{"id":453,"date":"2006-07-26T00:00:00","date_gmt":"2006-07-26T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=453"},"modified":"2020-02-28T19:19:50","modified_gmt":"2020-02-28T18:19:50","slug":"aproximacio-al-problema-de-l-habitatge-1-les-causes-i-les-consequencies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=453","title":{"rendered":"Aproximaci\u00f3 al problema de l’habitatge (1) Les causes i les conseq\u00fc\u00e8ncies"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

El dret a l\u2019habitatge i el seu reconeixement com a necessitat de primer ordre, es recull a la Declaraci\u00f3 Universal<\/i> dels Drets Humans <\/i>per primera vegada al 1948. M\u00e9s de cinquanta anys despr\u00e9s, al nostre pa\u00eds l\u2019habitatge continua essent un dret negat i un problema sense resoldre per a la majoria.<\/p>\n

Resulta molt dif\u00edcil realitzar una radiografia del problema de l\u2019habitatge. Els preus pugen i pugen de tal forma que les xifres queden desfasades d\u2019un mes per l\u2019altre. \u00c9s f\u00e0cil perdre\u2019s en un mar de xifres, desorientar-se i no entendre l\u2019origen del problema i les conseq\u00fc\u00e8ncies socials que genera. Malgrat tot, les xifres son necess\u00e0ries ja que ens permeten situar-nos davant el problema i fer-nos c\u00e0rrec dels drames personals que hi ha al seu darrere.<\/p>\n

La situaci\u00f3 actual est\u00e0 marcada per un brutal augment dels preus, a la vegada que el sector de la immobiliari presenta xifres r\u00e8cords. Mai s\u2019ha constru\u00eft tant com en els darrers quinze anys. De 1992 a 1997 el sol urbanitzat va pujar de 46.700 a 52.000 hect\u00e0rees a la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona, mentre la poblaci\u00f3 total no creixia. La realitat desf\u00e0 aquella dita, tan repetida pels aduladors de liberalisme, de que \u201cl\u2019augment de l\u2019oferta provoca la baixada dels preus\u201d.<\/i><\/p>\n

A l\u2019any 2005 el Ministerio de Vivienda estim\u00e0 en un 12,8% la pujada mitja del preu de l\u2019habitatge al conjunt de l\u2019estat. En saber-se les dades, el director general de Vivienda, Rafael Pacheco es mostrava \u201coptimista\u201d i les qualificava d\u2019encotjadores. Malgrat que les previsions dels \u201centesos\u201d sempre apunten cap a la moderaci\u00f3 gradual dels preus en els propers temps, les xifres canten i els preus van acomplir al 2005 el seu vuit\u00e8 any consecutiu de forts increments, arribant-se a una pujada acumulada superior al 140%. Els salaris en canvi van pujar tan sols un 34,5% en els sectors amb conveni.<\/p>\n

Segons dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, a la ciutat de Barcelona, el preu mig dels habitatges va arribar al desembre de 2004 fins a uns esgarrifants 4.193 euros el metre quadrat. Aix\u00ed, un habitatge de 70 metres quadrats costava uns 295.500 euros, gaire b\u00e9 uns 49 milions de les antigues pessetes.<\/p>\n

Pel que fa al lloguer, la situaci\u00f3 no \u00e9s gaire m\u00e9s optimista. A Catalunya el lloguer \u00e9s esc\u00e0s, car i allunyat de les necessitats de la majoria dels ciutadans. El cost mig del lloguer a la ciutat de Barcelona, segons dades del Departament d\u2019Estad\u00edstica de l\u2019ajuntament, s\u2019ha situat en els 970 euros mensuals. Molt lluny del que poden pagar la majoria de les treballadores i els treballadors del nostre pa\u00eds.<\/p>\n

