{"id":3482,"date":"2017-11-16T00:00:00","date_gmt":"2017-11-15T23:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=3482"},"modified":"2020-02-19T08:37:44","modified_gmt":"2020-02-19T07:37:44","slug":"dones-i-revolucio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=3482","title":{"rendered":"Dones i revoluci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Text de la confer\u00e8ncia presentada a les jornades de commemoraci\u00f3 de la Revoluci\u00f3 Russa a Cerdanyola del Vall\u00e8s el dia 6 de novembre de 2017<\/strong><\/p>\n

En el marc d\u2019aquestes jornades de debat i commemoraci\u00f3 del centenari de la revoluci\u00f3 russa, avui centrarem el focus en el paper de la dona a la revoluci\u00f3 i, molt especialment, en els canvis profunds, socials i pol\u00edtics, en la condici\u00f3 de la dona que aquesta va propiciar.<\/p>\n

\u00c9s necessari remarcar que , tot i que les dones han estat evidentment sempre subjecte hist\u00f2ric, encara avui som, sovint, un subjecte ocult. La historiografia cl\u00e0ssica \u2013el positivisme- va centrar la seva mirada en els poderosos, posteriorment la hist\u00f2ria social \u2013en les seves diferents tend\u00e8ncies- ha enfocat la seva mirada cap a les classes populars, les seves condicions de vida, el moviment obrer… Alguns historiadors afirmen que un dels canvis radicals del segle XX ha estat l\u2019alliberament de la dona ( si m\u00e9s no a les societats occidentals)… Fa doncs molt poc que la recerca aborda la hist\u00f2ria tamb\u00e9 des de la perspectiva de g\u00e8nere, una perspectiva que ens pot permetre un enfoc global que no oblidi la meitat de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Justificar l\u2019anterior afirmaci\u00f3, resulta f\u00e0cil… agafem els llibres de text… quin situa a Olimpe des Gouges i el seu paper , el 1792, en la redacci\u00f3 de la Declaraci\u00f3 de drets de la dona i la ciutadana? Agafem les principals obres de divulgaci\u00f3 sobre la Revoluci\u00f3 russa… els buits s\u00f3n evidents.<\/p>\n

Constatem tamb\u00e9 que aquesta ocultaci\u00f3 s\u2019est\u00e0 comen\u00e7ant a produir al reduir el pes en els programes d\u2019ensenyament de determinats episodis hist\u00f2rics que es consideren tancats, fracassats i sense transcend\u00e8ncia….Aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 passant amb la revoluci\u00f3 russa. El frac\u00e0s del model sovi\u00e8tic, l\u2019hegemonia actual del capitalisme neoliberal orienta a dedicar poc temps a una revoluci\u00f3 que, partint d\u2019una ideologia emancipat\u00f2ria, va trasbalsar el m\u00f3n i sense la qual no es pot entendre el segle XX.<\/p>\n

\ue008 1917. La revoluci\u00f3 comen\u00e7a. De febrer a octubre<\/strong><\/p>\n

R\u00fassia, gener de 1917… la primera guerra mundial feia m\u00e9s de dos anys que durava…15 milions d\u2019homes mobilitzats[1]<\/a> al front… ja m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de morts… carestia i desabastament (des de l\u2019inici de la guerra el preu del carb\u00f3 s\u2019havia multiplicat per cinc i els dels aliments per set, faltava ja el pa…) Com a la resta d\u2019Europa, mentre els homes eren al front, les dones feien funcionar les f\u00e0briques, els transports, els conreus… ( a Petrograd, el febrer de 1917, el 47% de la classe obrera eren dones) i tamb\u00e9 eren majorit\u00e0riament dones les que havien de fer llargu\u00edssimes cues per aconseguir alguna cosa de menjar pels seus fills.<\/p>\n

El 8 de mar\u00e7 -23 de febrer en el nostre calendari- estava prevista alguna acci\u00f3 per commemorar el Dia Internacional de la dona treballadora per\u00f2 les dones d\u2019algunes empreses t\u00e8xtils del barri de Vyborg es van declarar en vaga. A les 10 del mat\u00ed, es manifestaven unes 20.000 als crits de Avall la carestia! Avall la fam! Pa pels treballadors! Al dia seg\u00fcent, el moviment va cr\u00e9ixer i als crits es va afegir Fora el tsar! Fora la guerra!. Obreres van rodejar els cosacs i aquests, desobeint les ordres, no van atacar. El 25 la vaga ja era general. El moviment era imparable.<\/p>\n

Les dones van jugar un paper decisiu en la conscienciaci\u00f3 dels soldats. Trotsky va escriure:<\/p>\n

\u201cLa dona obrera representa un gran paper en l\u2019apropament entre els obrers i els soldats. Penetra en les seves files, agafa amb les seves mans els fusells, implora, ordena: Desvieu les baionetes, veniu amb nosaltres…\u201d [2]<\/a><\/p>\n

Moltes dones participen en el moviment revolucionari, des de febrer a octubre, per\u00f2 poques han quedat a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Intentarem, a continuaci\u00f3, despertar aquesta mem\u00f2ria.<\/p>\n

Agafem un fragment de la cr\u00f2nica de la revoluci\u00f3 d\u2019octubre que ens va deixar el periodista nord-americ\u00e0 John Reed:<\/p>\n

\u201cDespu\u00e9s de haber franqueado el arco de triunfo de la Puerta de Mosc\u00fa, colosal monumento de piedra gris, adornado con jerogl\u00edficos de oro, enormes \u00e1guilas imperiales y nombres de zares, tomamos por la larga carretera completamente recta, blanqueada por la primera nevada. Estaba llena de guardias rojos a pie. Los unos, cantando y gritando, se dirig\u00edan al frente revolucionario; los otros, de regreso, ven\u00edan cubiertos de barro y con el rostro terroso. La mayor parte ten\u00eda cara de ni\u00f1os. Tambi\u00e9n se ve\u00edan mujeres, con palas, algunas con fusiles y cartucheras en bandolera, otras con los brazaletes de la Cruz Roja, mujeres de barrios miserables, encorvadas y agotadas por el Trabajo……. En los campos, a ambos lados de la carretera, mujeres y ancianos abr\u00edan trincheras y tend\u00edan redes de alambre de p\u00faas\u2026<\/p>\n

…Aqu\u00ed, indic\u00f3 el ch\u00f3fer, al tiempo que subimos una colina desnuda\u2014 mataron a Vera Slutskaya. S\u00ed, la diputada bolchevique de la Duma. Fue por la ma\u00f1ana, temprano. Iba en autom\u00f3vil con Zalkind y alg\u00fan otro. Se hab\u00eda pactado una tregua, y se dirig\u00edan al frente. Charlaban y re\u00edan cuando, de repente, del tren blindado en que se encontraba el propio Kerenski, alguien, al divisar el autom\u00f3vil, dispar\u00f3 un tiro. El proyectil alcanz\u00f3 a Vera Slutskaya, mat\u00e1ndola\u201d.[3]<\/a><\/p>\n

O aquest altre d\u2019Alexandra Kollontai que el 1927 recordava:<\/p>\n

\u201c\u00bfQui\u00e9nes fueron las mujeres que participaron en la Gran Revoluci\u00f3n de Octubre? \u00bfFueron casos aislados? No; hubo multitudes de ellas: decenas, centenas de miles de hero\u00ednas an\u00f3nimas que marcharon \u2013codo a codo\u2013 con los obreros y campesinos, bajo la Bandera Roja y la consigna de los Soviets, pasando sobre las ruinas de la teocracia zarista hacia un nuevo futuro\u2026<\/p>\n

Si uno mira hacia atr\u00e1s, al pasado, uno puede verlas: masas de hero\u00ednas an\u00f3nimas que Octubre encontr\u00f3 viviendo en ciudades desfallecientes, en aldeas empobrecidas saqueadas por la guerra\u2026 Una bufanda en la cabeza (raras veces una pa\u00f1oleta roja), un vestido gastado, un abrigo de invierno remendado. J\u00f3venes y adultas, obreras y campesinas esposas de soldados y amas de casa pobres de la ciudad. Muy raro, mucho m\u00e1s raro en aquellos d\u00edas: mujeres trabajadoras de oficina y profesionales, educadas y cultas. Pero hubo tambi\u00e9n mujeres de la \u201cintellingentsia\u201d entre las que llevaron la Bandera Roja a la victoria en Octubre \u2013 maestras, empleadas de oficina, j\u00f3venes estudiantes de las escuelas secundarias y universidades, doctoras \u2026\u201d [4]<\/a><\/p>\n

\ue008 Marxisme, ideologia emancipat\u00f2ria<\/strong><\/p>\n

Les ideologies obreres que van conformant-se al llarg del segle XIX arrenquen dels ideals republicans, de Rousseau i de la Revoluci\u00f3 francesa, posen l\u2019accent en la lluita per aconseguir la igualtat \u2013jur\u00eddica, social, pol\u00edtica i molt especialment, econ\u00f2mica- enfrontant-se aix\u00ed al liberalisme i el capitalisme.<\/p>\n

L\u2019Acta fundacional de l\u2019AIT arrenca aix\u00ed:<\/p>\n

\u201cConsiderant:<\/p>\n

Que l\u2019emancipaci\u00f3 dels treballadors ha de ser obra d\u2019ells mateixos, que els seus esfor\u00e7os per conquerir l\u2019emancipaci\u00f3 no han de tendir a constituir nous privilegis, sin\u00f3 a establir els mateixos drets i els mateixos deures per a tothom…\u201d [5]<\/a><\/p>\n

Marxistes i anarquistes articulen doncs un discurs basat en la igualtat, tamb\u00e9 entre homes i dones. El marxisme \u2013marc ideol\u00f2gic a l\u2019esquerra del qual es situaran els bolxevics- fa en la seva an\u00e0lisi de la hist\u00f2ria una dura cr\u00edtica al sistema patriarcal i el relaciona directament amb l\u2019aparici\u00f3 de la propietat privada i l\u2019Estat. Tan Marx a La ideologia alemanya, com Engels a L\u2019origen de la fam\u00edlia, la propietat privada i l\u2019Estat situen com un dels primers antagonismes de classes, com un dels primers exemples d\u2019opressors i oprimits la relaci\u00f3 entre homes i dones que estableix la monog\u00e0mia.<\/p>\n

\u201cPor tanto, de ninguna manera la monogamia aparece en la historia como una reconciliaci\u00f3n entre el hombre y la mujer, y menos a\u00fan como la forma m\u00e1s elevada de matrimonio. Al contrario, entra en escena bajo la forma de la esclavizaci\u00f3n de un sexo por el otro, como la proclamaci\u00f3n de un conflicto entre los sexos, desconocido hasta entonces en la prehistoria. En un viejo manuscrito in\u00e9dito, redactado en 1846 por Marx y por m\u00ed [6]<\/a>, encuentro esta frase: \u201cLa primera divisi\u00f3n del trabajo es la que se hizo entre el hombre y la mujer para la procreaci\u00f3n de hijos\u201d. Y hoy puedo a\u00f1adir: el primer antagonismo de clases que apareci\u00f3 en la historia coincide con el desarrollo del antagonismo entre el hombre y la mujer en la monogamia; y la primera opresi\u00f3n de clases, con la opresi\u00f3n del sexo femenino por el masculino.<\/p>\n

