir d\u2019extraordinari el cas Bush no es, com probablement convindr\u00edem els presents, ell com a persona sin\u00f3 que ell mateix pugui considerarse l\u00edder i que la poblaci\u00f3 pugui considerar que ell, objecte de tantes burles, representi les seves aspiracions i forma de pensar. Aix\u00f2 \u00e9s el que ho fa extraordinari i preocupant.<\/p>\n Cal prendre a Bush seriosament. Es tracta d\u2019un ide\u00f2leg \u2013permeteu-me la boutade- no en el sentit intel\u2022lectual de la paraula sin\u00f3 en un sentit molt m\u00e9s important, per la capacitat de personificar la met\u00e0fora fundant i perqu\u00e8 \u2013potser per la seva simplicitat- sintonitza amb les majories. El que Bush diu no solament es compatible amb el sistema sin\u00f3 que precisament \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de les forces que han constru\u00eft el sistema. Per aix\u00f2 es un error creure que desapareixer\u00e0 quan ell desaparegui de l\u2019escena pol\u00edtica.<\/p>\n El plantejament es simple, la lluita entre bons i dolents, blanc i negre. L\u2019encarnaci\u00f3 del B\u00e9 contra l\u2019encarnaci\u00f3 del Mal. Probablement aquesta simplicitat tan maniquea, tan de pel\u00edcula \u201cd\u2019indis\u201d es la seva for\u00e7a: es tracta de polaritzar les forces socials en un sol enemic ja que pels car\u00e0cters d\u00e8bils o massa informats saber que hi ha molts enemics por induir dubtes sobre la pr\u00f2pia causa, i aix\u00ed en canvi tots els adversaris dels diferents camps apareixen formant part d\u2019una sola categoria. Per Hitler la personificaci\u00f3 del Mal fou el sionisme. Per Reagan el comunisme. El m\u00e8rit de l\u2019equip de Bush en un moment en el que despr\u00e9s de la guerra freda no hi ha cap enemic visible que pugui fer front als EUA es haver trobat aquest enemic en un element dif\u00fas, el terrorisme, que permet actuar, sota aquesta excusa, a qualsevol banda del m\u00f3n i en el nom de D\u00e9u. Aquest fou el regal que va rebre l\u2019administraci\u00f3 Bush l\u201911 de setembre del 2001.<\/p>\n Paradoxalment malgrat aquest assentiment, la societat dels EUA es particularment dura, perqu\u00e8 segons la filosofia de l\u2019individualisme, el pobre es el responsible de la seva pobresa i culpable. El sistema no s\u2019ha de q\u00fcestionar.<\/p>\n El model es de darwinisme social, de segregaci\u00f3. Posar\u00e9 alguns exemples. Informa igualment que la distancia entre rics i pobres ha augmentat: al 1985 la quinta part m\u00e9s rica tenia el 45% de la riquesa i al 2001 t\u00e9 el 55% en canvi la quinta part m\u00e9s pobra rep un 1% menys que al 85. Nom\u00e9s de 1998 al 2001 la difer\u00e8ncia entre el 10 % m\u00e9s ric i el 20 % mes pobre s\u2019ha incrementat en un 70%.<\/p>\n Desaparici\u00f3 de programes socials..- Han desaparegut multitud de programes de suport social. En relaci\u00f3 al problema de la drogodepend\u00e8ncia Bush va afirmar que suspenia el suport econ\u00f2mic pels tractament i que seria substitu\u00eft per programes que facilitessin la rehabilitaci\u00f3 a trav\u00e9s de la oraci\u00f3. \u201cPortarem aquest missatge d\u2019esperan\u00e7a a tots els nord-americans que lluiten contra un problema de drogaaddicci\u00f3: el miracle de la recuperaci\u00f3 es possible a trav\u00e9s de la oraci\u00f3. I el protagonista podria ser vost\u00e8\u201d (Informe presidencial sobre l\u2019Estat de la Naci\u00f3 2002).<\/p>\n Despeses d\u2019armament- Contradict\u00f2riament el darrer pressupost es va incrementar fins a 400.000 milions de $ en armament (1000 M. de persones viuen amb 1$ al dia)<\/p>\n La pobresa afecta fonamentalment a la immigraci\u00f3 afroamericana: es m\u00e9s del doble de la mitjana nacional, el 22\u20197%. En canvi es va mantenir estable pels blancs.<\/p>\n Presons i segregaci\u00f3 racial. La poblaci\u00f3 reclusa ha arribat a la xifra r\u00e8cord en 2002: 2\u20191 M. Gaireb\u00e9 un 10 per mil (10 vegades m\u00e9s que a Espanya, que es un 1 per mil). Per\u00f2 mentre la poblaci\u00f3 negra no arriba a un 13 % del total de la poblaci\u00f3 EUA, un 60 % de la poblaci\u00f3 reclusa en de color. Mentre l\u2019\u00edndex general d\u2019atur es del 6\u20192%, entre la poblaci\u00f3 negra es del 10%<\/p>\n Viol\u00e8ncia social.- Al 2002 als EUA va seguir augmentant la taxa de delinq\u00fc\u00e8ncia. Al 2002 es van produir 11\u20198 milions de delictes, que significava un increment del 2\u20191% en relaci\u00f3 a l\u2019any anterior. 15.980 persones foren assassinades, 44 cada dia i 90.491 dones van denunciar que havien estat violades. Degut als 200 milions d\u2019armes privades la taxa d\u2019assassinats als EUA es entre cinc i set vegades superior a la d\u2019altres estats industrialitzats.<\/p>\n Pena de mort.- Les autoritats han confirmat que des de 1973 han estat err\u00f2niament executats m\u00e9s de 100 condemnats innocents.<\/p>\n Com a governador de Texas Bush va presidir 152 execucions. M\u00e9s que en qualsevol altre estat. En una tercera part, els advocats foren expulsats del judici, en 40 casos la condemna es va basar en un \u00fanic testimoni i en altres 30 casos els fiscals varen presentar testimoni psiqui\u00e0tric d\u2019experts\u201d que mai havien entrevistat a l\u2019acusat. Tot i aix\u00ed Bush ha reiterat que \u201ctota persona que sota el meu mandat a Texas fou executada va tenir garanties totals de defensa. Tots van tenir acc\u00e9s a un judici just\u201d. Tamb\u00e9 ha declarat que abans de cada execuci\u00f3 es passa estones resant per la salvaci\u00f3 eterna del que ser\u00e0 executat. EUA es un dels pocs pa\u00efsos del m\u00f3n que imposa la pena capital a adolescents i a disminu\u00efts ps\u00edquics. Ha sigut als EUA on s\u2019han produ\u00eft m\u00e9s de la meitat d\u2019aquestes execucions durant els \u00faltims 10 anys. El telepredicador Rev.R.H.Charles, en suport a la campanya de Bush deia: \u201cEls que s\u2019oposin a la pena de mort i a la guerra son pervertits morals i degenerats, han perdut la capacitat d\u2019indignaci\u00f3 moral\u201d.