{"id":59,"date":"2006-03-29T00:00:00","date_gmt":"2006-03-29T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=59"},"modified":"2020-02-11T18:59:58","modified_gmt":"2020-02-11T17:59:58","slug":"els-altres-misteris-de-vilanova-treball-i-politica-a-la-primera-industrialitzacio-vilanovina-1851-1871","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=59","title":{"rendered":"Els altres \u201cmisteris\u201d de Vilanova: treball i pol\u00edtica a la primera industrialitzaci\u00f3 vilanovina (1851-1871)*"},"content":{"rendered":"

<\/a>\u00a0\u201cAs\u00ed es como llegamos al terreno \u00e1 que quer\u00edamos conducir \u00e1 nuestros lectores, contra cuyo prop\u00f3sito hubieran formulado tal vez graves cargos \u00e1 no hacerlo con la gradaci\u00f3n y deducciones que al presente: \u00e1 manifestar que la Industria algodonera, como ex\u00f3tica en Espa\u00f1a, tiene un porvenir incierto y continuamente amenazado, y ser necesario que se procure reducirla en vez de estenderla, empleando los capitales en beneficio de la agricultura \u00e9 industrias ind\u00edgenas y naturales del pa\u00eds.\u201d<\/i>[1]<\/a><\/p>\n

A mig cam\u00ed entre la paradoxa i el desconcert, aquest par\u00e0graf resumeix l\u2019\u00fanic misteri mereixedor de tal nom que s\u2019amaga al mig miler llarg de planes de Los misterios de Villanueva<\/i> (1851). \u00c9s a dir: \u00bfcom s\u2019explica que aquest poti-poti de novel.la rom\u00e0ntica tronada i recreaci\u00f3 \u201chist\u00f3rico-descriptiva\u201d<\/i> vilatana, tot plegat molt del gust vuitcentista, escrita a moltes mans per la plana major del respectable Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, es desmarqu\u00e9s amb tanta contund\u00e8ncia de la industrialitzaci\u00f3 cotonera, la mateixa que aleshores xuclava capitals locals i transformava la fesomia econ\u00f2mica i social de la vila?<\/p>\n

<\/a><\/a><\/a> Els joves promotors del que tamb\u00e9 fou un fullet\u00f3 per entregues a les planes del Diario<\/i>, l\u2019impressor i editor Josep Pers i Ricart (1832-1855) i l\u2019advocat i redactor Teodor Creus i Corominas (1827-1921), justificaren amb arguments expl\u00edcits el perqu\u00e8 del seu anti\u00efndustrialisme de primera hora: la depend\u00e8ncia de primeres mat\u00e8ries i fonts energ\u00e8tiques estrangeres que comportava el negoci cotoner els semblava, en molts sentits, perillosa; tamb\u00e9 l\u2019ombra aranzel\u00e0ria de l\u2019antecedent brit\u00e0nic, amb les emblem\u00e0tiques Corn Laws<\/i> (1815 i 1845) \u201csacrifican[do] la agricultura al inter\u00e9s de la industria\u201d<\/i>; alhora, lamentaven que el potencial de l\u2019agricultura aut\u00f2ctona fos, deien, menystingut encara per l\u2019Estat i pel capital m\u00e9s din\u00e0mic.[2]<\/a> Una mena de recels que suggereixen hipot\u00e8tiques ang\u00fanies d\u2019aquells grups socials consolidats al voltant de la propietat de la terra i de l\u2019agricultura comercial de m\u00e9s abast, grups ben arrelats i influents al Garraf de mitjan segle XIX.[3]<\/a> Per\u00f2 el crit d\u2019alerta de la direcci\u00f3 del Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i> prevenint contra l\u2019expansi\u00f3 cotonera resulta incomprensible si en fem una lectura en clau estrictament \u201csectorial\u201d, \u00e9s a dir, si hi veiem la fractura ineludible entre la tradicional inversi\u00f3 agro-comercial i l\u2019emergent inversi\u00f3 t\u00e8xtil. Raimon Soler ha documentat amb detall la contribuci\u00f3 del capital comercial vilanov\u00ed -\u00f2bviament associat a l\u2019exportaci\u00f3 agro-aliment\u00e0ria- a l\u2019arrencada industrial del Vuit-cents: la n\u00f2mina de \u201ccomerciants\u201d inversors en la cotoneria local que Soler ha pogut refer \u00e9s, per aclaparadora, la millor demostraci\u00f3 que el pret\u00e8s antagonisme entre negoci agro-comercial i negoci cotoner dissuad\u00ed ben poques butxaques a la Vilanova d\u2019aleshores.[4]<\/a> De fet, els mateixos Pers, Creus i companyia ja insinuaren en d\u2019altres passatges m\u00e9s distesos de Los misterios de Villanueva<\/i>, i sobretot en la trama novel.lada, que el seu malestar vista la incipient industrialitzaci\u00f3 vilatana obe\u00efa tamb\u00e9 a raons menys elaborades, raons que expressaven una certa psicologia col.lectiva a la Vilanova d\u2019aquells anys.<\/p>\n

<\/a><\/a>La hist\u00f2ria d\u2019amor, fidelitat i tra\u00efci\u00f3 que serpenteja per les planes de Los misterios de Villanueva<\/i> no t\u00e9 m\u00e9s inter\u00e8s que el joc de referents contemporanis de qu\u00e8 es val per a metaforitzar les virtuts i baixeses dels personatges. La ficci\u00f3 s\u2019enceta l\u2019any 1835, oposant a la figura de Eugenio, \u201cjoven de unos 23 a\u00f1os, hijo de una familia muy considerada en la poblaci\u00f3n\u201d<\/i> i, sobretot, milici\u00e0 vilanov\u00ed i liberal crist\u00ed i sensat, el perfil de Ernesto, tamb\u00e9 jove per\u00f2 cabdill d\u2019una partida armada de la comarca que fa de Carles V la seva \u201creal pantalla\u201d<\/i> per a \u201ctener por verdadero rey nuestros caprichos y gustos […] y adquirir riquezas con que comprar luego los placeres que apetezcamos\u201d<\/i>. La topada entre el liberalisme d\u2019ordre i la facci\u00f3n<\/i> es produeix, simb\u00f2licament, en el terreny de la disputa entre Eugenio i Ernesto pels favors de Mar\u00eda, tota una Carmen<\/i> de Merim\u00e9e que arriba al Garraf seguint Ernesto i que s\u2019hi redimeix en bra\u00e7os d\u2019Eugenio.[5]<\/a> La clau de volta de l\u2019exemplar i inevitable desenlla\u00e7 reposa per\u00f2 en un personatge sat\u00e8l.lit, Pedro el tejedor<\/i>, personatge que \u00e9s una met\u00e0fora gens subtil de la contradict\u00f2ria percepci\u00f3 que del m\u00f3n industrial tenia la balbucejant intelligentsia<\/i> vilanovina de mitjan segle XIX. Pedro, teixidor de cot\u00f3 foraster tot just desembarcat a Vilanova per treballar a la pionera f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d, s\u2019erigeix, alhora, en un perill per a les vides del bon liberal Eugenio i de la futura esposa Mar\u00eda -amena\u00e7a que s\u2019est\u00e9n a la pac\u00edfica i ordenada comunitat local- i, paradoxalment, en el seu potencial protector. L\u2019equ\u00edvoc es despr\u00e8n del fet que malgrat les bondats personals i la conducta sense queixa a la f\u00e0brica, Pedro arrossega com la pr\u00f2pia ombra els dimonis m\u00e9s vius -per recents- de la industrialitzaci\u00f3 de la Catalunya urbana: l\u2019estiu de 1835, teixidor al vapor barcelon\u00ed de Bonaplata, Pedro havia estat xuclat per la bullanga que crem\u00e0 la f\u00e0brica, la culminaci\u00f3 d\u2019uns dies en qu\u00e8 \u201cllevado por un fanatismo igual al que pretendi\u00f3 destruir y esplotado y seducido por un agitador de oficio […] form\u00f3 parte de las turbas incendiarias y asesinas, llegando a verter por su mano la sangre de un anciano religioso de un convento que de rodillas imploraba su compasi\u00f3n\u201d<\/i>. \u00c9s d\u2019aquests episodis, i de l\u2019ull policial, que fuig el teixidor arribat a Vilanova, i s\u00f3n aquests antecedents els que Ernesto i un sinistre agitador carl\u00ed -qui coneix Pedro de Barcelona- esgrimiran per fer-li xantatge. Ernesto, per tal que li prepari el terreny a la vila per segrestar i assassinar Eugenio; l\u2019agitador Sr. Munt, per emp\u00e8nye\u2019l a \u201cpromover un alboroto y al igual que en aquella ciudad<\/i> [Barcelona] pegar fuego durante \u00e9l a esa maldita f\u00e1brica<\/i> [\u201cde la Rambla\u201d]\u201d.[6]<\/a> Tot plegat es resoldr\u00e0 d\u2019acord amb les exig\u00e8ncies argumentals del fullet\u00f3 rom\u00e0ntic, en bona mesura perqu\u00e8 el temperat clima social vilanov\u00ed contribuir\u00e0 a fer de Pedro el tejedor<\/i> un home nou i virtu\u00f3s. Per\u00f2 la prevenci\u00f3 davant d\u2019un treball industrial indestriable de la guerra social i de la viol\u00e8ncia de la patuleia haur\u00e0 impregnat de dalt a baix les planes de Los misterios<\/i>, i potser tamb\u00e9 l\u2019imaginari de molts lectors del Diario de Villanueva<\/i>.<\/p>\n

1. La industrialitzaci\u00f3 d\u2019una vila pagesa, marinera i menestral (i algunes bondats socials de la Vilanova no cotonera)<\/b><\/p>\n

<\/a>Un dels aspectes que semblava preocupar els \u201can\u00f2nims\u201d autors de Los misterios de Villanueva<\/i> es fundava en una evid\u00e8ncia indiscutible: Vilanova i la Geltr\u00fa s\u2019estava transformant en una vila \u201cindustrial\u201d en un tres i no res, de la nit al dia com qui diu, i aix\u00f2 sense disposar de cap mena d\u2019antecedent manufacturer rellevant que l\u2019hagu\u00e9s familiaritzat amb el treball t\u00e8xtil en general i amb el cotoner en particular. La recerca de Raimon Soler ha precisat amb molt detall la cronologia empresarial i productiva d\u2019aquesta metamorfosi vilatana. Entre 1839 i 1849 tres empreses cotoneres -titulars de tantes f\u00e0briques- obriren portes a Vilanova i la Geltr\u00fa: la pionera f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d -amb el comerciant local Sebasti\u00e0 Gum\u00e0 al capdavant-, la m\u00e9s ambiciosa f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d propietat de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d -i controlada per l\u2019emergent Josep Ferrer i Vidal-, i la cotoneria m\u00e9s modesta d\u2019\u201cAmig\u00f3, Moncunill i Companyia\u201d. L\u2019any 1850 aquestes tres empreses es repartien a parts desiguals els m\u00e9s de 17.000 fusos de filar cot\u00f3 corrents a la vila, i la immensa majoria dels 400 telers llargs. Per\u00f2 si la irrupci\u00f3 cotonera de la d\u00e8cada de 1840 -la que alert\u00e0 gent com Pers, Creus i companyia- assol\u00ed aquestes magnituds, l\u2019expansi\u00f3 immediatament posterior a la publicaci\u00f3 de Los misterios de Villanueva<\/i> encara result\u00e0 m\u00e9s espectacular. Els 17.436 fusos de filar de l\u2019any 1850 es multiplicaren fins assolir els 49.810 fusos l\u2019any 1861, mentre el nombre de telers arrib\u00e0 a 1.057 tamb\u00e9 el 1861. Segons ha pogut refer Raimon Soler, el 1.795.000 pessetes invertides en la cotoneria local durant el per\u00edode 1839-1850 esdevingu\u00e9, entre 1851 i 1860, un capital inversor de 3.178.475 pessetes. I aix\u00f2 sobre la base del creixement de les tres empreses ja existents el 1850 i la creaci\u00f3 de nom\u00e9s tres empreses noves: \u201cFranc\u00ed, Guardiola i Companyia\u201d (1853), \u201cSantacana, Sadurn\u00ed i Companyia\u201d (1854-1855), i \u201cPuig, Rafecas, Marqu\u00e8s i Companyia\u201d (1855). En poc m\u00e9s de dues d\u00e8cades Vilanova i la Geltr\u00fa -i amb ella el Garraf- s\u2019havia situat i consolidat en el mapa cotoner catal\u00e0, amb participacions sobre el total que oscil.laven entre el 8% dels fusos de filar mec\u00e0nics i el 12% dels telers mec\u00e0nics (1861).[7]<\/a><\/p>\n

La dimensi\u00f3 socio-laboral d\u2019aquesta transformaci\u00f3 no s\u2019endevina, a primer cop d\u2019ull, menys ins\u00f2lita que l\u2019empresarial i productiva. En aquest sentit l\u2019impacte sobre la vida vilatana sembla tant o m\u00e9s contundent, i sovint en la l\u00ednia d\u2019algunes de les connotacions que proporcionaren cara i ulls al personatge de Pedro el tejedor<\/i>. Fixem-nos, per exemple, en el contingent de treballadors i treballadores ocupat en la ind\u00fastria cotonera vilanovina durant aquests anys, i en el seu pes relatiu sobre el total de la poblaci\u00f3 resident a la vila. Tal i com s\u2019observa a la Taula 1, el treball cotoner no crid\u00e0 l\u2019atenci\u00f3 de les estad\u00edstiques municipals fins els primers anys quaranta, quan representava menys del 3% de la poblaci\u00f3 local. El 1850, per\u00f2, aquest mateix treball ja englobava el 8% de la poblaci\u00f3, i el 1862 m\u00e9s del 15%. El salt de 303 treballadors\/es cotoners (1845) a gaireb\u00e9 2.000 (1862) coincid\u00ed amb un augment del 39% dels empadronats i empadronades a Vilanova i la Geltr\u00fa (1850-1860), una taxa de creixement demogr\u00e0fic que fa pensar en una aportaci\u00f3 immigrant gens menor.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

TAULA 1:<\/b><\/p>\n

Nombre de treballadors\/es ocupats en la ind\u00fastria cotonera\/t\u00e8xtil de Vilanova i la Geltr\u00fa, i poblaci\u00f3 total de Vilanova i la Geltr\u00fa (1824-1876)<\/b><\/td>\n<\/tr>\n

<\/td>\n1. Treball. Cot\u00f3\/t\u00e8xtil<\/b><\/td>\n<\/td>\n2. Poblaci\u00f3 Vilanova i…<\/b><\/td>\n% d\u20191 sobre 2<\/b><\/td>\n<\/tr>\n
1824<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n9.261<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
…<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
1842<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n10.309<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
…<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
1845<\/td>\n303<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n2,9 [de 1842]<\/td>\n<\/tr>\n
…<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
1849<\/td>\n652<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n7,4 [de 1850]<\/td>\n<\/tr>\n
1850<\/td>\n723<\/td>\n<\/td>\n8.789<\/td>\n8,2 [de 1850]<\/td>\n<\/tr>\n
…<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
1859<\/td>\n1.430<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n11,7 [de 1860]<\/td>\n<\/tr>\n
1860<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n12.227<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
1861<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
1862<\/td>\n1.878<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n15,3 [de 1860]<\/td>\n<\/tr>\n
…<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
1868<\/td>\n*1.658<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
…<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
1875<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n13.152<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
1876<\/td>\n1.868<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n14,2 [de 1875]<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n

FONTS:<\/b><\/p>\n

1824:<\/b> AHCVG. Lligall 2.491: \u201cEstado general de la poblaci\u00f3n de Villanueva y Geltr\u00fa, provincia de Catalu\u00f1a\u201d<\/i> (17-10-1824); i lligall 2.502: Padr\u00f3 general de ve\u00efns de Vilanova i la Geltr\u00fa (1824).<\/p>\n

1842:<\/b> Raimon SOLER BECERRO (1995): p. 85 [Quadre 18].<\/p>\n

1845:<\/b> AHCVG. Lligall 2.878: \u201cVillanueva y Geltr\u00fa. Estado de las f\u00e1bricas de todas especies y nuevas industrias que ecsisten en esta Villa\u201d<\/i> (08-05-1845).<\/p>\n

1849:<\/b> ocupados en la f\u00e1brica de…\u201d<\/i> [per a les 3 f\u00e0briques cotoneres i 1 taller de tissatge de Vilanova] (06-07-1849). AHCVG. Lligall 2.878: \u201cRelaci\u00f3n de los operarios <\/i><\/p>\n

1850:<\/b> del Fomento del Trabajo Nacional…<\/i>, ps. 458-459 i 491 [per a les 3 f\u00e0briques cotoneres i 1 taller de tissatge d AFTN <\/u>\/ Guillermo GRAELL (s. d. [1911]): Historia <\/i>e Vilanova i la Geltr\u00fa].<\/p>\n

AHCVG. Lligall 2.491: \u201cResumen general del Padr\u00f3n formado en esta Villa durante el mes de Enero de 1850\u201d<\/i> (01-03-1850).<\/p>\n

1859:<\/b> AHCVG. Lligall 2.878: \u201cF\u00e1brica de vapor de los Sres. … Relaci\u00f3n nominal de los operarios que tiene ocupados este Establecimiento hoy d\u00eda de la fecha…\u201d<\/i> [per a les 6 f\u00e0briques cotoneres de Vilanova i la Geltr\u00fa] (01-03-1859).<\/p>\n

1860:<\/b> AHCVG. Lligalls 2.612 i 2.613: \u201cPadr\u00f3n y resumen del Censo general de poblaci\u00f3n de Villanueva y Geltr\u00fa correspondiente al a\u00f1o de 1860\u201d<\/i>.<\/p>\n

1862:<\/b> Francisco GIM\u00c9NEZ Y GUITED (1862): Gu\u00eda fabril \u00e9 industrial de Espa\u00f1a…<\/i>, p. 63 [per a les 6 f\u00e0briques cotoneres de Vilanova i la Geltr\u00fa, i 2 tallers de tissatge].<\/p>\n

1868:<\/b> AHCVG. Lligall 2.878 [?]: \u201cF\u00e1brica de vapor de hilados y tejidos de algod\u00f3n de los Se\u00f1ores… Estado del objeto o destino de esta f\u00e1brica y n\u00famero de los operarios de la misma…\u201d<\/i> [per a les 5 f\u00e0briques cotoneres de Vilanova i la Geltr\u00fa aleshores en funcionament (*exclosa 1 f\u00e0brica tancada temporalment)] (27-04-1868).<\/p>\n

1875:<\/b> AHCVG. Lligall 2.491: Resum del padr\u00f3 general de ve\u00efns de Vilanova i la Geltr\u00fa (1875).<\/p>\n

1876:<\/b> AHCVG. Lligall 2.878 [?]: \u201cDistrito municipal de Villanueva y Geltr\u00fa. Estado que comprende el n\u00famero de f\u00e1bricas establecidas en este distrito municipal…\u201d<\/i> [per a les 6 f\u00e0briques t\u00e8xtils de Vilanova i la Geltr\u00fa] (27-07-1876).<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/a><\/a><\/a> D\u2019altra banda, i si fem cas del resum per categories socio-professionals que acompany\u00e0 el padr\u00f3 municipal del 1860, aleshores els \u201cjornaleros[as] en las f\u00e1bricas\u201d<\/i> ja eren el col.lectiu m\u00e9s nombr\u00f3s de la vila: 1.534 (859 homes i 675 dones), contra 917 \u201cjornaleros de campo\u201d<\/i>, 852 \u201cartesanos[as]\u201d<\/i>, 487 \u201csirvientes\u201d<\/i> -i sobretot \u201csirvientas\u201d<\/i>-, 431 \u201cpropietarios y arrendatarios\u201d<\/i>, 281 \u201cmarineros\u201d<\/i>, 62 \u201ccomerciantes\u201d<\/i>, i encara 449 \u201cindustriales\u201d<\/i> (369 homes i 80 dones) molts i moltes dels quals devien ser treballadors de la ind\u00fastria cotonera.[8]<\/a> La dist\u00e0ncia sociol\u00f2gica respecte de la Vilanova pre-cotonera depassava de molt la dist\u00e0ncia cronol\u00f2gica: a mitjan d\u00e8cada de 1820, Vilanova i la Geltr\u00fa era una vila de \u201cjornaleros de campo y labradores\u201d<\/i> (1.435), d\u2019\u201cartesanos y menestrales\u201d<\/i> (542) -amb abund\u00e0ncia de mestres i oficials boters-, de \u201cmarineros y pescadores\u201d<\/i> (350), i, \u00e9s clar, de \u201ccomerciantes y mercaderes\u201d<\/i> (51). De fabricants i treballadors t\u00e8xtils, ni rastre (fora d\u2019un tintorer).[9]<\/a> Amb tot, i per b\u00e9 que el m\u00f3n del treball vilanov\u00ed f\u00e9u un gir de molts graus durant els \u00faltims anys quaranta i la d\u00e8cada de 1850, alguns patricis que contemplaven amb incertesa angoixada el nou ordre de coses es resistien a reempla\u00e7ar les velles jerarquies \u201ctreballadores\u201d, l\u2019imaginari de la Vilanova pagesa i menestral.[10]<\/a><\/p>\n

<\/a>Una imatge encara m\u00e9s ajustada de les probables derivacions socials i culturals d\u2019aquesta industrialitzaci\u00f3 mete\u00f2rica ens la proporciona el registre civil local, i m\u00e9s concretament els llibres de matrimonis.[11]<\/a> De fet, un buidatge selectiu d\u2019aquesta font confirma que la instal.laci\u00f3 de f\u00e0briques cotoneres xucl\u00e0 prou treball adult mascul\u00ed com per reorientar, a mig termini, la l\u00f2gica subsistencial d\u2019una proporci\u00f3 molt significativa de fam\u00edlies treballadores residents a la vila. Les Taules 2 i 3 ho il.lustren amb dades precises.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

TAULA 2:<\/b><\/p>\n

Homes qu declaren una ocupaci\u00f3 \u00abt\u00e8xtil\u00bb o l’ofici de boter al casar-se a Vilanova i la Geltr\u00fa (1847-1850, 1856-1860, 1861-1865 i 1869-1872)<\/b><\/td>\n<\/tr>\n

<\/td>\n\n

1847-1850<\/b><\/p>\n

%<\/b><\/td>\n

\n

1856-1860<\/b><\/p>\n

%<\/b><\/td>\n

\n

1861-1865<\/b><\/p>\n

%<\/b><\/td>\n

\n

1869-1872<\/b><\/p>\n

%<\/b><\/td>\n

\n

TOTALS<\/b><\/p>\n

%<\/b><\/td>\n

<\/td>\n<\/tr>\n
TOTS ELS H.-NUVIS<\/b><\/td>\n225<\/td>\n<\/td>\n431<\/td>\n<\/td>\n365<\/td>\n<\/td>\n341<\/td>\n<\/td>\n1.362<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
NUVIS QUE DECLAR. L’OCUP. \/ OFICI<\/b><\/td>\n198<\/td>\n100,0<\/td>\n297<\/td>\n100,0<\/td>\n365<\/td>\n100,0<\/td>\n341<\/td>\n100,0<\/td>\n1.201<\/td>\n100,0<\/td>\n<\/tr>\n
OCUPACI\u00d3 \u00abT\u00c8XTIL\u00bb<\/b><\/td>\n22<\/td>\n11,1<\/td>\n62<\/td>\n20,9<\/td>\n48<\/td>\n13,1<\/td>\n56<\/td>\n16,4<\/td>\n188<\/td>\n15,7<\/td>\n<\/tr>\n
filador<\/b><\/td>\n2<\/td>\n1,0<\/td>\n16<\/td>\n5,4<\/td>\n11<\/td>\n3,0<\/td>\n31<\/td>\n9,1<\/td>\n60<\/td>\n5,0<\/td>\n<\/tr>\n
teixidor<\/b><\/td>\n14<\/td>\n7,1<\/td>\n31<\/td>\n10,4<\/td>\n26<\/td>\n7,1<\/td>\n20<\/td>\n5,8<\/td>\n91<\/td>\n7,6<\/td>\n<\/tr>\n
majordom o contramestre<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n6<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\u00abfabricante\u00bb<\/b><\/i><\/td>\n4<\/td>\n<\/td>\n11<\/td>\n<\/td>\n6<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n22<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
altres*<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n4<\/td>\n<\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n9<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\u00abJORNALERO\u00bb<\/b><\/i><\/td>\n1<\/td>\n0,5<\/td>\n12<\/td>\n4,0<\/td>\n14<\/td>\n3,8<\/td>\n12<\/td>\n3,5<\/td>\n39<\/td>\n3,2<\/td>\n<\/tr>\n
BOTER<\/b><\/td>\n24<\/td>\n12,1<\/td>\n39<\/td>\n13,1<\/td>\n49<\/td>\n13,4<\/td>\n69<\/td>\n20,2<\/td>\n181<\/td>\n15,1<\/td>\n<\/tr>\n
\n

* Inclou 1 \u00abcardador\u00bb, 3 maquinistes i 5 \u00aboperarios de f\u00e1brica\u00bb<\/i>.<\/p>\n

FONT:<\/b><\/p>\n

Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir del buidatge d’AHCVG. Registre Civil. Matrimonis: llibres 2662 (1847-1850), 2663 (1856-1860), 2664 (1860-1865), 2665 (1865-1870) i 2666 (1870-1872).<\/td>\n<\/tr>\n

<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

TAULA 3:<\/b><\/p>\n

Ocupaci\u00f3 o ofici que declararen els homes que es casaren a Vilanova i la Geltr\u00fa (1847-1850, 1860 i 1871)<\/b><\/td>\n<\/tr>\n

<\/td>\n1847-1850 %<\/b><\/td>\n1860 %<\/b><\/td>\n1871 %<\/b><\/td>\n<\/tr>\n
Tots els homes-nuvis<\/b><\/td>\n225<\/td>\n<\/td>\n90<\/td>\n<\/td>\n94<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Nuvis que declar. l’ocupaci\u00f3\/ofici<\/b><\/td>\n198<\/td>\n100,0<\/td>\n89<\/td>\n100,0<\/td>\n94<\/td>\n100,0<\/td>\n<\/tr>\n
1. Pag\u00e8s o treballador del camp<\/b><\/td>\n73<\/td>\n36,9<\/td>\n20<\/td>\n22,5<\/td>\n18<\/td>\n19,1<\/td>\n<\/tr>\n
2. Mariner o pescador<\/b><\/td>\n19<\/td>\n9,6<\/td>\n7<\/td>\n7,9<\/td>\n8<\/td>\n8,5<\/td>\n<\/tr>\n
3. Artes\u00e0 dels oficis tradicionals<\/b><\/td>\n40<\/td>\n20,2<\/td>\n20<\/td>\n22,5<\/td>\n22<\/td>\n23,4<\/td>\n<\/tr>\n
4. Boter<\/b><\/td>\n24<\/td>\n12,1<\/td>\n13<\/td>\n14,6<\/td>\n14<\/td>\n14,9<\/td>\n<\/tr>\n
5. Treballador t\u00e8xtil\/de f\u00e0brica<\/b><\/td>\n22<\/td>\n11,1<\/td>\n23<\/td>\n25,8<\/td>\n19<\/td>\n20,2<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 filador<\/b><\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n11<\/td>\n<\/td>\n15<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 teixidor<\/b><\/td>\n14<\/td>\n<\/td>\n8<\/td>\n<\/td>\n4<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 majordom o contramestre<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00abfabricante\u00bb<\/i><\/b><\/td>\n4<\/td>\n<\/td>\n4<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 altres<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
6. \u00abJornalero\u00bb<\/i><\/b><\/td>\n1<\/td>\n0,5<\/td>\n1<\/td>\n1,1<\/td>\n4<\/td>\n4,3<\/td>\n<\/tr>\n
7. Comer\u00e7 i comerciants<\/b><\/td>\n11<\/td>\n5,5<\/td>\n3<\/td>\n3,4<\/td>\n5<\/td>\n5,3<\/td>\n<\/tr>\n
8. Prof. liberal o \u00abpropietario\u00bb<\/i><\/b><\/td>\n8<\/td>\n4,0<\/td>\n2<\/td>\n2,2<\/td>\n4<\/td>\n4,3<\/td>\n<\/tr>\n
\n

1: inclou les ocupacions \u00abcarretero\u00bb<\/i>, \u00abhortelano\u00bb<\/i>, \u00ablabrador\u00bb <\/i>i \u00abtraginero\u00bb<\/i>.<\/p>\n

2: inclou els \u00abmarineros\u00bb<\/i> i els \u00abpescadores\u00bb<\/i>.<\/p>\n

3: inclou, entre d’altres, oficis com ara \u00abalba\u00f1il\u00bb<\/i>, \u00abalfarero\u00bb<\/i>, \u00abalpargatero\u00bb<\/i>, \u00abbarbero\u00bb<\/i>, \u00abcalesero\u00bb<\/i>, \u00abcarpintero\u00bb<\/i>, \u00abcerrajero\u00bb<\/i> [per b\u00e9 que alguns d’aquests -1 el 1847-1850, 6 el 1860 i 3 el 1871- es podrien computar com a treballadors \u00abt\u00e8xtils\u00bb\/de f\u00e0brica], \u00abcolchonero\u00bb<\/i>, \u00abcortante\u00bb<\/i>, \u00abchocolatero\u00bb<\/i>, \u00abhojalatero\u00bb<\/i>, \u00abimpresor\u00bb<\/i>, \u00ablatonero\u00bb<\/i>, \u00abpeluquero\u00bb<\/i>, \u00abpintor\u00bb<\/i>, \u00abplatero\u00bb<\/i>, \u00absastre\u00bb<\/i>, \u00absoguero\u00bb<\/i>, \u00abzapatero\u00bb<\/i>…<\/p>\n

7: inclou denominacions com \u00abcomercio\u00bb<\/i>, \u00abcomerciante\u00bb<\/i>, \u00abnegociante\u00bb<\/i> i \u00abrevendedor\u00bb<\/i>.<\/p>\n

8: inclou \u00ababogado\u00bb<\/i>, \u00abadministrador de correos\u00bb<\/i>, \u00abcirujano\u00bb<\/i>, \u00ablicenciado\u00bb<\/i>, \u00abmaestro\u00bb<\/i>, \u00abm\u00e9dico\u00bb<\/i>… i \u00abpropietario\u00bb<\/i>, \u00abhacendado\u00bb<\/i> i \u00abindustrial\u00bb<\/i>.<\/p>\n