La monogamia fue un gran progreso hist\u00f3rico, pero al mismo tiempo, juntamente con la esclavitud y las riquezas privadas, inaugura esa \u00e9poca que dura hasta nuestros d\u00edas y en la cual cada progreso es al mismo tiempo un retroceso relativo, en la cual el bienestar y el desarrollo de unos se alcanzan a expensas del dolor y la frustraci\u00f3n de otros. La monogamia es la forma celular de la sociedad civilizada, y en ella ya podemos estudiar la naturaleza de las contradicciones y antagonismos que alcanzan su pleno desarrollo en esta sociedad\u201d.[7]<\/a><\/p>\n

Els marxistes neguen el pret\u00e8s car\u00e0cter cient\u00edfic del determinisme biol\u00f2gic que establia la debilitat, la inferioritat natural del sexe femen\u00ed i consideren que l\u2019emancipaci\u00f3 de les dones ser\u00e0 inevitable i que el sistema patriarcal no desapareixer\u00e0 fins a la desaparici\u00f3 de les classes socials. Vinculen doncs la lluita de les dones a la lluita general del proletariat contra el capitalisme.<\/p>\n

\u201cDejando a los estudiosos burgueses absortos en el debate de la cuesti\u00f3n de la superioridad de un sexo sobre otro, o en el peso de los cerebros y en la comparaci\u00f3n de la estructura psicol\u00f3gica de hombres y mujeres, los seguidores del materialismo hist\u00f3rico aceptan plenamente las particularidades naturales de cada sexo y demandan s\u00f3lo que cada persona, sea hombre o mujer, tenga una oportunidad real para su m\u00e1s completa y libre autodeterminaci\u00f3n, y la mayor capacidad para el desarrollo y aplicaci\u00f3n de todas sus aptitudes naturales. Los seguidores del materialismo hist\u00f3rico rechazan la existencia de una cuesti\u00f3n de la mujer espec\u00edfica separada de la cuesti\u00f3n social general de nuestros d\u00edas. Tras la subordinaci\u00f3n de la mujer se esconden factores econ\u00f3micos espec\u00edficos, las caracter\u00edsticas naturales han sido un factor secundario en este proceso. S\u00f3lo la desaparici\u00f3n completa de esos factores, s\u00f3lo la evoluci\u00f3n de aquellas fuerzas que en alg\u00fan momento del pasado dieron lugar a la subordinaci\u00f3n de la mujer, ser\u00e1n capaces de influir y de hacer que cambie la posici\u00f3n social que ocupa actualmente de forma fundamental. En otras palabras, las mujeres pueden llegar a ser verdaderamente libres e iguales s\u00f3lo en un mundo organizado mediante nuevas l\u00edneas sociales y productivas\u201d. Kollontai, A. 1908 [8]<\/a><\/p>\n

Marx i Engels fan seva l\u2019afirmaci\u00f3 de l\u2019ut\u00f2pic Fourier:<\/p>\n

\u201cLos progresos sociales y los cambios de per\u00edodo se operan en raz\u00f3n del progreso de las mujeres hacia la libertad, y las decadencias del orden social se operan en raz\u00f3n del decrecimiento de la libertad de las mujeres… En resumen, la extensi\u00f3n de los privilegios de las mujeres es el principio general de todo progreso social.\u201d<\/p>\n

<\/a> A finals del XIX, sorgeix el moviment de dones socialistes que divergir\u00e0 del sufragisme a l\u2019entendre que la lluita per l\u2019alliberament de la dona, tot i ser espec\u00edfica, no ha de limitar-se a obtenir la igualtat jur\u00eddica i els drets pol\u00edtics sin\u00f3 que cal emmarcar-la en la lluita contra el capitalisme i l\u2019emancipaci\u00f3 de la classe obrera.<\/p>\n

Aquesta concepci\u00f3 no es limita a impulsar moviment sin\u00f3 que crea teoria, organitzaci\u00f3 i lluita espec\u00edfica. Citem, entre d’altres, les obres Dones i Socialisme, 1879, del dirigent del SPD August Bebel, la ja citada Origen de la\u00a0 fam\u00edlia, la propietat privada i l\u2019Estat d\u2019Engels, 1884, o Els fonaments socials de la q\u00fcesti\u00f3 femenina d’Alexandra Kollontai, 1908.<\/p>\n

Els marxistes impulsen la creaci\u00f3 d\u2019una secci\u00f3 femenina de l\u2019AIT, liderada per Elisabeth Dimitrieff qui participar\u00e0 com a representant de la 1\u00aa Internacional el 1871, a la Comuna de Par\u00eds, primer govern de treballadors de la hist\u00f2ria que va atorgar la igualtat de drets a les dones. Clara Zetkin dirigeix el 1891 la revista Die Gleichheit (Igualtat). El 1907, en el marc del Congr\u00e9s de Stuttgart de la 2\u00aa Internacional, a iniciativa de Rosa Luxemburg i Clara Zetkin, es reuneix la Primera confer\u00e8ncia Internacional de dones treballadores i es crea la secci\u00f3 de Dones socialistes de la Internacional presidida per la pr\u00f2pia Clara Zetkin. La Segona Confer\u00e8ncia, celebrada el 1910, instituir\u00e0 la celebraci\u00f3 d\u2019 un Dia Internacional de la dona treballadora.<\/p>\n

Lenin reafirma: \u201cDiem que l’emancipaci\u00f3 dels obrers ha de ser obra dels mateixos obrers, de la mateixa manera l’emancipaci\u00f3 de les obreres ha de ser obra d’elles mateixes. S\u00f3n elles les que han de preocupar-se de desenvolupar les noves institucions i aquesta activitat de la dona conduir\u00e0 a un canvi complet de la situaci\u00f3 en que vivia sota la societat capitalista…\u201d [9]<\/a><\/p>\n

Q\u00fcestions tan, malauradament, actuals com la prostituci\u00f3, la lliure sexualitat o la doble jornada seran plantejades i debatudes en el si del marxisme. Aquestes idees impregnaran la lluita per l\u2019emancipaci\u00f3 de la dones treballadores a R\u00fassia, el programa pol\u00edtic dels bolxevics i guiaran el canvi profund que generar\u00e0 la revoluci\u00f3 d\u2019octubre.<\/p>\n

\ue008 Recuperem la mem\u00f2ria…<\/strong><\/p>\n

Abans del 17 ja existeix a R\u00fassia una llarga tradici\u00f3 de participaci\u00f3 de dones en els moviments revolucionaris i un fort moviment feminista burg\u00e8s. Moltes d’elles estan vinculades als nar\u00f3dniki -que formarien els eseristes (SR)-, d’altres al marxista Partit obrer socialdem\u00f2crata rus que el 1903 s’escindir\u00e0 en menxevics i bolxevics.<\/p>\n

<\/a> La pres\u00e8ncia continuada de dones en els sindicats, en els soviets…va tenint pes i ens explica perqu\u00e8, despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 de febrer, es reconegu\u00e9s el dret a vot, o es decret\u00e9s la igualtat salarial, els permisos de maternitat… canvis que ampliar\u00e0 i consolidar\u00e0 la revoluci\u00f3 d’octubre.<\/p>\n

Entre les primeres, destaquem a Vera F\u00edgner, a Maria Spiridonova … Entre els cercles marxistes trobem a Vera Zass\u00falitx, Krupskaia……<\/p>\n

Tant Vera F\u00edgner<\/strong> (1852-1942) com Vera Zass\u00falitx<\/strong> (1849-1919) s\u00f3n figures destacades dels anys revolucionaris del S. XIX. Les dues, nihilistes, inicien la seva activitat revolucion\u00e0ria vinculades al grup Zemlya i V\u00f3lya ( Terra i llibertat) encara que despr\u00e9s divergiran, F\u00edgner ser\u00e0 dirigent del nou grup populista Nar\u00f3dnaya V\u00f3lya (Voluntat del Poble) i Zass\u00falitx, amb Plej\u00e0nov, constituiran el Grup Emancipaci\u00f3 del Treball d\u2019orientaci\u00f3 marxista. Les dues participen, directa o indirectament, en atemptats terroristes que les portaran a la pres\u00f3 i a l\u2019exili; en el cas de F\u00edgner, en els preparatius de l\u2019atemptat contra el tsar Alexandre II i Zass\u00falitx atempta contra el general Tr\u00e9pov. F\u00edgner restar\u00e0 empresonada vint anys i despr\u00e9s viatjar\u00e0 per Europa no retornant a R\u00fassia fins el 1915. Zass\u00falitx viur\u00e0 exiliada a diversos pa\u00efsos europeus des de 1878 fins el 1905.<\/p>\n

En el marc del debat dels populistes russos sobre si la comuna pagesa (MIR) podia ser la base del futur socialisme, Zass\u00falitx, el 1881, escriu a Marx per sol\u00b7licitar la seva opini\u00f3. Aquest contesta amb una certa ambig\u00fcitat, sense negar la possibilitat, advertia sobre\u00a0 quines condicions serien necess\u00e0ries. Ella, finalment, va optar\u00a0 per una revoluci\u00f3 basada en el proletariat urb\u00e0 despr\u00e9s d’un per\u00edode de desenvolupament capitalista. Aquesta convicci\u00f3 la portaria m\u00e9s tard, ja des del sector menxevic dels POSDR, a oposar-se a la Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre en considerar-la prematura, el 1919 mor a Petrograd. F\u00edgner, despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 de febrer, va ser nomenada cap de la \u201cSocietat dels ex presos i exiliats pol\u00edtics\u201d. Vinculada als eseristes, tamb\u00e9 fou contr\u00e0ria a la revoluci\u00f3 bolxevic per\u00f2 no s’hi va oposar obertament. Va morir amb 92 anys a Moscou.<\/p>\n

Posant el focus en les dones del 17 i, molt especialment, en aquelles que lideraran els canvis profunds que generar\u00e0 la revoluci\u00f3 bolxevic, assenyalem:<\/p>\n

Alexandra Kollontai, Nadezhda Krupskaia, Inessa Armand, V\u00e1rbara Yakovleva, Konkordiya Samoilova, Larisa Reisner, Elena Stassova, Klavdia Nikolayeva (\u00abNatasha Bolshevikova\u00bb de \u00abnom de guerra\u00bb), Maria Spirid\u00f3nova, Anastasiya Bitsenko, Nat\u00e0lia Sedova, Vera Sl\u00fatskaya, Maria Ilynitxna Uli\u00e0nova, Anna Ilynitxna Yelizarova i Yevg\u00e8nia Bosh entre d\u2019altres.<\/p>\n

Majorit\u00e0riament pertanyen al partit bolxevic per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha l\u00edders importants dels eseristes d\u2019esquerra com Spirid\u00f3nova i Bitsenko. Com a militars, en la posterior guerra civil contra l\u2019ex\u00e8rcit blanc, tenen un paper destacat l\u2019anarquista Marya Nikiforova i la maximalista Lyudmila Mokievskaya-Zubok.<\/p>\n

