El Capital de Karl Marx torna a ser f\u00e0cilment localitzable en catal\u00e0. Cent cinquanta anys despr\u00e9s de l\u2019edici\u00f3 alemanya del primer llibre, l\u2019editorial Tigre de Paper es va proposar retornar a les llibreries l\u2019edici\u00f3 en sis volums original de 1983 amb traducci\u00f3 de Jordi Moners i correcci\u00f3 de Manuel Sacristan. El micromecenatge impulsat per la cooperativa va superar totes les expectatives. En un dia havien complert l\u2019objectiu inicial de 5.000 euros i van m\u00e9s que duplicar-lo. Sembla obvi que l\u2019inter\u00e8s pel pensador de Tr\u00e8veris i la seva obra magna ha revifat. Fins i tot l\u2019enterrador de la hist\u00f2ria Francis Fukayama i altres enemics de les seves idees \u2013com The Economist o Financial Times\u2013 han fet valdre la figura de Marx en el seu segon centenari. \u00c9s una bona not\u00edcia que torni \u201cla cr\u00edtica de l\u2019economia pol\u00edtica\u201d? Fins i tot una \u00fanica mica m\u00e9s enll\u00e0: qu\u00e8 \u00e9s El Capital<\/i>?<\/p>\n
Provocadorament, el fil\u00f2sof Roberto Fineschi defensa que El Capital<\/i> tal com s\u2019ha llegit fins ara no existeix. Ho argumenta perqu\u00e8 nom\u00e9s el primer llibre es va publicar amb Marx en vida i els dos seg\u00fcents s\u00f3n edicions d\u2019Engels a partir de manuscrits \u201cen un grau molt diferent d\u2019elaboraci\u00f3\u201d. Per pensar completament la teoria marxiana del capital haur\u00edem de tenir en consideraci\u00f3 fins a quinze volums que formen part de l\u2019ambici\u00f3s proc\u00e9s d\u2019edici\u00f3 historicocr\u00edtica anomenat MEGA 2. De fet, inicialment Marx pretenia escriure sis obres \u2013el capital, la propietat de la terra, el treball assalariat, l\u2019Estat, el comer\u00e7 exterior i el mercat mundial\u2013 per\u00f2, tot i visitar di\u00e0riament la Biblioteca del Museu Brit\u00e0nic durant anys, no va poder completar ni la primera. Si el mateix autor no va poder completar el seu projecte, cal constatar que, seguint Daniel Bensaid, El Capital<\/i> \u00e9s un punt de partida i no d\u2019arribada.<\/p>\n
Una hist\u00f2ria de por i detectius<\/b><\/strong><\/p>\n Les idees de Marx ara s\u00f3n fins i tot m\u00e9s v\u00e0lides que quan van ser publicades perqu\u00e8, com qualsevol altra, va ser una persona del seu temps, per\u00f2 alhora va ser intempestiu. Les seves prediccions s\u2019han confirmat: m\u00e9s concentraci\u00f3 de la riquesa mundial en poques mans, m\u00e9s treball assalariat que mai, m\u00e9s explotaci\u00f3 i la relaci\u00f3 mercantil arribant fins a l\u2019\u00faltim rac\u00f3 de les vides humanes i la natura. Marx no escriu lleis de la hist\u00f2ria ni una descripci\u00f3 del capitalisme del seu temps. L\u2019autor intenta explicar la l\u00f2gica de desenvolupament del capitalisme i, per tant, planteja conceptes \u00fatils mentre aquest sistema existeixi. El llegat del revolucionari alemany serveix per entendre la necessitat que t\u00e9 el capital d\u2019una acumulaci\u00f3 ampliada constant i com aquesta porta a la crisi. La crisi no \u00e9s un accident. Al contrari, \u00e9s un mecanisme del capital per tractar de superar les seves contradiccions internes i reorganitzar-se. Des del 1825 hi ha hagut Hi ha dues met\u00e0fores liter\u00e0ries suggerents per entendre \u2013com es va preguntar Sacristan\u2013 a quin g\u00e8nere pertany El Capital<\/i>. La primera, de nou de Bensaid, \u00e9s El Capital ent\u00e8s com una novel\u00b7la negra. Marx, com Freamon a The Wire, segueix el rastre dels diners per esbrinar com pot ser que la classe treballadora treballi cada vegada m\u00e9s i cada vegada sigui m\u00e9s pobra. En aquesta investigaci\u00f3 desplegar\u00e0 una s\u00e8rie de conceptes: treball, for\u00e7a de treball, temps de treball, valor d\u2019\u00fas, valor de canvi, plusv\u00e0lua, mercaderia, crisi, fetitxisme de la mercaderia\u2026 A la segona met\u00e0fora, McNally parla d\u2019El Capital<\/i> com una novel\u00b7la de terror g\u00f2tica on hi ha vampirs i fantasmes