<\/p>\n Medi ambient.- Negativa a firmar els acords de Kioto. En el pensament de Bush Deu ha posat la Naturalesa al servei de l\u2019home perqu\u00e8 aquest en pugui un \u00fas immediat i total: arbres, animals, aire, aigua\u2026 \u201cels que afirmen que cal corregir la difer\u00e8ncia entre els pa\u00efsos desenvolupats que contaminen molt i els menys que contaminen menys.. inciten a la \u201cguerra de classes\u201d.<\/p>\n Unilateralisme: Robert Kagan, Richard Perle, Dick Cheney, Donald Rumsfeld, Condolezza Rice.<\/p>\n La nova Doctrina de Seguretat Nacional presentada per Bush el 20 de setembre del 2002, s\u00edntesis de la doctrina de l\u2019unilateralisme pot resumirse en quatre punts:<\/p>\n 1. EUA s\u2019autootorga el dret a definir qui es terrorista. Ser\u00e0 considerat terrorista aquella organitzaci\u00f3 o estat que a. atempti contra els interessos dels EUA a qualsevol banda del m\u00f3n o que b. posi en perill el subministrament de les mat\u00e8ries primeres essencials: petroli, gas, urani i aigua.<\/p>\n 2. EUA t\u00e9 l\u2019armament m\u00e9s poder\u00f3s del m\u00f3n i amb major capacitat \u201cmort\u00edfera\u201d. Es l\u2019\u00fanic pa\u00eds que t\u00e9 dreta a tenir-lo. Qualsevol pa\u00eds o grup de pa\u00efsos que pretenguin equiparar-s\u2019hi seran igualment considerats terroristes.<\/p>\n 3. EUA se sotmetr\u00e0 a les decisions del organismes multilaterals de decisi\u00f3 quan consideri que aquestes decisions estan d\u2019acord amb els seus interessos. En cas contrari EUA es considera amb el dret i amb el deure d\u2019actuar pel seu compte i unilateralment.<\/p>\n 4. EUA es considera amb el dret a judicar els altres no segons els fets sin\u00f3 segons la pressuposici\u00f3 de les intencions. Aquesta actuaci\u00f3 es considerar\u00e0 actuaci\u00f3 en leg\u00edtima defensa encara que no hi hagi hagut atac previ. Es tracta de la doctrina de la guerra preventiva.<\/p>\n Les raons per aquestes decisions les ha explicat amb una insultant claredat l\u2019assessor presidencial Robert Kagan a Poder y debilidad (BCN., Taurus 2003). Per exemple, en relaci\u00f3 a les relacions amb la ONU, Kagan afirma que la ONU i fins i tot els tribunals de Just\u00edcia poden determinar contra EUA i no passar res. Perqu\u00e8?: perqu\u00e8 la majoria dels seus membres son \u201ccomunistes, no cristians, dictadures o anti-mercat\u201d (!). Per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 la ONU t\u00e9 intencions imperdonables: interposar-se entre D\u00e9u i EUA. O, pitjor, substituir D\u00e9u. O substituir EUA. Per aix\u00f2 l\u2019OU es el vertader enemic. La ONU no ha volgut entendre que EUA tenen el monopoli de l\u2019exercici leg\u00edtim del poder en el mon, no per egoisme o voluntat de poder, sin\u00f3 per designi de D\u00e9u.<\/p>\n Teologia del poder.<\/strong><\/p>\n El D\u00e9u de Bush \u00e9s un D\u00e9u fonamentalista, de venjan\u00e7a i de c\u00e0stig, que apareix a l\u2019escena mundial en la forma d\u2019ex\u00e8rcit americ\u00e0 i en l\u2019escena nacional en la forma de pena de mort. En les seves expressions religioses i pol\u00edtiques sembla el paralel occidental d\u2019aquell D\u00e9u rancuni\u00f3s i venjatiu de Jomeini. L\u2019actual administraci\u00f3 republicana i Bush juguen el rol de sheriff, el que dicta just\u00edcia en la lluita entre el B\u00e9 i el Mal, es consideren l\u2019instrument del c\u00e0stig just, sempre amb el rev\u00f2lver a la ma i amb l\u2019estrat\u00e8gia de \u201cel primer cop\u201d i la ideologia \u201cdel m\u00e9s r\u00e0pid\u201d. Se sent atret pel poder i per les persones que l\u2019exerceixen per la for\u00e7a, per Ariel Sharon, per exemple, amb el que comparteix la idea de El Gran Israel, i al que qualifica de \u201chome de pau\u201d i fa seva aquella frase de Napole\u00f3 que \u201cD\u00e9u est\u00e0 a favor del que te els canons\u201d. Seria tot l\u2019equip de l\u2019actual administraci\u00f3.<\/p>\n O l\u2019impuls dels Telepredicadors en la mateixa l\u00ednia. P.ex., Pat Robertson, invocant un cert retorn a la teocr\u00e0cia: \u201cTots els medis de comunicaci\u00f3, de not\u00edcies, la TV, les emissores de r\u00e0dio, el cine, les arts, el govern, les empreses, les finances.. seran nostres. D\u00e9u les donar\u00e0 al seu Poble Elegit. Hem de preparar-nos per a regnar en el m\u00f3n i governar-lo juntament amb Jesucrist\u201d No es nom\u00e9s la ideologia del totalitarisme que fa del domini del m\u00f3n la seva ra\u00f3 de ser sin\u00f3 la concepci\u00f3 de la necessitat del conflicte com estrat\u00e8gia necess\u00e0ria de progr\u00e9s. Recordo Nietzsche a La Genealogia de la Moral:\u201dUn ordre legal pensat com a sobir\u00e0 i universal, pensat com a medi per a prevenir conflictes i tota lluita en general (\u2026) seria un ordre contrari a la vida, un agent de dissoluci\u00f3 i destrucci\u00f3 de l\u2019energia, l\u2019intent d\u2019assassinar el futur de l\u2019home, signe de f\u00e0stic, cam\u00ed secret cap al nores\u201d, que s\u2019assembla tant a la del telepredicador Buster Dobbs (editor de la revista \u00abFirm Foundation\u00bb, juny 1994) \u00abLa incapacitat o falta de voluntat per odiar fa inservible a una persona. Si no odiem les coses detestables, la qualitat del nostre car\u00e0cter \u00e9s sospitosa. La Biblia mana que odiem.