(un article d\u2019Aldo Cazzullo, \u201cIl Corriere della Sera\u201d)<\/i><\/p>\n
No era una assemblea qualsevol la que se celebrava aquest divendres al vespre, a l\u2019Institut Avogadro de Tur\u00ed. A la platea, 400 militants expressen la seva solidaritat amb el senador Franco Turigliatto, expulsat de \u201cRifondazione\u201d. A la tribuna, anunciant que avui ja no tornaria a votar per \u201cRifondazione Comunista\u201d, Marco Revelli, l\u2019intel\u00b7lectual m\u00e9s estimat durant un temps per Bertinotti. I, a primera fila, aplaudint aquesta intervenci\u00f3, Giorgio Cremaschi, el seu dof\u00ed durant els anys d\u2019intensa activitat sindical.<\/p>\n
No nom\u00e9s els moviments m\u00e9s radicals han deixat d\u2019identificar-se amb la l\u00ednia de \u201cRifondazione\u201d i amb el lideratge de Bertinotti. No es tracta nom\u00e9s d\u2019una confusa gal\u00e0xia de seguidors de Cossutta, de maoistes i de nost\u00e0lgics de la Quarta Internacional. No. A Tur\u00ed no nom\u00e9s s\u2019aplegaven obrers de Mirafiori, opositors al TGV i adversaris de la base militar de Vicenza. Ara, el President del Parlament t\u00e9 en contra seu dos vells amics com Marco i Giorgio. I la fractura que s\u2019hi entreveu ser\u00e0 cultural o personal. No \u00e9s pas per casualitat si, en defensa del l\u00edder, ha hagut d\u2019intervenir, mitjan\u00e7ant un llarg article publicat a \u201cLiberazione\u201d, una altra intel\u00b7lectual de refer\u00e8ncia per a l\u2019esquerra com \u00e9s Rina Gagliardi (un debat que va continuar l\u2019endem\u00e0, amb una carta de Revelli i la resposta de l\u2019editorialista). La discussi\u00f3 plantejada \u00e9s l\u2019eterna confrontaci\u00f3 entre acci\u00f3 de govern i lluita al carrer; un debat agreujat per la dificultat que representa una experi\u00e8ncia in\u00e8dita a It\u00e0lia: la d\u2019un partit comunista cridat a governar en coalici\u00f3 amb reformistes i centristes. Per\u00f2, tamb\u00e9 hi ha en joc dues hist\u00f2ries d\u2019amistat sorgides en el camp tempestu\u00f3s i crucial de l\u2019esquerra torinesa.<\/p>\n
Marco \u00e9s fill de Nuto Revelli: antifeixisme, asionisme, editorial Einaudi, \u201cLotta continua\u201d en la seva versi\u00f3 piemontesa, val a dir amb una declarada antipatia vers el grup hegem\u00f2nic de Pisa, que sembla al jove Revelli \u201cuna mica massa rom\u00e0ntic\u201d. La desfeta \u2013 compartida amb Bertinotti \u2013 de l\u2019any 1980, evocada en el primer cap\u00edtol de \u201cTreballar a FIAT\u201d. I, m\u00e9s tard, l\u2019elecci\u00f3 al consell comunal en les llistes del PRC i la cr\u00edtica als reformistes a trav\u00e9s de tot un seguit de pamflets, com \u201cLes dues dretes\u201d i \u201cL\u2019esquerra social\u201d. I, finalment, l\u2019assaig \u201cM\u00e9s enll\u00e0 del Novecento\u201d, que Bertinotti ha considerat com el Llibre Roig del seu nou curs, fins al punt de confiar a Revelli l\u2019informe al Congr\u00e9s de Ven\u00e8cia per afirmar la l\u00ednia de la no viol\u00e8ncia absoluta. Un informe valent (amb cr\u00edtiques no nom\u00e9s adre\u00e7ades a Stalin: \u201cMarx considerava la R\u00fassia del seu temps com ara Rumsfeld es mira l\u2019Iraq\u201d) i contestat, amb l\u2019antagonista Pegolo proclamant que \u201cno ens podem permetre la no viol\u00e8ncia si volem combatre un poder violent\u201d i els delegats de la minoria dempeus i cantant \u201cBandiera Rossa\u201d.<\/p>\n