FONT:<\/b><\/p>\n

Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir del buidatge d’AHCVG. Registre Civil. Matrimonis: llibres 2662 (1847-1850), 2663 (1856-1860), 2664 (1860-1865) i 2666 (1870-1872).<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Dels 198 homes que declararen l\u2019ofici en casar-se a Vilanova i la Geltr\u00fa entre 1847 i 1850, nom\u00e9s l\u201911,1% esmentaren una ocupaci\u00f3 t\u00e8xtil (filador, teixidor, majordom o contramestre, cardador…); dels que el declararen entre 1856 i 1860, els nuvis \u201ct\u00e8xtils\u201d ja hi representaven el 20,9% del total (m\u00e9s un 4% de \u201cjornaleros\u201d<\/i>, segurament tamb\u00e9 associats al cot\u00f3). La Taula 3 permet comparar aquests percentatges amb els d\u2019altres categories socio-laborals, per a per\u00edodes m\u00e9s concrets. Aix\u00ed, si durant el quatrienni 1847-1850 l\u2019ocupaci\u00f3 m\u00e9s abundant entre els nuvis \u201cvilanovins\u201d era la de pag\u00e8s o treballador del camp (el 36,9% del total), per davant dels artesans dels oficis tradicionals inclosos els boters (20,2% d\u2019artesans + 12,1% de boters = 32,3%), i for\u00e7a m\u00e9s lluny, dels treballadors t\u00e8xtils (11,1%) i dels mariners i pescadors (9,6%), l\u2019any 1860 -i tamb\u00e9 el 1871- l\u2019ordre era tot un altre. El 1860 els nuvis que treballaven al t\u00e8xtil eren, amb un 25,8% del total, els m\u00e9s nombrosos. Els pagesos s\u2019havien redu\u00eft al 22,5% -el 19,1% el 1871-, el mateix percentatge que els artesans dels oficis tradicionals, els quals amb l\u2019aportaci\u00f3 a l\u2019al\u00e7a dels nuvis boters (el 14,6%) sumaven per\u00f2 el bloc majoritari (el 37,1% del total). Mariners i pescadors continuaven fregant el 10%. Si ens fixem en l\u2019any 1871 -o en el quatrienni 1869-1872 de la Taula 2- confirmem que quan el cot\u00f3 vilanov\u00ed era un sector del tot consolidat, les antigues majories pagesa i menestral havien estat substitu\u00efdes per un paisatge laboral i social m\u00e9s complex: obrers del cot\u00f3 i jornalers de f\u00e0brica fluctuaven entre el 20 i el 25% dels homes casats a Vilanova, un p\u00e8l per sobre dels nuvis pagesos i un p\u00e8l per sota dels mestres i oficials artesans, descomptats els boters que ja constitu\u00efen, ells sols, el quart col.lectiu laboral, i ben a prop dels tres primers.<\/p>\n

<\/a><\/a><\/a><\/a> Quina mena de repercussions sobre la vida i les psicologies col.lectives locals podia tenir aquest tr\u00e0nsit socio-laboral? Suggerir algunes respostes \u00e9s un dels objectius d\u2019aquestes ratlles, i una primera aproximaci\u00f3 passa per perfilar com era el treball a la Vilanova no cotonera. \u00c9s a dir, en quin espai de cultures laborals i de comportaments associats a aquestes emergiren, de cop i volta, mitja dotzena de f\u00e0briques que congregaven cadascuna alguns centenars de treballadors i que s\u2019equipaven amb tecnologies que estalviaven com ben poques aleshores les habilitats tradicionals del factor treball. Acceptant que el treball majorit\u00e0riament pag\u00e8s i els mestres i oficials dels petits tallers i botigues eren, pel predomini de formes de gesti\u00f3 notablement aut\u00f2nomes i per l\u2019atomitzaci\u00f3 \u201cempresarial\u201d, el contrapunt m\u00e9s irrefutable del treball fabril cotoner, he triat el m\u00f3n de la boteria vilanovina com a punt de partida de la comparaci\u00f3, menys antag\u00f2nic que els primers i potser per aix\u00f2 m\u00e9s exemplar. Una boteria que constitu\u00efa el m\u00e9s semblant a una ind\u00fastria manufacturera a la Vilanova del primer ter\u00e7 del segle XIX, no obstant la qual cosa moltes de les disputes que arrelaven i arrelarien en d\u2019altres sectors col.lectius i assalariats li foren relativament estranyes, almenys durant les d\u00e8cades d\u2019expansi\u00f3. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L\u2019ofici de fer b\u00f3tes de fusta, o pipes, es senyorej\u00e0 de la marina de Vilanova de la m\u00e0 de l\u2019exportaci\u00f3 local de vins i aiguardents. A principis del segle XIX Vilanova i la Geltr\u00fa ja figurava en el segon lloc de la relaci\u00f3 de ports catalans exportadors de vins i aiguardents segons volum, nom\u00e9s per darrera de Reus.[12]<\/a> Durant el trienni 1841-1843, un \u00fanic comerciant vilanov\u00ed, Francesc Font i Guasch, embarc\u00e0 a la platja de Vilanova una mitjana superior a les 10.000 pipes anuals de vi i aiguardent (aix\u00f2 s\u00ed: ell sol concentrava m\u00e9s del 50% de la contribuci\u00f3 local de comer\u00e7), alhora que hi desembarc\u00e0 molts dels materials imprescindibles per al funcionament d\u2019una boteria aut\u00f2ctona (fusta de castanyer i de roure, aros de ferro, taulons).[13]<\/a> Si tenim en compte que un boter destre i experimentat podia elaborar en una setmana dues b\u00f3tes de quatre c\u00e0rregues -o entre tres i quatre b\u00f3tes si aquestes eren d\u2019una o dues c\u00e0rregues-,[14]<\/a> no es fa dif\u00edcil imaginar la inversi\u00f3 de treball que xucl\u00e0 la boteria vilanovina de mitjan segle XIX. Segons una enquesta passada per l\u2019alcaldia la primavera de 1868, aleshores 399 homes i \u201cmuchachos\u201d<\/i> treballaven als tallers de boteria de Vilanova i la Geltr\u00fa, molt lluny dels m\u00e9s de 1.800 obrers i obreres del cot\u00f3 per\u00f2 ben a prop dels 429 \u201coperarios de varias industrias\u201d<\/i>.[15]<\/a> D\u2019aquest contingent boter, i per hipot\u00e8tica oposici\u00f3 amb el col.lectiu de treballadors i treballadores cotoneres, m\u2019interessen tres trets distintius, que insinuen, pel que fa a les relacions laborals del sector, una l\u00f2gica prou espec\u00edfica.<\/p>\n

<\/a><\/a>Primer: l\u2019ofici de boter era estrictament mascul\u00ed, molt majorit\u00e0riament adult[16]<\/a> i, sobretot, densament endog\u00e0mic. Dels 181 nuvis boters que he localitzat en els llibres de matrimonis del registre civil corresponents al per\u00edode 1847-1872, 144 (el 79,6%) havien nascut a Vilanova i la Geltr\u00fa, 5 a d\u2019altres municipis del Garraf, 14 als dos Penedesos, i 12 al Tarragon\u00e8s i a l\u2019Alt i al Baix Camp. \u00c9s a dir, nom\u00e9s 6 nuvis boters (el 3,4% del total) eren originaris de comarques sense tradici\u00f3 en la construcci\u00f3 de b\u00f3tes, i les dades suggereixen que els boters originaris de Vilanova i la Geltr\u00fa disposaven d\u2019una gran capacitat per \u201cllegar\u201d l\u2019ofici a parents i coneguts i per restringir-hi l\u2019entrada d\u2019aprenents i oficials foranis. Com que algunes de les partides matrimonials de la d\u00e8cada 1856-1865 inclogueren informaci\u00f3 sobre l\u2019ofici dels pares dels nuvis, he pogut refer els antecedents laboral-familiars d\u2019una vintena de nuvis boters: de cada dos, un era fill de pare boter.[17]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a>Aquesta endog\u00e0mia \u201cterritorial\u201d i \u201claboral-familiar\u201d cal vincular-la, al seu torn, amb una segona i doble caracter\u00edstica: l\u2019absoluta centralitat de les habilitats del factor treball en el sector, i la significativa fragmentaci\u00f3 i compet\u00e8ncia empresarial a la boteria vilanovina. D\u2019una banda, l\u2019elaboraci\u00f3 de les b\u00f3tes era un proc\u00e9s sovint capitalitzat de dalt a baix per l\u2019oficial boter, qui moldejava o \u201cfondava\u201d la pipa, la \u201cpicava\u201d amb aixa o ganiveta segons la mena de fusta, i l\u2019\u201carquejava\u201d amb c\u00e8rcols de fusta o de ferro tamb\u00e9 segons es tract\u00e9s de castanyer o de roure. La divisi\u00f3 del treball a l\u2019interior dels tallers era pr\u00e0cticament inexistent; als aprenents, mentre ho eren, els corresponien feines auxiliars de poca volada, que mai feien ombra a les atribucions decisives dels oficials; la remuneraci\u00f3, \u00f2bviament a preu fet, reflectia aquests marges d\u2019autonomia laboral dels boters m\u00e9s que no pas una pressi\u00f3 aclaparadora dels amos dels tallers o \u201cfabricantes de toneler\u00eda\u201d<\/i>. Autonomia i centralitat del factor treball que a la Vilanova de mitjan segle XIX eren refor\u00e7ades per l\u2019estructura \u201cempresarial\u201d del sector, farcit de petits i mitjans tallers i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, de l\u2019estira-i-arronsa entre \u201cfabricants\u201d per captar i\/o retenir un treball for\u00e7a qualificat en un context d\u2019expansi\u00f3 de la demanda de boteria. Encara el 1868, quan l\u2019emergent f\u00e0brica de b\u00f3tes i \u201cdep\u00f3sito de vinos para el embarque\u201d<\/i> de Sam\u00e0 i Companyia concentrava 143 dels 399 treballadors del ram, l\u2019altre quart de miler llarg de boters es repartia entre 33 \u201cf\u00e1bricas\u201d<\/i> o tallers. D\u2019aquests, els m\u00e9s importants -com el de Salvador Raldiris o el de Ventura Roig i Lluri- congregaven al voltant de la trentena de treballadors, per\u00f2 en la majoria de tallers la n\u00f2mina es podia comptar amb els dits de les dues mans.[18]<\/a> Certament, tots aquests petits tallers depenien dels enc\u00e0rrecs que els pogu\u00e9s fer una elit agro-comercial que tendia a la major cohesi\u00f3 per reducci\u00f3 i parentiu, de manera que sovint l\u2019amo del taller es trobava entre l\u2019espasa de les imposicions quasi monopol\u00edstiques d\u2019aquesta clientela i la paret de les expectatives salarials i laborals dels boters m\u00e9s h\u00e0bils o prestigiosos. Almenys durant les d\u00e8cades centrals del segle XIX, quan l\u2019expansi\u00f3 de la viticultura d\u2019exportaci\u00f3 port\u00e0 la boteria local al seu z\u00e8nit -i multiplic\u00e0 per entre dos i tres el col.lectiu boter d\u2019entresegles (36 mestres amb taller i 200 fadrins l\u2019\u00faltima d\u00e8cada del XVIII)-, aquesta fragmentaci\u00f3 \u201cempresarial\u201d jug\u00e0 relativament a favor dels oficials, capa\u00e7os d\u2019utilitzar la demanda creixent de les seves destreses, i la compet\u00e8ncia entre tallers, per a mantenir for\u00e7a \u201ctancat\u201d l\u2019ofici i fins per a fer el salt a la condici\u00f3 de boter per compte propi.[19]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a>I encara un tercer detall a prop\u00f2sit de la cultura laboral dels boters vilanovins, detall que permet copsar la seva estreta interrelaci\u00f3 amb les estrat\u00e8gies subsistencials de la Vilanova pagesa i menestral, de la Vilanova anyorada abans d\u2019hora per Pers i per Creus. A l\u2019igual que en d\u2019altres nuclis boters catalans que alhora eren \u00e0rees productores de vins i aiguardents, molts oficials boters vilanovins ho eren estacionalment, \u00e9s a dir, sobretot durant els mesos d\u2019hivern i sempre despr\u00e9s de la verema, quan la demanda d\u2019envasos era m\u00e9s important. Per contra, i durant l\u2019estiu -\u201ctoda vez que hay poca faena\u201d<\/i>-, molts d\u2019ells treballaven col.laborant amb familiars i\/o coneguts pagesos, mariners-pescadors o menestrals dels oficis tradicionals, i a les portes d\u2019octubre, \u201csiendo este mes el tiempo de la vendimia, muchos Federados<\/i> [oficials boters] est\u00e1n fuera de la localidad\u201d<\/i> [s\u2019ent\u00e9n que treballant al camp].[20]<\/a> Aquesta estacionalitat laboral, imposada alhora que complementada, em sembla doblement important: d\u2019una banda, perqu\u00e8 desmenteix la imatge d\u2019una manufactura assalariada del tot deslligada d\u2019altres formes socialment m\u00e9s complexes i \u201ctradicionals\u201d d\u2019aprofitament del treball vilat\u00e0 -sovint basades en la l\u00f2gica de la \u201cquasi-propietat\u201d, com era el cas de les rabasses i parceries pageses o de l\u2019\u201canar a la part\u201d de mariners i pescadors[21]<\/a>-; de l\u2019altra, perqu\u00e8 tal complementarietat no cal pensar-la estrictament en termes d\u2019estrat\u00e8gies d\u2019ingr\u00e9s i reproducci\u00f3 material, sin\u00f3 que devia tradu\u00efr-se d\u2019alguna manera en el terreny de les pol\u00edtiques i actituds col.lectives.<\/p>\n

<\/a>Aquest \u00faltim argument es pot il.lustrar amb un exemple concret, exemple que fa m\u00e9s entenedores les bondats socials que els joves redactors de Los misterios de Villanueva<\/i> atribu\u00efen a la vila pagesa, marinera i menestral i que m\u00e9s o menys expl\u00edcitament declaraven amena\u00e7ades per la industrialitzaci\u00f3 de les f\u00e0briques cotoneres. Ras i curt: per b\u00e9 que foren nombrosos els boters vilanovins que jugaren un paper d\u2019al\u00e7ada en la pol\u00edtica del radicalisme local des dels anys de la Revoluci\u00f3 Liberal i fins la Revoluci\u00f3 de Setembre de 1868, a penes hi ha not\u00edcia, durant aquests trenta anys llargs, d\u2019episodis rellevants de conflictivitat laboral en el sector, ni d\u2019un sindicalisme m\u00e9s o menys organitzat i actiu entre els treballadors de la boteria. Albert Virella ha refet les traject\u00f2ries de diversos boters que ocuparen la primera fila del liberalisme radical del poble menut vilat\u00e0 al llarg d\u2019aquestes tres d\u00e8cades; de sindicat o conflicte d\u2019ofici, en canvi, no n\u2019ha trobat cap.[22]<\/a><\/p>\n

2. Treball aut\u00f2cton i treball immigrant a la cotoneria vilanovina: la cara m\u00e9s fosca de Pedro el tejedor<\/i><\/b><\/p>\n

<\/a><\/a>Tenint en compte l\u2019abs\u00e8ncia de tradici\u00f3 t\u00e8xtil a Vilanova i la Geltr\u00fa, i la conjuntura de creixement de l\u2019economia agro-exportadora local de mitjan segle XIX, no \u00e9s cap not\u00edcia que la ind\u00fastria cotonera vilatana es desplegu\u00e9s amb la contribuci\u00f3 de treball immigrant. Nom\u00e9s cal donar un cop d\u2019ull a la Taula 4 per comprovar en quins termes respecte de l\u2019aportaci\u00f3 de treball d\u2019origen vilanov\u00ed, termes que contrasten amb els documentats per als boters. Dels 188 c\u00f2njuges masculins que declararen un ofici inequ\u00edvocament t\u00e8xtil (filador, teixidor, contramestre o majordom de f\u00e0brica, cardador…) en la seva partida de matrimoni vilanovina (1847-1872), \u201cnom\u00e9s\u201d la meitat (95 o el 50,5%) havien nascut a Vilanova i la Geltr\u00fa, ben lluny del 80% dels boters. Aquest percentatge es presta a lectures que poden semblar contradict\u00f2ries. D\u2019una banda, el 50% de treballadors del cot\u00f3 nascuts a la Vilanova dels anys vint, trenta i primers quaranta,[23]<\/a> quan la ind\u00fastria cotonera hi era del tot desconeguda o una novetat no exempta d\u2019exotisme (despr\u00e9s de 1839), parla clar i net de la capacitat de la nova manufactura per funcionar amb una majoria de treball ali\u00e8 familiarment i socialment al m\u00f3n del t\u00e8xtil, treball que tot just es form\u00e0 sobre la marxa, a mesura que obrien portes els sis vapors cotoners. Una impressi\u00f3 que \u00e9s refor\u00e7ada per la quasi trentena de c\u00f2njuges \u201ct\u00e8xtils\u201d (el 14,9% del total) que havien nascut a d\u2019altres municipis del Garraf, o als dos Penedesos, o a la comarca del Tarragon\u00e8s. En tots els casos es tractava de territoris que a penes figuraven en les estad\u00edstiques generals cotoneres de la d\u00e8cada 1840-1850, i cas d\u2019haver-s\u2019hi censat fusos de filar o telers, sempre en proporcions m\u00e9s que marginals (amb l\u2019\u00fanica i molt particular excepci\u00f3 de dos municipis de l\u2019alt Alt Pened\u00e8s: Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quint\u00ed de Mediona).[24]<\/a> Ara b\u00e9. Alhora, que m\u00e9s d\u2019un 28% dels nuvis \u201ct\u00e8xtils\u201d fossin originaris de comarques catalanes amb una ininterrompuda tradici\u00f3 cotonera almenys des de principis de segle, suggereix que el desplegament industrial vilanov\u00ed no podia prescindir de treball amb experi\u00e8ncia t\u00e8xtil i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, t\u00e8cnicament qualificat ja abans d\u2019accedir a les f\u00e0briques del Garraf. I no sembla gaire convincent l\u2019argument de la proximitat territorial per explicar, tamb\u00e9, aquesta immigraci\u00f3: la comarca del Bages aport\u00e0 tants c\u00f2njuges com les de l\u2019Anoia i el Baix Llobregat plegades, tot i el ve\u00efnatge d\u2019aquestes \u00faltimes amb el Garraf.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

TAULA 4:<\/b><\/p>\n

Lloc de naixement dels treballadors t\u00e8xtils* que es casaren a Vilanova i la Geltr\u00fa (1847-1850, 1856-1865 i 1869-1872)<\/b><\/td>\n<\/tr>\n

<\/td>\n1847-1850<\/b> %<\/td>\n1856-1860 %<\/b><\/td>\n1861-1865 %<\/b><\/td>\n1869-1872 %<\/b><\/td>\nTOTALS %<\/b><\/td>\n<\/tr>\n
\n

Tots els nuvis<\/b><\/p>\n

Treballadors t\u00e8xtils<\/b><\/td>\n

22<\/td>\n100,0<\/td>\n62<\/td>\n100,0<\/td>\n48<\/td>\n100,0<\/td>\n56<\/td>\n100,0<\/td>\n188<\/td>\n100,0<\/td>\n<\/tr>\n
1. Vilanova i la Geltr\u00fa<\/b><\/td>\n11<\/td>\n50,0<\/td>\n32<\/td>\n51,6<\/td>\n21<\/td>\n43,7<\/td>\n31<\/td>\n55,4<\/td>\n95<\/td>\n50,5<\/td>\n<\/tr>\n
2. Garraf (excepte Vil.-G.)<\/b><\/td>\n2<\/td>\n9,1<\/td>\n1<\/td>\n1,6<\/td>\n4<\/td>\n8,3<\/td>\n1<\/td>\n1,8<\/td>\n8<\/td>\n4,3<\/td>\n<\/tr>\n
3. Penedesos<\/b><\/td>\n2<\/td>\n9,1<\/td>\n1<\/td>\n1,6<\/td>\n1<\/td>\n2,1<\/td>\n1<\/td>\n1,8<\/td>\n5<\/td>\n2,6<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Alt Pened\u00e8s<\/b><\/td>\n(1)<\/td>\n<\/td>\n(1)<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(1)<\/td>\n<\/td>\n(3)<\/td>\n(1,6)<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Baix Pened\u00e8s<\/b><\/td>\n(1)<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(1)<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(2)<\/td>\n(1,1)<\/td>\n<\/tr>\n
4. Tarragon\u00e8s<\/b><\/td>\n2<\/td>\n9,1<\/td>\n2<\/td>\n3,2<\/td>\n8<\/td>\n16,6<\/td>\n3<\/td>\n5,4<\/td>\n15<\/td>\n8,0<\/td>\n<\/tr>\n
5. Reus-Valls-Montblanc<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n1,6<\/td>\n4<\/td>\n8,3<\/td>\n1<\/td>\n1,8<\/td>\n6<\/td>\n3,2<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Alt Camp<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(1)<\/td>\n<\/td>\n(2)<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(3)<\/td>\n(1,6)<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Baix Camp<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(2)<\/td>\n<\/td>\n(1)<\/td>\n<\/td>\n(3)<\/td>\n(1,6)<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 Conca de Barber\u00e0<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
6. Eix \u00abindustrial\u00bb central<\/b><\/td>\n3<\/td>\n13,6<\/td>\n16<\/td>\n25,8<\/td>\n7<\/td>\n14,6<\/td>\n13<\/td>\n23,2<\/td>\n39<\/td>\n20,7<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Anoia<\/b><\/td>\n(1)<\/td>\n<\/td>\n(4)<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(5)<\/td>\n(2,6)<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Bages<\/b><\/td>\n(2)<\/td>\n<\/td>\n(4)<\/td>\n<\/td>\n(4)<\/td>\n<\/td>\n(5)<\/td>\n<\/td>\n(15)<\/td>\n(8,0)<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Baix Llobregat<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(4)<\/td>\n<\/td>\n(1)<\/td>\n<\/td>\n(6)<\/td>\n<\/td>\n(11)<\/td>\n(5,8)<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 altres comarques**<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(4)<\/td>\n<\/td>\n(2)<\/td>\n<\/td>\n(2)<\/td>\n<\/td>\n(8)<\/td>\n(4,3)<\/td>\n<\/tr>\n
7. Barcelona\/Barcelon\u00e8s<\/b><\/td>\n1<\/td>\n4,5<\/td>\n3<\/td>\n4,8<\/td>\n2<\/td>\n4,2<\/td>\n2<\/td>\n3,6<\/td>\n8<\/td>\n4,3<\/td>\n<\/tr>\n
8. Regi\u00f3 Ebre-Priorat<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n1,6<\/td>\n1<\/td>\n2,1<\/td>\n1<\/td>\n1,8<\/td>\n3<\/td>\n1,6<\/td>\n<\/tr>\n
9. Plana de Lleida<\/b><\/td>\n1<\/td>\n4,5<\/td>\n1<\/td>\n1,6<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n2<\/td>\n1,1<\/td>\n<\/tr>\n
10. Pirineu de Lleida<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
11. Girona: litoral, plana…<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n1,6<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n1,8<\/td>\n2<\/td>\n1,1<\/td>\n<\/tr>\n
12. Fora de Catalunya<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n3<\/td>\n4,8<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n2<\/td>\n3,6<\/td>\n5<\/td>\n2,6<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Arag\u00f3<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(1)<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(2)<\/td>\n<\/td>\n(3)<\/td>\n(1,6)<\/td>\n<\/tr>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 altres<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(2)<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n(2)<\/td>\n(1,1)<\/td>\n<\/tr>\n
\n

* Inclou tots els nuvis que es declararen filadors, teixidors, majordoms de f\u00e0brica i contramestres, \u00abfabricantes\u00bb<\/i>, \u00aboperarios de f\u00e1brica\u00bb<\/i>, maquinistes i cardadors.<\/p>\n

** Bergued\u00e0, Maresme, Osona, Vall\u00e8s Occidental i Vall\u00e8s Oriental.<\/p>\n

FONT:<\/b><\/p>\n

Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir del buidatge d’AHCVG. Registre Civil. Matrimonis: llibres 2662 (1847-1850), 2663 (1856-1860), 2664 (1860-1865), 2665 (1865-1870) i 2666 (1870-1872).<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/a><\/a>Certament els llibres de matrimonis del registre civil constitueixen una font parcialment esbiaixada a l\u2019hora de radiografiar els or\u00edgens territorials dels treballadors cotoners de Vilanova i la Geltr\u00fa. Sobretot perqu\u00e8, en general, es tracta d\u2019una font que tendeix a sobreestimar el pes dels treballadors \u201caut\u00f2ctons\u201d. Enriqueta Camps ha documentat i explicat que el per\u00edode preferencial del cicle familiar en qu\u00e8 moltes fam\u00edlies treballadores decidien emigrar eren els anys de creixen\u00e7a dels primers fills -quan el balan\u00e7 entre ingressos i despeses amena\u00e7ava de ser m\u00e9s deficitari-,[25]<\/a> el que fa pensar que els treballadors cotoners ja casats que arribaren a Vilanova i la Geltr\u00fa durant les d\u00e8cades centrals del XIX no devien ser pocs, ni potser molts menys que els solters. De fet, d\u2019alguns dels forasters que es casaren a principis de la d\u00e8cada de 1870 s\u00e9 del cert que havien arribat a Vilanova a mitjan d\u00e8cada de 1850, aleshores nens o adolescents molt joves que acompanyaven els pares i les mares \u201ccotoners\/es\u201d. Un exemple. En el padr\u00f3 municipal elaborat l\u2019any 1873 -l\u2019\u00fanic de mitjan segle XIX que especifica el municipi de naixement de l\u2019empadronat o empadronada- he localitzat 15 bagencs que amb tota certesa treballaven al cot\u00f3 vilanov\u00ed (8 teixidors, 4 filadors i 3 contramestres). Molt significativament, 13 eren sallentins, un, manres\u00e0, i un altre de Castellnou de Bages. D\u2019aquests 15, 9 declararen haver arribat a Vilanova entre 1855 i 1859. Per\u00f2 d\u2019aquests 9 nom\u00e9s 4 tenien, l\u2019any 1873, 29 anys o menys, el que equivalia a haver arribat ben jove i solter a Vilanova. Dels altres 5, 4 tenien 40 anys o m\u00e9s el 1873, i l\u2019altre entre 30 i 39 anys, edats que fan pensar que probablement emigraren cap al Garraf despr\u00e9s de casats.[26]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a>En qualsevol cas, altres fonts confirmen les l\u00ednies mestres del perfil \u201cterritorial\u201d del primer treball mascul\u00ed cotoner a Vilanova i la Geltr\u00fa tal i com aquest es despr\u00e8n del registre de matrimonis de mitjan segle. \u00c9s a dir, un notable equilibri entre treballadors nascuts a Vilanova i treballadors immigrants i, alhora, una potencial divisi\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim col.lectiu entre immigrants procedents de comarques \u201ccotoneres\u201d i immigrants arribats de comarques sense -o amb escassa- tradici\u00f3 cotonera. Ho he pogut comprovar amb una breu incursi\u00f3 en el registre de naixements del registre civil vilanov\u00ed, que informava de l\u2019ofici i del municipi de naixement del pare del nascut o nascuda. He buidat un any i mig de partides de naixement, de juliol de 1862 a desembre de 1863, amb el prop\u00f2sit de capturar aquells treballadors t\u00e8xtils que, arribats ja casats a Vilanova durant la segona meitat dels cinquanta, s\u2019haguessin escapat dels censos de matrimonis. Els resultats, a grans trets, avalen la primera impressi\u00f3. Dels m\u00e9s de 800 pares que inscrigueren algun fill o filla al registre civil entre l\u2019estiu de 1862 i l\u2019hivern de 1863, 151 es poden vincular amb el treball cotoner. D\u2019aquests 151 descompto les categories m\u00e9s imprecises com ara \u201cjornalero\u201d<\/i> (41 casos), \u201coperario de f\u00e1brica\u201d<\/i> (7), \u201cpe\u00f3n de f\u00e1brica\u201d<\/i> (3) o \u201ccerrajero\/maquinista\u201d<\/i> (11), i conservo 89 treballadors inequ\u00edvocament cotoners, molt majorit\u00e0riament filadors (25 casos) i teixidors (52), per\u00f2 tamb\u00e9 contramestres, majordoms i altres encarregats de secci\u00f3 (12 casos). Bene\u00efnt les estad\u00edstiques matrimonials, dels 89 casos, 46 (el 51,7%) declararen ser fills de Vilanova i la Geltr\u00fa, contra 43 forasters. Els forasters nascuts en comarques ve\u00efnes amb m\u00ednims antecedents cotoners o b\u00e9 en el mateix Garraf tornaven a ser el 15% de tota la mostra: 13 casos (el 14,6%) repartits entre el Tarragon\u00e8s (8 casos), el Garraf (2), l\u2019Alt Pened\u00e8s (2)[27]<\/a> i el Baix Pened\u00e8s (1). I els forasters originaris de comarques \u201ccotoneres\u201d tornaven a voltar el 30% del total: 10 bagencs -altre cop 8 sallentins i 2 castellnouencs-, 7 baixllobregatencs, 6 berguedans, 2 barcelonins, 1 anoienc, 1 cerd\u00e0, 1 mataron\u00ed, i 1 de l\u2019Alt Camp, i una suma de 29 (o el 32,6%).[28]<\/a><\/p>\n

Ara b\u00e9, \u00bfquina mena d\u2019implicacions per a la vida vilatana podia tenir un flux migratori d\u2019aquesta envergadura i d\u2019aquestes caracter\u00edstiques? \u00bfI, m\u00e9s concretament, per a la cotoneria local? La naturalesa explosiva, tot i les bondats apreses al Garraf, del Pedro el tejedor<\/i> de Los misterios de Villanueva<\/i>, \u00bftamb\u00e9 arribava amb aquests contingents migratoris?<\/p>\n