\u00bb Hi ha tota una nova reflexi\u00f3 pol\u00edtica avui dia, vegi’s Carl Schmitt, que sembla que retornen a la vella filosofia del poder-pel-poder sense gaires principis.<\/p>\n Darrera les crides de Bush a la pau es dif\u00edcil amagar la relaci\u00f3 que el fonamentalisme estableix entre guerra, pol\u00edtica i naturalesa humana. El fonamentalisme de Bush ha assumit que la \u00fanica manera de comprendre l’acci\u00f3 pol\u00edtica es acceptar el dogma luter\u00e0 i calvinista del pecat original i que la naturalesa humana es intr\u00ednsecament dolenta, que l’esfera pol\u00edtica est\u00e0 en \u00faltima inst\u00e0ncia condicionada per l’enemistat entre uns i altres, que vivim en el m\u00f3n hobbesi\u00e0. El somni ut\u00f2pic del liberalisme en el que els conflictes econ\u00f2mics havien de quedar redu\u00efts a controversia moral o en el que la guerra hauria de quedar eliminada, pel fonamentalisme seria contrari a la vida, un m\u00f3n avorrit i trist, carent d’ant\u00edtesis importants que requerissin sacrificis importants, fets heroics, fins i tot de l’entrega de la vida o la necessitat de compet\u00e8ncia i per tant de matar a d’altres \u00e9ssers humans. Milenarisme, escatologia, apocalipsi. Teologia de la Guerra Total. Harmagedon. La personificaci\u00f3 del Mal en la figura de l\u2019Anticrist del Nou Testament (Mt.24, Mc.13 o Lc.21) enlla\u00e7a amb el quadre dualista de tot l\u2019AT i amb el dualisme maniqueu del fonamentalisme. Veuen els nostres dies marcats per l\u2019enfrontament entre el Be i el Mal, per guerres devastadores i per l\u2019actuaci\u00f3 de l\u2019Anticrist. Estem a la vora de la segona vinguda de Crist, que instaurar\u00e0 l\u2019era perfecta, preparant la vinguda definitiva quan els fidels siguin condu\u00efts a la gl\u00f2ria per rebre el cos ressuscitat. Naixer\u00e0 el Cel Nou i la Terra Nova.<\/p>\n Apocalipsis 16.16-21, parla d\u2019Harmagedon com el lloc de la gran batalla on quedar\u00e0 pales\u00e0 per sempre el triomf del B\u00e9 i la destrucci\u00f3 del Mal. Tota la hist\u00f2ria actual del m\u00f3n no es sin\u00f3 la preparaci\u00f3 del combat final. Pel fonamentalista aquest moment no es de t\u00e9mer. Per aix\u00f2 Harmagedon s\u2019ha convertit en cita obligada pel fonamentalisme. Ser\u00e0 el lloc de la destrucci\u00f3, fins i tot del possible l\u2019holocaust nuclear i del judici on els justos i els injustos son separats. Ser\u00e0 el punt final de la hist\u00f2ria de les relacions de D\u00e9u amb els homes.<\/p>\n Teologia del pecat o Teologia del sofriment<\/strong><\/p>\n Als primers segles, en el moment de l\u2019elaboraci\u00f3 del discurs teol\u00f2gic, en contacte amb el poder de l\u2019Imperi rom\u00e0, el cristianisme va anar perdent sensibilitat per la q\u00fcesti\u00f3 dels que sofreixen innocentment i va adquirir major preocupaci\u00f3 pel pecat i els pecadors. La pregunta per D\u00e9u davant el dolor va passar a ser pregunta soteriol\u00f2gica, es va passar d\u2019una moral del dolor a una moral del pecat. Aix\u00ed D\u00e9u no t\u00e9 res a veure amb el mal en el m\u00f3n. No hi ha lloc, no \u00e9s possible cridar o invocar D\u00e9u. La humanitat, independent de D\u00e9u, s\u2019ha fet pecadora i arrossega les conseq\u00fc\u00e8ncies del pecat. D\u00e9u queda subordinat a la llibertat humana i la redempci\u00f3 es pensada exclusivament com a redempci\u00f3 del pecat. El problema de la gana i la set de just\u00edcia com a problema de D\u00e9u, \u00e9s a dir, el problema escatol\u00f2gic de la just\u00edcia de D\u00e9u, \u00e9s substitu\u00eft pel problema antropol\u00f2gic de la culpa. D\u2019alguna forma aquestes dues teologies es reflecteixen en les dues traduccions del parenostre: \u201cperdoneu els nostres deutes aix\u00ed com nosaltres perdonem els nostres deutors\u201d ha estat substitu\u00eft per \u201cperdoneu les nostres culpes aix\u00ed com nosaltres perdonem als que ens han of\u00e8s\u201d.<\/p>\n Tamb\u00e9 St.Agust\u00ed d\u00f3na al pecat la m\u00e0xima responsabilitat en l\u2019exist\u00e8ncia del mal i el sofriment en el m\u00f3n. En bona part es tamb\u00e9 el gran problema del fonamentalisme: a l\u2019haver determinat que la causa del canvi social es exclusivament la bona o mala voluntat humana el fonamentalista converteix els fets socials en assumptes morals: les coses dolentes passen perqu\u00e8 hi ha persones dolentes que les han provocat, no es pensa que les coses dolentes poden passar perqu\u00e8 el sistema es pervers.<\/p>\n El tema fonamental \u00e9s com s\u2019ha de parlar de D\u00e9u davant la hist\u00f2ria abismal del sofriment del m\u00f3n, del seu m\u00f3n. Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de la teologia, \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 escatol\u00f2gica, la q\u00fcesti\u00f3 per la qual la teologia busca constantment un nou llenguatge. Son ja molts te\u00f2legs, a les ant\u00edtesis del fonamentalisme nord-americ\u00e0, que han parlat del sofriment de D\u00e9u o del sofriment en D\u00e9u: Karl Barth, Bonhoeffer, Moltmann\u2026 i en el camp cat\u00f2lic Rahner, Von Balthasar, Metz\u2026<\/p>\n Fonamentalisme cristi\u00e0 i fonamentalisme musulm\u00e0<\/strong><\/p>\n El fonamentalisme es una malaltia de la Fe en D\u00e9u i de la religi\u00f3, resultat de la inseguretat i de l\u2019infantilisme, que converteix els medis en fins. Per\u00f2 caldria evitar explicacions excessivament simplistes del fonamentalisme. Se\u2019l demonitza massa f\u00e0cilment, es creu que el nostre an\u00e0lisi es el correcte i la visi\u00f3 fonamentalista es l\u2019equivocada. Nosaltres som els normals: per tant ells son els estranys.