De l’igualtat<\/b><\/p>\n
El poble, \u00abaquesta multitud d’homes dels quals jo defenso la causa\u00bb ( abril 1791), i el seus drets: totes les intervencions de Robespierre a la Constituent no tingueren altra finalitat que afirmar aquests drets i proposar la seva constant extensi\u00f3, la de la pr\u00f2pia democr\u00e0cia. A partir de la mod\u00e8stia dels \u00e8xits que va obtenir, es pot mesurar la for\u00e7a de les resist\u00e8ncies amb les que s’hagu\u00e9 d’enfrontar.\u00a0 El poble, en tot cas, en tingu\u00e9 coneixement i li va agrair quan li ofer\u00ed l’ovaci\u00f3, junt a Petion, el 30 de setembre.<\/a><\/a><\/p>\n L’exig\u00e8ncia d\u2019igualtat entre tots els ciutadans est\u00e0 clara en moltes de les seves intervencions. Aquesta exig\u00e8ncia crida a l’ Assemblea a respectar la Constituci\u00f3. \u00c9s el cas del Discurs sobre l’organitzaci\u00f3 de les gu\u00e0rdies nacionals (5 de desembre del 90). Robespierre es revolta contra la idea que les gu\u00e0rdies poguessin \u00e9sser considerades com un ex\u00e8rcit: \u00abLes gu\u00e0rdies nacionals no poden \u00e9sser altra cosa que la naci\u00f3 sencera, armada per a defendre, per necessitat, els seus drets(…) despullar una porci\u00f3 qualsevol dels ciutadans del dret d’armar-se per la p\u00e0tria i investir-ne exclusivament una altra part, \u00e9s doncs violar \u00a0al mateix temps la santa igualtat que est\u00e0 en la base del pacte social, i les lleis m\u00e9s incontestables i m\u00e9s sagrades de la natura(…) Aquest principi no admet cap distinci\u00f3 entre all\u00f2 que vosaltres denomineu ciutadans actius i els altres(…). \u00c9s impossible que les gu\u00e0rdies nacionals esdevinguin per elles mateixes perilloses per a la llibertat, donat que \u00e9s contradictori que la naci\u00f3 vulgui oprimir-se ella mateixa\u00bb. El discurs, llegit als Cordeliers , Sobre la necessitat de revocar el decret sobre la moneda de plata\u00a0 ( abril 91), \u00e9s encara m\u00e9s eloq\u00fcent. El sistema electoral, que limitava el dret de vot als ciutadans que pagaven una contribuc<\/a>i\u00f3 directa igual al valor local de tres dies de treball, exclo\u00efa tres milions de ciutadans sobre set. Robespierre en fou un adversari resolt. Per tal de revocar la distinci\u00f3 entre \u00abactius\u00bb i \u00abpassius\u00bb, ell no es limita a posar, de nou, a l’ Assemblea en contradicci\u00f3 amb la Declaraci\u00f3, si no que invoca les Llums, on es creuen \u00abels camins de la ra\u00f3 i de la natura\u00bb, fustiga els \u00abrics\u00bb i presenta el poble com el garant absolut de la revoluci\u00f3. \u00bb Heu fet quelcom per apreciar-lo [ el poble] i\u00a0 per a con\u00e8ixer els homes, vosaltres que… no els heu jutjat m\u00e9s que des de les idees absurdes del despotisme i de l’orgull feudal; vosaltres que… heu trobat f\u00e0cil degradar la major part del g\u00e8nere hum\u00e0, pels insults de canalla, de populatxo; vosaltres que heu revelat al m\u00f3n que existien persones sense naixement, com si tots els homes que hi viuen no haguessin nascut; que hi havien\u00a0 persones de res que eren homes de m\u00e8rit i que hi havien persones honestes, persones com cal, que eren els m\u00e9s vils i els m\u00e9s corromputs de tots els homes […] . Els abusos s\u00f3n l’obra i el domini dels rics, ells s\u00f3n els flagells del poble: l’inter\u00e8s del poble \u00e9s l’inter\u00e8s general, el dels rics \u00e9s l’inter\u00e8s particular; i vosaltres voleu anular el poble i fer omnipotents\u00a0 els rics!\u00bb. Afegim, de passada, al dossier de la polis\u00e8mia de la paraula poble , aquesta rigorosa definici\u00f3: \u00bb Fins aqu\u00ed, jo he utilitzat el llenguatge d’aquells que semblen voler designar per la paraula poble una classe d’homes separada, a la qual els afegeixen una certa idea d’inferioritat i de menyspreu. Ja \u00e9s hora d’expressar-se amb m\u00e9s precisi\u00f3, recordant que el sistema que nosaltres combatem proscriu a les nou d\u00e8cimes parts de la naci\u00f3, que esborra de la llista d’aquells que ell anomena ciutadans actius una multitud innombrable d’homes que els prejudicis i incl\u00f2s l’orgull havien respectat, distingits per la seva educaci\u00f3, per la seva ind\u00fastria i incl\u00f2s per la seva fortuna\u00bb. \u00abPoble\u00bb, per tant, el conjunt dels dominats, mitjana i petita burgesia inclosa. Que Robespierre defensa\u00a0 encara, a prop\u00f2sit del dret de petici\u00f3 ( 9 de maig del 91), contra Le Chapelier: \u00bb L’ Assemblea no pot atorgar el dret de petici\u00f3 de forma exclusiva\u00a0 als ciutadans actius\u00bb. Ell hi tornar\u00e0 encara el 29 de juliol del 92: \u00abPer quina fatalitat hem arribat a una situaci\u00f3 en que els \u00fanics amics fidels de la Constituci\u00f3, que les veritables columnes de la llibertat siguin precisament aquesta classe laboriosa i magn\u00e0nima que la primera legislatura despull\u00e0 del dret de ciutadania? Expieu doncs aquest crim de lesa naci\u00f3 i de lesa humanitat esborrant aquestes distincions injurioses que mesuren les virtuts i els drets de l’home per la quota d’impost\u00bb. Amb el mateix esperit, ell proposava, el 19 de juny del 91, d’indemnitzar els electors m\u00e9s pobres que sacrificaven una jornada de treball per a assistir a les assemblees electorals. Ell exigia igualment que els magistrats fossin escollits (15 de desembre del 91), que els administradors rendissin comptes ( 28 de desembre del 91), o que la col\u00b7lectivitat sencera, i no nom\u00e9s els notables, tinguessin dret de votar els impostos ( 7 de gener del 92).<\/a><\/p>\n Seguint en el cap\u00edtol de l’igualtat, la intervenci\u00f3 en favor del dret de vot per a els comediants i els jueus, curiosament barrejats per la Constituent. \u00abCom s’ha pogut oposar als jueus les persecucions de les quals han estat v\u00edctimes en diferents pobles?