Nota pr\u00e8via<\/b><\/p>\n
\u00c9s altament probable que el present treball no s\u2019ajusti a les normes acad\u00e8miques convencionalment prefixades. Moltes de les afirmacions que s\u2019hi fan tenen un car\u00e0cter temptatiu i reclamarien una ulterior discussi\u00f3, on els interlocutors trobessin oportunitat de matisar-les, q\u00fcestionar-les o, simplement, refutar-les. L\u2019abs\u00e8ncia d\u2019aquesta possibilitat fragilitza considerablement la potencial utilitat (\u00e9s un dir) d\u00b4un text destinat al debat m\u00e9s que no pas a cobrir necessitats administratives. D\u2019altra banda, limitacions de tota mena (entre les quals destaco la meva modesta preparaci\u00f3 i l\u2019esc\u00e0s temps disponible per a elaborar-lo) justifiquen qualsevol cautela inicial. En efecte, pot ben ser que el contingut del treball no satisfagui, ni de lluny, les expectatives suggerides pel t\u00edtol que l\u2019encap\u00e7ala.<\/p>\n
L\u2019atenci\u00f3 gaireb\u00e9 preferent dispensada en tots els passos del text al Maig franc\u00e8s obeeix igualment a limitacions personals: es tracta de l\u2019\u00e0rea sobre la qual disposo d\u2019un coneixement menys fragmentari i insegur en relaci\u00f3 a la finalitat del treball.<\/p>\n
Com \u00e9s prou sabut, el conjunt d\u2019esdeveniments aplegats sota la denominaci\u00f3 gen\u00e8rica \u201cMaig del 68\u201d, continua sent objecte, no tan sols de peri\u00f2diques reconstruccions historiogr\u00e0fiques que n\u2019enfasitzen diferentment la g\u00e8nesi i el desplegament (vegi\u2019s, per exemple, el recent estudi de Kristin Ross sobre el Maig franc\u00e8s), sin\u00f3 objecte tamb\u00e9 de successives interpretacions, a vegades radicalment oposades entre si i, en no pocs dels casos, marcades per una visi\u00f3 tant esbiaixada com anacr\u00f2nica, del tot inherent a la perspectiva presentista que sol dominar-les. Aquest fenomen de distorsi\u00f3, amb independ\u00e8ncia dels colors pol\u00edtics d\u2019aquells que la practiquen, es fa especialment ostensible en les recurrents \u2013rituals- commemoracions de Maig.<\/p>\n
Pel que fa als esdeveniments que tingueren lloc a Fran\u00e7a, la disparitat interpretativa ja era ben constatable en les primeres an\u00e0lisis dels fets elaborades en calent pels sectors d\u2019esquerra. No hi ha, en efecte, ponts d\u2019enlla\u00e7 -ni possibilitat de converg\u00e8ncia- entre les coet\u00e0nies interpretacions i valoracions que dels esdeveniments en fan, per exemple, els germans Cohn-Bendit (moviment llibertari), E.Mandel (trotskisme), G. Marchais (estalinisme reformat), G. Debord (situacionisme), A. Geismar (mao\u00edsme), etc. En l\u2019\u00e0mbit de l\u2019an\u00e0lisi sociol\u00f2gica que acompanya de manera paral\u00b7lela als esdeveniments, s\u00f3n igualment registrables punts de vista not\u00f2riament confrontats (A. Touraine, H. Lef\u00e8bvre…). Val a dir que tot aquest ventall interpretatiu anir\u00e0 sedimentant les l\u00ednies d\u2019enfocament i de valoraci\u00f3 posteriors, reactivades de manera suplement\u00e0ria en les successives commemoracions de Maig, d\u2019altra banda poc avesades a proporcionar perspectives novedoses i apartades dels troncs interpretatius originaris.<\/p>\n
