{"id":4411,"date":"2020-02-22T05:00:41","date_gmt":"2020-02-22T04:00:41","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=4411"},"modified":"2020-02-22T05:24:41","modified_gmt":"2020-02-22T04:24:41","slug":"les-dones-del-psuc-contra-la-dictadura-franquista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=4411","title":{"rendered":"Les dones del PSUC contra la dictadura franquista"},"content":{"rendered":"

Text de la confer\u00e8ncia donada al MUHBA el 17\/10\/2019 amb el t\u00edtol: Les Dones del PSUC contra la dictadura franquista en l\u2019acte del Seminario Permanente de Historia del PSUC.<\/strong><\/p>\n

El partit, als voltants de 1939<\/strong>
\nLa invisibilitat de les dones<\/em><\/strong><\/p>\n

L\u20191 d\u2019abril de 1939 la guerra espanyola arribava al seu fi. Catalunya, com la resta d\u2019Espanya comen\u00e7\u00e0 a experimentar canvis importants.<\/strong>\u00a0El nou Estat encet\u00e0 la seva configuraci\u00f3. La m\u00fasica de fons era el\u00a0Cara al sol<\/em>, el Oriamendi, l\u2019himne de la Legi\u00f3 i, com no, l\u2019himne nacional. Nens esparracats, sense pares, sense llars, vagaven pels carrers. Els ve\u00efns recollien els enderrocs, refien els habitatges\u2026 \u00a1Estralls i mis\u00e8ries d\u2019un pa\u00eds dessagnat! \u00bfI les dones? Les dones espanyoles, la majoria, tornaren a ser invisibles. Van ser despullades dels drets adquirits durant la Rep\u00fablica. \u00bfI les dones del PSUC? Fem una ullada a algunes d\u2019elles.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Acte de lliurament a Neus Catal\u00e0 de la medalla d\u2019Or al M\u00e8rit C\u00edvic de l\u2019Ajuntament de Barcelona. 29-10-2014. Viquip\u00e8dia.<\/figcaption><\/figure>\n

Una de les fundadores del PSUC el 1936, Neus Catal\u00e0 Pallej\u00e0, va morir el passat 13 d\u2019abril a una edat avan\u00e7ada: comptava 103 anys d\u2019edat. A principis de l\u2019any 1939, quan la guerra tocava al seu fi, Catal\u00e0 tenia 24 anys. Era diplomada en infermeria i es disposava a creuar la frontera francesa. Era hivern i les gelades i el vent que bufava de valent dificultaven la marxa. Perqu\u00e8, a m\u00e9s a m\u00e9s, Catal\u00e0 no anava sola. Estava acompanyada de 180 nens i nenes mal cal\u00e7ats i mal abrigats. Eren orfes i ella els havia recollit d\u2019una col\u00f2nia infantil de Premi\u00e0 de Dalt, on estaven refugiats. La Neus, amb prou feines podia avan\u00e7ar portant unes criatures que queien i s\u2019aixecaven constantment en aquell pas fronterer asfaltat de neu. Per\u00f2 plegats van arribar a Fran\u00e7a. Poc despr\u00e9s, \u00a0el pa\u00eds fou ocupat pels alemanys. Ella entr\u00e0 en contacte amb una xarxa de resist\u00e8ncia i exerc\u00ed tasques d\u2019enlla\u00e7. Per\u00f2 encara li quedava per viure una terrible experi\u00e8ncia: la seva detenci\u00f3 pels alemanys l\u201911 de novembre de 1943. Reclosa i maltractada a la pres\u00f3 de Limoges, fou condemnada a cadena perpetua i a treballs for\u00e7ats i deportada a l\u2019infern del camp de concentraci\u00f3 femen\u00ed de Rabensbr\u00fcck, situat en una zona pantanosa a 90 kil\u00f2metres de Berl\u00edn. En aquest camp van morir 92.000 dones. Un fum i una pudor dol\u00e7a de carn cremada sortien permanentment per la xemeneia del camp. Aix\u00f2, juntament amb el vent gla\u00e7at i en definitiva, el fred, es feien insuportables. Catal\u00e0 sempre ho tindria present. Despr\u00e9s de la segona guerra mundial, ja en llibertat, a Fran\u00e7a continu\u00e0 en la lluita clandestina contra el franquisme treballant d\u2019enlla\u00e7. Amb la intenci\u00f3 de no oblidar els patiments passats, va escriure una obra imprescindible\u00a0De la resistencia y la deportaci\u00f3n<\/em>\u00a0(1985). \u00c9s un llibre que recull nombrosos testimonis de dones republicanes.<\/p>\n

En general, han estat les plomes femenines les que han tret a la llum les dones comunistes. Plomes d\u2019activistes que han escrit la seva hist\u00f2ria o la de les seves companyes de milit\u00e0ncia. Tamb\u00e9 plomes d\u2019historiadores o periodistes que han tingut la sensibilitat de fer visibles aquestes militants. La visibilitzaci\u00f3 de les dones del PSUC que van fer la guerra i van patir l\u2019exili, la resist\u00e8ncia, les presons i la clandestinitat s\u2019ha fet d\u2019una manera magistral a trav\u00e9s de les entrevistes, dels llibres de mem\u00f2ries o de les biografies. Les entrevistes fetes a dones militants han donat un nou valor a formes de participaci\u00f3 femenines considerades sovint com de segon ordre: la creaci\u00f3 de xarxes de solidaritat i recolzament a empresonats i represaliats, el paper en els aparells de distribuci\u00f3 de la propaganda clandestina, en l\u2019organitzaci\u00f3 de la protesta laboral en les empreses amb predomini de dones. I ens han apropat a una percepci\u00f3 de la pol\u00edtica en un clar conflicte, de vegades amb la cultura pol\u00edtica masculina.Amb alguna excepci\u00f3, les dones del PSUC han estat marginades a la historiografia. Fins fa tan sols unes d\u00e8cades, la hist\u00f2ria de Catalunya i de la resta d\u2019Espanya l\u2019ha van escriure majorit\u00e0riament els vencedors de la Guerra Civil. La majoria eren homes i parlaven poc de la hist\u00f2ria del PSUC, per\u00f2 sobre tot no citaven a les dones militants. Figurava que els que havien lluitat contra el franquisme i els que havien patit persecucions, exili, presons i martiri havien estat nom\u00e9s ells. Aquesta invisibilitat femenina va continuar present tamb\u00e9 quan aquest pa\u00eds es va normalitzar i els historiadors van poder accedir a les fonts i a expressar la realitat del passat. Per\u00f2 no \u00e9s possible imaginar el treball clandest\u00ed en aquella \u00e8poca sense el concurs inapreciable de les dones, un concurs que havia roman invisible. Moltes de les dones comunistes que ja s\u2019havien mobilitzat a la Rep\u00fablica despr\u00e9s foren actives durant la guerra, en el front o a la reraguarda, i, m\u00e9s tard, a la clandestinitat, van formar part dels partits comunistes i dels sindicats. Ho estem veient. Algunes s\u2019exiliaren temporalment a Fran\u00e7a per a despr\u00e9s tornar a Catalunya per a intervenir en la lluita contra Franco. Moltes foren detingudes i patiren maltractaments, pres\u00f3, tortures. Com les que va patir la Maria Salvo que la van deixar incapacitada per a ser mare.<\/p>\n