<\/p>\n Encara que pugui semblar estrany el fonamentalisme es coherent amb la l\u00f2gica de la tradici\u00f3 religiosa de la que prov\u00e9. Les creences religioses ens aboquen cap al sentit d\u2019all\u00f2 incomprensible per la ra\u00f3 humana, cap a una mena de misteri impossible d\u2019explicar per la ra\u00f3 humana. Entenem-nos: si un creu que D\u00e9u ha enviat el seu fill per morir en una creu o que l\u2019im\u00e0n n\u00famero dotze, com afirmen els xi\u00edtes, no est\u00e0 mort sin\u00f3 amagat, tot el dem\u00e9s es possible.<\/p>\n Per\u00f2 el fonamentalisme no est\u00e0 vinculat al dogma, a la creen\u00e7a, sin\u00f3 a la utilitzaci\u00f3 que se\u2019n fa i al sevei de quina causa es posa. No es doncs un tema teol\u00f2gic sin\u00f3 pol\u00edtic. Totes les religions han tingut i tenen fidels fonamentalistes en els extrems oposats del ventall pol\u00edtic, reclamant-se tots hereus del missatge fundant.<\/p>\n El radicalisme protestant va donar lloc, des dels seus or\u00edgens, a sectes combatives en el nom de D\u00e9u, p.ex. al XVI, Thomas M\u00fcntzer i la revolta anabaptista dels pagesos i miners contra Luter, per\u00f2 tamb\u00e9 va crear grups pacifistes, p.ex. els qu\u00e0quers.<\/p>\n La constant hist\u00f2rica es que quan un grup religi\u00f3s s\u2019apodera del poder, tendeix a convertir-se en intolerant i a justificar en el nom de Deu les intoler\u00e0ncies pol\u00edtiques i fins i tot els crims. Calv\u00ed a Ginebra, Savonarola a Flor\u00e8ncia, guerres de religi\u00f3 i massacres a l\u2019Europa de tot el XVI que acaben amb l\u2019edicte de Nantes. Molt abans, Bartolom\u00e9 de las Casas deixa aquell esfere\u00efdor retrat titulat \u201cBrev\u00edsima relaci\u00f3n de la destrucci\u00f3n de las Indias\u201d. Us recomano l\u2019extraordin\u00e0ria cr\u00f2nica hist\u00f2rica \u201cLas cruzadas vistas por los \u00e1rabes\u201d d\u2019Amin Maalouf, com a saludable exercici per entendre la instrumentalitzaci\u00f3 que fem de la hist\u00f2ria. Recordeu tamb\u00e9 que tan de les Croades com de la conquesta d\u2019Am\u00e8rica recentment l\u2019Esgl\u00e9sia n\u2019ha demanat perd\u00f3.<\/p>\n En el m\u00f3n de l\u2019Islam igual. Acceptem sense q\u00fcestionar-nos res, per exemple, l\u2019estereotip que Yihad isl\u00e0mica es sin\u00f2nim de Guerra Santa identificant-la amb viol\u00e8ncia i darrerament identificant-la gaireb\u00e9 amb Bin Laden o terrorisme. No volem tenir present, per exemple, que per milions i milions de musulmans pobres, Yihad no t\u00e9 altre significat que fidelitat a D\u00e9u, preg\u00e0ria, defensa de la fe davant els infidels, combat contra les passions d\u2019un mateix. El mateix significat per nosaltres cristians han tingut aquestes mateixes paraules. Son forts els corrents a dintre de l\u2019Islam que, malgrat la onada general de fonamentalisme lluiten per una interpretaci\u00f3 de l\u2019Alcor\u00e0 m\u00e9s a fons. Potser l\u2019exemple m\u00e9s n\u00edtid seria Mahmud Mohamed Taha, \u201cel Gandhi del Sud\u00e0n\u201d, autor de El Segon missatge de l\u2019Islam i que fou executat en defensa d\u2019aquestes idees.<\/p>\n La cultura cristiana i la cultura musulmana, tenen sobretot tradicions molt diferents en relaci\u00f3 a la seva vinculaci\u00f3 amb el poder. El cristianisme dels primers segles fou un moviment dissident de Jerusalem i de l\u2019Imperi rom\u00e0, i no va comen\u00e7ar a reclutar els primers adeptes a les classes altes fins uns cent anys despr\u00e9s de la mort de Jes\u00fas i no fou autoritzat fins l\u2019any 380. Tingu\u00e9 una llarga vida marginal i clandestina de catacumbes. Jes\u00fas, a m\u00e9s havia dit \u201cdoneu al C\u00e8sar el que \u00e9s del C\u00e8sar\u2026\u201d que podia pressuposar la necess\u00e0ria distinci\u00f3 entre all\u00f2 sagrat i all\u00f2 pol\u00edtic. Al contrari, l\u2019Islam va tenir poder pol\u00edtic ja en vida del fundador i es va estendre per conquestes militars, el profeta i els califes seg\u00fcents van ser l\u00edders espirituals i pol\u00edtics. No hem d\u2019estranyar-nos que l\u2019Islam reclami una pres\u00e8ncia decisiva en el m\u00f3n pol\u00edtic. Jomeini no es m\u00e9s fan\u00e0tic que Falwell o Robertson, senzillament viu en un lloc m\u00e9s dif\u00edcil<\/p>\n El futur del fonamentalisme<\/strong><\/p>\n Tan el fonamentalisme cristi\u00e0 en totes les seves variants, com el jueu o el musulm\u00e0 son pobres de contingut teol\u00f2gic. El \u201cretorn a les fonts\u201d que proposen es m\u00e9s un \u201cretorn a les formes\u201d. No hi ha una font ideol\u00f2gica que els doni coher\u00e8ncia. Tenen m\u00e9s de voluntat de poder que d\u2019explicaci\u00f3 de D\u00e9u, son opcions socials, pol\u00edtiques, militars, amb llenguatge religi\u00f3s. Tamb\u00e9 per exemple els soci\u00f2legs diuen que la campanya per demanar les oracions a l\u2019escola o les croades contra la pornografia o l\u2019alcohol en realitat son m\u00e9s un pretext, per consolidar una classe mitjana amb unes formes de vida de la bona societat diferent de les formes dels immigrats o marginals que real inter\u00e8s per la preg\u00e0ria o per q\u00fcestions morals.<\/p>\n El fonamentalisme occidental no t\u00e9 possibilitats de perdurar. En els seus programes no hi ha respostes als greus problemes de la humanitat: atur, sufici\u00e8ncia aliment\u00e0ria, deute, desertitzaci\u00f3 etc. i, sobretot, perqu\u00e8 la modernitat -feminisme, la\u00efcitat, canvis en el model familiar, nous models de relacions sexulas, manca d\u2019austeritat, separaci\u00f3 Esgl\u00e9sia-Estat- \u00e9s una amena\u00e7a pel fonamentalisme. La seva batalla est\u00e0 perduda ja que han hagut d\u2019argumentar les seves costums sobre propostes que ells mateixos refusen: accepten el progr\u00e9s, les seves dones treballen, practiquen l\u2019avortament i consumeixen droga.