Per al Joaqu\u00edn, amb qui vaig llegir per primera vegada el Manifest,<\/p>\n
i de qui he apr\u00e8s \u2013i segueixo aprenent\u2013 tant<\/p>\n
Introducci\u00f3<\/p>\n
El Manifest Comunista \u00e9s, com sabem, una obra de Marx i Engels feta a petici\u00f3 de la Lliga dels Comunistes, tot i que aquest \u00faltim escriuria m\u00e9s tard, humilment, que \u201cel pensament fonamental present a tot el Manifest […] pertany \u00fanicament i exclusivament a Marx\u201d[1]<\/a>. I \u00e9s una obra que pot definir-se com un \u201cprograma del partit, complet, te\u00f2ric i pr\u00e0ctic, adre\u00e7at a la publicitat\u201d[2]<\/a>. Un programa que, amb el temps, acabaria sent \u201cel producte de la literatura socialista dif\u00f3s m\u00e9s \u00e0mpliament, el m\u00e9s internacional, el programa com\u00fa de molts milions d\u2019obrers de tots els pa\u00efsos, de la Sib\u00e8ria fins a Calif\u00f2rnia\u201d[3]<\/a>.<\/p>\n Tanmateix, aquesta definici\u00f3 m\u00e9s o menys coneguda i acceptada per tothom a dia d\u2019avui pot portar a mals entesos si la considerem d\u2019una manera a\u00efllada. I el mateix pot passar, penso, si fem una lectura del Manifest que no vagi m\u00e9s enll\u00e0 del mer text, una lectura que es mantingui atrapada entre el fantasma que recorre Europa de la primera p\u00e0gina i el crit a la uni\u00f3 dels proletaris de tots els pa\u00efsos de l\u2019\u00faltima. Perqu\u00e8, com escrivia el marxista itali\u00e0 Antonio Labriola (1843-1904) en un dels seus assaigs, \u201cla major dificultat per comprendre i continuar el materialisme hist\u00f2ric no es troba en el coneixement dels aspectes formals del marxisme, sin\u00f3 en la possessi\u00f3 de les coses en les quals aquestes formes s\u00f3n immanents\u201d, en la possessi\u00f3 \u201cde les coses que Marx [i en aquest cas tamb\u00e9 Engels] pel seu compte sap i elabora\u201d[4]<\/a>. Per comprendre un text com el Manifest Comunista (i en puritat qualsevol text) \u00e9s necessari entendre els motius i objectius de qui va escriure\u2019l, aix\u00ed com la hist\u00f2ria general en la qual i en relaci\u00f3 amb la qual va ser escrit. En altres paraules, hem de fer-ne una lectura marxista.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual, abans de comen\u00e7ar en aquesta presentaci\u00f3 a resumir i comentar les diferents parts escrites del Manifest \u2013destacant-ne algunes coses que a mi em sembla que tenen un cert inter\u00e8s\u2013, em referir\u00e9 de bon principi a q\u00fcestions com el context envoltant la producci\u00f3 d\u2019un manifest comunista vora el 1848, o com els procediments que van dur a la redacci\u00f3 final d\u2019aquest manifest per part de Marx i Engels.<\/p>\n Ordenar\u00e9, doncs, el discurs en dos blocs separats i successius: context i text. El nostre llenguatge, que \u00e9s lineal, m\u2019obliga a fer-ho aix\u00ed perqu\u00e8 pugui comprendre\u2019s alguna cosa. Per\u00f2 aix\u00f2 suposa una certa dificultat perqu\u00e8 en realitat, escrit i context, o escrit i procediments, no poden mai deslligar-se, sin\u00f3 que estan \u00edntimament connectats i s\u2019articulen els uns amb els altres simult\u00e0niament. Aix\u00f2 ocorre de manera particular en el cas del Manifest Comunista, per altra banda, perqu\u00e8 la unitat entre pr\u00e0ctica i teoria \u00e9s una arrel conscient del projecte marxista, que en el Manifest trobem definit d\u2019una manera especialment clara. Observar la manera concreta com es relacionen tals elements en la producci\u00f3 del Manifest \u00e9s, doncs, tenir l\u2019oportunitat de contemplar com Marx i Engels concebien les relacions entre pr\u00e0ctica i teoria, \u00e9s contemplar la filosofia de la praxi realitzant-se. En part, \u00e9s gr\u00e0cies a aix\u00f2 que Engels pot escriure, al 1888, que \u201cla hist\u00f2ria del Manifest reflecteix amb molta fidelitat la hist\u00f2ria del moviment obrer modern\u201d[5]<\/a>. Per tant, tot i pretendre ordenar la meva presentaci\u00f3 en blocs, ser\u00e0 inevitable que aqu\u00ed i all\u00e0 aquests es contaminin entre ells.<\/p>\n Entenc que el que he dit fins ara \u00e9s una mica abstracte. Espero, per\u00f2, que al llarg de la presentaci\u00f3 pugui fer-se clar el que he volgut dir i que quan hagi acabat pugueu compartir amb mi la meva postura. Sigui com sigui, tindrem una bona estona per discutir: per aclarir dubtes, debatre q\u00fcestions o apuntar el que cregueu convenient.<\/p>\n Or\u00edgens i context de la redacci\u00f3 i publicaci\u00f3 del Manifest<\/p>\n Com he avan\u00e7at, per poder comprendre com va arribar a publicar-se un Manifest del Partit Comunista, al 1848, i per qu\u00e8 els encarregats d\u2019escriure tal manifest van ser Marx i Engels, hem de fixar la nostra mirada necess\u00e0riament anys abans. Perqu\u00e8 la publicaci\u00f3 d\u2019aquest manifest va significar la culminaci\u00f3 d\u2019anys de cohesi\u00f3 i enfortiment de molt diverses forces prolet\u00e0ries, i perqu\u00e8 Marx i Engels no van ser aliens a aquest proc\u00e9s, contr\u00e0riament al que s\u2019ha afirmat a vegades, sin\u00f3 que van participar-ne treballosament, en la teoria i en la pr\u00e0ctica, fins veure\u2019s guanyada l\u2019opini\u00f3 del proletariat europeu.<\/p>\n En efecte, la Lliga dels Comunistes, creada a Londres un any abans de la publicaci\u00f3 del Manifest (juny de 1847), va ser una modesta associaci\u00f3 internacional i secreta de treballadors nascuda a partir de la fusi\u00f3 de diverses agrupacions de l\u2019esquerra europea: franceses, com la Lliga dels Justos \u2013creada al 1836\u2013, alemanyes, com l\u2019Associaci\u00f3 Educativa de Treballadors Alemanys \u2013fundada el 1839\u2013 o belgues, com el Comit\u00e8 Comunista de Correspond\u00e8ncia de Brussel\u00b7les \u2013fundat per Marx i Engels el 1846.<\/p>\n En un principi la majoria d\u2019aquestes agrupacions, formades en general per obrers industrials, artesans i membres de la petita burgesia, tenia orientacions pol\u00edtiques molt diferents i heterog\u00e8nies. Aix\u00f2 era aix\u00ed en part per raons de la seva situaci\u00f3 pol\u00edtica nacional concreta i en part per falta d\u2019una articulaci\u00f3 ideol\u00f2gica coherent. Per posar un exemple, nom\u00e9s a Fran\u00e7a, on durant la d\u00e8cada de 1830 hi regnava la monarquia de Felip d\u2019Orleans, \u201cperseguidora rabiosa de les organitzacions prolet\u00e0ries i, en general, de tot all\u00f2 que signifiqu\u00e9s oposici\u00f3 contra el r\u00e8gim\u201d, a la Lliga dels Justos hi convivien amb dificultat una tradici\u00f3 pol\u00edtica d\u2019organitzacions secretes, atemptats terroristes i conviccions de que \u201cun grapat de conspiradors decidits, amb un auda\u00e7 cop de m\u00e0, eren suficients per fer caure el govern i prendre el poder\u201d; amb \u201cuna mescladissa d\u2019idees, prejudicis, quimeres i sentiments, que tenien el seu principal exponent en el comunisme elemental, artes\u00e0\u201d basat en el sentiment i \u201camb no poques reminisc\u00e8ncies del cristianisme primitiu\u201d \u201cde [Wilhelm] Weitling i en el <<socialisme filos\u00f2fic>>, del qual l\u2019agitador m\u00e9s actiu era Karl Gr\u00fcn, company d\u2019estudis de Marx\u201d[6]<\/a>.<\/p>\n Marx i Engels havien establert contacte amb tots aquests moviments proletaris europeus ja a principis de la d\u00e8cada de 1840, mantenint-hi des de llavors correspond\u00e8ncia ass\u00eddua quan no era possible la relaci\u00f3 directa. Aquest contacte havia sigut facilitat pel fet que ambd\u00f3s havien abandonat des de molt joves, per diferents raons, la seva Alemanya natal, recorrent des de llavors M\u00e0nchester, Par\u00eds, Brussel\u00b7les i, finalment, Londres. I, davant de la falta de congru\u00e8ncia d\u2019aquests moviments, que els enfrontava en grans disputes i, doncs, n\u2019entorpia el desenvolupament, al juliol de 1846 Marx va proposar la realitzaci\u00f3 en algun moment futur d\u2019un congr\u00e9s internacional que redu\u00eds difer\u00e8ncies i \u201caport\u00e9s for\u00e7a i unitat\u201d a la seva \u201cpropaganda\u201d[7]<\/a>. La proposta va ser acceptada i, tenint en compte la necessitat d\u2019aconseguir tant uns fonaments te\u00f2rics m\u00e9s ferms com una definici\u00f3 m\u00e9s estricta d\u2019objectius pr\u00e0ctics comuns, va sol\u00b7licitar-se la col\u00b7laboraci\u00f3 de Marx i Engels.