<\/a><\/a><\/a> El 19 de desembre de 1855, i a requeriment del fiscal de la Comissi\u00f3 Militar de Barcelona, l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa retorn\u00e0 al comandant militar de Vilafranca del Pened\u00e8s, degudament anotada, una \u201crelaci\u00f3n de los individuos de la Clase de paisanos capturados en Villanueva y Geltr\u00fa la noche del 6 de Octubre \u00faltimo\u201d<\/i>. La relaci\u00f3 inclo\u00efa els noms d\u2019onze homes d\u2019entre 17 i 31 anys. En el marge dret de l\u2019original, i a continuaci\u00f3 de sis dels onze noms, l\u2019alcalde anot\u00e0: \u201cestos individuos ya fueron capturados en la noche del 30 de Junio \u00faltimo, pasando a disposici\u00f3n del Exmo. Capit\u00e1n General, y exceptuando las desavenencias habidas entre operarios y fabricantes, y exceptuando tambi\u00e9n la ocurrencia por la que son procesados, no consta en esta Alcald\u00eda nada en contra de sus respectivas conductas moral, civil y pol\u00edtica\u201d<\/i>.[29]<\/a> Val a dir que els \u201cexceptuandos\u201d<\/i> no eren poca cosa. La matinada del dissabte 30 de juny al diumenge 1 de juliol havia estat la vig\u00edlia de l\u2019inici de la vaga general obrera que, per primera vegada, pretenia paralitzar de dalt a baix la ind\u00fastria catalana. De l\u2019episodi del 6 d\u2019octubre sabem amb certesa el que el governador militar de Barcelona escrigu\u00e9 en la seva primera petici\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 a l\u2019alcalde: \u201clos estoy procesando<\/i> [als onze detinguts] por disparos de tiros a los operarios de Sitges la noche del 6 de Octubre \u00faltimo\u201d<\/i>.[30]<\/a> Dels sis individus que carregaven amb aquest curr\u00edculum<\/i>, cinc havien treballat com a teixidors a la f\u00e0brica de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d -o f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d- abans de la seva detenci\u00f3 a finals de juny. Eren Marc Bartomeu, Andreu Guadayol, Antoni Subirana, Jaume Fuster i Joan Rossell. Els tres primers havien nascut a Balsareny; els altres dos, a Sallent.[31]<\/a><\/p>\n

<\/a>Els altres cinc individus detinguts el 6 d\u2019octubre i dels quals la fiscalia militar tamb\u00e9 demanava informaci\u00f3 responien a un perfil un p\u00e8l diferent. D\u2019entrada eren for\u00e7a m\u00e9s joves que els teixidors bagencs: entre 17 i 25 anys, contra els 24-31 anys dels cinc bagencs. Alhora, cap d\u2019aquests cinc m\u00e9s joves havia estat detingut la nit del 30 de juny a l\u20191 de juliol, el que convida a suposa\u2019ls-hi una menor implicaci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 a Vilanova de la vaga general obrera de la primera setmana de juliol. I, last but not least<\/i>, tots presentaven uns or\u00edgens territorials escassament \u201ccotoners\u201d: 2 havien nascut a Vilanova i la Geltr\u00fa, 1 a Sitges, 1 a Creixell, i 1 a Vilafranca del Pened\u00e8s. Com als teixidors arribats de l\u2019alt Llobregat, per\u00f2, tamb\u00e9 se\u2019ls acusava d\u2019haver atacat a trets \u201ca los operarios de Sitges\u201d<\/i>.[32]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a><\/a> L\u2019episodi de la nit del 6 d\u2019octubre de 1855 a Vilanova i la Geltr\u00fa, tot i la poca precisi\u00f3 de les fonts, sembla haver estat un enfrontament entre treballadors de la cotoneria local: d\u2019una banda, un grup armat integrat per repressaliats de la vaga general de l\u2019estiu -que havien perdut la feina- i d\u2019altres treballadors que els feien costat; de l\u2019altra, un contingent de treballadors novells que, probablement per omplir els buits dels repressaliats i acomiadats, havien estat reclutats majorit\u00e0riament a la ve\u00efna Sitges, on funcionava un \u00fanic vapor de filats i teixits de cot\u00f3 des de finals de la d\u00e8cada dels quaranta.[33]<\/a> Que les coses devien anar m\u00e9s o menys aix\u00ed ho suggereix la carta que el governador civil de Barcelona, Ignasi Llasera, adre\u00e7\u00e0 a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa l\u201911 d\u2019octubre, carta en qu\u00e8 li confirmava la recepci\u00f3 \u201cde su atento oficio de fecha 7 del actual respecto a lo ocurrido entre algunos obreros que de pocos d\u00edas trabajaban en las f\u00e1bricas de esa Villa, los cu\u00e1les fueron reprendidos por un numeroso grupo que los esperaba en adem\u00e1n hostil\u201d<\/i>.[34]<\/a> I tamb\u00e9 la sol.licitud d\u2019informaci\u00f3 personal enviada per la fiscalia militar a 12 de desembre, que a m\u00e9s d\u2019esmentar els \u201cdisparos de tiros a los operarios de Sitges\u201d<\/i>, afegia que \u201clos que parecen ser de otras poblaciones<\/i> [dels onze detinguts i processats] hace bastante tiempo han estado avecindados en dicha Villanueva\u201d<\/i>.[35]<\/a> \u00c9s a dir, una violenta topada entre treballadors sindicalment actius, encap\u00e7alats per teixidors arribats al Garraf des del cor de la Catalunya cotonera, i treballadors reclutats -al mateix Garraf- precisament pel fet de semblar menys conflictius als ulls dels fabricants, i per aix\u00f2 tractats d\u2019esquirols pels primers.<\/p>\n

El que succe\u00ed a la cotoneria vilanovina durant l\u2019any 1855, tot just quan el sector feia un salt endavant amb l\u2019arrencada de tres noves f\u00e0briques, exemplifica al meu entendre les contradiccions reals entre teixidors immigrants amb l\u2019aire del Pedro de Los misterios de Villanueva<\/i> i les expectatives laborals i socials d\u2019una ind\u00fastria nova de trinca, altament capital-intensiva, i establerta en una vila i comarca tan acostumades a les b\u00f3tes de vi i aiguardent com poc fetes al trafeguejar d\u2019un teler manual. Perqu\u00e8 l\u2019atac del 6 d\u2019octubre i les posteriors detencions i acusacions nom\u00e9s foren el punt d\u2019arribada d\u2019una cadena d\u2019episodis que s\u2019havia iniciat, com a m\u00ednim, mig any abans, la cronologia de la qual podria ser la seg\u00fcent.<\/p>\n

<\/a><\/a><\/a> El 23 de mar\u00e7 de 1855, en el context d\u2019impuls a la pol\u00edtica de convenis col.lectius que havia portat la vict\u00f2ria \u201cprogressista\u201d de l\u2019any anterior (pol\u00edtica inaugurada pels teixidors mec\u00e0nics barcelonins el novembre de 1854)[36]<\/a>, uns \u201cComisionados de los SS. Tejedores\u201d<\/i> de Vilanova i la Geltr\u00fa presentaren, amb la mediaci\u00f3 de l\u2019alcalde, una tarifa de preus del treball a les direccions de les tres cotoneries locals que aleshores funcionaven a ple rendiment (\u201cRambla\u201d, Ferrer i Amig\u00f3). La tarifa rebaixava \u201cmedio real por pieza\u201d<\/i> respecte de la signada a Barcelona el 4 de novembre \u00faltim, per\u00f2 era exactament id\u00e8ntica a la que els fabricants i els teixidors mec\u00e0nics de Sallent havien pactat, tamb\u00e9 a Barcelona, el 10 de mar\u00e7, tot just feia dues setmanes. Els fabricants vilanovins la rebutjaren titllant-la d\u2019abusiva, argumentant que el seu diferencial per pe\u00e7a amb Barcelona era \u201ca lo menos de 2 reales\u201d<\/i>, i ironitzant que els comissionats dels teixidors s\u2019haguessin \u201capoyado solamente en que en Sellent, cuyas f\u00e1bricas son movidas por agua, la hab\u00edan admitido\u201d<\/i>. El 16 d\u2019abril les tres empreses cotoneres comunicaren a l\u2019alcaldia que no acceptaven la tarifa dels teixidors, i menys encara \u201cel variar en lo m\u00e1s m\u00ednimo el n\u00famero de hilos que de muchos a\u00f1os<\/i> [?] a esta parte cuentan nuestros tejidos\u201d<\/i>, una altra de les opcions que els representants obrers havien introdu\u00eft per encarir i unificar el preu del treball.[37]<\/a> Reveladorament, quan a principis de maig l\u2019alcalde d\u2019Igualada s\u2019adre\u00e7\u00e0 per correu al de Vilanova demanant-li \u201cuna tarifa de los precios<\/i> [de la m\u00e0 d\u2019obra] que rigen en esa poblaci\u00f3n\u201d<\/i> -quan a Igualada una vaga dels teixidors pretenia for\u00e7ar els fabricants a negociar-ne una de tarifa-, la petici\u00f3 no pogu\u00e9 ser atesa.[38]<\/a> A Vilanova i la Geltr\u00fa no s\u2019havia signat cap conveni col.lectiu cotoner, ni cap tarifa mancomunada de preus del treball.<\/p>\n

<\/a><\/a><\/a> No sembla pas fora de lloc imaginar que el desacord entre teixidors i fabricants de la primavera de 1855 prepar\u00e9s el terreny per a una vig\u00edlia de la vaga general catalana for\u00e7a tensa. La negativa dels fabricants degu\u00e9 encendre els \u00e0nims dels teixidors m\u00e9s bel.ligerants, significativament els arribats de l\u2019alt Llobregat i alhora els millor informats dels convenis col.lectius firmats en d\u2019altres municipis catalans. De la vaga general encetada el 2 de juliol de 1855 sabem que a Vilanova es perllong\u00e0 fins el dia 9, que les f\u00e0briques cotoneres foren pr\u00e0cticament paralitzades i, tamb\u00e9 segons el Diario<\/i> local, que tot plegat no desemboc\u00e0 en cap aldarull d\u2019import\u00e0ncia.[39]<\/a> Potser perqu\u00e8 teixidors com els esmentats Bartomeu, Guadayol, Subirana, Fuster i Rossell havien estat preventivament detinguts, \u201cpor disposici\u00f3n del Excmo. Sr. Capit\u00e1n General\u201d<\/i>, la nit del 30 de juny.[40]<\/a> I potser tamb\u00e9 per les demostracions de for\u00e7a que aquella mateixa setmana f\u00e9u la Mil\u00edcia Nacional local, cos en el qual els emergents fabricants cotoners havien pres posicions: la tarda del 6 de juliol, milicians \u201cal mando del Sr. Comandante de batall\u00f3n D. Jos\u00e9 Ferrer y Vidal\u201d<\/i> sortiren cap a Sitges a petici\u00f3 de l\u2019ajuntament ve\u00ed, que \u201creclama ausilio per verse la poblaci\u00f3n amenazada de algunos disturbios\u201d<\/i> -molt probablement relacionats amb la vaga general obrera-; mentrestant, \u201cqued\u00f3<\/i> […] un refuerzo de 80 hombres en el Principal para lo que pudiera ocurrir\u201d<\/i>.[41]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a><\/a><\/a> De la convicci\u00f3 i fermesa patronals per foragitar de Vilanova i la Geltr\u00fa determinades pr\u00e0ctiques obreres -sindicals, per b\u00e9 que en un sentit molt ampli-, i amb elles aquells treballadors que les havien arrossegat amb les seves destreses cotoneres, en d\u00f3na fe l\u2019estira-i-arronsa a tres bandes que tingu\u00e9 lloc durant el mes de setembre de 1855 i fins l\u2019episodi violent del 6 d\u2019octubre. Joan Domingo, de l\u2019encara viva \u201cSociedad de Tejedores de Villanueva y Geltr\u00fa\u201d<\/i>, inform\u00e0 el governador civil i l\u2019alcalde del pas que f\u00e9u el sindicat a principis de setembre: \u201c…previo el permiso de la misma Autoridad celebr\u00f3 la clase obrera una reuni\u00f3n p\u00fablica que fu\u00e9 presidida por los Dependientes de la misma, y en ella se resolvi\u00f3 nombrar una comisi\u00f3n que de la manera m\u00e1s cort\u00e9s se presentara al Director de la F\u00e1brica \u201cJos\u00e9 Ferrer y Compa\u00f1\u00eda\u201d para pedirle que tuviera a bien dar trabajo a los tejedores Jayme Fuster, Antonio Subirana, Jos\u00e9 Vidal, Marcos Bartomeu, Pedro Ruvira, Sebasti\u00e1n Riera y Juan Rosell, quienes antes de ser presos trabajaban en la misma f\u00e1brica.\u201d<\/i>[42]<\/a> \u00c9s a dir, quatre dels cinc teixidors bagencs, que pel to de l\u2019escrit no sembla haguessin topat directament amb el mateix Ferrer i Vidal quan l\u2019episodi de finals de juny que els havia dut a la pres\u00f3. La primera resposta de Josep Ferrer i Vidal a la sol.licitud de la comissi\u00f3 teixidora fou al.legar raons productives (\u201cpor no producir nuestra hilatura hilo suficiente para todos nuestros telares\u201d<\/i>) per a no (re)admetre teixidors. Aleshores la contraoferta del sindicat deix\u00e0 sense arguments Ferrer i Vidal, tamb\u00e9 perqu\u00e8 expressava tota una cultura d\u2019acci\u00f3 col.lectiva obrera, sovint substitutiva del sindicalisme formal, que sabem no es bast\u00ed en quatre dies, sin\u00f3 que feia d\u00e8cades que es covava en els tallers i les f\u00e0briques de teixits a m\u00e0 de Barcelona o de les vores del Llobregat: \u201c…acordaron sus compa\u00f1eros de f\u00e1brica<\/i> [dels teixidors alliberats] dejar de<\/i> ocupar sus telares por turno, para que los ocupasen sucesivamente los indicados tejedores, conciliando as\u00ed la causa que impide al Sr. Ferrer el darles trabajo con la posici\u00f3n de los trabajadores. No quiso acceder el Sr. Ferrer a esta proposici\u00f3n de avenencia; ni tampoco a la de dejar de trabajar unos cuantos d\u00edas los tejedores actualmente ocupados para dar tiempo a los hiladores de hacer acopio de hilo, pues que en esto se funda la negativa del Sr. Ferrer.\u201d<\/i>[43]<\/a> Ni la mediaci\u00f3 del governador civil legitimant algunes de les solucions proposades pels comissionats obrers -i impl\u00edcitament als mateixos teixidors alliberats sense c\u00e0rrecs-, ni la readmissi\u00f3 d\u2019altres alliberats per part d\u2019altres fabricants, f\u00e9u canviar de parer Ferrer i Vidal.[44]<\/a> Les raons de fons de la seva negativa les expos\u00e0 en una nota adre\u00e7ada al govern civil, una nota que simbolitza la perplexitat amb qu\u00e8 els empresaris cotoners vilanovins acolliren les tradicions de negociaci\u00f3 col.lectiva que portaven a l\u2019equipatge els teixidors i filadors amb m\u00e9s experi\u00e8ncia fabril -pr\u00f2pia o heretada-, molt sovint immigrants. Perplexitat que, a la manera de la crema del Vapor Bonaplata en l\u2019imaginari dels autors de Los misterios de Villanueva<\/i>, altres episodis foranis -cas de l\u2019assassinat de Josep Sol i Padr\u00eds, director del Vapor Vell de Sants, el primer dia de la vaga general de l\u2019\u00faltim juliol- feien, si cal, m\u00e9s aspra, defensiva i intransigent: \u201cCuando en 1\u00ba de Setiembre \u00faltimo dije a los operarios que volvieron de Barcelona, donde estaban presos, que la falta de hilo nos imped\u00eda darles trabajo, era realmente as\u00ed.<\/i> […] Pero mi proceder siempre franco y leal me obliga a ser m\u00e1s espl\u00edcito: principal interesado y \u00fanico socio director de la sociedad de Jos\u00e9 Ferrer y Compa\u00f1\u00eda, no creo hoy conveniente de ning\u00fan modo la entrada en esta f\u00e1brica de los individuos mencionados. Tengo para ello motivos tan ciertos y tan poderosos como dif\u00edciles de esponer, y espero que la autoridad superior de la provincia, en su reconocida rectitud e ilustraci\u00f3n, conceder\u00e1 al amigo y compa\u00f1ero en la Junta de Aranceles de D. Jos\u00e9 Sol y Padr\u00eds, el derecho de tomar dentro de su casa las medidas que crea m\u00e1s convenientes a su tranquilidad y a su seguridad personal.\u201d<\/i> \u201cMedidas\u201d<\/i> que inclo\u00efen \u201cno saber de boca de los directores de sociedades\u201d<\/i> -o sindicats- demandes concretes, \u201cdirectores que no debo escuchar por no ser trabajadores de nuestra f\u00e1brica, y porque ni las leyes ni los bandos vigentes me dicen que deba reconocer en ellos autoridad ni representaci\u00f3n alguna\u201d<\/i>.[45]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a><\/a><\/a> El revifar, a la Vilanova de 1855, de la cara m\u00e9s conflictiva i fosca de Pedro el tejedor<\/i>, tenia tan a veure amb les cultures laborals i sindicals importades de la m\u00e0 dels treballadors immigrants, com amb els molts recels dels fabricants vilanovins per acceptar, almenys, de negociar-hi. Despr\u00e9s de la rotunda negativa de Ferrer i Vidal a atendre m\u00e9s demandes col.lectives, els teixidors no readmessos i altres treballadors sindicats feren un gest de for\u00e7a. Les cr\u00f2niques del Diario<\/i> local revelen que l\u2019atac del 6 d\u2019octubre tingu\u00e9 lloc \u201cen el barrio de la Marina\u201d<\/i> -on nom\u00e9s hi havia una f\u00e0brica cotonera: la de Ferrer i Vidal-, i que entre la quinzena inicial de detinguts es comptaven \u201calgunos de los que poco hace regresaron de Barcelona despu\u00e9s de alg\u00fan tiempo de detenci\u00f3n en los fuertes de aquella capital\u201d<\/i>.[46]<\/a> Alhora, les evid\u00e8ncies de la mena de fractures que s\u2019estaven produ\u00efnt a l\u2019interior de la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d, fonamentalment per la pol\u00edtica de nous reclutaments de Ferrer, tampoc s\u00f3n menors: en una data indeterminada del mateix 1855, dues teixidores de la f\u00e0brica arribaren a les mans \u201csin otro motivo que el no pertenecer<\/i> [una de les dues] a la sociedad de tejedores\u201d<\/i>, i el marit teixidor de la no sindicada fou portat a judici per la societat d\u2019ofici, acusat d\u2019agredir la rival de l\u2019esposa[47]<\/a>; cap a finals d\u2019any, i a mesura que Ferrer i Vidal completava la seva ampliaci\u00f3 i renovaci\u00f3 de personal, corria de nou el rumor d\u2019un \u201cconflicto proyectado por obreros descontentos que se proponen alejar en parte o en todo de los talleres a las mujeres que ah\u00ed trabajan\u201d<\/i>[48]<\/a>. Indiscutiblement Ferrer i Vidal maldava per treure\u2019s de sobre els teixidors amb m\u00e9s expectatives i menys docilitat, que semblava substituir, sobretot, per dones. Una estrat\u00e8gia que en alguns casos concrets anava una mica m\u00e9s enll\u00e0, implicant el conjunt de l\u2019empresariat local en l\u2019elaboraci\u00f3 de llistes negres, manera d\u2019expulsar del Garraf teixidors com els bagencs que ja coneixem: \u201cHabi\u00e9ndoseme presentado Jaime Fuster y Antonio Subirana, haci\u00e9ndome presente que lo mismo a ellos que a otros individuos de la clase obrera no s\u00f3lo no se les permite trabajar en las f\u00e1bricas de esa poblaci\u00f3n sino que se les obliga a salir de ella sin justo motivo ni raz\u00f3n…\u201d<\/i>[49]<\/a><\/p>\n

3. F\u00e0brica, fam\u00edlia i tradici\u00f3 cotonera: de l\u2019alt Llobregat al Garraf<\/b><\/p>\n

Vista l\u2019agitada vida de la cotoneria vilanovina durant el Bienni Progressista (1854-1856), que en molts sentits semblava donar la ra\u00f3 al crit d\u2019alerta llan\u00e7at per la direcci\u00f3 del Diario<\/i> a principis d\u2019aquella mateixa d\u00e8cada, la pregunta que cal respondre cau pel seu propi pes: \u00bfper qu\u00e8 en una vila \u201cpl\u00e0cidament\u201d pagesa i menestral com la Vilanova d\u2019aleshores els nous fabricants cotoners reclutaren treballadors immigrants acostumats al protagonisme fabril i a l\u2019acci\u00f3 col.lectiva, enlloc d\u2019aprofitar m\u00e9s a fons les \u201cbondats\u201d del treball local menys qualificat? Segons com es miri, per\u00f2, es tracta d\u2019un fals dilema, perqu\u00e8 ambdues opcions no resultaven for\u00e7osament incompatibles, i fins podien complementar-se raonablement. En conseq\u00fc\u00e8ncia l\u2019interrogant exigeix una resposta m\u00faltiple, a tres o quatre bandes, una resposta que contempli els marges de maniobra i les percepcions del problema en qu\u00e8 es mogueren els fabricants i els diversos col.lectius de treballadors i treballadores a mesura que s\u2019al\u00e7ava i es consolidava la ind\u00fastria vilanovina.<\/p>\n

<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a> La primera resposta -parcial, si es vol- t\u00e9 a veure, d\u2019entrada, amb la correlaci\u00f3 entre tecnologia i treball. Si \u00e9s ben cert que l\u2019aposta de la cotoneria vilanovina per la tecnologia m\u00e9s capital-intensiva del moment -les m\u00e0quines de filar anomenades \u201cselfactines\u201d i els telers mec\u00e0nics, per exemple- estalviava quantitat i qualitat del treball de filadors\/es i teixidors\/es,[50]<\/a> tamb\u00e9 ho \u00e9s que feia m\u00e9s imprescindible l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un cos d\u2019encarregats i d\u2019obrers directius familiaritzats amb el m\u00f3n del cot\u00f3 i les seves tecnologies, homes capa\u00e7os de \u201cmuntar\u201d un teler o de modificar el numerotatge d\u2019un fil, alhora que d\u2019instruir i supervisar el treball menys estrat\u00e8gic i qualificat. Sobre la condici\u00f3 capdavantera de la cotoneria de Vilanova i la Geltr\u00fa pel que fa al canvi t\u00e8cnic, les comparacions resulten concloents. Despr\u00e9s d\u2019una breu arrencada amb m\u00e0quines de filar mule-jennies<\/i>, menys productives i for\u00e7a m\u00e9s treball-intensives que les selfactines, les filatures de les f\u00e0briques vilanovines esdevingueren un territori exclusiu de les noves filadores arribades d\u2019Anglaterra (incloses algunes m\u00e0quines \u201ccont\u00ednues\u201d). La f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d comen\u00e7\u00e0 a substituir les seves mule-jennies<\/i> per selfactines l\u2019any 1853, i entre aquesta data i 1859 modernitz\u00e0 de dalt a baix la seva filatura, amb 11 selfactines de m\u00e9s de 400 fusos i 8 cont\u00ednues de 250 fusos (totes comprades a constructors brit\u00e0nics).[51]<\/a> Tamb\u00e9 la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d, que havia engegat amb mule-jennies<\/i> l\u2019any 1849, no tenia, l\u2019estiu de 1854, \u201cotro sistema de m\u00e1quinas de hilar que el llamado Selfacting\u201d<\/i>.[52]<\/a> L\u2019arrencada de \u201cFranc\u00ed, Guardiola i Companyia\u201d (1853), \u201cSantacana, Sadurn\u00ed i Companyia\u201d (1854-1855), i \u201cRafecas, Puig, Marqu\u00e8s i Companyia\u201d (1855), es f\u00e9u de ple amb selfactines, de tal manera que l\u2019any 1856, quan a la filatura cotonera de Barcelona i voltants nom\u00e9s una de cada cinc m\u00e0quines tipus mule<\/i> eren selfactines -i la resta mule-jennies<\/i>-, a Vilanova i la Geltr\u00fa a penes quedaven rastres de les pioneres filadores mec\u00e0niques.[53]<\/a> Respecte dels telers, tres quarts del mateix. Si a la Vilanova del 1850, dels 406 telers censats 359 eren mec\u00e0nics i 47 manuals -aquests instal.lats en algun taller auxiliar de les f\u00e0briques-, el total cotoner catal\u00e0 en n\u00fameros rodons era de 24.000 telers manuals i \u201cnom\u00e9s\u201d 5.500 telers mec\u00e0nics. Una d\u00e8cada m\u00e9s tard, l\u2019any 1861, el tissatge vilanov\u00ed era exclusivament mec\u00e0nic (1.070 telers mec\u00e0nics i 14 de manuals), mentre que en el conjunt catal\u00e0 els telers mec\u00e0nics havien crescut fins a 8.888 per\u00f2 els manuals encara sumaven m\u00e9s de 12.000.[54]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a>Al Garraf del segon ter\u00e7 del segle XIX, de capitals per finan\u00e7ar aquest estol de nova maquin\u00e0ria cotonera no en mancaven, per\u00f2 el capital hum\u00e0 per fer-la anar des del primer dia -i amb ella tota la f\u00e0brica- hi resultava for\u00e7a m\u00e9s esc\u00e0s, per no dir inexistent. Des que la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d de Josep Ferrer i Vidal obr\u00ed les seves portes, l\u2019any 1849, i durant tota la d\u00e8cada seg\u00fcent, el \u201cdirector de tejidos\u201d<\/i> de l\u2019establiment -o primer encarregat a peu de f\u00e0brica de la secci\u00f3 de tissatge- fou Joan Solsona i Sala, nascut a Balsareny l\u2019any 1814. Solsona no s\u2019instal.l\u00e0 sol al barri de la marina de Vilanova i la Geltr\u00fa. Entre la n\u00f2mina de contramestres de teixits de la f\u00e0brica (1855-1859) he pogut identificar tres germans, probables parents per\u00f2 no fills de Joan Solsona: Isidre, Ramon i Josep Solsona i Vit\u00f3, nascuts a Balsareny i\/o al ve\u00ed Castellnou de Bages segons una o altra font. Una segona nissaga familiar entre els contramestres o \u201csegundos de tejidos\u201d<\/i> eren els Busquets, de Sallent. El mar\u00e7 de 1859 el cens obrer demanat per l\u2019alcaldia inclo\u00efa dos Pere[s] Busquets (\u201cprimero\u201d<\/i> i \u201csegundo\u201d<\/i>) amb un mateix domicili (\u00bfgermans? \u00bfpare i fill?), i un tal Pere Busquets i Canudas, nascut a Sallent l\u2019any 1833. Els vincles entre els tres semblen obvis, i amb els Solsona de Balsareny, m\u00e9s que hipot\u00e8tics, per raons d\u2019origen territorial i perqu\u00e8 Solsona i Sala devia tenir alguna cosa a dir a l\u2019hora de la selecci\u00f3 dels seus \u201csegons\u201d. Un set\u00e8 contramestre de teixits, Josep Gonfaus i Mart\u00ednez, corrobora la capacitat de control dels Solsona: segons el padr\u00f3 municipal del 1857, Gonfaus era casat amb Tomassa Solsona i Sala, i no es mouria d\u2019entre els \u201csegundos de tejidos\u201d<\/i> de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d durant la segona meitat dels anys cinquanta. Dels 10 contramestres de teixits que comandaven les quadres de telers de la f\u00e0brica l\u2019any 1859, un m\u00ednim de 7 semblen haver baixat al Garraf des de la subcomarca de Balsareny i Sallent.*<\/a> [55]<\/a><\/p>\n

