{"id":4064,"date":"2020-02-04T08:42:17","date_gmt":"2020-02-04T07:42:17","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=4064"},"modified":"2020-02-10T06:41:02","modified_gmt":"2020-02-10T05:41:02","slug":"entrevista-radiofonica-a-joaquin-miras-en-el-programa-lagora-de-can-alcover","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=4064","title":{"rendered":"Entrevista radiof\u00f3nica a Joaqu\u00edn Miras en el programa L’\u00c0gora de Can Alcover"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Aprovechando la visita para la conferencia por el Bicentenario de Marx en Palma de Mallorca, el programa \u00c0gora de Can Alcover de Ona Mediterr\u00e0nia entrevist\u00f3 a Joaqu\u00edn Miras el 18 de mayo de 2018. Reproducimos a continuaci\u00f3n dicha entrevista en la que se habla de su itinerario intelectual y pol\u00edtico, de Espai Marx, de Giulia Adinolfi, de Manuel Sacrist\u00e1n, de praxis, de ethos…<\/p>\n

 <\/p>\nhttps:\/\/espai-marx.net\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/lagoracanalcover180518-onamediterrania-ivoox26053110.mp3<\/a><\/audio>\n

Una peque\u00f1a transcripci\u00f3n de parte de dicha entrevista sali\u00f3 publicada en Ara Balears el 22 de julio de 2018<\/a>:<\/p>\n

Joaqu\u00edn Miras: \u201cL\u2019individu s\u2019autogenera en la interacci\u00f3 entre els membres d\u2019una comunitat\u201d<\/h4>\n
\n
Fil\u00f2leg comunista i marxista<\/strong><\/h5>\n
\n
MIQUEL \u00c0NGEL BALLESTER<\/span><\/div>\n<\/div>\n

\"\"<\/a>Joaqu\u00edn Miras (Barcelona, 1953) \u00e9s fil\u00f2leg comunista i marxista, representant destacat de l\u2019escola marxista de Barcelona, d\u2019inspiraci\u00f3 comunista. Actualment presideix l\u2019associaci\u00f3 cultural Espai Marx. Ha militat durant gaireb\u00e9 30 anys en organitzacions pol\u00edtiques comunistes com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). Va dirigir la revista de teoria pol\u00edtica\u00a0Realitat<\/em>\u00a0entre el 1989 i el 1999. El seu treball intel\u00b7lectual s\u2019ha centrat en la filosofia de la praxi i el republicanisme democr\u00e0tic. Ha estudiat tamb\u00e9 l\u2019escola iusnaturalista de Salamanca i el pensament del seu fundador, Francisco de Vitoria. La seva filosofia pol\u00edtica est\u00e0 inspirada en el marxisme cr\u00edtic de Manuel Sacrist\u00e1n i Giulia Adinolfi i en la lectura de l\u2019obra de Gramsci, Lukacs, Rosenberg, Thompson i Pasolini. Ha publicat nombrosos articles i treballs sobre filosofia pol\u00edtica per a diversos mitjans alternatius com\u00a0Rebeli\u00f3n<\/em>,\u00a0Sin permiso<\/em>\u00a0i\u00a0El Viejo Topo<\/em>. Ha escrit diversos llibres d\u2019assaig pol\u00edtic com\u00a0Repensar la pol\u00edtica, refundar la izquierda<\/em>\u00a0(El Viejo Topo, 2002),\u00a0El legado cultural del comunismo<\/em>, un debat amb Jordi Borja (2011),\u00a0Praxis pol\u00edtica y estado republicano<\/em>\u00a0(El Viejo Topo, 2016), com tamb\u00e9 el llibre\u00a0No nos representen<\/em>\u00a0(Corsarias, 2016). \u00c9s coautor amb Joan Tafalla de\u00a0La izquierda como problema<\/em>\u00a0(El Viejo Topo, 2013). Amb Miras parlam de la seva concepci\u00f3 de la filosofia de la praxi i dels principis \u00e8tics que han d\u2019orientar una pol\u00edtica republicana.<\/p>\n

Actualment desenvolupau una tasca formativa dins Espai Marx. Podr\u00edeu explicar qu\u00e8 \u00e9s Espai Marx i quina funci\u00f3 pol\u00edtica i te\u00f2rica t\u00e9 avui dia?<\/strong><\/p>\n

