<\/p>\n
Fil\u00f2leg comunista i marxista<\/p>\n
MIQUEL \u00c0NGEL BALLESTER 22\/07\/2018 00:13 – Ara Balears<\/p>\n
\n
Joaqu\u00edn Miras (Barcelona, 1953) \u00e9s fil\u00f2leg comunista i marxista, representant destacat de l\u2019escola marxista de Barcelona, d\u2019inspiraci\u00f3 comunista. Actualment presideix l\u2019associaci\u00f3 cultural Espai Marx. Ha militat durant gaireb\u00e9 30 anys en organitzacions pol\u00edtiques comunistes com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). Va dirigir la revista de teoria pol\u00edtica Realitat<\/i> entre el 1989 i el 1999. El seu treball intel\u00b7lectual s\u2019ha centrat en la filosofia de la praxi i el republicanisme democr\u00e0tic. Ha estudiat tamb\u00e9 l\u2019escola iusnaturalista de Salamanca i el pensament del seu fundador, Francisco de Vitoria. La seva filosofia pol\u00edtica est\u00e0 inspirada en el marxisme cr\u00edtic de Manuel Sacrist\u00e1n i Giulia Adinolfi i en la lectura de l\u2019obra de Gramsci, Lukacs, Rosenberg, Thompson i Pasolini. Ha publicat nombrosos articles i treballs sobre filosofia pol\u00edtica per a diversos mitjans alternatius com Rebeli\u00f3n<\/i>, Sin permiso<\/i> i El Viejo Topo<\/i>. Ha escrit diversos llibres d\u2019assaig pol\u00edtic com Repensar la pol\u00edtica, refundar la izquierda<\/i> (El Viejo Topo, 2002), El legado cultural del comunismo<\/i>, un debat amb Jordi Borja (2011), Praxis pol\u00edtica y estado republicano<\/i> (El Viejo Topo, 2016), com tamb\u00e9 el llibre No nos representen<\/i> (Corsarias, 2016). \u00c9s coautor amb Joan Tafalla de La izquierda como problema<\/i> (El Viejo Topo, 2013). Amb Miras parlam de la seva concepci\u00f3 de la filosofia de la praxi i dels principis \u00e8tics que han d\u2019orientar una pol\u00edtica republicana.<\/p>\n
Actualment desenvolupau una tasca formativa dins Espai Marx. Podr\u00edeu explicar qu\u00e8 \u00e9s Espai Marx i quina funci\u00f3 pol\u00edtica i te\u00f2rica t\u00e9 avui dia?<\/b><\/strong><\/p>\n L\u2019Espai Marx t\u00e9 l\u2019origen en un seminari de lectura que v\u00e0rem promoure com a espai de formaci\u00f3 per als membres m\u00e9s joves del consell de redacci\u00f3 de la revista Realitat<\/i>. En el moment que deix la milit\u00e0ncia comunista i la direcci\u00f3 de la revista, constituesc amb altres companys Espai Marx com una associaci\u00f3, amb la finalitat de divulgar el marxisme. Nosaltres intentam visibilitzar i difondre, en la mesura de les nostres possibilitats, el llegat de Marx i d\u2019altres pensadors marxistes rellevants com Antonio Gramsci o Lukacs, partint de la base que el marxisme no existeix a Espanya com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la derrota dels partits comunistes i que nom\u00e9s queda un petit nucli de pensadors marxistes a Madrid. Quant al sentit d\u2019Espai Marx, puc dir que el capitalisme mateix ha revelat l\u2019inter\u00e8s de l\u2019obra de Marx, en la mesura que ha estat l\u2019\u00fanic pensador que ha explicat la din\u00e0mica de crisis c\u00edcliques que acompanyen l\u2019evoluci\u00f3 del capitalisme.<\/p>\n Sou fil\u00f2leg de formaci\u00f3, per\u00f2 l\u2019experi\u00e8ncia pol\u00edtica us ha dut fins a la filosofia, m\u00e9s concretament cap a una filosofia de la praxi. Podr\u00edeu caracteritzar la filosofia de la praxi que defensau?