<\/p>\n Tot i aix\u00ed, encara al 1846 els dos amics, aix\u00ed com les seves teories, eren no nom\u00e9s mal coneguts sin\u00f3 tamb\u00e9 poc populars: en general es desconfiava d\u2019aquells \u201ctipus literaris\u201d, com se\u2019ls anomenava despectivament, i no poca gent es queixava de la seva \u201carrog\u00e0ncia intel\u00b7lectual\u201d[8]<\/a>. Per aix\u00f2, tot i haver aconseguit progressos d\u2019integraci\u00f3, en realitzar-se a l\u2019estiu de l\u2019any 1847 el Congr\u00e9s a Londres que finalitzaria amb la fusi\u00f3 de les agrupacions mencionades i la creaci\u00f3 de la Lliga dels Comunistes, Marx nom\u00e9s va poder arribar a una soluci\u00f3 de comprom\u00eds amb la resta de representants del moviment obrer reunits, i es va posposar fins un segon Congr\u00e9s l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019uns Estatuts i programa definitius de la Lliga. \u201cAquest congr\u00e9s ha de ser decisiu, as this time we shall have it all our own way\u201d, escriuria Engels a Marx en una carta del 24 de novembre de 1847. En efecte, en aquest segon Congr\u00e9s, celebrat al desembre de 1847, Marx defensaria entre \u201cacalorades discussions\u201d \u00a0les seves teories en un llarg debat, que duraria 10 dies sencers. \u201cAl final, totes les oposicions van ser ven\u00e7udes i un\u00e0nimement acceptats els nous principis\u201d[9]<\/a>.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, nom\u00e9s en aquest moment, despr\u00e9s d\u2019anys d\u2019organitzaci\u00f3 i debat, va poder-se escriure un manifest que fes p\u00fabliques les doctrines i el programa pol\u00edtic unitaris de la Lliga. I nom\u00e9s en aquest moment Marx i Engels van rebre i acceptar l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019escriure aquest text, pr\u00e8viament \u201cesbossat\u201d col\u00b7lectivament, com es diu en la primera p\u00e0gina del Manifest. Per aix\u00f2 deia al principi que s\u2019ha de contextualitzar que aquesta obra sigui de Marx i Engels, i especialment l\u2019afirmaci\u00f3 d\u2019Engels de que les idees presents en el text siguin nom\u00e9s de Marx[10]<\/a>. En el moment d\u2019escriure\u2019l, les teories de Marx eren compartides pel moviment que havia demanat la seva redacci\u00f3 i eren, doncs, expressi\u00f3 d\u2019aquest. Com escriu Antonio Labriola en un altre text, dedicat al Manifest, en ell no hi trobem estrictament \u201cla seva opini\u00f3 personal [de Marx], sin\u00f3 la doctrina d\u2019un partit\u201d[11]<\/a>.<\/p>\n Aquesta precisi\u00f3 \u00e9s imprescindible per entendre no nom\u00e9s la realitzaci\u00f3 i realitat del Manifest, sin\u00f3 de la mateixa manera, com he dit tamb\u00e9 al principi, el marxisme de Marx, valgui la redund\u00e0ncia. Sense haver-se relacionat pr\u00e8viament amb el moviment de treballadors real que tenia davant seu, Marx mai hauria (i de fet, mai havia) escrit cap manifest. A tot el que s\u2019havia dedicat individualment era a \u201cla cr\u00edtica despietada de tot all\u00f2 existent\u201d, com va dir-li al seu llavors col\u00b7lega Arnold Ruge en una carta l\u2019any 1843. I aix\u00f2, ho feia oposant-se als fil\u00f2sofs ut\u00f2pics que, fins aquell moment, havien \u201ctingut la soluci\u00f3 de tots els enigmes desplegats sobre els seus escriptoris\u201d[12]<\/a>. Perqu\u00e8 per a Marx, quan separats del pensament de masses \u201cels pensadors individuals comencen a criticar les contradiccions socials i a tractar de superar-les mitjan\u00e7ant solucions fant\u00e0stiques que les masses dels obrers nom\u00e9s han d\u2019acceptar, propagar i portar a efecte\u201d solen aconseguir nom\u00e9s la indifer\u00e8ncia i, sobre tot, \u201cde ser origin\u00e0riament una de les palanques del moviment de la classe obrera, es converteixen en un impediment reaccionari immediatament superat pel moviment\u201d.[13]<\/a><\/p>\n Aquesta cr\u00edtica despietada de tot all\u00f2 existent, d\u2019objectius revolucionaris, inclo\u00efa la dels pensadors Saint-Simon (1760-1825), Fourier (1772-1837), Cabet (1788-1856) o Owen (1771-1858). Aquests homes, tot i ser respectats com a cr\u00edtics per Marx i considerats personalitats d\u2019import\u00e0ncia dins la hist\u00f2ria revolucion\u00e0ria, defensaven projectes comunistes unilaterals i, doncs, en \u00faltima inst\u00e0ncia sectaris, perniciosos per l\u2019organitzaci\u00f3 dels treballadors en classe, la destrucci\u00f3 de l\u2019ordre burg\u00e8s i la conquesta del poder per part dels treballadors, que \u00e9s la fi immediata dels comunistes apuntada en el Manifest. Per aix\u00f2 Marx i Engels en rebatien els fonaments te\u00f2rics i en combatien la influ\u00e8ncia entre els obrers arreu, en revistes, diaris o cara a cara, aix\u00ed com feien amb l\u2019estrat\u00e8gia conspiradora igualment unilateral i separada de l\u2019organitzaci\u00f3 org\u00e0nica amb la majoria dels treballadors de Blanqui. Aquesta \u00e9s la funci\u00f3 espec\u00edfica del cap\u00edtol III del Manifest, \u201cLiteratura socialista i comunista\u201d.<\/p>\n Per\u00f2, en canvi, al 1847 Marx acceptava de bon grat treballar, per exemple, junt al cartisme angl\u00e8s, tot i que les seves reivindicacions electorals eren a priori de car\u00e0cter no revolucionari i podia ser considerat \u201cdesordenat\u201d i \u201cenderrerit en el seu desenvolupament\u201d[14]<\/a>; i tampoc tenia inconvenient amb relacionar-se amb el reformisme social-democr\u00e0tic franc\u00e8s. Aix\u00ed, en un discurs, Marx va dir que \u201cels dem\u00f2crates de B\u00e8lgica\u201d, dels quals formava part ell mateix, sentien \u201cque els cartistes d\u2019Anglaterra s\u00f3n els vertaders dem\u00f2crates\u201d[15]<\/a>. I al mateix Manifest, al cap\u00edtol IV, \u201cPosici\u00f3 dels comunistes en relaci\u00f3 amb els diferents partits de l\u2019oposici\u00f3\u201d, podem llegir: \u201cA Fran\u00e7a els comunistes s\u2019uneixen amb el partit social-democr\u00e0tic contra la burgesia conservadora i radical\u201d. Tot plegat, cal matisar, \u201csense renunciar per aix\u00f2 al dret de captenir-se cr\u00edticament davant la fraseologia i les il\u00b7lusions provinents de la tradici\u00f3 revolucion\u00e0ria\u201d.<\/p>\n Aquesta defensa repetida de la democr\u00e0cia i dels projectes que la reivindicaven per part de Marx i Engels, si b\u00e9 amb dist\u00e0ncia cr\u00edtica, es debia al fet que en aquell moment expressaven els interessos immediats de la classe treballadora i participaven de la creaci\u00f3 de moviment massiu popular. La import\u00e0ncia d\u2019aquests moviments \u00e9s tal, de fet, que l\u2019historiador Arthur Rosenberg escrivia a la seva gran obra Democr\u00e0cia i Socialisme: \u201csi es prescindeix del moviment democr\u00e0tic de masses de 1846 i 1847, llavors apareix sense sentit tot l\u2019ensenyament revolucionari marxista. Seria llavors la mateixa situaci\u00f3 que si alg\u00fa especul\u00e9s sobre la millor manera de navegar sense disposar d\u2019aigua\u201d[16]<\/a>. I que, tot i que \u201cel concepte comunisme solia impressionar ja en forma m\u00e9s desagradable, perqu\u00e8 sota ell s\u2019entenia una radical igualaci\u00f3\u201d, \u201color de sang i barricada en tenia llavors solament la democr\u00e0cia\u201d. I, en aquells moments, all\u00f2 important era \u201cper a Marx nom\u00e9s el moviment revolucionari a gran escala, no la qualitat te\u00f2rica de les manifestacions di\u00e0ries\u201d[17]<\/a>.