Postguerra, pres\u00f3, clandestinitat, exili \u00a0<\/strong><\/p>\n

\"\"
Mercedes N\u00fa\u00f1ez Targa en 1945. Arxiu Pablo Iglesias N\u00fa\u00f1ez<\/figcaption><\/figure>\n

Fem ara una ullada a la biografia d\u2019una altra dona del PSUC: \u00a0Mercedes N\u00fa\u00f1ez. Va n\u00e9ixer a Barcelona el 1911. Als quinze anys va comen\u00e7ar a treballar com a secret\u00e0ria de Pablo Neruda al consolat de Xile, alhora que ingressava al PSUC per ocupar-se de tasques administratives al Comit\u00e8 Central. Al final de la guerra aconsegu\u00ed amagar-se a A Corunya, on vivia la seva fam\u00edlia, fins que fou detinguda. Reclosa a la pres\u00f3 de A Corunya i posteriorment a Ventas fou alliberada a causa d\u2019un error burocr\u00e0tic l\u2019any 1942. Fug\u00ed a Fran\u00e7a, on va ser internada al camp de concentraci\u00f3 d\u2019Argelers. Sol, vent, sorra. All\u00ed la vida era un infern. Implicada a la Resist\u00e8ncia a la regi\u00f3 de Carcassona amb el nom de Paquita Colomer, va ser detinguda per la temible GESTAPO i traslladada al Fort de Romainville, constru\u00eft el 1830 a Fran\u00e7a i utilitzat pels nazis a la Segona Guerra Mundial. Despr\u00e9s, el juny de 1944, travessant uns boscos i paisatges meravellosos just quan tot havia florit fou condu\u00efda al camp de concentraci\u00f3 de Sarrebr\u00fcck al sud d\u2019Alemanya, primer, \u00a0i, m\u00e9s tard, a Ravensbr\u00fcck, coincidint amb la Neus Catal\u00e0. All\u00ed pat\u00ed fam, pallisses, tortures, els flocs de gel que queien del cel\u2026 Va ser alliberada en estat cr\u00edtic, ning\u00fa no pensava que sobreviuria. Per\u00f2 va sobreviure. Traslladada a un sanatori franc\u00e8s, va con\u00e8ixer al que seria el seu company. El govern franc\u00e8s va tenir en compte els seus sacrificis: li conced\u00ed la M\u00e9daille Militaire, m\u00e0xima condecoraci\u00f3 militar francesa i el president de la Rep\u00fablica Charles de Gaulle li atorg\u00e0 el t\u00edtol de Chevalier de la Legion d\u2019Honneur, m\u00e0xima condecoraci\u00f3 civil francesa, el 2 de febrer de 1960. Tamb\u00e9 va rebre la Creu del Combatent, la Medalla de la Resist\u00e8ncia, la Medalla del Deportat i una condecoraci\u00f3 donada pel govern itali\u00e0 en reconeixement als deportats espanyols. Va participar com a testimoni d\u2019excepci\u00f3 en el proc\u00e9s als col\u00b7laboradors de la Gestapo en Carcassonne, al final de la guerra. Al 1968 particip\u00e0 activament en la fundaci\u00f3 del Partit Comunista de Gal\u00edcia. Public\u00e0 nombrosos articles i col\u00b7laboracions en \u201cMundo Obrero\u201d, \u201cTreball\u201d, \u201cLibertad\u201d\u2026 Coordin\u00e0 una emissi\u00f3 setmanal de Radio Espa\u00f1a Independiente, Estaci\u00f3 La Pirenaica, que des de 1941 a 1955 va emetre des de Moscou. Quan estava exiliada a Par\u00eds, va escriure sobre les vicissituds que les dones, moltes comunistes catalanes, van patir a la pres\u00f3 de dones de Ventas, situada a Madrid. Al 1967 publica un llibre titulat \u201cCarcel de Ventas\u201d. Amb l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest llibre va complir amb el comprom\u00eds que havia establert amb una reclusa de Ventas: que expliqu\u00e9s el que va passar all\u00e0 dins. \u00bfQu\u00e8 ens volia comunicar? Que la situaci\u00f3 a l\u2019interior de la pres\u00f3 era lamentable. A les condicions higi\u00e8niques, gaireb\u00e9 inexistents, havia que afegir l\u2019alimentaci\u00f3 deficit\u00e0ria. I la saturaci\u00f3. Les xinxes eren les companyes habitua-les. \u00a1Y la sarna! \u00a1Y la tinya!\u00a0 I di\u00e0riament, am el bra\u00e7 al\u00e7at\u00a0 s\u2019havien de cantar l\u2019himne nacional, el falangista i el requet\u00e8. Sovint, de la carcer nom\u00e9s se sortia per a anar al pared\u00f3 d\u2019afusellament. Aquest fou el trist cas que van viure les anomenades Trece Rosas.<\/p>\n

Mercedes N\u00fa\u00f1ez viatj\u00e0 per diversos pa\u00efsos per donar el seu testimoni sobre la deportaci\u00f3. Torn\u00e0 a Espanya el 1975. Delegada a Gal\u00edcia de l\u2019Amical de Mauthausen, dugu\u00e9 a terme una gran labor per a la localitzaci\u00f3 dels exdeportats gallecs i els seus familiars. El 1980 escrigu\u00e9 El carret\u00f3 dels gossos,\u00a0<\/em>un llibre dur que explica la seva experi\u00e8ncia als camps de concentraci\u00f3.<\/em>\u00a0N\u00fa\u00f1ez pensava que molta gent ignorava que els seus familiars van morir en camps nazis. \u00c9s per aix\u00f2 que va decidir agafar paper i ploma, per donar noms i explicar qu\u00e8 havia vist en aquells llocs d\u2019extermini.<\/p>\n

Com veiem, quan aquestes dones es van fer visibles van apar\u00e8ixer com a compromeses amb la societat que els hi va tocar viure, v\u00e0lides com a subjectes revolucionaris i no nom\u00e9s com a elements que van recolzar la causa dels homes.<\/p>\n

\"\"
Soledad Real. Imatge del web: https:\/\/www.universitat.cat\/ucpc\/?p=4753<\/figcaption><\/figure>\n

\u00bfQui recorda a Soledad Real, una altra dona del PSUC? Havia nascut al barri de la Barceloneta l\u2019any 1917, just quan la sang dels soldats europeus omplien les trinxeres. Treballava de modista. Amb nom\u00e9s 16 primaveres, durant la Rep\u00fablica, ingress\u00e0 a les Joventuts Comunistes de Catalunya. El gener de 1939, el mateix dia de l\u2019entrada de les tropes franquistes a Barcelona, resist\u00ed desesperadament junt amb els seus companys de partit. Exiliada a Fran\u00e7a, fou retornada a la for\u00e7a per les autoritats franceses en declarar-se la segona guerra mundial, i va romandre tancada setze anys a les presons franquistes. \u00a1Setze anys! En un dels seus testimonis, Real explica que quan va sortir de la pres\u00f3, i fins els anys vuitanta, el seu ve\u00ed, que era gu\u00e0rdia civil i els seus fills li cridaven \u201cputa\u201d una i altra vegada per a humiliar-la.<\/p>\n