\u00a0 Precisament aquest \u00e9s un dels crims nacionals que hem d’expiar, tornant-los-hi els drets imprescriptibles de l’home, dels quals cap potencia humana no els podia despullar. S’ els imputa, a m\u00e9s, vicis i prejudicis; l’esperit de secta i d’inter\u00e8s s’exageren; per\u00f2 qu\u00e9 els hi podem imputar , si no son les nostres pr\u00f2pies injust\u00edcies?\u00bb.<\/p>\n El 9 de maig i el 22 d’agost del 91, Robespierre interv\u00e9 en favor de la completa llibertat de premsa : \u00abla premsa lliure \u00e9s la guardiana de la llibertat\u00bb; \u00abessent la llibertat de publicar el propi pensament el primer baluard de la llibertat no pot \u00e9sser molestat ni limitat de cap manera, si no \u00e9s en els estats desp\u00f2tics\u00bb. Ell, el purit\u00e0 a qui se li posen els p\u00e8ls de punta front a les publicacions llicencioses i de la venda d’imatges obscenes ( 7 de juliol del 91), dona prova d’una confian\u00e7a plena: \u00abDeixeu desenvolupar-se plenament les opinions bones i les dolentes, nom\u00e9s les primeres estan destinades a romandre\u00bb.<\/p>\n El 13 de maig i el 24 de setembre del 91, Robespierre, membre de la Societat dels amics dels Negres, fundada per l’abat Gegoire, denuncia amb vehem\u00e8ncia el lobby colonial, a qui l’ Assemblea s’aprestava a seguir (i que ella seguir\u00e0): \u00abHo repeteixo: morin les col\u00f2nies, si els colons volen, per amenaces, for\u00e7ar-nos a decretar all\u00f2 que els hi conv\u00e9 als seus interessos\u00bb.<\/p>\n L’economia pol\u00edtica popular<\/b><\/p>\n Un dels punts dels menys controvertits, en la mesura que sembla compartit entre els millors i els m\u00e9s robespierristes dels coneixedors, \u00e9s que l’ Incorruptible fou a tal punt acaparat per la pol\u00edtica, que ell no es va preocupar gaire, i fins i tot gens, de les \u00abrealitats econ\u00f2miques i tampoc de les socials\u00bb . En canvi, r\u00e9s no \u00e9s menys segur que aix\u00f2.<\/a><\/a><\/p>\n El febrer de 1792, la dram\u00e0tica manca de pa suscit\u00e0 avalots per tot arreu. Simoneau, l’alcalde d’ Etampes, un especulador, fou matat en un enfrontament que opos\u00e0 a la for\u00e7a armada, mobilitzada per ell, als habitants hostils a la lliure circulaci\u00f3 del gr\u00e0. La Legislativa, espantada, organitza, per a commemorar aquesta mort, una \u00abFesta de la llei\u00bb, el 3 de juny. La divisa de la Festa \u00abLlibertat, igualtat, propietat\u00bb, \u00e9s una par\u00e0frasi de la consigna \u00abLlibertat, igualtat, fraternitat\u00bb, que havia estat penjada en cartells quinze dies abans, durant la \u00abFesta de la llibertat\u00bb. Robespierre, que s’havia aixecat, en el club dels Jacobins, contra tota manifestaci\u00f3 en honor de Simoneau, agafa com a base la petici\u00f3 adre\u00e7ada per Pierre Dolivier, capella constitucional de Mauchamps, a l’ Assemblea, per a fer con\u00e8ixer amb el major vigor la seva posici\u00f3. Dolivier prenia calorosament la defensa dels desheretats, obrers i jornalers, i de llur dret de no morir de fam, front a la llei, servida per l’alcalde, que prohibia \u00abposar cap obstacle a la llibertat de comer\u00e7 de gra\u00bb. \u00abJo pretenc doncs que els productes alimentaris no poden \u00e9sser abandonats a una llibertat indefinida que serveix tant malament als pobres\u00bb. El dret de propietat no ser\u00e0 violat, en relaci\u00f3 als comerciants de cereals, m\u00e9s que quan es varen taxar la carn i el pa, per a els carnissers i els forners. Robespierre publica \u00edntegrament, en el n\u00ba 4 del seu Defenseur de la Constitution, el text de la petici\u00f3, que ell va declarar que subscrivia: \u00abDes de el botiguer acomodat fins el patrici superb, des de l’advocat fins a l’antic duc i par, quasi tots semblen voler conservar el privilegi de despreciar l’humanitat\u00a0 que rep el nom de poble. Ells s’estimen m\u00e9s tenir amos que veure multiplicar-se els seus iguals… Tot all\u00f2 que els interessa, es saber en quina proporci\u00f3 el sistema actual de les nostres finances pot fer cr\u00e9ixer, a cada instant del dia, els interessos dels seus capitals\u00bb (6 de juny del 92). La redistribuci\u00f3 de les terres i l’igualitarisme agrari, que ser\u00e0 el somni de Babeuf, estaven ja a l’ordre del dia. Alguns mesos m\u00e9s tard, ens trobem en el centre del debat sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la propietat amb el discurs Sobre les subsist\u00e8ncies, pronunciat a la Convenci\u00f3 en la sessi\u00f3 del 2 de desembre del 92, en el moment m\u00e9s \u00e0lgid d’una crisi marcada per l’augment dels preus i l’escassetat del gra, aix\u00ed com per l’emissi\u00f3 desmesurada d’assignats . La tesi defensada per Robespierre \u00e9s la del dret a l’exist\u00e8ncia, considerat com el\u00a0 dret m\u00e9s fonamental. Aquesta tesi suposa la doble cr\u00edtica de la p<\/a>ropietat i de la llibertat de comer\u00e7. Robespierre parteix de la contradicci\u00f3 entre la riquesa natural del territori franc\u00e8s i la situaci\u00f3 de carestia que \u00bb no pot \u00e9sser atribida m\u00e9s que als vicis de l’administraci\u00f3 o de les pr\u00f2pies lleis\u00bb. Ell demostra que en aquest tema, la revoluci\u00f3 no ha modificat l’ordre antic, si no al contrari: \u00abla Llibertat indefinida del comer\u00e7, i les baionetes per a calmar les alarmes o per apaivagar la fam, aquesta fou la pol\u00edtica proclamada pels nostres primers legisladors\u00bb. Ell den\u00fancia el \u00absistema\u00bb dels propietaris, fundat sobre l’ocultaci\u00f3 de les mercaderies essencials, la llibertat de posar-les o no en circulaci\u00f3 i \u00abla certesa de l’impunitat\u00bb. \u00abDins d’aquest sistema , tot est\u00e0 contra la societat; tot est\u00e0 a favor del comerciants de gra\u00bb. Robespierre hi oposa, amb la vehem\u00e8ncia que posa al servei d’aquestes causes, el respecte precisament de l’exist\u00e8ncia. \u00abEl negociant pot guardar dins dels seus magatzems les mercaderies que el luxe i la vanitat cobdicien fins que ell trobi el moment de vendre-les