Maria Spirid\u00f3nova<\/strong> (1884-1941) va ser una figura emblem\u00e0tica amb molt reconeixement popular. Negoci\u00e0 amb Lenin el suport del seu grup a un govern de coalici\u00f3, va ser responsable de l\u2019extensi\u00f3 i organitzaci\u00f3 dels soviets al camp i va presidir la secci\u00f3 pagesa del govern (CEC). En desacord amb el tractat de Brest-Litovsk, va defensar reprendre el terrorisme i aprov\u00e0 l\u2019assassinat de l\u2019ambaixador alemany. Des de 1918 fins la seva execuci\u00f3, pass\u00e0 els anys entre pres\u00f3 i exili en diferents regions de l\u2019Est.<\/p>\n

Anastasiya Bitsenko<\/strong> (1875-1938) Fou una de les candidates SR en les eleccions a l\u2019Assemblea Constituent. Form\u00e0 part de la delegaci\u00f3 sovi\u00e8tica a Brest per a tractar la pau amb els Imperis Centrals en representaci\u00f3 dels SR d\u2019esquerra i de les dones. Va ser favorable a la signatura del Tractat de Brest-Litovsk. A finals de 1918 es va afiliar al partit bolxevic. El 1938, a causa de les purgues estalinistes, fou detinguda, condemnada i ajusticiada.<\/p>\n

Entre les bolxevics, destaquem aquelles que a m\u00e9s de dedicar-se a l\u2019activitat pol\u00edtica general, desenvolupen un treball espec\u00edfic per a l\u2019emancipaci\u00f3 de les dones treballadores. Aquest \u00e9s el cas d\u2019Alexandra Kollontai, Nadezhda Krupskaia, Inessa Armand, Konkordiya Samoilova o Klavdia Nikolayeva. Totes elles van lluitar per tal de conv\u00e8ncer els seus companys de partit del paper crucial de les dones com a subjectes actius de la revoluci\u00f3 i no com a obstacles al seu aven\u00e7. Conjuntament van treballar per a poder organitzar de manera espec\u00edfica les dones dins del moviment revolucionari i van participar en diferents iniciatives com ara en impulsar i participar en la redacci\u00f3 de les diferents revistes adre\u00e7ades a les treballadores. La primera va ser Rabotnitsa (Treballadora), publicada per primer cop el Dia Internacional de la Dona de 1914, rellan\u00e7ada el maig de 1917 i posteriorment, el 1923, com veurem m\u00e9s endavant des del Zhenotdel. El treball d\u2019aquestes dirigents fou crucial per tal d\u2019aconseguir que el partit decid\u00eds establir noves estructures organitzatives per a mobilitzar les dones que finalment culmin\u00e0 en el primer Congr\u00e9s de Dones Treballadores de R\u00fassia el novembre de 1918.<\/p>\n

Parlem de:<\/p>\n

Nadezhda Krupskaia<\/strong> (1869-1939). Ja d\u2019estudiant va entrar en diferents clubs de discussi\u00f3 d\u2019intel\u00b7lectuals marxistes que es relacionaven amb els obrers per mitj\u00e0 dels Cercles d\u2019estudi. El 1889 es va unir als cercles d\u2019estudi Brusnyev de la capital on m\u00e9s tard va coincidir amb Lenin amb qui es va casar quan estaven tots dos desterrats a Sib\u00e8ria despr\u00e9s de fundar la Lliga de Lluita per l\u2019Emancipaci\u00f3 de la Classe Obrera, precursora del Partit Socialdem\u00f2crata. D\u2019aquest partit en ser\u00e0 Secret\u00e0ria del Comit\u00e8 Central. El 1901 escriu l\u2019opuscle \u201cDona treballadora\u201d en el que, seguint a Zetkin i Bebel, argumenta que nom\u00e9s un r\u00e8gim proletari podria alliberar a la dona de la servitud dom\u00e8stica. Viu gaireb\u00e9 tots els anys, entre 1901 i 1917,a l\u2019exili amb Lenin desenvolupant diverses tasques d\u2019organitzaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 amb l\u2019interior i escrivint. El 1915, juntament amb Armand i Kollontai, va formar part de la delegaci\u00f3 russa a la III Confer\u00e8ncia Internacional de dones socialistes de Berna on van aconseguir fer aprovar una resoluci\u00f3 en la que es condemnava la guerra i es demanava una pau sense annexions i conquestes en sintonia amb les propostes de Zimmerwald .<\/p>\n

L\u2019educaci\u00f3 ser\u00e0 l\u2019altre inter\u00e8s de Krupskaia, mestra de professi\u00f3, escriu \u201cEducaci\u00f3 p\u00fablica i democr\u00e0cia\u201d ( 1915) on exposa el seu concepte d\u2019educaci\u00f3 socialista i com aquesta hauria de ser:<\/p>\n

‘ Mentre l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019 ensenyament quedi en mans de la burgesia, el treball escolar ser\u00e0 un arma dirigida contra els interessos de la classe obrera. Nom\u00e9s la classe obrera pot convertir el treball a l\u2019escola en un instrument per a la transformaci\u00f3 de la societat contempor\u00e0nia\u201d [10]<\/a><\/p>\n

De retorn a R\u00fassia, a les eleccions municipals de juny de 1917, obt\u00e9 una regidoria en el districte obrer de Vyborg i n\u2019\u00e9s responsable d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica. Despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 d\u2019octubre, comen\u00e7a a treballar amb Lunacharski, primer Comissari del poble per a l\u2019Educaci\u00f3, va ser responsable de la lluita contra l\u2019analfabetisme entre adults i nomenada viceministra del Narkompros on treballar\u00e0 fins el final. La seva tasca aqu\u00ed va ser determinant en la creaci\u00f3 d\u2019organitzacions juvenils, Komsomol, e infantils, Pioners, en la millora\u00a0 del sistema educatiu i en la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa de biblioteques.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es va dedicar a la difusi\u00f3 de l\u2019obra de Lenin de qui a m\u00e9s de companya va ser secret\u00e0ria i col\u00b7laboradora, <\/strong>en les seves mem\u00f2ries \u201cRecords de Lenin\u201d va escriure sobre els detalls de la vida amb ell. El seu llegat de publicacions sobre els diferents \u00e0mbits en que va treballar \u00e9s extens.<\/p>\n

Inessa Armand<\/strong> (1874-1920). Atreta per la lluita revolucion\u00e0ria, el 1904 s\u2019uneix al POSR. Te una participaci\u00f3 activa en la revoluci\u00f3 de 1905, es condemnada a pres\u00f3 i el 1908 fuig de R\u00fassia, s’estableix a Brussel\u00b7les i es llicencia en Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques. A Paris entra en contacte amb els cercles bolxevics i coneix a Lenin amb qui des de llavors col\u00b7laborar\u00e0. El 1911 es nomenada Secret\u00e0ria del Comit\u00e8 de les Organitzacions Exteriors amb la funci\u00f3 de coordinar els grups de bolxevics de l\u2019 Europa occidental. Tamb\u00e9 particip\u00e0 en la creaci\u00f3 d\u2019una escola de formaci\u00f3 marxista a Longjumeau, Fran\u00e7a. Torna a R\u00fassia el 1912 per a organitzar una campanya que permet\u00e9s, als bolxevics, obtenir diputats en la Duma, novament \u00e9s empresonada i un cop alliberada sota fian\u00e7a, s\u2019exilia novament i va a viure a la regi\u00f3 polonesa de Galitzia amb Lenin i Krupskaia.<\/p>\n

En aquesta \u00e8poca inicia el seu treball com a editora de Rabotnitsa i assisteix com a representant del partit bolxevic a la Confer\u00e8ncia Socialista de Brussel\u00b7les del 1914. Davant la pol\u00edtica bel\u00b7licista que assum\u00ed la majoria de la socialdemocr\u00e0cia cara a la I Guerra Mundial, Inessa com Rosa Luxemburg, Clara Zetkin i els bolxevics s\u2019hi van oposar i van iniciar campanyes urgint\u00a0 a las tropes aliades a tombar les armes contra la seva pr\u00f2pia burgesia i comen\u00e7ar la revoluci\u00f3 socialista. En aquest sentit, el 1915, tamb\u00e9 va participar en l\u2019organitzaci\u00f3 de la III Conferencia Internacional de Dones Socialistes i va formar part de la delegaci\u00f3 bolxevic a les confer\u00e8ncies de Zimmerwald i Kienthal<\/a>.<\/p>\n

El 1917 retorna a R\u00fassia juntament amb Lenin i altres 26 dirigents a bord del fam\u00f3s tren segellat. Despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre forma part del Comit\u00e8 Executiu del Soviet de Moscou. <\/strong>En el seu discurs al Congr\u00e9s Pan rus de Dones Obreres i Pageses de 1918 exposa la necessitat d\u2019alliberar a les dones de l\u2019esclavitud dom\u00e8stica:<\/p>\n

\u201d… Sota el capitalisme, la dona obrera ha de suportar el doble fardell de treballar a la f\u00e0brica i despr\u00e9s realitzar les tasques dom\u00e8stiques a la llar. No solament ha de coure i teixir per al patr\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha de rentar, netejar i cuinar per a la seva fam\u00edlia … Per\u00f2 avui \u00e9s diferent. El sistema burg\u00e8s est\u00e0 en vies de desaparici\u00f3. Ens acostem a l’\u00e8poca de construcci\u00f3 del socialisme. Per a reempla\u00e7ar els milions i milions de petites unitats econ\u00f2miques individuals, de cuines rudiment\u00e0ries, malsanes i mal equipades i l’inc\u00f2mode rentat de la bugada, hem de crear estructures col\u00b7lectives exemplars, de cuines, menjadors i bugaderies ……. Mentre no s\u2019aboleixin les velles formes de la fam\u00edlia, la vida dom\u00e8stica i la crian\u00e7a dels nens, ser\u00e0 impossible destruir l’explotaci\u00f3 i l’esclavitzaci\u00f3, ser\u00e0 impossible construir el socialisme…\u201d[11]<\/a><\/p>\n

El 1919 va ser elegida directora del Zhenotdel des d\u2019on va donar suport a la legislaci\u00f3 a favor de l\u2019avortament, va combatre la prostituci\u00f3, va\u00a0 impulsar la protecci\u00f3 social de mares i nadons, la participaci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019obreres i pageses, \u00e9s a dir, va dur a la pr\u00e0ctica la pol\u00edtica per a l’emancipaci\u00f3 femenina. El 1920 va participar a la Primera Confer\u00e8ncia Internacional de Dones Comunistes, el mateix any que des del Zhenotdel es publicava una nova revista, Kommunistka, que en l’edici\u00f3 de setembre anunciava la seva mort a causa del c\u00f2lera.<\/p>\n