Naturalment, tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit de la dreta intel\u00b7lectual i pol\u00edtica francesa es donaren a l\u2019\u00e8poca, al marge del previsible i generalitzat acord de condemna, punts de vista poc coincidents. Cert que pel prop\u00f2sit d\u2019aquest treball no caldr\u00e0 deturar-se massa en aquest punt. De fet, l\u2019intent de clarificar la significaci\u00f3 emancipat\u00f2ria de Maig invocant, entre d\u2019altres, els textos \u2013intel\u00b7ligents- de Raymond Aron o els \u2013barroers- d\u2019Alain de Benoist em semblaria d\u2019una incongru\u00e8ncia an\u00e0loga a l\u2019intent de capir, per exagerat exemple, el sentit pol\u00edtic i social de la Revoluci\u00f3 Francesa a partir dels escrits de Joseph de Maistre o Louis de Bonald. Per raons connexes, resultaria for\u00e7a balder contemplar Maig sota la llum i les ombres que hi projecten en l\u2019actualitat alguns dels seus suposats protagonistes, reconvertits en estrelles medi\u00e0tiques del liberal-llibertarisme al servei de la neo-Restauraci\u00f3: A. Glucksmann, B. Kouchner, L\u00e9vi, S. July et minoresque alii<\/i>.<\/p>\n
M\u00e9s inter\u00e8s pot tenir constatar que, com ha estat assenyalat en relaci\u00f3 a les d\u00b4esquerra, determinades l\u00ednies d\u2019argumentaci\u00f3 dretanes sorgides a l\u00b4escalf dels esdeveniments perviuran m\u00e9s o menys actives i estaran ben presents en les reflexions actuals a l\u2019entorn de Maig, per b\u00e9 que a vegades addicionades amb la recuperaci\u00f3 apolog\u00e8tica d\u2019alguns te\u00f2rics cl\u00e0ssics del liberalisme (B. Constant, A. de Tocqueville…), resituats en el cor mateix d\u2019una reflexi\u00f3 sobre la democr\u00e0cia, reflexi\u00f3 mediatitzada fortament per l\u2019experi\u00e8ncia de Maig. Destaquen en aquesta direcci\u00f3, les aportacions de P. Manent, M. Gauchet i, des d\u2019una \u00f2ptica molt m\u00e9s enriquidora, C. Lefort.<\/p>\n
Al meu entendre, una de les q\u00fcestions primordials plantejades tant per l\u2019orientaci\u00f3 com pel contingut efectiu de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, social i cultural desplegada pels moviments dels seixanta, considerats ara en el seu conjunt i fent abstracci\u00f3 d\u2019especificitats locals, pot ser formulada en termes apropats a una interrogaci\u00f3 filos\u00f2fico-pol\u00edtica. Sint\u00e8ticament: es pot discernir en l\u2019acci\u00f3 i el pensament d\u2019aquests moviments el sorgiment d\u2019un nou eidos<\/i>, d\u2019una nova forma\/ess\u00e8ncia social, relativament in\u00e8dita i adre\u00e7ada, almenys de manera intencional, a fer sorgir \u2013a fer \u201cser\u201d-possibilitats i determinacions alternatives d\u2019exist\u00e8ncia humana?<\/p>\n
L\u2019anterior pregunta pressuposa situar-se en una perspectiva concreta fora de la qual a penes t\u00e9 sentit. Quina perspectiva? La que afavoreix o possibilita concebre la transformaci\u00f3 de la societat a partir de la irrupci\u00f3 en un escenari determinat (plurals en el decurs del 68) d\u2019un col\u00b7lectiu an\u00f2nim disposat a q\u00fcestionar i\/o enderrocar les formes de domini capitalista i substituir-les per una auto-instituci\u00f3 expl\u00edcita global. Cal afegir que l\u2019acci\u00f3 d\u2019aquest col\u00b7lectiu presenta en moltes ocasions un car\u00e0cter espontani que deixa en suspens les lleis de la causalitat, tot generant (creant) un conjunt de significacions integrable en una unitat social-hist\u00f2rica (per definici\u00f3 inacabable) d\u2019auto-instituci\u00f3\/autogovernament. Aquesta unitat t\u00e9 els primers g\u00e8rmens en la ruptura encetada pels grecs antics, que donar\u00e0 lloc a la creaci\u00f3 de la polis democr\u00e0tica, tot dotant fins i tot de nova significaci\u00f3 realitats pertanyents al m\u00f3n que els ha precedit.<\/p>\n