Avui, a l\u2019oposici\u00f3 interna que, en aquell Congr\u00e9s de Ven\u00e8cia, ja representava el 40 % del partit, s\u2019han unit de fet tant Revelli com Cremaschi. Aquell vespre, tamb\u00e9 era present Gianni Alasia, una altra figura de l\u2019esquerra torinesa que ha comptat molt per a Bertinotti. Davant d\u2019aquest p\u00fablic, Revelli ha retret a \u201cRifondazione\u201d la pr\u00e0ctica d\u2019una \u201ccultura de govern a l\u2019estat pur\u201d: \u201cEl PRC no fa sentir la veu dels moviments en el si del govern; en canvi, trasllada les obligacions governamentals al cor dels moviments\u201d. El dimarts anterior, a les p\u00e0gines de \u201cIl Manifesto\u201d, Revelli ja havia assenyalat els punts de ruptura: Afganistan, Vicenza, els nous ca\u00e7a bombarders nuclears, la depuraci\u00f3 de Turigliatto i els 12 punts de Prodi, \u201cque s\u00f3n dotze claus ben llargs clavats sobre la tapa de la caixa de les bones intencions, des de la qual esper\u00e0vem que pogu\u00e9s pervenir a les altures del poder, si m\u00e9s no, algun ress\u00f2 de les veus del territori\u201d.<\/p>\n
Segons l\u2019an\u00e0lisi de Revelli i de Cremaschi, Bertinotti ha perdut l\u2019aposta que va fer en accedir a la presid\u00e8ncia del Parlament. Despr\u00e9s de la vict\u00f2ria electoral, el PRC ha sacrificat gesti\u00f3 i ministeris \u2013 \u201cRifondazione\u201d en t\u00e9 nom\u00e9s un enfront dels sis que ha copat \u201cLa Margarida\u201d, malgrat haver obtingut molts pocs vots m\u00e9s \u2013 per tal de jugar un paper de pont amb els moviments i d\u2019influ\u00e8ncia sobre el conjunt de l\u2019acci\u00f3 governamental. Per\u00f2, Bertinotti \u00e9s acusat d\u2019haver fracassat en ambd\u00f3s objectius; d\u2019haver conf\u00f3s, segons l\u2019expressi\u00f3 emprada per Revelli, \u201cla representaci\u00f3 pol\u00edtica i la representaci\u00f3 teatral\u201d. Per la seva banda, Rina Gagliardi, des de les p\u00e0gines del diari del partit, ha criticat el que anomena \u201cl\u2019Apocalipsi revelliana\u201d, i que defineix com \u201cuna impostura de tipus religi\u00f3s, un absolutisme del pensament no gaire diferent del que practiquen te\u00f2legs i cat\u00f2lics anacr\u00f2nics\u201d. Per\u00f2, aquesta prosa no conven\u00e7 Cremaschi. \u201cEn el decurs de l\u2019assemblea, alg\u00fa ha tingut la irrever\u00e8ncia de llegir alguns passatges d\u2019anteriors editorials de la mateixa Gagliardi, a l\u2019\u00e8poca de l\u2019atac contra l\u2019Afganistan \u2013 explica el sindicalista de FIOM -. Era l\u2019any 2001, i Rina elogiava els pocs parlamentaris que s\u2019havien dre\u00e7at contra la guerra i que representaven als seus ulls \u201cla part decisiva del pa\u00eds\u201d. Per\u00f2, aquest \u00e9s el problema de coher\u00e8ncia que t\u00e9 D\u2019Alema, no pas nosaltres. Nosaltres hem d\u2019exigir la retirada de les tropes i la fi de les hostilitats. I no podem tolerar l\u2019expulsi\u00f3 del company Turigliatto, justament nosaltres que tantes vegades hem criticat la cacera de bruixes que va practicar en el seu dia el PCI contra el grup \u201cIl Manifesto\u201d\u201d.<\/p>\n
L\u2019amistat que uneix Bertinotti i Cremaschi \u00e9s tan antiga com la seva relaci\u00f3 amb Revelli. A principi dels anys setanta, Fausto Bertinotti, l\u00edder de la CGIL piemontesa, freq\u00fcentava ass\u00edduament les reunions de la secci\u00f3 universit\u00e0ria del PCI de Bol\u00f2nia, l\u2019\u00fanica en la capital del \u201ccomunisme d\u2019ordre\u201d que compartia la seva passi\u00f3 per l\u2019hist\u00f2ric dirigent comunista Pietro Ingrao. Giorgio Cremaschi era aleshores un jove adherent. Uns anys m\u00e9s tard, acceptar\u00e0 la crida per anar a Brescia de Claudio Sabattini, un altre personatge important en la traject\u00f2ria de Bertinotti. Entre 1992 i 2002, Cremaschi \u00e9s a Tur\u00ed. All\u00ed enforteix la seva amistat amb Revelli, i plegats escriuran un llibre: \u201cLiberalisme i