<\/p>\n Dit tot aix\u00f2, per acabar podr\u00edem preguntar-nos: \u00bfper qu\u00e8, doncs, fundar una Lliga dels Comunistes i escriure un Manifest Comunista? Les raons concretes podem trobar-les, en part, en el \u201cdret de captenir-se cr\u00edticament\u201d citat del Manifest, en la necessitat de poder prendre dist\u00e0ncia respecte dels moviments democr\u00e0tics de masses quan es consider\u00e9s necessari; i tamb\u00e9 en el cap\u00edtol II del text, en qu\u00e8 s\u2019expliquen, com veurem, les particularitats del projecte comunista de Marx, compartit pels grups que fundarien la Lliga, enfront dels altres existents. Pero tamb\u00e9 podem trobar l\u2019origen de la decisi\u00f3 d\u2019adoptar aquest adjectiu en l\u2019obra d\u2019Alain Maillard La communaut\u00e9 des \u00c9gaux, on es mostra com el comunisme de Marx no deu el seu nom a les propostes ni personalitats ut\u00f2piques criticades ni tampoc a una invenci\u00f3 seva, sin\u00f3 a un moviment revolucionari existent a les ciutats de Fran\u00e7a en aquells moments, format sobretot per artesans que s\u2019autoanomenaven aix\u00ed i que podia ser considerat ja un \u201cpartit comunista\u201d emergent, en el sentit no redu\u00eft de \u201cformaci\u00f3 particular\u201d, com acabaria sent la Lliga o els partits pol\u00edtics liberals, sin\u00f3 d\u2019una \u201cuni\u00f3 de partisans\u201d, que \u201cpodien ser independents o militar dins grups de propaganda, associacions secretes o p\u00fabliques\u201d[18]<\/a>. Aquest moviment comunista, del que parlava Rosenberg, del que va sorgir la figura de Wilhelm Weitling i que Marx va con\u00e8ixer de primera m\u00e0 en la seva estada a la Par\u00eds vora el 1844, era principalment deutor dels plantejaments radicalment igualitaris de Gracchus Babeuf (1760-1797) i de la Conjura dels Iguals durant la Revoluci\u00f3 Francesa, i estava relacionat amb la Lliga dels Justos, de la qual ja hem parlat. S\u2019articulava, de fons, sota els principis d\u2019igualtat pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social a partir de la comunitat de b\u00e9ns, en una rep\u00fablica universal de propietat col\u00b7lectiva, comunal, nacional i mundial. Amb el temps i a poc a poc, va anar desenvolupant una \u201cen\u00e8rgica reacci\u00f3 contra totes les degeneracions ut\u00f2piques, religioses, prof\u00e8tiques i transcendentals del comunisme\u201d, aix\u00ed com la necessitat d\u2019emancipar-se \u201cde les velles tradicions i formes conspiradores\u201d[19]<\/a>.<\/p>\n Breu resum i comentari de les diferents parts del Manifest<\/p>\n Tenint en compte que no tinc massa temps per parlar, i que ja n\u2019he gastat for\u00e7a, em saltar\u00e9 el comentari dels Pr\u00f2legs, tot i l\u2019inter\u00e8s que tenen per la comprensi\u00f3 del Manifest. A m\u00e9s, cada edici\u00f3 t\u00e9 pr\u00f2legs diferents i en tot cas en comentar\u00edem elements massa disgregats que farien perdre lligam a la presentaci\u00f3. Tampoc far\u00e9 un comentari espec\u00edfic dels diferents punts del cap\u00edtol III, que pot dir-se que ja he presentat en general, per estar molt lligats a la cr\u00edtica que Marx i Engels feien a diferents punts de vista presents en el seu moment hist\u00f2ric; ni del IV, per tenir una llargada de nom\u00e9s una p\u00e0gina. Aix\u00ed doncs, d\u2019aquests pr\u00f2legs i cap\u00edtols, en parlar\u00e9 en endavant, com he fet fins ara, nom\u00e9s de manera auxiliar, en tractar d\u2019altres q\u00fcestions dins del Manifest. I, en tot cas, si voleu discutir-ne res concret, en podem parlar despr\u00e9s de la meva presentaci\u00f3.<\/p>\n Cap\u00edtol I: burgesos i proletaris<\/p>\n El primer cap\u00edtol del Manifest comen\u00e7a amb una an\u00e0lisi hist\u00f2rica de les societats des de l\u2019antiguitat fins la contemporane\u00eftat (1847-8). La tesi que vertebra aquesta an\u00e0lisi es troba ja a la frase amb qu\u00e8 s\u2019obre el text: \u201cla hist\u00f2ria de totes les societats que han existit fins avui, \u00e9s la hist\u00f2ria de les lluites de classes\u201d, \u00e9s a dir, la hist\u00f2ria de les oposicions i opressions entre grups socials organitzats. En el moment d\u2019escriure el Manifest, Marx considera que aquests conflictes entre classes s\u2019han simplificat, en el sentit que, si a l\u2019Antiga Roma trob\u00e0vem conflictes oberts entre patricis, cavallers, plebeus i esclaus, al 1848 la tend\u00e8ncia \u00e9s que s\u2019enfrontin, \u201ccada cop m\u00e9s\u201d, nom\u00e9s dues classes: la burgesia, definida per Engels pel fet de posseir el control dels mitjans de producci\u00f3, i el proletariat, \u00e9s a dir, els treballadors assalariats sense mitjans de producci\u00f3 obligats, per aix\u00f2, a vendre la seva for\u00e7a de treball.<\/p>\n Vull mencionar aqu\u00ed que, contr\u00e0riament al que s\u2019ha dit, Marx mai va universalitzar, fer v\u00e0lida per a tots els moments hist\u00f2rics del capitalisme, la oposici\u00f3 neta, pura, entre burgesos i proletaris. Al Manifest mateix es refereix, com hem dit, nom\u00e9s a una \u201ctend\u00e8ncia\u201d de simplificaci\u00f3 existent en la \u201csocietat burgesa moderna\u201d, societat que podria prendre com a paradigma l\u2019Anglaterra coet\u00e0nia. Aix\u00ed, escriu m\u00e9s endavant: \u201cde totes les classes que avui s\u2019oposen a la burgesia\u201d. I es refereix, en aquest sentit, a \u201cestaments mitjans, el petit comerciant, l\u2019artes\u00e0, el pag\u00e8s\u201d o al \u201csubproletariat (lumpenproletariat)\u201d. En altres obres de Marx, en qu\u00e8 analitza concretament altres societats capitalistes amb una situaci\u00f3 distinta a l\u2019anglesa, com la francesa, Marx afirma que hi conviuen cinc o fins a set classes. D\u2019aqu\u00ed a un moment em referir\u00e9 amb m\u00e9s precisi\u00f3 a all\u00f2 que Marx ent\u00e9n per una classe, i potser llavors s\u2019entendr\u00e0 millor per qu\u00e8 \u00e9s absurd atribuir en Marx una visi\u00f3 de l\u2019organitzaci\u00f3 social capitalista tancada i ahist\u00f2rica que es limiti a l\u2019oposici\u00f3 entre burgesia i proletariat.<\/p>\n Despr\u00e9s, es fa un resum de l\u2019evoluci\u00f3 del mode de producci\u00f3 capitalista, des dels seus or\u00edgens fins l\u2019adveniment de la gran ind\u00fastria i el r\u00e8gim pol\u00edtic liberal-parlamentari-representatiu. Amb gran expressivitat, Marx narra com en aquest \u00faltim estadi el capitalisme ha arribat a desplegar unes \u201cforces de producci\u00f3 m\u00e9s quantioses i grandioses que no havien fet totes les generacions pret\u00e8rites plegades\u201d. En aquest sentit, \u201cla burgesia ha desenvolupat una funci\u00f3 altament revolucion\u00e0ria en la hist\u00f2ria\u201d, universalitzant els seus fruits en extensi\u00f3 i intensi\u00f3: per una banda, el seu r\u00e8gim s\u2019expandeix r\u00e0pidament per tot arreu i \u201ccrea un m\u00f3n a imatge i semblan\u00e7a seva\u201d, subsumint les cultures que troba al seu pas i uniformitzant-les. Amb el capitalisme, cada pa\u00eds queda \u201cdespullat de tot car\u00e0cter nacional\u201d en globalitzar-se les depend\u00e8ncies econ\u00f2miques i l\u2019intercanvi espiritual. Per una altra banda, el capitalisme ha transformat les relacions socials amb una virul\u00e8ncia i radicalitat mai vistes: formes d\u2019organitzar la vida comuna centen\u00e0ries i mil\u00b7len\u00e0ries es dissolen en una \u00e8tica monet\u00e0ria a la qual Marx no estalvia adjectius pejoratius: egoista i individualista, almenys t\u00e9 l\u2019avantatge que ofereix a la vista de tothom una \u201cexplotaci\u00f3 oberta, desvergonyida, directa, \u00e0rida\u201d.