Amb independ\u00e8ncia de febleses, de limitacions de tota mena, de reculades i de topades finals amb l\u2019atzucac i la derrota, i per poc disposat que s\u2019estigui a passar per alt sornegueries i trivialitats emp\u00edriques, resulta relativament f\u00e0cil constatar en les aspiracions i continguts efectius de la praxis dels moviments del seixanta, dels quals Maig n\u2019esdev\u00e9 ep\u00edtome, l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una voluntat d\u2019autonomia (d\u2019autogovernament) que malda per obrir vies orientades tant a la demolici\u00f3 del vell m\u00f3n com a la creaci\u00f3 simult\u00e0nia d\u2019un nou imaginari de relacions, necessitats i significacions socials, assentat en l\u2019antiautoritarisme i l\u2019antijerarquia, en l\u2019autogesti\u00f3 generalitzada (\u00e9s a dir, no tan sols dins les f\u00e0briques), en l\u2019expulsi\u00f3 de la centralitat de l\u00b4economia i el productivisme, i en la de la correlativa presumpci\u00f3 cartesiana \u2013compartida per liberals i marxistes- que fa de l\u2019home \u201camo i senyor de la natura\u201d, en l\u2019enfortiment i extensi\u00f3 d\u2019un sentiment de fraternitat solid\u00e0ria, expressada en formes in\u00e8dites d\u2019inter-relaci\u00f3, en el reconeixement de personalitat espec\u00edfica a dones, joves i minories sexuals, etc.<\/p>\n
Del conjunt d\u2019aquestes aspiracions deriva, doncs, una din\u00e0mica adre\u00e7ada a l\u2019establiment d\u00b4una societat aut\u00f2noma, \u00e9s a dir, a la concreci\u00f3 d\u2019un nou eidos<\/i> -d\u2019un \u201cmode de ser\u201d- alliberat de les constriccions a qu\u00e8 sotmet individu i societat la naturalesa profundament heter\u00f2noma del capitalisme. Com a expressi\u00f3 d\u2019aquest eidos<\/i>, els moviments de Maig poden ser considerats, almenys a parer meu, part significativa del projecte d\u00b4autonomia, alhora que tamb\u00e9 part leg\u00edtima de la unitat social-hist\u00f2rica esmentada anteriorment, de la seq\u00fc\u00e8ncia proteica de la qual cal destacar-ne altres experi\u00e8ncies fonamentals i de m\u00e9s volada hist\u00f2rica: la Comuna de Par\u00eds (1871), la creaci\u00f3 de soviets a R\u00fassia (1905, 1917-1921), la Revoluci\u00f3 Espanyola (1936-1937) i la Revoluci\u00f3 H\u00fangara (1956). Com assenyala C. Castoriadis a prop\u00f2sit d\u2019aquesta darrera, el desplagament fragmentari i de curta durada en el temps d\u2019aquestes experi\u00e8ncies no hauria d\u2019impedir a tots aquells que s\u2019identifiquen amb el projecte d\u2019emancipaci\u00f3 considerar-les infinitament m\u00e9s rellevants que tres mil anys d\u2019hist\u00f2ria eg\u00edpcia.<\/p>\n
Les interpretacions i la q\u00fcesti\u00f3<\/b><\/p>\n
Amb la prud\u00e8ncia exigida per un coneixement molt deficitari de l\u2019imponent gavadal bibliogr\u00e0fic sobre el Maig franc\u00e8s, gosaria afirmar tanmateix que la q\u00fcesti\u00f3 eid\u00e8tica ha rom\u00e0s massivament preterida -quan no soterrada- per l\u2019an\u00e0lisi i la interpretaci\u00f3 decatandament pol\u00edtiques formulades des dels sectors d\u00b4esquerra esmentats a l\u2019inici del present treball. Emergeix nom\u00e9s en contades ocasions (germans Cohn-Bendit, Debord, Castoriadis, Lefebvre, Lefort…Vesllums en Sartre) i, val la pena assenyalar-ho de manera incidental, no precisament de la m\u00e0 d\u00b4aquells autors que presumiblement haurien hagut de mostrar-hi m\u00e9s inter\u00e8s i que, de manera