A l\u2019estat espanyol havia 2.894.986 habitatges buits a l\u2019any 2001, la qual cosa represent\u00e0 un 14% de la totalitat del parc existent. Si es sumen les destinades a segona resid\u00e8ncia veurem que s\u2019arriba fins el 16% del total del parc d\u2019habitatges. Al principat, el 15% de les llars, \u00e9s a dir, unes 350.000, disposa d\u2019una segona resid\u00e8ncia en propietat i, d\u2019aquestes, un 9,8% en t\u00e9 m\u00e9s d\u2019una. La disposici\u00f3 d\u2019una segona resid\u00e8ncia en propietat augmenta segons la classe social, des del 9% de la classe treballadora, fins al 20% en la classe mitjana propiet\u00e0ria.<\/p>\n

En mig d\u2019aquest remol\u00ed de preus, els grans beneficiats han estat les immobili\u00e0ries, les constructores, els bancs i les caixes d\u2019estalvis, que aprofitant-se de la situaci\u00f3 augmenten els seus guanys any rere any. A l\u2019\u00e0mbit estatal, la construcci\u00f3, junt amb el turisme, \u00e9s un dels sectors clau i amb m\u00e9s pes espec\u00edfic a la economia. La patronal calcula que, al 2005, el sector concentr\u00e0 el 58,5% de la inversi\u00f3, i m\u00e9s del 20% de la ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta caracteritzaci\u00f3 del sector, funcionant com a veritable motor econ\u00f2mic, \u00e9s de vital import\u00e0ncia per ajudar a entendre la actual situaci\u00f3. D\u00e8cades de pol\u00edtiques liberals envers l\u2019habitatge han fet del sector immobiliari espanyol un dels m\u00e9s poderosos d\u2019Europa, fins el punt d\u2019haver-se convertit en bona part en el responsable de l\u2019anomenat \u201cmiracle econ\u00f2mic\u201d. Donat que una bona part de la economia descansa, directa o indirectament, en el sector immobiliari, ning\u00fa sembla disposat a plantejar la seva ordenaci\u00f3 com a mecanisme per resoldre el problema de l\u2019habitatge. L\u2019eix principal de les pol\u00edtiques d\u2019habitatge desenvolupades per les administracions han estat sempre mesures que no posaven en risc els interessos del sector.<\/p>\n

All\u00f2 que hauria de ser un dret inalienable, el dret a la llar i a una vida privada, al nostre pa\u00eds \u00e9s una mercaderia i un b\u00e9 de consum, inaccessible per a la majoria de la poblaci\u00f3. Les administracions responsables de garantir l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, han aportat tamb\u00e9 el seu gra de sorra a l\u2019encariment de preus. S\u2019han dedicat a vendre\u2019s part del sol p\u00fablic a preus de mercat, en comptes de dedicar-lo a la promoci\u00f3 d\u2019habitatge p\u00fablic.<\/p>\n

El dif\u00edcil cam\u00ed de l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge.<\/b><\/p>\n

A l\u2019inici del 2005 una fam\u00edlia mitja necessitava destinar els ingressos \u00edntegres obtinguts durant un per\u00edode de 8,2 anys per poder pagar un habitatge de propietat. Aquesta taxa, supera els 7 anys del 2003 i queda molt lluny dels 4,6 anys necessaris en l\u2019any 1996. Encara que al nostre pa\u00eds l\u2019habitatge sempre ha estat un dret negat per a molts, la situaci\u00f3 ha anat agreujant-se de tal forma en els darrers anys que el mercat ha acabat per expulsar a les rendes salarials m\u00e9s baixes impedint-les definitivament l\u2019acc\u00e9s.<\/p>\n

En una informaci\u00f3 emesa pel Banco de Espa\u00f1a, amb dades referents al tercer trimestre de 2004, es declarava que la compra d\u2019un habitatge va absorbir el 55,5% del salari mig anual. Aquest percentatge resta a m\u00e9s de 20 punts per sobre de la taxa del 33%, considerada com \u00f2ptima per les entitats banc\u00e0ries per tal de garantir el pagament de les quotes de les hipoteques i prevenir riscos de morositat. Al principat un 14% de la poblaci\u00f3 declara que arriba a finals de mes amb moltes dificultats i per a un 20% de la poblaci\u00f3 les despeses del seu habitatge li suposen un gran esfor\u00e7 econ\u00f2mic.(1)<\/p>\n