<\/p>\n Amb tot aix\u00f2, el car\u00e0cter revolucionari del r\u00e8gim burg\u00e8s es caracteritza tamb\u00e9 a desgrat seu, al Manifest, per la seva propietat de \u201crevolucionar ininterrompudament\u201d l\u2019exist\u00e8ncia, dur-la inevitablement a una \u201ctransformaci\u00f3 constant\u201d. Com li passaria \u201cal bruixot que ja no pot dominar m\u00e9s les forces\u201d que ha provocat, el capitalisme crea crisis peri\u00f2diques i la creaci\u00f3 de masses cada cop m\u00e9s grans d\u2019explotats miserables que, a partir de l\u2019organitzaci\u00f3, Marx i Engels consideren el seu enterramorts necessari. I amb l\u2019auguri de la fi futura del capitalisme, s\u2019acaba el cap\u00edtol.<\/p>\n Del text fins aqu\u00ed podr\u00edem comentar-ne nombroses q\u00fcestions. Per exemple, podr\u00edem aprofundir sobre l\u2019origen del capitalisme[20]<\/a> o debatre la suposici\u00f3 de la necessitat de crisis successives i de la fi del capitalisme i de les societats de classes a mans del proletariat.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0, Marx dedica una quantitat important de p\u00e0gines d\u2019aquest cap\u00edtol a explicar el proc\u00e9s d\u2019\u201corganitzaci\u00f3\u201d o \u201cformaci\u00f3\u201d \u201cen classe\u201d del proletariat. \u00c9s a dir, a explicar el proc\u00e9s a partir del qual els treballadors assalariats es van unint, a poc a poc, per defensar en bloc els seus interessos i oposar-los als burgesos, lluita que crea una vida en com\u00fa nova dels treballadors, no governada segons les l\u00f2giques del capital. Trobo important tractar aquest tema perqu\u00e8 com veurem enlla\u00e7a b\u00e9 amb l\u2019inici del segon cap\u00edtol del Manifest, \u201cproletaris i comunistes\u201d; i perqu\u00e8 cert marxisme, anomenat \u201cvulgar\u201d, ha fet una interpretaci\u00f3 de la \u201cclasse\u201d que difereix de la que podem trobar aqu\u00ed, a Mis\u00e8ria de la filosofia \u2013que Marx havia publicat un any abans d\u2019escriure el Manifest\u2013, o a El 18 Brumari de Llu\u00eds Napole\u00f3 Bonaparte, per exemple. I aquesta interpretaci\u00f3, malauradament, ha sigut durant molt de temps la interpretaci\u00f3 can\u00f2nica de Marx, la que es trobava i es troba en primer lloc tota persona que comen\u00e7a a interessar-se per canviar la seva situaci\u00f3 i la de la societat en qu\u00e8 viu i accedeix, en relaci\u00f3, a la filosofia marxista.<\/p>\n Aix\u00ed, Nicolai Bujarin (1888-1938), representant destacat del marxisme vulgar, ens explica al seu Assaig popular de sociologia marxista que una classe \u201c\u00e9s el conjunt de persones unides per un paper com\u00fa en el proc\u00e9s de producci\u00f3, un conjunt en el que cada membre ocupa la mateixa posici\u00f3 [o \u201crol\u201d] amb respecte a les altres classes en el proc\u00e9s de producci\u00f3\u201d. Les difer\u00e8ncies d\u2019\u201cexist\u00e8ncia\u201d entre les classes oprimides i les opressores, expressades per l\u2019\u201cantagonisme en els ingressos\u201d, determinarien la \u201cconsci\u00e8ncia\u201d de les classes i l\u2019\u201cinter\u00e8s de classe\u201d. Tanmateix, considera Bujarin, pot ser que una \u201cclasse\u201d existeixi \u201ccom un conjunt de persones que desenvolupen un paper determinat en el proc\u00e9s de producci\u00f3 abans que existeixi com una classe amb consci\u00e8ncia de s\u00ed. La classe existeix, per\u00f2 encara no \u00e9s conscient […], per\u00f2 encara no existeix com una for\u00e7a social independent, que compr\u00e8n la seva missi\u00f3, que t\u00e9 consci\u00e8ncia de la seva posici\u00f3 peculiar, de la seva personalitat, de l\u2019hostilitat dels seus interessos amb els de les altres classes.\u201d \u00bfI qui pot fer possible, segons Bujarin, que aquesta classe desenvolupi una consci\u00e8ncia correcta, revolucion\u00e0ria? \u00bfDe qui dep\u00e8n \u201cnecess\u00e0riament\u201d que aquesta classe descobreixi els seus interessos \u201cpermanents, generals, no personals, no gremials ni de grup\u201d? del \u201cpartit\u201d, la \u201cvangu\u00e0rdia\u201d del proletariat que ha de dirigir-lo i guiar-lo com el cap fa amb la resta del cos. I, en \u00faltima inst\u00e0ncia, dels l\u00edders del partit, els m\u00e9s dotats per a la direcci\u00f3[21]<\/a>.<\/p>\n Per\u00f2 vegem qu\u00e8 diu Marx al Manifest:<\/p>\n al principi combaten els treballadors individualment, despr\u00e9s els treballadors d\u2019una f\u00e0brica, despr\u00e9s els treballadors d\u2019una branca laboral en un lloc donat contra el burg\u00e8s individual que els explota directament. […] En aquest estadi els treballadors formen una massa escampada per tot el pa\u00eds i esmicolada per la compet\u00e8ncia. Un agrupament massiu dels obrers no \u00e9s cap conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva pr\u00f2pia uni\u00f3, sin\u00f3 conseq\u00fc\u00e8ncia de la uni\u00f3 de la burgesia, que per a assolir els seus propis fins pol\u00edtics ha de posar en moviment tot el proletariat, mentre encara pot fer-ho. En aquest estadi, doncs, els proletaris no combaten els seus propis enemics, sin\u00f3 els enemics dels seus enemics, les restes de la monarquia absoluta, els grans terratinents, els burgesos no industrials, la petita burgesia. Tot el moviment hist\u00f2ric es troba concentrat, doncs, a les mans de la burgesia; cada vict\u00f2ria que s\u2019aconsegueix aix\u00ed \u00e9s una vict\u00f2ria de la burgesia.<\/p>\n Com podem veure, en aquest moment els proletaris encara no han desenvolupat una organitzaci\u00f3 comuna, coherent, ni uns interessos ni un projecte pol\u00edtic independent de la burgesia. I Marx no parla, encara, de classe prolet\u00e0ria. Segueix Marx: \u201cPer\u00f2 amb el desenvolupament de la ind\u00fastria, el proletariat no solament es multiplica, sin\u00f3 que es concentra en masses m\u00e9s grans, la seva for\u00e7a creix, i aix\u00f2 ho sent cada dia m\u00e9s. Els interessos […] s\u2019identifiquen cada vegada m\u00e9s […]; les condicions individuals entre els obrers i els burgesos prenen cada dia m\u00e9s el car\u00e0cter de col\u00b7lisions entre dues classes.\u201d I aix\u00f2 ocorre, segueix Marx, quan els treballadors comencen \u201ca formar coalicions contra els burgesos\u201d, quan \u201cs\u2019agrupen per tal de defensar els seus salaris\u201d i \u201cfins i tot funden associacions permanents per proveir-se de queviures durant les revoltes eventuals\u201d. Finalment, \u201cnom\u00e9s cal un contacte perqu\u00e8 les m\u00faltiples lluites locals, que tenen arreu el mateix car\u00e0cter, se centralitzin en una lluita nacional, de classes.\u201d S\u2019ha produ\u00eft l\u2019\u201corganitzaci\u00f3 dels proletaris en classe, i amb aix\u00f2 en partit pol\u00edtic\u201d.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, segons Marx la classe no \u00e9s una realitat que preexisteixi donades unes condicions econ\u00f2miques merament objectives, com defensar\u00e0 m\u00e9s tard Bujarin, sin\u00f3 que ha de constituir-se, formar-se a trav\u00e9s de la reuni\u00f3, de l\u2019organitzaci\u00f3 i de la discussi\u00f3 entre subjectes que condueixin a un projecte \u00e8tico-pol\u00edtic unitari independent del burg\u00e8s i en oposici\u00f3 al seu. Vegem-ho a El 18 Brumari de Llu\u00eds Napole\u00f3 Bonaparte, on Marx es refereix als camperols: \u201cEn la mesura que milions de fam\u00edlies viuen sota condicions econ\u00f2miques d\u2019exist\u00e8ncia que les distingeixen per la seva forma de vida, pels seus interessos i per la seva cultura d\u2019altres classes i les oposen a aquestes d\u2019una forma hostil, aquelles formen una classe. Mentre existeix entre els camperols parcel\u00b7laris una articulaci\u00f3 purament local\u201d, \u201csimple suma d\u2019unitats del mateix nom, a la manera com, per exemple, les patates d\u2019un sac formen un sac de patates\u201d, \u201ci la identitat dels seus interessos no engendra entre ells cap comunitat, cap uni\u00f3 nacional i cap organitzaci\u00f3 pol\u00edtica, no formen una classe\u201d[22]<\/a>.