\u00bfCom no parlar de la Tomasa Cuevas? \u00a0Fou una dona marcada per la mis\u00e8ria i el patiment. La seva vida no va ser, ni de lluny, un llit de roses Ens aturem un moment per immiscir-nos una mica en alguns aspectes biogr\u00e0fics d\u2019aquesta lluitadora comunista. Aix\u00f2 tamb\u00e9 ens permet apropar-nos a la mis\u00e8ria que hi havia en aquella societat espanyola.<\/p>\n

Va n\u00e9ixer el mateix anys que Soledad Real, el 1917, a La Alcarria (Guadalajara). Als nou anys, tant sols una nena, comen\u00e7\u00e0 a treballar\u00a0 en una f\u00e0brica de g\u00e8neres de punt. Per\u00f2 aix\u00f2 no quedava ah\u00ed. Els diumenges feia de mainadera. Despr\u00e9s va trobar feina en una casa per a rentar roba pels matins, a la tarda treballava en una f\u00e0brica i a les nits agafava punts de mitges. Aquella era l\u2019Espanya de les primeres d\u00e8cades dels segle vint. \u00a1Mis\u00e8ria i pen\u00faria! Amb aquest panorama social es va trobar la Segona Rep\u00fablica. Mentrestant, a Tomasa li quedava temps per a militar a les joventuts del PCE. De seguida va ser detinguda. El 1944 Cuevas comptava 27 anys d\u2019edat i sortia de la pres\u00f3 de Seg\u00f2via. Desterrada, arrib\u00e0 a Barcelona. Les vicissituds viscudes no l\u2019havien espantat. Nom\u00e9s dir que a la ciutat comtal connect\u00e0 amb el PSUC. Entre altres tasques, comen\u00e7\u00e0 a treballar com \u201cenlla\u00e7\u201d amb la guerrilla, una tasca molt perillosa: havia de portar armes als guerrillers, trobar lloc on reunir-se, connectar els maquis amb la direcci\u00f3 del partit, distribuir propaganda\u2026. De fet, com posen de manifest les tasques que Cuevas tenia assignada, es pot dir que el repartiment del treball pol\u00edtic entre els maquis estava impregnat de sexisme. Es repetia el que havia succe\u00eft en el cas de les milicianes durant la guerra. En ambd\u00f3s casos, les dones nom\u00e9s tenien funcions de suport: cuidar-se del dinar, de la roba, dels ferits.<\/p>\n

\"\"
Tomasa Cuevas. Imatge del web: https:\/\/memoriaguadalajara.files.wordpress.com<\/figcaption><\/figure>\n

Tomasa Cuevas va escriure unes obres que resulten eines indispensable per con\u00e8ixer el patiment d\u2019aquelles dones lluitadores. Citem, per exemple el seu \u201cTestimonios de mujeres en las c\u00e1rceles franquistas\u201d. Cuevas ens ofereix uns testimonis lacerants de tantes dones antifranquistes de diferents llocs d\u2019Espanya que passaren per la m\u00e9s cruel repressi\u00f3. I d\u00f3na diversos noms de militants femenines del PSUC que van patir, juntament amb ella, aquests horrors: Victoria Pujolar, Mercedes P\u00e9rez, Raquel Pelayo, Isabel Vicente, Teresa Hern\u00e1ndez, Mar\u00eda Gonz\u00e1lez, Mar\u00eda Dom\u00e8nech, Mar\u00eda Hern\u00e1ndez\u2026 Ella, Tomasa Cuevas, va sortir de la pres\u00f3 de Les Corts amb la base de la columna vertebral desviada i amb una lesi\u00f3 al clatell. Ella explicava aix\u00ed el seu turment:<\/p>\n

Vaig anar a parar a la Jefatura de la Via Laietana per primera vegada el 4 d\u2019abril del 1945. Vaig sortir-ne amb la base de la columna vertebral desviada i amb una lesi\u00f3 cervical que em van obligar a posar-me en mans de metges i a haver de descansar dos mesos per refer-me una mica. Mentre vaig estar a les mans de la Social, em van fer de tot. L\u2019octubre del 1950 vaig haver de tornar a l\u2019hospital. Hi vaig estar dos anys per recuperar-me de les tortures. Despr\u00e9s vaig continuar treballant en la clandestinitat, amb noms diversos: Luisa, Antonia, Eugenia, Amalia, Emilia\u2026 Quan la meva filla era petita em preguntava: \u201cMama, ara com et dius?.<\/p>\n

Com s\u2019est\u00e0 veient, a l\u2019entrada de les tropes franquistes una gran part de les dones comunistes, sobretot les m\u00e9s compromeses, van travessar la frontera. Suportant els rigors dels viatges, dels perills, algunes van arribar a la URSS i m\u00e9s d\u2019una lluit\u00e0 al front de l\u2019Est contra els alemanys. Altres van entrar de seguida a Espanya per incorporar-se clandestinament a l\u2019organitzaci\u00f3. Margarida Abril fou un cas especial: comen\u00e7\u00e0 la seva milit\u00e0ncia abans de la Rep\u00fablica, durant la Dictadura de Primo de Rivera, en la llavors il.legalitzada CNT. Exiliada a M\u00e8xic, va tornar clandestinament\u00a0 per a posar-se al front dels militants que s\u2019esfor\u00e7aven en reconstruir les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (les JSUC). La majoria de les comunistes que tornaren a Espanya, gaireb\u00e9 sempre per la for\u00e7a, van ser detingudes i patiren interrogatoris, tortures, empresonament, desterrament\u2026<\/p>\n

\"\"
Carme Casas. Imatge del web: http:\/\/unpuntdellum.blogspot.com\/<\/small><\/figcaption><\/figure>\n

Com exemple, tornem ara la vista envers la Carme Casas. Havia nascut a la prov\u00edncia d\u2019Osca el 1921. El juny del 1936, un mes abans d\u2019esclatar la guerra, \u00a0amb nom\u00e9s quinze anys es va afiliar a les JSUC. El 1939 va passar la frontera a peu cap a Fran\u00e7a, on va estar en diversos camps de refugiats. Quan entraren els alemanys, ah\u00ed estava la terrible Gestapo. Llavors ella s\u2019amag\u00e0 en diferents pobles francesos. El febrer del 1943 s\u2019emparell\u00e0 amb el responsable del PSUC a Nimes, Leandre Sau, de Gandesa. El 1944 el partit li recoman\u00e0 que torn\u00e9s a Espanya. Va passar la frontera clandestinament, per\u00f2 fou detinguda i va estar tancada un mes a la pres\u00f3 de Figueres. Un cop fora de la pres\u00f3, va comen\u00e7ar a posar en marxa el partit a l\u2019Arag\u00f3, Navarra i la Rioja. Particip\u00e0 activament donant cobertura als guerrillers que passaven la frontera, proporcionant-los menjar, roba\u2026 La van agafar i va estar un any i mig a la pres\u00f3.<\/p>\n