<\/a>L\u2019ascend\u00e8ncia fabril d\u2019aquests grups familiars arribats de la Catalunya central i \u201ccotonera\u201d no era, estrictament, el resultat de les seves destreses t\u00e8cniques i del fet de capitalitzar les categories directives i supervisores a peu de f\u00e0brica. Es fundava, tamb\u00e9 i molt significativament, en la ben coneguda tend\u00e8ncia a col.locar familiars, coneguts o recomanats en les mateixes feines que els corresponia tutelar, i tot fa pensar que confiant-los sovint les m\u00e0quines i les brigades de treball m\u00e9s estrat\u00e8giques. Joan Creus i Alsina fou teixidor a la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d almenys des de 1855. Casat amb una tal Dolors Solsona, l\u2019any 1857 -amb 42 anys- residia al Cam\u00ed Gran, 3, el cap d\u2019una fam\u00edlia que inclo\u00efa quatre fills i dues filles. La filla gran, Pepita Creus i Solsona, de 14 anys, havia de ser la Josepa Creus que en la n\u00f2mina fabril de 1859 figurava com a \u201ctejedora\u201d<\/i> domiciliada al Cam\u00ed Gran, 4, i la mateixa Josepa Creus que continuava a la f\u00e0brica durant el bienni 1862-1863, de qui sabem que havia nascut a Balsareny. Alhora, els seus germans Joan i Josep, un i tres anys m\u00e9s petits, devien ser els Joan i Josep Creus censats el 1859 entre els \u201ctejedores\u201d<\/i>, als quals tamb\u00e9 s\u2019atribu\u00ed l\u2019adre\u00e7a del Cam\u00ed Gran, 4. Aix\u00ed les coses, sembla indiscutible que els Creus Solsona havien arribat a Vilanova i a la f\u00e0brica de Ferrer i Vidal de la m\u00e0 dels seus parents i convilatans que hi exercien de majordoms i contramestres del tissatge.[56]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a><\/a> Si fa no fa com succe\u00ed amb els sallentins i sallentines que ho feren de la m\u00e0 dels Busquets, l\u2019altre llinatge de contramestres dels teixits. El mar\u00e7 de 1859 entre les extenses n\u00f2mines de \u201ctejedores\u201d<\/i> i \u201ctejedoras\u201d<\/i> de la f\u00e0brica s\u2019anotaven m\u00e9s Busquets: Joan, Josepa i Maria compartien adre\u00e7a amb els Peres \u201cprimer\u201d i \u201csegon\u201d, al carrer de Soler, 16; Agn\u00e8s Busquets la compartia amb el tamb\u00e9 encarregat als telers Pere Busquets i Canudas (Soler, 12). Gaireb\u00e9 quatre anys m\u00e9s tard retrobem Agn\u00e8s acompanyada d\u2019altres Busquets i Canudas. Josep, germ\u00e0 m\u00e9s gran i teixidor, havia arribat a Vilanova l\u2019any 1860, i amb ell ho havia fet Rosa Busquets i Canudas, \u201ctejedora\u201d<\/i>. Josep Busquets i Canudas no trig\u00e0 a casar-se: ho f\u00e9u l\u2019any 1863, a l\u2019edat de 31 anys, amb Francesca Verg\u00e9s i Ball\u00fas, sallentina que tamb\u00e9 s\u2019estava a la f\u00e0brica de Ferrer i Vidal.[57]<\/a> Ella i la seva germana Ant\u00f2nia hi feien de teixidores aquell mateix any (a m\u00e9s d\u2019un Josep Verg\u00e9s, teixidor, que deia haver nascut a Berga). De Ball\u00fas arribats de l\u2019alt Llobregat n\u2019hi havia d\u2019altres: Ramon Batllia i Ball\u00fas i la seva probable germana Eul\u00e0lia Batllia, nascuts a Gironella i Sallent respectivament, s\u2019estaven al carrer de Soler, 16, i a les mateixes quadres de telers que les germanes Verg\u00e9s i Ball\u00fas. Tamb\u00e9 he pogut saber que un tal Antoni Verg\u00e9s i Po\u00efgas, de Sallent i teixidor de la mateixa f\u00e0brica entre 1859 i 1863, era casat amb una Josepa Busquets i Canudas almenys des de 1857.[58]<\/a> La xarxa familiar i de patronatge dels Busquets no s\u2019aturava aqu\u00ed. Abans de 1859 haurien arribat a Vilanova els sallentins Agustina Busquets -\u00bfi Canudas?- i el seu marit Francesc Demestre, acompanyats dels seus fills i filles. A la n\u00f2mina laboral de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d d\u2019aquell any hi apareixen Francesc Demestre, teixidor, i Ant\u00f2nia, Josep, Oleguer, Pere (tots entre els \u201ctejedores[as]\u201d<\/i>), i Joan Demestre (aquest, ajudant de filador). Tots domiciliats al carrer de Soler, n\u00famero 8. En un llistat fabril de 1862-1863 els retrobem un per un, amb l\u2019afegit de Teresa Demestre, tamb\u00e9 natural de Sallent. A m\u00e9s, he localitzat les partides de matrimoni d\u2019un tal Pere Demestre i Busquets i del seu germ\u00e0 Joan: fills, ambd\u00f3s, de Francesc i Agustina, i nascuts a Sallent, el primer es declar\u00e0 al casar-se (1861) teixidor, i el segon, m\u00e9s jove, filador.[59]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a> La teranyina de bagencs i bagenques a la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d, teixida pels obrers encarregats durant la d\u00e8cada de 1850, s\u2019endevina, al creuar informacions distintes i per aix\u00f2 complement\u00e0ries, de m\u00e9s abast del que pot insinuar una \u00fanica font. Fora de les connexions familiars, les coneixences i els vincles forjats a l\u2019alt Llobregat tamb\u00e9 es projectaren cap al Garraf cotoner. Sortits de Balsareny, com els Solsona, arribaren teixidors i teixidores al llarg dels cinquanta: Felip Escal\u00e9 i Alsuria, qui el 1857 es cas\u00e0 a Vilanova amb Magdalena Quintana i Comellas, teixidora berguedana arribada a la mateixa f\u00e0brica des de Sallent;[60]<\/a> Josep Albert i Josep Cat\u00f3, teixidors que no es mogueren de la f\u00e0brica de Ferrer i Vidal i del carrer de les Barques almenys entre 1855 i 1863; Josep Bartomeu, tamb\u00e9 de Balsareny com el Marc Bartomeu detingut i processat la tardor de 1855; el llinatge for\u00e7a nombr\u00f3s dels Subirana, al qual devia pert\u00e0nyer el tamb\u00e9 detingut i processat de Balsareny Antoni Subirana: Ignasi Subirana i Vil\u00e0 i el seu fill hom\u00f2nim nascut a Berga s\u00f3n a les n\u00f2mines del tissatge dels anys 1855, 1859 i 1862, alhora que al padr\u00f3 municipal del 1857, mentre que Isidre Subirana i Pons \u00e9s a la primera n\u00f2mina i al padr\u00f3, domiciliat al carrer de Soler, 14, en companyia de sis fills i filles i de la seva dona, significativament una tal Rosa Torres i Canudas;[61]<\/a> o els germans Pasarisas i Vil\u00e0 (Joan, Manuel i Marcelina), teixidors i berguedans i potser per aix\u00f2 apadrinats dels Subirana, que el 1859 els tenien a tocar, porta per porta, al carrer de Soler.[62]<\/a> Els Pasarisas, al seu torn, ens porten fins el col.lectiu de teixidors sallentins, de ben segur cridats a Vilanova per la pres\u00e8ncia dels Solsona i, sobretot, dels Busquets encarregats. El maig de 1857 Joan Pasarisas i Vil\u00e0 compartia vivenda, al carrer de Soler, 6, amb Manuel Badia i Coma (teixidor vidu, de 36 anys, nascut a Sallent), Andreu Pujol i Vilarnau (teixidor solter, de 28 anys, tamb\u00e9 nascut a Sallent) i Jaume Roca i Vi\u00f1as (teixidor solter, de 23 anys, tamb\u00e9 de Sallent).[63]<\/a> Els dos primers tamb\u00e9 compartiren feina amb Pasarisas a la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d, mentre que Roca s\u2019estigu\u00e9 als telers de \u201cNadal i Rib\u00f3\u201d (abans \u201cFranc\u00ed, Guardiola i Companyia\u201d). Alhora, i si fem cas de les adreces que anot\u00e0 el gerent de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d el mar\u00e7 de 1859, per la mateixa vivenda de Soler, 6, haurien de passar els germans Muntanyola i Lloret, ambd\u00f3s de nom Valeri, ambd\u00f3s teixidors sallentins. Tot just aterrar a Vilanova s\u2019havien estat rellogats en una casa \u201cmarinera\u201d del Cam\u00ed Gran, a la platja mateixa, probablement fins que la f\u00e0brica i els teixidors de Sallent ja establerts els oferiren un domicili m\u00e9s atractiu.[64]<\/a> A principis de la d\u00e8cada de 1860 m\u00e9s noms \u201csallentins\u201d tenien cura dels telers de Ferrer i Vidal: Pere Vilarnau, Maria Pujol, les germanes Magdalena i Maria Xipell i Torruella…<\/p>\n

L\u2019arribada a Vilanova i la Geltr\u00fa de treballadors de l\u2019alt Llobregat, portadors d\u2019una molt probable experi\u00e8ncia cotonera, i la seva capacitat per accedir a llocs de relativa responsabilitat fabril -promoguda d\u2019entrada pel fabricant, i renovada per la mateixa l\u00f2gica de les xarxes familiars i migrat\u00f2ries-, no es restring\u00ed a la nova f\u00e0brica de Josep Ferrer i Vidal, per b\u00e9 que aquesta n\u2019esdevingu\u00e9 l\u2019exemple m\u00e9s viu. De fet, les identificacions \u201cfamiliars\u201d i \u201cterritorials\u201d que he pogut confirmar suggereixen que la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d s\u2019erig\u00ed en el motor principal d\u2019aquest proc\u00e9s de reclutament laboral, rellan\u00e7ant una estrat\u00e8gia que almenys parcialment s\u2019havia encetat a la pionera f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d -aleshores precisament sota la direcci\u00f3 de Ferrer i Vidal-, i propiciant que les noves empreses que obriren encetats els cinquanta tamb\u00e9 la fessin seva.<\/p>\n

<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a> L\u2019evid\u00e8ncia que sost\u00e9 el primer dels dos arguments es despr\u00e8n, entre d\u2019altres, de la pres\u00e8ncia a Vilanova, almenys des d\u2019abans de la tardor de 1847, de Joan Solsona i Sala, el futur \u201cdirector de tejidos\u201d<\/i> de la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d. \u00c9s a dir, amb un any llarg d\u2019aven\u00e7 respecte de la primera escriptura de la nova societat \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d, promotora de la factoria de la marina. Aleshores Solsona nom\u00e9s podia exercir de majordom cotoner a la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d, com efectivament feia, si fem cas del que anot\u00e0 la direcci\u00f3 d\u2019aquesta en el Llibre d\u2019Acords de l\u2019empresa el 28 d\u2019agost de 1848: \u201c…hay fundados temores de que se nos vaya el S. Juan Solsona, 1er. contramaestre de tejidos, tambi\u00e9n para colocarse en la citada f\u00e1brica\u201d<\/i> [la de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d, o \u201cde Mar\u201d].[65]<\/a> \u00c9s indiscutible, doncs, que a recer de l\u2019inicial poder dels Solsona de Balsareny, un segon llinatge bagenc -els Orriols i Cortina, de Sallent- es f\u00e9u amb els fils del tissatge \u201cde la Rambla\u201d durant els anys d\u2019entred\u00e8cades. La vig\u00edlia del Nadal de 1849, Ignasi Orriols i Cortina, \u201ccontramaestre\u201d<\/i> de 33 anys, es cas\u00e0 a Vilanova amb Maria Tany\u00e0 i Escaiola, com ell vinguda de Sallent.[66]<\/a> Segons comunic\u00e0 a l\u2019alcaldia la nova direcci\u00f3 de la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d el juny de 1856 (aleshores la ra\u00f3 \u201cGispert, Soucheiron i Companyia\u201d), Ignasi Orriols n\u2019era el primer i \u00fanic majordom de teixits, per damunt de dos contramestres de secci\u00f3. Tres anys despr\u00e9s es mantenia al capdavant dels telers de la f\u00e0brica, comandant un cos de cinc contramestres. Ignasi no era sol a Vilanova: l\u2019acompanyava el seu germ\u00e0 Bonaventura, dos anys m\u00e9s jove. Si fem cas del que declar\u00e0 en empadronar-se l\u2019any 1873, Bonaventura havia arribat al Garraf el 1840, just quan engegava el tissatge \u201cde la Rambla\u201d.[67]<\/a> En conseq\u00fc\u00e8ncia, durant la d\u00e8cada dels quaranta devia estar-se amb el germ\u00e0 en la supervisi\u00f3 d\u2019aquells telers i d\u2019aquells teixidors i teixidores. S\u00e9 del cert, per\u00f2, que en obrir portes la f\u00e0brica finan\u00e7ada principalment per Josep Antoni Salom i els germans Santacana i Castany (\u201cSantacana, Sadurn\u00ed i Companyia\u201d), el 1854-1855, Bonaventura Orriols i Cortina n\u2019assum\u00ed el c\u00e0rrec de \u201cdirector de tejidos\u201d<\/i>,[68]<\/a> del qual no s\u2019havia mogut el mar\u00e7 de 1859, quan hi governava una brigada de cinc contramestres i una n\u00f2mina de 96 \u201ctejedoras\u201d<\/i> i nom\u00e9s 14 \u201ctejedores\u201d<\/i>. Els Orriols, \u00e9s clar, tamb\u00e9 s\u2019havien dut gent de confian\u00e7a de Sallent, potser com els Solsona havien fet amb ells mateixos. El juny de 1856 un dels contramestres del tissatge que auxiliava Ignasi Orriols a la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d era un tal Francesc Ramonet; el mar\u00e7 de 1859, Francesc havia desaparegut d\u2019aquesta n\u00f2mina, per\u00f2 s\u2019hi llegia, en canvi, el nom de Jaume Ramonet [i Vilajoana], de qui he pogut saber que havia nascut a Sallent l\u2019any 1822.[69]<\/a> D\u2019altra banda, el segon contramestre de teixits que el 1856 obe\u00efa Ignasi Orriols era Josep Vilarnau, del qual no sembla gens desaforat suposar que venia de Sallent: de Sallent era originari el seu nebot, Miquel Pujol i Vilarnau, com l\u2019oncle contramestre segons declar\u00e0 a Vilanova l\u2019estiu de 1863.[70]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a><\/a> Documentades aquestes traject\u00f2ries individuals, \u00e9s clar que un determinat model de reclutament fabril selectiu, assajat a la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d durant els seus primers anys, s\u2019ensenyor\u00ed de l\u2019emergent cotoneria vilanovina. Tamb\u00e9 \u00e9s clar que Josep Ferrer i Vidal, director d\u2019aquella i despr\u00e9s promotor de la \u201cde Mar\u201d, jug\u00e0 un paper decisiu en la consolidaci\u00f3 d\u2019aquesta estrat\u00e8gia empresarial. D\u2019una banda, perqu\u00e8 en emportar-se de l\u2019una a l\u2019altra llinatges com els Solsona -una decisi\u00f3 ben normal-, rebl\u00e0 el clau d\u2019una incipient associaci\u00f3 entre jerarquies fabrils i antecedents familiars-territorials. O, per dir-ho en unes altres paraules: els majordoms, contramestres i treballadors amb experi\u00e8ncia arribats de l\u2019alt Llobregat no obrien, estrictament, les portes de la seva empresa als familiars i convilatans; els obrien, de fet, les portes de totes les f\u00e0briques vilanovines. L\u2019arrencada de noves factories incentivava la mobilitat empresarial d\u2019aquests obrers directius, cal pensar que perqu\u00e8 els ofertava expectatives laborals i socials a l\u2019al\u00e7a. \u00c9s per aix\u00f2 que els Solsona anaren al darrere de Ferrer i Vidal, o que Bonaventura Orriols s\u2019apart\u00e0 de l\u2019ombra del seu germ\u00e0 gran Ignasi -i de la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d- per fer-se amb el tim\u00f3 del tissatge de \u201cSantacana, Sadurn\u00ed i Companyia\u201d. Per\u00f2 alhora, la l\u00f2gica d\u2019aquests despla\u00e7aments feia que l\u2019ascend\u00e8ncia fabril -i vilatana- d\u2019aquest conglomerat de fam\u00edlies i llinatges no cess\u00e9s de guanyar terreny, en la mesura que la seva capacitat de patronatge no es despla\u00e7ava sense m\u00e9s amb els individus. Es multiplicava exponencialment a les noves quotes de poder laboral, per\u00f2 tamb\u00e9 al que restava de l\u2019antiga posici\u00f3 d\u2019autoritat, al prestigi i a les aliances sembrades, que sovint no eren poca cosa. Aix\u00ed, per exemple, i per b\u00e9 que el contramestre sallent\u00ed Josep Vilarnau no abandon\u00e0 la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d de la m\u00e0 dels Solsona, d\u2019altres Vilarnau arribats de Sallent trobaren feina a la nova f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d i en altres de posteriors.[71]<\/a> Vegem-ho amb m\u00e9s detall en el cas de la m\u00e9s tardana f\u00e0brica de \u201cPuig, Rafecas, Marqu\u00e8s i Companyia\u201d (1855) -o f\u00e0brica \u201cde Sant Joan\u201d- i de les seves pol\u00edtiques de contractaci\u00f3, les quals sovint semblen indestriables de les rutes de reclutament que s\u2019havien consolidat a les f\u00e0briques ve\u00efnes, sobretot a la de Josep Ferrer i Vidal. Josep Camprub\u00ed i Espinal, teixidor a la f\u00e0brica \u201cde Sant Joan\u201d l\u2019any 1859, havia nascut a Castellnou de Bages -al bell mig del triangle Sallent-Balsareny-S\u00faria- feia 27 anys. Precisament de Castellnou de Bages era Josep Solsona i Vit\u00f3, dels Solsona contramestres de la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d, f\u00e0brica on a m\u00e9s s\u2019estaven altres Camprub\u00ed: Antoni, filador, i Josep, ajudant de filador. El 1857 Camprub\u00ed i Espinal ja era a Vilanova, on compartia sostre amb la seva esposa sallentina, el seu cunyat sallent\u00ed i filador tamb\u00e9 a \u201cPuig, Rafecas…\u201d (Joan Arola i Pla), i un jove teixidor tamb\u00e9 nascut a Sallent (Tom\u00e0s Nov\u00e0s i Alsina) a qui l\u2019any 59 donava feina la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d.[72]<\/a> Els Camprub\u00ed, molt probablement, havien entrat a la cotoneria vilanovina per la porta de la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d, i des d\u2019aquesta -apadrinats pels Solsona- s\u2019havien est\u00e8s a les noves f\u00e0briques. Com els Camprub\u00ed, els Duran de Sallent tamb\u00e9 podien haver saltat de la f\u00e0brica de Ferrer i Vidal a la de \u201cPuig, Rafecas…\u201d, i aprofitat l\u2019empenta industrial de Vilanova i la Geltr\u00fa per fer baixar m\u00e9s fam\u00edlia de la Catalunya central i per guanyar posicions de relativa responsabilitat en una cotoneria que no cessava de cr\u00e9ixer. El maig de 1857 dues fam\u00edlies arribades de Sallent -els Sancliment Duran i els Capit\u00e1n Duran- compartien casa o edifici, encara que no \u201chabitaci\u00f3n\u201d<\/i>, al carrer de Cabanyes, 9. Les dues esposes i mares -Sofia i Teresa- eren germanes, i ben reveladorament declaraven un segon cognom amb antecedents entre els sallentins establerts a Vilanova: Vilarnau. S\u00e9 que el marit de Teresa Duran i Vilarnau, \u00c1ngel Capit\u00e1n i Valdivieso, era un teixidor almenys \u201centrenat\u201d a Sallent, ja que el seu fill Andreu hi havia nascut l\u2019any 1846. \u00c1ngel i Andreu Capit\u00e1n feien de \u201cteixidors\u201d a la f\u00e0brica de Ferrer i Vidal el 1859, probablement avalats per la seva proced\u00e8ncia sallentina i pel seu versemblant parentiu amb el Josep Vilarnau contramestre de la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d i antic subordinat dels Solsona. Com els Capit\u00e1n Duran, els Sancliment Duran tamb\u00e9 eren nascuts a Sallent. Andreu Sancliment, qui el 1859 tenia 47 anys, devia ser un dels filadors amb m\u00e9s bagatge cotoner i m\u00e9s ascend\u00e8ncia laboral a la filatura nova de trinca de la f\u00e0brica \u201cde Sant Joan\u201d, entre d\u2019altres raons perqu\u00e8 aleshores l\u2019acompanyaven els \u201chiladores\u201d<\/i> Frederic, Joan, Ildefons i Tom\u00e0s Sancliment i Duran, els fills adolescents que es movien entre els 19 anys del primer i els 13 del darrer. Els anys a venir consolidarien els Sancliment Duran com una de les nissagues filadores m\u00e9s visibles de Vilanova i la Geltr\u00fa.[73]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a>Tots aquests exercicis de reconstrucci\u00f3 fabril i familiar demostren que els or\u00edgens socio-territorials del primer treball cotoner vilanov\u00ed no s\u00f3n una q\u00fcesti\u00f3 menor, ni estrictament un percentatge resultat del buidatge d\u2019una font m\u00e9s o menys generalista i\/o est\u00e0tica, com ara el registre civil o el padr\u00f3 de ve\u00efns. I ho demostren perqu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 dels n\u00fameros, permeten elaborar tres hip\u00f2tesis qualitatives que, em sembla, tenen un alt valor explicatiu. La primera hip\u00f2tesi: la immigraci\u00f3 d\u2019origen cotoner arribada a Vilanova i la Geltr\u00fa -i sobretot la procedent de les viles de Balsareny i Sallent i del seu hinterland<\/i>– result\u00e0 decisiva en la formaci\u00f3 del contingent industrial local, per\u00f2 menys per l\u2019aportaci\u00f3 absoluta i molt m\u00e9s per la seva capitalitzaci\u00f3 de les categories laborals m\u00e9s estrat\u00e8giques i\/o prestigioses i ben retribu\u00efdes. Majordoms, contramestres, teixidors i filadors amb experi\u00e8ncia, aportaren la seva familiaritat amb els oficis cotoners a una ind\u00fastria bastida en quatre dies del no-res cotoner i, \u00e9s clar, als fabricants als quals aix\u00f2 convenia. Segona hip\u00f2tesi: aquest treball cotoner procedia d\u2019un m\u00f3n industrial for\u00e7a diferent del que s\u2019estava formant a Vilanova, un m\u00f3n industrial en qu\u00e8 havien abundat i encara abundaven els petits i mitjans tallers de filatura i tissatge, sovint formalment independents dels fabricants m\u00e9s potents, de tal manera que la distinci\u00f3 social entre fabricant i treballador hi era molt m\u00e9s esglaonada i matisada del que s\u2019endevina a Vilanova i la Geltr\u00fa. A Sallent per exemple -una vila que oscil.l\u00e0 entre els 2.500 i els 5.000 habitants durant les d\u00e8cades centrals del segle (1840s-1860)- l\u2019any 1842 es censaren 41 fabricants cotoners, i l\u2019any 1850, 42 fabricants. Els del 1842 els he localitzat en una contribuci\u00f3 industrial local de l\u2019any anterior, i el ventall empresarial que se\u2019n despr\u00e8n t\u00e9 ben poc a veure -socialment parlant- amb la imatge tota d\u2019una pe\u00e7a de la f\u00e0brica i del fabricant del Garraf -aquest, m\u00e9s inversor que no pas \u201ccotoner\u201d-: a Sallent, i alhora que companyies emergents (\u201cJoan Vilaregut\u201d, \u201cSerra, Claret, Casas i Companyia\u201d, \u201cPrats, Valls i Companyia\u201d), hi cotitzaven desenes de petits i mitjans fabricants, els noms i cognoms d\u2019alguns dels quals -i m\u00e9s modestos- ens s\u00f3n prou coneguts (Pere Busquets, Sebasti\u00e0 Canudas, Valeri Muntanyola, Joaquim Vilarnau). Refer\u00e8ncies familiars que retrobem en el cens de 1850, i tamb\u00e9 entre la mateixa fracci\u00f3 de fabricants: Isidre Bartomeu (nom\u00e9s 6 m\u00e0quines de filar \u201cbergadanes\u201d -o 720 fusos manuals- i 2 telers manuals senzills), Josep Busquets (4 bergadanes -o 480 fusos manuals- i 20 telers senzills), Jaume Verg\u00e9s (5 bergadanes -o 600 fusos manuals-).[74]<\/a> Mentrestant, al Balsareny de 1842, i entre la trentena llarga de \u201cfabricantes de algod\u00f3n\u201d<\/i>, tamb\u00e9 hi tenien lloc un tal Josep Solsona, o un Josep Gomfaus, o dos Bartomeu[s].[75]<\/a> La tercera hip\u00f2tesi \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de les dos anteriors: aquest reclutament selectiu de treballadors acostumats a les feines cotoneres, per\u00f2 tamb\u00e9 al protagonisme obrer i al vis a vis<\/i> laboral i social amb el fabricant amo del taller o la petita f\u00e0brica -que potser, fins i tot, havia estat el pare, un parent…-, era una arma de doble fulla per a l\u2019empresariat vilanov\u00ed. Mentre el creixement de la ind\u00fastria local gener\u00e9s noves ocupacions fabrils de responsabilitat organitzativa i ben retribu\u00efdes -cas dels encarregats-, aquest flux immigrant podia resultar b\u00e0sicament profit\u00f3s. Per\u00f2 si l\u2019expansi\u00f3 s\u2019aturava -com succe\u00ed a partir de 1854-1855-, i la xarxa migrat\u00f2ria no ho feia, les expectatives de col.locaci\u00f3 tendien a la baixa, i es restringien a feines per a les quals l\u2019experi\u00e8ncia cotonera i les destreses adquirides eren menys importants. \u00d2bviament per\u00f2, la xarxa migrat\u00f2ria no es trenc\u00e0 de cop, en part perqu\u00e8 els majordoms i contramestres bagencs ja bellugaven molts dels fils del mercat de treball vilanov\u00ed, en part perqu\u00e8 la crisi de la cotoneria \u201cmanual\u201d de l\u2019alt Llobregat esdevingu\u00e9 definitiva durant la d\u00e8cada dels cinquanta. En aquest creuament de traject\u00f2ries -una industrialitzaci\u00f3 local que toca sostre i una emigraci\u00f3 amb aquell dest\u00ed que rep un nou impuls-, els encarregats i els filadors i teixidors amb m\u00e9s atribucions i prestigi fabrils podien, potser, amortir el cop de la degradaci\u00f3 laboral i social dels nouvinguts m\u00e9s tardans, sobretot si es tractava de familiars o coneguts de confian\u00e7a. Per\u00f2 poca cosa m\u00e9s. Les implicacions organitzatives, salarials, sindicals i fins pol\u00edtiques d\u2019una cotoneria nova de dalt a baix, amb uns marges de maniobra empresarial inimaginables en cotoneries com ara la sallentina, havien de topar, tard o d\u2019hora, amb els costums i les tradicions laborals i col.lectives dels teixidors de l\u2019alt Llobregat arribats a misses dites.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s, em sembla, el que succe\u00ed durant l\u2019estiu i la tardor de 1855. Alguns teixidors d\u2019origen \u201ccotoner\u201d -probablement els immigrants m\u00e9s recents i amb menys compromissos amb els obrers directius- promogueren un sindicat d\u2019ofici per influir en les condicions salarials i organitzatives del cot\u00f3 vilanov\u00ed, amb el referent expl\u00edcit del tissatge sallent\u00ed. La resposta patronal fou desmarcar-se del terreny de la negociaci\u00f3 col.lectiva, bene\u00efr la m\u00e0 dura policial amb els teixidors m\u00e9s actius, i filar m\u00e9s prim en les pol\u00edtiques de contractaci\u00f3, rellevant aquesta mena de treballadors per altres amb menys expectatives i recursos per assolir-les.<\/p>\n

El 6 d\u2019octubre de 1855 aquestes dues \u201csolucions\u201d al problema de la formaci\u00f3 del treball industrial s\u2019enfrontaren a trets al barri de la marina de Vilanova i la Geltr\u00fa.<\/p>\n

4. Desfent-se de Pedro el tejedor<\/i>:feminitzaci\u00f3, treball \u201ccomplementari\u201d i poder patronal a \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d (1855-1863)<\/b><\/p>\n

Quina era, amb m\u00e9s precisi\u00f3, l\u2019alternativa de fabricants com Josep Ferrer i Vidal a la incorporaci\u00f3 massiva de teixidors i treballadors de la mena dels detinguts i processats l\u2019any 1855? Fonamentalment, explotar a fons el potencial estalviador de destreses humanes associat a la combinaci\u00f3 de m\u00e9s obrers supervisors i nova tecnologia capital-intensiva. \u00c9s a dir, potenciar el reclutament de treballadors i treballadores sense experi\u00e8ncia cotonera, que es fessin c\u00e0rrec del creixent nombre de feines que demandaven un breu aprenentatge (per exemple: tenir cura de nuar el fil en els equips de les selfactines, o \u201crefer la pe\u00e7a\u201d en el tissatge amb telers mec\u00e0nics), i sempre subordinats a un cos d\u2019encarregats -majordoms i contramestres, per\u00f2 no nom\u00e9s- que fundava la seva satisfacci\u00f3 laboral en la dist\u00e0ncia i el poder fabril que el separava d\u2019aquell col.lectiu majoritari. En una vila pagesa i marinera com la Vilanova d\u2019aleshores, en qu\u00e8 moltes economies familiars depenien de l\u2019(auto)aprofitament intensiu de tots els actius, aquesta nova demanda de treball gens qualificat, barat, i poc fet a les disputes col.lectives, apuntava en un sentit ben prec\u00eds: la reserva laboral que constitu\u00efen molts joves de les fam\u00edlies pageses, marineres i menestrals menys pr\u00f2speres o indiscutiblement proletaritzades, els fills \u201cexcedentaris\u201d -i sobretot les filles- dels arrendataris m\u00e9s pobres, dels mariners i pescadors sense barca, dels artesans amb l\u2019ofici per tota propietat.<\/p>\n

