1. Prehist\u00f2ria<\/b><\/p>\n
L\u2019agost de 1988, en les vespres de la presentaci\u00f3 de la pel.l\u00edcula de Gianni Amico, Gramci, l\u2019ho visto cos\u00ec<\/i>, en el festival de Bolonia de l\u2019 Unit\u00e0<\/i>, Valentino Gerratana, Joseph A. Buttigieg, Cornel West, Frank Rosengarten i Giorgio Barratta es reunien a Roma per a la constituci\u00f3 d\u2019una International Gramsci Society<\/i>.<\/p>\n
El projecte \u00e9s el fruit d\u2019una s\u00e8rie de trobades que, en el context o al marge de les manifestacions realitzades a Hamburg, Londres, Roma, Urbino, Nova York, entre 1985 i 1987, havien portat a la convicci\u00f3 de que \u2013 acabada l\u2019hegemonia italiana i togliattiana en la hist\u00f2ria de la fortuna de Gramsci- s\u2019havia creat al mateix temps un buit que tenia de ser omplenat i una plenitud, informe per\u00f2 explosiva, a la qual valia la pena dedicar alguna atenci\u00f3 tan organitzativa com te\u00f2rica.<\/p>\n
La sensaci\u00f3<\/i> forta, encara que vaga, que acompanaya aquest primers esfor\u00e7os de construcci\u00f3 associativa, \u00e9s que el pensament de Gramsci, en una barreja feconda d\u2019una orientaci\u00f3 cl\u00e0sica i de vitalitat moderna, forneix a estudiosos de tradicions i de problem\u00e0tiques absolutament diverses un terreny de identitats sorprenents i fascinants. Com si a trav\u00e9s de Gramsci es pogu\u00e8s realitzar avui la verificaci\u00f3, a nivell planetari, de la veritat profunda del fragment d\u2019 Her\u00e0clit: \u201cEls desperts tenen un m\u00f3n \u00fanic i com\u00fa, pero entre els que dormen cadasc\u00fa es gira cap a el seu propi m\u00f3n\u201d.<\/p>\n
Ser\u00e1n potser els intelectuals d\u2019esquerra, avui, els adormits?<\/p>\n
La impresi\u00f3 \u00e9s que Gramsci ens estimula a \u201csortir del somni dogm\u00e0tic\u201d i a redescobrrir … el m\u00f3n, o \u2013 traduint en el nostre context una categoria seva peculiar- a enfrontar la dimensi\u00f3 de una pol\u00edtica i d\u2019una cultura \u201cinternacional-populars\u201d.<\/p>\n
En la trobada gramsciana de l\u2019 Habana en 1987 ( que va donar vida a la primera \u201casignatura\u201d de estudis gramscians del m\u00f3n) , s\u2019aixecaria una objecci\u00f3 de car\u00e0cter pol\u00edtic-cultural en relaci\u00f3 al t\u00edtol en angl\u00e8s <\/i>d\u2019una associaci\u00f3, com la nostra, que busca el cam\u00ed de un \u201cnou internacionalisme\u201d. En l\u2019\u00e0poca de la seva creaci\u00f3, entretant, no havia sorgit el menor dubte: tan fortes eren no sols l\u2019exig\u00e8ncia de distanciament<\/i> en relaci\u00f3 a la redund\u00e0ncia \u201citaliana\u201d del gramscisme tradicional, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019abs\u00e8ncia de preconceptes, que tornaven quasi natural l\u2019\u00fas \u2013 no sense una pinzellada d\u2019ironia- de la llengua mondialment hegem\u00f2nica en la tentativa de\u201drecomen\u00e7ar amb Gramsci\u201d, el gran cr\u00edtic de l\u2019americanisme.<\/p>\n
Aquest \u00e9s un exemple circunscrit, per\u00f2 significatiu, dels problemes i contradiccions reals que es desprenien i es desprenen objectivament del cam\u00ed d\u2019una gramsciana Society<\/i>.<\/p>\n