al preu m\u00e9s alt possible; per\u00f2 cap home no t\u00e9 el dret d’amuntegar piles de blat al costat del seu semblant que mor de fam. Quina \u00e9s la primera finalitat de la societat? \u00c9s mantenir els drets imprescriptibles de l’home. Quin \u00e9s el primer d’aquests drets? El d’existir. La primera llei social \u00e9s doncs aquella que garanteix a tots els membres de la societat els mitjans d’existir; totes les altres hi estan subordinades; la propietat no ha estat institu\u00efda o garantida m\u00e9s que per a cimentar l\u2019exist\u00e8ncia; es en primer lloc per a viure que om t\u00e9 propietats. No es veritat que la propietat pugui mai estar en oposici\u00f3 amb la subsist\u00e8ncia dels homes\u00bb. Segueixen les propostes de mesures destinades a prohibir l’acaparament i assegurar la circulaci\u00f3 ( all\u00f2 que compta \u00e9s que el menjar circuli), donat que les lleis\u00a0 han d\u2019aturar \u00abla m\u00e0 homicida del monopolista de la mateixa manera com s’atura la de l’assass\u00ed com\u00fa\u00bb; les lleis han de \u00abfor\u00e7ar\u00bb als homes \u00aba \u00e9sser persones honestes\u00bb. Sens dubtar, Robespierre conclou amb una doble crida a la moral c\u00edvica, adre\u00e7ada, d’una part, als rics, contra la propietat \u00ablegitima\u00bb des quals no s’atempta, i d’altra banda, als legisladors, a qui recorda que ells no s\u00f3n \u00abels representants d’una casta privilegiada, sin\u00f3 els representants del poble franc\u00e9s\u00bb. Om pot veure , en aquesta presa de posici\u00f3, mesures \u00abparcials\u00bb encarades sols a \u00ablimitar la propietat\u00bb, i donant testimoni potser de la incapacitat personal de Robespierre per a elevar-se per sobre dels interessos de la seva \u00abclasse\u00bb i de l’ideal de la petita producci\u00f3 independent ( \u00e9s la interpretaci\u00f3 cl\u00e0ssica \u00abmarxista\u00bb de Mathiez a Soboul i Massin )? A menys que om no es trobi en pres\u00e8ncia – el que repeteix la mateixa idea – de l’expressi\u00f3 d’un \u00absocialisme petit-burg\u00e9s\u00bb, carac<\/a>ter\u00edstic de l’ \u00abutopia\u00bb jacobina ?Veritablement r\u00e9s no \u00e9s menys segur. Recents i convincents treballs han establert, front a moltes idees preconcebudes, la coher\u00e8ncia i l’originalitat de Robespierre. Ella obriria nogensmenys, segons la seva pr\u00f2pia expressi<\/a>\u00f3, que la via d’una economia pol\u00edtica popular (10 de maig del 93), en ruptura amb el liberalisme que havia d’afirmar la seva duradora dominaci\u00f3. Un fet, en primer lloc, que pr\u00f2piament\u00a0 no es pot oblidar, \u00e9s que Robespierre era perfectament conscient del fet que l’ \u00abeterna q\u00fcesti\u00f3 de les subsist\u00e8ncies\u00bb, que era prosaicament la del pa, \u00bb es la darrera inst\u00e0ncia de la Revoluci\u00f3, de forma permanent i dram\u00e0tica\u00bb . R\u00e9s no ho demostra millor que el recull titulat La guerre du bl\u00e9 au XVIII\u00e8me si\u00e8cle<\/a> . En aquesta ob<\/a>ra, Florence Gauthier demostra que existeix una filiaci\u00f3 directa entre la cr\u00edtica de l’economia desenvolupada per Mably, en el seu Commerce des grains ( 1775, publicat el 1790), i l’igualitarisme robespierrista. Ella escriu . \u00abAll\u00f2 que esdevingu\u00e9 el programa del m\u00e0ximum, en la Fran\u00e7a revolucion\u00e0ria a l’estiu del 1793 i al principi de l’ any II, fou el fruit de la converg\u00e8ncia de pr\u00e0ctiques populars de regulaci\u00f3 dels preus de les mercaderies vitals i de la teoritzaci\u00f3 d’aquestes pr\u00e0ctiques, donant naixement a un projecte de societat liberal no – economicista que conegu\u00e9 llavors un inici d’aplicaci\u00f3\u00bb. Aquest projecte reb\u00e9 tamb\u00e9 el seu nom a l’\u00e8poca, \u00abregne de l’igualtat\u00bb, \u00abSistema d’igualtat\u00bb, oposat al \u00absistema de llibertat il\u00b7limitada dels economistes\u00bb. (…)El dret social, d’aquesta manera, ve a limitar el dret privat, en nom del dret natural, i Robespierre no s’acontenta pas amb una an\u00e0lisi del poder econ\u00f2mic \u00aben tant que tal\u00bb, ell contesta la seva autonomia i el posa sota el control del poder pol\u00edtic. Babeuf, atacant \u00abla declaraci\u00f3 dels pretesos drets de l’home\u00bb, no s’equivoca pas quan, en un enc\u00e8s elogi, saluda a Robespierre com un nou Licurg ( Carta a Chaumette del 7 de maig del 93). El \u00abcar\u00e0cter anti-capitalista dels moviment igualitaris en el segle XVIII\u00bb, com ho remarca, per la seva banda, Val\u00e9rie Bertand, arru\u00efna \u00abl’idea que la revoluci\u00f3 francesa no fou m\u00e9s qu’ una revoluci\u00f3 burgesa\u00bb. No hi pot haver dubte avui en dia, que la Revoluci\u00f3\u00a0 estava prenyada d’altres revolucions, i no solament en el seu desenvolupament cronol\u00f2gic. La revoluci\u00f3 que representava Robespierre fracass\u00e0, per\u00f2 ha deixat traces visibles i significatives. Ella invita a retornar sobre la famosa polis\u00e8mia de la noci\u00f3 de poble, per tal d’especificar-la en la seva extensi\u00f3 m\u00e9s ampla, que, recobreix, de fet, la de la poblaci\u00f3 de l’\u00e8poca, els pagesos. Robespierre en fou sensible des dels seus inicis pol\u00edtics. En el seu prospecte d’agost de 1788, A la nation art\u00e9sienn sur la necessit\u00e9 de reformer les etats d’ Artois, \u00a0assenyalava: \u00abI els habitants dels camps, aquesta part nombrosa i respectable del tercer estat, quins s\u00f3n els seus representants en els estats d’ Artois? Ells en tenen encara menys que els ciutadans, si \u00e9s possible. Qu\u00e8 \u00e9s doncs la nostra cambra del tercer estat? Una assemblea que no representa ni el tercer estat de les ciutats, ni el tercer estat dels camps[…].