<\/a><\/a>L\u2019acusada feminitzaci\u00f3 de la cotoneria vilanovina, ja des de molt aviat, \u00e9s una evid\u00e8ncia del desplegament d\u2019una pol\u00edtica gerencial d\u2019aquella mena, m\u00e9s ferma a mesura que esclataven les contradiccions entre certs contingents de treballadors immigrants i una classe empresarial comprensiblement confiada i satisfeta de si mateixa. Que la substituci\u00f3 de teixidors per teixidores era una possible via per fer m\u00e9s d\u00f2cil -i barat- el treball del tissatge, s\u2019entreveu en testimonis com el de l\u2019alcalde alertant el governador civil del malestar d\u2019aquells treballadors \u201cque se proponen alejar en parte o en todo de los talleres a las mujeres que ah\u00ed trabajan\u201d<\/i> (febrer de 1856).[76]<\/a> Certament, moltes dones semblen haver disposat d\u2019un menor marge de resposta i negociaci\u00f3 laboral que la majoria d\u2019homes, probablement pel rol subordinat que els corresponia en les respectives jerarquies familiars, un rol que ja d\u2019entrada desvaloritzava moltes de les seves opcions de treball i d\u2019ingr\u00e9s en tenir-les per \u201cauxiliars\u201d o \u201ccomplement\u00e0ries\u201d familiarment i socialment. Aix\u00f2 tendia a ser aix\u00ed si el cap de fam\u00edlia i\/o els homes adults no s\u2019ocupaven en el m\u00f3n del cot\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 ho podia ser -i sovint d\u2019una manera m\u00e9s crua- si aquests compartien f\u00e0brica per\u00f2 no status<\/i> i condicions laborals amb les seves esposes, filles, germanes…: \u201cHab\u00eda entre ellos<\/i> [els filadors\/es de \u201cPuig, Rafecas, Marqu\u00e8s i Companyia\u201d que el setembre de 1855 es declararen en vaga exigint un augment del preufet] una mujer llamada Josefa Juncosa, cuyo marido es contramaestre de los telares, y tiene adem\u00e1s dos cu\u00f1adas empleadas en la misma. Conociendo la infeliz que al precio de 11 maraved\u00eds le era imposible ganarse el sustento, sigui\u00f3 la suerte de los dem\u00e1s<\/i> [declarant-se en vaga]. Pero los due\u00f1os y directores de la f\u00e1brica apelaron a la coacci\u00f3n y atemorizaron al marido de Josefa Juncosa, haci\u00e9ndole entender que si su esposa no volv\u00eda al trabajo, no s\u00f3lo quedar\u00eda \u00e9l despachado sino tambi\u00e9n sus dos hermanas.\u201d<\/i>[77]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a>Tot plegat permet explicar les prefer\u00e8ncies feminitzadores dels fabricants vilanovins d\u2019en\u00e7\u00e0 mitja d\u00e8cada de 1850. L\u2019any 1859 les sis f\u00e0briques cotoneres locals presentaven un perfil de g\u00e8nere de la seva for\u00e7a de treball que en molts aspectes coincidia amb l\u2019estructura de g\u00e8nere d\u2019altres cotoneries catalanes de m\u00e9s volada i tradici\u00f3, com ara la barcelonina. Els majordoms, contramestres i altres encarregats eren exclusivament homes, a l\u2019igual que els fusters, maquinistes i serrallers. La preparaci\u00f3 de la filatura era femenina (canaleres, manuars, metxeres), excepci\u00f3 feta de batans i cardes. Tamb\u00e9 era molt majorit\u00e0riament femenina la preparaci\u00f3 del tissatge (ordidores, nuadores, bobinadores), aqu\u00ed amb l\u2019excepci\u00f3 dels paradors. Ara b\u00e9, en un punt important la ind\u00fastria vilanovina s\u2019allunyava de la barcelonina d\u2019aleshores. Si a Barcelona i el seu pla, l\u2019any 1856, els 1.574 \u201coficiales tejedores de algod\u00f3n en telares mec\u00e1nicos\u201d<\/i> es desglossaven en 974 homes i 600 dones, a Vilanova i la Geltr\u00fa la correlaci\u00f3 era inversa. El cens obrer arxivat per l\u2019alcaldia el mar\u00e7 de 1859 inclou 640 noms acompanyats de l\u2019adjectiu \u201ctejedor\/a\u201d<\/i> (gaireb\u00e9 el 45% de tots els treballadors\/es del cot\u00f3 local), dels quals 223 s\u00f3n homes i 417 s\u00f3n dones. \u00c9s veritat que darrere el mateix qualificatiu s\u2019amaguen teixidors\/es adults responsables de brigades de treball m\u00e9s o menys nombroses i els ajudants que les integraven, sovint nois i noies adolescents. Per\u00f2 aix\u00f2 no treu que la pauta d\u2019ocupaci\u00f3 als telers mec\u00e0nics vilanovins prioritz\u00e9s, progressivament, el treball de dones en lloc del m\u00e9s acostumat treball mascul\u00ed. Mentre a les cotoneries amb m\u00e9s anys de rodatge el balan\u00e7 era menys desfavorable als actius masculins (53 teixidors i ajudants per 42 teixidores a la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d; 111 \u201ctejedores\u201d<\/i> i 137 \u201ctejedoras\u201d<\/i> a la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d), a les recents i m\u00e9s noves la feminitzaci\u00f3 del tissatge hi resultava aclaparadora (14 \u201cteixidors\u201d i 102 \u201cteixidores\u201d a \u201cSantacana, Sadurn\u00ed i Companyia\u201d; 25 i 89 a \u201cPuig, Rafecas, Marqu\u00e8s i Companyia\u201d).[78]<\/a> En aquests \u00faltims casos alguns homes teixidors devien assumir els telers m\u00e9s exigents i, potser tamb\u00e9, tasques de supervisi\u00f3 i control de les brigades teixidores femenines, erigint-se en molts sentits en una perllongaci\u00f3 de la mirada de majordoms i contramestres. No em sembla cap casualitat que en el cas de la f\u00e0brica \u201cde Sant Joan\u201d (\u201cPuig, Rafecas…\u201d), una n\u00f2mina teixidora densament feminitzada s\u2019associ\u00e9s amb una notable pres\u00e8ncia relativa de teixidors originaris de la Catalunya central i cotonera, homes que per qualificaci\u00f3 i experi\u00e8ncia podien comandar o instruir brigades de treball integrades per treballadores i treballadors for\u00e7a m\u00e9s novells. Entre els teixidors adults de \u201cPuig, Rafecas…\u201d l\u2019any 1859 he identificat, a m\u00e9s del ja ressenyat Josep Camprub\u00ed, Josep Castany[s] i Camps (nascut a Sallent), Bartomeu Guitart (el cap d\u2019un llinatge teixidor sallent\u00ed que anant i venint arrelaria al cot\u00f3 vilanov\u00ed), Andreu Espacs (nascut a Berga) o Josep Sirera i Massana (teixidor i parador nascut a Prats de Llu\u00e7an\u00e8s).[79]<\/a><\/p>\n

<\/a>Les pistes que fan pensar que la feminitzaci\u00f3 de la cotoneria de Vilanova i la Geltr\u00fa fou sin\u00f2nim de restringir l\u2019entrada de m\u00e9s treball mascul\u00ed d\u2019origen \u201ccotoner\u201d, i de refor\u00e7ar l\u2019acc\u00e9s a la f\u00e0brica de treball sense qualificacions espec\u00edfiques ni antecedents industrials, no s\u00f3n poca cosa. Malgrat que ni el registre civil ni el padr\u00f3 de ve\u00efns anotaven l\u2019ocupaci\u00f3 laboral de les dones, disposem pel que fa als or\u00edgens territorials de les treballadores cotoneres de Vilanova i la Geltr\u00fa d\u2019una font parcialment m\u00e9s completa. Durant els \u00faltims mesos de 1862 i els primers de 1863, coincidint amb les batzegades inicials de la \u201cfam de cot\u00f3\u201d conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra civil americana, les f\u00e0briques vilanovines alentiren la producci\u00f3 fins a aturar-la. Aix\u00f2 comport\u00e0 l\u2019acomiadament temporal de molts treballadors i treballadores. Tres de les sis f\u00e0briques d\u2019aleshores feren arribar la relaci\u00f3 de tots els acomiadats\/es a l\u2019alcaldia, anotant-hi l\u2019ocupaci\u00f3 fabril i el municipi de naixement. Es tractava de la f\u00e0brica amb una n\u00f2mina laboral m\u00e9s extensa (\u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d: 525 treballadors\/es el 1859) i de les dues f\u00e0briques m\u00e9s modestes (\u201cAmig\u00f3, Moncunill i Companyia\u201d: 91 treballadors\/es el 1859; \u201cNadal i Rib\u00f3\u201d: 75 el 1859).[80]<\/a> En els tres casos sembla indiscutible que tot el treball femen\u00ed de la f\u00e0brica fou acomiadat temporalment (la relaci\u00f3 de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d el 1862-1863 inclou 243 dones; la n\u00f2mina de la mateixa f\u00e0brica el 1859 n\u2019inclou 230), el que ens proporciona una imatge ben ajustada de la proced\u00e8ncia geogr\u00e0fica de totes les treballadores. He organitzat els resultats del buidatge d\u2019aquesta font a la Taula 5.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

TAULA 5:<\/b><\/p>\n

Lloc de naixement de les treballadores de Josep Ferrer i Companyia, Amig\u00f3, Moncunill i Companyia i Nadal i Rib\u00f3 (1862-1863)<\/b><\/td>\n<\/tr>\n

<\/td>\nJosep Ferrer…<\/b><\/td>\nAmig\u00f3, Mon..<\/b>.<\/td>\nNadal i Rib\u00f3<\/b><\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\nTreb.<\/td>\n%<\/td>\nTreb.<\/td>\n%<\/td>\nTreb.<\/td>\n%<\/td>\n<\/tr>\n
TOTES LES TREBALLADORES<\/b><\/td>\n*239<\/b><\/td>\n100,0<\/td>\n46<\/b><\/td>\n100,0<\/td>\n42<\/b><\/td>\n100,0<\/td>\n<\/tr>\n
1. VILANOVA I LA GELTR\u00da<\/b><\/td>\n138<\/b><\/td>\n57,7<\/td>\n43<\/b><\/td>\n93,5<\/td>\n20<\/b><\/td>\n47,6<\/td>\n<\/tr>\n
2. GARRAF (excepte Vilanova i G.)<\/b><\/td>\n6<\/b><\/td>\n2,5<\/td>\n1<\/b><\/td>\n2,2<\/td>\n2<\/b><\/td>\n4,7<\/td>\n<\/tr>\n
Cubelles<\/b><\/td>\n4<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Sant Pere de Ribes<\/b><\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
3. PENEDESOS<\/b><\/td>\n7<\/b><\/td>\n2,9<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n7<\/b><\/td>\n16,6<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Pened\u00e8s<\/b><\/u><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Castellv\u00ed de la Marca<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Sant Mart\u00ed Sarroca<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Pened\u00e8s<\/b><\/u><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Bellvei del Pened\u00e8s<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Calafell<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Lloren\u00e7 del Pened\u00e8s<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Sant Jaume dels Domenys<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Vendrell, El<\/b><\/td>\n5<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
4. TARRAGON\u00c8S<\/b><\/td>\n29<\/b><\/td>\n12,1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/b><\/td>\n2,4<\/td>\n<\/tr>\n
Altafulla<\/b><\/td>\n6<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Canonja, La<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Creixell<\/b><\/td>\n5<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Pobla de Montorn\u00e8s<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Tarragona<\/b><\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Torredembarra<\/b><\/td>\n6<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Vilallonga del Camp, La<\/b><\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Vilaseca<\/b><\/td>\n5<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
5. REUS-VALLS-MONTBLANC<\/b><\/td>\n10<\/b><\/td>\n4,2<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/b><\/td>\n2,4<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Camp<\/b><\/u><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Br\u00e0fim<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Montagut<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Camp<\/b><\/u><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Cambrils<\/b><\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Reus<\/b><\/td>\n6<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
6. EIX \u201cINDUSTRIAL\u201d CENTRAL<\/b><\/td>\n23<\/b><\/td>\n9,6<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n6<\/b><\/td>\n14,3<\/td>\n<\/tr>\n
Anoia<\/b><\/u><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Igualada<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Sant Mart\u00ed de Tous<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Bages<\/b><\/u><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Balsareny<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Sallent<\/b><\/td>\n13<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Llobregat<\/b><\/u><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Abrera<\/b><\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Sant Feliu de Llobregat<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Sant Vicen\u00e7 dels Horts<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Altres comarques<\/b><\/u><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Bergued\u00e0<\/u>\/Berga<\/b><\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Bergued\u00e0<\/u>\/Vilada<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Maresme<\/u>\/Calella<\/b><\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Maresme<\/u>\/Masnou, El<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Vall\u00e8s Occidental<\/u>\/Terrassa<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
7. BARCELONA\/BARCELON\u00c8S<\/b><\/td>\n8<\/b><\/td>\n3,3<\/td>\n2<\/b><\/td>\n4,3<\/td>\n1<\/b><\/td>\n2,4<\/td>\n<\/tr>\n
Barcelona<\/b><\/td>\n7<\/td>\n<\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Badalona<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
8. REGI\u00d3 EBRE-PRIORAT<\/b><\/td>\n10<\/b><\/td>\n4,2<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n4<\/b><\/td>\n9,5<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Ebre<\/b><\/u><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Ametlla de Mar\/Cala d\u2019Ametlla<\/b><\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Perell\u00f3, El<\/b><\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Tortosa<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Ribera d\u2019Ebre<\/b><\/u><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Benissanet<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
M\u00f3ra d\u2019Ebre<\/b><\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
9. PLANA DE LLEIDA<\/b><\/td>\n1<\/b><\/td>\n0,4<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Les Garrigues<\/u>\/Vinaixa<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
10. PIRINEU DE LLEIDA<\/b><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
11. GIRONA: LITORAL, PLANA…<\/b><\/td>\n4<\/b><\/td>\n1,7<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Empord\u00e0<\/u>\/Figueres<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Empord\u00e0<\/u>\/Roses<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Giron\u00e8s<\/u>\/Girona<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
La Selva<\/u>\/Amer<\/b><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
12. FORA DE CATALUNYA (prov)<\/b><\/td>\n2<\/b><\/td>\n0,8<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Castell\u00f3 de la Plana<\/b><\/u><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Cuenca<\/b><\/u><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n

* Les fonts originals llisten un total de 243 treballadores a la f\u00e0brica de Josep Ferrer i Companyia l\u2019hivern de 1862-1863, per\u00f2 de quatre d\u2019aquestes treballadores no proporcionen el municipi de naixement. El total de treballadores de la mateixa f\u00e0brica el mar\u00e7 de 1859 havia estat de 230.<\/p>\n

FONTS:<\/b><\/p>\n

AHCVG. Lligall 2.878: \u201cAlcald\u00eda Constitucional de Villanueva y Geltr\u00fa. Registro de los operarios que con motivo del cierre de las f\u00e1bricas de tejidos e hilados de algod\u00f3n han quedado sin trabajo, con espresi\u00f3n del secso \u00e1 que aquellos pertenecen\u201d<\/i> (1862-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los Operarios de 14 \u00e1 50 a\u00f1os que se han marchado y de los despedidos de la F\u00e1brica de los Sres. Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (07-01-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los Operarios de 14 \u00e1 50 a\u00f1os que se han quedado sin trabajo por haberse cerrado el Esta. Fabril de los Sres. Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (14-02-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los trabajadores de ambos sexos de la edad de 14 \u00e1 50 a\u00f1os que quedan sin trabajo a causa de la suspensi\u00f3n indefinida de la secci\u00f3n de hilados de algod\u00f3n de la f\u00e1brica de los SS. Nadal y Rib\u00f3 sita en esta Villa\u201d<\/i> (19-01-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los trabajadores de ambos sexos de la edad de 14 \u00e1 50 a\u00f1os que quedan sin trabajo por causa del cierre de la f\u00e1brica de los SS. Nadal y Rib\u00f3 sita en esta Villa\u201d<\/i> (1863).<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/a>Val a dir que ni les dades d\u2019\u201cAmig\u00f3, Moncunill i Companyia\u201d ni les de \u201cNadal i Rib\u00f3\u201d es poden considerar exemplars, vist que nom\u00e9s comptaven amb una quarentena de treballadores, quan les altres f\u00e0briques almenys triplicaven aquesta xifra (1859).[81]<\/a> No obstant aix\u00f2 el mapa de les treballadores de \u201cNadal i Rib\u00f3\u201d sembla coincidir for\u00e7a amb el de les treballadores de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d, i \u00e9s aquest \u00faltim el que m\u00e9s m\u2019interessa. Alguns dels percentatges \u201cterritorials\u201d de les treballadores de la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d confirmen el que ja sabem a partir dels homes cotoners localitzats en el registre civil (Taula 4): la meitat de les treballadores havien nascut a Vilanova i la Geltr\u00fa, i la pres\u00e8ncia de treballadores arribades de la Catalunya \u201ccotonera\u201d hi era rellevant (i Sallent, de nou, la vila que aportava m\u00e9s treball, per davant de ciutats molt m\u00e9s poblades i properes com Barcelona i Reus). Significativament, per\u00f2, el 50% de nascudes a Vilanova \u00e9s un 50% llarg, mentre que les treballadores origin\u00e0ries de les tres regions \u201ccotoneres\u201d (Reus-Valls-Montblanc, l\u2019Eix \u201cindustrial\u201d central, i Barcelona\/Barcelon\u00e8s), amb un 17,1%, resten lluny del 28% llarg dels homes cotoners casats a Vilanova i la Geltr\u00fa entre 1847 i 1872 (percentatge -cal tenir-ho en compte- \u201catenuat\u201d per la inclusi\u00f3 del per\u00edode 1847-1850 i per la mateixa naturalesa del registre de matrimonis). Contr\u00e0riament, les treballadores nascudes a pobles i comarques \u201cve\u00efnes\u201d sense tradici\u00f3 cotonera representen una proporci\u00f3 superior al 16,5% dels homes de la Taula 4: les nascudes a altres pobles del Garraf (2,5%), als dos Penedesos (2,9%), al Tarragon\u00e8s (12,1%) i a la regi\u00f3 de l\u2019Ebre (4,2%) sumen el 21,7% del total. \u00c9s a dir: entre les dones de la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d els or\u00edgens vilanovins i immigrants \u201cno cotoners\u201d pesaven m\u00e9s que entre els treballadors t\u00e8xtils del registre civil, i, en correspond\u00e8ncia, els or\u00edgens immigrants \u201ccotoners\u201d pesaven menys.<\/p>\n

<\/a>Imaginar com i per qu\u00e8 arribaren a Vilanova les dones nascudes al litoral i camp de Tarragona (Altafulla, Creixell, Torredembarra, El Vendrell), o a la costa del Baix Ebre (Cala d\u2019Ametlla, El Perell\u00f3), no sembla excessivament arriscat: seguint els pares, germans, c\u00f2njuges o parents, els quals, via les rutes migrat\u00f2ries tradicionals (sovint de cabotatge), continuaven acudint a la marina de Vilanova per fer-hi de mariners, pescadors, boters, estibadors, i, si no era el cas, per cercar una nova ocupaci\u00f3 en un mercat de treball particularment din\u00e0mic. Aquesta immigraci\u00f3 que d\u2019entrada no s\u2019adre\u00e7ava a la f\u00e0brica, per\u00f2 que en emigrar tendia a proletaritzar-se definitivament, constitu\u00efa una reserva de treball femen\u00ed amb ben poca sortida en les feines pagades \u201cmasculines\u201d (mariners, pescadors, boters…), \u00e9s a dir una reserva de treball barat i obedient (en la mesura que aix\u00f2 \u201cconvenia\u201d a unes unitats familiars encap\u00e7alades per homes que no treballaven al cot\u00f3). A la Vilanova de mitjan segle XIX les opcions d\u2019assalaritzaci\u00f3 d\u2019aquestes dones i tamb\u00e9 de moltes vilanovines, preferentment joves i solteres, semblen haver estat, fonamentalment, dues: la f\u00e0brica cotonera i el servei dom\u00e8stic.[82]<\/a> Josep Ferrer i Vidal ho aprofit\u00e0 des de molt aviat.<\/p>\n

<\/a><\/a><\/a> El padr\u00f3 de ve\u00efns elaborat el 1873 i les llistes nominals de treballadors i treballadores de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d (1859 i 1862-1863) permeten il.lustrar amb exemples concrets -que no s\u00f3n pocs- les hip\u00f2tesis anteriors. L\u2019any 1873 una nombros\u00edssima nissaga sortida d\u2019El Perell\u00f3 (Baix Ebre) resultava ben visible entre els empadronats al barri de Mar de Vilanova i la Geltr\u00fa (carrer de les Barques, del Gas, de la Llibertat i de la Platja): els Llambric. Francesc Llambric i Brull havia estat el primer a desembarcar a Vilanova, l\u2019any 1848, amb nom\u00e9s 16 anys d\u2019edat, i des d\u2019aleshores hi havia fet de \u201cmarinero\u201d<\/i>. L\u2019any 1853 el segu\u00ed Josep Llambric i Llaverias, que aleshores comptava 30 anys i que el 1873 tamb\u00e9 es declar\u00e0 mariner. El 1855 els que arribaren foren Joan Llambric i Escarsell\u00e9 (22 anys) i els seus fills de curta edat Joan i Ramon Llambric i Balaguer, tots mariners el 1873. L\u2019any 1857 encara arribaria un altre Llambric mariner (Mari\u00e0 Llambric i Farn\u00f3s) acompanyat de tres fills que tamb\u00e9 ho serien. Els Llambric que arribaren m\u00e9s tard (1859) degueren trobar la marineria vilanovina col.lapsada, perqu\u00e8 Josep i Joan Llambric i Sard\u00e0, d\u2019El Perell\u00f3, feien d\u2019ajudants de filador a la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d el 1859. El germ\u00e0 gran, Francesc, hi f\u00e9u de \u201cjornalero\u201d<\/i>. I una tal Rosa Llambric, tamb\u00e9 el 1859, es registr\u00e0 entre les \u201ctejedoras\u201d<\/i>.[83]<\/a> Com els Llambric, els Llorens, d\u2019Altafulla, tamb\u00e9 formaven un llinatge de mariners que emigraren a Vilanova. Jaume i Ramon Llorens i Roig hi eren des del bienni 1851-1852, quan hi arribaren amb 20 i 17 anys respectivament. Un germ\u00e0 m\u00e9s gran, Mart\u00ed, tamb\u00e9 mariner, hi desembarc\u00e0 el 1856. El 1873 Josep i Antoni Llorens i Mallafr\u00e9, fills de Mart\u00ed, s\u2019empadronaren com a \u201ccuberos\u201d<\/i>; la seva germana Concepci\u00f3 ho f\u00e9u com a \u201ctejedora\u201d<\/i>. De fet, el 1859 ja hi havia teixidores amb el cognom Llorens a la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d (M\u00f2nica, Patr\u00edcia i \u00darsula), i totes amb resid\u00e8ncia al barri mariner; de treballadors amb el mateix cognom, en canvi, no n\u2019hi havia cap.[84]<\/a> Els Llu\u00eds, al seu torn, havien sortit de Creixell. Joan Llu\u00eds i Munn\u00e9 arrib\u00e0 a Vilanova l\u2019any 1823, i amb el temps form\u00e0 una fam\u00edlia de mariners i boters que el 1873 s\u2019estava en una casa del carrer de la Platja. Mentrestant altres parents creixellencs emigraren al Garraf, atrets per la pres\u00e8ncia familiar i per les expectatives de feina. Estanislau, germ\u00e0 menor de Joan, hi arrib\u00e0 el 1837 i tamb\u00e9 hi f\u00e9u de mariner; Maria, germana, arrib\u00e0 el 1839; i Francesc Llu\u00eds i Pujol -creixellenc i m\u00e9s que probable parent-, el 1855. Llu\u00eds i Pujol, per\u00f2, no pogu\u00e9 -\u00bfo volgu\u00e9?- preservar la tradici\u00f3 marinera. F\u00e9u el salt a la f\u00e0brica de Ferrer i Vidal, primer a la preparaci\u00f3 a jornal, despr\u00e9s com a \u201csereno\u201d<\/i>. El 1859 Josep Llu\u00eds i Vidal, fill adolescent de Llu\u00eds i Pujol, era ajudant de filador a la mateixa f\u00e0brica; les filles Gaietana i Teresa, teixidores, s\u2019estaven als telers de la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d.[85]<\/a><\/p>\n

<\/a>Tot plegat, nom\u00e9s un tast en el padr\u00f3 municipal de 1873 (el cap\u00edtol de cognoms encap\u00e7alats per la lletra LL) per demostrar l\u2019impacte del reclutament cotoner entre les fam\u00edlies marineres, i particularment la captaci\u00f3 de dones, fills no primog\u00e8nits i immigrants tardans. La n\u00f2mina de llinatges mariners i\/o menestrals, immigrants o no, que col.locaren actius sovint dels tinguts per \u201cmarginals\u201d a la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d, d\u00f3na per for\u00e7a m\u00e9s i s\u2019endevina abundant: els Alcover (1859-1862), de Benissanet (Ribera d\u2019Ebre); els Ballv\u00e9 Tous (1862), mariners de Vilaseca; els Bard\u00ed Gonz\u00e1lez (1873), mariners de Cambrils i El Perell\u00f3; els Ferr\u00e0s Mart\u00ed (1862), mariners i boters de Vilanova i la Geltr\u00fa; els Fontanillas (1859-1862), botiguers i mariners de Creixell; els Fortuny Pag\u00e8s (1859-1862), de Torredembarra; els Gil Lloveras (1862), forners i filadors de La Canonja; els Jan\u00e9 [Gen\u00e9] Virgili (1862), botiguers i jornalers de Creixell; els Massana (1859-1862), boters de Vilanova i la Geltr\u00fa; els Nin (1859-1862), mariners i espardenyers d\u2019El Vendrell; els Romeu Borrut (1859), pagesos i paletes de Calafell; els Sunyer Ramon (1862), de Torredembarra…[86]<\/a><\/p>\n

Les potencials conseq\u00fc\u00e8ncies socials i \u201cpol\u00edtiques\u201d d\u2019aquest reclutament a l\u2019al\u00e7a de treball d\u2019extracci\u00f3 no cotonera, sovint considerat complementari per les pr\u00f2pies fam\u00edlies, i abundantment femen\u00ed, esclataren a Vilanova durant el bienni 1862-1863. Aleshores, en una conjuntura econ\u00f2mica particularment cr\u00edtica per a fabricants i treballadors, es demostr\u00e0 que l\u2019aposta per una major contractaci\u00f3 d\u2019aquesta mena de treball podia \u201cresoldre\u201d alguns dels inicials problemes socials dels fabricants locals, encara que fos al preu de posposar-los. Per les maneres de qu\u00e8 es valgueren alguns d\u2019aquests fabricants per trampejar la crisi cotonera d\u2019aquells anys, sembla clar que les tradicions d\u2019acci\u00f3 col.lectiva obrera simbolitzades pels inconformistes teixidors bagencs (1855) havien estat -o estaven essent- escombrades de Vilanova i la Geltr\u00fa, i amb elles la cara m\u00e9s inquietant del metaf\u00f2ric Pedro el tejedor<\/i>.<\/p>\n

<\/a><\/a>Un dels puntals de les pioneres tradicions sindicals t\u00e8xtils -a la manufactura catalana com a d\u2019altres- era la determinaci\u00f3 i capacitat obrera de \u201crepartir\u201d laboralment l\u2019impacte negatiu d\u2019una possible crisi industrial, per tal de moderar-ne els efectes. Es tractava d\u2019aconseguir que el fabricant, si es veia for\u00e7at a retallar la producci\u00f3, conserv\u00e9s el cent per cent de la n\u00f2mina laboral redu\u00efnt la feina per igual, en lloc de retenir una fracci\u00f3 de treballadors\/es a ple rendiment i acomiadar la resta. Els objectius d\u2019aquesta pol\u00edtica eren for\u00e7a clars: evitar que la gesti\u00f3 empresarial de la crisi camufl\u00e9s repress\u00e0lies laborals i, sobretot, impedir que la combinaci\u00f3 de sobreoferta de treball i minories obreres privilegiades pels fabricants enfons\u00e9s preusfets i jornals. La petici\u00f3 que l\u2019incipient sindicat teixidor local havia fet a Josep Ferrer i Vidal el setembre de 1855, proposant la rotaci\u00f3 peri\u00f2dica de teixidors i teixidores per mantenir a ratlla la fabricaci\u00f3 de teixits i alhora donar feina als teixidors tornats de Barcelona, era una expressi\u00f3 m\u00e9s o menys informal d\u2019aquesta estrat\u00e8gia. Estrat\u00e8gia que, segons diverses fonts, compt\u00e0 amb un perceptible suport -i \u201cacceptaci\u00f3\u201d per la part patronal- a la Barcelona dels primers anys seixanta, quan la guerra civil als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica encar\u00ed com mai el preu del cot\u00f3 en floca, provocant a Catalunya una crisi industrial sense precedents. El setmanari El Obrero<\/i>, el peri\u00f2dic obrerista m\u00e9s prestigi\u00f3s d\u2019aleshores, es felicitava l\u2019estiu de 1865 perqu\u00e8 la principal firma catalana de teixits de mescla (la gracienca \u201cBonaventura Sol\u00e0 i Sert Germans\u201d), \u201cdurante la prolongada crisis por que ha pasado la industria fabril, apenas despidi\u00f3 a ninguno de los trabajadores que ten\u00eda ocupados\u201d<\/i>. De \u201cLa Maquinista Terrestre y Mar\u00edtima\u201d, capdavantera en la construcci\u00f3 de maquin\u00e0ria industrial, havia escrit el mateix: \u201c…por no despedir a sus operarios les hace trabajar una semana s\u00ed y otra no, alternando por mitad. […] Los trabajadores se ocupan efectivamente menos tiempo que de ordinario, [y] no cobran otro jornal que el que les corresponde por el trabajo prestado.\u201d<\/i>[87]<\/a> Tamb\u00e9 \u201cLa Espa\u00f1a Industrial\u201d, la primera cotoneria catalana per recursos, producci\u00f3 i mercat, sembla haver \u201crespectat\u201d -per les conveni\u00e8ncies que fossin- aquesta pr\u00e0ctica de pacte laboral a la seva factoria de Sants: la comparaci\u00f3 de les n\u00f2mines de la f\u00e0brica corresponents a la mateixa setmana de dos anys diferents (la primera de novembre de 1857 i 1863) mostra que el nombre de treballadors\/es de la principals seccions no disminu\u00ed el 1863 malgrat la crisi (30 cardadors el 1857, 30 el 1863; 46 filadores de selfactina amb les seves ajudants el 1857, 50 filadores el 1863; 18 filadores de cont\u00ednues el 1857, 22 filadores el 1863; 440 teixidors a preu fet el 1857, 482 teixidors el 1863…); el que s\u00ed es redu\u00ed homog\u00e8niament fou el nombre de dies treballats en aquestes seccions de fabricaci\u00f3 (6 dies el 1857, 4 i 3\/4 el 1863), i \u00f2bviament els volums de producci\u00f3.[88]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a>Josep Ferrer i Vidal no aplic\u00e0 aquesta mena de soluci\u00f3 laboral a la seva f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d. Senyal, entre d\u2019altres coses, que els seus treballadors i treballadores no disposaren de for\u00e7a ni mitjans per emp\u00e8nye\u2019l a una gesti\u00f3 de la crisi que els fos col.lectivament m\u00e9s favorable. Si fem cas de les informacions i llistats nominals que Ferrer i Vidal f\u00e9u arribar a l\u2019alcaldia, entre novembre de 1862 i febrer de 1863 la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d retall\u00e0 la seva producci\u00f3 i tamb\u00e9 la seva n\u00f2mina de treballadors\/es progressivament, fins a aturar la f\u00e0brica a mitjan febrer de 1863, despr\u00e9s d\u2019haver \u201cacomiadat\u201d 399 treballadors i treballadores d\u2019entre 14 i 50 anys durant els quatre mesos anteriors.[89]<\/a> Vull subratllar el fet que Ferrer i Vidal dugu\u00e9s a terme aquesta reducci\u00f3 de treball de manera esglaonada, alleugerint inicialment la n\u00f2mina de la filatura i clausurant la secci\u00f3 dos mesos m\u00e9s tard (que mentrestant havia continuat funcionant, a mig gas, amb una part de la n\u00f2mina pre-crisi), pol\u00edtica que repet\u00ed en el tissatge entre gener i febrer de 1863. Per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2. Ferrer i Vidal tampoc respect\u00e0, encetada la din\u00e0mica d\u2019acomiadaments selectius, l\u2019exig\u00e8ncia m\u00ednima de tantes tradicions de pressi\u00f3 obrera o obertament sindicals de prioritzar, en cas de crisi i de retallades \u201cinevitables\u201d, la continu\u00eftat d\u2019aquells treballadors\/es amb m\u00e9s atribucions i experi\u00e8ncia fabril, majorit\u00e0riament els homes adults de m\u00e9s edat de la filatura i del tissatge. Per exemple: quan el 14 de febrer de 1863 Ferrer i Vidal notific\u00e0 la paralitzaci\u00f3 dels telers que encara funcionaven, tamb\u00e9 notific\u00e0 la baixa de 126 teixidores i de nom\u00e9s 25 teixidors. Respecte de la n\u00f2mina de teixidors i teixidores del 1859 mancaven 86 homes i nom\u00e9s 12 dones. Dels homes acomiadats la primera setmana de novembre de 1862, almenys 16 eren teixidors el 1859. El 7 de gener de 1863 la f\u00e0brica deix\u00e0 sense feina, amb tota certesa, 16 teixidors m\u00e9s, per\u00f2 cap teixidora. Dels teixidors acomiadats en aquestes dues primeres tandes n\u2019he identificat doncs 32: 6 havien nascut a Sallent, 2 a Berga, 1 a Balsareny, 1 a Gironella, 1 a Esparreguera…, i 12 a Vilanova i la Geltr\u00fa, 3 a Creixell, 1 a Torredembarra, 1 a Sant Pere de Ribes, 1 a Tamarit de Mar…; d\u2019aquells dels quals he localitzat l\u2019edat (14), 5 tenien m\u00e9s de 30 anys i 9 m\u00e9s de 25, i nom\u00e9s 5 es movien entre els 18 i els 24 anys. En resum, l\u2019empresa s\u2019estava desfent abans dels teixidors m\u00e9s qualificats -i potencialment m\u00e9s bel.ligerants en una conjuntura de crisi (tamb\u00e9 pel fet de tractar-se en molts casos de caps de fam\u00edlia)- que no pas de les teixidores, preferentment dones joves, sovint solteres adscrites a fam\u00edlies no estrictament cotoneres, i per tot aix\u00f2 menys reticents o m\u00e9s obligades a acceptar una major c\u00e0rrega de feina i\/o un menor preufet, mesures que inexorablement havien de tenir conseq\u00fc\u00e8ncies futures.[90]<\/a><\/p>\n