Alexandra Kollontai<\/strong> (1872-1952) Destaca, sobretot, per la seva contribuci\u00f3 te\u00f2rica i pr\u00e0ctica a la lluita pel socialisme i la igualtat de la dona, que per a ella eren del tot inseparables. Va ser la primera dona que va participar en un govern i la primera a exercir la funci\u00f3 de representaci\u00f3 diplom\u00e0tica del seu pa\u00eds a l’estranger. Les vagues de 1896 i con\u00e8ixer de primera m\u00e0 les condicions de vida i treball d\u2019obrers i obreres la van impressionar tant que, segons ella mateixa, aquest any va ser decisiu a la seva vida. El 1899, despr\u00e9s d’haver estudiat Hist\u00f2ria del treball a Zuric, va tornar a R\u00fassia i es va afiliar al Partit Socialdem\u00f2crata. Quan les discussions en el II Congr\u00e9s del POSR de 1903 van donar lloc a l’escissi\u00f3 entre bolxevics i menxevics, Kollontai al principi va decidir no decantar-se, oferint la seva col\u00b7laboraci\u00f3 a tots dos. Va participar en els fets revolucionaris de 1905, i quan a partir del Diumenge Sagnant es va desenvolupar l\u2019acci\u00f3 revolucion\u00e0ria per tota R\u00fassia i van apar\u00e8ixer els primers soviets, Kollontai va treballar escrivint articles i organitzant a les treballadores. Escriu \u201cFonaments socials de la q\u00fcesti\u00f3 femenina\u201d en oberta pol\u00e8mica amb les sufragistes. Aconsegueix que dones obreres del partit participin i es conformin com a grup diferenciat en el 1er Congr\u00e9s femen\u00ed de totes les R\u00fassies convocat per les sufragistes burgeses. [12]<\/a><\/p>\n

Va viure a l\u2019exili des de 1908 fins despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 de febrer de 1917. A la confer\u00e8ncia de Copenhaguen de Dones Socialistes, el 1910, forma part de la delegaci\u00f3 russa com a delegada del sindicat d\u2019obreres t\u00e8xtils, tamb\u00e9 havia participat en la d\u2019 Stuttgart de 1907. El 1912, en base a una \u00e0mplia enquesta sobre l’asseguran\u00e7a de maternitat als pa\u00efsos europeus, elabora un projecte de seguretat social per a la Duma que despr\u00e9s utilitzar\u00e0 quan formi part del govern bolxevic i escriu \u201cSocietat i maternitat extensa\u201d. Oposada activament a la I Guerra Mundial, el 1915 s\u2019uneix definitivament al partit bolxevic i despr\u00e9s de la Confer\u00e8ncia de Berna (1915), desplega una gran activitat com a oradora i articulista tant a Europa com a EE.UU fent de propagandista del grup de Zimmerwald. En la lluita contra la guerra, el moviment socialista femen\u00ed no nom\u00e9s guanyar\u00e0 m\u00e9s militants sin\u00f3 que emprendr\u00e0 una din\u00e0mica m\u00e9s revolucion\u00e0ria.<\/p>\n

Fou elegida membre del Comit\u00e8 Central del partit el 1917 on ja hi participaven Krupskaia, Samoilova i Elena Stassova. Va donar suport a Lenin quan va defensar la consigna \u201ctot el poder als soviets\u201d i la necessitat de la insurrecci\u00f3 armada. Va ser elegida membre del Comit\u00e8 Executiu del Soviet de Petrograd i despr\u00e9s d\u2019octubre, en el primer govern sovi\u00e8tic, esdev\u00e9 la primera dona en ocupar un ministeri governamental, el Comissariat del Poble per a la Seguretat Social. El mar\u00e7 de 1918, per desacords pol\u00edtics, va dimitir del govern i del Comit\u00e8 Central del partit. D\u2019aquest per\u00edode el que ella valora m\u00e9s \u00e9s que van establir la base legal d\u2019una Oficina Central de la Maternitat i protecci\u00f3 a la Inf\u00e0ncia[13]<\/a>. Segueix treballant en la q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere i participa en l\u2019organitzaci\u00f3 del Primer Congr\u00e9s d\u2019Obreres i Pageses i en la implementaci\u00f3 dels seus acords. A la mort d\u2019Armand dirigeix el Zhenotdel entre 1920 i 1921.<\/p>\n

En el X Congr\u00e9s, va redactar i presentar la plataforma de l\u2019Oposici\u00f3 Obrera, fracci\u00f3 cr\u00edtica amb el rumb que prenia el partit, quedant en posici\u00f3 minorit\u00e0ria front les propostes encap\u00e7alades per Lenin. Despr\u00e9s d\u2019aquest desacord, Kollontai va quedar marginada i va perdre la seva influ\u00e8ncia pol\u00edtica. El 1923 va passar al servei diplom\u00e0tic fins el 1944. Va ser nomenada ambaixadora de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica a Noruega i posteriorment a M\u00e8xic i Su\u00e8cia i tamb\u00e9 va formar part de la delegaci\u00f3 sovi\u00e8tica en la Societat de Nacions.<\/p>\n

L’obra liter\u00e0ria d’Alexandra Kollontai \u00e9s ampl\u00edssima i inclou obres d\u2019assaig i de narrativa, a m\u00e9s de les publicacions ja esmentades recordem: \u201cLes relacions socials i la lluita de classes\u201d, \u201cLa nova moral i la classe obrera\u201d, \u201dAutobiografia d\u2019una dona sexualment emancipada\u201d, \u201dEl comunisme i la fam\u00edlia\u201d, \u201c La dona nova\u201d, \u201c La bolxevic enamorada\u201d,…<\/p>\n

L\u2019eix del seu discurs marxista \u00e9s que per construir un m\u00f3n millor, a m\u00e9s de canviar l’economia, havia de sorgir ‘la dona nova’, ‘l’home nou’. A part de mesures com igual salari per a les dones, la legalitzaci\u00f3 de l’avortament, la socialitzaci\u00f3 del treball dom\u00e8stic i de la cura dels nens,…defensa l’amor lliure i sobretot la necessitat de canviar la vida \u00edntima i sexual de les dones. Ella creia que havia de sorgir una dona independent econ\u00f2micament, per\u00f2 tamb\u00e9 psicol\u00f2gica i sentimentalment.<\/p>\n

Front a les acusacions rebudes de prioritzar el sexe sobre l\u2019amor, a la seva Autobiografia explica que l’amor sempre havia suposat una \u00e0mplia part de la seva vida, per\u00f2 que era una experi\u00e8ncia passatgera i que m\u00e9s important havia de ser entendre que \u201c No \u00e9s el principal objectiu de la nostra vida, cal\u00a0 saber situar el treball com el seu centre’. Sobre la fam\u00edlia escriu:<\/p>\n

\u201c Veurem aviat ressorgir una nova forma de fam\u00edlia que suposar\u00e0 relacions completament diferents entre l’home i la dona, basades en una uni\u00f3 d\u2019 afectes i companyonia, en una uni\u00f3 de dues persones iguals en la Societat comunista, les dues lliures, les dues independents, la dues obreres….El matrimoni es transformar\u00e0 des d’ara en endavant en la uni\u00f3 sublim de dues \u00e0nimes que s’estimen, que es professen fe m\u00fatua\u201d[14]<\/a><\/p>\n

D\u2019aquests primers anys de revoluci\u00f3 i contrarevoluci\u00f3, no volem deixar de fer esment a una altra dona, Maria Botxkariova<\/strong>, coneguda com Yashka, activa, com altres dones, en la contrarevoluci\u00f3. Inicialment era capat\u00e0s d\u2019obres i a la Primera Guerra Mundial<\/a> va dirigir un batall\u00f3 integrat exclusivament per dones conegut com el Batall\u00f3 de la Mort. A la Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre, el govern Kerenski va destinar aquest batall\u00f3 com a part de la defensa del Palau d\u2019Hivern.<\/p>\n

Despr\u00e9s Yashka es va exiliar, a EE.UU es va dedicar a recaptar diners a favor de la contrarevoluci\u00f3 i va retornar a R\u00fassia per a col\u00b7laborar amb els blancs a la guerra civil. Va ser executada per la \u201ctxeca\u201d el 1920 .<\/p>\n

\ue008 El govern bolxevic: canvis pol\u00edtics i transformacions socials<\/strong><\/p>\n

\u201c…Jo crec que la tasca de tot estat obrer que passi al socialisme ser\u00e0 doble. La primera part d’aquesta tasca \u00e9s relativament senzilla i f\u00e0cil, es refereix a les velles lleis que col\u00b7locaven a la dona en situaci\u00f3 de desigualtat respecte a l’home…. Quant a la legislaci\u00f3 hem fet tot el que de nosaltres s’exigia…i podem, amb ra\u00f3, enorgullir-nos-en. Actualment, la situaci\u00f3 de la dona a la R\u00fassia sovi\u00e8tica, des del punt de vista dels estats m\u00e9s aven\u00e7ats, \u00e9s ideal. Per\u00f2 afirmem que, naturalment, aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s el comen\u00e7ament.<\/p>\n

\u2026.Vosaltres sabeu que tot i la plena igualtat de drets, subsisteix de fet la situaci\u00f3 d’ofegament en qu\u00e8 viu la dona ja que sobre ella pesen totes les feines de la llar.<\/p>\n

…Un cop aconseguida la plena igualtat de la dona, emprenem la nova tasca, juntament amb la dona alliberada del treball dom\u00e8stic -menut, embrutidor i improductiu. En aix\u00f2, tenim feina per a molts, molts anys. Aquesta tasca no pot donar resultats r\u00e0pids ni te res d’efectisme brillant.\u201d<\/p>\n

Lenin, VI. Discurs a la IV Confer\u00e8ncia d’obreres sense partit. 1919<\/p>\n

Una revoluci\u00f3 \u00e9s un canvi radical que substitueix el sistema anterior de manera r\u00e0pida, efectiva… A partir de febrer de 1917, els canvis comencen …la revoluci\u00f3 liberal que enderroca l\u2019absolutisme tsarista ja estableix el dret al sufragi universal i legalitza el divorci. La revoluci\u00f3 socialista d’octubre va m\u00e9s a fons, estableix, per primera vegada a la hist\u00f2ria, lleis que fan possible la plena igualtat pol\u00edtica i social de la dona. Per primer cop tamb\u00e9, el nou govern posar\u00e0 en marxa una veritable pol\u00edtica de g\u00e8nere i la dotar\u00e0 d\u2019instruments de poder espec\u00edfics.<\/p>\n

Potser \u00e9s ara el moment de no de perdre de vista el context hist\u00f2ric en que ens trobem …la situaci\u00f3 de la dona a Europa i m\u00e9s enll\u00e0. Nom\u00e9s a tall d\u2019exemple…podem fer un rep\u00e0s a les dates en que les dones van accedir al vot, el 1920 a EUA i Canad\u00e0, el 1945 Fran\u00e7a, el 1971 Su\u00efssa,… Podr\u00edem estendre aquesta mirada a l\u2019educaci\u00f3, la desigualtat social, la subordinaci\u00f3 al marit dins la instituci\u00f3 matrimonial…..<\/p>\n

Ja en els primers decrets del govern sovi\u00e8tic, establerts entre l’octubre i el desembre de 1917, se n\u00b4aprova un que nom\u00e9s reconeix el matrimoni civil i un altre que estableix que el divorci es pot obtenir mitjan\u00e7ant la petici\u00f3 de qualsevol de les parts.<\/p>\n