Milit\u00e0ncia antifranquista: \u00a0<\/strong><\/p>\n

De nou en \u2018segon pla\u2019<\/em><\/strong><\/p>\n

A les entrevistes fetes fa anys a moltes de les dones del PSUC vinculaven molt directament la seva milit\u00e0ncia antifranquista a la de la seva fam\u00edlia d\u2019origen, en especial a la dels seus pares, tot i que tamb\u00e9, en menor mesura, a les mares: En el cas en que els pares haguessin continu\u00eftat la seva milit\u00e0ncia despr\u00e9s de la guerra la influ\u00e8ncia fou encara m\u00e9s directa doncs no nom\u00e9s arroparen ideol\u00f2gica i familiarment la milit\u00e0ncia de les filles, sin\u00f3 que les van posar personalment en contacte amb l\u2019oposici\u00f3 antifranquista, en concret amb el PSUC.<\/p>\n

Parlem un moment de la Teresa Buigas. Era una mica m\u00e9s gran que les anteriors. Va n\u00e9ixer el 1944 a Badalona i als dotze anys, una nena, treballava plantant cebes. El 1966 ingress\u00e0 al PSUC i form\u00e0 la primera c\u00e8l\u00b7lula clandestina del Partit a la mateixa Badalona. Tres anys m\u00e9s tard fou escollida responsable pol\u00edtica del Partit a Santa Coloma despr\u00e9s d\u2019haver passat pel Comit\u00e8 Comarcal. Com a responsable pol\u00edtica del PSUC, s\u2019implic\u00e0 en un primer moment en el moviment associatiu de barri i va participar en la creaci\u00f3 de l\u2019associaci\u00f3 de ve\u00efns de Santa Coloma Fondo. El 1971 la Teresa s\u2019exili\u00e0 a Grenoble (Fran\u00e7a) a causa d\u2019una condemna que l\u2019havien imposat al seu company. All\u00ed va comen\u00e7ar a militar al PCE a l\u2019exili i va ingressar a l\u2019Associaci\u00f3 Espanyola. Arran d\u2019una discussi\u00f3 amb Santiago Carrillo fou expulsada del Partit. Rehabilitada, l\u2019oferiren formar part de la direcci\u00f3. Ella declin\u00e0 la proposta perqu\u00e8 pensava tornar a Espanya quan el dictador desaparegu\u00e9. El 1975, la Teresa va\u00a0 organitzar una c\u00e8l\u00b7lula del PSUC a Grenoble. Quan torn\u00e0 a Espanya, ella i el seu company es van reincorporar al PSUC, militant a Granollers.<\/p>\n

Als inicis del franquisme, amb una gran quantitat de l\u00edders exiliats, a les presons o afusellats les noies de les JSUC que no estaven a la pres\u00f3 o s\u2019havien exiliat van tenir un paper clau en la reconstrucci\u00f3 del PSUC. El perill era immens. Els pa\u00eds estava ple de policies, de gu\u00e0rdies civils, de confidents. Aquesta reorganitzaci\u00f3 i creixement del partit aviat es va notar. Els l\u00edders comunistes masculins van quedar sorpresos: les vagues produ\u00efdes entre el 1946 i 1947 tingueren \u00a0un gran protagonisme femen\u00ed. No obstant aix\u00f2, for\u00e7a militants masculins seguien pensant que la conflictivitat laboral i el moviment obrer nom\u00e9s eren coses d\u2019homes. La conflictivitat laboral femenina, la d\u2018elles, \u00a0arrib\u00e0 a veure\u2019s com quelcom \u00aban\u00f2mal\u00bb i les seves reivindicacions es van titllar de \u00abespec\u00edfiques\u00bb (de g\u00e8nere). Les publicacions del PSUC, al referir-se als conflictes laborals tendien a atribuir-los als \u201ctreballadors\u201d o a la \u201cclasse obrera\u201d, mostrant una concepci\u00f3 masculinitzada de la classe treballadora. Aquestes protestes de les que parl\u00e0vem sovint van ser encap\u00e7alades per dones madures, amb experi\u00e8ncia de treball industrial al t\u00e8xtil i que tenien \u00e0vies, mares, germanes\u2026 que havien treballat a la ind\u00fastria.<\/p>\n

M\u00e9s tard, a finals dels anys seixanta, la conflictivitat laboral femenina va incrementar-se. Noies joves, nascudes durant les d\u00e8cades de 1940 i 1950, van protagonitzar una important conflictivitat laboral dins dels centres de treball. La repressi\u00f3 havia disminu\u00eft i la milit\u00e0ncia femenina a les organitzacions pol\u00edtiques i obreres es feia m\u00e9s i m\u00e9s important. Aix\u00f2 es pot percebre a partir de l\u2019augment de la pres\u00e8ncia de les dones en manifestacions i del nombre de detencions i condemnes. Les comunistes participaven a les vagues per\u00f2 es quedaven ah\u00ed, nom\u00e9s a nivell de la participaci\u00f3, \u00a0dif\u00edcilment les encap\u00e7alaven.<\/p>\n

Els militants barons assumien els rols tradicionals,<\/strong>\u00a0tant a la fam\u00edlia com en situacions quotidianes. Aix\u00f2 feia que de vegades no reconeguessin a les seves parelles com companyes de lluita, sin\u00f3 com a simples \u00abdones\u00bb. Aix\u00f2 apareix constantment en la reconstrucci\u00f3 que les dones fan del seu passat i ens adverteixen quin era un dels majors obstacles que havien d\u2019esquivar per adherir-se a la lluita: l\u2019oposici\u00f3 dels marits, fins i tot d\u2019aquells que pertanyien al PSUC. La bibliografia i les entrevistes consultades ens indiquen que durant la clandestinitat el PSUC tenia altres prioritats i que desconsiderava en certa manera aquesta situaci\u00f3 de desigualtat que patien les dones. Una de les dones de les que hem parlat, Teresa Buigas, en una entrevista deia el seg\u00fcent:<\/p>\n

Hi ha una doble moral de cara al Partit o de cara al sindicat o de cara enfora. Es diu: \u201chem de potenciar la dona\u201d, per\u00f2 en canvi, de cara endintre, doncs normalment aquesta potenciaci\u00f3 de la militant femenina no es d\u00f3na. La situaci\u00f3 \u00e9s molt diferent. Quan hi ha una reuni\u00f3 que ha d\u2019anar la parella, si hi ha criatures petites o altres coses a fer, ning\u00fa dubta que \u00e9s l\u2019home que ha d\u2019anar, ning\u00fa ent\u00e9n que vagi la dona i l\u2019home es quedi a casa.<\/p>\n