<\/a>Si fa no fa, Ferrer i Vidal havia fet el mateix a la filatura de selfactines. Quan el 7 de gener de 1863 f\u00e9u parar les m\u00e0quines que encara filaven, els que es quedaren sense feina foren 6 filadors i 26 ajudants de filador, \u00e9s a dir, 4 ajudants i escaig per cada filador (i tenint en compte que nom\u00e9s llist\u00e0 els treballadors majors de 13 anys, els ajudants podien ser m\u00e9s). El mar\u00e7 de 1859 la correlaci\u00f3 entre ajudants i filadors era, en una filatura que treballava a tota m\u00e0quina, de 2,2 (73 ajudants per 33 filadors). Almenys 18 filadors havien estat acomiadats el novembre de 1862. Alhora, dels 6 filadors retinguts fins a \u00faltima hora, 3 encara eren ajudants el 1859 (i per tant filadors novells el 1863). En molts sentits el col.lectiu dels ajudants de filador -adolescents i adults joves que no superaven la vintena d\u2019edat, auxiliars del filador en les tasques de nuar i subministrar la metxa de cot\u00f3 mentre aprenien l\u2019\u201cofici\u201d- recordava el de les dones teixidores: dels 26 ajudants que treballaren fins el gener del 63, 10 havien nascut a Vilanova i la Geltr\u00fa, 2 a Sant Pere de Ribes, 2 a Creixell, 2 a El Vendrell, 2 a El Perell\u00f3, 1 a Calafell, 1 a Torredembarra, 1 a La Canonja, 1 a Tortosa, 2 a la prov\u00edncia de Castell\u00f3 de la Plana…, i nom\u00e9s 2 en territoris \u201ccotoners\u201d (Sallent i Begues [Baix Llobregat]). O, encara amb m\u00e9s precisi\u00f3: dels 73 ajudants de filador censats el 1859 a la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d n\u2019he identificat amb certesa 37 al padr\u00f3 de ve\u00efns (1857); 26 d\u2019aquests 37 (el 70,3%) s\u2019integraven en unitats familiars el cap de les quals es declarava mariner o pescador (14), pag\u00e8s (8), o dels oficis tradicionals (4); nom\u00e9s 8 (el 21,6%) eren fills de filadors (4) o d\u2019altres treballadors del t\u00e8xtil (4). Alhora, dels 26 fills de fam\u00edlies no cotoneres, nom\u00e9s 7 ocupaven la posici\u00f3 del primog\u00e8nit en la unitat residencial familiar, mentre 19 eren fills segons o tercers o altres familiars del cap de c\u00e8dula (ben al contrari del que succe\u00efa entre els ajudants fills de pares cotoners: 6 dels 8 eren els fills i germans m\u00e9s grans de la respectiva unitat residencial).[91]<\/a> Ferrer i Vidal, doncs, tampoc s\u2019havia estat de fer anar temporalment la filatura amb els treballadors m\u00e9s joves i inexperts, probablement concentrant les funcions supervisores i les m\u00e9s qualificades en menys filadors i confiant el seguiment de les m\u00e0quines i les tasques de nuar -feines que xuclaven for\u00e7a temps del treball filador- estrictament als ajudants. La lectura laboral i social d\u2019aquesta demostraci\u00f3 de poder patronal, i les seves implicacions de present i futur, em semblen bessones de les apuntades a prop\u00f2sit del tissatge.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 *<\/p>\n

<\/a><\/a><\/a> No sembla, doncs, que les recomanacions del governador civil Antonio Guerola a l\u2019alcalde Isidre Marqu\u00e8s en el sentit de \u201cestimular a los fabricantes para que hagan el sacrificio de sostener el trabajo todo lo posible, por decoro de la fabricaci\u00f3n, por humanidad, y por patriotismo\u201d<\/i>, fossin gaire escoltades i aplicades.[92]<\/a> M\u00e9s aviat fa la impressi\u00f3 que, en un context institucional for\u00e7a m\u00e9s hostil per a l\u2019associacionisme obrer que no pas l\u2019enterrat Bienni Progressista (1854-1856), i ben avan\u00e7ades les estrat\u00e8gies de feminitzaci\u00f3 i major selecci\u00f3 de la for\u00e7a de treball per part dels fabricants, aquests pogueren fer front a la crisi cotonera sense t\u00e9mer una resist\u00e8ncia col.lectiva d\u2019envergadura, o escap\u00e7ant-ne amb lleugeresa els caps potencials. En molts sentits les pol\u00edtiques laborals de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d durant el bienni 1862-1863 eren -com el peix que es mossega la cua- alhora una conseq\u00fc\u00e8ncia i una causa de la progressiva feblesa \u201csindical\u201d d\u2019en\u00e7\u00e0 1855, feblesa en la qual conflu\u00efen la fermesa patronal a explotar tots els avantatges industrials de l\u2019empla\u00e7ament vilanov\u00ed, el replegament pol\u00edtic general post-1856 i l\u2019estigma de viol\u00e8ncia i de derrota heretat dels teixidors empresonats durant el Bienni. Aquesta combinaci\u00f3 de for\u00e7a patronal i d\u2019incertesa obrera -producte de l\u2019ampl\u00edssim marge de maniobra que tecnologia, treball i pol\u00edtica proporcionaven als fabricants locals- probablement contribueixi a explicar l\u2019aposta insurreccional de filadors i teixidors vilanovins durant els anys seixanta, alguns amb noms i cognoms a les n\u00f2mines de les partides republicanes de la comarca.[93]<\/a> O la substancial participaci\u00f3 de treballadors t\u00e8xtils en els violent\u00edssims enfrontaments que tingueren lloc per tot Vilanova des de la tarda del 30 de setembre de 1869 -i durant la primera setmana d\u2019octubre- entre federals armats i militars, entre \u201cel paisanaje y la tropa\u201d<\/i>, episodi en qu\u00e8 el radicalisme plebeu vilanov\u00ed s\u2019opos\u00e0 al desarmament dels tot just estrenats Voluntaris de la Llibertat per\u00f2 tamb\u00e9 a la intransig\u00e8ncia patr\u00edcia a l\u2019hora d\u2019acceptar el nou ajuntament federal i tot el que aquest representava. El 18 d\u2019octubre de 1869, dues setmanes despr\u00e9s d\u2019haver informat l\u2019alcaldia que una vintena llarga dels seus teixidors i filadors no s\u2019havien presentat a la feina -perqu\u00e8, tot fa pensar, havien estat atrinxerats a l\u2019Hospital Vell al costat del Xic de les Barraquetes-, Josep Ferrer i Vidal informava el nou alcalde mon\u00e0rquic de la seva entrevista amb el Capit\u00e0 General de Catalunya per tractar \u201cde lo m\u00e1s conveniente a la seguridad de esa poblaci\u00f3n en las cr\u00edticas circunstancias que estamos atravesando\u201d<\/i>, alhora que li feia arribar, \u201cpor el ordenanza Sr. Aixal\u00e1, una caja con cincuenta fornituras, esto es, 50 cartucheras e igual n\u00famero de cinturones, baynas de bayoneta y portafusiles\u201d<\/i>.[94]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a>La polititzaci\u00f3 insurreccional i federal de treballadors fabrils durant la segona meitat dels anys seixanta suggereix, em sembla, el progressiu i renovat malestar obrer vistes les pol\u00edtiques de for\u00e7a -laborals i locals- del patriciat industrial. Pol\u00edtiques de for\u00e7a que s\u2019havien encetat com una resposta \u201cvilanovina\u201d a tots els Pedro[s] tejedores<\/i> vinguts de fora, que s\u2019havien consolidat amb els vents a favor del treball femen\u00ed i\/o \u201ccomplementari\u201d i de la crisi cotonera, i que un ajuntament carregat de prohoms cotoners bene\u00efria abans i despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 de Setembre (1868).[95]<\/a> En altres paraules: la contund\u00e8ncia dels fabricants vilanovins a l\u2019hora de desfer-se de la cara m\u00e9s fosca de Pedro el tejedor<\/i>, i els mitjans de qu\u00e8 s\u2019havien valgut per aconseguir-ho, havien posat la primera pedra d\u2019una cultura de relacions laborals i socials m\u00e9s inspirada en els gestos de for\u00e7a que en els de reciprocitat, en la imposici\u00f3 abans que en la negociaci\u00f3. En un primer moment aix\u00f2 hauria servit per bandejar els teixidors foranis conflictius. Ara b\u00e9, quasi simult\u00e0niament hauria impregnat les maneres de fer que estaven per venir. Les dels fabricants, per\u00f2 tamb\u00e9 les dels treballadors \u201cnascuts al cot\u00f3\u201d a Vilanova i la Geltr\u00fa, vilanovins de naixement i immigrants orfes de tradici\u00f3 cotonera, que aprengueren -alhora que l\u2019ofici fabril- que l\u2019\u00fanic espai de negociaci\u00f3 laboral col.lectiva f\u00f3ra aquell que poguessin guanyar per la for\u00e7a. L\u2019esclat de llibertats pol\u00edtiques que provoc\u00e0 la \u201cGloriosa\u201d revoluci\u00f3 de setembre de 1868, l\u2019aprenentatge federal i insurreccional de la m\u00e0 de pagesos, mariners i menestrals locals, i la \u201cmajoria d\u2019edat\u201d de molts treballadors cotoners que havien accedit a les f\u00e0briques durant els anys cinquanta vorejant l\u2019adolesc\u00e8ncia, precipitaren un tour de force<\/i> que feia una d\u00e8cada llarga que es covava. No \u00e9s un detall menor que el maig de 1870, en constituir-se la secci\u00f3 local del nou sindicat catal\u00e0 del ram Tres Classes de Vapor, al capdavant de les primeres juntes sindicals hi figuressin, a m\u00e9s del \u201csallent\u00ed\u201d de rigor, homes naturals de Vilanova o del seu hinterland<\/i> pag\u00e8s i mariner-menestral i relativament joves, aparentment sense m\u00e9s bagatge cotoner que el que havien acumulat per compte propi exercint d\u2019ajudants i filadors novells o de teixidors tutelats per altres: Josep Juliachs i Ferrer, filador nascut a Vilanova el 1849; Joan Trillas i Virella, filador nascut a Molins el 1833 i arribat a Vilanova el 1855; Crist\u00f2fol Rovirosa i Pochs, teixidor nascut a Vilanova el 1840; Pau Fontanillas, teixidor nascut a Creixell el 1842 i arribat el 1855; Pau Soler i Canals, filador nascut a Vilanova el 1835…[96]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a>El pols entre l\u2019arrelada cultura patronal i la renovada acci\u00f3 col.lectiva dels treballadors s\u2019encet\u00e0 a la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d a principis del mes d\u2019agost de 1871. La direcci\u00f3 de la casa refus\u00e0 una revisi\u00f3 a l\u2019al\u00e7a dels preus del treball presentada pels comissionats obrers, i encara m\u00e9s taxativament \u201csu intervenci\u00f3n<\/i> [la dels comissionats] en la casa para tomar y despedir trabajadores\u201d<\/i>. Immediatament els treballadors i treballadores de la f\u00e0brica es declararen en vaga, per\u00f2, per primera vegada a Vilanova, comptant amb l\u2019ajut material de la resta de treballadors\/es del sector, que via les Tres Classes de Vapor organitzaren una caixa de resist\u00e8ncia. La capacitat de resposta col.lectiva dels obrers desconcert\u00e0 els fabricants: \u201cSoucheiron i Companyia\u201d -aleshores propiet\u00e0ria de la f\u00e0brica aturada- es don\u00e0 de baixa de la contribuci\u00f3 industrial, alhora que intensificava els contactes amb les direccions de la resta d\u2019empreses cotoneres.[97]<\/a> Misteriosament i sospitosament, l\u2019\u00faltima setmana de setembre, despr\u00e9s d\u2019un mes llarg de vaga finan\u00e7ada per la secci\u00f3 local de les Tres Classes, les altres f\u00e0briques s\u2019aturaren de cop, totes per iniciativa de les respectives direccions empresarials, i totes amb la mateixa justificaci\u00f3 cara a les autoritats municipals i provincials: la necessitat de fer reparacions t\u00e8cniques i de procedir a canvis de maquin\u00e0ria. En una nota reservada adre\u00e7ada a l\u2019alcalde vilanov\u00ed, el governador civil de Barcelona interpret\u00e0 aquesta circumst\u00e0ncia, correctament, en una clau menys rutin\u00e0ria: \u201cCiertamente que este suceso<\/i> [el fet que el nombre de \u201cvaguistes\u201d s\u2019ampli\u00e9s a gaireb\u00e9 tots els treballadors\/es cotoners de Vilanova] no ha podido sorprenderme, pues que estaba indicado tiempo ha. Encierra sin embargo en su fondo alguna circunstancia muy poco com\u00fan, tal vez \u00fanica en casos de esta especie. Parece demostrado que la iniciativa del cierre de las f\u00e1bricas de Villanueva ha partido no del obrero sin\u00f3 del fabricante.\u201d<\/i>[98]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/a><\/a><\/a> Certament, el tancament de f\u00e0briques a la Vilanova de 1871 fou, probablement, un dels primers locauts de la hist\u00f2ria industrial catalana. El mateix Diario de Villanueva<\/i> ho admet\u00e9 en la seva edici\u00f3 del 26 de setembre, i l\u2019\u00f2rgan de premsa barcelon\u00ed de la Federaci\u00f3 de les Tres Classes de Vapor ho denunci\u00e0 obertament: \u201c…habiendo parado una f\u00e1brica de la expresada poblaci\u00f3n<\/i> [Vilanova i la Geltr\u00fa], los burgueses se avinieron para derrotar a la asociaci\u00f3n obrera, y despidieron a todos los trabajadores para que no pudieran ayudarse y debieran rendirse todos\u201d<\/i>.[99]<\/a> Una entesa patronal que, segons el Llibre d\u2019Acords de la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d, havia comen\u00e7at a Barcelona el 5 d\u2019agost, en una reuni\u00f3 \u201cde los gerentes de las f\u00e1bricas de \u00c9sta\u201d<\/i> els quals havien concebut una \u201cSociedad […] para que bien unidos puedan contrarrestar las exageradas pretensiones de los operarios, cumpliendo cada f\u00e1brica las \u00d3rdenes que le d\u00e9 la direcci\u00f3n de las seis f\u00e1bricas unidas\u201d<\/i>.[100]<\/a> I que continu\u00e0 quan la sessi\u00f3 extraordin\u00e0ria que l\u2019ajuntament de Vilanova i la Geltr\u00fa celebr\u00e0 el 22 d\u2019octubre, sessi\u00f3 en qu\u00e8 es discut\u00ed la proposta de quatre regidors \u201cde estudiar los medios de poder conciliar la grave cuesti\u00f3n suscitada entre patronos y obreros de la clase fabril\u201d<\/i>. Aleshores els regidors favorables a la mediaci\u00f3 del poder municipal -homes com el futur alcalde federal Josep Llombart i Barcel\u00f3, el tip\u00f2graf Mag\u00ed Bertran i Romagosa, o Manuel Verd\u00fa, pare de l\u2019escriptor i agitador almiralli\u00e0 Josep Verd\u00fa i Feliu- foren derrotats per una ex\u00edgua majoria encap\u00e7alada per l\u2019alcalde accidental Sebasti\u00e0 Torrents i per Antoni Serra i Mir\u00f3, home molt vinculat a Josep Ferrer i Vidal a trav\u00e9s de negocis comuns de fabricaci\u00f3 de gas. El dictamen de la majoria es fundava, \u00e9s clar, en evasives de la mena que \u201cno deb\u00eda el Ayuntamiento inmiscuirse en una cuesti\u00f3n que no estaba dentro del c\u00edrculo de sus atribuciones por rozarse m\u00e1s bien con el orden p\u00fablico que no con la Administraci\u00f3n del municipio\u201d<\/i>.[101]<\/a> Aix\u00ed les coses, no sorpr\u00e8n que la vaga general vilanovina es perllongu\u00e9s fins l\u201911 de desembre de 1871, que el conflicte esdevingu\u00e9s tot un s\u00edmbol de la reconstrucci\u00f3 obrerista a la Catalunya d\u2019aleshores -amb col.lectes p\u00fabliques arreu-, i que la seva resoluci\u00f3 s\u2019endevin\u00e9s, per les moltes ferides obertes i les poques tancades, abans una treva de conveni\u00e8ncia que un acord conven\u00e7ut i durable.[102]<\/a><\/p>\n

<\/a>Que aquest \u00faltim diagn\u00f2stic no errava excessivament el tret ho demostr\u00e0 l\u2019agitada i sovint gens pac\u00edfica vida social vilanovina dels anys vuitanta i noranta del segle XIX, els \u201canys tristos\u201d dels que ha parlat Albert Virella en la seva \u201ccr\u00f2nica de la decad\u00e8ncia de Vilanova i la Geltr\u00fa\u201d.[103]<\/a> Per\u00f2, \u00bfi el diagn\u00f2stic que carregava a l\u2019emblem\u00e0tic Pedro el tejedor<\/i> la responsabilitat de tots els hipot\u00e8tics mals socials de la Vilanova industrial? La formaci\u00f3 del treball cotoner vilanov\u00ed havia estat, entre 1851 i 1871, un estira-i-arronsa socialment viu i tens, profundament transformador, una disputa gens ret\u00f2rica sobre qu\u00e8 havia de ser exactament una f\u00e0brica. I les antigues distincions laborals i morals n\u2019havien estat les primeres v\u00edctimes.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a><\/a>*<\/a>Aquest text \u00e9s una reelaboraci\u00f3 detallada dels principals arguments que vaig exposar en la meva part de la confer\u00e8ncia \u201cLa Vilanova ultramarina i industrial\u201d (Vilanova i la Geltr\u00fa, desembre de 1998), organitzada per la Biblioteca Museu V\u00edctor Balaguer. Vull agra\u00efr a Montserrat Comas, directora de la Biblioteca Museu, les facilitats que m\u2019ha donat per refer la confer\u00e8ncia en forma de text convencional.<\/p>\n

<\/a>[1]<\/a> Los misterios de Villanueva. Descripci\u00f3n e historia de sus monumentos, usos y costumbres<\/i>, Vilanova i la Geltr\u00fa, Imprenta de J. Pers y Ricart, 1851, vol. I, p. 177 [he consultat l\u2019edici\u00f3 facs\u00edmil que d\u2019aquesta primera edici\u00f3 f\u00e9u l\u2019Institut d\u2019Estudis Penedesencs l\u2019any 1991, amb pr\u00f2leg d\u2019Albert Virella i Bloda].<\/p>\n

<\/a>[2]<\/a> De l\u2019autoria de Josep Pers i Ricart i Teodor Creus i Corominas en proporciona arguments Albert Virella i Bloda al pr\u00f2leg a l\u2019edici\u00f3 facs\u00edmil feta per l\u2019Institut d\u2019Estudis Penedesencs (1991). Virella tamb\u00e9 esmenta la probable contribuci\u00f3 de Cefer\u00ed Tresserra i Ventosa (1830-1880), aleshores jove caixista i redactor del Diario<\/i>, qui en els anys a venir es faria un nom en els cercles dem\u00f2crates catalans.<\/p>\n

Tots els arguments de Los misterios de Villanueva<\/i> contra l\u2019expansi\u00f3 de la ind\u00fastria cotonera aut\u00f2ctona es poden llegir al cap\u00edtol segon del Libro Segundo<\/i>, \u201cLa industria algodonera en Espa\u00f1a\u201d [vol. I, ps. 171-188], d\u2019on trec tamb\u00e9 la citaci\u00f3 literal que copio [p. 176].<\/p>\n

<\/a>[3]<\/a> Sobre aix\u00f2 cal consultar encara els treballs d\u2019Albert Virella i Bloda: \u201cDe quan Vilanova i la Geltr\u00fa era un empori del vi\u201d, Miscel.l\u00e0nia Penedesenca<\/i>, I (Desembre 1978), ps. 205-240; L\u2019aventura ultramarina de la gent de Vilanova i la Geltr\u00fa i la nissaga dels Sam\u00e0<\/i>, Vilafranca del Pened\u00e8s, Museu de Vilafranca, 1990. Tamb\u00e9 el segon cap\u00edtol de la Mem\u00f2ria de doctorat de Raimon Soler i Becerro: Desenvolupament comercial i creixement industrial a Catalunya. Vilanova i la Geltr\u00fa, 1839-1914<\/i>, Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 1995, ps. 14-40.<\/p>\n

<\/a>[4]<\/a> Vegeu el treball de Raimon Soler i Becerro en aquest mateix volum. Tamb\u00e9: Raimon Soler i Becerro, \u201cComerciants i fabricants. Una reflexi\u00f3 sobre l\u2019origen comercial del capital industrial: el cas de Vilanova i la Geltr\u00fa\u201d, Recerques<\/i>, n\u00fam. 36 (1998), ps. 109-136, article que inclou una n\u00f2mina ben eloq\u00fcent dels inversors industrials vilanovins (1833-1865) relacionats amb el comer\u00e7 \u201ctradicional\u201d, colonial o no [ps. 132-134].<\/p>\n

A prop\u00f2sit de la hipot\u00e8tica consolidaci\u00f3 d\u2019un bloc local d\u2019interessos agro-comercials que pogu\u00e9s veure amb m\u00e9s o menys recan\u00e7a el creixement de la inversi\u00f3 industrial a la Vilanova de mitjan segle XIX -bloc del qual algunes de les planes de Los misterios de Villanueva<\/i> n\u2019expressarien els temors i prevencions-, m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3 una dada menor: de la vintena llarga de subscriptors que finan\u00e7aren almenys dos exemplars de Los misterios<\/i>, nom\u00e9s un -Gabriel Mas i Rafecas- \u00e9s a la relaci\u00f3 de 63 \u201cinversors en les empreses t\u00e8xtils de Vilanova i la Geltr\u00fa (1833-1865)\u201d elaborada per Soler i Becerro; alhora, tamb\u00e9 nom\u00e9s un dels 15 principals inversors industrials del per\u00edode -Bartomeu G\u00fcell i Casas- \u00e9s a la llista dels 90 subscriptors que promogueren la primera edici\u00f3 per separat de l\u2019obra, l\u2019any 1851 [llista que es pot consultar al vol. II, despr\u00e9s de l\u2019\u00edndex].<\/p>\n

<\/a>[5]<\/a> Los misterios de Villanueva…<\/i>; la presentaci\u00f3 d\u2019Eugenio: Llibre I, cap\u00edtol III, \u201cUn joven oficial\u201d [vol. I, ps. 67-86], i la citaci\u00f3 literal que copio, vol. I, p. 77; els personatges d\u2019Ernesto i Mar\u00eda: Llibre I, cap\u00edtol I, \u201cEl mas del Escarr\u00e9\u201d [vol. I, ps. 32-52], i particularment les ps. 39-43 [d\u2019on trec la citaci\u00f3 literal sobre Ernesto (ps. 42-43)] i ps. 44-47 [el personatge de Mar\u00eda].<\/p>\n

<\/a>[6]<\/a> Los misterios de Villanueva…<\/i>; Llibre II, cap\u00edtol III, \u201cPedro el tejedor\u201d [vol. I, ps. 189-196]; la primera citaci\u00f3 literal, ps. 189-190; la segona citaci\u00f3 literal i el xantatge del conspirador carl\u00ed Sr. Munt, ps. 192-193 i seg\u00fcents; la temptativa de segrest i assassinat d\u2019Eugenio, vol. II, ps. 52 i seg\u00fcents.<\/p>\n

[7]<\/a> Vegeu Raimon Soler i Becerro, \u201cComerciants i fabricants. Una reflexi\u00f3…\u201d, ps. 110-115.<\/p>\n

<\/a>[8]<\/a> AHCVG. Lligalls 2.612 i 2.613: \u201cPadr\u00f3n y resumen del Censo general de poblaci\u00f3n de Villanueva y Geltr\u00fa correspondiente al a\u00f1o de 1860\u201d<\/i>.<\/p>\n

<\/a>[9]<\/a> AHCVG. Lligall 2.491: \u201cEstado general de la poblaci\u00f3n de Villanueva y Geltr\u00fa, provincia de Catalu\u00f1a\u201d<\/i> (17-10-1824). Reveladorament, la Vilanova del 1824 -a difer\u00e8ncia de la del 1860- era una vila \u201cde dones\u201d: 5.641 contra nom\u00e9s 3.620 homes. La difer\u00e8ncia reposava, fonamentalment, en el tram d\u2019edat de 16 a 24 anys, que agrupava 1.987 dones i 634 homes. Homes que, amb tota probabilitat, eren a Am\u00e8rica.<\/p>\n

<\/a>[10]<\/a> \u201cEl car\u00e1cter de estos habitantes<\/i> [de Vilanova i la Geltr\u00fa] es honrado, pac\u00edfico y laborioso, amigo de la hospitalidad y muy religioso: las clases en ella preponderantes son los hacendados, algunos de bastante consideraci\u00f3n; muchos llamados \u2018americanos\u2019 por haber ido desde sus m\u00e1s tiernos a\u00f1os a conquistarse una fortuna en Am\u00e9rica a fuerza de trabajo y probidad, y las clases menestral y proletaria que viven en muy decente posici\u00f3n conoci\u00e9ndose muy poco la mendicidad, c\u00e1ncer roedor de las sociedades modernas.<\/i> […] los hombres en su mayor parte est\u00e1n divididos entre las tres profesiones: labradores, cuberos para la esportaci\u00f3n de caldos, y fabricantes<\/i> [?]…\u201d<\/i> [Los misterios de Villanueva…<\/i>, vol. I, ps. 20-21].<\/p>\n

<\/a>[11]<\/a> AHCVG. Registre Civil. Matrimonis: llibres 2662 (1847-1850), 2663 (1856-1860), 2664 (1860-1865), 2665 (1865-1870) i 2666 (1870-1872).<\/p>\n

<\/a>[12]<\/a> Informaci\u00f3 que copio de Raimon Soler i Becerro, Desenvolupament comercial i creixement industrial a Catalunya. Vilanova i la Geltr\u00fa, 1839-1914<\/i>, Mem\u00f2ria de Doctorat, UAB, 1995, p. 17.<\/p>\n

<\/a>[13]<\/a> Raimon Soler i Becerro, \u201cComerciants i fabricants. Una reflexi\u00f3…\u201d, ps. 120-123.<\/p>\n

<\/a>[14]<\/a> Xavier Garc\u00eda, La vida marinera a Vilanova i la Geltr\u00fa<\/i>, Barcelona, Editorial Selecta, 1980, p. 39.<\/p>\n

<\/a>[15]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: \u201cAlcald\u00eda Constitucional de Villanueva y Geltr\u00fa. Estado del n\u00famero de f\u00e1bricas existentes en esta villa, con espresi\u00f3n de su destino, n\u00famero de operarios que sostienen, y los que pertenecen a otras industrias y labores del campo\u201d<\/i> (11-05-1868).<\/p>\n

<\/a>[16]<\/a> Dels 399 treballadors de la boteria local censats per la font anterior (1868), 335 eren \u201chombres\u201d<\/i> i nom\u00e9s 64 \u201cmuchachos\u201d<\/i> [AHCVG. Lligall 2.878: \u201cAlcald\u00eda Constitucional de Villanueva y Geltr\u00fa. Estado del n\u00famero de f\u00e1bricas existentes en esta villa…\u201d<\/i> (11-05-1868)].<\/p>\n

<\/a>[17]<\/a> Totes les dades procedeixen del buidatge d\u2019AHCVG. Registre Civil. Matrimonis: llibres 2662 (1847-1850), 2663 (1856-1860), 2664 (1860-1865), 2665 (1865-1870) i 2666 (1870-1872). Dels 20 nuvis boters que es casaren entre 1856 i 1865 i dels quals s\u2019anot\u00e0 l\u2019ofici del pare, 10 eren fills de boters, 5 de \u201clabradores\u201d<\/i>, 2 de \u201cmarineros\u201d<\/i>, i els altres tres d\u2019un \u201carriero\u201d<\/i>, d\u2019un \u201ccestero\u201d<\/i> i d\u2019un \u201cjornalero\u201d<\/i> respectivament.<\/p>\n

<\/a>[18]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: \u201cF\u00e1brica de Toneler\u00eda y dep\u00f3sito de vinos para el embarque de los Se\u00f1ores Sam\u00e1 y Compa\u00f1\u00eda. Estado del destino u objeto de esta f\u00e1brica y n\u00famero de operarios de la misma…\u201d<\/i> (27-04-1868); \u201cF\u00e1bricas de Toneler\u00eda y dep\u00f3sito de vinos para el embarque de los Se\u00f1ores D. Salvador Raldiris. Estado del destino u objeto de esta f\u00e1brica y n\u00famero de los operarios de la misma…\u201d<\/i> (27-04-1868); \u201cRelaci\u00f3n que presenta el suscrito<\/i> [Ventura Roig i Lluri] de los trabajadores que antes del 15 de los corrientes ten\u00eda y contin\u00faan en su taller de toneler\u00eda sito en el barrio de la Marina\u201d<\/i> (29-07-1867); en el mateix lligall, notes informant de tallers m\u00e9s modestos (1867-1868): Francesc Font [13 treballadors], Jaume Gr\u00edfuls [9], Crist\u00f2fol Mas [3], etc.<\/p>\n