En ap\u00e8ndix als Anals<\/i> de la trobada organitzada per Domenico Losurdo i Andrea Catone per a el CIPEC<\/a>[2]<\/a> de Roma per la tardor de 1987, dedicat a \u201cGramsci i la cr\u00edtica de l\u2019americanisme\u201d, fou publicada una carta oberta \u2013 \u201cCap a una International Gramsci Society\u201d \u2013 <\/i>quin apartat inicial val la pena de reproduir integrament.<\/p>\n \u201cContinuar amb Gramsci.<\/p>\n El cinquantenari de la mort d Antonio Gramsci s\u2019ha caracteritzat \u2013 potser per primer cop en la historia de seva sort- per una s\u00e8rie simult\u00e0nia veritablement impressionant de manifestacions , trobades, iniciatives editorials a gaireb\u00e9 tot el m\u00f3n. No \u00e9s certament una casualitat que s\u2019hagi iniciat la traducci\u00f3 integral dels Quaderns<\/i>\u00a0 sigui als Usa o sigui a la URSS. Per\u00f2 all\u00f2 que sorpr\u00e9n \u00e9s l\u2019espontaneitat de l\u2019expansi\u00f3 de la presencia de Gramsci a tants pa\u00efsos,\u00a0 que sols pot donar testimoni de l\u2019universalitat del seu pensament. \u00c9s clar que aix\u00ed sorgeix l\u2019exig\u00e8ncia de continuar els estudis gramscians, donada tamb\u00e9 la amplitud i la fuidesa dels contactes i dels lligams que s\u2019estableixen entre els estudiosos de provinen\u00e7a molt diversa en els dps darrers anys.<\/p>\n Com es pot caracteritzar la originalitat i la for\u00e7a de moltes d\u2019aquestes iniciatives?<\/p>\n \u2018Alliberar Gramsci\u2019, descobrir las seves potencialitats encara no expresades en la seva obra i el seu pensament per a la comprensi\u00f3 i l\u2019an\u00e0lisi del present: s\u2019ha evindenciat clarament que l\u2019actualitat singular de Gramsci transcorre en una direcci\u00f3 diferent dels habituals itineraris del gramscisme tradicional.<\/p>\n Antonio Gramsci sorgeix no solament com el gran intelectual i l\u2019original te\u00f2ric, sino tamb\u00e9 com dirigent comunista que, en la dram\u00e0tica per\u00f2 riqu\u00edsima condici\u00f3 pol\u00edtica i cultural dels anys 20 i 30, sapigu\u00e8 dibuixar sense constrenyiments ni dreceres un cam\u00ed de llarg o potser llargu\u00edsim, periode per a l\u2019adveniment i el desenvolupament del socialisme. Sota un punt de vista m\u00e9s estrictament te\u00f2ric, Gramsci tant atent a les particularitats nacionals i regionals, es presenta avui com el primer gran cr\u00edtic marxista de la moderna civilitzaci\u00f3 de masses i un genial interpret del \u201csistema m\u00f3n\u201d, es a dir, del complexe sistema d\u2019interdepend\u00e8ncies estructurals que caracteritza en el segle XX el nostre planeta.<\/p>\n Ens fem una pregunta: per qu\u00e8 no continuar, m\u00e9s enll\u00e0 de les festivitats lligades als aniversaris, aquest f\u00e8rtil intercanvi d\u2019idees sobre un Gramsci que fa\u00a0 discutir espot\u00e0niament i viva en moltes parts del m\u00f3n, sobre un Gramsci que permet tra\u00e7ar una trama com\u00fa de conceptes i d\u2019idees, que consegueix promoure un terreny de trobada i comunicaci\u00f3 de cultures diverses?<\/p>\n Per\u00f2 com, de quina manera continuar?\u201d<\/a>[3]<\/a><\/p>\n 2. M\u00e9s enll\u00e0 del 89<\/b><\/b><\/p>\n La constituci\u00f3 oficial de la IGS va passar entre Roma i Nova Tork, en el periode lligat al colapse de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i del \u201csocialisme real\u201d; d\u2019aquell m\u00f3n, en suma, nascut quan Gramsci va viure, treballar i sofrir.<\/p>\n Una etapa important i una trobada internacional sobre \u201cGramsci en el m\u00f3n\u201d, realitzat a Formia l\u2019octubre de 1989 per iniciativa de la Fundaci\u00f3 Institut Gramsci de Roma. \u00c9s un moment de gran harmonia a la \u201ccasa\u201d gramsciana italiana ( sotmesa m\u00e9s tard a innumerables patiments) que deixa un preci\u00f2s patrimoni de mem\u00f2ria unit\u00e0ria a la qual \u00e9s just vinmcular l\u2019esperit amb que va sorgir i encara pret\u00e9n operar la International Gramsci Society<\/i>.