La \u00a0ja citada militant Soledad Real opinava que durant la guerra, la clandestinitat i els primers anys de la Transici\u00f3 les dones comunistes acceptaven, per part del partit, humiliacions que ara les militants no acceptarien. Veiem ara que deia Carme Casas. Estava casada i tenia dos fills. Va tenir un gran disgust perqu\u00e8 els companys del PCE li notificaren que la policia la volia utilitzar de ganxo per fer caure tots els companys que es relacionaven amb ella. Tamb\u00e9 tingu\u00e9\u00a0 un gran desengany quan un company li va dir que, con que tenia dos fills, era millor que es dediqu\u00e9s nom\u00e9s a casa, a donar suport al Leandre, el seu marit i tamb\u00e9 militant. Malgrat el seu passat de lluitadora comunista, Tomasa Cuevas, de la que tamb\u00e9 hem parlat, mai no va tenir cap c\u00e0rrec de responsabilitat en el partit. Segons ho afirmava ella mateixa, era la companya de Miguel N\u00fa\u00f1ez, membre del Comit\u00e8 Central del PSUC i del Comit\u00e8 Central del PCE, i el fet que fos la dona d\u2019un dirigent feia que estigu\u00e9s mal vist que ella tingu\u00e9s c\u00e0rrecs.<\/p>\n

La discriminaci\u00f3 que les comunistes patien dintre del partit, especialment quan eren mares i esposes, ens fa entendre millor la seva baixa milit\u00e0ncia. I tot aix\u00f2 va fer que moltes militants tinguessin dificultats per a realitzar accions de mobilitzaci\u00f3 en empreses on no hi havia gran presencia femenina.<\/p>\n

Ja des de la guerra, i, sobretot, en els anys de la clandestinitat, l\u2019assist\u00e8ncia de la dona inspirava desconfian\u00e7a i escepticisme. Fins i tot, la pres\u00e8ncia d\u2019una dona en una reuni\u00f3 del partit alterava llenguatges i manera d\u2019aproximar-se. Els homes es posaven nerviosos si una dona prenia la paraula. Despr\u00e9s hi havia el tema de les dificultats de les dones per assistir a les reunions del partit o del sindicat. Normalment, aquestes reunions es feien cap al tard. Si la dona era casada i tenia fills, era l\u2019hora del bany i de fer el sopar. La \u00fanica manera de mantenir la milit\u00e0ncia era comptar amb l\u2019ajuda d\u2019altres dones, generalment de la fam\u00edlia, \u00e0vies, tietes\u2026 En definitiva, que en una parella amb criatures petites ning\u00fa no dubtava que era l\u2019home el qui hi havia d\u2019anar a les reunions.<\/p>\n

Mentrestant, a la direcci\u00f3 del PSUC es produ\u00efen canvis generacionals. El 1949 es va reformar el seu secretariat i a la direcci\u00f3 no hi havia cap dona. La lluita de les comunistes durant la guerra i la primera postguerra no va generar un canvi de mentalitat entre els seus dirigents masculins. Anys m\u00e9s tard, el 1956, pel Comit\u00e8 Central del Primer Congr\u00e9s va ser escollida una dona, Margarida Abril, i una altra de suplent, la mestra Josepa Blanes, coneguda amb el pseud\u00f2nim de Reis Bertral N\u00fa\u00f1ez.<\/p>\n

Les dones comunistes companyes de presos pol\u00edtics<\/strong><\/p>\n

Com anem veient, el PSUC era un partit fortament masculinitzant, com la immensa majoria de partits i de la societat espanyola, per\u00f2 aix\u00f2 no treu que les dones militants no juguessin un paper fonamental en el seu desenvolupament. Els primers anys, com a suport essencial de les activitats del partit i de suport als presos i les seves fam\u00edlies. Durant la guerra civil, per\u00f2 sobretot a la postguerra, Catalunya i tot Espanya van esdevenir una gran pres\u00f3. \u00bfQui carregava amb el pes de la superviv\u00e8ncia de les fam\u00edlies? Les dones, doncs els homes eren majoria entre el personal penitenciari. El paper de les dones dels presos pol\u00edtics fou molt important, per\u00f2 no \u00e9s gaire conegut. Anem a recuperar-les. Elles mantenien contacte amb altres dones que estaven a la seva situaci\u00f3 amb la finalitat de subministrar als presos tot el necessari per a suportar les dures condicions. Les penalitats que aquelles dones van passar foren enormes. Anaven de pres\u00f3 en pres\u00f3 portant ajut i consol als seus companys, mentre que\u00a0 havien de viure mig amagades i en molts casos tenint al seu c\u00e0rrec els seus fills sense que ning\u00fa els hi volgu\u00e9s donar feina per ser dones de \u201crojos\u201d. Quan la distancia des del seu habitatge a la pres\u00f3 i l\u2019economia ho permetien, les dones, amb els seus vestits gastats i cal\u00e7ades amb unes espardenyes velles, arribaven a la carcer amb un paquet de menjar. Tamb\u00e9 s\u2019ocupaven d\u2019ajudar materialment a les fam\u00edlies dels presos. Els sacrificis eren enormes. A la pres\u00f3, els horaris de visita estaven fixats, per\u00f2 els funcionaris no sempre els acomplien.. A m\u00e9s de fer aquestes tasques directament envers la poblaci\u00f3 reclosa, elles, les dones del PSUC, tamb\u00e9 eren les sostenidores de les comissions de solidaritat per l\u2019amnistia dels empresonats.<\/p>\n

I moltes sabien que s\u2019exposaven a grans perills. Eren conscients que, de vegades, els reclusos les entregarien una s\u00e8rie de joguines fetes a m\u00e0, principalment de fusta. Als gu\u00e0rdies els hi deien que eren a per posar-los a la venda i obtenir\u00a0 diners per a les seves fam\u00edlies. Per\u00f2 la realitat era que dins d\u2019aquestes joguines, o del que fos,\u00a0 introdu\u00efen informes que passaven a les seves dones. Elles els enviaven al Comit\u00e8 Central del PCE, el qual se encarregava de transmetre\u2019l a\u00a0La voz del preso<\/em>, una secci\u00f3 de\u00a0La Pirenaica.\u00a0<\/em>La finalitat era que las noticies arribessin a l\u2019exterior i aix\u00ed aconseguir que la situaci\u00f3 dels presos pol\u00edtics comenc\u00e9s a ser coneguda internacionalment. Despr\u00e9s, moltes vegades, quan els homes quedaven en llibertat tornaven a agafar el comandament de la casa i el c\u00e0rrecs dins el partit relegant-les a elles a posicions de simples militants.<\/p>\n

Les dones del PSUC en les associacions de ve\u00efns<\/strong><\/p>\n

\"\"
Isabel Roig. Foto extreta del llibre Retrats per la mem\u00f2ria. Autor: Pau Vinyes i Roig.<\/figcaption><\/figure>\n

Els anys passaven i les comunistes comen\u00e7aren tamb\u00e9 a actuar en altres \u00e0mbits, fora del nucli de les f\u00e0briques o de la universitat. Una de les tasques fonamentals de les dones en els anys seixanta va ser la de conscienciar a la poblaci\u00f3 de la necessitat de conquerir un sistema pol\u00edtic democr\u00e0tic. En aquest context, mitjan\u00e7ant la Ley de Asociaciones de Cabezas de Familia de 1964, es constitu\u00efren les primeres associacions de ve\u00efns. Exerciren un paper pol\u00edtic important\u00a0 als barris quan encara estaven prohibits els partits. En aquestes associacions la participaci\u00f3 de les dones del PSUC fou molt important.<\/p>\n