En plena guerra civil, les noves lleis entren en vigor. El 1918 s\u2019 aprova el Codi sobre el matrimoni, la fam\u00edlia i la tutela que estableix la plena igualtat jur\u00eddica entre home i dona que tindran id\u00e8ntica responsabilitat vers els fills. S\u2019estableix el dret de la dona a demandar judicialment al pare aliments pel sosteniment del fill. Tots els nens nascuts dins o fora del matrimoni tenen el mateix status i el dret al recolzament de pare i mare. Desapareix doncs la figura del fill \u201cil\u00b7leg\u00edtim\u201d. Les dones mantenen el control total dels seus ingressos i ambd\u00f3s sexes mantenen els bens propis.<\/p>\n

El Codi de fam\u00edlia estableix la llibertat sexual. El 1922, el nou Codi Penal despenalitza l\u00b4homosexualitat. Grigorii Batkis, director de l\u2019Institut d\u2019Higiene Social explicava:<\/p>\n

‘La actual legislaci\u00f3n sexual en la Uni\u00f3n Sovi\u00e9tica es obra de la Revoluci\u00f3n de Octubre, importante no s\u00f3lo como un fen\u00f3meno pol\u00edtico que asegura el papel pol\u00edtico de la clase obrera, sino tambi\u00e9n para que las revoluciones que evolucionan desde ella lleguen a todos los \u00e1mbitos de la vida… [La legislaci\u00f3n sovi\u00e9tica] declara la absoluta no participaci\u00f3n del Estado y de la sociedad en las relaciones sexuales, y la violaci\u00f3n de los intereses de nadie… La homosexualidad, la sodom\u00eda y otras formas de gratificaci\u00f3n sexual establecidas en la legislaci\u00f3n europea como delitos contra la moralidad p\u00fablica son tratadas por la legislaci\u00f3n sovi\u00e9tica exactamente como se denomina relaciones sexuales ‘naturales’ \u201c.[15]<\/a><\/p>\n

El setembre de 1919, a Moscou, en un discurs a la IV Confer\u00e8ncia d\u2019obreres sense partit, Lenin proclama:<\/p>\n

\u00ab…El poder sovi\u00e8tic, en major grau que la resta de pa\u00efsos, inclosos els m\u00e9s avan\u00e7ats, ha posat en pr\u00e0ctica la democr\u00e0cia al no haver deixat a les seves lleis ni rastre de desigualtat de drets de la dona. Ho repeteixo, cap Estat, cap legislaci\u00f3 democr\u00e0tica ha fet per la dona ni la meitat del que ha fet el poder sovi\u00e8tic en els primers mesos de la seva exist\u00e8ncia. Naturalment, no basten les lleis, i nosaltres no ens acontentem de cap de les maneres amb decrets i prou. Per\u00f2 en el terreny de la legislaci\u00f3 hem fet tot el que de nosaltres s\u2019exigia per equiparar la situaci\u00f3 de la dona i la de l\u2019home i ens en podem enorgullir. Actualment, la situaci\u00f3 de la dona en la R\u00fassia sovi\u00e8tica, des del punt de vista dels Estats m\u00e9s avan\u00e7ats, \u00e9s ideal. Per\u00f2 afirmem que, naturalment, aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s el comen\u00e7ament\u00bb[16]<\/a><\/p>\n

El 1920 es legalitza el dret a l\u2019avortament, tot i que la cat\u00e0strofe demogr\u00e0fica que patir\u00e0 la R\u00fassia sovi\u00e8tica fru\u00eft de la primera guerra mundial i la guerra civil, omplir\u00e0 de pol\u00e8mica aquesta q\u00fcesti\u00f3 que es contradir\u00e0 amb les necessitats demogr\u00e0fiques i la propaganda pronatalista impulsada pel govern sovi\u00e8tic, molt especialment a partir de Stalin.<\/p>\n

S\u2019aprovar\u00e0 la llic\u00e8ncia per maternitat de 4 mesos, la creaci\u00f3 de guarderies gratu\u00eftes i mesures per a la protecci\u00f3 en el treball per a les dones embarassades. Com altres vegades, moltes de les lleis sovi\u00e8tiques m\u00e9s avan\u00e7ades van ser rebudes amb alarma , fins i tot, van generar un clar rebuig.<\/p>\n

El 1922, el nou Codi de la terra aboleix la propietat privada per\u00f2 permet als pagesos mantenir comunitats agr\u00edcoles\u00a0 que van ser democratitzades mitjan\u00e7ant un nou sistema de votaci\u00f3 que va incloure a les dones que van obtenir el dret a la propietat dins les unitats familiars de les comunes. Aix\u00f2 les va permetre guanyar empoderament dins la societat rural.<\/p>\n

Tal com deien abans, per primer cop a la hist\u00f2ria, el govern bolxevic posa en marxa un programa orientat a l\u2019alliberament de la dona, una veritable pol\u00edtica de g\u00e8nere. Situa al front del Comissariat de Benestar social a Alexandra Kollontai i, acceptant les reivindicacions del Primer Congr\u00e9s d’Obreres i Camperoles celebrat el novembre de 1918, el 1919, crea el Zhenotdel, Departament per al Treball entre les Dones obreres i camperoles, que t\u00e9 com a objectiu l\u2019emancipaci\u00f3 de les dones. A la direcci\u00f3 figuraven dones que ja havien estat actives en aquest camp en els anys prerevolucionaris: Inessa Armand, Alexandra Kollontai, Sofia Smidovitx, Konkordiya Samoilova i Klavdia Nikolayeva.<\/p>\n

La creaci\u00f3 del Zhenotdel semblava tancar un tema controvertit i molt debatut en el si del marxisme: la creaci\u00f3 d\u2019organitzacions espec\u00edfiques de dones, l\u2019impuls d\u2019un moviment per l\u2019alliberament de la dona no apartaria a aquestes de la lluita principal, de la lluita per l\u2019emancipaci\u00f3 de les classes treballadores i la construcci\u00f3 del socialisme? La creaci\u00f3 d\u2019organitzacions espec\u00edfiques de dones no les portaria cap a posicions revisionistes, fins i tot cap a posicions purament feministes? Tal i com hem situat abans, els arguments liderats per Clara Zetkin i Rosa Luxemburg, ambdues situades a l\u2019ala esquerra de la 2na Internacional, havien aconseguit crear la Secci\u00f3 de Dones Socialistes i a R\u00fassia s\u2019havia constatat la capacitat mobilitzadora d\u2019una organitzaci\u00f3 espec\u00edfica, per\u00f2 ni la implicaci\u00f3 directa del propi Lenin va aconseguir frenar les dificultats que aquesta l\u00ednia de treball tindria, tal i com se\u2019ns mostra en aquests fragments d\u2019una entrevista mantinguda el 1920 entre Clara Zetkin i Lenin:<\/p>\n

\u201cNo obstante, a pesar de todo esto, a\u00fan no tenemos un movimiento femenino comunista internacional, y debemos conseguirlo a toda costa. Debemos emprender inmediatamente su creaci\u00f3n. Sin este movimiento, el trabajo de nuestra Internacional y de sus partidos no es completo ni podr\u00e1 serlo jam\u00e1s. Y nuestro trabajo revolucionario debe ser completo.<\/p>\n

Como es l\u00f3gico, yo le habl\u00e9 de manera particularmente detallada sobre el estado de cosas en Alemania. Le hice saber que Rosa Luxemburgo daba gran importancia a la tarea de incorporar a las m\u00e1s amplias masas femeninas a la lucha revolucionaria. Cuando fue fundado el Partido Comunista, Rosa insisti\u00f3 en que deb\u00eda publicarse un peri\u00f3dico consagrado al movimiento femenino<\/p>\n

…<\/p>\n

El Partido debe contar con organismos \u2014grupos de trabajo, comisiones, comit\u00e9s, secciones o como se decida denominarlas\u2014 cuya tarea especial consista en despertar a las amplias masas femeninas, vincularlas con el Partido y mantenerlas bajo la influencia de \u00e9ste. Para ello, naturalmente, es necesario que desarrollemos plenamente, una labor sistem\u00e1tica entre estas masas femeninas. Debemos educar a las mujeres que hayamos conseguido sacar de la pasividad, debemos reclutarlas y armarlas para la lucha proletaria de clase bajo la direcci\u00f3n del Partido Comunista. No solo me refiero a las proletarias que trabajan en la f\u00e1brica o se afanan en el hogar, sino tambi\u00e9n a las campesinas, a las mujeres de distintas capas de la peque\u00f1a burgues\u00eda.<\/p>\n

Le dije a Lenin que sus razonamientos constitu\u00edan para m\u00ed un apoyo valioso. Muchos camaradas, muy buenos camaradas, se opon\u00edan del modo m\u00e1s resuelto a que el Partido crease organismos especiales para una labor met\u00f3dica entre las amplias masas femeninas. Llamaban a esto retorno a las tradiciones socialdem\u00f3cratas, a la c\u00e9lebre \u201cemancipaci\u00f3n de la mujer\u201d.<\/p>\n

Trataban de demostrar que los partidos comunistas, al reconocer por principio y plenamente la igualdad de derechos de la mujer, deben desarrollar su labor entre las masas trabajadoras sin diferencias de ninguna especie. La manera de trabajar entre las mujeres debe ser la misma que entre los hombres. Todo intento de tener en cuenta en la agitaci\u00f3n o en la organizaci\u00f3n las circunstancias indicadas por Lenin, es considerado por los defensores de la opini\u00f3n opuesta como oportunismo, como traici\u00f3n y renuncia a los principios.<\/p>\n

\u2014 Esto ni es nuevo ni sirve en modo alguno como prueba\u2014replic\u00f3 Lenin\u2014. No se deje usted desorientar.<\/p>\n

\u00bfPor qu\u00e9 en ninguna parte, ni siquiera en la Rusia Sovi\u00e9tica, no militan en el Partido tantas mujeres como hombres? \u00bfPor qu\u00e9 el n\u00famero de obreras organizadas en los sindicatos es tan reducido? Estos hechos obligan a reflexionar. La negaci\u00f3n de la necesidad de organismos especiales para nuestro trabajo entre las extensas masas femeninas es una de las manifestaciones de una posici\u00f3n muy de principios y muy radical de nuestros \u201cqueridos amigos\u201d del Partido Obrero Comunista. Seg\u00fan ellos, debe existir una sola forma de organizaci\u00f3n: la Uni\u00f3n obrera. Ya lo s\u00e9. Muchas cabezas de mentalidad revolucionaria, pero embrolladas, se remiten a los principios cuando no ven la realidad, es decir, cuando la inteligencia se niega a apreciar los hechos concretos en los que se debe parar la atenci\u00f3n. \u00bfC\u00f3mo hacen frente estos mantenedores de la \u201cpureza de principios\u201d a las necesidades que nos impone el desarrollo hist\u00f3rico en nuestra pol\u00edtica revolucionaria?<\/p>\n

Todos estos razonamientos se vienen abajo ante una necesidad inexorable: sin millones de mujeres no podemos realizar la dictadura proletaria, sin ellas no podemos llevar a cabo la edificaci\u00f3n comunista.\u201d [17]<\/a><\/p>\n