que \u201cxuclen el treball viu\u201d. Aquesta visi\u00f3 fantasmag\u00f2rica fa refer\u00e8ncia a la natura dels conceptes de Marx: reals per\u00f2 intangibles. El mateix Marx parla del capital com a \u201csang coagulada\u201d. \u00c9s a dir, no es tracta d\u2019una mera acumulaci\u00f3 de b\u00e9ns materials, sin\u00f3 que \u00e9s una relaci\u00f3 social de dominaci\u00f3 en la qual el capitalisme atrapa les forces vitals de la classe treballadora i ho fa emmascarat pel m\u00f3n re\u00efficador de les mercaderies. De cop, les persones ens apareixen com a coses (costos laborals) i les coses (per exemple, el mercat) actuen com a persones. El detectiu resol el cas: el valor com a concepte que mesura el treball viu objectivat socialment en l\u2019intercanvi \u00e9s l\u2019origen del crim.<\/p>\n Una de les idees de Marx m\u00e9s rejovenides \u00e9s la de l\u2019acumulaci\u00f3 origin\u00e0ria. Rosa Luxemburg ja va partir-ne per posar sobre la taula que el proc\u00e9s de viol\u00e8ncia, expropiaci\u00f3 directa, tancament de terres, etc\u00e8tera, no havia estat realment l\u2019\u00fanic inici del capitalisme. Emp\u00e8s per la necessitat de nous mercats, requeria la fugida endavant imperialista. Silvia Federici, David Harvey i altres hi han tornat amb la idea d\u2019acumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3 per explicar els mateixos processos al segle XXI i altres com les patents biol\u00f2giques i de programari o el saqueig dels sistemes p\u00fablics d\u2019educaci\u00f3, sanitat i pensions. \u00c9s important entendre que en Marx l\u2019explotaci\u00f3 no \u00e9s una relaci\u00f3 patr\u00f3-treballadora dins la f\u00e0brica sin\u00f3 que \u00e9s una relaci\u00f3 entre classes. El patr\u00f3 no s\u2019apropia de les plusv\u00e0lues de \u201cles seves treballadores\u201d. Al tercer llibre d\u2019El Capital<\/i> \u00e9s on entra en com es reparteix el bot\u00ed entre les diferents fraccions capitalistes. Tanmateix, necessita el treball per existir, fins i tot en la seva versi\u00f3 financiaritzada.<\/p>\n Pensar amb (i m\u00e9s enll\u00e0 de) Marx<\/b><\/strong><\/p>\n Llegir el Moro implica quasi inevitablement intermediar amb els debats entre corrents marxianes, marxistes i marx\u00f2logues, com diu l\u2019antimanual de Ludovico Silva. Tigre de Paper n\u2019\u00e9s conscient i no hi passa pas de puntetes. Escollir com a pr\u00f2leg un text de Federici \u00e9s una declaraci\u00f3 d\u2019intencions. L\u2019autora practica un estil de cr\u00edtica radical similar al de Marx: sense por als resultats. Amb altres feministes dels 70, partint de les categories marxianes, van situar el treball reproductiu com a base del sistema capitalista. \u201cUna cadena de muntatge que produeix mercaderies i una cadena de muntatge que produeix treballadors, el centre de la qual \u00e9s la casa\u201d, afirma a El patriarcat del salari. Federici reconstrueix com el capitalisme ha escindit les esferes p\u00fablica i privada, reproductiva i productiva, i ha constru\u00eft la familiar nuclear \u2013sobre la base de l\u2019expropiaci\u00f3 del cos de la dona\u2013 com a centre de producci\u00f3 de for\u00e7a de treball.<\/p>\n Per Federici, El Capital<\/i> erra en considerar el treball no remunerat de les dones i altres fen\u00f2mens fora del salari com a formes endarrerides en lloc de constituents del capitalisme. Aquesta concepci\u00f3 tindria repercussions tamb\u00e9 pel que fa a la concepci\u00f3 ecol\u00f2gica que ecofeministes com Maria Mies haurien posat sobre la taula. Per\u00f2 en aquest punt Federici debat m\u00e9s amb certes tradicions marxistes productivistes i deterministes que amb Marx. \u00c9s pol\u00e8mic afirmar que en Marx existeixi un pensament ecologista avant la lettre i, de fet, se\u2019n fan lectures extremadament oposades. Per exemple, Enrique Dussel considera que l\u2019estudi de la compet\u00e8ncia capitalista de Marx \u00e9s la millor base per pensar els problemes ecol\u00f2gics. Altres creuen que ni tan sols va fer cas a personalitats rellevants de l\u2019\u00e8poca que ja estaven assenyalant els l\u00edmits del planeta.