A les dones se\u2019ls encomanava la tasca de crear agitaci\u00f3 als mercats i barriades contra el Govern i les autoritats franquistes responsables de l\u2019augment considerable dels queviures i, en general, de la carestia de la vida i de les dures condicions en que vivia la classe obrera. I imprimien a casa, amb la \u201cviernamita\u201d premsa clandestina, fulls volants, etc., que despr\u00e9s repartien il\u00b7legalment pels carrers, pels mercats\u2026 La tasca de les militants moltes vegades consistia, tamb\u00e9, en rebre uns quants exemplars de \u201cTreball\u201d i \u201cMundo Obrero\u201d i repartir-los a quatre o cinc persones que tenien adjudicades per passar-lis la propaganda. Les accions es portaven a terme\u00a0 a trav\u00e9s del \u00abboca a boca\u00bb, en petits grups.<\/p>\n

Es tractava de reivindicar q\u00fcestions b\u00e0siques, si es vol, per\u00f2 fonamentals per el dia a dia: la pujada de preus dels aliments, l\u2019oposici\u00f3 a una f\u00e0brica contaminant del barri, que els autobusos pugessin fins la barriada si aquesta estava situada en un lloc perif\u00e8ric, la pavimentaci\u00f3 dels carrers. Tamb\u00e9 hi havia \u00a0reivindicacions per a obtenir uns habitatges dignes, per a demanar m\u00e9s escoles, guarderies i instituts. Les dones s\u2019anaven fem visibles en tots els \u00e0mbits, per\u00f2 sempre des d\u2019un paper relegat a un segon pla. Els presidentes de les associacions eren majorit\u00e0riament homes, malgrat que, en general elles eren tan actives o m\u00e9s que ells.<\/p>\n

A les manifestacions massives que es feien a les barriades, les dones m\u00e9s joves encap\u00e7alaven les marxes mentre que les \u00e0vies vigilaven a la policia armades amb xiulets.<\/p>\n

Aquestes associacions forjaren un sentiment de comunitat en molts barris de Barcelona i entre les ciutats dels voltants, i possibilitaren l\u2019expansi\u00f3 del PSUC. Tres dones comunistes: Maruja Ruiz, Mar\u00eda \u00c1ngeles Rivas i Maria Isabel Roig, germana de l\u2019escriptora Montserrat Roig, en s\u00f3n una bona mostra. Rivas va ser una de les poques dones que presid\u00ed una associaci\u00f3 de ve\u00efns, una tant important com la de Nou Barris.<\/p>\n

Milit\u00e0ncia comunista i el feminisme<\/strong><\/p>\n

La relaci\u00f3 del PSUC amb el feminisme va ser ambigua. Durant els primers anys, \u00a0els dirigents i moltes militants, tamb\u00e9, afirmaven que la lluita de la dona per al seu alliberament passava per militar en el partit, que no calia cap organitzaci\u00f3 espec\u00edfica de dones. M\u00e9s endavant, algunes d\u2019elles van prendre consciencia feminista o, si es vol, de reivindicaci\u00f3 del dret de les dones a l\u2019emancipaci\u00f3 i la igualtat home-dona. Elles descobrien que tenien uns problemes espec\u00edfics pel fet de ser dones, problemes que era molt dif\u00edcil que ells els poguessin entreveure. Els escrits de la comunista italiana, Giulia Adinolfi, a \u201cNous Horitzons\u201d els anys seixanta s\u00f3n d\u2019una clara orientaci\u00f3 feminista dins del marxisme.<\/p>\n

L\u2019any 1964 Manuela Carmena, ex-alcaldesa de Madrid, vivia a la capital i militava al PCE. El partit va impulsar el Movimiento Democr\u00e1tico de Mujeres (el MDM), i Carmena va ser una de les seves dirigents. \u00bfPer qu\u00e8 explico aix\u00f2? Perqu\u00e8, represaliada, vingu\u00e9 a Barcelona i juntament amb Giulia Adinolfi i Maria Rosa Borr\u00e0s, ambdues militants del PSUC, un bon dia del 1966 es van dir \u00a1Som-hi! I organitzaren aqu\u00ed un MDD. Es va formar quan el nucli de dones del PSUC es va unir amb altres activistes comunistes d\u2019origen obrer. Tamb\u00e9 van entrar en contacte amb un grup de treballadores de grups cristians progressistes, la majoria de les quals treballava a L\u00e0mpares Z. Redactaren un informe en el que expressaven els seu comprom\u00eds: conv\u00e8ncer a les dones comunistes i, tamb\u00e9 a la pr\u00f2pia organitzaci\u00f3 del PSUC i els seus dirigents, de la import\u00e0ncia del problema de l\u2019emancipaci\u00f3 de la dona. \u00a0Entre les accions de l\u2019MDD destaquen activitats de reivindicaci\u00f3 que es consideraven pr\u00f2pies de dones (com ara la millora de les condicions de vida als barris) i que tenien com a objectiu atreure m\u00e9s dones al moviment; tamb\u00e9 hi havia reivindicacions contra la discriminaci\u00f3 femenina (especialment en relaci\u00f3 amb difer\u00e8ncies salarials), i finalment tamb\u00e9 s\u2019impulsaven activitats relacionades m\u00e9s directament amb el PSUC. D\u2019entre aquestes \u00faltimes destaca l\u2019adhesi\u00f3 a la convocat\u00f2ria de l\u20191 de maig del 1968, que algunes membres de l\u2019MDD no van considerar pertinent perqu\u00e8 implicava una polititzaci\u00f3 del moviment que podia allunyar-ne certs grups de dones. \u00bfVa ser aquesta la ra\u00f3 per la qual la direcci\u00f3 del PSUC va decidir dissoldre el MDD \u00a0l\u2019any 1969?<\/p>\n

Al partit hi havia una manca de pres\u00e8ncia femenina. Cal preguntar-se, \u00bfper qu\u00e8? A banda d\u2019altre raons \u00e9s evident que discriminaci\u00f3 a\u00a0 la qual el partit les havia sotm\u00e8s era un pes important. En els textos aprovats en els Congressos i en les reunions del Comit\u00e8 Central, i en les publicacions del partit rarament es denunciava la situaci\u00f3 discriminada de la dona a la legislaci\u00f3, al treball, a l\u2019educaci\u00f3, a la fam\u00edlia, a la vida social o al Partit. Q\u00fcestions tan importants com els contraceptius, el divorci, l\u2019avortament poques vegades eren tractades.<\/p>\n

Va ser a les portes de la Transici\u00f3 quan el partit va comen\u00e7ar a ocupar-se per la situaci\u00f3 espec\u00edfica de la dona. La societat espanyola estava a punt d\u2019aconseguir la democr\u00e0cia i llavors els partits pol\u00edtics es llan\u00e7aren a la compet\u00e8ncia electoral i necessitarien obtenir el vot femen\u00ed. A l\u2019octubre de 1977, quan feia quatre mesos que s\u2019havien celebrat les primeres elacions democr\u00e0tiques, el 15 de juny, en una confer\u00e8ncia celebrada a Sabadell es va abordar la q\u00fcesti\u00f3 del feminisme, per\u00f2 es deia:<\/p>\n