Els que aconsegueixen accedir a un habitatge ho fan a costa de realitzar un gran esfor\u00e7 econ\u00f2mic en forma de pr\u00e9stecs a 20 o 30 anys, que els condicionar\u00e0 el futur i els limita el consum de la resta de bens a curt termini. S\u2019ha arribat a uns nivells d\u2019endeutament que una pujada important dels tipus dels interessos en els propers anys podria deixar al l\u00edmit de la pobresa a prop de la meitat de la poblaci\u00f3 catalana. Tot aix\u00f2 es produeix al mig d\u2019una situaci\u00f3 marcada pel retall dels drets socials i laborals, aconseguits com fruit de les laborioses lluites mantingudes pel moviment obrer. La flexibilitat laboral, l\u2019augment de la temporalitat, la subcontractaci\u00f3 o la ampliaci\u00f3 de les jornades de treball pesen com una llosa sobre aquells que han de veure\u2019s lligats a una hipoteca durant una bona part de les seves vides.<\/p>\n

El lloguer<\/b><\/p>\n

El lloguer, amb les seves diferents modalitats, ha estat la norma que de manera generalitzada han fet servir la majoria dels pa\u00efsos europeus per tal de garantir el dret a l\u2019habitatge Un dels trets diferencials de l\u2019estat espanyol respecte a la major part dels pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea ha estat les f\u00f3rmules cercades per tal d\u2019assegurar l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, principalment de les classes m\u00e9s desfavorides. Malgrat que les tend\u00e8ncies en la darrera d\u00e8cada, degut al domini de les pol\u00edtiques neoliberals que tracten de desmantellar l\u2019anomenat Estat del Benestar, en el conjunt de la Uni\u00f3 Europea 39 de cada 100 habitatges s\u00f3n de lloguer. Al principat en canvi el parc d\u2019habitatges de lloguer de propietat p\u00fablica suposava tan sols un 2% de la totalitat dels habitatges en l\u2019any 2001 mentre que la totalitat dels habitatges de lloguer representaven un 16,5% (2).<\/i><\/p>\n

Sovint s\u2019ha apuntat cap a causes de tipus cultural per tal de donar una explicaci\u00f3 a aquest fenomen. Els ciutadans dels pa\u00efsos del sud d\u2019Europa preferirien viure en habitatges de propietat i per tant, el lloguer no est\u00e0 ben vist i no es contempla com a f\u00f3rmula per resoldre el problema d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge per la majoria de la poblaci\u00f3. Aquesta mentida repetida fins a la sacietat pel sistema ha calat de tal forma que pocs son els que s\u2019han atrevit a posar-la en dubte.<\/p>\n

En realitat, les formes de tinen\u00e7a dels habitatges s\u00f3n el resultat de les pol\u00edtiques aplicades. La anomalia de l\u2019estat espanyol \u00e9s fruit de quaranta anys de dictadura franquista i de la seva prolongaci\u00f3 fins als nostres dies. L\u2019habitatge, no ha estat mai un dret garantit pels poders p\u00fablics, sin\u00f3 que ha tingut la consideraci\u00f3 de b\u00e9 immoble, de mercaderia. En el seg\u00fcent quadre podem veure la evoluci\u00f3 del parc d\u2019habitatges de lloguer i es pot comprovar que formes d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge no han estat est\u00e0tiques, sin\u00f3 que s\u2019han modificant com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les pol\u00edtiques desenvolupades.<\/p>\n

Evoluci\u00f3 del parc d\u2019habitatges de lloguer a Catalunya (%)<\/b><\/b><\/p>\n