llibertat\u201d. Cremaschi i Bertinotti es compten entre els pocs dirigents de la CGIL que voten contra l\u2019acord entre Trentin i Amato sobre la supressi\u00f3 de l\u2019escala m\u00f2bil salarial. L\u2019any 1989, ja havien signat \u201cLa crida dels 39\u201d, embri\u00f3 d\u2019una esquerra sindical que esdevindr\u00e0 m\u00e9s endavant un corrent estructurat, \u201cSer sindicat\u201d. El 93, Bertinotti abandona el PDS; Cremaschi comen\u00e7a per criticar-lo, per\u00f2 despr\u00e9s el segueix. Quan Fausto denuncia en una entrevista a \u201cLa Stampa\u201d que tamb\u00e9 en el si dels sindicats apareixen els g\u00e8rmens de la corrupci\u00f3 i \u00e9s objecte d\u2019una nota de censura per part de la secretaria nacional, Giorgio el defensa. Quan, l\u2019any 1996, Bertinotti proposa una \u201cvaga contra la Lliga Nord\u201d, nom\u00e9s Cremaschi d\u00f3na suport a la curiosa iniciativa aix\u00ed liquidada per Bossi: \u201cEls treballadors li daran quatre garrotades\u201d. L\u2019entesa entre els dos homes \u00e9s tan estreta que, el 2001, \u201cIl Foglio\u201d emet fins i tot la hip\u00f2tesi que Bertinotti deixaria la secretaria en mans de Cremaschi per assumir la presid\u00e8ncia del partit.<\/p>\n
Per\u00f2 quan Bertinotti conclou l\u2019acord amb Prodi, la relaci\u00f3 amb el seu vell amic s\u2019esquerda. El desacord comen\u00e7a al voltant de q\u00fcestions simb\u00f2liques. Fausto elogia \u201cels bons burgesos, com Marchionne\u201d, i la r\u00e8plica de Giorgio el deixa gla\u00e7at: \u201cVet aqu\u00ed una opini\u00f3 digna d\u2019un talk show\u201d. En el Congr\u00e9s de la CGIL, el l\u00edder aplaudeix l\u2019informe del secretari general Epifani, que s\u2019obre al centre esquerra. I l\u2019antic dof\u00ed respon que per als sindicats no existeixen governs amics. Al final de jornada de mobilitzaci\u00f3 contra la base americana de Vicenza, Cremaschi declara al \u201cCorriere\u201d que \u201csortir d\u2019aquest govern no hauria de ser un tema tab\u00fa per al PRC\u201d. Avui va m\u00e9s lluny. Sost\u00e9 que \u201cla crisi \u00e9s total, el projecte pol\u00edtic de Bertinotti ha fracassat. Apostava per conduir-se com un partit de lluita i de govern, per\u00f2 \u201cRifondazione\u201d no \u00e9s ni una cosa, ni l\u2019altra. No \u00e9s un partit de lluita perqu\u00e8 ha trencat amb els obrers de Mirafiori i amb la part m\u00e9s radical del moviment. Tampoc \u00e9s un partit de govern perqu\u00e8 el seu pes \u00e9s merament simb\u00f2lic. Avui \u2013 conclou Cremaschi \u2013 el partit perd vots per la seva dreta, que l\u2019acusa de desestabilitzar el gabinet de Prodi, i tamb\u00e9 per la seva esquerra, que l\u2019acusa de no tenir cap influ\u00e8ncia. Estem davant d\u2019una implosi\u00f3\u201d. Vet aqu\u00ed una an\u00e0lisi tan dura que nom\u00e9s el mateix Bertinotti podria, si es decid\u00eds a fer-ho, donar una resposta al seu amic d\u2019abans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La crisi de “Rifondazione Comunista”<\/P>
(un article d’Aldo Cazzullo, “Il Corriere della Sera”)<\/P>
No era una assemblea qualsevol la que se celebrava aquest divendres al vespre, a l’Institut Avogadro de Turí. A la platea, 400 militants expressen la seva solidaritat amb el senador Franco Turigliatto, expulsat de “Rifondazione”. A la tribuna, anunciant que avui ja no tornaria a votar per “Rifondazione Comunista”, Marco Revelli, l’intel·lectual més estimat durant un temps per Bertinotti. I, a primera fila, aplaudint aquesta intervenció, Giorgio Cremaschi, el seu dofí durant els anys d’intensa activitat sindical.<\/P>