La mujer militante comunista ha de llevar su lucha por la liberaci\u00f3n de la mujer partiendo de la posici\u00f3n de clase que un partido revolucionario, el partido de la clase obrera, tiene ante la sociedad capitalista. No podemos apoyar como tal a los movimientos feministas, si no es defendiendo nuestra pol\u00edtica, nuestra concepci\u00f3n por la lucha por el socialismo.<\/p>\n

\u00c9s a dir, el partit no contemplava la lluita feminista separada i paral\u00b7lela de la lluita per la consecuci\u00f3 del socialisme. Es pensava que si es constru\u00efa el socialisme l\u2019emancipaci\u00f3 de la dona ja vindria rodada.<\/p>\n

Tipologia social de les dones del PSUC a la clandestinitat<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/em>Veiem ara breument una tipologia de les dones del PSUC a la clandestinitat: o<\/em>breres, mestres, professionals liberals, estudiants, \u2026<\/em><\/p>\n

L\u2019extracci\u00f3 social de les dones que des del primer moment van militar al PSUC o a les JSUC va ser, en general, modesta. Ho hem vist. Comen\u00e7aren a treballar molt joves. I nom\u00e9s havien cursat estudis primaris. Potser cal mencionar l\u2019excepci\u00f3 que representaven Dolors Piera i Reis Bertral, que eren mestres.<\/p>\n

A finals dels anys cinquanta, i comen\u00e7ats dels seixanta, a mesura que el franquisme es consolidava, el pa\u00eds anava canviant. Malgrat que la pobresa encara imperava entre les fam\u00edlies m\u00e9s desafavorides, les filles de certs grups socials,\u00a0 com petit empresaris, professionals liberals, que fins ara no havien tingut l\u2019oportunitat, comen\u00e7aven a estudiar a les Universitats. Amb aquest panorama, diferent del que hi havia els anys quaranta i primers cinquanta, l\u2019extracci\u00f3 social de les dones que comen\u00e7aren a ocupar llocs de responsabilitat al PSUC no era la mateixa que la de les militants obreres que lluitaven a les f\u00e0briques i tallers secundant la conflictivitat social. Majorit\u00e0riament, les dones que exercien ara c\u00e0rrecs en el partit eren professionals que pertanyien a una classe social que les havia pogut proporcionat estudis, i que eren de proced\u00e8ncia de fam\u00edlies catalanes no emigrades. Aix\u00f2 permet formular la hip\u00f2tesi de que, a difer\u00e8ncia del que succe\u00efa en anys anteriors, en els \u00f2rgans de direcci\u00f3 del PSUC hi havia moltes professionals liberals i estudiants, la qual cosa indica que no era un partit dirigit exclusivament per la classe obrera.<\/p>\n

D\u2019aquest perfil professional liberal i estudiantil de les dones que s\u2019incorporaren al PSUC durant aquests anys de la clandestinitat pot servir d\u2019exemple el fet que el 1955, a l\u2019entorn dels seminaris \u201cJuan Bosc\u00e1n\u201d de Josep M. Castellet, va n\u00e9ixer el primer nucli universitari del PSUC. S\u2019hi incorporaren estudiants i professors de la Universitat de Barcelona. En aquest nucli s\u2019hi van unir les estudiants M\u00aa Rosa Borr\u00e0s i Juliana Joaniquet.<\/p>\n

Veiem ara el cas de la militant Maria Rosa Borr\u00e0s, un cas una mica diferent perqu\u00e8 es tracta d\u2019una universit\u00e0ria. Va n\u00e9ixer el 1936 a Barcelona. Estudiava a la UB i pertanyia al PSUC. Doncs b\u00e9, viatgem al passat, concretament al 18 de juny de 1959. El PC, des de Madrid, havia convocat per aquell dia una Vaga Nacional Pac\u00edfica. A Barcelona, la nit anterior, la Maria Rosa no va poder dormir. Estava molt nerviosa. Sabia\u00a0 perfectament que la decisi\u00f3 que havia pres amagava un gran perill. Juntament amb un company del partit, l\u2019Helios Babiano, havien decidit sortir al carrer a llan\u00e7ar paperetes cridant a la vaga. I portava una pistola a la m\u00e0. Entrarien a les porteries i els papers els tirarien per terra per fer difusi\u00f3. En sortir d\u2019una porteria van veure un policia que portava l\u2019arma reglament\u00e0ria a la m\u00e0. Compte li va dir la Rosa al seu acompanyant. Massa tard. El secreta que els venia seguint va agafar a tots dos. Borr\u00e0s va ser detinguda amb l\u2019Helios i 100 militants m\u00e9s. Encara tants anys despr\u00e9s, quan li feien l\u2019entrevista, Borr\u00e0s recordava que, a ella, en el moment de la detenci\u00f3 les cames li tremolaven. De seguida es va adonar de la responsabilitat que li queia al damunt: estava al Comit\u00e8 Universitari i tenia por que la interroguessin i per mig de tortures delat\u00e9s algun company. Al temps, li preocupava la situaci\u00f3 en la que es trobava l\u2019Helios Babiano: la seva fam\u00edlia era comunista i de classe baixa, per la qual cosa per a la policia el culpable principal seria ell. Ala interrogatoris, els policies s\u2019empraven m\u00e9s a fons amb la gent de classe humil. Sabien que no tenia padrins.<\/p>\n

A la comissaria de Via Laietana, la Maria Rosa es va trobar amb els dos policies, els germans Creix. Ella sabia que havien esdevinguts els torturadors m\u00e9s coneguts entre els opositors al r\u00e8gim. De seguida comen\u00e7aren els terribles interrogatoris. Mentre la torturaven confessava que ella era una pobre noia que treballava amb l\u2019Helios i que no sabia res. Per\u00f2 una de les vegades, al pegar-li, els papers que havia guardat amb tanta cura, i que contenien noms de companys comunistes, li van caure a terra. Els cops s\u2019intensificaren. Va estar molts mesos sense poder dormir, perqu\u00e8 la part del darrera del seu cos va passar per tots els colors. Rebia tamb\u00e9 cops de puny a l\u2019estomac i al cap. Maria Rosa no evocava amb terror els nou mesos que despr\u00e9s va estar a la pres\u00f3, sin\u00f3 el temps que va estar a comissaria.<\/p>\n