\u00bb \u00c9s en els pagesos en qui pensa quan ell s’aixeca contra la llei marcial o contra la \u00abmoneda d’ argent\u00bb. Pensa en ells cada cop que evoca els \u00abavalots\u00bb i insisteix en la necessitat d’ \u00aballeugerir la mis\u00e8ria publica\u00bb Les disposicions legals adoptades immediatament abans i despr\u00e9s de les jornades insurreccionals del 31 de maig al 2 de juny de 1793, que condugueren a l’arrest dels caps girondins, partidaris de la via capital<\/a>ista liberal, indiquen una segona direcci\u00f3. En la direcci\u00f3 d’una veritable reforma agr\u00e0ria. L’atac contra la propietat del 24 d’abril de 1793 es clar: \u00abdemaneu a\u00a0 aquest comerciant de carn humana qu\u00e8 \u00e9s la propietat; ell us dir\u00e0, ensenyant-vos aquest llarg f\u00e8retre que ell anomena vaixell, on ha engarjolat i encadenat uns homes que semblen vius: ‘ Heus ac\u00ed les meves propietats, jo les he comprat a tant per cap’. Interrogueu aquest gentilhome, que t\u00e9 terres i vassalls, o que creu que l’univers s’ha trastornat des de que ell ja no en t\u00e9; ell us donar\u00e0 de la propietat idees similars\u00bb. Segueixen les propostes rectificatives sobre el dret a la propietat (ibid.). En fi, cal retenir les conseq\u00fc\u00e8ncies te\u00f2riques de l’afirmaci\u00f3 del \u00abdret a l’exist\u00e8ncia\u00bb en tant que dret fonamental. Robespierre se n’ ocupa en el seu Projet de d\u00e9claration des droits de l’homme et du citoyen del 93, quan ell col\u00b7loca aquest dret al cap dels drets naturals, establint el principi de la \u00abreciprocitat del dret\u00bb en mat\u00e8ria pol\u00edtica <\/a><\/a><\/p>\n El concepte de revoluci\u00f3<\/b><\/p>\n L’\u00fas del mot \u00abrevoluci\u00f3\u00bb en Robespierre repta les possibilitats ( actuals) de fer-ne un cens. De totes maneres, el recorregut de les mencions m\u00e9s significatives permet d’establir-ne les connotacions. D’entrada hi trobem algunes generalitats que, sobretot durant el per\u00edode de la Constituent, s\u00f3n directament inspirades en Montesquieu. \u00abReflexioneu\u00a0 solament sobre la marxa de les revolucions. En els Estats constitu\u00efts, com quasi tots els pa\u00efsos d’ Europa, hi ha tres pot\u00e8ncies: el monarca, els arist\u00f2crates i el poble, en que el poble no \u00e9s pas res. Si una revoluci\u00f3 comen\u00e7a en aquest pa\u00efsos, ella no pot ser d’altra forma que gradual, comen\u00e7a pels nobles, pel clergat, pels rics, i el poble els sost\u00e9 sempre que el seu inter\u00e8s estigui d’acord amb el seu per a resistir a la pot\u00e8ncia dominant que \u00e9s la del monarca. \u00c9s aix\u00ed\u00a0 com entre vosaltres han estat els parlaments, els nobles, el clergat, els rics que han donat l’impuls a la Revoluci\u00f3; despr\u00e9s el poble ha aparegut. Ells s’han penedit, o han volgut parar la Revoluci\u00f3, quan han vist que el poble volia recuperar la seva sobirania; per\u00f2 s\u00f3n ells\u00a0 qui l’han comen\u00e7at; i sense la seva resist\u00e8ncia i sense els seus c\u00e0lculs falsos, la naci\u00f3 estaria encara sota el jou del despotisme\u00bb . Quan es tracta de la revolu<\/a>ci\u00f3 del 89, Robespierre remarca, en nombroses ocasions, que’ ella fou preparada per les Llums, i el tema de la identitat entre ra\u00f3 i revoluci\u00f3 \u00e9s constant en ell. La seva intervenci\u00f3 del 10 de maig del 93, Sur le gouvernement repr\u00e9sentatif, s’obre amb formulacions t\u00edpicament rousseaunianes: \u00abL’home ha nascut per a la felicitat i la llibertat, i per tot arreu \u00e9s esclau i infeli\u00e7! La societat t\u00e9 per finalitat la conservaci\u00f3 dels seus drets i la perfecci\u00f3 del seu \u00e9sser; i per tot arreu la societat el degrada i l’oprimeix! \u00c9s arribat el temps de cridar-lo als seus veritables destins; els progressos de la ra\u00f3 humana han preparat aquesta gran revoluci\u00f3[…]\u00bb. La ra\u00f3 fa el joc de la natura, segueix les seves lleis. \u00abLa moral estava dins dels llibres dels fil\u00f2sofs; nosaltres l’hem posat en els govern de les nacions. El decret de mort pronunciat per la natura contra els tirans dormia abatut dins del cor dels t\u00edmids mortals; nosaltres l’hem portat a execuci\u00f3\u00bb. (15 de desembre del 93). \u00abEl fonament \u00fanic de la societat civil, \u00e9s la moral. Totes les associacions que ens fan la guerra descansen sobre el crim: no s\u00f3n altra cosa als ulls de la veritat que hordes de salvatges dirigides i bandits disciplinats. A qu\u00e8 es redueix aquesta ci\u00e8ncia misteriosa de la pol\u00edtica i de la legislaci\u00f3? A posar dins les lleis i l’administraci\u00f3 les veritats morals relegades als llibres dels fil\u00f2sofs […].\u00bb ( 7 de maig del 94).. \u00abNosaltres volem, en un mot, aconseguir els desitjos de la natura, acomplir els destins de l’home, mantenir les promeses de la filosofia.\u00bb (5 de febrer del 94).<\/a><\/p>\n No obstant, la natura de la revoluci\u00f3, la ra\u00f3 m\u00e9s adient al seu concepte, cal cercar-la fora d\u2019 aquest conjunt de criteris que poden ser jutjats massa descriptius, morals u optatius, si no voluntaristes. R\u00e9s no ens la far\u00e0 apar\u00e8ixer millor que la dura pol\u00e8mica que s’inicia al voltant de 1792, sobre la q\u00fcesti\u00f3 de saber si la revoluci\u00f3 ha acabat o no. Des de el 29 de setembre de 1791, Robespierre defensa els drets de les societats i dels clubs a la vetlla de la dissoluci\u00f3 de la Constituent i immediatament despr\u00e9s de l’escissi\u00f3 del Feuillants del club dels jacobins. A l’ informant que declara. \u00abja no tenim necessitat d’aquestes societats, donat que la revoluci\u00f3 ja s’ha acabat\u00bb, el respon: \u00abLa Revoluci\u00f3 est\u00e0 acabada; jo vull suposar-ho amb vosaltres, encara que no comprenc pas gaireb\u00e9 el sentit que afegiu a\u00a0 aquesta proposici\u00f3 que he sentit repetir amb un exc\u00e8s d’afectaci\u00f3[…]. Per a que sigui veritat dir que la revoluci\u00f3 est\u00e0 acabada, cal que la Constituci\u00f3 estigui consolidada, donat que la caiguda i la commoci\u00f3 de la Constituci\u00f3 tenen de prolongar la revoluci\u00f3 […]. Jo no crec que la Revoluci\u00f3 estigui acabada\u00bb. Un any m\u00e9s tard, el 24 d’octubre de 1792, Brissot s’adre\u00e7a a la Convenci\u00f3 i publica una Adresse a tous les republicains; ell es confronta expl\u00edcitament amb la Comuna, als Jacobins, a la Montanya, a Marat i a Robespierre a qui ell tatxa d’anarquisme. Brissot declara: \u00abEls desorganitzadors s\u00f3n aquells que volen anivellar-ho tot, les propietats, el benestar, el preu de les mercaderies[…], que volen que l’obrer del camp rebi el salari dels legisladors[…] El poble est\u00e0 fet per a servir a la Revoluci\u00f3, per\u00f2 quan ella est\u00e0 ja acabada, ell ha de tornar a casa i deixar a aquells que tenen m\u00e9s esperit que ell el treball de dirigir-la\u00bb . El 29 d’octubre, J.