En una data m\u00e9s tardana -l\u2019any 1881-, quan la boteria local encetava el seu declinar, la Federaci\u00f3n<\/i> de Toneleros de la Regi\u00f3n Espa\u00f1ola<\/i> proporcionava aquestes dades a prop\u00f2sit de la secci\u00f3 i la boteria de Vilanova i la Geltr\u00fa: 110 oficials associats, 10 aprenents, 90 oficials \u201cesquiroles\u201d<\/i>, i 76 \u201cburgueses\u201d<\/i> -que cal entendre com a amos i\/o caps de taller-; cap altra secci\u00f3 de la Federaci\u00f3n<\/i> de les vuit que comptaven amb m\u00e9s de 50 associats presentava una tal proporci\u00f3 d\u2019\u201cesquirols\u201d sobre el total de treballadors boters, ni de \u201cburgueses\u201d<\/i> sobre el total de boters -amos i treballadors-. [Actas del 9\u00ba Congreso de Oficiales Toneleros de la Regi\u00f3n Espa\u00f1ola, Celebrado en Reus los d\u00edas 1, 2, 3, 4, 5, 6 y 7 de Diciembre de 1881<\/i>, Reus, Imprenta Reusense, 1881, p. 68].<\/p>\n

<\/a>[19]<\/a> Un exemple emblem\u00e0tic de la pressi\u00f3 del capital agro-comercial sobre les relacions laborals entre amos de taller i oficials -encara que per a una conjuntura distinta i m\u00e9s tardana- \u00e9s el conflicte que \u201cel representante Domingo Puig (a) Chichu del taller de Villanueva del comerciante Torres de Villafranca\u201d<\/i> encet\u00e0 al trencar la tarifa de preus pactada entre amos i oficials i \u201cdespedir a la mayor\u00eda de los federados\u201d<\/i> (octubre de 1884) [Federaci\u00f3n de Oficiales Toneleros de la Regi\u00f3n Espa\u00f1ola. Actas del 13\u00ba Congreso celebrado en Villanueva y Geltr\u00fa los d\u00edas 9, 10, 11, 12, 13, 14 y 15 de Junio de 1885<\/i>, Vilanova i la Geltr\u00fa, Imprenta de F. Miquel y Cia., 1885, p. 8]. El nombre de mestres i fadrins l\u2019any 1789: Albert Virella i Bloda, L\u2019aventura ultramarina…<\/i>, ps. 28-31. Sobre l\u2019augment espectacular del nombre de boters matriculats -amb o sense taller obert- entre 1850 i 1875 (quan la fil.loxera \u201cfrancesa\u201d dispar\u00e0 les exportacions catalanes de vins), dir que la quarentena de boters de la contribuci\u00f3 del 1850 augment\u00e0 fins a 107 en la de l\u2019any 1875 [vegeu Casimir Mart\u00ed i Mart\u00ed, Vilanova i la Geltr\u00fa 1850-1975. Vol. I. Expansi\u00f3 i Crisis…<\/i>, ps. 105 i 168].<\/p>\n

<\/a>[20]<\/a> Les citacions literals i altres refer\u00e8ncies a l\u2019estacionalitat del treball boter i a la complementarietat amb el treball pag\u00e8s les trec de Actas del 9\u00ba Congreso de Oficiales Toneleros de la Regi\u00f3n Espa\u00f1ola, Celebrado en Reus…<\/i>, p. 37. T\u00e9 molt inter\u00e8s, en contraposici\u00f3, la carta an\u00f2nima que public\u00e0 el Diario de Villanueva<\/i> l\u2019octubre de 1852 -\u201cSetiembre\u201d<\/i>-, testimoni que lamentava que una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la industrialitzaci\u00f3 cotonera fos el sostreure treball local a la verema, transformant a pitjor el paisatge social de la verema vilanovina: \u201c…aunque vengan cien vendimias al a\u00f1o no pueden desentenderse [<\/i>els treballadors cotoners] de sus ocupaciones… Por esto las cuadrillas de bocina y canto se han convertido en bandadas de \u2018sagarretas\u2019 que mal comidos y peor cuidados apenas tienen aliento para entonar sus canciones favoritas. \u00a1Pobres gentes, si vieras con que triste comida pasan las horas del d\u00eda!\u201d<\/i> [citat a Albert Virella i Bloda, \u201cDe quan Vilanova i la Geltr\u00fa…\u201d, ps. 217-218].<\/p>\n

<\/a>[21]<\/a> Sobre l\u2019organitzaci\u00f3 del treball a la marineria vilanovina, Xavier Garc\u00eda, La vida marinera…<\/i>, ps. 75-80<\/p>\n

<\/a>[22]<\/a> Albert Virella i Bloda, Les classes socials a Vilanova i la Geltr\u00fa, al segle XIX<\/i>, Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1977, ps. 35-52.<\/p>\n

<\/a>[23]<\/a> Les mitjanes d\u2019edat al casar-se dels nuvis \u201ct\u00e8xtils\u201d oscil.laren entre els 23,5 anys del per\u00edode 1847-1850 [10 casos documentats sobre 22] i els 26,2 anys del per\u00edode 1869-1872 [56 casos documentats sobre 56]. Sobre la font, vegeu la Taula 4.<\/p>\n

<\/a>[24]<\/a> Les dues principals estad\u00edstiques cotoneres per a la Catalunya de 1840-1850 s\u00f3n l\u2019elaborada per Esteve Sair\u00f3 el 1841 i publicada a Pascual Madoz, Diccionario Geogr\u00e1fico-Estad\u00edstico-Hist\u00f3rico de Espa\u00f1a y sus posesiones de Ultramar<\/i>, Madrid, Est. Literario-Tipogr\u00e1fico de P. Madoz y L. Sagasti, 1845-1850, vol. III, ps. 462-478, i l\u2019elaborada per la Junta de F\u00e0briques de Catalunya el 1850, que es pot consultar a Guillermo Graell, Historia del Fomento del Trabajo Nacional<\/i>, Barcelona, Imprenta de la Viuda de Lu\u00eds Tasso, s. d. [1911], ps. 442-492. Considero \u201cmarginal\u201d, per exemple, que Sair\u00f3 cens\u00e9s 7 telers a la ciutat de Tarragona, 11 telers a Torredembarra, 16 a El Vendrell o 7 a Vilaseca (Tarragon\u00e8s i Baix Pened\u00e8s), quan cens\u00e0 1.854 telers a Reus (Baix Camp) i 793 telers a Valls (Alt Camp) [Pascual Madoz, Diccionario…<\/i>, vol. III, ps. 468-469]. Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quint\u00ed de Mediona, territoris de la decadent filatura cotonera amb m\u00e0quines \u201cbergadanes\u201d el 1850: Guillermo Graell, Historia del Fomento…<\/i>, ps. 454-455.<\/p>\n

<\/a>[25]<\/a> Enriqueta Camps, La formaci\u00f3n del mercado de trabajo industrial en la Catalu\u00f1a del siglo XIX<\/i>, Madrid, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1995, ps. 98-111.<\/p>\n

<\/a>[26]<\/a> Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir del buidatge d\u2019AHCVG. Lligall 2.505: \u201cPadr\u00f3n de habitantes en el distrito municipal de Villanueva y Geltr\u00fa. A\u00f1o 1873\u201d<\/i>. El padr\u00f3 no es conserva sencer, ja que manquen els quaderns corresponents als cognoms que comencen per C, D i E (\u00e9s ordenat alfab\u00e8ticament). Tot i aix\u00f2 la documentaci\u00f3 que es conserva inclou 11.388 habitants, \u00e9s a dir el 86,6% dels 13.152 habitants censats el 1875. Hi he pogut localitzar 262 treballadors t\u00e8xtils (112 teixidors, 91 filadors, 20 \u201cfabricants\u201d, 12 contramestres, 6 majordoms, 5 paradors…), 28 treballadores t\u00e8xtils (24 teixidores, 2 metxeres, 1 filadora i 1 ordidora), i 282 \u201cjornaleros\u201d<\/i>.<\/p>\n

><\/p>\n

<\/a>[27]<\/a> Significativament es tractava de dos filadors nascuts a Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quint\u00ed de Mediona respectivament, ra\u00f3 per la qual no se\u2019ls pot aplicar el qualificatiu de \u201csense antecedents cotoners\u201d.<\/p>\n

<\/a>[28]<\/a> Totes les dades procedeixen del buidatge d\u2019AHCVG. Registre Civil. Naixements: llibre 2646 (1862-1864). El desglossament dels 89 casos \u00e9s incomplert: manca un teixidor nascut a Lloret de Mar, La Selva, comarca sense tradici\u00f3 cotonera per\u00f2 tampoc ve\u00efna del Garraf (per b\u00e9 que propera a trav\u00e9s del comer\u00e7 i les rutes del cabotatge).<\/p>\n

<\/a>[29]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta de l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa al comandant militar de Vilafranca del Pened\u00e8s (19-12-1855) [c\u00f2pia per a l\u2019alcaldia]; inclou la nota \u201cComisi\u00f3n Militar de Barcelona. Relaci\u00f3n de los individuos de la Clase de paisanos capturados en Villanueva y Geltr\u00fa la noche del 6 de Octubre \u00faltimo\u201d<\/i> (10-12-1855), signada pel fiscal militar Manuel Soler i anotada per l\u2019alcalde.<\/p>\n

<\/a>[30]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta del governador militar de Barcelona a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (12-12-1855).<\/p>\n

<\/a>[31]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta de l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa al comandant militar de Vilafranca del Pened\u00e8s (19-12-1855) i nota \u201cComisi\u00f3n Militar de Barcelona. Relaci\u00f3n de los individuos de la Clase de paisanos capturados…\u201d<\/i> (10-12-1855); la informaci\u00f3 que els cinc teixidors detinguts i processats havien treballat a la f\u00e0brica de Josep Ferrer i Vidal abans del 30 de juny: carta de Joan Domingo, director de la Sociedad<\/i> de Tejedores de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, al governador civil de Barcelona (09-09-1855) [c\u00f2pia per a l\u2019alcaldia]; del sis\u00e8 individu, un tal Josep Soler, nom\u00e9s s\u00e9 que era fill de Vilanova i la Geltr\u00fa.<\/p>\n

<\/a>[32]<\/a> Totes les dades procedeixen d\u2019AHCVG. Lligall 2.878: carta de l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa al comandant militar de Vilafranca del Pened\u00e8s (19-12-1855) i nota \u201cComisi\u00f3n Militar de Barcelona. Relaci\u00f3n de los individuos de la Clase de paisanos capturados…\u201d<\/i> (10-12-1855).<\/p>\n

<\/a>[33]<\/a> Sobre la cotoneria de \u201cGaiet\u00e0 Vidal i Companyia\u201d, despr\u00e9s \u201cUni\u00f3n Suburense\u201d, oberta a Sitges el 1849: Arxiu Hist\u00f2ric Comarcal de Sitges [AHCS]. Municipal. Lligall \u201cInd\u00fastria (1779-S.XIX)\u201d; tamb\u00e9 Guillermo Graell, Historia del Fomento…<\/i>, ps. 456-457 i 488-489.<\/p>\n

<\/a>[34]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta d\u2019Ignasi Llasera, governador civil de Barcelona, a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (11-10-1855).<\/p>\n

<\/a>[35]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta del governador militar de Barcelona a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (12-12-1855).<\/p>\n

<\/a>[36]<\/a> Sobre aix\u00f2 cal veure Josep Benet i Casimir Mart\u00ed, Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856)<\/i>, Barcelona, Curial, 1976, vol. I, ps. 570 i seg\u00fcents.<\/p>\n

<\/a>[37]<\/a> La tarifa de preus presentada pels comissionats teixidors: AHCVG. Lligall 2.878: \u201cEstad\u00edstica de Telares Mec\u00e1nicos\u201d<\/i> (13-04-1855), signada per Josep Llovet, Joan Mas i Antoni Vigo. La carta dels fabricants de Vilanova a l\u2019alcaldia (16-04-1855), d\u2019on trec totes les citacions literals, la reprodueixen sencera Josep Benet i Casimir Mart\u00ed, Barcelona a mitjan segle XIX…<\/i>, vol. I, ps. 642-644. La tarifa acordada pels fabricants i teixidors sallentins (10-03-1855), que inspir\u00e0 punt per punt la presentada a Vilanova: Josep Benet i Casimir Mart\u00ed, Barcelona a mitjan segle XIX…<\/i>, vol. I, ps. 627-628.<\/p>\n

<\/a>[38]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta de Josep Sendra, alcalde d\u2019Igualada, a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (08-05-1855).<\/p>\n

<\/a>[39]<\/a> Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, 07-07-1855 (1855\/154), ps. 3-4: \u201c…si bien es verdad que nuestras f\u00e1bricas hace cinco d\u00edas que est\u00e1n paralizadas, reina el mayor orden en la poblaci\u00f3n, y no creemos que llegue el trist\u00edsimo caso de tener que reprimir en Villanueva desm\u00e1n alguno.\u201d<\/i><\/p>\n

<\/a>[40]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta de l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa al comandant militar de Vilafranca del Pened\u00e8s (19-12-1855) i nota \u201cComisi\u00f3n Militar de Barcelona. Relaci\u00f3n de los individuos de la Clase de paisanos capturados…\u201d<\/i> (10-12-1855).<\/p>\n

<\/a>[41]<\/a> Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, 07-07-1855 (1855\/154), ps. 3-4. Testimonis dels incidents que es produ\u00efren a Sitges durant el Bienni Progressista (1854-1856) entre l\u2019empresa \u201cUni\u00f3n Suburense\u201d i els filadors recentment reclutats, majorit\u00e0riament forasters: F\u00e8lix Clar\u00e0 i Carbonell, \u201cApuntes sobre Sitges\u201d (1868), a B. Llopis Pujol \/ F. Clar\u00e0 i Carbonell, Dos treballs d\u2019hist\u00f2ria de Sitges de mitjans del XIX<\/i>, Sitges, Grup d\u2019Estudis Sitgetans, 1992, ps. 86-87; tamb\u00e9 la cr\u00f2nica sobre la tensi\u00f3 laboral a la filatura sitgetana que Joan Nogu\u00e9s, advocat, public\u00e0 a El Constitucional<\/i> (Barcelona), 18-02-1855, p. 1, aix\u00ed com el consell de guerra contra filadors de cot\u00f3 detinguts a Sitges del qual inform\u00e0 el Diario de Barcelona<\/i>, 17-06-1856 (1856\/169), p. 4.932.<\/p>\n

<\/a>[42]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta de Joan Domingo al governador civil de Barcelona (09-09-1855) [c\u00f2pia per a l\u2019alcaldia]. El governador civil Llasera recoman\u00e0 a l\u2019alcalde de Vilanova que congel\u00e9s la prohibici\u00f3 de les associacions obreres, \u201ctolerando la costumbre que las de esa Villa vengan observando\u201d<\/i>, sempre i quan aquestes no fessin un \u201cmal \u00fas\u201d dels fons recaptats (\u00e9s a dir, finan\u00e7ar vagues enlloc de socors per malaltia o invalidesa) [Carta del governador civil de Barcelona a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (22-09-1855)].<\/p>\n

<\/a>[43]<\/a> Totes les citacions procedeixen d\u2019AHCVG. Lligall 2.878: carta de Joan Domingo al governador civil de Barcelona (09-09-1855) [c\u00f2pia per a l\u2019alcaldia de Vilanova i la Geltr\u00fa]. A prop\u00f2sit de l\u2019estrat\u00e8gia teixidora de repartir la feina en conjuntures de crisi -sobretot per evitar reduccions del preufet-, via sindicats o no, cal veure els exemples que proporciona Gen\u00eds Barnosell i Jord\u00e0, Industrialitzaci\u00f3, revoluci\u00f3 liberal i classes populars a la Catalunya de la primera meitat del S. XIX. Les societats d\u2019ofici<\/i>, Tesi Doctoral, IUHJVV\/Universitat Pompeu Fabra, 1996, ps. 130 i seg\u00fcents.<\/p>\n

<\/a>[44]<\/a> El governador civil orden\u00e0 l\u2019alcalde que interced\u00eds amb Ferrer i Vidal per la recol.locaci\u00f3 dels set teixidors, \u201cmayormente cuando los dem\u00e1s trabajadores han dado tantas muestras de abnegaci\u00f3n y filantrop\u00eda para facilitar alg\u00fan sustento a dichos tejedores, a las cu\u00e1les es conveniente corresponda el due\u00f1o de la f\u00e1brica\u201d<\/i> [AHCVG. Lligall 2.878: carta del governador civil de Barcelona a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (29-09-1855)]. La readmissi\u00f3 d\u2019altres teixidors, tamb\u00e9 detinguts el 30 de juny de 1855, per part d\u2019altres fabricants locals: carta de Joan Domingo al governador civil de Barcelona (09-09-1855) [c\u00f2pia per a l\u2019alcaldia].<\/p>\n

<\/a>[45]<\/a> Totes les citacions literals les copio d\u2019AHCVG. Lligall 2.878: carta de Josep Ferrer i Vidal al governador civil de Barcelona [c\u00f2pia per a l\u2019alcaldia de Vilanova i la Geltr\u00fa; sense signatura ni data]. Sobre l\u2019assassinat de Sol i Padr\u00eds, el 2 de juliol de 1855 al Vapor Vell de Sants, el relat m\u00e9s documentat \u00e9s encara el de Josep Benet i Casimir Mart\u00ed, Barcelona a mitjan segle XIX…<\/i>, vol. II, ps. 11 i seg\u00fcents.<\/p>\n

<\/a>[46]<\/a> Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, 11-10-1855 (1855\/234), p. 3; tamb\u00e9: 09-10-1855 (1855\/232), ps. 2-3.<\/p>\n

<\/a>[47]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: nota de Josep Ferrer i Vidal a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa [1855; sense datar].<\/p>\n

<\/a>[48]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta del governador civil de Barcelona a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (26-02-1856).<\/p>\n

<\/a>[49]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta del governador civil de Barcelona a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (04-03-1856).<\/p>\n

<\/a>[50]<\/a> Una aclaridora aproximaci\u00f3 contempor\u00e0nia a les distintes exig\u00e8ncies t\u00e8cniques i laborals de les m\u00e0quines de filar mule-jennies<\/i> i selfactines, i dels telers manuals i mec\u00e0nics, es pot trobar, precisament, a Jos\u00e9 Ferrer y Vidal, Conferencias sobre el arte de hilar y tejer en general y especialmente sobre el de hilar y tejer el algod\u00f3n, hechas en el Ateneo Barcelon\u00e9s por D. —–<\/i>, Barcelona, Establ. Tipogr\u00e1fico de Leopoldo Dom\u00e9nech, 1874.<\/p>\n

<\/a>[51]<\/a> AHCVG. Fons F\u00e0brica de la Rambla: Inventaris i balan\u00e7os (1852-1863) i (1865-1884).<\/p>\n

<\/a>[52]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta de Josep Ferrer i Vidal a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (30-07-1854). Els fusos de filar l\u2019any 1849: Lligall 2.878: Enquesta sobre maquin\u00e0ria [\u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d] (08-10-1849).<\/p>\n

<\/a>[53]<\/a> Les dades sobre la filatura barcelonina l\u2019any 1856: Ildefonso Cerd\u00e1, \u201cMonograf\u00eda Estad\u00edstica de la Clase Obrera de Barcelona en 1856\u201d, a Ildefonso Cerd\u00e1, Teor\u00eda General de la Urbanizaci\u00f3n, y aplicaci\u00f3n de sus principios y doctrinas a la Reforma y Ensanche de Barcelona…<\/i>, Madrid, Imprenta Espa\u00f1ola, 1867, vol. II (ps. 555-674), ps. 595-598 (La proporci\u00f3 entre el nombre de fusos de mule-jenny<\/i> i el nombre de fusos de selfactina era menys desfavorable als segons).<\/p>\n

<\/a>[54]<\/a> Les dades sobre Vilanova i la Geltr\u00fa: 1850: Guillermo Graell, Historia del Fomento…<\/i>, p. 491; 1861: Francisco Gim\u00e9nez y Guited, Gu\u00eda fabril \u00e9 industrial de Espa\u00f1a, pubicada…<\/i>, Madrid\/Barcelona, Librer\u00eda Espa\u00f1ola\/ Librer\u00eda del Plus Ultra, 1862, p. 63. Les sumes catalanes, elaborades amb les mateixes fonts, les trec de Jordi Nadal, \u201cLa ind\u00fastria cotonera\u201d, a Jordi Nadal (dir.), Hist\u00f2ria econ\u00f2mica de la Catalunya contempor\u00e0nia. Vol. 3: S. XIX. Ind\u00fastria, transports i finances<\/i>, Barcelona, Enciclop\u00e8dia Catalana, 1991 (ps. 13-85), p. 29.<\/p>\n

<\/a>*<\/a> Totes les informacions que presento en les properes p\u00e0gines, i que consisteixen fonamentalment en la identificaci\u00f3 d\u2019una mateixa persona en distintes fonts per establir-ne amb certesa tot un seguit de dades i condicions (edat, ocupaci\u00f3[ns] laboral[s], or\u00edgens territorials, vincles familiars, etc.), les he elaborat a partir del creuament de les seg\u00fcents fonts: AHCVG. Lligall 2.878: \u201cLista de los dependientes y obreros varones ocupados en la f\u00e1brica de Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (24-11-1855); Relacions nominals dels treballadors fabrils que guanyen un setmanal superior a 80 rals (19-06-1856) [per a cadascuna de les sis f\u00e0briques cotoneres vilanovines]; \u201cF\u00e1brica de vapor de los Sres. … Relaci\u00f3n nominal de los operarios que tiene ocupados este Establecimiento…\u201d<\/i> (01\/04-03-1859) [una \u201crelaci\u00f3n\u201d<\/i> per a cadascuna de les sis f\u00e0briques cotoneres vilanovines]; \u201cAlcald\u00eda Constitucional de Villanueva y Geltr\u00fa. Registro de los operarios que con motivo del cierre de las f\u00e1bricas de tejidos e hilados de algod\u00f3n han quedado sin trabajo…\u201d<\/i> (1862-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los Operarios de 14 a 50 a\u00f1os que se han marchado, y de los despedidos, de la F\u00e1brica de Sres. Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (07-01-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los Operarios de 14 a 50 a\u00f1os que han quedado sin trabajo por haberse cerrado el Establ. Fabril de Sres. Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (14-02-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los trabajadores de ambos sexos … que quedan sin trabajo … de la f\u00e1brica de los SS. Nadal y Rib\u00f3 sita en esta Villa\u201d<\/i> (19-01-1863 i ??-02-1863). Lligall 1.772: Padr\u00f3 Municipal [PM] (1857)\/Actes. Lligall 2.505: \u201cPadr\u00f3n de habitantes en el distrito municipal de Villanueva y Geltr\u00fa. A\u00f1o 1873\u201d<\/i> [PM (1873)]. Registre Civil [RC]. Matrimonis [M]: llibres [ll.] 2662 (1847-1850), 2663 (1856-1860), 2664 (1860-1865), 2665 (1865-1870) i 2666 (1870-1872); Registre Civil [RC]. Naixements [N]: llibre 2646 (1862-1864). En conseq\u00fc\u00e8ncia, nom\u00e9s afegir\u00e9 aquelles refer\u00e8ncies que puguin fer m\u00e9s precisa que aix\u00f2 la proced\u00e8ncia d\u2019una determinada informaci\u00f3, sobreentenent en la resta de casos que es tracta de qualsevol d\u2019aquestes fonts sense m\u00e9s.<\/p>\n

<\/a>[55]<\/a> Sobre Joan Solsona i Sala: RC. M: ll. 2662: reg. 1847.40; PM (1857): c\u00e8dula 2.142 [Platja, 21 (01)]. Isidre Solsona i Vit\u00f3: PM (1857): c\u00e8dula 470 [Rambla, 07]. Josep Solsona i Vit\u00f3: PM (1857): c\u00e8dula 2.339 [Soler, 10 (01)]; RC. N: ll. 2646: reg. 1863.192. Pere Busquets i Canudas: PM (1873): ref. B.0994 [Barques, 02]. Josep Gonfaus i Mart\u00ednez: PM (1857): c\u00e8dula 2.340 [Soler, 10 (02)].<\/p>\n

<\/a>[56]<\/a> La fam\u00edlia Creus Solsona: PM (1857): c\u00e8dula 2.073 [Cam\u00ed Gran, 03].<\/p>\n

<\/a>[57]<\/a> Sobre Josep Busquets i Canudas: RC. M: ll. 2664: reg. 1863.69; PM (1873): ref. B.0989 [Barques, 05 (01)].<\/p>\n

<\/a>[58]<\/a> PM (1857): c\u00e8dula 2.358 [Soler, 16].<\/p>\n

<\/a>[59]<\/a> RC. M: ll. 2664: reg. 1861.66 [Pere Demestre i Busquets]. RC. M: ll. 2666: reg. 1871.37 [Joan Demestre i Busquets].<\/p>\n

<\/a>[60]<\/a> La partida de matrimoni: RC. M: ll. 2663: reg. 1857.65 [segons la qual Magdalena Quintana havia nascut a Berga; or\u00edgens sallentins -com els dels seus germans \u201cteixidors\u201d Marc i Merc\u00e8- li atribueix PM (1873): ref. Q.0016, Q.0017 i Q.0019; tamb\u00e9 l\u2019he trobat a PM (1857): c\u00e8dula 2.342 [Soler, 10]].<\/p>\n

<\/a>[61]<\/a> La fam\u00edlia i els or\u00edgens territorials d\u2019Ignasi Subirana i Vil\u00e0: PM (1857): c\u00e8dula 2.117, i PM (1873): ref. S.1101 i seg\u00fcents. La fam\u00edlia d\u2019Isidre Subirana i Pons: PM (1857): c\u00e8dula 2.349.<\/p>\n

<\/a>[62]<\/a> Joan Pasarisas l\u2019any 1857: PM (1857): c\u00e8dula 2.326. Manuel Pasarisas l\u2019any 1857: PM (1857): c\u00e8dula 1.772. Manuel Pasarisas i Vil\u00e0 es cas\u00e0 a Vilanova l\u2019any 1858: RC. M: ll. 2663: reg. 1858.34. Joan Pasarisas i Vil\u00e0 continuava a Vilanova l\u2019any 1873, encara com a \u201ctejedor\u201d<\/i>: PM (1873): ref. P.1038.<\/p>\n

<\/a>[63]<\/a> PM (1857): c\u00e8dula 2.326 [Soler, 06].<\/p>\n

<\/a>[64]<\/a> PM (1857): c\u00e8dula 2.107 [Cam\u00ed Gran, 29; encap\u00e7alada per Pau Ferret i Balaguer, \u201cmarinero\u201d<\/i>]; PM (1873): ref. M.0097.<\/p>\n

<\/a>[65]<\/a> Joan Solsona i Sala es cas\u00e0 en segones n\u00fapcies a Vilanova el 30 de setembre de 1847, amb Marina Rovirosa [RC. M: ll. 2662: reg. 1847.40]. La primera escriptura notarial de la nova \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d data del 25 de gener de 1849, segons ha documentat Raimon Soler i Becerro, Desenvolupament comercial i creixement industrial…<\/i>, pp. 68-70. La refer\u00e8ncia del Llibre d\u2019Acords (1848-1885) de la f\u00e0brica \u201cde la Rambla\u201d [AHCVG] tamb\u00e9 la copio del mateix estudi de Raimon Soler i Becerro, p. 90.<\/p>\n

<\/a>[66]<\/a> RC. M: ll. 2662: reg. 1849.165; sobre el mateix grup familiar: PM (1857): c\u00e8dula 517 [Sant Joan, 12].<\/p>\n

<\/a>[67]<\/a> PM (1873): ref. O.0020; tamb\u00e9: RC. N: ll. 2646: reg. 1862.459 [casat amb Rosa Torrents, de Vilanova].<\/p>\n

<\/a>[68]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: Relacions nominals dels treballadors fabrils que guanyen un setmanal superior a 80 rals (19-06-1856).<\/p>\n

<\/a>[69]<\/a> Sobre Jaume Ramonet i Vilajoana: PM (1873): ref. R.0900.<\/p>\n

<\/a>[70]<\/a> A prop\u00f2sit dels Vilarnau, i de Miquel Pujol i Vilarnau: RC. N: ll. 2646: reg. 1863.281 [casat amb Josepa Casas i Ferran, nascuda a Berga].<\/p>\n

<\/a>[71]<\/a> Com fou el cas d\u2019Andreu Pujol i Vilarnau, teixidor sallent\u00ed a la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d l\u2019any 1859; de Pere Vilarnau, teixidor sallent\u00ed a la f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d l\u2019any 1863; o de Miquel Pujol i Vilarnau, contramestre sallent\u00ed de \u201cNadal i Rib\u00f3\u201d.<\/p>\n

<\/a>[72]<\/a> Sobre Josep Camprub\u00ed i Espinal: RC. N: ll. 2646: reg. 1863.352; PM (1857)\/Llibre: registres 732-739. Josep Solsona i Vit\u00f3, fill de Castellnou de Bages: RC. N: ll. 2646: reg. 1863.192. Agn\u00e8s Arola i Pla, l\u2019esposa de Camprub\u00ed, \u00e9s amb tota seguretat l\u2019Agn\u00e8s Camprub\u00ed que apareix a la n\u00f2mina de \u201cPuig, Rafecas…\u201d l\u2019any 1859, aleshores teixidora amb la mateixa adre\u00e7a que Josep Camprub\u00ed [Tarragona, ?]. Sobre Joan Arola i Pla: RC. M: ll. 2663: reg. 1859.29. Sobre Tom\u00e0s Nov\u00e0s i Alsina: RC. N: ll. 2646: reg. 1863.155.<\/p>\n

<\/a>[73]<\/a> Sobre els Capit\u00e1n Duran: PM (1857): c\u00e8dula 293 [Cabanyes, 09]; l\u2019edat i l\u2019origen sallent\u00ed d\u2019Andreu Capit\u00e1n i Duran: RC. M: ll. 2665: reg. 1870.76. Sobre els Sancliment Duran: PM (1857): c\u00e8dula 292 [Cabanyes, 09]; sobre la mateixa fam\u00edlia, els or\u00edgens sallentins i la continu\u00eftat \u201cfiladora\u201d: PM (1873): ref. S.0515 [Joan], S.0208 [Ildefons], S.0224 [Tom\u00e0s]; tamb\u00e9: RC. M: ll. 2666: reg. 1871.24 [matrimoni de Joan] i reg. 1871.19 [matrimoni de Tom\u00e0s].<\/p>\n