<\/b><\/strong><\/p>\n La meva idea \u00e9s que si el m\u00f3n existeix \u00e9s perqu\u00e8 les mans de milions de persones, dirigides per les seves ments, estan actuant cont\u00ednuament. Nosaltres som els creadors del m\u00f3n, cream el m\u00f3n a trav\u00e9s de les nostres accions. La filosofia de la praxi pensa la pol\u00edtica com el quefer de la gent que intenta crear alternatives a la vida quotidiana, que s\u2019esfor\u00e7a per generar pensament a trav\u00e9s de diaris, revistes, que utilitza tots els mitjans al seu abast per ajudar la gent a autoorganitzar-se. Per tant, la praxi, aix\u00ed com l\u2019entenc, t\u00e9 com a finalitat constituir un subjecte col\u00b7lectiu, format per milions de persones, cadascuna de les quals treballa dins l\u2019\u00e0mbit de la seva vida quotidiana, per generar un projecte de vida alternatiu. I aquest subjecte pol\u00edtic desborda les activitats dels partits pol\u00edtics convencionals, no se centra a fer campanyes per aconseguir major representaci\u00f3 pol\u00edtica, ni ha de tenir cap grup dirigent que li doni consignes, dient-li all\u00f2 que ha de fer.<\/p>\n Considerau aleshores que la filosofia \u00e9s un saber de segon ordre que ha d\u2019estar subordinat a la praxi pol\u00edtica a la qual us referiu?<\/b><\/strong><\/p>\n El primer\u00edssim saber seria el de la gent que s\u2019organitza per canviar la seva vida. Hegel diu que perqu\u00e8 el subjecte s\u00e0piga qu\u00e8 ha de fer, s\u2019ha de posar a fer-ho. I una vegada ho ha fet, s\u2019adona d\u2019all\u00f2 que \u00e9s capa\u00e7 de fer. Hegel mai no va pensar que el fil\u00f2sof havia de dirigir el m\u00f3n perqu\u00e8 sempre arriba massa tard, que \u00e9s una manera metaf\u00f2rica de dir que la seva funci\u00f3 \u00e9s interpretar els fets. No compartesc aquesta concepci\u00f3 hegeliana de la filosofia. Jo pens que la filosofia va aferrada al fer, que el fil\u00f2sof no ha d\u2019esperar que el cicle hist\u00f2ric acabi per explicar els fets, que per saber el que s\u2019ha de fer cal posar-se en acci\u00f3.<\/p>\n Criticau, a contracorrent, la concepci\u00f3 liberal de la pol\u00edtica com a ci\u00e8ncia i t\u00e8cnica d\u2019enginyeria social. Podr\u00edeu explicar la vostra concepci\u00f3 alternativa de la pol\u00edtica i la seva relaci\u00f3 amb la filosofia de la praxi?<\/b><\/strong><\/p>\n Partesc d\u2019una ontologia del que \u00e9s l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, alternativa a la liberal. La visi\u00f3 liberal descriu l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com un individu autoconstitu\u00eft des del mateix naixement, diu que som actius, diligents, estalviadors, treballadors i egoistes. El liberalisme ent\u00e9n l\u2019egoisme com una virtut, perqu\u00e8 pensa que conduir\u00e0 al b\u00e9 com\u00fa. Jo, com a marxista, partesc de l\u2019antropologia aristot\u00e8lica i hegeliana, de la idea que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser social i pol\u00edtic. Crec que la humanitat s\u2019autoprodueix a trav\u00e9s de l\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria, que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 genera una praxi, un fer que nom\u00e9s sorgeix de l\u2019acord social. La praxi, entesa com a activitat, sorgeix de la sociabilitat humana. La comunitat \u00e9s pr\u00e8via a l\u2019individu. I l\u2019individu s\u2019autogenera en la interacci\u00f3 entre els membres d\u2019una comunitat. Per a Hegel som un no-res intersubjectiu que pot ser-ho tot. Per a ell, som realitat efectiva, \u00e9s a dir, praxi instersubjectiva.<\/p>\n Tot pensador, en sigui conscient o no, reflexiona des d\u2019una tradici\u00f3. La vostra tradici\u00f3 filos\u00f2fica i pol\u00edtica \u00e9s el republicanisme democr\u00e0tic?