L\u2019Espai Marx t\u00e9 l\u2019origen en un seminari de lectura que v\u00e0rem promoure com a espai de formaci\u00f3 per als membres m\u00e9s joves del consell de redacci\u00f3 de la revista\u00a0Realitat<\/em>. En el moment que deix la milit\u00e0ncia comunista i la direcci\u00f3 de la revista, constituesc amb altres companys Espai Marx com una associaci\u00f3, amb la finalitat de divulgar el marxisme. Nosaltres intentam visibilitzar i difondre, en la mesura de les nostres possibilitats, el llegat de Marx i d\u2019altres pensadors marxistes rellevants com Antonio Gramsci o Lukacs, partint de la base que el marxisme no existeix a Espanya com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la derrota dels partits comunistes i que nom\u00e9s queda un petit nucli de pensadors marxistes a Madrid. Quant al sentit d\u2019Espai Marx, puc dir que el capitalisme mateix ha revelat l\u2019inter\u00e8s de l\u2019obra de Marx, en la mesura que ha estat l\u2019\u00fanic pensador que ha explicat la din\u00e0mica de crisis c\u00edcliques que acompanyen l\u2019evoluci\u00f3 del capitalisme.<\/p>\n

Sou fil\u00f2leg de formaci\u00f3, per\u00f2 l\u2019experi\u00e8ncia pol\u00edtica us ha dut fins a la filosofia, m\u00e9s concretament cap a una filosofia de la praxi. Podr\u00edeu caracteritzar la filosofia de la praxi que defensau?<\/strong><\/p>\n

La meva idea \u00e9s que si el m\u00f3n existeix \u00e9s perqu\u00e8 les mans de milions de persones, dirigides per les seves ments, estan actuant cont\u00ednuament. Nosaltres som els creadors del m\u00f3n, cream el m\u00f3n a trav\u00e9s de les nostres accions. La filosofia de la praxi pensa la pol\u00edtica com el quefer de la gent que intenta crear alternatives a la vida quotidiana, que s\u2019esfor\u00e7a per generar pensament a trav\u00e9s de diaris, revistes, que utilitza tots els mitjans al seu abast per ajudar la gent a autoorganitzar-se. Per tant, la praxi, aix\u00ed com l\u2019entenc, t\u00e9 com a finalitat constituir un subjecte col\u00b7lectiu, format per milions de persones, cadascuna de les quals treballa dins l\u2019\u00e0mbit de la seva vida quotidiana, per generar un projecte de vida alternatiu. I aquest subjecte pol\u00edtic desborda les activitats dels partits pol\u00edtics convencionals, no se centra a fer campanyes per aconseguir major representaci\u00f3 pol\u00edtica, ni ha de tenir cap grup dirigent que li doni consignes, dient-li all\u00f2 que ha de fer.<\/p>\n

Considerau aleshores que la filosofia \u00e9s un saber de segon ordre que ha d\u2019estar subordinat a la praxi pol\u00edtica a la qual us referiu?<\/strong><\/p>\n

El primer\u00edssim saber seria el de la gent que s\u2019organitza per canviar la seva vida. Hegel diu que perqu\u00e8 el subjecte s\u00e0piga qu\u00e8 ha de fer, s\u2019ha de posar a fer-ho. I una vegada ho ha fet, s\u2019adona d\u2019all\u00f2 que \u00e9s capa\u00e7 de fer. Hegel mai no va pensar que el fil\u00f2sof havia de dirigir el m\u00f3n perqu\u00e8 sempre arriba massa tard, que \u00e9s una manera metaf\u00f2rica de dir que la seva funci\u00f3 \u00e9s interpretar els fets. No compartesc aquesta concepci\u00f3 hegeliana de la filosofia. Jo pens que la filosofia va aferrada al fer, que el fil\u00f2sof no ha d\u2019esperar que el cicle hist\u00f2ric acabi per explicar els fets, que per saber el que s\u2019ha de fer cal posar-se en acci\u00f3.<\/p>\n

Criticau, a contracorrent, la concepci\u00f3 liberal de la pol\u00edtica com a ci\u00e8ncia i t\u00e8cnica d\u2019enginyeria social. Podr\u00edeu explicar la vostra concepci\u00f3 alternativa de la pol\u00edtica i la seva relaci\u00f3 amb la filosofia de la praxi?<\/strong><\/p>\n