<\/p>\n Una religi\u00f3, a m\u00e9s, que no solament permet sin\u00f3 que promou la consci\u00e8ncia individual no pot servir com a justificaci\u00f3 per la teocr\u00e0cia. Poden haver-hi forts corrents de dreta pol\u00edtica i militar per\u00f2 la teocr\u00e0cia espanta, per exemple el moviment People for American Way d\u2019ultradreta i antirreligiosa. La societat americana est\u00e0 satisfeta amb la separaci\u00f3 Esgl\u00e9sia-Estat. Els fonamentalistes poden demanar que els seus drets siguin respectats, per\u00f2 no podran condicionar els drets dels altres. Igualment, si els estats isl\u00e0mics prosperen el seu fonamentalisme haur\u00e0 d\u2019afrontar el mateix setge que el fonamentalisme dels pa\u00efsos capitalistes. Igual que va passar amb els pa\u00efsos comunistes. No podran viure a\u00efllats.<\/p>\n El Partit Republic\u00e0 i l’equip Bush lamenta el relativisme en els valors en el m\u00f3n d’ara produit pel liberalisme. Per ells nom\u00e9s la religi\u00f3 pot omplir aquest buit. Una religi\u00f3 vinculada a lo pol\u00edtic i que retorni a l’Estat la capacitat de poder absolut que havia perdut. Estat total i Religi\u00f3 total. El problema rau en saber sobre quina base s\u00f2lida pol\u00edtica i religiosa, sobre quins valors morals col.lectius, m\u00e9s enll\u00e0 dels estrictament individuals i dels de \u00abel poder-pel-poder\u00bb assentaria la nova societat a fi que la societat no esdevingui imperceptiblement en \u00abtotalit\u00e0ria\u00bb?, quina imatge transmetem de D\u00e9u?, amb quin llenguatge? El fonamentalisme nega els valors heretats de les tradicions del liberalisme i del cristianisme sense substituir-los per un nou univers de valors. Podriem que el fonamentalisme \u00e9s nihilisme? el poder-pel-poder? Jo crec que s\u00ed. Igual que el feixisme. No deixa de ser paradoxal i ir\u00f2nic concloure que al pensament de Bush, que invoca tan freq\u00fcentment D\u00e9u, se li reconeguin caracter\u00edstiques pr\u00f2ximes al nihilisme. Per aix\u00f2 probablement est\u00e0 molt a la vora de la veritat l’afirmaci\u00f3 que el govern de l’Estat m\u00e9s poder\u00f3s del m\u00f3n est\u00e0 en mans d’una secta de fan\u00e0tics. Secta que posseix l’ex\u00e8cit i les armes de destrucci\u00f3 massiva mes poderosos del m\u00f3n.<\/p>\n 5. Possibilitat d\u2019un discurs sobre D\u00e9u davant les grans trag\u00e8dies:<\/strong> La met\u00e0fora de Poble elegit est\u00e0 tan arrelada que al ciutad\u00e0 nord-americ\u00e0 li queda molt poc espai d\u2019elecci\u00f3. Fins i tot els que no hi creuen o se\u2019n volen distanciar no poden fer del seu ref\u00fas una bandera si no volen caure en l\u2019ostracisme cultural com passa a alguns intel\u2022lectuals de reconegut prestigi entre nosaltres (Chomsky, Petras, Susan Sontag). Es una de les columnes vertebrals de la identitat nord-americana. En conseq\u00fc\u00e8ncia, si el fonament de la seva pol\u00edtica agressiva \u00e9s teol\u00f2gic potser la clau per a canviaria podria ser tamb\u00e9 la teologia. Sobre quines bases? Quin es el discurs sobre D\u00e9u possible en el m\u00f3n d\u2019ara? Davant el sofriment qu\u00e8 pot dir la teologia que no signifiqui una burla pels que pateixen injustament? Qu\u00e8 entenem per salvaci\u00f3? Com donar des de la teologia una paraula de consol a les v\u00edctimes i els ven\u00e7uts de la nostra hist\u00f2ria?.<\/p>\n El silenci de D\u00e9u davant el sofriment del m\u00f3n<\/strong><\/p>\n Jean Baptista Metz cat\u00f2lic i J\u00fcrgen Moltmann protestant, que van viure Auschwitz de la vora, es pregunten quin sentit t\u00e9 parlar de D\u00e9u despr\u00e9s d\u2019aquell infern. All\u00e0 D\u00e9u callava. Crec que amb tota honestedat ens ho podem preguntar igualment nosaltres despr\u00e9s del mili\u00f3 i mig de nens morts a l\u2019Irak. Tamb\u00e9 aqu\u00ed Deu ha callat.<\/p>\n Tots hem vist les fotografies d\u2019aquells nens als hospitals infantils de l\u2019Irak afectats de c\u00e0ncers, leuc\u00e8mies, malformacions i condemnats a una mort segura. Aquelles imatges parlen de D\u00e9u m\u00e9s que moltes paraules. Perqu\u00e8 el sofriment d\u2019aquests nens? Perqu\u00e8 el de les seves mares, noies joves, que no poden fer altre cosa que veure\u2019ls morir? En nom de quin D\u00e9u moren? Qui els hi ha posat l\u2019urani a l\u2019aigua i al menjar?<\/p>\n Perqu\u00e8 Sabra i Chatila? M\u00e9s enll\u00e0 de la paraula \u201cterrorista\u201d qu\u00e8 sabem llegir en l\u2019actitud d\u2019un noi o una noia que, carregats d\u2019explosius, es fan explotar en un restaurant de Jerusalem? El discurs sobre D\u00e9u o b\u00e9 es el discurs sobre la visi\u00f3 i promesa d\u2019una gran just\u00edcia, que afecta tamb\u00e9 aquests sofriments passats, o b\u00e9 es un parlar buit.<\/p>\n Vivim en un m\u00f3n com si tingu\u00e9s religi\u00f3 per\u00f2 no tingu\u00e9s D\u00e9u, com una \u00e8poca de religi\u00f3 sense D\u00e9u. Perqu\u00e8 mentre la religi\u00f3 parla de devoci\u00f3 i sentiments no es planteja el problema del sofriment hum\u00e0. Aleshores la religi\u00f3 serveix per amagar la ra\u00f3 de ser fonamental de D\u00e9u que \u00e9s la salvaci\u00f3 de la criatura..<\/p>\n El poble d\u2019Israel fou una terra escatol\u00f2gica de clams, una terra de records i d\u2019esperances, com tamb\u00e9 ho fou la cristiandat primitiva. Les tradicions del discurs sobre D\u00e9u coneixen els crits del plany, el crit d\u2019auxili, en el profetisme, en la literatura sapiencial\u2026 aqu\u00ed es tracta de la q\u00fcesti\u00f3 del sentit de D\u00e9u com la q\u00fcesti\u00f3 escatol\u00f2gica.