<\/p>\n El que \u00e9s inq\u00fcestionable \u00e9s que Marx s\u00ed que assenyala que l\u2019agricultura capitalista es basa en la gran propietat, el despoblament rural i l\u2019atape\u00efment urb\u00e0. Al cap\u00edtol X del primer llibre, Marx situa la natura com l\u2019altra font de riquesa juntament amb el treball hum\u00e0, i al XIII defensa que el capitalisme tendeix a degradar ambdues fonts de riquesa. A m\u00e9s, Marx considera que els \u00e9ssers humans s\u00f3n part de la natura i anticipa que la tecnologia pot esdevenir una pot\u00e8ncia destructora. Tagliavini Una altra cr\u00edtica adient de Federici a Marx \u00e9s una comprensi\u00f3 insuficient del racisme, tot i les seves reflexions al voltant de la guerra civil americana o l\u2019afirmaci\u00f3 que \u201cel treball la pell del qual \u00e9s blanca no pot emancipar-se on s\u2019estigmatitza la pell negra\u201d. La pensadora sost\u00e9 de totes maneres que \u201cen la cr\u00edtica de Marx, utilitzaven Marx; Marx va donar les eines per a criticar-lo\u201d. Un exercici d\u2019aquest tipus estan fent autores com Bhattacharya o Arruzza per pensar des de la teoria de la reproducci\u00f3 social amb Marx, m\u00e9s enll\u00e0 de Marx i si cal contra Marx la contradicci\u00f3 entre el capital i la vida i la relaci\u00f3 entre explotaci\u00f3, racisme i patriarcat. Una mirada que no juxtaposa opressions, ja que les considera elements constitutius de la classe i, per tant, ineludibles.<\/p>\n Sense manual d\u2019instruccions<\/b><\/strong><\/p>\n La guia de lectura que acompanya l\u2019edici\u00f3 de Tigre de Paper tamb\u00e9 \u00e9s un posicionament di\u00e0fan. L\u2019argent\u00ed Nestor Kohan \u00e9s transparent en les seves intencions: defensa una lectura pol\u00edtica d\u2019El Capital<\/i>, \u00e9s a dir, llegir-lo com un recurs per a la transformaci\u00f3 radical de la societat. A m\u00e9s, \u00e9s un ferm opositor de visions positivistes i cientifistes de Marx. Carrega contra Althusser i Marta Harnecker i encara m\u00e9s contra les versions vulgaritzades del marxisme sovi\u00e8tic. El seu accent en el fetitxisme i la visi\u00f3 de Gramsci de la ideologia implica refor\u00e7ar una de les concepcions de Marx m\u00e9s senzilles i \u00fatils: \u201cL\u2019emancipaci\u00f3 dels treballadors ha de ser obra dels mateixos treballadors\u201d, tal com deia l\u2019acta de fundaci\u00f3 de la Primera Internacional.<\/p>\n Reflexionar sobre el fetitxisme tamb\u00e9 permet entendre millor perqu\u00e8 aquesta m\u00e0xima \u00e9s tan complicada de dur a la pr\u00e0ctica. Al conegut com a sis\u00e8 cap\u00edtol in\u00e8dit d\u2019El Capital<\/i>, Marx parla de la subsumpci\u00f3 real, un concepte repr\u00e8s per intel\u00b7lectuals gens marxistes com Foucault o Derrida. Es tractaria de la majoria d\u2019edat del capitalisme i la seva capacitat de transformar la subjectivitat del proletariat i la burgesia en funcions al servei de l\u2019acumulaci\u00f3. Sembla com si no hi hagu\u00e9s res fora del capital, el temps s\u2019atur\u00e9s i les persones no tinguessin ag\u00e8ncia col\u00b7lectiva. Un encanteri que la lectura d\u2019El Capital no pot trencar per\u00f2 que ens dona palanques per entendre.<\/p>\n Marx no va sistematitzar unes lleis de superaci\u00f3 del capitalisme, va explicar els motors de la seva perman\u00e8ncia i les contradiccions que el travessen. Per tant, no es pot pretendre treure lli\u00e7ons pol\u00edtiques directes d\u2019El Capital<\/i>. Ho va dir ell mateix al 18\u00e8 de Brumari: \u201cLa revoluci\u00f3 no pot treure la seva poesia del passat, sin\u00f3 del futur\u201d.<\/p>\n
\n24 crisis en cicles de menys de deu anys.<\/p>\n
\ni Sabatella determinen que es pot construir un marxisme ecol\u00f2gic partint de la noci\u00f3 d\u2019un metabolisme racional entre humanitat i natura si es \u201crecupera la fortalesa de la llei del valor, del fetitxisme de la mercaderia i del treball alienat\u201d.<\/p>\n