<\/p>\n El moment posterior a la constituci\u00f3 del proletariat en classe, vist aquest com l\u2019enterramorts de la burgesia, \u00e9s aquell en qu\u00e8, quan \u201cconquereix el poder pol\u00edtic\u201d, com veurem al cap\u00edtol II i comentarem, s\u2019eleva a \u201cclasse nacional\u201d, aix\u00f2 \u00e9s, a \u201cclasse dominant\u201d o \u201cclasse dirigent de la naci\u00f3\u201d. Aquesta organitzaci\u00f3 del proletariat com a classe dominant o dirigent rep el nom d\u2019\u201cEstat\u201d, que per tant apareix com un concepte no reductible a l\u2019aparell institucional nascut amb el liberalisme, dirigit per part d\u2019un partit i unes elits que poden considerar-se a la vegada representatives i vanguardistes. Al contrari, aquest concepte tal i com l\u2019expressa Marx en aquest punt preveu com a subst\u00e0ncia el teixit organitzat i conscient de treballadors explicat m\u00e9s amunt, que \u00e9s el que, en bloc, esdev\u00e9 dirigent. Una manera de concebre l\u2019Estat que s\u2019acosta a la noci\u00f3 que despr\u00e9s desenvolupar\u00e0 Antonio Gramsci (1891-1937) als seus Quaderns de la pres\u00f3 d\u2019Estat com la uni\u00f3 de la societat civil (o \u201cEstat \u00e8tic\u201d, o \u201csocietat regulada\u201d) i la societat pol\u00edtica. O sigui, \u201chegemonia cuirassada de coerci\u00f3\u201d[23]<\/a>.<\/p>\n Crec que amb aquestes cites queden prou clares les difer\u00e8ncies existents sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la classe (i sobre aquelles q\u00fcestions que se\u2019n deriven) entre els marxismes de Marx i, per exemple, de Bujarin[24]<\/a>. Abans d\u2019acabar aquest cap\u00edtol voldria, no obstant, afegir una altra cosa: que no podem oblidar-nos de quina ha sigut la postura efectiva de Marx que hem vist al primer punt de la presentaci\u00f3. Tot i la seva gran perspectiva pol\u00edtica i elevats coneixements hist\u00f2rics, econ\u00f2mics o filos\u00f2fics, Marx no va pretendre mai situar-se respecte del moviment com una vangu\u00e0rdia en el sentit vertical i dirigista de Bujarin, com un l\u00edder inflat amb la convicci\u00f3 que d\u2019ell i la seva consci\u00e8ncia superior dep\u00e8n necess\u00e0riament l\u2019esdevenir del proletariat. Al contrari, en la pr\u00e0ctica i en les reflexions te\u00f2riques que es deriven d\u2019aquesta Marx milita com un m\u00e9s dins del moviment per tal d\u2019organitzar-lo. Perqu\u00e8, tal i com explica Engels al pr\u00f2leg a l\u2019edici\u00f3 anglesa de 1888, Marx considera que \u201cel desenvolupament intel\u00b7lectual de la classe obrera\u201d \u201chavia de produir-se necess\u00e0riament a trav\u00e9s de l\u2019acci\u00f3 unida i de la discussi\u00f3 en com\u00fa\u201d i que l\u2019\u201cemancipaci\u00f3 de la classe obrera ha de ser obra de la mateixa classe obrera\u201d[25]<\/a>. Seguim, doncs, trobant aqu\u00ed la identitat entre all\u00f2 escrit en el Manifest i la vida pol\u00edtica de Marx. I ho seguirem trobant en el proper cap\u00edtol, \u201cproletaris i comunistes\u201d.<\/p>\n Cap\u00edtol II: proletaris i comunistes<\/p>\n I \u00e9s que aquest cap\u00edtol comen\u00e7a amb algunes de les l\u00ednies on s\u2019expressen amb m\u00e9s concisi\u00f3 els fonaments filos\u00f2fics del marxisme, que a hores d\u2019ara ja haur\u00edem de sentir com una cosa familiar, no estranya. Llegim:<\/p>\n els comunistes no s\u00f3n cap partit especial enfront dels altres partits obrers. No tenen cap inter\u00e8s diferent dels interessos de tot el proletariat. No presenten cap principi especial segons el qual vulguin modelar el moviment proletari. Els comunistes nom\u00e9s es diferencien de la resta dels partits proletaris pel fet que per un costat fan ressaltar i fan valer en les diferents lluites nacionals dels proletaris els interessos comuns, independents de la nacionalitat, del conjunt del proletariat, i per un altre costat, perqu\u00e8 en els diferents estadis d\u2019evoluci\u00f3 per qu\u00e8 passa la lluita entre el proletariat i la burgesia representen sempre els interessos de la totalitat del moviment. En la pr\u00e0ctica, doncs, els comunistes s\u00f3n la part m\u00e9s decidida dels partits obrers de tot el m\u00f3n, i la que sempre empeny endavant; en la teoria avantatgen la resta de la massa prolet\u00e0ria perqu\u00e8 tenen una visi\u00f3 de les condicions, del proc\u00e9s i dels resultats generals del moviment obrer. El fi immediat dels comunistes \u00e9s id\u00e8ntic al de tots els altres partits proletaris: formaci\u00f3 del proletariat en classe, desfeta del domini burg\u00e8s, conquesta del poder pol\u00edtic pel proletariat. Els principis te\u00f2rics dels comunistes no reposen de cap de les maneres en idees, en principis que hagin estat inventats o descoberts per aquest o b\u00e9 aquell reformador del m\u00f3n. Nom\u00e9s s\u00f3n expressi\u00f3 general de relacions reals d\u2019una lluita de classes existent, d\u2019un moviment hist\u00f2ric que es desenvolupa davant els nostres propis ulls.[26]<\/a><\/p>\n En aquestes l\u00ednies se\u2019ns mostra de manera evident com el projecte comunista de Marx no pret\u00e9n dissenyar un futur nascut del seu cap i separat dels interessos i les voluntats de la majoria de treballadors, sin\u00f3 ajudar a aquests en els seus diferents moviments, emp\u00e8nyer-los, a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica i de la reflexi\u00f3 sobre la pr\u00e0ctica, cap a la seva organitzaci\u00f3 en classe i cap a la conquesta del poder, que al final del cap\u00edtol s\u2019expressa, ja ho hem mencionat, com \u201cel pas ascensional del proletariat a classe dominant, la conquesta de la democr\u00e0cia\u201d.<\/p>\n Trobem en tals l\u00ednies, a la vegada, una cr\u00edtica que serveix tant contra les teories vanguardistes criticades de cert marxisme posterior a Marx com contra les figuracions del comunisme ut\u00f2pic al que es va enfrontar en vida i que ja hem mencionat. Tot i que de manera ir\u00f2nica, en algunes edicions del Manifest podem veure de nou lligats marxisme vulgar o vanguardista, i utopisme. Es tracta de quelcom m\u00e9s que una curiositat que ha destacat Joaqu\u00edn Miras a De Marx i el marxisme. Ocorre en el cap\u00edtol III, a l\u2019inici del punt que Marx dedica a criticar el socialisme i el comunisme cr\u00edtico-ut\u00f2pics. Escriu Marx: \u201caqu\u00ed no parlem de la literatura que en totes les grans revolucions modernes ha expressat les reivindicacions del proletariat (escrits de Babeuf, etc.)\u201d. \u00c9s a dir, que Marx no considera ut\u00f2pic a Babeuf, revolucionari comunista franc\u00e8s executat l\u2019any 1797, perqu\u00e8 va actuar ni m\u00e9s ni menys que com marca el Manifest: expressant i donant cos al moviment proletari. I, tanmateix, en algunes edicions del Manifest podem llegir una nota al peu que avisa al lector: \u201cBabeuf, Francesc Noel (\u00e0lies Gracchus) (1760-1797): revolucionari franc\u00e8s, destacat representant del comunisme ut\u00f2pic\u201d[27]<\/a>. Aquesta contradicci\u00f3 tan flagrant refor\u00e7a el que he dit fins ara en mostrar com d\u2019allunyats estan Marx i alguns dels seus seguidors posteriors, que creuen que el que ells solen anomenar \u201cmaterialisme hist\u00f2ric\u201d o \u201cdial\u00e8ctic\u201d \u00e9s l\u2019\u00fanic coneixement objectiu i veritable, i que tothom que no el comparteix (Babeuf no podia fer-ho, perqu\u00e8 en morir Marx encara no havia nascut) posseeix un coneixement fals, burg\u00e8s o ut\u00f2pic, o, simplement, una falta de coneixement. Marx criticaria diferents aspectes del comunisme de Babeuf en diversos textos, per\u00f2 no el va considerar mai ut\u00f2pic.