<\/p>\n \u201cCom, de quina manera continuar amb Gramsci?\u201d \u2013 ens pregunt\u00e0vem fa m\u00e9s de deu anys. La actualitat d\u2019aquesta pregunta demostra el vigor d\u2019un pensament, d\u2019una obra, d\u2019una imatge \u2013 la de l\u2019intelectual sard ciutad\u00e0 del m\u00f3n \u2013 que va superar de forma sorprenentment fluida i productiva la tremenda divis\u00f2ria d\u2019aig\u00fces de 1989.<\/p>\n Per qu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed, i qu\u00e8 comporta aix\u00f2 per a les tasques de la IGS?<\/p>\n Hi ha un punt de la carta de 1987, ja citada, que es pot revelar esclaridor en relaci\u00f3 a tal pregunta. Un \u201cobjectiu\u201d fonamental de la \u201cproposta\u201d de la \u201cassociaci\u00f3 internacional\u201d \u00e9s formulat com l\u2019exig\u00e8ncia de \u201crecollir tot el material que s\u2019est\u00e0 produint a nivell internacional sobre els estudis i els usos de Gramsci; coloquem aqu\u00ed costat a costat els termes \u201cusos\u201d i \u201cestudis\u201d, havent verificat, per exemple en els Estats Units i a la Gran Bretanya, que algunes de les m\u00e9s estimulants e innovadores contribucions sobre Gramsci deriven de la utilitzaci\u00f3 de la seva obra i del seu m\u00e8tode d\u2019an\u00e0lisi per a la comprensi\u00f3 i l\u2019aprofundiment dels fen\u00f2mens actuals\u201d<\/p>\n Per utilitzar una expressi\u00f3 estimada per Gerratana, aqui est\u00e0 continguda la consciencia de l\u2019herencia de Gramsci,\u00a0 m\u00e9s enll\u00e0 de la qualitat ideol\u00f3gica esencial del seu pensament- que el lliga a Marx i als cl\u00e0ssics del moviment obrer, de Lenin a Togliatti \u2013 est\u00e0 en la lli\u00e7\u00f3 de m\u00e8tode que ella implica i que arrela la seva for\u00e7a en all\u00f2 que ell anomenava una \u201cfilologia viva\u201d, es a dir, en la voluntat de no negligir mai el nexe entre particular i universal, entre experiencia i \u201cgeneralitzaci\u00f3\u201d, entre concret i abstractre, aix\u00ed com entre passat i present, enre espai i temps, entre individu i m\u00f3n.<\/p>\n En aquesta perspectiva la prosa de gramsci, sobria i severa, per\u00f2 no exempta poesia, peculiar\u00edsima per\u00f2 sempre possible de traduir, compromesa cient\u00edficament per\u00f2 sense adscriure\u2019s a cap disciplina, prosa al mateix temps liter\u00e0ria i marcadament pol\u00edtica, afereix un ant\u00eddot podeross\u00edsim\u00a0 contra el solipsisme de masa del \u201cpensament \u00fanic\u201d, una lli\u00e7\u00f3 de metodologia comunicativa, de \u201cfilosofia democr\u00e1tica\u201d.<\/p>\n Amb aquest \u00e0nim, la aspiraci\u00f3 de \u201cpromoure, afavorir i coordinar\u201d inciatives d\u2019 \u201cestudi\u201d i d\u2019 \u201c\u00fas\u201d ( no instrumental) del pensament de Gramsci porta al naixement de la IGS – International Gramsci Society.<\/i><\/p>\n 3. La vida de la IGS<\/b><\/b><\/p>\n L\u2019 Ordine nuovo \u2013<\/i> escribia Gramsci en els Quaderni <\/i>\u2013 aspirava a introduir \u201cun americanisme adequat a les mases obreres\u201d. Tamb\u00e9 la IGS reivindica, y practica, un \u201cseu\u201d americanisme, adequat als nov\u00edssims \u201ctemps moderns\u201d.<\/p>\n John Cammet, el primer president de la IGS \u2013amb el seu preci\u00f3s personal computer<\/i> i la seva impersonal, implacable network <\/i>de centenes i milers de refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques – , fou qui establ\u00ed el clima \u201cameric\u00e0\u201d de la Society.