<\/b><\/strong><\/p>\n S\u00ed, la meva tradici\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s el republicanisme democr\u00e0tic, i tamb\u00e9 el marxisme, que vaig aprendre amb Giulia Adinolfi i Manuel Sacrist\u00e1n. Despr\u00e9s del contacte amb Giulia i Sacrist\u00e1n vaig descobrir el republicanisme, la res publica<\/i>. Posteriorment, a trav\u00e9s de Lukacs, vaig comprendre que la rep\u00fablica \u00e9s un mode de vida, un ethos<\/i>, una cultura material. M\u2019interessa molt tamb\u00e9 la visi\u00f3 republicana desenvolupada per Hegel. Per a Hegel l\u2019estat \u00e9s un sistema de costums, un saber fer, una cultura organitzada entorn d\u2019una manera de fer determinada.<\/p>\n Podr\u00edeu explicar la concepci\u00f3 que teniu de l\u2019eticitat, un concepte que esdev\u00e9 central en la vostra concepci\u00f3 pol\u00edtica i filos\u00f2fica, i tamb\u00e9 quina \u00e9s la seva relaci\u00f3 amb el republicanisme pol\u00edtic?<\/b><\/strong><\/p>\n L\u2019eticitat, que \u00e9s la paraula que jo \u00fas per referir-me a l\u2019 ethos<\/i>, \u00e9s un petit homenatge a Gramsci. L\u2019eticitat no fa refer\u00e8ncia a la cultura entesa com a gran literatura, ni en sentit folkl\u00f2ric, sin\u00f3 que t\u00e9 a veure amb all\u00f2 que un antrop\u00f2leg entendria per cultura, amb el que organitza una societat. El republicanisme \u00e9s la tradici\u00f3 pol\u00edtica que m\u2019ajuda a entendre qu\u00e8 \u00e9s un estat i com ha de ser la lluita per una alternativa d\u2019estat. Els estats i les formes pol\u00edtiques que pareixen avui molt s\u00f2lides es poden deixar enrere, quan la gent senzillament diu que no les vol. Hi ha nombrosos exemples hist\u00f2rics, com la implosi\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i dels pa\u00efsos de l\u2019est. Solem pensar que el poder no es pot canviar, per\u00f2 la hist\u00f2ria ens diu el contrari. Pensam en el cas de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, un estat autoritari en qu\u00e8 el poder pol\u00edtic controlava les televisions, les emissores i els diaris, i malgrat aquest control pol\u00edtic absolut sobre els mitjans de comunicaci\u00f3 l\u2019estat va caure. La caiguda de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica s\u2019explica perqu\u00e8 l\u2019estat no respectava l\u2019experi\u00e8ncia de vida, l\u2019\u2019ethos\u2019, el fer de la gent. La hist\u00f2ria ens diu que no es pot governar contra les formes de vida de la gent.<\/p>\n En el moment actual, com imaginau la possibilitat de construcci\u00f3 d\u2019un nou <\/b><\/strong>ethos<\/b><\/i><\/strong>republic\u00e0? Potser el gir social republic\u00e0 que reclamau que sigui possible a trav\u00e9s d\u2019un canvi cultural radical?<\/b><\/strong><\/p>\n Cal superar l\u2019 ethos<\/i> liberal i tamb\u00e9 les maneres tradicionals d\u2019entendre una rep\u00fablica. El republicanisme nom\u00e9s es pot construir des de baix, culturalment, com a forma de vida, vivint i compartint valors. I els valors no es comparteixen ling\u00fc\u00edsticament, sin\u00f3 que es viuen. I per viure els valors cal tenir les mediacions organitzatives que permetin posar els principis a la pr\u00e0ctica. Una rep\u00fablica \u00e9s fonamentalment una comunitat que controla la generaci\u00f3 del seu propi ethos<\/i>, \u00e9s una societat en qu\u00e8 el viure no \u00e9s imposat per cap instituci\u00f3 ni empresa. Els anys del keynesianisme, l\u2019esquerra defensava que l\u2019activitat pol\u00edtica consistia a estar a les institucions per administrar els