A la major part dels pa\u00efsos europeus el lloguer social ha estat una soluci\u00f3 als problemes d\u2019habitatge. La f\u00f3rmula es va anar consolidant a partir de l\u2019any 1945 en el marc de l\u2019anomenat \u201cEstat del Benestar\u201d. Les l\u00ednies no van estar homog\u00e8nies en tots els pa\u00efsos, aix\u00ed en Alemanya, Fran\u00e7a i Dinamarca, la promoci\u00f3 la van dur a terme un conjunt variat d\u2019entitats sense \u00e0nim de lucre i a altres pa\u00efsos com la Gran Bretanya o els Pa\u00efsos Baixos, el protagonisme va corre a c\u00e0rrec dels municipis. Van aconseguir que, d\u2019una forma o d\u2019un altre, est\u00e8s assegurat l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge per les fam\u00edlies amb rendes m\u00e9s baixes.<\/p>\n

A l\u2019estat espanyol el franquisme, iniciava a final dels anys 50 un important desenvolupament industrial i apostava per la propietat amb una construcci\u00f3 massiva d\u2019habitatges en la majoria de les grans connurbacions. S\u2019afavoria a una gran quantitat de promotors, constructors i altres empreses relacionades amb el sector, sense comptar a la llarga llista de col\u00b7laboradors i c\u00f2mplices que van amassar immenses fortunes. La emigraci\u00f3, tan sols en el per\u00edode 1961-1970 van emigrar gaire b\u00e9 vuit milions de treballadors i treballadores, va crear la demanda necess\u00e0ria.<\/p>\n

La dictadura intentava aconseguir a la vegada un benefici pol\u00edtic molt important: domesticar i amansar a milions de treballadores i treballadors. La lluita pol\u00edtica i sindical es convertia en un acte heroic arriscant-se a l\u2019acomiadament que suposava el risc de perdre l\u2019habitatge per no poder pagar els terminis de les hipoteques que els lligaven als bancs de per vida.<\/p>\n

La \u201cLey de Arrendamientos Urbanos (LAU)\u201d de 1964, tracta de regular el lloguer privat a partir de mesures molt proteccionistes envers els llogaters. Congela els preus, imposa la prorroga for\u00e7osa dels contractes i la subrogaci\u00f3 envers la descend\u00e8ncia dels llogaters. La seva aplicaci\u00f3 en moments de forta infracci\u00f3 va provocar que el mercat de lloguer privat acab\u00e9s per enfonsar-se.<\/p>\n

Els propietaris pressionaran per canviar la llei. Vint anys despr\u00e9s amb l\u2019aprovaci\u00f3 del Decret 2\/1985, conegut com a \u201cDecret Boyer\u201d, s\u2019introduiran les mesures de caire liberal que venien demandant. El Decret elimina la intervenci\u00f3 p\u00fablica sobre els contractes, que passen a tenir el mateix rang que qualsevol contracte mercantil i posa els mecanismes per actualitzar els preus, no sols dels nous contractes, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels antics. La llei 29\/1992 d\u2019Arrendament Urbans, acaba de liberalitzar totalment el sector.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques d\u2019habitatge<\/b><\/p>\n

A la majoria dels pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea les pol\u00edtiques d\u2019habitatge han estat per un costat, un instrument regulador del mercat alhora que funcionaven com element de redistribuci\u00f3 de rendes i un mecanisme corrector de les oscil\u00b7lacions que, de forma c\u00edclica, es produeixen en el sector de la construcci\u00f3.<\/p>\n

A l\u2019estat espanyol en canvi, han tingut un car\u00e0cter merament de instrumental, principalment antic\u00edclic. Quan el sector de la construcci\u00f3 anava b\u00e9, les inversions de les administracions en habitatge es minimitzen, ressorgint quan el sector comen\u00e7ava a mostrar s\u00edmptomes de feblesa o quan els problemes socials derivats de la manca de control comen\u00e7aven a ser molt greus. No hi han hagut pol\u00edtiques d\u2019habitatge, enteses com ajudes p\u00fabliques destinades a garantir l\u2019acc\u00e9s de la majoria a un habitatge digne.<\/p>\n