<\/p>\n La moral i la cultura en aquesta societat de tanta religi\u00f3 i de tan silenci de D\u00e9u Les tradicions b\u00edbliques no tracten primordialment d\u2019una \u00e8tica, sin\u00f3 d\u2019una escatologia, no es en primer lloc un discurs sobre moral, sin\u00f3 de futur i esperan\u00e7a. Que els assassins, que els que roben l\u2019esperan\u00e7a dels pobles i dels pobres, apel\u2022lin a D\u00e9u mostra fins a quin punt el discurs sobre D\u00e9u pot arribar a ser instrumentalitzat i mesqu\u00ed.<\/p>\n Hem fet de l\u2019oblit despietat de les v\u00edctimes la clau de la felicitat del vencedor. La cultura actual i especialment la TV.est\u00e0 pensada per provocar l\u2019oblit. Aix\u00f2 \u00e9s contrari a la idea b\u00edblica de l\u2019alian\u00e7a i a la solidaritat cap enrera que demana l\u2019alian\u00e7a.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 sobre Irak no es solament on es D\u00e9u. sin\u00f3 sobretot on ha quedat l\u2019home. Irak, i Palestina igual que Auschwitz ha abaixat dr\u00e0sticament la frontera metaf\u00edsica i moral del respecte entre els humans.<\/p>\n La m\u00edstica b\u00edblica es una m\u00edstica del dolor de D\u00e9u, es una m\u00edstica del sofriment de D\u00e9u. El seu crit a la creu \u00e9s el crit d\u2019aquell abandonat de D\u00e9u que mai no havia abandonat D\u00e9u.<\/p>\n Mem\u00f2ria de D\u00e9u en un temps d\u2019oblit:<\/strong><\/p>\n La mem\u00f2ria del sofriment ali\u00e8 es com una categoria d\u00e8bil en un temps en qu\u00e8 els homes, en el fons, creuen que es poden equipar sobretot amb les armes de destrucci\u00f3 massiva o amb la pitjor de totes, l\u2019oblit. Mirar cap a un altre costat davant les hist\u00f2ries de sofriment que sorgeixen sempre de nou: Auschwitz, Ruanda, B\u00f2snia, Afganistan\u2026 Per\u00f2 aquest oblit no resta sense conseq\u00fc\u00e8ncies: la desesperaci\u00f3, la degradaci\u00f3 de la moral, la dissoluci\u00f3 de l\u2019home\u2026 son pocs els qui relacionen les crisis actuals, l\u2019anomenat ensorrament de valors amb aquestes i altres trag\u00e8dies que van caient de mica en mica en l\u2019amn\u00e8sia cultural. La hist\u00f2ria profunda de l\u2019esp\u00e8cie humana \u00e9s vulnerable.<\/p>\n Caminem cap a l\u2019oblit del passat, cultura, valors, sofriment i a adoptar la cultura del mercat, que creu que tot es pot comprar i vendre. Es la \u00fanica cultura que pot imaginar Bush, de la que ha sortit la seva visi\u00f3 del poder.<\/p>\n El discurs b\u00edblic sobre el Deu d\u2019Abraham, d\u2019Isaac i de Jacob, que \u00e9s el D\u00e9u de Jes\u00fas, no \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un monoteisme qualsevol, sin\u00f3 d\u2019un monoteisme d\u00e8bil, vulnerable. El monoteisme b\u00edblic t\u00e9 un caire escatol\u00f2gic que situa tots els \u00e0mbits de poder sota una reserva escatol\u00f2gica, amb la qual cosa ha relativitzat l\u2019absolutitzaci\u00f3 del poder pol\u00edtic.<\/p>\n Quin pes ha tingut en la hist\u00f2ria la viv\u00e8ncia d\u2019aquest monoteisme en la comunitat cristiana? La comunitat cristiana \u00e9s encara un grup sensible al sofriment? Per\u00f2, no son, tamb\u00e9, les religions monoteistes \u2013a la ex-Iugosl\u00e0via, a Irlanda, en el conflicte entre jueus i palestins, al L\u00edban, en el subcontinent Indi- etc. les que pequen contra aquest sofriment ali\u00e8?.<\/p>\n La pregunta fonamental:<\/strong> quin llenguatge v\u00e0lid per al m\u00f3n d\u2019ara, que faci comprensible D\u00e9u? Quina \u00e9s la funci\u00f3 de la Teologia? El contacte amb D\u00e9u i el contacte amb els pobres. La m\u00edstica de l\u2019experi\u00e8ncia amb el no-ser de les v\u00edctimes. El comprom\u00eds sense paternalismes. Es tracta d\u2019abandonar la mentalitat assistencial. El cristianisme que vol tenir record del passat \u00e9s una religi\u00f3 inc\u00f2moda. Podr\u00edem dir que no \u00e9s religi\u00f3, sin\u00f3 experi\u00e8ncia de D\u00e9u.<\/p>\n Jaume Botey, octubre 2003<\/p>\n Boff, Leonardo Fundamentalismo. Sal Terrae. Santander 2003. Metz, Johann B. Camins i canvis de la Teol pol\u00edtica Cru\u00eflla.BCN.2002 \u00a9EspaiMarx 2003<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Pot semblar estrany el t\u00edtol d’aquesta trobada. Per\u00f2 son tamb\u00e9 estranyes a l’Occident les continuades refer\u00e8ncies de Bush a la B\u00edblia, a la religi\u00f3, a D\u00e9u com a garantia publica de les seves decisions. A l’Occident \u00e9s inusual que un president confessi que ho \u00e9s per expr\u00e9s designi de D\u00e9u, que les sessions d’un Consell de Ministres comencin amb una estona d’oraci\u00f3 o que el divendres a la tarda les oficines del govern tanquin a fi que els treballadors puguin assistir a sessions d’estudi de la B\u00edblia. <\/p>\n El discurs religi\u00f3s, sempre present en la vida p\u00fablica nord-americana malgrat la separaci\u00f3 de poders establert per la Constituci\u00f3 des de la independ\u00e8ncia al 1776, s’ha fet m\u00e9s present en els \u00faltims anys. I sovint ha explicat el propi president que era la ra\u00f3 \u00faltima de les decisions de l’actual administraci\u00f3 republicana. <\/p>\n Discurs que connecta, tan amb la tradici\u00f3 calvinista com amb el de les identitats i enfrontament entre cultures, el m\u00e0xim exponent del qual es Samuel Huntington amb el “xoc de civilitzacions”. Tan Huntington com el cl\u00e0ssic de Fukuyama de “El final de la hist\u00f2ria” fonamenten les seves tesis indemostrables en una mena de categoritzaci\u00f3 religiosa dels pobles, \u00e8tnies i cultures en funci\u00f3 del model occidental i nord-americ\u00e0, al que es considera han d’assemblar-se totes les cultures.. <\/p>\n Heus aqu\u00ed tres texts: <\/p>\n “He escoltat una crida. S\u00e9 