El Zhenotdel es dedicar\u00e0 de ple a realitzar pol\u00edtiques socials que cerquen lliurar a les dones de la c\u00e0rrega del treball dom\u00e8stic, organitzar\u00e0 campanyes d\u2019informaci\u00f3 i formaci\u00f3, convocar\u00e0 assemblees peri\u00f2diques de delegades obreres i camperoles per impulsar l\u2019auto alliberament…tot en la direcci\u00f3 de facilitar la incorporaci\u00f3 activa i massiva de les dones en la vida pol\u00edtica.<\/p>\n

Lenin, el 1919, planteja que el canvi legislatiu nom\u00e9s \u00e9s l\u2019inici del canvi real que s\u2019ha de produir:<\/p>\n

\u00ab…Jo crec que la tasca de tot estat obrer que passi al socialisme ser\u00e0 doble. La primera part d’aquesta tasca \u00e9s relativament senzilla i f\u00e0cil, es refereix a les velles lleis que col\u00b7locaven a la dona en situaci\u00f3 de desigualtat respecte a l’home…. Quant a la legislaci\u00f3 hem fet tot el que de nosaltres s’exigia…i podem, amb ra\u00f3, enorgullir-nos-en. Actualment, la situaci\u00f3 de la dona a la R\u00fassia sovi\u00e8tica, des del punt de vista dels estats m\u00e9s aven\u00e7ats, \u00e9s ideal. Per\u00f2 afirmem que, naturalment, aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s el comen\u00e7ament.<\/p>\n

\u2026.Vosaltres sabeu que tot i la plena igualtat de drets, subsisteix de fet la situaci\u00f3 d’ofegament en qu\u00e8 viu la dona ja que sobre ella pesen totes les feines de la llar.<\/p>\n

…Un cop aconseguida la plena igualtat de la dona, emprenem la nova tasca, juntament amb la dona alliberada del treball dom\u00e8stic -menut, embrutidor i improductiu. En aix\u00f2, tenim feina per a molts, molts anys. Aquesta tasca no pot donar resultats r\u00e0pids ni te res d’efectisme brillant.\u201d Lenin, V.I. Discurs a la IV Confer\u00e8ncia d’obreres sense partit. 1919<\/p>\n

Lliurar a la dona del treball dom\u00e8stic i facilitar la cura dels fills ser\u00e0 un dels eixos fonamentals en el programa del govern sovi\u00e8tic i explica la import\u00e0ncia que va tenir el Zhenotdel, que formava amb el Komsomol i el Partit la tr\u00edada de la nova estructura pol\u00edtica del primer per\u00edode comunista.<\/p>\n

El 1918, la metgessa Vera Lebedeva es posa al davant del Departament de protecci\u00f3 de la maternitat i la inf\u00e0ncia. All\u00e0 va instituir el primer programa de salut p\u00fablica del m\u00f3n destinat a reduir la mortalitat infantil. Aquest innovador programa va consistir en una xarxa de centres -cases-bressol- amb infermeres i educadors, cadascun amb un pediatre qualificat que podria controlar la salut dels infants i assessorar els pares.<\/p>\n

\u201c…merced a los Comisariados de Educaci\u00f3n P\u00fablica y Bienestar social se han emprendido grandes adelantos. Se puede decir que en este aspecto se han hecho ya muchas cosas para facilitar la tarea de la familia de criar y mantener a los hijos.<\/p>\n

Existen ya casas para los ni\u00f1os lactantes, guarder\u00edas infantiles, jardines de infancia, colonias y hogares para ni\u00f1os, hospitales y sanitarios para los enfermos y delicados, comedores gratuitos para los alumnos en escuelas, libros de estudio gratuitos, ropas de abrigo y calzado para los ni\u00f1os de los establecimientos de ense\u00f1anza. \u00bfTodo esto no demuestra suficientemente que el ni\u00f1o sale ya del marco estricto de la familia, pasando la carga de su crianza y educaci\u00f3n de los padres a la colectividad?\u201d Kollontai. El ni\u00f1o y el estado comunista.[18]<\/a><\/p>\n

Inessa Armand tamb\u00e9 ressalta els canvis que hi ha hagut per\u00f2 insisteix en continuar la tasca d\u2019alliberar les dones pageses i obreres del \u201cc\u00e0stig\u201d de la cuina:<\/p>\n

\u201c Actualmente, lo repito, a pesar de las dificultades desconocidas hasta ahora, se puede decir con seguridad que en la Rusia sovi\u00e9tica los cuidados de la madre y el ni\u00f1o est\u00e1n mejor organizados que en ning\u00fan sitio. Y no son m\u00e1s que los primeros pasos. Adem\u00e1s, gracias a la creaci\u00f3n de los comedores p\u00fablicos, la cocina desaparece poco a poco de la econom\u00eda dom\u00e9stica. La cocina casera, tan glorificada por los burgueses, pero que desde el punto de vista de la econom\u00eda no es en absoluto adecuada al objetivo, es para las campesinas y en especial para las obreras un castigo insoportable que les consume todo el tiempo libre, las priva de la posibilidad de ir a las reuniones, de leer y de tomar parte en la lucha de clases: la cocina dom\u00e9stica, en el r\u00e9gimen burgu\u00e9s, es uno de los mejores aliados del capital contra el obrero, al favorecer la ignorancia y el retraso de las obreras\u201d [19]<\/a><\/p>\n

La teoria i la pr\u00e0ctica del nou Estat sovi\u00e8tic \u00e9s una c\u00e0rrega de profunditat que xoca contra la tradici\u00f3 m\u00e9s at\u00e0vica de molts russos, homes i dones. La construcci\u00f3 del \u201cnou home i de la nova dona\u201d es mostrar\u00e0 molt, molt lenta:<\/p>\n

El 1920, en una entrevista entre Clara Zetkin i Lenin, aquest afirma:<\/p>\n

\u00abLamentablemente, de muchos de nuestros camaradas a\u00fan se puede decir: \u201cEscarbad en un comunista y encontrar\u00e9is a un filisteo\u201d. Naturalmente, es preciso escarbar en el punto sensible: en su psicolog\u00eda con relaci\u00f3n a la mujer. \u00bfExiste prueba m\u00e1s evidente que el hecho de que los hombres vean con calma c\u00f3mo la mujer se desgasta en el trabajo dom\u00e9stico, un trabajo menudo, mon\u00f3tono, agotador y que le absorbe el tiempo y las energ\u00edas, c\u00f3mo se estrechan sus horizontes, se nubla su inteligencia, se debilita el latir de su coraz\u00f3n y decae la voluntad? Naturalmente, no aludo a las damas burguesas, que encomiendan todos los quehaceres dom\u00e9sticos, incluido el cuidado de los ni\u00f1os, a personas asalariadas. Todo lo que digo se refiere a la inmensa mayor\u00eda de las mujeres, comprendidas las mujeres de los obreros, aunque se pasen todo el d\u00eda en la f\u00e1brica y ganen su salario. Son muy pocos los maridos, hasta entre los proletarios, que piensen en lo mucho que podr\u00edan aliviar el peso y las preocupaciones de la mujer, e incluso suprimirlos por completo, si quisieran ayudar \u201ca la mujer en su trabajo\u201d. No lo hacen, por considerarlo re\u00f1ido con \u201cel derecho y la dignidad del marido\u201d. Este exige descanso y confort. La vida casera de la mujer es un sacrificio diario en miles de detalles nimios. El viejo derecho del marido a la dominaci\u00f3n contin\u00faa subsistiendo en forma encubierta. Su esclava se venga de \u00e9l objetivamente por esta situaci\u00f3n, tambi\u00e9n en forma velada: el atraso de la mujer, su incomprensi\u00f3n de los ideales revolucionarios del marido debilitan el entusiasmo de \u00e9ste y su decisi\u00f3n de luchar. Estos son los peque\u00f1os gusanos que corroen y minan las energ\u00edas de modo imperceptible y lento, pero seguro. Conozco la vida de los obreros, y no s\u00f3lo a trav\u00e9s de los libros. Nuestro trabajo comunista entre las masas femeninas, nuestra labor pol\u00edtica comprende una parte considerable de trabajo educativo entre los hombres\u00bb.[20]<\/a><\/p>\n

El Zhenotdel far\u00e0 tamb\u00e9 una intensa tasca d\u2019informaci\u00f3 i propaganda. Va reeditar Rabotnitsa, nascuda el 1914, dirigida a les dones treballadores, funda la revista Kommunistka (des de 1920 fins a 1930), destinada a les militants del partit, i comen\u00e7a a editar Krestyanka (1922), destinada a les dones pageses. El 1927 es publicaven 18 revistes amb una tirada de gaireb\u00e9 400.000 exemplars.<\/p>\n

Les conferencies d\u2019obreres i pageses o les assemblees de delegades van ser instruments importants per a promoure l\u2019educaci\u00f3 pol\u00edtica, la formaci\u00f3 i la incorporaci\u00f3 de dones a llocs de responsabilitat p\u00fablica i\/o pol\u00edtica. Xifres de 1926 indiquen que 620.000 dones van participar en 6.000 confer\u00e8ncies realitzades en \u00e0rees urbanes i unes 12.000 en zones rurals.[21]<\/a><\/p>\n

Amb la idea d’arribar a tots els racons de l’enorme R\u00fassia i a la immensa majoria de les dones, organitzen reunions, trens d’agitaci\u00f3 i propaganda, equipats amb impremtes… Tot i aix\u00ed, trobaran moltes dificultats per a la seva tasca tan materials com resist\u00e8ncies culturals i ideol\u00f2giques: reaccions d\u2019hostilitat o inhibici\u00f3 en el propi si dels dirigents del Partit, rebuig clar en determinades regions com ara a l’\u00c0sia central, de tradici\u00f3 musulmana…<\/p>\n

\u00ab\u2026 En la regi\u00f3n de Asia Central, de mayor\u00eda musulmana, se llev\u00f3 a cabo una campa\u00f1a llamada ‘judzhum’ (\u201cofensiva\u201d, en \u00e1rabe) para la escolarizaci\u00f3n y alfabetizaci\u00f3n de las mujeres y en contra del velo isl\u00e1mico, de la que se conservan algunas fotograf\u00edas de quemas p\u00fablicas. En 1921 las autoridades sovi\u00e9ticas de Turkmenist\u00e1n, por ejemplo, elevaron la edad de matrimonio a 16 y 18 a\u00f1os para mujeres y hombres respectivamente, y prohibieron los matrimonios infantiles, los matrimonios forzados y la poligamia. La campa\u00f1a encontr\u00f3 una fuerte oposici\u00f3n local: seg\u00fan cifras oficiales, unas 300 delegadas de Zhenotdel \u2500el departamento de mujeres del Secretariado del Comit\u00e9 Central del partido\u2500 fueron asesinadas en la regi\u00f3n de Asia Central s\u00f3lo en el a\u00f1o 1929\u201d [22]<\/a><\/p>\n

La concepci\u00f3 i construcci\u00f3 de nous edificis comunitaris com vivendes, clubs de treballadors, menjadors,… \u00e9s potser una de les mostres m\u00e9s visibles del treball per un nou model de societat.<\/p>\n