-B. Louvet pren el relleu. Ell reitera contra Robespierre l’acusaci\u00f3 de \u00abdictadura\u00bb, formulada ja des del principi de l’any. Aquest darrer li contesta el 5 de novembre, amb el millor del seu verb: \u00ab…Qu\u00e8 no ens reprot<\/a>xeu d’haver concentrat tots els conspiradors a les portes de la ciutat? Qu\u00e8 no ens reprotxeu d’haver desarmat als ciutadans sospitosos, d’haver expulsat de les nostres assemblees, on nosaltres deliberem sobre la salvaci\u00f3 p\u00fablica, els enemics reconeguts de la revoluci\u00f3? Que no feu vosaltres el proc\u00e9s al mateix temps, a la municipalitat, a l’assemblea electoral, i a les seccions de Paris, i a les assemblees prim\u00e0ries dels cantons, i tots aquells que ens han imitat? Doncs totes aquestes coses eren il\u00b7legals, tant il\u00b7legals com la revoluci\u00f3, com la caiguda del tron i de la Bastilla, tant il\u00b7legals com al llibertat mateixa[…]. Ciutadans, vol\u00edeu una revoluci\u00f3 sense revoluci\u00f3?\u00bb . Alguns dies\u00a0 m\u00e9s tard<\/a> , ell s’enfronta amb Petion, el seu antic company de lluita, a<\/a>ra passat als Girondins, que havia fustigat les \u00abil\u00b7legalitats\u00bb de la Comuna: \u00abVosaltres li reprotxeu [al Consell general de la Comuna] d’haver prolongat el moviment revolucionari m\u00e9s enll\u00e0 del termini. Quin era aquest moviment? Vosaltres no ho dieu: \u00e9s probable que aquest termini fora el moment en que ells devien abdicar. De manera que segons vosaltres, el moviment revolucionari havia de ser de vint-i-quatre hores precises; mesureu les revolucions pol\u00edtiques com les del sol[…]. Vol\u00edeu crear, en un dia, un nou m\u00f3n pol\u00edtic, com el creador va fer l’univers en tres dies…?\u00bb La revoluci\u00f3 posseeix el seu moviment propi (18 de novembre del 93). Aix\u00ed, – aquest \u00e9s el punt -, la revoluci\u00f3 \u00e9s il\u00b7legal.<\/a><\/p>\n L’ il\u00b7legalitat pertany a la l\u00f2gica interna del proc\u00e9s revolucionari. Per a Robespierre, ella li pertany dues vegades. La primera perqu\u00e8 tota revoluci\u00f3 susp\u00e8n al llei. Ella ho \u00e9s per definici\u00f3: la revoluci\u00f3 aboleix l’ ordre anterior. Ella \u00e9s l’interval entre dues legalitats, la que ja no \u00e9s i la que encara no \u00e9s. Ella \u00e9s el sorgiment de la llibertat de l’interior de la necessitat, de la iniciativa de l’interior de la submissi\u00f3 i de la passivitat. Ella \u00e9s l’afirmaci\u00f3 de la voluntat per tots, pel poble, de fer la hist\u00f2ria i de comportar-se com a subjectes. Ella \u00e9s la insurrecci\u00f3 dels actes creadors. Ella \u00e9s en segon terme, el producte de la ra\u00f3 coextensiva a la natura, d’una ra\u00f3 que restableix la natura en els seus drets, els quals s\u00f3n, Robespierre ho afirma suficientment, imprescriptibles. Els drets socials, en primer lloc el dret a l’exist\u00e8ncia, i els drets pol\u00edtics, els drets de la societat civil – \u00abllibertat, igualtat, fraternitat\u00bb- tenen com a vocaci\u00f3 transcriure els drets naturals. A ells s’hi subordinen els drets privats, tals com el de la propietat, que no \u00e9s m\u00e9s que un dret hist\u00f2ric, altrament dit conjuctural o circumstancial. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00b4\u00b4 \u00e9s el dret a la revoluci\u00f3, el dret a la insurrecci\u00f3, que Robespierre no ha deixat de defensar des de l’assumpte dels obrers de l’arsenal de Toulon i que ell consigna en l’article 24 del seu Projecte de declaraci\u00f3 dels drets de l’home i del ciutad\u00e0 (24 d’abril del 93): \u00abLa resist\u00e8ncia a la opressi\u00f3 \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia dels altres drets de l’home i del ciutad\u00e0. Hi ha opressi\u00f3 contra el cos social quan un sol dels seus membres \u00e9s oprimit. Hi ha opressi\u00f3 contra cada membre quan el cos social \u00e9s oprimit. Quan el govern oprimeix el poble, la insurrecci\u00f3 del poble sencer i de cada porci\u00f3 del poble \u00e9s el m\u00e9s sant dels deures. Quan la garantia social manca a un ciutad\u00e0, defensar-se ell mateix forma part del dret natural. Dins un i altre cas, subjectar per normes legals la resist\u00e8ncia a l’opressi\u00f3 \u00e9s el darrer refinament de la tirania\u00bb .<\/a><\/a><\/p>\n El dret a la insurrecci\u00f3, constitucionalment i per tant legalment garantit, \u00e9s el dret de suspendre, si no la llei, al menys els seus organs, el govern i el conjunt dels aparells que asseguren la seva autoritat. \u00c9s el dret suspensiu del dret, el que, per una sorprenent paradoxa jur\u00eddica, acorda a la natura un privilegi absolut sobre la llei. \u00c9s el dret dins la seva denegaci\u00f3, a partir de la font que el funda, que el constitueix-lo com a dret – la sobirania popular. Qu\u00e8 es pot dir, si no que la revoluci\u00f3 no pot \u00e9sser encorsetada en lleis, substitutives de la legalitat anterior que ella ha trencat, que impedirien o incl\u00f2s limitarien el seu moviment? Si no que la revoluci\u00f3\u00a0 no pot, en cap cas, a menys que no renunci\u00ef a ella mateixa, ser declarada acabada? La q\u00fcesti\u00f3 del final de la revoluci\u00f3 no es pot programar. Robespierre ho ha vist perfectament, quan legalitza