<\/i><\/p>\n \u201cNuestra America\u201d \u2013 per a usar una expressi\u00f3 del gran escritor cub\u00e0 Alejo carpentier \u2013 es revela catalitzadora efica\u00e7 de els energies difusses i disperses en els diversos pa\u00efsos del m\u00f3n. Per\u00f2 \u201cAm\u00e8rica\u201d tamb\u00e9 significa Chile, Cuba, Brasil…i tamb\u00e9 viu en els cultures \u201cafro-americanes\u201d…d\u2019aquests pa\u00efsos i d\u2019aquestes experi\u00e8ncies provenen contribucions i impulsos importants en la direcci\u00f3 del nexe, esencial per a una iniciativa de perfil gramsci\u00e0, entre alta cultura i cultura popular, entre lluites hegem\u00f2niques en el cor del desenvolupament i creixement de elements d\u2019autonomia en els grups socials subalterns, entre Sud i Nord del m\u00f3n.<\/p>\n Organ unificador, suport de la xarxa IGS, \u00e9s des de 1992 la Newsletter <\/i>que Joseph A. Buttigieg redacta amb meticulositat i passi\u00f3; ell, en la condici\u00f3 de malt\u00e8s-americ\u00e0, junt amb John Cammet i l\u2019italianista Frank Rosengarten, contribueix, des de Am\u00e9rica del Nort, a modelar una pedra esencial del mosaic geocultural de l\u2019associaci\u00f3.<\/p>\n Ben aviat tamb\u00e9 s\u2019evidencien en la IGS el \u201ccar\u00e0cter\u201d japon\u00e9s, o australi\u00e0, o sud-afric\u00e0, o palest\u00ed o israeli\u00e0…<\/p>\n M\u00e9s complexe, en el sentit d\u2019una relaci\u00f3 m\u00e9s dif\u00edcil entre el moment nacional, o continental i l\u2019horitzon planetari, i el \u201ccar\u00e0cter\u201d expressat pels intelectuals gramscians dels diversos pa\u00efsos europeus, predestinats , malgrat tot, a la tasca ineludible d\u2019oferir una contribuci\u00f3 al creixement necesari d\u2019una esquerra europea.<\/p>\n Des de el principi aquest \u201cdiscurs\u201d es trova amb la \u201cq\u00fcesti\u00f3\u201d Orient-Occident. Estudiosos, com la sovi\u00e8tica i despr\u00e9s rusa Irina Grigorieva o l\u2019hongar\u00e8s Tibor Szabo, ens adverteixen de la necessitat de dibuixar, amb el comp\u00e0s gramsci\u00e0, el mapa cultural i pol\u00edtic d\u2019una nova europa, capa\u00e7 d\u2019interpretar en sentit progressiu i obert la seva tradici\u00f3, els seus l\u00edmits, les seves relacions amb el m\u00f3n.<\/p>\n 4. De N\u00e0pols a Rio<\/b><\/b><\/p>\n El 1995, amb la contribuci\u00f3 de personalitats respectades com Valentino Gerratana i Aldo Tortorella, de estudiosos m\u00e9s joves e incl\u00fas molt joves, com Guido Liguori, Domenico Jervolino i Serena Di Giacinto, va neixer la IGS-It\u00e0lia, que es va valdre per a la seva constituci\u00f3 de la preciosa hospitalitat de la ciutat de N\u00e0pols i de l\u2019 Institut Itali\u00e0 per a els Estudis Filos\u00f2fics.<\/p>\n En el Palazzo Serra di Casano, seu prestigiosa de Institut Itali\u00e0 per a els Estudis Filos\u00f2fics, es desenvolup\u00e0 el decembre de 1996, no sols el congr\u00e8s de fundaci\u00f3 de la IGS-It\u00e0lia sino tamb\u00e9, l\u2019octubre de 1997, el primer encontre-congr\u00e8s \u201cmundial\u201d de la IGS, quines intervencions principals i quin registre integral seran publicats en llibre.