En el cas de la Giulia, la fermesa de principis va conviure des dels inicis amb una envejable capacitat d\u2019estudi prec\u00eds, constant i reflexiu, arribant a formar part de l\u2019Istituto Italiano per gli Studi Storici<\/em>\u00a0fundat pel mateix Benedetto Croce.<\/p>\n En viatjar per primera vegada a Barcelona amb una beca d\u2019estudis va con\u00e8ixer a Manuel Sacrist\u00e1n, dirigent del PSUC en la clandestinitat, amb qui va casar-se a N\u00e0pols al 1957, va tenir una filla al 1958 i no se\u2019n va separar mai. Aix\u00ed, la Giulia va quedar-se a viure en la discreci\u00f3 de la Barcelona clandestina, tancant les portes d\u2019un possible futur prometedor com a intel\u00b7lectual del PCI.<\/p>\n Despr\u00e9s de treballar en un institut, va passar les proves per a obtenir una pla\u00e7a de professora no numer\u00e0ria de literatura espanyola a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Els seus alumnes afirmen que es tractava d\u2019una professora rigorosa i brillant \u2013 muntanyes d\u2019apunts que preparaven cadascuna de les seves classes en s\u00f3n testimonis directes.<\/p>\n Pel que fa a la pol\u00edtica, durant els anys 60, a l\u2019interior del PSUC, va contribuir a la creaci\u00f3 del Moviment Democr\u00e0tic de Dones i de la revista\u00a0Nous horitzons<\/em>, on al 1967 va publicar, sota pseud\u00f2nim, el seu primer article titulat \u00abPer un plantejament democr\u00e0tic de la lluita de les dones\u00bb, en el que ja s\u2019insinuaven algunes de les idees que la Giulia desenvoluparia durant l\u2019eclosi\u00f3 del moviment feminista a Barcelona. Algunes de les claus serien la impossibilitat de solucionar la discriminaci\u00f3 cap a les dones en el marc de la mateixa societat que la sustenta, o la infravaloraci\u00f3 dels problemes generals de la societat en les lluites femenines. \u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n Durant els \u00faltims anys de la seva vida va fundar la revista\u00a0Mientras tanto\u00a0<\/em>amb Manuel Sacrist\u00e1n i va participar en la creaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 d\u2019Ensenyament de CC.OO.. La seva forma de comprendre i de participar en pol\u00edtica consistia en aportar reflexions, idees i capacitat d\u2019acci\u00f3 a l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019aquelles persones que pretenien guanyar autonomia democr\u00e0tica sobre les seves pr\u00f2pies vides.<\/p>\n Unes 4.000 dones van passar, entre el 27 i el 30 de maig de 1976, pel paranimf de la Universitat de Barcelona en aquella hist\u00f2rica jornada feminista. All\u00e0 van prendre consist\u00e8ncia les reivindicacions que fins avui caracteritzen el moviment: igualtat laboral amb els homes, socialitzaci\u00f3 del treball dom\u00e8stic, llei del divorci, lliure disposici\u00f3 del propi cos, m\u00e8todes anticonceptius, avortament legal i gratu\u00eft\u2026<\/p>\n La Giulia \u2013 diagnosticat ja el c\u00e0ncer que acabaria amb la seva vida pocs anys m\u00e9s tard \u2013 va assistir atentament a les Jornades, formant part d\u2019aquell esperit d\u2019anhelats aires de canvi i d\u2019organitzaci\u00f3 femenina, per\u00f2 sense renunciar a distanciaments cr\u00edtics ni a una visi\u00f3 de totalitat social. M\u00e9s enll\u00e0 de les demandes de programa feminista, intentava comprendre en profunditat el seu moment hist\u00f2ric. Durant aquelles jornades, la Giulia va escriure:<\/p>\n La societat capitalista avan\u00e7ada, front les exig\u00e8ncies d\u2019alliberament sexual dels joves i de les dones respon amb una toler\u00e0ncia que no \u00e9s alliberadora sin\u00f3 que es funda en relacions socials alienades, competitives i violentes i les reprodueix en la vida sexual [\u2026] \u00c9s decisiu afirmar que no pot haver-hi un aut\u00e8ntic alliberament sexual sense un complet alliberament de l\u2019home. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s necessari lligar la lluita per l\u2019alliberament de la dona a la lluita per unes relacions socials no alienades. M\u00e9s de 40 anys despr\u00e9s, les seves paraules tenen un aura prof\u00e8tica i familiar. Adinolfi compartia amb el seu compatriota Pier Paolo Pasolini, de qui va traduir\u00a0La Divina M\u00edmesi\u00a0<\/em>en aquell mateix any, la preocupaci\u00f3 front les transformacions antropol\u00f2giques individualistes que estaven tenint lloc entre les classes populars.<\/p>\n Al seu text titulat \u00abSobre les contradiccions del feminisme\u00bb (1979), on va introduir el concepte de \u00absubcultura femenina\u00bb, la Giulia proposava \u00abno llen\u00e7ar l\u2019aigua bruta amb el nen a dins\u00bb, \u00e9s a dir, no magnificar acr\u00edticament ni naturalitzar certs rols femenins tradicionals, per\u00f2 tampoc refusar-los en nom d\u2019una cultura masculina i burgesa. En les dones hi havia valors com la paci\u00e8ncia i la cura, que podien ser importants a l\u2019hora de frenar la ruptura de vincles populars provocada pel consumisme. La proposta de la Giulia consistia en fer d\u2019aquests valors, conscientment, cosa d\u2019homes i de dones.<\/p>\n Just abans de morir, al n\u00famero 2 de la revista\u00a0Mientras tanto<\/em>, Adinolfi va publicar \u00abSobre\u00a0subcultures femenines<\/em>\u00a0(I)\u00bb, text en el qual afirmava estar comen\u00e7ant un discurs que alg\u00fa hauria de revisar i continuar amb millors instruments. El cam\u00ed segueix obert.<\/p>\n La vida quotidiana t\u00e9 la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, el seu propi coneixement, el seu propi horitz\u00f3, les seves previsions, les seves repeticions i tamb\u00e9 les seves excepcions, els seus dies comuns i festius. La quotidianitat no ha d\u2019entendre\u2019s en oposici\u00f3 a all\u00f2 que constitueix la norma, a la festivitat, a all\u00f2 excepcional en la Hist\u00f2ria; la hip\u00f2stasi de la vida quotidiana com a banalitat en contrast amb la hist\u00f2ria com a excepci\u00f3, \u00e9s ja el resultat de certa mistificaci\u00f3.<\/p>\n Aquestes l\u00ednies del fil\u00f2sof txec Karel Kosik sobre la vida quotidiana, extretes de l\u2019obra\u00a0Dial\u00e8ctica del concret\u00a0<\/em>(1963), s\u2019assemblen for\u00e7a a la comprensi\u00f3 que d\u2019aquesta s\u2019insinuava als textos de la Giulia, i que contrasta amb les teories que opten per la supressi\u00f3 de la vida quotidiana.<\/p>\n En aquestes coordenades tenen valor les reflexions d\u2019Adinolfi sobre el treball dom\u00e8stic, dictades pocs dies abans de morir i recollides al n\u00famero 3 de la revista\u00a0Mientras tanto\u00a0<\/em>(1980). La q\u00fcesti\u00f3 era objecte d\u2019ampli debat en els moviments feministes d\u2019aquells anys, optant en la majoria d\u2019ocasions per deixar enrere la divisi\u00f3 sexual del treball i assalariar o suprimir el treball dom\u00e8stic, ent\u00e8s com a pur mecanicisme repetitiu i de simple reproducci\u00f3. En aquelles poques l\u00ednies esquem\u00e0tiques la Giulia posava de relleu, per aquelles persones que es consideressin revolucion\u00e0ries, el valor que podia arribar a tenir una reapropiaci\u00f3 conscient del treball no mercantil (sovint realitzat per dones. \u00abLa socialitzaci\u00f3 del treball dom\u00e8stic en un m\u00f3n sense vocaci\u00f3 social \u00e9s una cat\u00e0strofe\u00bb, escrivia, tal vegada observant com les multinacionals pretenien esperonar i cooptar els malestars femenins i les reivindicacions feministes incitant al consumisme de les mestresses de la llar mitjan\u00e7ant ofertes de tot tipus de