Cap el 1961, per diverses causes, la militant N\u00faria Sales, exiliada a Par\u00eds juntament amb 19 persones que estaven estudiant o fent el doctorat, fou una\u00a0 de les fundadores d\u2019una c\u00e8l\u00b7lula on els militants eren agrupats amb el nom de \u201cc\u00e8l\u00b7lula d\u2019intel\u00b7lectuals\u201d. En aquest context, Montserrat Avil\u00e8s i Ascensi\u00f3 Sol\u00e9, advocades laboralistes, juntament amb altres professionals destacades s\u2019afiliaven al PSUC. Sol\u00e9 va entrar l\u2019any 1967. Ambdues van ser objecte de repressi\u00f3 per part de la dictadura durant els primers setanta, van tenir d\u2019afrontar un judici davant el Tribunal d\u2019Ordre P\u00fablic i l\u2019Avil\u00e8s va passar dos mesos a la pres\u00f3. Aquestes dues dones van fer una gran tasca dins del m\u00f3n professional d\u2019ajudar als detinguts pol\u00edtics.<\/p>\n

Moltes de les dones que al final de la clandestinitat ingressaren al partit provenien de Bandera Roja, una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica comunista catalana i espanyola de tend\u00e8ncia marxista-leninista fundada a Barcelona el 1968 i ampliada el 1973 a l\u2019\u00e0mbit estatal. Va tenir molta import\u00e0ncia a l\u2019\u00e0mbit de l\u2019ensenyament.<\/p>\n

Representaci\u00f3 de les dones als organs del PSUC<\/strong><\/p>\n

Si ens preguntem per la representaci\u00f3 que les dones del PSUC tenien els \u00f2rgans de direcci\u00f3 del partit podem anticipar que va ser escassa. En aquella societat patriarcal, el propi model pol\u00edtic estava constru\u00eft des de l\u2019\u00f2ptica de la masculinitat.<\/p>\n

\"\"
Margarida Abril. Font: Fundaci\u00f3 Pere Ardiaca<\/figcaption><\/figure>\n

Pel Comit\u00e8 Central del I Congr\u00e9s, (agost de 1956), Congr\u00e9s que aprov\u00e0 la pol\u00edtica de reconciliaci\u00f3 nacional, van ser escollits 23 homes i nom\u00e9s una dona, Margarida Abril; una altra dona, Reis Bertral, fou triada com a suplent, entre 7 homes. Les cont\u00ednues detencions afectaren fortament al PSUC, fins al punt que el seu Comit\u00e8 Central no es reun\u00ed des del ple d\u2019agost del 1959 fins al ple de gener del 1963. La direcci\u00f3 operacional d\u2019aquells anys es trobava a Par\u00eds \u00edntimament lligada a la del PCE. D\u2019altra banda, en el Comit\u00e8 Central del II Congr\u00e9s (1965) tampoc no notem canvis substancials respecte a la participaci\u00f3 de les dones: hi van ser anomenades dues: Margarida Abril i Teresa Bonet (Leonor Bornau), entre 23 homes, i cap dona entre els 11 suplents.<\/p>\n

\n

I tota la lluita que les dones comunistes van portar a terme des de la fundaci\u00f3 del partit, en un lluny\u00e0 1936, tampoc no va quedar reflectida despr\u00e9s, quan arrib\u00e0 la democr\u00e0cia. El 1977, any en que es van celebrar les primeres eleccions democr\u00e0tiques, les dones comunistes constitu\u00efen entre un 20 i un\u00a0 25% del total dels militants, \u00e9s a dir, una quarta part, per\u00f2 cal destacar que al Comit\u00e8 Central del Partit hi havia 77 membres, dels quals nom\u00e9s 7 eren dones. Aquesta manca de participaci\u00f3 en els c\u00e0rrecs directius encara va patir una davallada a l\u2019any 1980, on el nombre de delegades va ser inferior als anys anteriors.<\/p>\n

Menci\u00f3 especial mereix Maria Dolors Calvet i Puig (Sabadell, 11 d\u2019abril de 1950). Ella \u00e9s una urbanista, periodista i pol\u00edtica catalana. Va ser la \u00fanica dona parlament\u00e0ria que particip\u00e0 en la Comissi\u00f3 dels Vint encarregada de redactar el text de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya de 1979.<\/p>\n

I per acabar volia parlar de dues dones poc conegudes, ve\u00efnes del Prat del Llobregat, Carmina Balaguer i Maruja Pelegr\u00edn, militants del PSUC, que\u00a0 l\u201911 de mar\u00e7 de 1977 feien realitat el seu somni amb la inauguraci\u00f3 del Centre de Planificaci\u00f3 Familiar del Prat de Llobregat, segon a tot l\u2019Estat. El primer es va fundar a Madrid. Aquell planning constitu\u00efa un exemple representatiu de les lluites i les conquestes que van fer les dones en uns moments dif\u00edcils, per acabar amb el llegat d\u2019opressi\u00f3 que havien heretat del franquisme i recuperar el protagonisme de les seves vides. La sexualitat, que durant tants anys havia estat all\u00f2 de qu\u00e8 no es podia parlar, esdev\u00e9 un dels temes centrals en aquest proc\u00e9s d\u2019alliberament: el dret a decidir sobre el propi cos, a desmedicalitzar-lo, a planificar els embarassos, a gaudir del sexe sense prejudicis ni vergonyes, a satisfer el propi desig, eren i son q\u00fcestions crucials d\u2019una presa de consci\u00e8ncia individual i col\u00b7lectiva que va ser possible en gran part gr\u00e0cies a l\u2019activitat d\u2019aquestes dues dones. Unes dones que la doctora Merc\u00e8 Renom i jo mateixa van treure a la llum quan feien un llibre sobre el moviment obrer al Prat de Llobregat.<\/p>\n

I acabo amb una refer\u00e8ncia m\u00e9s recent. Cap el principis de l\u2019any dos mil, certes dones que van militar durant la guerra civil i que van patir exili, presons, deportacions i tot tipus de patiment encara continuaven actives. Algunes militaven en partits pol\u00edtics de signe comunista i nom\u00e9s cal assenyalar la funci\u00f3 did\u00e0ctica que ha fet l\u2019organitzaci\u00f3\u00a0Les dones del 36<\/em>, en la qual hi havia v\u00e0ries dones del PSUC que organitzaven xerrades a les escoles, instituts, universitats i altres centres i dipositaven les seves mem\u00f2ries en entrevistes o en arxius especialitzats en recollir hist\u00f2ria oral evocant el que aquelles dones van viure, tractant d\u2019evitar que el pas inexorable del temps esborri la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. No se pas si encara resta alguna d\u2019elles amb vida.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n

Bengoechea, S. (2013).\u00a0Les dones del PSUC.\u00a0<\/em>Barcelona: Els Arbres de Farenheit.<\/p>\n

Descarga<\/a> del libro publicado en nuestra biblioteca virtual Els arbres de Fahrenheit.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Text de la confer\u00e8ncia donada al MUHBA el 17\/10\/2019 amb el t\u00edtol: Les Dones del PSUC contra la dictadura franquista en l\u2019acte del Seminario Permanente de Historia del PSUC.
\nEl llibre Les dones del PSUC<\/i> es va publicar el 2013 a la nostra biblioteca virtual, Els Arbres de Farenheit. Es pot descarregar lliurement.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":4421,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[913,927,921,914],"class_list":["post-4411","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia-del-comunismo","tag-cataluna","tag-les-dones-del-psuc","tag-presentaciones","tag-psuc"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4411","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4411"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4411\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4421"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4411"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4411"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4411"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}