En els darrers vint anys s\u2019ha potenciat una pol\u00edtica de fixaci\u00f3 dels tipus d\u2019inter\u00e8s pels pr\u00e9stecs hipotecaris dels habitatges protegits, com a instrument d\u2019intervenci\u00f3 p\u00fablica per tal de facilitat l\u2019acc\u00e9s als habitatges. Ha primat una intervenci\u00f3 indirecta, en forma d\u2019ajudes als compradors i als promotors, que continua potenciant la compra per sobra del lloguer i la promoci\u00f3 privada envers la intervenci\u00f3 p\u00fablica. El desprop\u00f2sit \u00e9s tal, que l\u2019actual marc legal en mat\u00e8ria d\u2019habitatge exclou a les persones amb menys recursos econ\u00f2mics, i que per tant tenen m\u00e9s dificultats alhora de poder accedir a un habitatge. La llei estableix que per poder accedir a un habitatge protegit cal acreditar un m\u00ednim de 1,5 vegades el salari m\u00ednim. Els que no arriben s\u00f3n condemnats a l\u2019infra- habitatge.<\/p>\n

La desproporci\u00f3 entre preus i rendes ha crescut de tal forma que el problema de l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge ha passat a formar part no tan sols dels col\u00b7lectius denominats \u201cinsolvents\u201d sin\u00f3 que afecta a amplies capes de les capes mitges de la poblaci\u00f3. Davant aquest fet, i de la possible rendibilitat pol\u00edtica que el mateix problema comporta, sembla que l\u2019habitatge ha tornat a les agendes dels responsables pol\u00edtics en els darrers anys, almenys sobre el paper.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques p\u00fabliques van confiar que la baixada dels tipus d\u2019inter\u00e8s permetria, per si sol, que molta gent pugues accedir a un habitatge de compra. Tot i que van baixar els interessos, alhora s\u2019ha produ\u00eft un brutal augment de preus que ha portat com a conseq\u00fc\u00e8ncia que amplis sectors de la poblaci\u00f3 quedin fora del mercat immobiliari.<\/p>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies<\/b><\/p>\n

Darrera de la fredor de les dades, hi ha una realitat en forma de persones que pateixen directa o indirectament la negaci\u00f3 del dret a l\u2019habitatge. S\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies, sovint silenciades pels mitjans de comunicaci\u00f3, del problema del problema de l\u2019habitatge al nostre pa\u00eds.<\/p>\n

Expulsi\u00f3 del centre a la perif\u00e8ria <\/b><\/p>\n

Les principals ciutats de la corona metropolitana, amb Barcelona al capdavant, han anat perden poblaci\u00f3 com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les dificultats d\u2019acc\u00e9s als habitatges. Milers de persones s\u00f3n obligades a migrar cap a \u00e0rees cada vegada m\u00e9s perif\u00e8riques i allunyades del centre de la zona metropolitana, augmentant en molts casos les dist\u00e0ncies entre treball i resid\u00e8ncia.<\/p>\n

La ciutat de Barcelona ha perdut un quart de mili\u00f3 de persones des de l\u2019any 1981, que va arribar a tenir 1.752.627 habitants. Segons xifres del propi ajuntament (veure quadre n\u00fam. 3) en l\u2019any 2003 van emigrar de la ciutat 61.307 persones, de les quals m\u00e9s del 50% eren joves d\u2019entre 19 i 35 anys. Es produeix un fenomen curi\u00f3s; per un costat s\u00f3n expulsats una mitjana 40.000 persones\/any per no poder accedir a un habitatge, principalment joves. Per altra, continua rebent poblaci\u00f3, al costat de 25.000 persones\/any, que s\u2019han d\u2019amuntegar en habitatges sense les m\u00ednimes condicions d\u2019habitabilitat (infra- habitatge) a les zones m\u00e9s degradades de la ciutat.<\/p>\n