<\/p>\n 1998 es revela un any, per aix\u00ed dir-ho, de reflexi\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019expansi\u00f3 per a la IGS. Des de el Jap\u00f3, on es va donar amb la presencia d\u2019un nombr\u00f3s p\u00fablic el seminari de Kioto, fins el Brasil, on despr\u00e9s del seminari de Juiz de Fora es va donar la creaci\u00f3 de la plana Web \u201cGramsci e o Brasil\u201d \u2013 per a citar nom\u00e9s alguns exemples- s\u2019aprofondeix la dimensi\u00f3 articulada i internacional de la Society<\/i> . D\u2019altra banda, despr\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia de N\u00e0pols \u2013 que mostr\u00e0 i demostr\u00e0 el valor gramscianament <\/i>imprescindible de \u201cestar junts\u201d, com a font de coneixement i de creativitat de un \u201cpensador colectiu\u201d, per m\u00e9s que estigui encara lluny en l\u2019horitz\u00f3 de la historia- la\u00a0 International Gramsci Society<\/i> estudia les formes de consolidaci\u00f3 del seu car\u00e0cter \u201cassociatiu\u201d. El comit\u00e9 director de la IGS, que es va reunir el m\u00e9s de maig de 1998 a Paris en ocassi\u00f3 de les manifestacions pels cent cinquanta anys del Manifest del partit comunista, <\/i>analitz\u00e0 projectes en vies d\u2019elaboraci\u00f3 per 1999, com el seminari sobre \u201cGramsci i Marx\u201d que la IGS-Itali\u00e0, per proposta de Giuseppe Petronio, organitzar\u00e0 a Triestre, com una iniciativa transnacional sobre \u201cGramsci i en sentit com\u00fa europeu\u201d. A m\u00e9s d\u2019aix\u00f2, assum\u00ed una decissi\u00f3 important i dif\u00edcil: la convocat\u00f2ria a Rio de Janeiro, pel setembre del 2000, del seg\u00f3n encontre-congr\u00e8s de la IGS en torn al tema \u201cLlegir Gramsci, llegir la realitat\u201d.<\/p>\n \u201cGramsci i el Brasil\u201d, i tamb\u00e9 tota la IGS, t\u00e9 per aix\u00f2 davant de seu un intens cam\u00ed per a rec\u00f2rrer. La recent experi\u00e8ncia parisina- que en relaci\u00f3 al Manifest sapigu\u00e8 restituir, per a usar l\u2019expressi\u00f3 de Fortini, una \u201cmem\u00f2ria viva\u201d- ensenya que el secret de l\u2019\u00e8xit est\u00e0 avui <\/i>en l\u2019organitzaci\u00f3 telem\u00e0tica d\u2019un \u201ccongr\u00e8s virtual permanent\u201d com a premisa i preparaci\u00f3 de la trobada real.<\/i> Siguin ben-vinguts, doncs, esfor\u00e7os seriosos i generosos per a incrementar la quantitat i la qualitat de les planes web de la IGS.<\/p>\n 5. Informacions generals<\/b><\/b><\/p>\n La\u00a0 International Gramsci Society <\/i>t\u00e9 la seu a Roma ( tamb\u00e9 seu de la IGS-It\u00e0lia) i a Notre Dame, a Indiana, on es redacta la Newsletter <\/i>anual.<\/p>\n El Comit\u00e9 director de la IGS est\u00e0 presidit per Valentino Gerratana ( mort l\u2019any 2000). Vicepresidents s\u00f3n Giorgio Baratta, Carlos Nelson Coutinho ( Brasil), Alastair Davidson ( Autralia), Iroshi Matsuda ( Jap\u00f3), Frank Rosengarten ( EUA). Joseph Buttigieg \u00e9s el secretari.<\/p>\n La Igs disposa de la plana Web<\/p>\n Per a \u00e9sser soci de la IGS i poder aix\u00ed rebre la Newsletter, es prec\u00eds enviar 30 d\u00f2lars, anualment, a una de les dues direccions seg\u00fcents:<\/p>\n Joseph A. Buttigieg<\/p>\n Dept. Of English- Univ. of Notre Dame<\/p>\n Notre dame, IN, 46556 \u2013USA<\/p>\n E-mail: joseph.a.buttigieg.1@pop.nd.edu<\/a><\/p>\n Igs-It\u00e0lia<\/p>\n Via della Consulta, 50<\/p>\n 00184 Roma Italia<\/p>\n E-mail: sole@inroma.roma.it<\/a><\/p>\n Traducci\u00f3: Joan Tafalla<\/i><\/p>\n Annex:<\/p>\n Altres planes Web relacionades amb Gramsci <\/u><\/p>\n Istituto Italiano per gli Studi Filosofici<\/b><\/p>\n http:\/\/www.iisf.it<\/a><\/p>\n r<\/strong>Archivio audiovisivo del movimento operaio e democratico<\/b><\/p>\n http:\/\/www.aamod.it<\/a><\/p>\n Via F. S. Sprovieri, 14 – 00152 Roma \u2013 Tel. 06\/5896698 – 5896508 Fax 06\/58331365 Instituto Gramsci de Roma<\/b><\/p>\n http:\/\/www.gramsci.it\/<\/a><\/p>\n Gramsci e o Brasil<\/b><\/p>\n http:\/\/www.artnet.com.br\/gramsci<\/a><\/p>\n International Gramsci Society<\/b><\/p>\n http:\/\/www.italnet.nd.edu\/gramsci\/<\/a><\/p>\n International Gramsci Society- Italia.