<\/p>\n Tot aix\u00f2 tamb\u00e9 ens ajuda a interpretar el paper de les 10 mesures, program\u00e0tiques, del final del cap\u00edtol. En efecte, al principi de la presentaci\u00f3 hem q\u00fcestionat el car\u00e0cter program\u00e0tic del Manifest. No ho f\u00e8iem negant la seva exist\u00e8ncia, ni negant la possibilitat o conveni\u00e8ncia de que un moviment es doti a s\u00ed mateix, en cert moment, d\u2019un programa. Ho f\u00e8iem perqu\u00e8 en ocasions el programa del Manifest i el Manifest com a programa s\u2019han interpretat com una lletra sagrada, com una forma dels Deu Manaments cat\u00f2lics. En la mateixa edici\u00f3 del Manifest Comunista on podem trobar la caracteritzaci\u00f3 de Babeuf com un ut\u00f2pic llegim a la presentaci\u00f3: \u201cel programa que defensem els marxistes davant la crisi es basa en l\u2019expropiaci\u00f3 de la banca i els grans monopolis per tal de posar-los sota el control democr\u00e0tic dels treballadors. […] Aquest \u00e9s el programa que defensaven Marx i Engels quan van publicar una de les seves obres m\u00e9s importants. I aquest \u00e9s l\u2019\u00fanic programa realista que pot portar la pau i el benestar per al conjunt de la humanitat\u201d[28]<\/a>. Qui escriu i publica aix\u00f2, de forma descontextualitzada, no es planteja que no existir\u00e0 sempre i a tot arreu un moviment organitzat de treballadors que es proposi aquest objectiu, o que tingui la capacitat efectiva de dur-lo a terme; oblida tot el que hem mencionat al principi d\u2019aquesta presentaci\u00f3 que va fer possible l\u2019escriptura de les idees presents en el Manifest, aix\u00ed com la pr\u00e0ctica de Marx; i no t\u00e9 en compte el que hem citat del Cap\u00edtol II. Tampoc sembla tenir present que ja al 1872, en el seu pr\u00f2leg, Marx i Engels escrivien que no donaven \u201ccap especial import\u00e0ncia a les mesures revolucion\u00e0ries proposades al final del cap\u00edtol II\u201d, i que \u201caquest passatge s\u2019hauria de redactar altrament en molts aspectes\u201d \u201cdavant l\u2019immens desenvolupament de la gran ind\u00fastria\u201d, per\u00f2 tamb\u00e9 \u201cparal\u00b7lelament a l\u2019organitzaci\u00f3 de la classe obrera\u201d. Aix\u00ed doncs, paradoxalment, aquest tipus de marxisme corre el risc de fer-se, ell mateix, te\u00f2ricament ut\u00f2pic i pr\u00e0cticament sectari[29]<\/a>.<\/p>\n Amb el que us he explicat fins ara he esgotat gaireb\u00e9 tot el temps que tenia per parlar, i no obstant queden molts temes interessants per mencionar, d\u2019aquest cap\u00edtol \u2013la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019abolici\u00f3 de la propietat privada o burgesa, la de la fam\u00edlia i la dona, la de la dictadura del proletariat\u2013 o del Manifest en general. En tot cas, tenint en compte els dies d\u2019excepcionalitat que vivim al nostre pa\u00eds (considerem aquest Catalunya o Espanya), crec que pot ser d\u2019inter\u00e8s que us doni la meva opini\u00f3 sobre com tracta i ent\u00e9n Marx la q\u00fcesti\u00f3 nacional al Manifest Comunista, on podem trobar-hi aquelles expressions famos\u00edssimes: \u201cels obrers no tenen p\u00e0tria\u201d i \u201cproletaris del m\u00f3n, uniu-vos!\u201d. A m\u00e9s, com hem vist i veurem la nacional \u00e9s en Marx una q\u00fcesti\u00f3 estretament lligada amb la de la classe, que ja hem analitzat abans.<\/p>\n Comen\u00e7o amb potser el fet m\u00e9s evident, perqu\u00e8 ja l\u2019hem mencionat i per repetit en el Manifest, i que a la vegada crec que \u00e9s, tamb\u00e9, el m\u00e9s important: la perspectiva i voluntat radicalment internacionalistes del projecte comunista. En efecte, com hem llegit una mica m\u00e9s amunt, Marx escriu al cap\u00edtol II que \u201cels comunistes nom\u00e9s es diferencien de la resta dels partits proletaris pel fet que per un costat fan ressaltar i fan valer en les diferents lluites nacionals dels proletaris els interessos comuns, independents de la nacionalitat, del conjunt del proletariat\u201d. Una idea que es repeteix al cap\u00edtol IV: \u201cels comunistes treballen arreu per la uni\u00f3 i l\u2019entesa dels partits democr\u00e0tics de tots els pa\u00efsos\u201d. I ja hem repassat els esfor\u00e7os de Marx durant la d\u00e8cada de 1840 per unir les forces d\u2019esquerra d\u2019Europa en un projecte com\u00fa. Uns esfor\u00e7os que no es deturaran, per altra banda, i que duran a Marx, l\u2019any 1864, a ser l\u2019escollit per escriure els Estatuts Generals de l\u2019AIT, l\u2019Associaci\u00f3 Internacional de Treballadors. De fet, al Manifest es conclou que \u201cl\u2019acci\u00f3 unida, almenys dels pa\u00efsos civilitzats [sic], \u00e9s una de les primeres condicions del seu alliberament\u201d. Per tant, l\u2019internacionalisme \u00e9s considerat un dels elements m\u00e9s imprescindibles per al triomf del proletariat.<\/p>\n Apuntat aix\u00f2, caldria veure qu\u00e8 ent\u00e9n Marx per naci\u00f3. A simple vista, podr\u00edem pensar que amb el concepte es refereix a la nacionalitat: al territori de naixement d\u2019una persona que, en el present, es produeix dins dels l\u00edmits fronterers d\u2019un estat-naci\u00f3. I, en alguns moments, \u00e9s cert, Marx utilitza l\u2019expressi\u00f3 en aquest sentit. Per exemple, quan al cap\u00edtol I escriu que el capitalisme \u201camb gran sentiment dels reaccionaris ha sostret a la ind\u00fastria la seva base nacional\u201d, i que \u201cles antiqu\u00edssimes ind\u00fastries nacionals han estat anorreades i ho seran cada dia m\u00e9s\u201d \u201cper ind\u00fastries que ja no elaboren m\u00e9s mat\u00e8ries primeres aut\u00f2ctones, sin\u00f3 mat\u00e8ries primeres pertanyents als pa\u00efsos m\u00e9s remots\u201d.<\/p>\n Per\u00f2 si analitzem amb una mica de cura el text, de seguida veiem que la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complexa, d\u2019una forma fins i tot desconcertant. Al Cap\u00edtol II podem llegir que, \u201cEncara que no ho sigui pel seu contingut, la lluita del proletariat contra la burgesia \u00e9s, en primer lloc i per la seva forma, una lluita nacional. En primer lloc el proletariat de cada pa\u00eds ha d\u2019acabar, \u00e9s clar, amb la seva pr\u00f2pia burgesia\u201d. En aquest fragment trobem dues precisions sobre la lluita nacional, que pot ser-ho \u201cper la seva forma\u201d i \u201cpel seu contingut\u201d. Trobem aquesta diferenciaci\u00f3, de nou, en un text de Marx de 1875, Glosses marginals al Programa de Gotha. All\u00e0, hi escriu: \u201c\u00c9s clar que, per tal de poder lluitar realment, cal que la classe obrera s\u2019organitzi, com a classe, a casa seva i que el territori nacional sigui l\u2019escenari immediat de la seva lluita. Tenint en consideraci\u00f3 tot aix\u00f2, la seva lluita de classe \u00e9s nacional, no segons el contingut, sin\u00f3, com diu el Manifest Comunista, <<segons la forma>>\u201d[30]<\/a>.<\/p>\n Per tant, per a Marx hi hauria una noci\u00f3 de la naci\u00f3 que es limitaria a designar els l\u00edmits fronterers de l\u2019Estat-naci\u00f3 burg\u00e8s, espai de lluita immediat del proletariat, i una altra que la transcendiria. Aquesta segona noci\u00f3 de la naci\u00f3, amb contingut, seria la que Marx fa servir quan escriu, com hem vist m\u00e9s amunt, que \u201cEl proletariat, pel fet que ha de conquerir en primer lloc el domini pol\u00edtic, ha d\u2019elevar-se a classe nacional i ha de constituir-se ella mateixa en naci\u00f3\u201d. En aquest cas, naci\u00f3 seria un concepte eminentment pol\u00edtic, i inseparable d\u2019aquella classe en possessi\u00f3 del poder. \u00c9s en aquest sentit que \u201cels obrers no tenen p\u00e0tria\u201d: el proletariat nom\u00e9s tindr\u00e0 naci\u00f3 plena quan s\u2019organitzi com a classe i passi a governar-se efectivament.