Malgrat que la responsabilitat en mat\u00e8ria d\u2019habitatge est\u00e0 en mans del soci, te\u00f2ricament, m\u00e9s progressista del govern municipal, Iniciativa per Catalunya, les pol\u00edtiques desenvolupades no han estat a l\u2019al\u00e7ada de les circumst\u00e0ncies. Esdeveniments com ara el F\u00f2rum de les Cultures celebrat al 2004, a part de servir com a coartada per legitimar operacions immobili\u00e0ries i urban\u00edstiques m\u00e9s que dubtoses, no es van aprofitar per millorar m\u00ednimament la situaci\u00f3 dels problemes de l\u2019habitatge a la ciutat. La promoci\u00f3 p\u00fablica d\u2019habitatges de lloguer per a joves, iniciativa estrella del Patronat Municipal de l\u2019Habitatge, no \u00e9s m\u00e9s que una operaci\u00f3 de m\u00e0rqueting que no resolt cap problema.<\/p>\n

El govern municipal ha apostat per un model de ciutat \u201cguapa\u201d, atractiva pels inversors estrangers i els turistes, com una mena de marca registrada. Aquest fet, que necessita d\u2019ordenances com la tant controvertida del civisme, provoca importants problemes d\u2019exclusi\u00f3 social a les anomenades zones urbanes en transformaci\u00f3 (barris com Ciutat Vella o Poble Nou). L\u2019anomenat m\u00f2bbing immobiliari est\u00e0 obligant a abandonar la seva llar a molts llogaters. Son pressionats pels propietaris, que sense cap tipus d\u2019escr\u00fapols fan servir tot tipus de m\u00e8todes mafiosos per poder fer-los fora, rehabilitar l\u2019habitatge i tornar a llogar-lo a preus \u201cde mercat\u201d a llogaters amb m\u00e9s recursos o per dies o setmanes a turistes que cerquen Barcelona com a dest\u00ed.<\/p>\n

Aparici\u00f3 de noves formes d\u2019infrahabitatge, barraquisme i sobreocupaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

L\u2019habitatge \u00e9s un dels indicadors m\u00e9s importants de les situacions de desigualtat social, donat que \u00e9s la capacitat econ\u00f2mica de les persones la que determina les seves possibilitats d\u2019acc\u00e9s.<\/p>\n

Conseq\u00fc\u00e8ncia de la situaci\u00f3 de l\u2019habitatge a Catalunya s\u00f3n l\u2019aparici\u00f3 de noves formes d\u2019infrahabitatge en aquest principi del segle XXI. L\u2019infrahabitatge i un nou tipus de barraquisme s\u00f3n fen\u00f2mens que recorden \u00e8poques passades que semblaven superades oficialment o que normalment es troben associats a \u201caltres realitats\u201d, m\u00e9s a prop de les grans ciutats dels pa\u00efsos de l\u2019anomenat tercer mon ( faveles de R\u00edo, autoconstrucci\u00f3, les pobles de Santiago de Xile, o els ranxos de Caracas). A les nostres ciutats hi ha una realitat, sovint silenciada pels mitjans de comunicaci\u00f3, de noves formes d\u2019exclusi\u00f3 i barraquisme.<\/p>\n

Als nuclis hist\u00f2rics de les ciutats, s\u2019ha anat produint un proc\u00e9s de filtraci\u00f3 i de substituci\u00f3 social en quan a l\u2019acc\u00e9s i la ocupaci\u00f3 dels habitatges en els darrers deu anys. Una part de fam\u00edlies treballadores que hi vivien han pogut accedir a un habitatge nou o m\u00e9s gran, normalment fora del barri, deixant el seu per que pugui ser ocupat per una fam\u00edlia de menor renda. Aquest proc\u00e9s ha estat en la agenda de moltes pol\u00edtiques d\u2019habitatges.<\/p>\n