\u00abArran de la nacionalitzaci\u00f3 de les terres i les propietats per part dels bolxevics el 1918, l’habitatge va passar a ser compet\u00e8ncia dels soviets locals…<\/p>\n

La soluci\u00f3 adoptada pel soviet de Leningrad es va centrar en l’establiment de grans complexos d’habitatges equipats amb instal\u00b7lacions comunit\u00e0ries de les quals es feia c\u00e0rrec el municipi. La col\u00f2nia obrera de la Traktornaia ulitsa es trobava a poca dist\u00e0ncia a peu de la cuina industrial i centre comercial N\u00e0rvskaia, on hi havia una cantina per tota la comunitat, i del Palau de la Cultura A.M.Gorki amb biblioteca, instal\u00b7lacions esportives, club i sales de teatre. Davant del complex, a l’altra banda d’una \u00e0mplia avinguda hi havia tamb\u00e9 una escola. Els tramvies municipals comunicaven amb altres zones de la ciutat…\u00bb [23]<\/a><\/p>\n

La revoluci\u00f3 va venir acompanyada d\u2019un gran i trencador moviment art\u00edstic, el constructivisme. Aquests artistes q\u00fcestionaven els principis de l\u2019art i discutien sobre quin lloc hauria d\u2019ocupar en la nova societat. Van cercar formes de treball col\u00b7lectiu i volien millorar la vida quotidiana mitjan\u00e7ant l\u2019art aplicat al disseny, l\u2019arquitectura, la producci\u00f3 industrial, el cine… La pres\u00e8ncia de dones va ser molt significativa. Entre elles, Varvara Step\u00e0nova, pintora, artista gr\u00e0fica, dissenyadora teatral i artista constructora i, molt especialment, Liubov Popova figura clau d\u2019un moviment que rebutjava els elements figuratius i creia que tan sols el llenguatge universal de l\u2019 abstracte podria posar l\u2019art al servei del poble.<\/p>\n

La creativitat del per\u00edode revolucionari es posa al servei d’una transformaci\u00f3 profunda i radical dels modus de vida… tot i que aquesta for\u00e7a s’anir\u00e0 debilitant, encotillant, amb el pas dels problemes i del temps. A partir dels anys 30, s\u2019anir\u00e0 imposant el model formal i oficial que marcar\u00e0 la R\u00fassia sovi\u00e8tica, el realisme socialista.<\/p>\n

Larisa Reisner, com ho va fer A. Kollontai, expressava aix\u00ed l\u2019ideal de la dona nova :<\/p>\n

\u201cDebemos crear el tipo de la mujer revolucionaria rusa…la revoluci\u00f3n francesa cre\u00f3 el suyo, nosotras debemos crear el nuestro… fuerte, din\u00e1mica, capaz de saber utilizar su poder para la revoluci\u00f3n \u201c [24]<\/a><\/p>\n

\ue008 Un pas endavant, dos enrere… l\u2019\u00e8poca de Stalin<\/strong><\/p>\n

El final de la guerra civil, el 1921, mostra una R\u00fassia devastada demogr\u00e0ficament \u2013 ha perdut m\u00e9s de 20 milions de persones- i materialment \u2013el PIB suposa nom\u00e9s un ter\u00e7 del nivell assolit abans de la 1\u00aa guerra, la producci\u00f3 industrial es m\u00ednima, la fam es generalitza, la manca de prove\u00efment a les ciutats provoca rebel\u00b7lions com ara la dels mariners de Krondstad i s\u00f3n habituals revoltes al camp. El bloqueig internacional i l\u2019estancament en l\u2019expansi\u00f3 de la revoluci\u00f3 a Europa du a la nova R\u00fassia a l\u2019a\u00efllament. Tot aix\u00f2 atura o ajorna alguns dels grans canvis socials i frena molts dels programes liderats pel Zhenotdel, malgrat tot \u00e9s quan aquests projectes amb totes les limitacions es posen en marxa. Per fer front a aquesta situaci\u00f3, Lenin defensar\u00e0 una nova orientaci\u00f3 econ\u00f2mica (NEP). Hi ha un cert retorn a l\u2019economia de mercat que sembla millorar la producci\u00f3 per\u00f2 que comen\u00e7a a generar de nou difer\u00e8ncies socials. Trotsky, qui liderar\u00e0 les posicions cr\u00edtiques amb la NEP i, finalment despr\u00e9s de la mort de Lenin el 1924, s\u2019enfrontar\u00e0 amb Stalin en el si del Partit, descrivia aquesta situaci\u00f3:<\/p>\n

‘… No fue posible tomar por asalto la antigua familia, y no por falta de buena voluntad; tampoco porque la familia estuviera firmemente asentada en los corazones. Por el contrario, despu\u00e9s de un corto per\u00edodo de desconfianza hacia el Estado y sus casas cuna, sus jardines de infancia y sus diversos establecimientos, las obreras, y despu\u00e9s de ellas, las campesinas m\u00e1s avanzadas, apreciaron las inmensas ventajas de la educaci\u00f3n colectiva y de la socializaci\u00f3n de la econom\u00eda familiar. Por desgracia, la sociedad fue demasiado pobre y demasiado poco civilizada. Los recursos reales del Estado no correspond\u00edan a los planes y a las intenciones del partido comunista. La familia no puede ser abolida: hay que reemplazarla. La emancipaci\u00f3n verdadera de la mujer es imposible en el terreno de la ‘miseria socializada’. La experiencia revel\u00f3 bien pronto esta dura verdad, formulada hac\u00eda cerca de 80 a\u00f1os por Marx\u201d [25]<\/a><\/p>\n

Stalin, partidari inicialment de la NEP i defensor de la construcci\u00f3 del socialisme en un sol pa\u00eds, guanyar\u00e0 el gran debat i liderar\u00e0 noves directrius orientades a la r\u00e0pida industrialitzaci\u00f3 del pa\u00eds, la rendibilitat econ\u00f2mica de la propietat agr\u00e0ria mitjan\u00e7ant les col\u00b7lectivitzacions, la redistribuci\u00f3 d\u2019una ma d\u2019obra insuficient for\u00e7ant deportacions dels excedents de m\u00e0 d\u2019obra camperola cap a les noves zones d\u2019explotaci\u00f3 industrial com ara Sib\u00e8ria i l\u2019impuls a pol\u00edtiques pronatalistes per aconseguir l\u2019increment de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

A partir de 1928 s\u2019inicia una regressi\u00f3 que acabar\u00e0 amb la dissoluci\u00f3 del Zhenotdel el 1930. S\u2019imposa la tesi que el treball entre les dones ha de ser una tasca conjunta del Partit.<\/p>\n

El 1933, l\u2019article 121 del nou Codi Penal prohibeix l\u2019homosexualitat masculina. Tamb\u00e9 es penalitza la prostituci\u00f3, que en els primers anys de la revoluci\u00f3 es veia com una xacra social que calia resoldre, ajudant a la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica de les dones i a la responsabilitat social sobre els fills. El 1936 la nova Constituci\u00f3, que regir\u00e0 fins 1977, revoca les restriccions de vot, estableix el sufragi universal directe, les llibertats pol\u00edtiques \u2013tot i que limitades al model de partit \u00fanic- i drets socials i econ\u00f2mics. Consagra la igualtat de drets entre dones i homes i estableix l\u2019ajuda econ\u00f2mica de l\u2019Estat a la maternitat i la fam\u00edlia nombrosa.<\/p>\n

Art\u00edculo 122. <\/strong>La mujer tiene en la URSS iguales derechos que el hombre en todos los dominios de la vida econ\u00f3mica, p\u00fablica, cultural, social y pol\u00edtica. Garantizan el ejercicio de estos derechos la concesi\u00f3n a la mujer de los mismos derechos que al hombre en materia de trabajo, salario, descanso, seguros sociales e instrucci\u00f3n; la protecci\u00f3n de los derechos de la madre y del ni\u00f1o por el Estado; la ayuda del Estado a las madres de prole numerosa y a las madres solas; la concesi\u00f3n a la mujer de vacaciones pagadas en caso de embarazo, y una extensa red de casas de maternidad, casas-cuna y jardines de la infancia.[26]<\/a><\/p>\n

El nou Codi de lleis sobre el matrimoni, la fam\u00edlia i la tutela, tamb\u00e9 de 1936, \u00e9s un fort retroc\u00e9s: es prohibeix l\u2019avortament excepte en cas que perilli la vida de la mare \u2013 no ser\u00e0 fins a 1955, sota el mandat de Krushev, que es restituir\u00e0 el dret a l\u2019avortament lliure en els tres primers mesos de gestaci\u00f3. Tamb\u00e9 es dificulta el divorci ja que s\u2019exigeix una sent\u00e8ncia judicial.<\/p>\n

La doctrina estalinista crida a la \u201creconstrucci\u00f3 de la fam\u00edlia sobre una nova base socialista\u201d. S\u2019exalta la idea de la maternitat com a la principal i \u201cpatri\u00f2tica\u201d funci\u00f3 de la dona. S\u2019estableix els t\u00edtols de \u201cMare heroica\u201d a la mare de deu fills , que comporta l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019una medalla i una subvenci\u00f3 estatal… altres medalles i premis s\u2019atorguen a les mares de 7-9 fills o de 5-6. Al mateix temps, es fa un enorme esfor\u00e7 en l\u2019ampliaci\u00f3 de serveis, especialment escoles bressol per facilitar el treball productiu de les dones.<\/p>\n

Abans de la 2\u00aa guerra mundial, el 1941, s\u2019estableix un impost a les persones sense fills i el 1944 un tribut a qui no en tenia m\u00e9s de dos. Totes les mesures semblen estar dirigides a un \u00fanic objectiu, l\u2019increment demogr\u00e0fic. El 1946, el desequilibri de g\u00e8nere era molt important, les dones superaven en 26 milions als homes. Aquest fet, va tornar a obrir les portes de tots els rols econ\u00f2mics a les dones per\u00f2, la planificaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 i la pol\u00edtica demogr\u00e0fica va entrar en contradicci\u00f3 amb les pol\u00edtiques progressistes per a la igualtat dels sexes i es va imposar.<\/p>\n

Malgrat aquest retroc\u00e9s, la situaci\u00f3 de la dona a la URSS consolida molts dels aven\u00e7os iniciats a la revoluci\u00f3 bolxevic, la seva incorporaci\u00f3 a la producci\u00f3 ser\u00e0 massiva i els rols que desenvolupa es situaran a l\u2019avantguarda mundial: les veiem com a soldats i caps militars a la 2\u00aa guerra mundial, les veiem a la Universitat. Entre els anys 60-70 del segle XX, el nombre de dones a la Universitat nom\u00e9s es veur\u00e0 superat a Fran\u00e7a, Finl\u00e0ndia i Estats Units i el patr\u00f3 formatiu reflexa una certa ruptura amb els estereotips, tradicionalment les \u00e0rees ‘femenines’ com l\u2019 educaci\u00f3 i la salut tamb\u00e9 s\u00f3n altes entre les dones russes, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha un gran nombre de dones en la investigaci\u00f3 i l\u2019enginyeria industrial[27]<\/a>. <\/strong>Les veiem en els \u00e0mbits cient\u00edfics, esportius, en la cursa de l\u2019espai… Cap el 1980, m\u00e9s del 50% de membres del Komsomol eren dones i tamb\u00e9 ho era el 25% de membres del PCUS.[28]<\/a><\/p>\n