<\/p>\n M\u2019atreveixo a dir que aquesta diferenciaci\u00f3 entre naci\u00f3 \u201cper la seva forma\u201d i \u201cpel seu contingut\u201d, oposada al liberalisme, t\u00e9 ecos en la tradici\u00f3 pol\u00edtica republicana des d\u2019Arist\u00f2til i que \u00e9s visible, especialment, en la civilitzaci\u00f3 romana. Explica el fil\u00f2sof republic\u00e0 contemporani Maurizio Viroli: \u201cels romans feien servir dues paraules diferents: patria i natio. Patria es referia a \u201cres publica\u201d, la constituci\u00f3 pol\u00edtica, les lleis, la manera de viure derivada d\u2019aquestes (i per tant tamb\u00e9 una cultura). Natio indica el lloc de naixement i all\u00f2 que li va unit, com l\u2019\u00e8tnia i la llengua\u201d[31]<\/a>. Aix\u00ed, per exemple, Cicer\u00f3 escriu a Les lleis: \u201cTots els ciutadans […] tenen, aix\u00ed ho crec jo, dues p\u00e0tries, una natural i una altra pol\u00edtica […] aix\u00ed nosaltres considerem com la p\u00e0tria aquella en qu\u00e8 hem nascut, i la que ens ha rebut. Per\u00f2 \u00e9s necessari estimar sobre tot la que ens acull a tots els ciutadans sota el nom de Rep\u00fablica\u201d[32]<\/a>. La natio romana o \u201cp\u00e0tria natural\u201d s\u2019acostaria a la naci\u00f3 formal de Marx, mentre que la patria pr\u00f2piament dita o \u201cp\u00e0tria pol\u00edtica\u201d tindria a veure amb la naci\u00f3 amb contingut. I Marx donaria, com Cicer\u00f3, prioritat a la segona.<\/p>\n Aix\u00ed, acaba Marx: un cop conquerit el poder, el proletariat \u201cencara \u00e9s nacional, tot i que no ho sigui en el sentit de la burgesia\u201d. I no ho \u00e9s en el sentit de la burgesia perqu\u00e8 la burgesia basa el contingut de la seva naci\u00f3 en l\u2019explotaci\u00f3 i en la lluita contra d\u2019altres nacions \u2013justificades en ocasions, en la seva expressi\u00f3 nacionalista, a trav\u00e9s de l\u2019exaltaci\u00f3 mistificadora d\u2019elements propis de la natio, com la llengua, que difuminen les lluites de classes dins de cada pa\u00eds i separen els treballadors. Mentre que el projecte comunista, com s\u2019ha dit, pret\u00e9n unir els proletariats de tot el m\u00f3n i, per tant, intenta en tot moment dissoldre les oposicions entre les nacions. Per\u00f2 aix\u00f2 demana de la consci\u00e8ncia que la subst\u00e0ncia, el contingut de la naci\u00f3 es troba en el domini de classe, en l\u2019hegemonia i, doncs, que \u201cen la mesura en qu\u00e8 s\u2019aboleix l\u2019explotaci\u00f3 d\u2019un individu per l\u2019altre, s\u2019aboleix tamb\u00e9 l\u2019explotaci\u00f3 d\u2019una naci\u00f3 per l\u2019altra. Amb la desaparici\u00f3 de l\u2019antagonisme de les classes a l\u2019interior de la naci\u00f3 cessa tamb\u00e9 l\u2019hostilitat de les nacions entre elles.\u201d<\/p>\n Aquesta manera de concebre la naci\u00f3 potser pugui ajudar a entendre la defensa de la independ\u00e8ncia de Pol\u00f2nia mantinguda al Manifest, naci\u00f3 que durant el segle XIX va trobar-se sotmesa al poder de l\u2019imperi tsarista rus. Aquesta defensa no interessaria \u201cnom\u00e9s al poble polon\u00e8s, sin\u00f3 a tots i cadascun de nosaltres\u201d: \u201cels obrers de la resta d\u2019Europa necessiten tant com els mateixos obrers polonesos la independ\u00e8ncia de Pol\u00f2nia\u201d, escriuria Engels al pr\u00f2leg a l\u2019edici\u00f3 polonesa de 1892. I aix\u00f2, perqu\u00e8 \u201cuna sincera col\u00b7laboraci\u00f3 internacional de les nacions europees nom\u00e9s \u00e9s possible si cada una d\u2019aquestes nacions \u00e9s completament aut\u00f2noma a casa seva\u201d. I perqu\u00e8 \u201cla noblesa no ha sabut mantenir ni reconquerir la independ\u00e8ncia de Pol\u00f2nia, i ara, aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s, si m\u00e9s no, indiferent a la burgesia. […] Nom\u00e9s el jove proletariat polon\u00e8s pot conquerir-la.\u201d Tamb\u00e9 al final del Manifest, publicat gaireb\u00e9 cinquanta anys abans d\u2019aquest pr\u00f2leg, trobem una certa defensa de la independ\u00e8ncia de Pol\u00f2nia: \u201centre els polonesos, els comunistes sostenen el partit que posa com a condici\u00f3 de l\u2019alliberament nacional una revoluci\u00f3 agr\u00e0ria, el mateix partit que realitz\u00e0 la insurrecci\u00f3 de Crac\u00f2via el 1846\u201d. Aquesta defensa, doncs, no pot deslligar-se de la necessitat b\u00e0sica d\u2019autonomia de les nacions, condici\u00f3 per a la possibilitat d\u2019uni\u00f3 internacionalista entre treballadors; per\u00f2 tampoc del fet que el projecte de constituci\u00f3 en naci\u00f3 de Pol\u00f2nia es trob\u00e9s encap\u00e7alada per les classes populars poloneses i no per les seves elits, a m\u00e9s de tenir com a condici\u00f3 la revoluci\u00f3 agr\u00e0ria; i, finalment, del fet que la naci\u00f3 opressora era l\u2019imperi autocr\u00e0tic tsarista, la m\u00e9s reaccion\u00e0ria de tota Europa.<\/p>\n [1]<\/a> Al pr\u00f2leg a l\u2019edici\u00f3 alemanya de 1883 del Manifest, escrit immediatament despr\u00e9s de la mort de Marx.<\/p>\n [2]<\/a> Per exemple, com ho fan els seus autors al pr\u00f2leg a l\u2019edici\u00f3 alemanya de 1872 del Manifest.<\/p>\n [3]<\/a> Paraules d\u2019Engels al pr\u00f2leg a la quarta edici\u00f3 alemanya de 1890 del Manifest.<\/p>\n [4]<\/a> En la \u201cCarta X\u201d de Filosofia i socialisme. Existeixen diverses edicions on-line. Per exemple, a http:\/\/www.elsarbresdefahrenheit.net\/documentos\/obras\/1455\/ficheros\/filosofiaysocialimo.pdf<\/a>.<\/p>\n [5]<\/a> En el pr\u00f2leg a l\u2019edici\u00f3 anglesa de 1888 del Manifest.<\/p>\n [6]<\/a> Totes les cites s\u00f3n extretes de la \u201cIntroducci\u00f3 hist\u00f2rica\u201d que Wenceslao Roces va preparar per al Manifest Comunista. Es troba disponible on-line a: http:\/\/www.wenceslaoroces.org\/arc\/roces\/pro\/intman.htm<\/a>.<\/p>\n [7]<\/a> L\u2019expressi\u00f3 est\u00e0 extreta de la biografia de David Mclellan (1983): Karl Marx. Su vida y sus ideas. Barcelona, Cr\u00edtica. P\u00e0g. 199.<\/p>\n [8]<\/a> De nou, trobem la cita a l\u2019ob. cit. de Mclellan, a la p\u00e0g. 199. A la ob. cit. de Roces hi trobem tamb\u00e9 m\u00e9s informaci\u00f3 sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n [9]<\/a> Al respecte, pot consultar-se l\u2019obra Marx i Engels, de David Riazanof (\u201cQuarta confer\u00e8ncia\u201d, p\u00e0g. 23). Disponible on-line a http:\/\/www.nodo50.org\/ciencia_popular\/articulos\/Riazanov.pdf<\/a>. Tamb\u00e9 explica el proc\u00e9s Mclellan a la seva ob. cit., p\u00e0g. 205.<\/p>\n [10]<\/a> Si b\u00e9 sembla que la redacci\u00f3 final seria de Marx, a parer d\u2019estudiosos com Mclellan, Riazanov o N\u00e9stor Kohan. Aquest \u00faltim explica que seria una prova de l\u2019escriptura de Marx, m\u00e9s enll\u00e0 de les particularitats estil\u00edstiques que el diferencien dels textos d\u2019Engels, el fet que a l\u2019inici es parli del \u201cfantasma\u201d del comunisme, imatge provinent del Hamlet de Shakespeare, un autor que entusiasmava a Marx. Veure la p\u00e0gina 7 de l\u2019edici\u00f3 on-line: http:\/\/www.rebelion.org\/docs\/127255.pdf<\/a>.<\/p>\n [11]<\/a> Labriola, A. (1973): El Manifiesto comunista de Marx y Engels. Barcelona, Ed. Roca. P\u00e0g. 22.<\/p>\n [12]<\/a> La carta pot llegir-se a internet a https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/m-e\/cartas\/m09-43.htm<\/a>.<\/p>\n [13]<\/a> La cita prov\u00e9 del text \u201cLes preteses escissions de la Internacional\u201d, escrit l\u2019any 1872, i disponible a https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/m-e\/1870s\/lpee72s.htm<\/a>. Per\u00f2 d\u2019aqu\u00ed una estona veurem com aquesta realitat \u00e9s present de forma indubtable en el text del Manifest. I tamb\u00e9 veurem com, tanmateix, cert marxisme s\u2019hi ha oposat, contradient al fer-ho, conscientment o no, les paraules i la filosofia de Marx (en el cas de les diferents interpretacions de Babeuf de manera clar\u00edssima).