Les administracions confien en que la construcci\u00f3 d\u2019habitatges per les classes mitges, l\u2019anomenada \u201cdemanda solvent\u201d, provoqui un proc\u00e9s d\u2019abandonament dels habitatges en pitjors condicions, que a la vegada seran ocupats per classes m\u00e9s baixes que d\u2019aquesta forma poden accedir a un habitatge. Aquesta forma de \u201cpol\u00edtica\u201d d\u2019habitatge, identificada amb el liberalisme pol\u00edtic m\u00e9s salvatge per\u00f2 sovint practicada per molts ajuntaments anomenats progressistes i d\u2019esquerres, ha estat la principal forma d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge per la majoria dels immigrants en el nostre pa\u00eds en els darrers quinze anys.<\/p>\n

Els desnonats i els sense sostre <\/b><\/p>\n

Es calcula que cada dia es fan uns 8 desnonaments, per manca de pagament de les mensualitats dels habitatges de lloguer, a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona. Aix\u00f2 significa que unes 3.000 fam\u00edlies han de deixar els seus habitatges i queden al carrer cada any per manca de recursos econ\u00f2mics. Un altre fenomen que es produeix sovint \u00e9s l\u2019assajament immobiliari. El pateixen molts llogaters sense recursos, principalment gen gran amb contractes de lloguer indefinits, que reben tot tipus de pressions per part dels propietaris dels edificis per tal de que abandonin els pisos on viuen i poder especular, es a dir augmentar la seva taxa de beneficis, impunement.<\/p>\n

Als nivells m\u00e9s baixos de la pir\u00e0mide immobili\u00e0ria es troben els sectors amb menys recursos que es veuen abocats a acudir a un mercat de pisos sense les m\u00ednimes condicions d\u2019habitabilitat o abandonats. Pensions il\u00b7legals, clavegueres, lliteres de tres pisos, \u201cllits calents\u201d \u2013ocupaci\u00f3 d\u2019un mateix catre per diferents llogaters- o terrats i patis interiors habilitats com a habitatges formen part d\u2019aquesta realitat.<\/p>\n

I finalment, a l\u2019\u00faltim gra\u00f3 es troben els anomenats \u201csense sostre\u201d, exclosos entre els exclosos \u00a0sobreviuen a les ciutats abandonats a la seva sort. L\u2019elevat nombre de desnonaments ha fet que el seu nombre hagi augment considerablement en els darrers anys.<\/p>\n

Els rostres d@ls afect@ts; les dones, @ls joves i la gent gran.<\/b><\/p>\n

El col\u00b7lectiu jove \u00e9s un dels m\u00e9s afectats per la precarietat envers l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, al no poder emancipar-se i desenvolupar-se mantenint la depend\u00e8ncia familiar. Segons un estudi sobre la joventut realitzat al 2004 per la Fundaci\u00f3 Jaume Bofill, a Catalunya tan sols el 15% dels joves entre 18 i 24 anys havien abandonat la llar d\u2019origen per constituir-ne una de nova. La proporci\u00f3, que augmentava amb l\u2019edat, es situava en el 45% entre els joves entre 25 i 29 anys i arribava al 77% entre els que tenen de 30 a 34 anys (veure quadre seg\u00fcent).<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
<\/a>Joves que han constitu\u00eft una nova llar<\/b><\/b><\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Edat<\/b><\/b><\/td>\nPercentatge<\/b><\/b><\/td>\n<\/tr>\n
18-24 anys<\/td>\n14,80%<\/td>\n<\/tr>\n
25-29 anys<\/td>\n44,90%<\/td>\n<\/tr>\n
30-34 anys<\/td>\n70,90%<\/td>\n<\/tr>\n
TOTAL joves<\/b><\/b><\/td>\n41,90%<\/b><\/b><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Font: Els habitatges de la poblaci\u00f3 catalana Panel De Desigualtats Socials a Catalunya (PaD).<\/p>\n

El 22 de novembre de 2002, el Patronat Municipal de d\u2019Habitatge de Barcelona va realitzar el sorteig dels 2.000 habitatges de lloguer per a joves promoguts per l\u2019ajuntament, es van presentar fins a 20.000 sol\u00b7licituds, es a dir deu vegades m\u00e9s que habitatges sortejats. Aquestes xifres donen idea de la necessitat d\u2019habitatges no satisfet, dels joves a les nostres ciutats.<\/p>\n