el seu no acabament, altrament dit la seva perman\u00e8ncia. El deute que Engels confessa en relaci\u00f3 a Marat: \u201cDes de molt punts de vista, nosaltres imitem inconscientment l’exemple de L’ami du peuple[…] Com nosaltres, no considerava la Revoluci\u00f3 com acabada, si no que ell volia que ella fora declarada permanent\u00bb, val sense reserves per a l’Incorruptible. Ell no creia possible el seu acabament, donat que la perman\u00e8ncia es despr\u00e8n tamb\u00e9 de l’ordre hist\u00f2ric, tant de temps al menys que om no l’a invertit. Perman\u00e8ncia fins quan? Fins que la natura, la ra\u00f3 i l’estat social formin un tot indisociable. El seu alter ego, Saint-Just, ho ha dit millor que ell en algunes f\u00f3rmules memorables: \u00abAquells que fan revolucions en el m\u00f3n, aquells que volen fer el b\u00e9, no poden dormir sin\u00f3 \u00e9s a\u00a0 llur tomba\u00bb , per que \u00abla revoluci\u00f3 no pot aturar-se fins la perfecci\u00f3 de la felicitat i de la llibertat per les lleis\u00bb<\/a> . Saint-Just, quan arribar\u00e0 el moment d’acceptar el frac\u00e0s, quan Robespierre, en el seu darrer discurs, s’haur\u00e0 d’inc<\/a>linar davant \u00abl’horda de brivalls\u00bb, notar\u00e0: \u00abLa revoluci\u00f3 s’ha congelat; tots els principis s’han afeblit: no queda gaire m\u00e9s que els barrets rojos portats per l’intriga […] Sens dubte no ha arribat encara el temps de fer el b\u00e9\u00bb. La mort consentida dels dos revolucionaris confirma que la revoluci\u00f3 no es pas finida, i que no pot ser-ho.<\/a><\/a><\/p>\n El govern revolucionari<\/b><\/p>\n \u00bb Poseu d’entrada, diu ell, aquesta m\u00e0xima incontestable: que el poble \u00e9s bo, i que els seus delegats s\u00f3n incorruptible; que \u00e9s dins la virtut i dins la sobirania del poble que cal cercar un preservatiu contra els vicis del despotisme del govern\u00bb (subratllat per Robespierre). Com fer-ho respectar? L’ Incorruptible rebutja dues solucions en nom del principi de preemin\u00e8ncia dels interessos p\u00fablics sobre els interessos particulars o privats. La primera, que posa per\u00a0 davant l’ \u00abequilibri dels poders\u00bb, estimat per Montesquieu, del que ell es distancia, en tant\u00a0 que essent l’efecte de la moda de la anglomania, \u00abno pot \u00e9sser m\u00e9s que una quimera o una plaga \u00abque suposa la nul\u00b7litat del govern\u00bb i que deixa la porta oberta a la \u00abcombinaci\u00f3 dels poders rivals contra el poble\u00bb. \u00abAh! que ens importen les combinacions que contrapesen l’autoritat dels tirans? \u00c9s la tirania la que cal extirpar[…]\u00bb. La segona \u00e9s la del tribunat, per la qual la Roma antiga pensava defensar els interessos del poble contra el senat: \u00abJo no confio gens la defensa d’una causa tant gran a homes febles o corruptibles\u00bb . S ‘en desprenen algunes regles precises que c<\/a>oncerneixen els magistrats: durada curta del seu poder, prohibici\u00f3 de l’acumulaci\u00f3 de funcions, distinci\u00f3 de l’executiu del legislatiu. separaci\u00f3 respecte de la gesti\u00f3 del \u00abtresor p\u00fablic\u00bb, abstenci\u00f3 en les assemblees del poble durant la duraci\u00f3 del seu mandat, submissi\u00f3 a la voluntat popular – el que suposa rendiment de comptes del mandat, possible revocaci\u00f3 i sancions eventuals. La m\u00e0xima de la nova Declaraci\u00f3 dels drets: \u00abLa llei no pot defensar all\u00f2 que \u00e9s perjudicial a la societat; ella no pot ordenar altra cosa\u00a0 que all\u00f2 que li \u00e9s \u00fatil\u00bb, ha de ser presa al peu de la lletra: \u00abFugiu de la mania antiga dels governs de voler governar massa; deixeu als individus, deixeu a les fam\u00edlies el dret de fer all\u00f2 que no perjudica als altres; deixeu als ajuntaments el poder de regular elles mateixes els seus propis assumptes […]. En una paraula, deixeu a la llibertat individual tot all\u00f2 que no pertany naturalment a l’autoritat p\u00fablica\u00bb.<\/a><\/p>\n Per\u00f2 Robespierre no s’atura aqu\u00ed. Fidel a la seva exig\u00e8ncia de democr\u00e0cia,\u00a0 ell desitja combinar al m\u00e0xim possible la representaci\u00f3 amb l’expressi\u00f3 directa dels ciutadans; ell anuncia el principi de la publicitat: \u00abLa naci\u00f3 sencera t\u00e9 el dret de con\u00e8ixer la conducta dels seus mandataris. Caldria, si fora possible, que l’assemblea de delegats del poble deliber\u00e9s en presencia del poble enter\u00bb. Ell desitja que un recinte del Parlament molt m\u00e9s gran que el \u00ablocal estret e inc\u00f2mode\u00bb de l’\u00e8poca sigui reservat a \u00ab12.000 espectadors\u00bb. La Constituci\u00f3 \u00abha de proveir que la legislatura resideix en el si d’una immensa poblaci\u00f3 i delibera sota els ulls de la m\u00e9s gran multitud de ciutadans possible, \u00absota els ulls de les masses\u00bb, com es dir\u00e0 m\u00e9s tard. Com no invocar de nou a Kant, que pensa com Robespierre, i la seva doctrina de la Publizit\u00e4t, per la qual el Sobir\u00e0 t\u00e9 d’acordar \u00abla facultat de fer con\u00e8ixer p\u00fablicament la seva opini\u00f3 sobre all\u00f2 que, en els decrets del Sobir\u00e0, li sembla que \u00e9s una injust\u00edcia en relaci\u00f3 a la cosa p\u00fablica\u00bb ? No hi ha per a Kant, cap llei jur\u00eddicament justificable que no ha<\/a>gi estat sotmesa a la prova de la publicitat, la qual \u00bb es determina com la posta d’acord de la moral i la pol\u00edtica\u00bb . Per\u00f2 all\u00f2 que Kant pensa en el dret, Robespierre ho tradueix en disposicions concretes: pol\u00edtica d’una filosofia, en que la segona empadr<\/a>ona la primera. \u00abQue om deliberi en alta veu: la publicitat \u00e9s el recolzament de la virtut, la salvaguarda de la llibertat, el terror del crim, la plaga de la intriga. Deixeu les tenebres i l’escrutini secret als criminals i als esclaus: els homes lliures volen tenir el poble per testimoni dels seus pensaments\u00bb.