<\/b><\/p>\n Gramsci Links Archive<\/b><\/p>\n http:\/\/www.cruznet.net\/~marcus\/gramsci-links.html<\/a><\/p>\n Cat\u00e9dra Libre Antonio Gramsci<\/b><\/p>\n http:\/\/www.geocities.com\/catedragramsci\/<\/a><\/p>\n <\/p>\n <\/a>[1]<\/a> Aquest article, extret de la plana web \u201cGramsci i el Brasil\u201d fou escrit l\u2019any 1998. Per tant, hi ha algunes informacions que cal actualitzar. Aix\u00ed ho em fet en tots els casos que em pogut fer-ho. El seu inter\u00e9s consisteix en el fet d\u2019informar d\u2019una iniciativa internacional desconeguda a Catalunya i a l\u2019Estat Espanyol que considerem de gran inter\u00e8s difondre (Nota del traductor).<\/p>\n <\/a> [2]<\/a> CIPEC: Centro di Iniziativa Politica e Culturale di Roma (Nota del traductor).<\/p>\n <\/a> [3]<\/a> Giorgio Baratta i Andrea Catone, \u201cModern Time. Gramsci e la critica all\u2019americanismo\u201d Ed. Diffusioni 84, Milano 1989. Espai Marx disposa d\u2019una c\u00f2pia d\u2019aquestes actes, disponible per a consulta. Escriure al web master. (Nota del traductor).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. Prehist\u00f2ria<\/p>\n L’agost de 1988, en les vespres de la presentaci\u00f3 de la pel.l\u00edcula de Gianni Amico, Gramci, l’ho visto cos\u00ec, en el festival de Bolonia de l’ Unit\u00e0, Valentino Gerratana, Joseph A. Buttigieg, Cornel West, Frank Rosengarten i Giorgio Barratta es reunien a Roma per a la constituci\u00f3 d’una International Gramsci Society.<\/p>\n El projecte \u00e9s el fruit d’una s\u00e8rie de trobades que, en el context o al marge de les manifestacions realitzades a Hamburg, Londres, Roma, Urbino, Nova York, entre 1985 i 1987, havien portat a la convicci\u00f3 de que – acabada l’hegemonia italiana i togliattiana en la hist\u00f2ria de la fortuna de Gramsci- s’havia creat al mateix temps un buit que tenia de ser omplenat i una plenitud, informe per\u00f2 explosiva, a la qual valia la pena dedicar alguna atenci\u00f3 tan organitzativa com te\u00f2rica.<\/p>\n La sensaci\u00f3 forta, encara que vaga, que acompanaya aquest primers esfor\u00e7os de construcci\u00f3 associativa, \u00e9s que el pensament de Gramsci, en una barreja feconda d’una orientaci\u00f3 cl\u00e0sica i de vitalitat moderna, forneix a estudiosos de tradicions i de problem\u00e0tiques absolutament diverses un terreny de identitats sorprenents i fascinants. Com si a trav\u00e9s de Gramsci es pogu\u00e8s realitzar avui la verificaci\u00f3, a nivell planetari, de la veritat profunda del fragment d’ Her\u00e0clit: “Els desperts tenen un m\u00f3n \u00fanic i com\u00fa, pero entre els que dormen cadasc\u00fa es gira cap a el seu propi m\u00f3n”.<\/p>\n Ser\u00e1n potser els intelectuals d’esquerra, avui, els adormits?<\/p>\n La impresi\u00f3 \u00e9s que Gramsci ens estimula a “sortir del somni dogm\u00e0tic” i a redescobrrir … el m\u00f3n, o – traduint en el nostre context una categoria seva peculiar- a enfrontar la dimensi\u00f3 de una pol\u00edtica i d’una cultura “internacional-populars”.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-61","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/61","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=61"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/61\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=61"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=61"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=61"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\ne-mail: aamod@tin.itch<\/a><\/p>\n