impostos i distribuir la riquesa, per afavorir els assalariats i els sindicats amb millors salaris. En aquells anys, l\u2019esquerra no es va adonar que havia abandonat el camp de combat m\u00e9s decisiu, que \u00e9s el camp del saber viure. En canvi, Pasolini s\u00ed que va saber veure que s\u2019estaven destruint les cultures tradicionals, que eren la base de sustentaci\u00f3 de l\u2019esquerra, perqu\u00e8 la nova cultura atomitzada, individualista, que sorgia amb for\u00e7a als anys 60, era la cultura del liberalisme, de la privacitat i de la derrota dels subalterns, que es varen quedar sense instruments de mediaci\u00f3, ni tan sols ideol\u00f2gics, per pensar d\u2019una altra manera. El gran Pasolini ja va advertir que el Maig del 68 era una gran derrota, perqu\u00e8 tots els valors d\u2019aquesta revolta eren individualistes. Pasolini va advertir tamb\u00e9 que l\u2019hedonisme conduiria a un nou feixisme.<\/p>\n Existeixen subjectes pol\u00edtics capa\u00e7os de disputar l\u2019hegemonia a l\u2019\u2019ethos\u2019 liberal hegem\u00f2nic entre les forces d\u2019esquerra o s\u2019han de construir encara?<\/b><\/strong><\/p>\n A la nostra societat hi ha un gran malestar, pobresa, queixa i protesta. Per\u00f2 no existeixen subjectes organitzats capa\u00e7os de combatre aquesta situaci\u00f3. Si pensam que el capitalisme \u00e9s la causa que generar\u00e0 el subjecte revolucionari capa\u00e7 de canviar les coses, ens equivocarem, no ha estat anteriorment aix\u00ed ni ho ser\u00e0 en un futur. A partir de la massa enorme de milions d\u2019insatisfets, podem intentar organitzar un quefer quotidi\u00e0 que generi un nou subjecte transformador. L\u2019autogeneraci\u00f3 d\u2019un nou ethos<\/i> dur\u00e0 de la m\u00e0 l\u2019autogeneraci\u00f3 d\u2019un nou subjecte. El nou \u2018ethos\u2019 que creem donar\u00e0 lloc a una nova antropologia i societat.<\/p>\n Pasolini i el Maig del 68<\/b><\/p>\n Pier Paolo Pasolini (1922-1975) va ser una figura destacada de la cultura liter\u00e0ria i cinematogr\u00e0fica italiana, i un dels intel\u00b7lectuals m\u00e9s importants del segle XX. Pasolini rebutja el Maig del 68 a causa de les seves conviccions marxistes. Sost\u00e9 que el Maig del 68 \u00e9s una revolta conservadora, un conflicte generacional, entre pares i fills de la burgesia, una mena de \u2018guerra civil\u2019 que enfronta joves burgesos \u2018fills de pap\u00e0\u2019 contra els seus pares i els seus valors culturals. D\u2019aqu\u00ed ve la definici\u00f3 del moviment com a contracultural. Pasolini critica l\u2019origen burg\u00e8s dels protagonistes de les protestes i el seu conformisme. Tamb\u00e9 rebutja la viol\u00e8ncia estudiantil i policial, encara que sent gran simpatia per la policia a causa del seu origen obrer. No perdona als estudiants la contradicci\u00f3 entre el seu pacifisme verbal i la seva conducta violenta. \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La meva idea \u00e9s que si el m\u00f3n existeix \u00e9s perqu\u00e8 les mans de milions de persones, dirigides per les seves ments, estan actuant cont\u00ednuament. Nosaltres som els creadors del m\u00f3n, cream el m\u00f3n a trav\u00e9s de les nostres accions. La filosofia de la praxi pensa la pol\u00edtica com el quefer de la gent que intenta crear alternatives a la vida quotidiana, que s\u2019esfor\u00e7a per generar pensament a trav\u00e9s de diaris, revistes, que utilitza tots els mitjans al seu abast per ajudar la gent a autoorganitzar-se.