Partesc d\u2019una ontologia del que \u00e9s l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, alternativa a la liberal. La visi\u00f3 liberal descriu l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com un individu autoconstitu\u00eft des del mateix naixement, diu que som actius, diligents, estalviadors, treballadors i egoistes. El liberalisme ent\u00e9n l\u2019egoisme com una virtut, perqu\u00e8 pensa que conduir\u00e0 al b\u00e9 com\u00fa. Jo, com a marxista, partesc de l\u2019antropologia aristot\u00e8lica i hegeliana, de la idea que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser social i pol\u00edtic. Crec que la humanitat s\u2019autoprodueix a trav\u00e9s de l\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria, que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 genera una praxi, un fer que nom\u00e9s sorgeix de l\u2019acord social. La praxi, entesa com a activitat, sorgeix de la sociabilitat humana. La comunitat \u00e9s pr\u00e8via a l\u2019individu. I l\u2019individu s\u2019autogenera en la interacci\u00f3 entre els membres d\u2019una comunitat. Per a Hegel som un no-res intersubjectiu que pot ser-ho tot. Per a ell, som realitat efectiva, \u00e9s a dir, praxi instersubjectiva.<\/p>\n

Tot pensador, en sigui conscient o no, reflexiona des d\u2019una tradici\u00f3. La vostra tradici\u00f3 filos\u00f2fica i pol\u00edtica \u00e9s el republicanisme democr\u00e0tic?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, la meva tradici\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s el republicanisme democr\u00e0tic, i tamb\u00e9 el marxisme, que vaig aprendre amb Giulia Adinolfi i Manuel Sacrist\u00e1n. Despr\u00e9s del contacte amb Giulia i Sacrist\u00e1n vaig descobrir el republicanisme, la\u00a0res publica<\/em>. Posteriorment, a trav\u00e9s de Lukacs, vaig comprendre que la rep\u00fablica \u00e9s un mode de vida, un\u00a0ethos<\/em>, una cultura material. M\u2019interessa molt tamb\u00e9 la visi\u00f3 republicana desenvolupada per Hegel. Per a Hegel l\u2019estat \u00e9s un sistema de costums, un saber fer, una cultura organitzada entorn d\u2019una manera de fer determinada.<\/p>\n

Podr\u00edeu explicar la concepci\u00f3 que teniu de l\u2019eticitat, un concepte que esdev\u00e9 central en la vostra concepci\u00f3 pol\u00edtica i filos\u00f2fica, i tamb\u00e9 quina \u00e9s la seva relaci\u00f3 amb el republicanisme pol\u00edtic?<\/strong><\/p>\n

L\u2019eticitat, que \u00e9s la paraula que jo \u00fas per referir-me a l\u2019\u00a0ethos<\/em>, \u00e9s un petit homenatge a Gramsci. L\u2019eticitat no fa refer\u00e8ncia a la cultura entesa com a gran literatura, ni en sentit folkl\u00f2ric, sin\u00f3 que t\u00e9 a veure amb all\u00f2 que un antrop\u00f2leg entendria per cultura, amb el que organitza una societat. El republicanisme \u00e9s la tradici\u00f3 pol\u00edtica que m\u2019ajuda a entendre qu\u00e8 \u00e9s un estat i com ha de ser la lluita per una alternativa d\u2019estat. Els estats i les formes pol\u00edtiques que pareixen avui molt s\u00f2lides es poden deixar enrere, quan la gent senzillament diu que no les vol. Hi ha nombrosos exemples hist\u00f2rics, com la implosi\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i dels pa\u00efsos de l\u2019est. Solem pensar que el poder no es pot canviar, per\u00f2 la hist\u00f2ria ens diu el contrari. Pensam en el cas de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, un estat autoritari en qu\u00e8 el poder pol\u00edtic controlava les televisions, les emissores i els diaris, i malgrat aquest control pol\u00edtic absolut sobre els mitjans de comunicaci\u00f3 l\u2019estat va caure. La caiguda de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica s\u2019explica perqu\u00e8 l\u2019estat no respectava l\u2019experi\u00e8ncia de vida, l\u2019\u2019ethos\u2019, el fer de la gent. La hist\u00f2ria ens diu que no es pot governar contra les formes de vida de la gent.<\/p>\n