BIBLIOGRAFIA.<\/b><\/p>\n

1.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/b>Informes de conjuntura econ\u00f2mica. <\/b>Caixa de Catalunya. (novembre 2004).<\/p>\n

2.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/b>Els habitatges de la poblaci\u00f3 catalana.<\/b> Panels de Desigualtat Social a Catalunya (PaD) – Fundaci\u00f3 Jaume Bofill. (2001-2002)<\/p>\n

3.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/b>Moviments demogr\u00e0fics.<\/b> Departament d\u2019Estad\u00edstica. Ajuntament de Barcelona.<\/p>\n

4.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/b>S\u00edntesis del estudio de mercado de vivienda nueva en 2004<\/b>. Sociedad de Tasaci\u00f3n SA.<\/p>\n

5.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/b>Barcelona versus 2004<\/b>. Miquel Aramburu (desembre 2000)<\/p>\n

6.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/b>La pobresa a Catalunya.<\/b> Pobresa monet\u00e0ria i privaci\u00f3 a Catalunya a principis del segle XXI. (Fundaci\u00f3 Un Sol Mon i Fundaci\u00f3 Jaume Bofill)<\/p>\n

7.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/b>La pol\u00edtica d\u2019habitatge en una perspectiva europea comprada\u201d. <\/b>Carme Trilla, Col\u00b7lecci\u00f3 Estudi Socials, n\u00fam. 9, Fundaci\u00f3 \u201cLa Caixa\u201d<\/p>\n

8.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/b>El problema de la vivienda en Euskal Herria Sur<\/b>.<\/b> Justo de la Cueva. (2001)<\/p>\n

9.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/b>Notas para un debate. El acceso a la vivienda: un derecho negado<\/b>. Nekane Jurado. (maig 2001)<\/p>\n

10. <\/b>Preus d\u2019oferta d\u2019habitatges a la ciutat de Barcelona.<\/b> Departament d\u2019Estad\u00edstica de l\u2019ajuntament de Barcelona.<\/p>\n

11. <\/b>Vivienda, derecho constitucional y libre mercado.<\/b> VVAA. Bolet\u00edn CF+S n\u00fam. 29\/30. Ciudades para un Futuro m\u00e1s Fostenible. Instituto Juan de Herrera. (Juny 2005)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El dret a l\u2019habitatge i el seu reconeixement com a necessitat de primer ordre, es recull a la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans per primera vegada al 1948. M\u00e9s de cinquanta anys despr\u00e9s, al nostre pa\u00eds l\u2019habitatge continua essent un dret negat i un problema sense resoldre per a la majoria.<\/p>\n

Resulta molt dif\u00edcil realitzar una radiografia del problema de l\u2019habitatge. Els preus pugen i pugen de tal forma que les xifres queden desfasades d\u2019un mes per l\u2019altre. \u00c9s f\u00e0cil perdre\u2019s en un mar de xifres, desorientar-se i no entendre l\u2019origen del problema i les conseq\u00fc\u00e8ncies socials que genera. Malgrat tot, les xifres son necess\u00e0ries ja que ens permeten situar-nos davant el problema i fer-nos c\u00e0rrec dels drames personals que hi ha al seu darrere.<\/p>\n

La situaci\u00f3 actual est\u00e0 marcada per un brutal augment dels preus, a la vegada que el sector de la immobiliari presenta xifres r\u00e8cords. Mai s\u2019ha constru\u00eft tant com en els darrers quinze anys. De 1992 a 1997 el sol urbanitzat va pujar de 46.700 a 52.000 hect\u00e0rees a la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona, mentre la poblaci\u00f3 total no creixia. La realitat desf\u00e0 aquella dita, tan repetida pels aduladors de liberalisme, de que \u201cl\u2019augment de l\u2019oferta provoca la baixada dels preus\u201d.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":3820,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[],"class_list":["post-453","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/453","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=453"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/453\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3820"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=453"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=453"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=453"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}