for\u00e7a ir\u00f2nica, la ignor\u00e0ncia, la moda (i el comer\u00e7 editorial paris\u00ed d\u00b4exportaci\u00f3) han aconseguit atribuir-los el paper de m\u00edtics inspiradors intel\u00b7lectuals de la revolta. Contr\u00e0riament a la llegenda pastada despr\u00e9s<\/i> de Maig, M. Foucault, J. Lacan, R. Barthes, J. Darrida, L. Althusser i altres intel\u00b7lectuals situats en l\u00b4estela estructuralista (L\u00e9vi-Strauss va manifestar d\u00b4immediat la seva repugn\u00e0ncia davant els esdeviments), post-estructuralista o post-modernista, van tenir una relaci\u00f3 remota, per no dir nul\u00b7la en alguns casos, en la preparaci\u00f3 \u201cte\u00f2rica\u201d dels fets, aix\u00ed com una participaci\u00f3 molt minsa en el seu desenvolupament.<\/p>\n
La dimensi\u00f3 ontol\u00f2gica dels moviments de Maig, expressada mitjan\u00e7ant el sorgiment de noves formes d\u2019auto-instituci\u00f3 social destinades a materialitzar una societat aut\u00f2noma, lliure i igualit\u00e0ria (gros pleonasme tri\u00e0dic), ha quedat en gran part ofegada per la hist\u00f2ria posterior al 68. Per\u00f2 malgrat la desfeta \u2013parcial o total segons els gustos-, no hi ha dubte que la proteica capacitat de destrucci\u00f3\/creaci\u00f3 desplegada en el decurs de la d\u00e8cada va obrir horitzons alternatius simplement inimaginables poc temps abans. Aquests horitzons, penso, continuen interpel\u00b7lant-nos amb creixent urg\u00e8ncia en el si d\u00b4una tradici\u00f3 per a la qual el projecte d\u2019emancipaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 il\u00b7limitada interrogaci\u00f3 filos\u00f2fica i pol\u00edtica.<\/p>\n
Barcelona, Juliol, 2008<\/i><\/p>\n
Nota bibliogr\u00e0fica<\/b><\/i><\/p>\n
La inspiraci\u00f3 m\u00e9s vistent en l\u2019elecci\u00f3 del tema d\u2019aquest treball, i que guia tamb\u00e9 el prop\u00f2sit del seu contingut, procedeix de les aportacions filos\u00f2fico-pol\u00edtiques del pensador greco-franc\u00e8s Cornelius Castoriadis. Heus aqu\u00ed la refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica -sense cap criteri preferent d\u2019ordenaci\u00f3- d\u2019alguns dels autors i textos relacionats amb el text.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
La dimensi\u00f3 ontol\u00f2gica dels moviments de Maig, expressada mitjan\u00e7ant el sorgiment de noves formes d\u00b4auto-instituci\u00f3 social destinades a materialitzar una societat aut\u00f2noma, lliure i igualit\u00e0ria ha quedat en gran part ofegada per la hist\u00f2ria posterior al 68. Per\u00f2 malgrat la desfeta \u2013parcial o total segons els gustos-, no hi ha dubte que la proteica capacitat de destrucci\u00f3\/creaci\u00f3 desplegada en el decurs de la d\u00e8cada va obrir horitzons alternatius simplement inimaginables poc temps abans.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3511,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22,13],"tags":[],"class_list":["post-3510","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia-del-movimiento-y-de-la-clase-obrera","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3510","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3510"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3510\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3511"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3510"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3510"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3510"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}