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3533,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-3532","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3532","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3532"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3532\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3533"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3532"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3532"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3532"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nPasolini desconfia de la joventut que du cabellera. Dur els cabells llargs no significa ser d\u2019esquerres, ni tampoc representa cap ideologia. Per a Pasolini, la cabellera \u00e9s un s\u00edmbol d\u2019aculturaci\u00f3 i d\u2019integraci\u00f3 de la joventut en els patrons que imposa la moda. Per\u00f2 desconfia encara m\u00e9s dels moviments de masses i de la manca de voluntat dels estudiants rebels per socialitzar la lluita i implicar-hi les classes treballadores. Pasolini \u00e9s pessimista, est\u00e0 conven\u00e7ut que la protesta estudiantil accelerar\u00e0 la tend\u00e8ncia neocapitalista cap a la modernitzaci\u00f3 cultural, l\u2019aculturaci\u00f3 i la consolidaci\u00f3 d\u2019una ideologia conformista lligada a una filosofia de vida hedonista i individualista. Creu que es produir\u00e0 la transformaci\u00f3 antropol\u00f2gica dels ciutadans en consumidors, aix\u00ed com la desaparici\u00f3 dels fonaments culturals tradicionals que fan possible l\u2019exist\u00e8ncia de la classe prolet\u00e0ria. Pasolini t\u00e9 una visi\u00f3 antag\u00f2nica a la defensada per altres pensadors de l\u2019\u00e8poca, com Herbert Marcuse (1898-1979). Pasolini es desmarca de la defensa dels estudiants que fa Marcuse. De fet, l\u2019acusa de ser un adulador, per rerir-se p\u00fablicament als estudiants com a herois del seu temps. Javier Noya observa una certa evoluci\u00f3 en l\u2019opini\u00f3 de Pasolini sobre el Maig del 68. Segons Noya, la posici\u00f3 inicial de Pasolini \u00e9s molt cr\u00edtica amb el moviment, per\u00f2 amb el pas del temps se suavitza i passa a ser m\u00e9s ambivalent. En sintonia amb aquesta l\u00ednia m\u00e9s comprensiva, Pasolini veu amb simpatia la conflu\u00e8ncia de les protestes estudiantils amb les vagues obreres; la globalitzaci\u00f3 de la lluita i el gir antiimperialista i anticolonialista; l\u2019horitzontalitat del moviment i les den\u00fancies dels estudiants contra la manca de neutralitat de la universitat. El postmaig va donar lloc a protestes pac\u00edfiques contra la guerra del Vietnam, i tamb\u00e9 al \u2018feixisme d\u2019esquerra\u2019, a la lluita armada com a estrat\u00e8gia per combatre la viol\u00e8ncia estructural del sistema. La hist\u00f2ria va confirmar els pitjors temors de Pasolini i va consumar el desig de Marcuse. Pasolini havia anticipat la deriva violenta de la nova esquerra i Marcuse havia defensat l\u2019\u00fas leg\u00edtim de la viol\u00e8ncia com a mitj\u00e0 per combatre l\u2019opressi\u00f3 i l\u2019explotaci\u00f3. El 2018 es commemora el 50\u00e8 aniversari del Maig del 68. L\u2019efem\u00e8ride ha donat lloc a la publicaci\u00f3 de nombrosos llibres que analitzen aquest fenomen i expliquen els fets i la seva influ\u00e8ncia intel\u00b7lectual i pol\u00edtica en la formaci\u00f3 d\u2019una nova esquerra, per\u00f2 hauria de ser una oportunitat tamb\u00e9 per pensar el Maig del 68 en relaci\u00f3 amb els moviments de protesta contemporanis, com el moviment antiglobalitzaci\u00f3, el 15-M i les primaveres \u00e0rabs.<\/p>\n