que D\u00e9u vol que em presenti a les eleccions presidencials” (Bush al telepredicador James Robinson, al 1998). El mateix Bush despr\u00e9s de l’atemptat de l’11 de setembre: “Ha sigut una desgr\u00e0cia nacional. Ha sigut un acte de guerra. La llibertat i la democr\u00e0cia han sigut atacades (…). El terrorisme contra el nostre pa\u00eds no quedar\u00e0 impune. Els que han com\u00e8s aquestes accions i els que les protegeixen, pagaran un preu molt alt pel que han fet (…). La guerra que ens espera es una lluita monumental entre el b\u00e9 i el mal (…). Ser\u00e0 llarga i bruta (…). Els que ens han atacat han escollit la seva pr\u00f2pia destrucci\u00f3 (…). O s’est\u00e0 amb nosaltres o amb el terrorisme (…). D\u00e9u est\u00e0 amb nosaltres (…). D\u00e9u beneeixi Am\u00e8rica”. <\/p>\n O el 21 de novembre del 2001 davant de militars destinats a Afganistan: “El que no est\u00e0 amb nosaltres est\u00e0 contra nosaltres”, “sabem que D\u00e9u no es neutral”, “Estem al comen\u00e7ament d’una intervenci\u00f3 militar que ser\u00e0 llarga. La intervenci\u00f3 a Afganistan no es m\u00e9s que l’inici de la guerra contra el terror. Durant molts anys i a tot el m\u00f3n haurem de combatre els malvats. Es la nostra missi\u00f3. I estem segurs que guanyarem”.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31],"tags":[],"class_list":["post-344","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-eeuu"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/344","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=344"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/344\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEl nord-americ\u00e0 \u00e9s creient i practicant
\nSectes i multitud de sectes.
\nL\u2019efic\u00e0cia protestant i la Moral individual
\nLa Religi\u00f3 Civil: sense dogmes precisos, d\u00factil, que sacralitza el poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic<\/p>\n
\nDest\u00ed manifest. Poble elegit, mitologia fundant
\nEmigraci\u00f3 d\u2019Anglaterra i la Terra Promesa
\nSemblant a la del \u00c8xode: D\u00e9u els donar\u00e0 una terra.
\nMessianisme. Teoria dels fundadors.<\/p>\n
\nEls primers pobladors dels EUA procedents d\u2019Anglaterra fan seva la met\u00e0fora d\u2019Israel Poble de D\u00e9u. Es tracta d\u2019una de les met\u00e0fores m\u00e9s potents de la hist\u00f2ria, que est\u00e0 a les arrels del judaisme, cristianisme i islam i ha configurat la cosmologia de cada una d\u2019aquestes tres grans cultures. Els pioners, procedents d\u2019Anglaterra, la interioritzen de tal forma que \u00e9s un impl\u00edcit sempre present a l\u2019imaginari col\u2022lectiu de la poblaci\u00f3. EUA \u00e9s \u201cel Nou Israel de D\u00e9u\u201d. Havien fugit dels terratinents i comerciants de l\u2019\u00e8poca feudal i inicis del capitalisme, havien llegit la B\u00edblia com a llibre inspirat per D\u00e9u i troben semblances entre la m\u00edstica del poble jueu en la conquesta de Canaan, la Terra Promesa i el que ells fan, la conquesta del territori indi cap a l\u2019oest. La met\u00e0fora inclou, a m\u00e9s, un Pacte, com una nova Alian\u00e7a del Sina\u00ed segellada amb D\u00e9u: si som fidels, D\u00e9u complir\u00e0 la seva promesa i de poble petit ens far\u00e0 poble gran, d\u2019esclaus ens far\u00e0 lliures, de n\u00f2mades ens donar\u00e0 en propietat tota la terra.<\/p>\n
\nMoral individual.
\nMajoria moral i coalici\u00f3 cristiana.
\nTelepredicadors<\/p>\n
\n\u00abLas guerras de exterminio han perturbado a mucha gente porque no saben lo que estaba pasando. La gente de la tierra de Palestina era muy malvada. Se hab\u00edan abandonado a la idolatr\u00eda; sacrificaban a sus hijos; ten\u00edan todo tipo de pr\u00e1cticas sexuales abominables; estaban teniendo relaciones, aparentemente, con animales; estaban teniendo sexo hombres con hombres y mujeres con mujeres; estaban cometiendo adulterio, fornicaci\u00f3n; adoraban \u00eddolos, d\u00e1ndoles a sus hijos como ofrenda; y estaban abandonando a Dios. Dios les dijo a los israelitas que los mataran a todos — hombres, mujeres y ni\u00f1os, para destruirlos. Y eso parece algo terrible de hacer. \u00bfLo es? \u00bfO no? Bueno, asumamos que hubiera dos mil de ellos, o diez mil, viviendo en esa tierra, o cualquier otra cantidad. No tengo el n\u00famero exacto. Tomemos un n\u00famero. Dios dijo: ‘M\u00e1tenlos a todos’. Bueno, eso parecer\u00eda duro, \u00bfno? Ser\u00edan diez mil personas que probablemente ir\u00edan al infierno. Pero, si se quedaran all\u00ed y se reprodujeran, en treinta o cuarenta o cincuenta o sesenta o cien a\u00f1os m\u00e1s, podr\u00edan concebiblemente ser… diez mil que se ir\u00edan a cien mil… cien mil a un mill\u00f3n. \u00a1Y luego habr\u00eda un mill\u00f3n de personas que tendr\u00edan que pasar la eternidad en el infierno! Y es mucho m\u00e1s misericordioso quitar a unos pocos que ver en el futuro, cien a\u00f1os m\u00e1s tarde, y decir, ‘Bien, tengo que borrar a un mill\u00f3n de personas que estar\u00edan separadas de Dios por siempre’, porque la abominaci\u00f3n estaba all\u00ed como una enfermedad contagiosa. Dios vio que no hab\u00eda cura para ella. No iba a cambiar; sus corazones no iban a cambiar; y lo \u00fanico que har\u00edan ser\u00eda causar problemas para los israelitas, y alejar a los israelitas de Dios, y evitar que la verdad de Dios alcanzara la Tierra. As\u00ed que Dios, en su amor, quit\u00f3 a un peque\u00f1o n\u00famero, para no tener que quitar un gran n\u00famero m\u00e1s tarde.\u00bb [Pat Robertson, \u00abEl Club 700\u00bb, 6 de mayo de 1985]<\/p>\n
\nLa realitat social: darwinisme, armament, presons, pena de mort, medi ambient, unilateralisme.