productes i empreses de neteja, de cura dels infants i dels ancians, productes de bellesa\u2026<\/p>\n Pilar Fibla ho escrivia aix\u00ed al n\u00famero 6 de\u00a0Mientras tanto\u00a0<\/em>(1981):<\/p>\n La dona com a potencial consumidora, els treballs realitzats per dones dins la fam\u00edlia passaven a ser realitzats per m\u00e0 d\u2019obra assalariada en un m\u00f3n insolidari. Guarderies-p\u00e0rking, resid\u00e8ncies\u2026<\/p>\n Per la Giulia, aquesta no era la soluci\u00f3 pr\u00f2pia d\u2019una comunitat m\u00e9s democr\u00e0tica, cuidadora, poderosa i fraterna.<\/p>\n D\u2019una forma m\u00e9s descarnada i general, expressava aquestes inquietuds a les seves notes personals del 1976, fetes p\u00fabliques al n\u00famero 40 de\u00a0Mientras tanto\u00a0<\/em>(primavera de 1990):<\/p>\n Un miratge: inventar-se una altra personalitat per sortir de la pr\u00f2pia, ser diferent per fugir una vegada m\u00e9s d\u2019un mateix, enganyar-se amb una alteritat que \u00e9s un somni adolescent [\u2026] La vida no \u00e9s, al contrari, la suma infinita de coses petites, que existeixen fuga\u00e7ment, que ens envolten, que ens acompanyen i que nosaltres oblidem, ignorem, trepitgem, destru\u00efm, per falta d\u2019amor? Ser un altre \u00e9s inventar-se de nou, eixamplant una vegada m\u00e9s el nostre lloc en comptes de veure\u2019ns part d\u2019un m\u00f3n, d\u2019un lloc d\u2019un temps en el que viuen altres \u00e9ssers, en el que existeixen altres coses, amb les que estem lligats i a les que devem atenci\u00f3.<\/p>\n Aquesta pulsi\u00f3 desarrelada que encaixa tan b\u00e9 amb el desig de consum constant excitat per la publicitat, de fugida endavant com una suposada ruptura alliberadora amb tradicions del passat, constitueix una representaci\u00f3 encertada de la consci\u00e8ncia de la nostra \u00e8poca hist\u00f2rica. Una \u00e8poca hist\u00f2rica que no constitueix un \u00abnosaltres\u00bb que cre\u00ef el m\u00f3n de forma respectuosa amb el planeta i la humanitat mateixa.<\/p>\n Les persones que van con\u00e8ixer a la Giulia sovint ressalten la seva personalitat discreta i mesurada (va escriure per a s\u00ed mateixa infinites vegades m\u00e9s del que va fer p\u00fablic) com una caracter\u00edstica poc pr\u00f2pia d\u2019una intel\u00b7lectual pol\u00edtica. \u00c9s possible que aquesta valoraci\u00f3, en realitat, digui molt menys de la Giulia que de les nostres pr\u00f2pies expectatives de lideratges medi\u00e0tics i avantguardistes que passen per alt el treball constant, petit i pacient. Pilar Fibla escrivia el seg\u00fcent:<\/p>\n L\u2019atreviment i la independ\u00e8ncia de pensament poden ser una opci\u00f3 per algunes dones, suggestiva perqu\u00e8 fa sentir la il\u00b7lusi\u00f3 de trencar cadenes, per\u00f2 no una perspectiva real pel conjunt de les dones. Tot i que no sigui un remei miracul\u00f3s, la cr\u00edtica pot ser una defensa contra la voracitat integradora del sistema contra el que volem estar. En la \u00absubcultura femenina\u00bb hi trobarem un parell de valors que poden servir: sentit pr\u00e0ctic (sentit de la realitat contra els falsos miratges que fabriquem) i capacitat de resist\u00e8ncia (per patir \u2013 Elena Francis -, tamb\u00e9 per lluitar). Bona combinaci\u00f3 pels temps que corren.<\/p>\n <\/p>\nJornades Catalanes de la Dona (1976)<\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/catarsimagazin.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/jornades_catalanes_de_la_dona_portada-1-cos.jpg\")
<\/p>\nLa vida quotidiana recuperada<\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/catarsimagazin.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Y2Z0djk0OQ_217693_6573_1-1.jpg\")
<\/p>\nSentit de la realitat i capacitat de resist\u00e8ncia<\/h4>\n