No només els moviments més radicals han deixat d’identificar-se amb la línia de “Rifondazione” i amb el lideratge de Bertinotti. No es tracta només d’una confusa galàxia de seguidors de Cossutta, de maoistes i de nostàlgics de la Quarta Internacional. No. A Turí no només s’aplegaven obrers de Mirafiori, opositors al TGV i adversaris de la base militar de Vicenza. Ara, el President del Parlament té en contra seu dos vells amics com Marco i Giorgio. I la fractura que s’hi entreveu serà cultural o personal. No és pas per casualitat si, en defensa del líder, ha hagut d’intervenir, mitjançant un llarg article publicat a “Liberazione”, una altra intel·lectual de referència per a l’esquerra com és Rina Gagliardi (un debat que va continuar l’endemà, amb una carta de Revelli i la resposta de l’editorialista). La discussió plantejada és l’eterna confrontació entre acció de govern i lluita al carrer; un debat agreujat per la dificultat que representa una experiència inèdita a Itàlia: la d’un partit comunista cridat a governar en coalició amb reformistes i centristes. Però, també hi ha en joc dues històries d’amistat sorgides en el camp tempestuós i crucial de l’esquerra torinesa. <\/P>
Marco és fill de Nuto Revelli: antifeixisme, asionisme, editorial Einaudi, “Lotta continua” en la seva versió piemontesa, val a dir amb una declarada antipatia vers el grup hegemònic de Pisa, que sembla al jove Revelli “una mica massa romàntic”. La desfeta – compartida amb Bertinotti – de l’any 1980, evocada en el primer capítol de “Treballar a FIAT”. I, més tard, l’elecció al consell comunal en les llistes del PRC i la crítica als reformistes a través de tot un seguit de pamflets, com “Les dues dretes” i “L’esquerra social”. I, finalment, l’assaig “Més enllà del Novecento”, que Bertinotti ha considerat com el Llibre Roig del seu nou curs, fins al punt de confiar a Revelli l’informe al Congrés de Venècia per afirmar la línia de la no violència absoluta. Un informe valent (amb crítiques no només adreçades a Stalin: “Marx considerava la Rússia del seu temps com ara Rumsfeld es mira l’Iraq”) i contestat, amb l’antagonista Pegolo proclamant que “no ens podem permetre la no violència si volem combatre un poder violent” i els delegats de la minoria dempeus i cantant “Bandiera Rossa”.<\/P>
Avui, a l’oposició interna que, en aquell Congrés de Venècia, ja representava el 40 % del partit, s’han unit de fet tant Revelli com Cremaschi. Aquell vespre, també era present Gianni Alasia, una altra figura de l’esquerra torinesa que ha comptat molt per a Bertinotti. Davant d’aquest públic, Revelli ha retret a “Rifondazione” la pràctica d’una “cultura de govern a l’estat pur”: “El PRC no fa sentir la veu dels moviments en el si del govern; en canvi, trasllada les obligacions governamentals al cor dels moviments”. El dimarts anterior, a les pàgines de “Il Manifesto”, Revelli ja havia assenyalat els punts de ruptura: Afganistan, Vicenza, els nous caça bombarders nuclears, la depuració de Turigliatto i els 12 punts de Prodi, “que són dotze claus ben llargs clavats sobre la tapa de la caixa de les bones intencions, des de la qual esperàvem que pogués pervenir a les altures del poder, si més no, algun ressò de les veus del territori”.<\/P><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-683","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materiales-para-la-refundacion-comunista"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/683","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=683"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/683\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=683"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=683"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=683"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}