En el moment actual, com imaginau la possibilitat de construcci\u00f3 d\u2019un nou\u00a0<\/strong>ethos<\/em><\/strong>\u00a0republic\u00e0? Potser el gir social republic\u00e0 que reclamau que sigui possible a trav\u00e9s d\u2019un canvi cultural radical?<\/strong><\/p>\n

Cal superar l\u2019\u00a0ethos<\/em>\u00a0liberal i tamb\u00e9 les maneres tradicionals d\u2019entendre una rep\u00fablica. El republicanisme nom\u00e9s es pot construir des de baix, culturalment, com a forma de vida, vivint i compartint valors. I els valors no es comparteixen ling\u00fc\u00edsticament, sin\u00f3 que es viuen. I per viure els valors cal tenir les mediacions organitzatives que permetin posar els principis a la pr\u00e0ctica. Una rep\u00fablica \u00e9s fonamentalment una comunitat que controla la generaci\u00f3 del seu propi\u00a0ethos<\/em>, \u00e9s una societat en qu\u00e8 el viure no \u00e9s imposat per cap instituci\u00f3 ni empresa. Els anys del keynesianisme, l\u2019esquerra defensava que l\u2019activitat pol\u00edtica consistia a estar a les institucions per administrar els impostos i distribuir la riquesa, per afavorir els assalariats i els sindicats amb millors salaris. En aquells anys, l\u2019esquerra no es va adonar que havia abandonat el camp de combat m\u00e9s decisiu, que \u00e9s el camp del saber viure. En canvi, Pasolini s\u00ed que va saber veure que s\u2019estaven destruint les cultures tradicionals, que eren la base de sustentaci\u00f3 de l\u2019esquerra, perqu\u00e8 la nova cultura atomitzada, individualista, que sorgia amb for\u00e7a als anys 60, era la cultura del liberalisme, de la privacitat i de la derrota dels subalterns, que es varen quedar sense instruments de mediaci\u00f3, ni tan sols ideol\u00f2gics, per pensar d\u2019una altra manera. El gran Pasolini ja va advertir que el Maig del 68 era una gran derrota, perqu\u00e8 tots els valors d\u2019aquesta revolta eren individualistes. Pasolini va advertir tamb\u00e9 que l\u2019hedonisme conduiria a un nou feixisme.<\/p>\n

Existeixen subjectes pol\u00edtics capa\u00e7os de disputar l\u2019hegemonia a l\u2019\u2019ethos\u2019 liberal hegem\u00f2nic entre les forces d\u2019esquerra o s\u2019han de construir encara?<\/strong><\/p>\n

A la nostra societat hi ha un gran malestar, pobresa, queixa i protesta. Per\u00f2 no existeixen subjectes organitzats capa\u00e7os de combatre aquesta situaci\u00f3. Si pensam que el capitalisme \u00e9s la causa que generar\u00e0 el subjecte revolucionari capa\u00e7 de canviar les coses, ens equivocarem, no ha estat anteriorment aix\u00ed ni ho ser\u00e0 en un futur. A partir de la massa enorme de milions d\u2019insatisfets, podem intentar organitzar un quefer quotidi\u00e0 que generi un nou subjecte transformador. L\u2019autogeneraci\u00f3 d\u2019un nou\u00a0ethos<\/em>\u00a0dur\u00e0 de la m\u00e0 l\u2019autogeneraci\u00f3 d\u2019un nou subjecte. El nou \u2018ethos\u2019 que creem donar\u00e0 lloc a una nova antropologia i societat.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aprovechando la visita para la conferencia por el Bicentenario de Marx en Palma de Mallorca, el programa \u00c0gora de Can Alcover de Ona Mediterr\u00e0nia entrevist\u00f3 a Joaqu\u00edn Miras el 18 de mayo de 2018. Reproducimos a continuaci\u00f3n dicha entrevista en la que se habla de su itinerario intelectual y pol\u00edtico, de Espai Marx, de Giulia Adinolfi, de Manuel Sacrist\u00e1n, de praxis, de ethos…<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":4071,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"audio","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,856],"tags":[],"class_list":["post-4064","post","type-post","status-publish","format-audio","has-post-thumbnail","hentry","category-la-izquierda-a-debate","category-podcast","post_format-post-format-audio"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4064","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4064"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4064\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4071"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4064"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4064"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4064"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}