<\/a><\/p>\n La caracter\u00edstica principal del govern revolucionari no obstant no dep\u00e8n\u00a0 del fet que\u00a0 aquest \u00e9s provisional, com s’ha dit i repetit. La seva natura circumstancial no podria fer perdre de vista que ell acompleix una funci\u00f3 fundadora. La seva teoria essent tant \u00abnova com la revoluci\u00f3 que l’ha endegat\u00bb, el seu objectiu \u00e9s \u00abfundar\u00bb la rep\u00fablica, mentre que la del govern constitucional \u00e9s de \u00abconservar-la\u00bb. Aqu\u00ed, \u00abla guerra de la llibertat contra els seus enemics\u00bb, all\u00e0 \u00abla llibertat victoriosa i tranquil\u00b7la\u00bb. \u00abEl vaixell constitucional no ha estat constru\u00eft per a restar sempre a la drassana; per\u00f2 calia llen\u00e7ar-lo a la mar en el moment de la tempesta, i sota la influ\u00e8ncia dels vents contraris?\u00bb. Contra \u00abels clamors de l’aristocr\u00e0cia i del federalisme\u00bb, la \u00ablegitimitat\u00bb del govern revolucionari s’ha de consolidar fortament, donat que \u00abell es recolza sobre la m\u00e9s santa de totes les lleis, la salvaci\u00f3 del poble; sobre el m\u00e9s incontrovertible de tots el t\u00edtols, la necessitat\u00bb. […] D’on es\u00a0 desprenen \u00abels principis de la moral pol\u00edtica\u00bb convocats\u00a0 al rescat del respecte als drets naturals i dels mitjans a posar en obra a fi d’ inscriurel’s en la pr\u00e0ctica. La pol\u00edtica s’ha de transformar en moral i viceversa. L’objectiu del sistema revolucionari \u00e9s la felicitat, la just\u00edcia i l’igualtat. \u00bb Segons aix\u00f2, quin \u00e9s el principi fonamental del govern democr\u00e0tic o popular, \u00e9s a dir, la for\u00e7a essencial que el sost\u00e9 i el fa moure? \u00c9s la virtut\u00bb. Ella es confon amb \u00abl’amor a la p\u00e0tria i a llurs lleis\u00bb, ella es \u00abl’\u00e0nima de la democr\u00e0cia\u00bb, \u00abl’\u00e0nima de la rep\u00fablica\u00bb. El terror no \u00e9s altra cosa que la seva altra cara\u00a0 i l\u2019 altra vertent de la seva garantia. \u00bb Si la for\u00e7a del govern popular en la pau \u00e9s la virtut, la for\u00e7a del govern popular en revoluci\u00f3 s\u00f3n, al mateix temps la virtut i el terror: la virtut, sense la qual el terror \u00e9s funest; el terror sense la qual la virtut \u00e9s impotent. El terror no \u00e9s altra cosa que la just\u00edcia r\u00e0pida, severa, inflexible; ella \u00e9s doncs l’emanaci\u00f3 de la virtut; ella \u00e9s menys un principi particular que una conseq\u00fc\u00e8ncia del principi general de la democr\u00e0cia aplicat a les m\u00e9s urgents necessitats de la p\u00e0tria […]. El govern de la revoluci\u00f3 \u00e9s el despotisme de la llibertat contra la tirania\u00bb. Quan evoca aquest Robespierre que \u00bb pren seriosament la virtut\u00bb, Hegel demostra, a traves de les seves categories, la implacabilitat d’una l\u00f2gica. \u00abAra doncs, la virtut i el terror dominen; en efecte, la virtut subjectiva que no regna si no despr\u00e9s que el sentiment porti amb ella la m\u00e9s terrible tirania. Ella exerceix el seu poder sense usar formes jur\u00eddiques, i el c\u00e0stig que ella infligeix \u00e9s, ell tamb\u00e9 simple : la mort […]\u00bb.<\/p>\n \u00abVirtut subjectiva\u00bb i \u00absentiment\u00bb contra el dret? Espantat, com ell, com tants d’altres, Kant no en mantenia menys \u00abla primacia de l’\u00e8tico-pol\u00edtica com motor de la hist\u00f2ria i condici\u00f3 de la realitzaci\u00f3 moral de l’home. Ell demana a la intel\u00b7lectualitat alemanya no deixar-se aterroritzar pel terror, de no perdre de vista all\u00f2 essencial, la realitzaci\u00f3 de la ra\u00f3 practica jur\u00eddica com a dest\u00ed de l’esp\u00e8cie, de no cedir, amb l’excusa del realisme, a una cr\u00edtica de les il\u00b7lusions revolucion\u00e0ries que seria la liquidaci\u00f3 dels interessos superiors del dret\u00bb \u00c9s que la parella virtut – terror funcion<\/a>a, per necessitat, com el substitut d’una legalitat inexistent i el principi d’un dret que no \u00e9s portador de la seva pr\u00f2pia g\u00e8nesi.<\/a><\/p>\n Apologia pura i simple de la viol\u00e8ncia? (…) M\u00e9s enll\u00e0 del fet que la viol\u00e8ncia no podria tenir categoria de concepte, que ella \u00e9s sempre en situaci\u00f3, nosaltres retrobem amb el terror, la q\u00fcesti\u00f3 de l’ il\u00b7legalitat, de l’abs\u00e8ncia en efecte, com ho remarca Hegel, \u00abde formes jur\u00eddiques\u00bb ; ella espera una resposta similar. De totes maneres, encara conv\u00e9 afegir que una l\u00f2gica d’aq<\/a>uest tipus posseeix s\u00f2lides caucions filos\u00f2fiques: la de Roousseau, que assegura, en el seu Discours sobre la desigualtat, que la for\u00e7a que mantenia el d\u00e8spota es la que el derrotar\u00e0, donat que igual que pensa Kant, el d\u00e8spota est\u00e0 fora de la llei, fora del dret; la de Spinoza, per a qui el dret, \u00e9s el poder de la multitud, que el delega i repr\u00e8n als detentors del poders, en tant que propietat seva inalienable. I l’esmentada l\u00f2gica no els hi mancar\u00e0 a llurs successors, en particular el Lenin de 1906, sovint tant mal ent\u00e8s, a comen\u00e7ar per els seus partidaris, quan escriu: \u00abLa noci\u00f3 cient\u00edfica de dictadura no significa altra cosa que un poder sense cap limitaci\u00f3, que cap llei ni absolutament cap regla no restringeixen, que es recolza directament sobre la viol\u00e8ncia\u00bb . Lenin explicita aquesta definici\u00f3 fent valer que l’abs\u00e8ncia de lleis no \u00e9s altra cosa que la creaci\u00f3 d’organs de poder nous ( els Soviets), \u00abel producte d’una activitat creativa popular original\u00bb, una \u00abmanifestaci\u00f3 de la iniciativa del poble\u00bb<\/a> ; la <\/a>\u00abviol\u00e8ncia\u00bb, o la \u00abfor\u00e7a\u00bb, no es recolza ja, com la de la dictadura \u00abpolic\u00edaca\u00bb, sobre les \u00abbaionetes\u00bb, si no \u00absobre la massa del poble\u00bb .