\nTeologia del poder i de la necessitat de conflicte.
\nGuerra total. Milenarisme. Escatologia i apocalipsi.
\nFonamentalisme cristi\u00e0 i fonamentalisme musulm\u00e0
\nTeologia del pecat o Teologia del Sofriment
\nEl futur del fonamentalisme<\/p>\n
\nPobresa.- L\u2019\u00edndex Down Jones del divendres passat 26 de setembre del 2003 i la Oficina del Cens dels EUA varen informar que els \u00edndexs de pobresa als EUA han augmentat per segon any consecutiu. La taxa de pobresa de l\u2019any anterior, el 2001, fou de 11\u20197% i al 2002 ha passat al 12\u20191. Vol dir que 34\u20196 milions, 1\u20197 milions m\u00e9s que l\u2019any passat viuen en condicions de pobresa, i dels quals, quasi 14 milions viuen en condicions de pobresa extrema, 800.000 m\u00e9s que a l\u2019any anterior. El 16\u20197% de nens, 12.100.000, viuen en condicions de pobresa, 400.000 m\u00e9s que l\u2019any anterior.<\/p>\n
\nEl pretext per la invasi\u00f3 de l\u2019Irak, les armes de destrucci\u00f3 massiva, portar la democr\u00e0cia ? raons: petroli i geoestrat\u00e8gia.<\/p>\n
\nPermeteu-me que us digui que tot aix\u00f2 t\u00e9 molt a veure amb el substracte teol\u00f2gic del nacionalsocialisme hitleri\u00e0: la mateixa teologia del poder, la mateixa concepci\u00f3 del messianisme nazi com a Poble Elegit, la mateixa exig\u00e8ncia d’expansionisme com a \u00abespai vital\u00bb, la mateixa voluntat militarista, la mateixa demonitzaci\u00f3 d’un sector de la pr\u00f2pia societat com a encarnaci\u00f3 del mal.<\/p>\n
\nEl fonamentalisme religi\u00f3s ha estat sempre vinculat al Milenarisme i a la mentalitat apocal\u00edptica del Final del M\u00f3n. S\u2019alimenta de la literatura apocal\u00edptica de la B\u00edblia. Isa\u00efes, Ezequiel i Daniel son interpretats en el sentit literal: Yahv\u00e8 lluitant contra les forces del caos, personificades en Satan. T\u00e9 consci\u00e8ncia que es tracta d\u2019una interpretaci\u00f3 global de la hist\u00f2ria en la que els enemics del Poble de D\u00e9u, els que han posat dificultats en la construcci\u00f3 de l\u2019Israel de les Promeses, son tamb\u00e9 els enemics de D\u00e9u. La hist\u00f2ria comporta l\u2019enfrontament continuat entre Yahv\u00e8 i les forces del Mal. El Mal ser\u00e0 ven\u00e7ut i la serp, encarnaci\u00f3 de Satan, ser\u00e0 destruida.<\/p>\n
\nEl silenci de D\u00e9u davant el sofriment del m\u00f3n
\nLa moral i la cultura en aquesta societat de tanta religi\u00f3 i tan silenci de D\u00e9u
\nMem\u00f2ria de D\u00e9u i el model occidental.
\nQuin llenguatge v\u00e0lid per al m\u00f3n d\u2019ara, que faci comprensible D\u00e9u. Quina \u00e9s la funci\u00f3 de la Teologia?<\/p>\n
\nLa mirada inicial de Jes\u00fas no anava dirigida al pecat dels altres sin\u00f3 al sofriment dels altres. Aquesta \u00e9s la met\u00e0fora de tots, absolutament tots els miracles, el paral\u00edtic, el coix, el cec, el lepr\u00f3s, el difunt. Al rev\u00e9s, per ell pecat era provocar el sofriment o negarse a participar en el sofriment dels altres. Dissortadament el discurs cristi\u00e0 sobre D\u00e9u va anar prenent repetidament els trets del poder, de manera que fins al dia d\u2019avui est\u00e0 la sospita de ser la font legitimadora d\u2019alguns dels fonamentalismes pol\u00edtics. En canvi el discurs b\u00edblic sobre D\u00e9u parla del D\u00e9u sensible al sofriment. Es un discurs que t\u00e9 sempre present el sofriment encara que no hi t\u00e9 resposta. Es un discurs sobre D\u00e9u pel qual la hist\u00f2ria no es la hist\u00f2ria dels vencedors sin\u00f3 sobretot la hist\u00f2ria del sofriment.<\/p>\n
\nQu\u00e8 podem o qu\u00e8 hem de fer?<\/p>\n
\nBruce, Steve Fundamentalismo. Alianzaensayo. BCN. 2000
\nGaltung, Johan Fundamentalismo USA. Icaria. BCN. 1999
\nGaraudy, Roger Los integrismos. Gedisa, BCN, 2001
\nGuyatt, Nicholas Encore un si\u00e8cle am\u00e9ricain?. Plan\u00e8te. Belgique 2002
\nJuergensmeyer Au nom de Dieu, ils tuent!. Autrement. Paris 2003.
\nKagan, Robert Poder y Debilidad. Taurus. BCN. 2003.<\/p>\n
\nMohamed, Mah. Il secondo messagio dell\u2019Islam. EMI. Bologna, 2002
\nMoltmann, J\u00fcrgen Teolog\u00eda pol\u00edtica, etica pol\u00edtica. S\u00edgueme. Salm. 1987
\nRoca, Jos\u00e9 M\u00aa. Dios y el destino manifiesto. El VIEJO TOPO n\u00ba.180
\nTodd, Emmanuel Apr\u00e8s l\u2019empire. Gallimard. Paris 2002
\nZaragoza, Jos\u00e9 A. EEUU: Religi\u00f3in y pol\u00edtica. FRONTERA,n\u00ba.21,2002<\/p>\n