<\/a>[74]<\/a> La poblaci\u00f3 de Sallent (1840s-1860): Albert Benet i Clar\u00e0, \u201cSallent\u201d, a Lloren\u00e7 Ferrer i Al\u00f2s (coord.), Hist\u00f2ria del Bages<\/i>, Manresa, Parcir Edicions Selectes, 1988, vol. II (ps. 221-283), p. 224. El cens de fabricants cotoners el 1842: Gu\u00eda de Forasteros en Barcelona… Segunda Parte: F\u00e1bricas de hilados, torcidos y tejidos de algod\u00f3n, estambre, pintados y blanqueos de las ciudades, villas y pueblos de las cuatro Provincias de Catalu\u00f1a<\/i>, Barcelona, Imprenta de Manuel Saur\u00ed, 1842, ps. 95-96; el del 1850: Guillermo Graell, Historia del Fomento…<\/i>, ps. 456-459 i 487-488. La contribuci\u00f3 industrial (1841): Arxiu Municipal de Sallent [AMSa]. Lligall 784: \u201cRepartimiento de la cantidad de 30.961 reales 3 m. que deben satisfacer los sujetos abajo espresados…\u201d<\/i> (11-01-1841).<\/p>\n

<\/a>[75]<\/a> Gu\u00eda de Forasteros en Barcelona… Segunda Parte: F\u00e1bricas de hilados, torcidos y tejidos de algod\u00f3n…<\/i>, ps. 70-71. Sobre els antecedents \u201cempresarials\u201d i cotoners dels Solsona de Balsareny hi ha una refer\u00e8ncia a Lloren\u00e7 Ferrer, Jordi Pi\u00f1ero i Rosa Serra, El Llobregat, nervi de Catalunya<\/i>, Manresa, Angle Editorial\/Centre d\u2019Estudis del Bages\/\u00c0mbit de Recerques del Bergued\u00e0, 1997, p. 73. Significativament, Raimon Soler ha documentat que un tal Joan Solsona -\u00bfi Sala?-, \u201cfabricant\u201d, particip\u00e0 com a soci menor en la constituci\u00f3 a Vilanova i la Geltr\u00fa de la ra\u00f3 \u201cRavella i Companyia\u201d (1844-1845), orientada a la producci\u00f3 de teixits a m\u00e0 i de ben curta vida (1844-1846) [Raimon Soler i Becerro, Desenvolupament comercial i creixement industrial…<\/i>, ps. 66-67].<\/p>\n

<\/a>[76]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta del governador civil de Barcelona a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (26-02-1856).<\/p>\n

<\/a>[77]<\/a> Carta d\u2019Esteve Bardella, \u201cdirector interino de la clase de hiladores self\u00e1cticos de Villanueva y Geltr\u00fa\u201d<\/i>, al governador civil de Barcelona (28-09-1855) [reprodu\u00efda per Josep Benet i Casimir Mart\u00ed, Barcelona a mitjan segle XIX…<\/i>, vol. II, ps. 329-330].<\/p>\n

<\/a>[78]<\/a> Totes les refer\u00e8ncies a les n\u00f2mines laborales de les f\u00e0briques vilanovines l\u2019any 1859: buidatge d\u2019AHCVG. Lligall 2.878: \u201cF\u00e1brica de vapor de los Sres. … Relaci\u00f3n nominal de los operarios que tiene ocupados este Establecimiento…\u201d<\/i> (01\/04-03-1859) [la \u201crelaci\u00f3n\u201d<\/i> que correspon a cada f\u00e0brica]. G\u00e8nere i treball a la cotoneria barcelonina el 1856: Ildefonso Cerd\u00e1, \u201cMonograf\u00eda Estad\u00edstica de la Clase Obrera…\u201d, ps. 595-598 i 607-614.<\/p>\n

<\/a>[79]<\/a> Josep Castany[s] i Camps: RC. N: ll. 2646: reg. 1862.332; Bartomeu Guitart: PM (1873): ref. G.0155 [altres Guitart sallentins i teixidors cotoners: G.0146 (Ramon Guitart i Rovira), G.0293 (Marc Guitart), G.0294…]; Andreu Espacs: RC. N: ll. 2646: reg. 1862.365; Josep Sirera i Massana: RC. M: ll. 2663: reg. 1857.72.<\/p>\n

<\/a>[80]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: \u201cAlcald\u00eda Constitucional de Villanueva y Geltr\u00fa. Registro de los operarios que con motivo del cierre de las f\u00e1bricas de tejidos e hilados de algod\u00f3n han quedado sin trabajo…\u201d<\/i> (1862-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los Operarios de 14 a 50 a\u00f1os que se han marchado y de los despedidos de la F\u00e1brica de los Sres. Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (07-01-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los Operarios de 14 a 50 a\u00f1os que se han quedado sin trabajo por haberse cerrado el Establ. Fabril de los Sres. Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (14-02-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los trabajadores de ambos sexos … que quedan sin trabajo … de la f\u00e1brica de los SS. Nadal y Rib\u00f3 sita en esta Villa\u201d<\/i> (19-01-1863 i ??-02-1863).<\/p>\n

<\/a>[81]<\/a> Totes les dades que fan refer\u00e8ncia a 1859: AHCVG. Lligall 2.878: \u201cF\u00e1brica de vapor de los Sres. … Relaci\u00f3n nominal de los operarios que tiene ocupados este Establecimiento…\u201d<\/i> (01\/04-03-1859) [la \u201crelaci\u00f3n\u201d<\/i> de cada f\u00e0brica].<\/p>\n

<\/a>[82]<\/a> Sobre l\u2019estructura d\u2019edats del treball cotoner femen\u00ed disposo d\u2019informaci\u00f3 per a les 46 treballadores d\u2019\u201cAmig\u00f3, Moncunill i Companyia\u201d l\u2019any 1862: 36 (el 78,3%) tenien menys de 30 anys, i 23 (el 50%) menys de 25 anys [AHCVG. Lligall 2.878: \u201cAlcald\u00eda Constitucional de Villanueva y Geltr\u00fa. Registro de los operarios que con motivo del cierre…\u201d<\/i> (1862-1863)]. L\u2019aportaci\u00f3 de les dones i joves immigrants al servei dom\u00e8stic vilanov\u00ed l\u2019he pogut documentar a partir d\u2019AHCVG. Lligall 2.491: \u201cPadr\u00f3n de Sirvientes de ambos sexos\u201d<\/i> (s. d.) [aprox. 1880-1881]: de les 266 dones empadronades nom\u00e9s 49 (el 18,4%) havien nascut a Vilanova i la Geltr\u00fa; 82 eren origin\u00e0ries d\u2019altres pobles del Garraf (el 30,8%), 40 del Baix Pened\u00e8s (el 15%), 18 de l\u2019Alt Pened\u00e8s (el 6,8%), 12 del Tarragon\u00e8s (el 4,5%)… D\u2019aquestes 266 dones, 183 (el 68,8%) tenien menys de 25 anys, i 256 eren solteres.<\/p>\n

<\/a>[83]<\/a> AHCVG. Lligall 2.505: PM (1873): ref. LL.0287 [Francesc Llambric i Brull], LL.0268 [Josep Llambric i Llaverias], LL.0203-0204-0196 [Llambric Escarsell\u00e9-Llambric Balaguer], LL.0232-0233-0235-0224 [Llambric Farn\u00f3s-Llambric Servell\u00f3], LL.0197-0199-0200 [Llambric Sard\u00e0]. Els Llambric a la n\u00f2mina de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d el 1859: Lligall 2.878: \u201cF\u00e1brica de vapor de los Sres. Jos\u00e9 Ferrer… Relaci\u00f3n nominal de los operarios…\u201d<\/i> (01-03-1859).<\/p>\n

<\/a>[84]<\/a> AHCVG. Lligall 2.505: PM (1873): ref. LL.0272-0240-0249 [Llorens Roig] i LL.0250-0251-0252 [Llorens Mallafr\u00e9]; Lligall 2.878: \u201cF\u00e1brica de vapor de los Sres. Jos\u00e9 Ferrer… Relaci\u00f3n nominal de operarios…\u201d<\/i> (01-03-1859).<\/p>\n

<\/a>[85]<\/a> AHCVG. Lligall 2.505: PM (1873): ref. LL.0291-0292-0293-0298 [Joan Llu\u00eds i Munn\u00e9, i fills], LL.0280-0267 [Estanislau i Maria Llu\u00eds i Munn\u00e9], LL.0011-0013 [Llu\u00eds Pujol-Llu\u00eds Vidal]. Lligall 2.878: \u201cF\u00e1brica de vapor de los Sres. … Relaci\u00f3n nominal de los operarios…\u201d<\/i> (01\/04-03-1859) [f\u00e0briques de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d i \u201cGispert, Soucheiron i Companyia\u201d]; els\/les quatre Llu\u00eds censats \u201cfabrilment\u201d el 1859 compartien adre\u00e7a [Soler, 08].<\/p>\n

<\/a>[86]<\/a> La refer\u00e8ncia cronol\u00f2gica [1859, 1862, 1859-1862] informa d\u2019algun membre del llinatge o fam\u00edlia localitzat a AHCVG. Lligall 2.878: \u201cF\u00e1brica de vapor de los Sres. Jos\u00e9 Ferrer… Relaci\u00f3n nominal de los operarios…\u201d<\/i> (01-03-1859) i\/o a \u201cAlcald\u00eda Constitucional de Villanueva y Geltr\u00fa. Registro de los operarios que con motivo del cierre…\u201d<\/i> (1862-1863). He reconstru\u00eft els llinatges, els seus or\u00edgens territorials, l\u2019ocupaci\u00f3 laboral dels caps de fam\u00edlia i homes de m\u00e9s edat, a partir del buidatge del Lligall 2.505: PM (1873) [quan no s\u2019esmenta cap ocupaci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 tots els membres en declararen alguna de \u201ct\u00e8xtil\u201d; la proced\u00e8ncia geogr\u00e0fica, per\u00f2, fa pensar que el tr\u00e0nsit cap al cot\u00f3 fou conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019anada a Vilanova].<\/p>\n

<\/a>[87]<\/a> El Obrero. Peri\u00f3dico Semanal de intereses morales y materiales…<\/i> (Barcelona), n\u00fam. 50 (13-08-1865), p. 192 [\u201cBonaventura Sol\u00e0…\u201d]; n\u00fams. 44 (02-07-1865), p. 102, i 59 (15-10-1865), p. 330 [\u201cLa Maquinista…\u201d].<\/p>\n

<\/a>[88]<\/a> Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir d\u2019Arxiu Nacional de Catalunya [ANC]. Fons \u201cEspa\u00f1a Industrial\u201d (67): Setmanals [02\/07-11-1857 i 02\/07-11-1863]. Ambdues setmanes s\u00f3n clarament representatives del ritmes de feina i producci\u00f3 d\u2019un i altre any. D\u2019altra banda, l\u2019augment de la capacitat productiva de la f\u00e0brica entre 1857 i 1863, per b\u00e9 que perceptible tant a la filatura com al tissatge, fou poc important.<\/p>\n

<\/a>[89]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: \u201cAlcald\u00eda Constitucional de Villanueva y Geltr\u00fa. Registro de los operarios que con motivo del cierre de las f\u00e1bricas de tejidos e hilados de algod\u00f3n han quedado sin trabajo…\u201d<\/i> (1862-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los Operarios de 14 a 50 a\u00f1os que se han marchado y de los despedidos de la F\u00e1brica de Sres. Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (07-01-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los Operarios de 14 a 50 a\u00f1os que han quedado sin trabajo por haberse cerrado el Establ. Fabril de Sres. Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (14-02-1863). La f\u00e0brica \u201cde Mar\u201d readmat\u00e9 treballadors de la filatura l\u201911 de maig de 1863 [\u201cRelaci\u00f3n nominal de los Operarios … que hemos vuelto a emplear en nuestro Establ.\u201d<\/i> (11-05-1863)].<\/p>\n

<\/a>[90]<\/a> A prop\u00f2sit de l\u2019observ\u00e0ncia patronal de les condicions de g\u00e8nere, edat i experi\u00e8ncia\/antiguetat fabril a l\u2019hora de fer front a una eventual reducci\u00f3 de plantilla, i de les pressions obreres i sindicals en aquest sentit, hi ha un molt bon estudi pel cas de la cotoneria anglesa del XIX: Michael Huberman, \u201cInvisible Handshakes in Lancashire: Cotton Spinning in the First Half of the Nineteenth Century\u201d, Journal of Economic History<\/i>, XLVI\/4 (Desembre 1986), ps. 987-998. Totes les informacions sobre els acomiadaments al tissatge de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d, a les fonts citades a la nota anterior. Com que el llistat de novembre de 1862 no inclou l\u2019ocupaci\u00f3 laboral a l\u2019interior de la f\u00e0brica, l\u2019he hagut de cercar a \u201cF\u00e1brica de vapor de los Sres. Jos\u00e9 Ferrer… Relaci\u00f3n nominal de los operarios…\u201d<\/i> (01-03-1859). Les edats d\u2019alguns d\u2019aquests teixidors, a partir del creuament d\u2019aquesta \u00faltima font amb Lligall 1.772: PM (1857)\/Actes.<\/p>\n

<\/a>[91]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: \u201cAlcald\u00eda Constitucional de Villanueva y Geltr\u00fa. Registro de los operarios que con motivo del cierre de las f\u00e1bricas de tejidos e hilados de algod\u00f3n han quedado sin trabajo…\u201d<\/i> (1862-1863); \u201cRelaci\u00f3n nominal de los Operarios de 14 a 50 a\u00f1os que se han marchado y de los despedidos de la F\u00e1brica de Sres. Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (07-01-1863). Els or\u00edgens socio-laborals i la posici\u00f3 familiar dels ajudants de filador (1857-1859): elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir del creuament de \u201cF\u00e1brica de vapor de los Sres. Jos\u00e9 Ferrer… Relaci\u00f3n nominal de los operarios…\u201d<\/i> (01-03-1859) [d\u2019on trec la correlaci\u00f3 ajudants-filadors el 1859] i PM (1857)\/Actes [Dels 37 identificats al Padr\u00f3 (1857), 12 tenien menys de 10 anys, 19 entre 10 i 14 anys, i 6 entre 15 i 19 anys. \u00d2bviament tots eren solters.].<\/p>\n

<\/a>[92]<\/a> D\u2019una carta d\u2019Antonio Guerola, governador civil de Barcelona, a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa Isidre Marqu\u00e8s i Riba (21-05-1864) [AHCVG. Lligall 2.878].<\/p>\n

<\/a>[93]<\/a> Filadors i teixidors empadronats a Vilanova i la Geltr\u00fa i integrants de \u201cla partida de sublevados capitaneados por D. Antonio Escoda\u201d<\/i>: AHCVG. Alcaldia\/Correspond\u00e8ncia rebuda: carta de l\u2019alcalde d\u2019Albinyana a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (24-01-1866). Sobre la capacitat de convocat\u00f2ria d\u2019aquesta partida (1866-1867), i el seu \u00e8xit entre treballadors de tota mena de Vilanova i la Geltr\u00fa: Albert Virella i Bloda, Les classes socials a Vilanova i la Geltr\u00fa…<\/i>, ps. 50-51; tamb\u00e9: AHCVG. Lligall 2.878: \u201cNota de los operarios mayores de 15 a\u00f1os que en 14 de Agosto de 1867 trabajaron en la f\u00e1brica de los Sres. Nadal y Rib\u00f3\u201d<\/i> (31-08-1867); carta de \u201cRafecas, Marqu\u00e8s i Companyia\u201d al comandant militar de Vilafranca del Pened\u00e8s (20-09-1867).<\/p>\n

<\/a>[94]<\/a> Sobre els enfrontaments entre milicians federals i tropes regulars, la participaci\u00f3 de treballadors fabrils, el balan\u00e7 de morts i ferits, i la derrota federal i la destituci\u00f3 i detenci\u00f3 de l\u2019ajuntament d\u2019aquest color: Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, 26-09-1869 [p. 3], 28-09-1869 [p. 3], 30-09-1869 [p. 2], 01-10-1869 [p. 2] i 06-10-1869 [ps. 2-3]. Sobre l\u2019abs\u00e8ncia de molts filadors i teixidors de les f\u00e0briques cotoneres ja des d\u2019abans del 30 de setembre: AHCVG. Lligall 2.878: carta de \u201cRafecas, Marqu\u00e8s i Companyia\u201d a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (28-10-1869); \u201cRelaci\u00f3n de los Obreros que no se han presentado al trabajo en la F\u00e1brica de Hilados y Tejidos mec\u00e1nicos de los Sres. Jos\u00e9 Ferrer y Ca.\u201d<\/i> (04-10-1869); \u201cNota de los operarios que en esta fecha no han asistido al trabajo que ejerc\u00edan en la f\u00e1brica de los Sres. Nadal y Rib\u00f3\u201d<\/i> (05-10-1869). Altres testimonis d\u2019\u00e8poca sobre l\u2019aixecament federal vilanov\u00ed, la participaci\u00f3 de treballadors cotoners, l\u2019arribada de la partida del Xic de les Barraquetes o el saqueig de la casa del mon\u00e0rquic liberal Josep Borr\u00e0s i Magriny\u00e0: Albert Virella i Bloda, Les classes socials a Vilanova i la Geltr\u00fa…<\/i>, ps. 52-55. Les gestions de Ferrer i Vidal a Capitania, i l\u2019enviament d\u2019armes per als Voluntaris d\u2019Ordre: AHCVG. Alcaldia\/Correspond\u00e8ncia rebuda: carta dels comissionats Josep Canela i Ravent\u00f3s, Josep Ferrer i Vidal i Josep Antoni Salom a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (06-10-1869); Lligall 2.878: carta de Josep Ferrer i Vidal a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (18-10-1869).<\/p>\n

<\/a>[95]<\/a> La pres\u00e8ncia aclaparadora de cognoms \u201ccotoners\u201d entre els regidors municipals l\u2019any 1867: Rafecas, Marqu\u00e8s, Santacana, Soucheiron.<\/p>\n

<\/a>[96]<\/a> Sobre la constituci\u00f3 de les Tres Classes de Vapor [TCV] a Vilanova: AHCVG. Lligall 2.878: carta de Joan Trillas i Josep Torner, president i secretari interins de les TCV locals, a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (26-05-1870) [les dades de Joan Trillas i Virella: PM (1873): ref. T.0385]. Josep Juliachs i Ferrer, vocal i futur president de les TCV: Albert Virella i Bloda, Les classes socials a Vilanova i la Geltr\u00fa…<\/i>, ps. 64-65; les seves dades personals: PM (1873): ref. J.0036. Crist\u00f2fol Rovirosa, Pau Fontanillas i Pau Soler i Canals foren membres de la junta directiva de \u201cLa Cooperativa Villanovesa\u201d (1871), iniciativa de les TCV locals [AHCVG. Fons Ateneu de Vilanova. Correspond\u00e8ncia rebuda\/Capsa 1 (1877-1879): lligall \u201cPremis de la Virtut\u201d (1879)], i els he localitzat a PM (1873): ref. R.1093, F.0321 i S.0548 respectivament. El \u201c\u2018sallent\u00ed\u2019 de rigor\u201d era Ramon Batllia [i Ball\u00fas], vice-president local de les TCV (1872) [AHCVG. Lligall 2.878: carta de Ramon Batllia a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (10-09-1872)] i teixidor nascut a Gironella el 1833 i arribat a Vilanova el 1859 [PM (1873): ref. B.0246].<\/p>\n

<\/a>[97]<\/a> Sobre l\u2019inici de la vaga: AHCVG. Fons F\u00e0brica de la Rambla. Llibre d\u2019Acords (1848-1885): acta de la junta consultiva (03-08-1871) [fol. 81], d\u2019on trec la citaci\u00f3 literal [dec el coneixement d\u2019aquesta font a l\u2019amabilitat de Raimon Soler]. El suport dels treballadors\/es sindicats de Vilanova i la Geltr\u00fa: La Federaci\u00f3n<\/i> (Barcelona), n\u00fam. 113 (15-10-1871), p. 3. La baixa de la matr\u00edcula industrial de \u201cSoucheiron i Companyia\u201d: Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, 03-09-1871, p. 3.<\/p>\n

<\/a>[98]<\/a> AHCVG. Lligall 2.878: carta del governador civil de Barcelona, B. Iglesias, a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (25-09-1871). Les notificacions de reparacions t\u00e8cniques per justificar l\u2019aturada empresarial: carta de \u201cJosep Ferrer i Companyia\u201d a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (24-09-1871); carta de \u201cSantacana, Sadurn\u00ed i Companyia\u201d a l\u2019alcalde… (25-09-1871); carta de \u201cMarqu\u00e8s i Companyia\u201d a l\u2019alcalde… (25-09-1871).<\/p>\n

<\/a>[99]<\/a> La Federaci\u00f3n<\/i> (Barcelona), n\u00fam. 113 (15-10-1871), p. 3. \u201c…a la huelga acordada por los trabajadores de una de ellas<\/i> [les f\u00e0briques vilanovines] hace ya algunas semanas se ha agregado el cierre de las dem\u00e1s acordado por sus due\u00f1os\u201d<\/i>, escrigu\u00e9 el Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, 26-09-1871, p. 3.<\/p>\n

<\/a>[100]<\/a> AHCVG. Fons F\u00e0brica de la Rambla. Llibre d\u2019Acords (1848-1885): acta de la junta consultiva (03-08-1871) [fol. 81] [dec el coneixement d\u2019aquesta font a l\u2019amabilitat de Raimon Soler].<\/p>\n

<\/a>[101]<\/a> La proposta dels quatre regidors de la minoria: AHCVG. Alcaldia\/Correspond\u00e8ncia rebuda: carta de Josep Llombart, Manuel Verd\u00fa, Josep Serra i Mag\u00ed Bertran a l\u2019alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa (20-10-1871); la identificaci\u00f3 d\u2019aquests, a partir d\u2019Albert Virella i Bloda, Les classes socials a Vilanova i la Geltr\u00fa…<\/i>, p. 59 [Llombart], i d\u2019Albert Virella i Bloda, Els anys tristos (1881-1900). Cr\u00f2nica de la decad\u00e8ncia de Vilanova i la Geltr\u00fa<\/i>, Institut d\u2019Estudis Penedesencs, 1992, ps. 61 [Bertran] i 94 [Verd\u00fa]. Sobre Serra i Mir\u00f3, tamb\u00e9 aquesta \u00faltima refer\u00e8ncia, ps. 70-71. El resultat de la votaci\u00f3 de la proposta -4 vots favorables i 5 en contra- i el dictamen de la majoria: AHCVG. Ajuntament\/Llibres d\u2019Actes: acta de 22 d\u2019octubre de 1871 [tamb\u00e9 a Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, 26-10-1871, ps. 2-3].<\/p>\n

<\/a>[102]<\/a> La fi de la vaga, i l\u2019acord poc detallat: La Federaci\u00f3n<\/i> (Barcelona), n\u00fams. 121 (10-12-1871), p. 3, i 122 (11-12-1871), p. 3; tamb\u00e9, Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, 08-12-1871, p. 3. Les repercussions i mobilitzacions m\u00e9s enll\u00e0 de Vilanova: La Federaci\u00f3n<\/i>, n\u00fam. 121 (10-12-1871), p. 3, i Diario de Villanueva y Geltr\u00fa<\/i>, 15-10-1871 (p. 3), 20-10-1871 (p. 3) i 30-11-1871 (p. 3).<\/p>\n

<\/a>[103]<\/a> Albert Virella i Bloda, Els anys tristos (1881-1900). Cr\u00f2nica…<\/i>, ps. 105 i seg\u00fcents.<\/p>\n

\u00a9EspaiMarx 2001 Art\u00edculo incorporado el 22 Mayo, 2001<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Así es como llegamos al terreno á que queríamos conducir á nuestros lectores, contra cuyo propósito hubieran formulado tal vez graves cargos á no hacerlo con la gradación y deducciones que al presente: á manifestar que la Industria algodonera, como exótica en España, tiene un porvenir incierto y continuamente amenazado, y ser necesario que se procure reducirla en vez de estenderla, empleando los capitales en beneficio de la agricultura é industrias indígenas y naturales del país.”[1]<\/P>

A mig camí entre la paradoxa i el desconcert, aquest paràgraf resumeix l’únic misteri mereixedor de tal nom que s’amaga al mig miler llarg de planes de Los misterios de Villanueva (1851). És a dir: ¿com s’explica que aquest poti-poti de novel.la romàntica tronada i recreació “histórico-descriptiva” vilatana, tot plegat molt del gust vuitcentista, escrita a moltes mans per la plana major del respectable Diario de Villanueva y Geltrú, es desmarqués amb tanta contundència de la industrialització cotonera, la mateixa que aleshores xuclava capitals locals i transformava la fesomia econòmica i social de la vila? <\/P>

Els joves promotors del que també fou un fulletó per entregues a les planes del Diario, l’impressor i editor Josep Pers i Ricart (1832-1855) i l’advocat i redactor Teodor Creus i Corominas (1827-1921), justificaren amb arguments explícits el perquè del seu antiïndustrialisme de primera hora: la dependència de primeres matèries i fonts energètiques estrangeres que comportava el negoci cotoner els semblava, en molts sentits, perillosa; també l’ombra aranzelària de l’antecedent britànic, amb les emblemàtiques Corn Laws (1815 i 1845) “sacrifican[do] la agricultura al interés de la industria”; alhora, lamentaven que el potencial de l’agricultura autòctona fos, deien, menystingut encara per l’Estat i pel capital més dinàmic.[2] Una mena de recels que suggereixen hipotètiques angúnies d’aquells grups socials consolidats al voltant de la propietat de la terra i de l’agricultura comercial de més abast, grups ben arrelats i influents al Garraf de mitjan segle XIX.[3] Però el crit d’alerta de la direcció del Diario de Villanueva y Geltrú prevenint contra l’expansió cotonera resulta incomprensible si en fem una lectura en clau estrictament “sectorial”, és a dir, si hi veiem la fractura ineludible entre la tradicional inversió agro-comercial i l’emergent inversió tèxtil. Raimon Soler ha documentat amb detall la contribució del capital comercial vilanoví -òbviament associat a l’exportació agro-alimentària- a l’arrencada industrial del Vuit-cents: la nòmina de “comerciants” inversors en la cotoneria local que Soler ha pogut refer és, per aclaparadora, la millor demostració que el pretès antagonisme entre negoci agro-comercial i negoci cotoner dissuadí ben poques butxaques a la Vilanova d’aleshores.[4] De fet, els mateixos Pers, Creus i companyia ja insinuaren en d’altres passatges més distesos de Los misterios de Villanueva, i sobretot en la trama novel.lada, que el seu malestar vista la incipient industrialització vilatana obeïa també a raons menys elaborades, raons que expressaven una certa psicologia col.lectiva a la Vilanova d’aquells anys.<\/P>

La història d’amor, fidelitat i traïció que serpenteja per les planes de Los misterios de Villanueva no té més interès que el joc de referents contemporanis de què es val per a metaforitzar les virtuts i baixeses dels personatges. La ficció s’enceta l’any 1835, oposant a la figura de Eugenio, “joven de unos 23 años, hijo de una familia muy considerada en la población” i, sobretot, milicià vilanoví i liberal cristí i sensat, el perfil de Ernesto, també jove però cabdill d’una partida armada de la comarca que fa de Carles V la seva “real pantalla” per a “tener por verdadero rey nuestros caprichos y gustos […] y adquirir riquezas con que comprar luego los placeres que apetezcamos”. La topada entre el liberalisme d’ordre i la facción es produeix, simbòlicament, en el terreny de la disputa entre Eugenio i Ernesto pels favors de María, tota una Carmen de Merimée que arriba al Garraf seguint Ernesto i que s’hi redimeix en braços d’Eugenio.[5] La clau de volta de l’exemplar i inevitable desenllaç reposa però en un personatge satèl.lit, Pedro el tejedor, personatge que és una metàfora gens subtil de la contradictòria percepció que del món industrial tenia la balbucejant intelligentsia vilanovina de mitjan segle XIX. Pedro, teixidor de cotó foraster tot just desembarcat a Vilanova per treballar a la pionera fàbrica “de la Rambla”, s’erigeix, alhora, en un perill per a les vides del bon liberal Eugenio i de la futura esposa María -amenaça que s’estén a la pacífica i ordenada comunitat local- i, paradoxalment, en el seu potencial protector. L’equívoc es desprèn del fet que malgrat les bondats personals i la conducta sense queixa a la fàbrica, Pedro arrossega com la pròpia ombra els dimonis més vius -per recents- de la industrialització de la Catalunya urbana: l’estiu de 1835, teixidor al vapor barceloní de Bonaplata, Pedro havia estat xuclat per la bullanga que cremà la fàbrica, la culminació d’uns dies en què “llevado por un fanatismo igual al que pretendió destruir y esplotado y seducido por un agitador de oficio […] formó parte de las turbas incendiarias y asesinas, llegando a verter por su mano la sangre de un anciano religioso de un convento que de rodillas imploraba su compasión”. És d’aquests episodis, i de l’ull policial, que fuig el teixidor arribat a Vilanova, i són aquests antecedents els que Ernesto i un sinistre agitador carlí -qui coneix Pedro de Barcelona- esgrimiran per fer-li xantatge. Ernesto, per tal que li prepari el terreny a la vila per segrestar i assassinar Eugenio; l’agitador Sr. Munt, per empènye’l a “promover un alboroto y al igual que en aquella ciudad [Barcelona] pegar fuego durante él a esa maldita fábrica [“de la Rambla”]”.[6] Tot plegat es resoldrà d’acord amb les exigències argumentals del fulletó romàntic, en bona mesura perquè el temperat clima social vilanoví contribuirà a fer de Pedro el tejedor un home nou i virtuós. Però la prevenció davant d’un treball industrial indestriable de la guerra social i de la violència de la patuleia haurà impregnat de dalt a baix les planes de Los misterios, i potser també l’imaginari de molts lectors del Diario de Villanueva.<\/P>

<\/P>

1. La industrialització d’una vila pagesa, marinera i menestral (i algunes bondats socials de la Vilanova no cotonera)<\/P><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":["post-59","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historia-del-movimiento-y-de-la-clase-obrera"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/59","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=59"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/59\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=59"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=59"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=59"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}