<\/p>\n [14]<\/a> Aix\u00ed defineixen el moviment, respectivament, Antonio Labriola, en el seu text sobre el Manifest, ob. Cit., p\u00e0g. 23; i David Riazanof, en les seves \u201cNotes aclarat\u00f2ries\u201d al Manifest Comunista. Veure VV.AA. (1949): Biograf\u00eda del Manifiesto Comunista. Editorial M\u00e9xico, S.A. P\u00e0g. 283. Disponible on-line a http:\/\/www.elsarbresdefahrenheit.net\/documentos\/obras\/2769\/ficheros\/Biografi_a_del_Manifiesto_Comunista.pdf<\/a>.<\/p>\n [15]<\/a> Rosenberg, A. (1966): Democracia y socialismo. Buenos Aires, Claridad. P\u00e0g. 69.<\/p>\n [16]<\/a> Rosenberg, A., ob. cit., \u00a0P\u00e0g. 62.<\/p>\n [17]<\/a> Rosenberg, A., ob. cit., p\u00e0gs. 38 i 64 respectivament.<\/p>\n [18]<\/a> Maillard, A. (1999): La communaut\u00e9 des \u00c9gaux. Le communisme n\u00e9o-babouviste dans la France des ann\u00e9s 1840. Par\u00eds, Editions Kim\u00e9. P\u00e0g. 9. Sobre l\u2019origen artesanal d\u2019aquest moviment comunista franc\u00e8s, a les p\u00e0gina 84 i 78, respectivament, podem llegir que cal \u201cbuscar les possibles \u00e0ncores del somni comunitari en les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques i humanes de la destrucci\u00f3 capitalista de l\u2019artesanat. Les amenaces de fallida, d\u2019expropiaci\u00f3 i de proletaritzaci\u00f3 han suscitat moviments de revolta i l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una consci\u00e8ncia de classe. No \u00e9s dins d\u2019aquest quadre psico-pol\u00edtic que l\u2019ideal comunista neo-babuvista ha pogut ren\u00e9ixer?\u201d. I, en el mateix sentit: \u201cSens dubte, aquest tipus de consci\u00e8ncia de classe no hagu\u00e9s pogut n\u00e9ixer m\u00e9s que en artesans. No havien conegut una certa independ\u00e8ncia econ\u00f2mica, si no la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019aquesta independ\u00e8ncia, emblem\u00e0tica dins la petita producci\u00f3 mercantil, per sentir-se desposse\u00efts del seu treball i privats dels seus drets?\u201d.<\/p>\n [19]<\/a> Roces, W., ob. cit. P\u00e0g. 44.<\/p>\n [20]<\/a> Al respecte, en paral\u00b7lel al Manifest, \u00e9s necessari llegir el cap\u00edtol XXIV de El Capital, \u201cL\u2019anomenada acumulaci\u00f3 origin\u00e0ria\u201d.<\/p>\n [21]<\/a> Les notes estan extretes de Bujarin, N. I. (1974): Teor\u00eda del materialismo hist\u00f3rico. Madrid, Siglo XXI. Concretament del cap\u00edtol VIII, \u201cLas clases y la lucha de clases\u201d.<\/p>\n [22]<\/a> Marx, K. (1992): Las luchas de clases en Frania de 1848 a 1850 \/ El Dieciocho brumario de Luis Bonaparte. Madrid, Espasa Calpe. P\u00e0g. 312.<\/p>\n [23]<\/a> Gramsci, A. (1984): Cuadernos de la c\u00e1rcel. T. 3. M\u00e9xico, D. F., Ediciones Era. P\u00e0g. 76. El company d\u2019EspaiMarx Joan Tafalla m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3 sobre la continu\u00eftat entre l\u2019an\u00e0lisi del desenvolupament de la classe en el Manifest i en el Quadern 25 de Gramsci, \u201cAl margen de la historia (Historia de los grupos sociales subalternos)\u201d. Es troba a Gramsci, A. (2000): Cuadernos de la c\u00e1rcel. T. 6. M\u00e9xico, D. F., Ediciones Era. En faig menci\u00f3 i animo a la lectura d\u2019aquest \u00faltim text, que a m\u00e9s aporta una perspectiva d\u2019inter\u00e8s pel que fa als pensadors ut\u00f2pics moderns. Per altra banda, tamb\u00e9 Lenin s\u2019acostaria a aquesta tradici\u00f3 en escriure al 1910 que \u201cdes del punt de vista del marxisme, la classe que nega o no compr\u00e8n la idea de l\u2019hegemonia no \u00e9s una classe \u2013o no \u00e9s encara una classe\u2013, sin\u00f3 un gremi o una suma de diversos gremis\u201d. A \u201cEl marxisme i Nasha Zarya\u201d, disponible on-line en angl\u00e8s a https:\/\/www.marxists.org\/archive\/lenin\/works\/1911\/jan\/22b.htm<\/a>.<\/p>\n [24]<\/a> Sobre la famosa i mal interpretada distinci\u00f3 de Marx entre classe en s\u00ed i classe per a s\u00ed a Mis\u00e8ria de la filosof\u00eca, utilitzada per Bujarin per defensar la seva interpretaci\u00f3 de la classe, llegeixi\u2019s per exemple l\u2019apartat dedicat al Manifest Comunista dins De Marx y el marxismo, de Joaqu\u00edn Miras. Disponible on-line a http:\/\/www.elsarbresdefahrenheit.net\/documentos\/obras\/2329\/ficheros\/Propuesta_de_lecturas_Joaquin.pdf<\/a>.<\/p>\n [25]<\/a> A m\u00e9s, existeix una carta demolidora en el mateix sentit escrita per Marx i Engels l\u2019any 1879: \u201cQuan la Internacional va formar-se, vam formular expressament el crit de batalla: l\u2019emancipaci\u00f3 de la classe obrera ha de ser aconseguida pels propis obrers. No podem, doncs, cooperar amb gent que diu obertament que als obrers els manca l\u2019adequada educaci\u00f3 per a emancipar-se a s\u00ed mateixos y han de ser alliberats de tot pels grans i petits burgesos filantrops\u201d. Fragment extret de l\u2019ob. cit. de Mclellan (p\u00e0g. 503).<\/p>\n [26]<\/a> Si aquest \u00faltim punt resulta una mica abstracte, potser quedi m\u00e9s clar si es posa en paral\u00b7lel a aquesta cita, extreta d\u2019un text de 1860 (Herr Vogt) en qu\u00e8 Marx es refereix retrospectivament al seu paper durant la creaci\u00f3 de la Lliga dels Comunistes: \u201cla nostra feina no era la realitzaci\u00f3 de cap sistema ut\u00f2pic, sin\u00f3 la participaci\u00f3 conscient en el proc\u00e9s hist\u00f2ric de la revoluci\u00f3 social que estava tenint lloc davant dels nostres ulls\u201d. Citat a l\u2019ob. cit. de Mclellan (p\u00e0g. 185). Tamb\u00e9 pot ser d\u2019utilitat aquesta altra cita, provinent de La ideologia alemanya, de 1845 i escrit en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Engels: \u201cEl comunisme no \u00e9s per a nosaltres ni un estat que calgui crear, ni un ideal sobre el qual haur\u00e0 de reglamentar-se la realitat. Nosaltres anomenem comunisme el moviment real que aboleix l\u2019estat actual. Les condicions d\u2019aquest moviment s\u00f3n resultants de premisses existents en l\u2019actualitat\u201d. A Marx, K. I F. Engels (1969): La ideologia alemanya. Feuerbach. Barcelona, Edicions 62. P\u00e0g. 39.<\/p>\n [27]<\/a> Per exemple, a l\u2019edici\u00f3 del Sindicato de Estudiantes \u2013 Fundaci\u00f3n Federico Engels. Disponible on-line a http:\/\/www.sindicatodeestudiantes.net\/images\/pdf\/libros\/manifiesto_comunista_SE_interior_alta.pdf<\/a>. Veure P\u00e0g. 47.<\/p>\n [28]<\/a> Ob. cit., p\u00e0g. 12.<\/p>\n [29]<\/a> Un marxista com Antonio Labriola, que va dedicar bona part de la seva vida a lluitar contra les interpretacions del marxisme que hem criticat, podia escriure a la seva obra sobre el Manifest que \u201cseguir\u00edem segurament un cam\u00ed fals si ens entest\u00e9ssim en considerar com all\u00f2 essencial del seu contingut [del Manifest] aquelles mesures que es propugnen al final del cap\u00edtol segon per a ser implantades […]. Aquests consells i orientacions, molt dignes de ser tinguts en compte en el moment i sota les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 van formular-se, important\u00edssims a m\u00e9s per qui vulgui formar-se un judici sobre l\u2019actuaci\u00f3 pol\u00edtica dels comunistes alemanys durant el per\u00edode revolucionari que va de 1848 a 1850, no s\u00f3n ja per a nosaltres, homes d\u2019avui, un conjunt de criteris pr\u00e0ctics a favor o en contra dels quals haguem de prendre partit, abans d\u2019enunciar una conclusi\u00f3\u201d. Veure Ob. cit., p\u00e0g. 12.<\/p>\n [30]<\/a> Marx, K. I F. Engels (1971): Cr\u00edtica dels Programes de Gotha i Erfurt. Barcelona, Edicions 62. \u00a0P\u00e0g. 25.<\/p>\n