\u201cUn pas endavant, dos enrere\u201d… la radicalitat de les transformacions que la revoluci\u00f3 bolxevic de 1917 va voler posar en marxa, ha estat guia en molts dels aven\u00e7os aconseguits en les lluites per la igualtat i l\u2019emancipaci\u00f3 arreu el m\u00f3n en el segle XX. Aprendre dels seus \u00e8xits i, sobretot, dels seus errors ens hauria de servir per enfrontar-nos al m\u00f3n actual dominat per una globalitzaci\u00f3 neoliberal, pel retorn al capitalisme salvatge, per l\u2019increment de la desigualtat… per frenar el retorn a la barb\u00e0rie i avan\u00e7ar en llibertat, igualtat, fraternitat en un m\u00f3n que cerqui l\u2019equilibri ecol\u00f2gic.<\/p>\n

\u201c\u00c9s una tasca m\u00e9s \u00e0rdua honorar<\/p>\n

la mem\u00f2ria dels \u00e9ssers an\u00f2nims<\/p>\n

que la de les persones c\u00e8lebres.<\/p>\n

La construcci\u00f3 hist\u00f2rica<\/p>\n

es consagra a la mem\u00f2ria dels<\/p>\n

qui no tenen nom\u201d<\/p>\n

W Benjamin<\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

ALPERN, B\u00e1rbara. Las mujeres en la Rusia de las revoluciones 1861-1926. En Enciclopedia hist\u00f3rica y pol\u00edtica de las mujeres: Europa y Am\u00e9rica. Coordinada por FAUR\u00c9, Cristina. Edit. Akal 2010.<\/p>\n

AA.VV. Construir la revoluci\u00f3. Art i arquitectura a R\u00fassia.\u00a0 1915-1935. Cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3. \u00a0Ed. Fundaci\u00f3 \u201cLa Caixa\u201d \/ Turner 2011.<\/p>\n

HILL<\/a>, Christopher. La Revoluci\u00f3n Rusa . Edit. Ariel 2017<\/p>\n

FONTANA, Josep. El siglo de la revoluci\u00f3n. Una historia del mundo desde 1914. Ed. Cr\u00edtica. 2017.<\/p>\n

ENGELS, F. El origen de la familia, la propiedad privada y el estado. \u00a0Col. Cl\u00e1sicos del Marxismo. 2006. Fundaci\u00f3n Federico Engels.<\/p>\n

GOLDMAN, Wendy. \u201cDel pasado hay que hacer a\u00f1icos\u201d: la liberaci\u00f3n de las mujeres y la Revoluci\u00f3n rusa en 1917 La Revoluci\u00f3n rusa cien a\u00f1os despu\u00e9s. Coordinada por ANDRADE, J i HERN\u00c0NDEZ S\u00c1NCHEZ, F. Edit. Akal 2017.<\/p>\n

HOBSBAWM, Eric. Historia del S. XX. Edit. Cr\u00edtica 1995.<\/p>\n

KOLLONTAI, Aleksandra. Mujer y lucha de clases. Edit. El Viejo Topo 2016.<\/p>\n

KOLLONTAI, Aleksandra. Autobiograf\u00eda de una mujer sexualmente emancipada y otros textos sobre el amor. Edit. H<\/a>oras y horas\u00a0 2015.<\/p>\n

LARGO ALONSO, M.Teresa. La revoluci\u00f3n rusa, la f\u00e1brica de una nueva Sociedad. Edit. Catarata 2017.<\/p>\n

REED, John. Diez d\u00edas que estremecieron el mundo. Edit. Akal 1986.<\/p>\n

 <\/p>\n

Web grafia m\u00e9s consultada<\/strong><\/p>\n

www.pts.org.ar\/IMG\/pdf\/Las_mujeres_y_el_socialismo<\/a><\/p>\n

www.revolucionbolchevique.blogspot.com.es<\/a><\/p>\n

www.rebeli\u00f3n.org\/noticia<\/p>\n

www.sinpermiso.info<\/a><\/p>\n

www.socialist.net<\/p>\n

Notes<\/strong><\/p>\n

[1]<\/a> Fontana, J. El siglo de la revoluci\u00f3n. Ed. Cr\u00edtica. Febrer 2017<\/p>\n

[2]<\/a> Citat a Salas, M. Febrer 1917: Las mujeres inician la revoluci\u00f3n. Sin permiso. 26.2.2017<\/p>\n

[3]<\/a> Reed, J. Diez d\u00edas que estremecieron el mundo. Akal bolsillo. 1982. P\u00e0g. 191-192<\/p>\n

[4]<\/a> . http:\/\/revolucionbolchevique.blogspot.com.es\/2009\/03\/kollontai-el-dia-de-la-mujer.html<\/a><\/p>\n

[5]<\/a> Pre\u00e0mbul de l\u2019Acta fundacional de l\u2019Associaci\u00f3 Internacional dels Treballadors. Londres 1864<\/p>\n

[6]<\/a> Aquesta obra \u00e9s La ideologia alemanya.<\/p>\n

[7]<\/a> Engels, F. El origen de la familia, la propiedad privada y el Estado. Col. Cl\u00e1sicos del Marxismo. 2006. Fundaci\u00f3n Federico Engels<\/p>\n

[8]<\/a> Kollontai, A. Mujer y lucha de clases. El viejo topo. 2016<\/p>\n

[9]<\/a> Lenin, V.I. Discurs a la IV Confer\u00e8ncia d\u2019obreres sense partit. 1919<\/p>\n

[10]<\/a> Mu\u00f1oz -Mu\u00f1oz, Ana M\u00aa. Nadezhda Konstantinovna Krupskaia (1869-1939): Feminista y bibliotecaria. En Mu\u00f1oz-Mu\u00f1oz, Ana M\u00aa y Ballar\u00edn\u00a0 Domingo, Pilar (eds.). Mujeres y libros. Homenaje a la profesora\u00a0 D\u00f1a. Isabel de Torres Ram\u00edrez Granada: Universidad de Granada, Servicio de Publicaciones, 2010<\/p>\n

[11]<\/a> B\u00e1rbara Funes<\/a> a\u00a0 http:\/\/www.rebelion.org\/noticia<\/p>\n

[12]<\/a> Kollontai, A. Autobiograf\u00eda de una mujer sexualmente emancipada. Ed. Horas y horas. 2015<\/p>\n

[13]<\/a> Kollontai, Ibid<\/p>\n

[14]<\/a> El comunismo y la familia, Editorial Marxista, Barcelona, 1937, citat per Andrea D\u2019Atri a Las mujeres y el socialismo. www.pts.org.ar\/IMG\/pdf\/Las_mujeres_y_el_socialismo<\/a><\/p>\n

[15]<\/a> Citat a Frederiksen, Marie. Las mujeres antes, durante y despu\u00e9s de la Revoluci\u00f3n Rusa.10.3.2017<\/p>\n

[16]<\/a> Lenin, V.I. Les tasques del moviment obrer femen\u00ed a la Rep\u00fablica Sovi\u00e8tica. Publicat a Pravda 25.9.1919<\/p>\n

[17]<\/a> Zetkin, C. Sobre la Emancipaci\u00f3n de la Mujer, Recuerdos sobre Lenin (Fragmento) https:\/\/www.scribd.com\/doc\/305745984\/Zetkin-Clara-Sobre-La-Emancipacion-de-La-Mujer<\/p>\n

[18]<\/a> Kollontai, A. El comunismo y la familia. Mujer y lucha de clases. El viejo topo, 2016<\/p>\n

[19]<\/a> Armand, Inessa. Fragment del discurs La obrera en la Rusia sovi\u00e9tica. 1920.<\/p>\n

[20]<\/a> Zetkin, op. cit.<\/p>\n

[21]<\/a> M. Frederiksen, M. Article Las mujeres antes, durante y despu\u00e9s de la Revoluci\u00f3n rusa publicat a www.socialist.net<\/p>\n

[22]<\/a> A. Ferrero. Mar\u00e7, 2017. Article a http:\/\/www.publico.es\/internacional\/centenario-revolucion-papel-mujeres.html<\/a><\/p>\n

[23]<\/a> AA.VV. Construir la revoluci\u00f3. Art i arquitectura a R\u00fassia. 1915-1935. Cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3. Ed. Fundaci\u00f3 \u201cLa Caixa\u201d \/ Turner 2011.<\/p>\n

[24]<\/a> Largo Alonso, M.\u00aa T. La Revoluci\u00f3n rusa. Catarata 2017<\/p>\n

[25]<\/a> Trotsky, L. La revoluci\u00f3n traicionada. Cita extreta de l\u2019article de M. Frederiksen, Las mujeres antes, durante y despu\u00e9s de la Revoluci\u00f3n rusa. www.socialist.net<\/p>\n

[26]<\/a> Constituci\u00f3 1936. : Marxists Internet Archive<\/a><\/p>\n

[27]<\/a> M. Frederiksen, M. Article Las mujeres antes, durante y despu\u00e9s de la Revoluci\u00f3n rusa publicat a www.socialist.net<\/p>\n

[28]<\/a> Mahdi Darius Nazemroaya. Les Amazones sovi\u00e8tiques. Global Research, Mar\u00e7 2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el marc de la commemoraci\u00f3 del centenari de la revoluci\u00f3 russa, es posa el focus en el paper de la dona a la revoluci\u00f3 i, molt especialment, en els profunds canvis socials i pol\u00edtics en la seva condici\u00f3 que aquesta va propiciar. La revoluci\u00f3 socialista d’octubre estableix, per primera vegada a la hist\u00f2ria, lleis que fan possible la plena igualtat pol\u00edtica i social de la dona. Per primer cop tamb\u00e9, el nou govern posar\u00e0 en marxa una veritable pol\u00edtica de g\u00e8nere i la dotar\u00e0 d\u2019instruments de poder espec\u00edfics.<\/p>\n

Moltes dones van participar en el moviment revolucionari i en la seva consolidaci\u00f3 per\u00f2 poques han quedat a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. S\u2019intenta despertar aquesta mem\u00f2ria i recordar les bases te\u00f2riques, elaborades des del marxisme, que van fonamentar la praxi pol\u00edtica emancipat\u00f2ria de les protagonistes d\u2019octubre. Les dones han estat sempre subjecte hist\u00f2ric per\u00f2 encara avui s\u00f3n, sovint, un subjecte ocult; aquesta ocultaci\u00f3 tamb\u00e9 es comen\u00e7a a produir sobre fets hist\u00f2rics com la revoluci\u00f3 russa, una revoluci\u00f3 que va trasbalsar el m\u00f3n i sense la qual no es pot entendre el segle XX. <\/p>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3483,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17,28],"tags":[],"class_list":["post-3482","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","category-siglo-xx"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3482","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3482"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3482\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3483"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3482"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3482"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3482"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}