<\/a><\/a><\/p>\n Llavors, la dictadura? Om no pot parlar-ne seriosament a prop\u00f2sit de l’ Incorruptible, sin\u00f3 com d’una \u00abdictadura d’opini\u00f3\u00bb . El Comit\u00e8 de Salvaci\u00f3 P\u00fablica prenia les seves decisions col\u00b7lectivament, tenia difer\u00e8ncies en el seu si, i Robespierre no hi fou sempre majoritari; fossin quins fossin els seus poders, el CSP depenia de la Convenci\u00f3, que escollia els seus membres <\/a>del seu si, cada mes, i davant la qual rendia comptes de les seves activitats . L’expressi\u00f3 \u00abdictadura jacobina\u00bb no mereix pas una sort millor; l’ unitat dels jacobins ser\u00e0 m\u00e9s que relativa, ells varen \u00e9sser sempre minoritaris, tant a la Convenci\u00f3 com al C<\/a>.S.P. Quant a l’analogia amb la \u00abdictadura del proletariat\u00bb, avan\u00e7ada entre altres per Korngold , que oposa Danton \u00abcap nacional\u00bb, a Robespierre, \u00abcap de classe\u00bb<\/a> , ja no cal despr\u00e9s del que hem vist, demostrar la seva inconsist\u00e8ncia, tant en el pla hist\u00f2ri<\/a>c com en el pla te\u00f2ric. Escoltem Robespierre: \u00abElls ens acusen de marxar cap a la dictadura, a nosaltres, que no tenim ex\u00e8rcit, ni tresor, ni places fortes, ni partit; nosaltres que som intractables com la veritat, inflexibles, uniformes, casi dic insuportables, com els principis\u00bb . T\u00e9 tota la ra\u00f3<\/a>.<\/a><\/a><\/p>\n (Traduit per Joan Tafalla)<\/p>\n (*) George Labica, fil\u00f2sof, professor a la Universitat de Paris X, autor de nombroses obres sobre el marxisme, entre les quals ,Le paradigme du Grand-Hornu: Essai sur l’ideologie, P.E.C.- LABr\u00e8che, 1987; Karl Marx, les th\u00e8ses sur Feuerbach, Paris, PUF, 1987; Maximilien Robespierre: une politique de la philosophie, Paris, PUF 1990. L’article que publiquem fou publicat al n\u00ba 8 d’ Actuel Marx, el 1990.<\/p>\n \u00a9EspaiMarx 2002<\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> Els diaris revolucionaris es fan res\u00f3 de les intervencions de Robespierre, sobretot aquells que animaven Desmoulins, Loustalot i Marat.<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> \u00a0\u00a0Club revolucionari que se situava sovint a l\u2019esquerra dels jacobins, si podem expressar-nos amb les categories dreta-esquerra . Alguns del seus membres foren: Marat, Hebert, Chaumette, Roux (Nota del traductor).<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> Cf. Jean MASSIN, Robespierre,<\/i> reedici\u00f3, Paris, Alin\u00e9a, 1998,p.81<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> Assignat: T\u00edtol de deute estatal contra els Bens Nacionals ( bens de l’Esgl\u00e8ssia expropiats al principi de la Revoluci\u00f3). L’assignat arriv\u00e0 a \u00e9sser una esp\u00e8cie de diner oficial de la Revoluci\u00f3 quina emissi\u00f3 excesiva ocassion\u00e0 una gran inflacci\u00f3. ( Nota del traductor).<\/p>\n [1]<\/a> Cf. A.SOBOUL, Portraits revolutionnaires,<\/i>Paris, Editions Sociales, 1986,p.230; i J.MASSIN, obra citada, p. 152.<\/p>\n [1]<\/a> Cf. J.POPEREN, Textes choisis, II,<\/i> Paris, Editions Sociales, 1973, p. 82; i Cl. MAZAURIC, Robespierre, Ecrits, <\/i>Messidor, 1989,p.36.<\/p>\n [1]<\/a> H:GUILLEMIN,Robespierre, politique et mystique, Paris, Seuil, 1987,p.223.<\/i><\/p>\n [1]<\/a> E.P.THOMPSON et alii,<\/i> Ed. de la Passion, 1988.<\/p>\n [1]<\/a> \u00abSur les troubles de Paris\u00bb, a Lettres \u00e0 ses commetants n\u00ba 9 , 8 de mar\u00e7 del 93.Cf. L’estudi del D.HUNT, \u00abLes paysans et la politique dans la Revolution fran\u00e7aise\u00bb, La guerre du bl\u00e9…,<\/i>obra citada.<\/p>\n [1]<\/a> Cf. F.GAUTHIER, a Permanences de la Revolution, <\/i>Paris, La Br\u00e8che, 1989, p.44.<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> Sur la guerre, <\/i>2 de gener del 92.<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> Citar per\u00a0 MASSIN, obra citada, p.145.<\/p>\n [1]<\/a> Subratllet per G. Labica.<\/p>\n [1]<\/a> Lettre a ses commetants, <\/i>n\u00ba 7.<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> Cf. l’article 35 de la declaraci\u00f3 del 93 sobre el dret a la insurreci\u00f3.<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> Informe a la Convenci\u00f3, 10 d’octubre del 93.<\/p>\n [1]<\/a> Fragment sur les Institutions r\u00e9publicaines,<\/i> III, \u00abRevolution\u00bb.<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> Veritablement un plantell de demagogs, sovint corromputs- G.Labica.<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> A;TOSSEL, Kant revolutionnaire<\/i>, Par\u00eds, PUF, 1988,p.89.<\/p>\n [1]<\/a> Ibid, p. 92.<\/i><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> Ibid<\/i>, p. 95.<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> Constataci\u00f3 an\u00e0loga en un cient\u00edfic com T.KUHN: \u00abLes revolucuions pol\u00edtiques tracten de canviar les institucions per procediments que aquestes mateixes institucions mateixes prohibeixen\u00bb ( La structure des r\u00e9volutions scientifiques, <\/i>Paris, Flammarion, 1983, p. 133). Existeix edici\u00f3 espanyola, La estructura de la revoluciones cient\u00edficas,<\/i> FCE, M\u00e8xico,\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 .<\/p>\n [1]<\/a> \u00abLa vict\u00f2ria dels cadets i les tasques del partit obrer\u00bb, Oeubres, <\/i>t.10,p.253.<\/p>\n [1]<\/a> Ibid., <\/i>p. 249.<\/p>\n [1]<\/a> Ibid., <\/i>p. 250; Robespierre f\u00e0 una distinci\u00f3 an\u00e0loga )Cf. POPEREN, obra citada, III, p. 119).<\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n <\/a><\/p>\n [1]<\/a> M.BOULOISEAU, Robespierre, <\/i>sisena edici\u00f3, Paris, PUF, 1987, p.110.<\/p>\n [1]<\/a> Cf. F:GAUTHIER, \u00abLe droit natural en r\u00e9volution\u00bb, Permanences de la R\u00e9volution, <\/i>obra citada, p. 44.<\/p>\n [1]<\/a> Robespierre<\/i> [ 1a. edici\u00f3, 1936], Paris, Payot, 1981, p.239.<\/p>\n [1]<\/a> Ibid., <\/i>p. 202.<\/p>\n [1]<\/a> De l’influence de la calomnie…,<\/i>28 d’octubre de 1992.<\/p>\n <\/a><\/p>\n