Universit\u00e9 Paris VII.<\/p>\n
Confer\u00e8ncia al Congr\u00e8s Internacional \u00ab\u00a0Republicans i republicanisme\u00a0\u00bb.<\/p>\n
Barcelona, 2, 3 i 4 de novembre de 2006.<\/p>\n
(Traducci\u00f3 Joan Tafalla)<\/p>\n
\u00bb Els primers esfor\u00e7os de la revoluci\u00f3 havien destru\u00eft la gran instituci\u00f3 mon\u00e0rquica que va ser restaurada el 1800. No van ser els principis de 1789 en mat\u00e8ria d’administraci\u00f3 els que van triomfar el 1800 i despr\u00e9s, com s’ha dit tantes vegades, si no, molt al contrari, els de l’Antic R\u00e8gim van ser restaurats i van romandre. \u00bb
\nTocqueville,<\/b> L’Antic R\u00e8gim i la Revoluci\u00f3<\/i>, 1856, cap\u00edtol 5.<\/p>\n
La Revoluci\u00f3 francesa \u00e9s un monstre pol\u00edtic? Aquesta \u00e9s la interpretaci\u00f3 que la contrarevoluci\u00f3, des del seu propi naixement, va procurar imposar i que la tradici\u00f3 thermidoriana, per la seva part, va aconseguir fer perdurar. Per \u00e9sser m\u00e9s precisos, es constata que cada per\u00edode hist\u00f2ric nou reprodueix, des de fa dos segles, el mateix mecanisme interpretatiu. M’explico.<\/p>\n
Parlem d\u2019idees, de tergiversacions i d\u2019ocultacions<\/b><\/p>\n
Jacobins i jacobinisme.<\/b> Aquestes paraules s\u00f3n un record del per\u00edode de les guerres de religi\u00f3 del segle XVI a Fran\u00e7a, amb l\u2019enfrontament de partits religiosos, com els Jacobins i els Cordeliers. Qui eren? Els Jacobins eren uns dominicans amb seu a Par\u00eds, al carrer anomenat de Saint Jacques, un nom que va servir per identificar-los a ells. Els Cordeliers<\/b> eren de\u00a0 l’ordre franciscana i el nom fa refer\u00e8ncia a que duien una corda com a cintur\u00f3. Triumvirat<\/b>: el terme remet a l’acord entre Pompeu, C\u00e9sar i Crasus per prendre el poder, un terme repr\u00e8s el 1561 per designar l’alian\u00e7a del partit cat\u00f2lic contra la reforma protestant, i repr\u00e8s m\u00e9s tard per designar l’acord entre Barnave, Lameth i Mounier amb l\u2019objectiu d\u2019orientar l\u2019Assemblea Constituent cap a la defensa dels interessos de la monarquia.<\/p>\n
L\u2019any 1789, La Societat dels Amics de la Constituci\u00f3<\/b> es va instal\u00b7lar a Par\u00eds despr\u00e9s de les Jornades d’octubre de 1789, i va fer-ho en un local que pertanyia a l’ordre dels dominicans; per aix\u00f2, els diaris contra-revolucionaris van motejar aquesta Societat com el \u201cClub dels Jacobins\u201d<\/b>, de manera netament despectiva. Els membres d’ aquesta Societat sempre van defensar el seu nom real, per\u00f2 finalment, en la historiografia, el nom despectiu va reempla\u00e7ar el nom que els era propi. Tamb\u00e9 hi hagu\u00e9 un canvi de nom, per un mot, en el cas dels la Societat dels drets de l’home<\/b>, perqu\u00e8 es reunia en un local dels Franciscans i per aix\u00f2 els contra- revolucionaris \u00a0els van anomenar despectivament Cordeliers<\/b>.<\/p>\n
El mot \u201cterror\u201d<\/b> \u00e9s, tamb\u00e9, un producte contra- revolucionari, que data del moment en que es va votar Declaraci\u00f3 dels drets d’home i del ciutad\u00e0<\/b> (DDHC), el 26 d’agost de 1789. Va ser el partit colonial esclavista qui va reaccionar amb una inquietud profunda i real al vot d’aquest text de naturalesa constitucional, que comportava una pol\u00edtica incompatible amb la societat colonial, esclavista i segregacionista. En la meva investigaci\u00f3 vaig retrobar la correspond\u00e8ncia dels diputats dels colons de Santo Domingo a l’Assemblea constituent; aquests diputats relacionen molt directament, cal subratllar-ho, els drets de l’home i el terror des del gener de 1790. Aquest tema de la consideraci\u00f3 dels DDHC com a terror va ser \u00e0mpliament desenvolupat al llarg de la Constituent, inclosos els debats parlamentaris on el partit colonial romania molt poder\u00f3s.<\/p>\n
El fil\u00f2sof Juan Pierre Faye va cridar l’atenci\u00f3 sobre la paradoxa que s\u2019havia construir entorn del terme \u201cterror\u201d. Aquest terme va adquirir la seva resson\u00e0ncia hist\u00f2rica a partir de la revoluci\u00f3 que significava l\u2019aprovaci\u00f3 dels drets d’home i del ciutad\u00e0, que certament va anar en paral\u00b7lel amb una pol\u00edtica de repressi\u00f3. No obstant aix\u00f2, la historiografia dominant va conservar la idea del \u00abterror\u00bb i va oblidar la del progr\u00e9s que representava la consecuci\u00f3 dels drets d’home i del ciutad\u00e0. Cal tenir aix\u00f2 molt present, perqu\u00e8 aquesta \u00e9s una de les q\u00fcestions essencials de la revoluci\u00f3.<\/p>\n
Sobre la q\u00fcesti\u00f3 central de la Declaraci\u00f3 dels Drets de l’Home i del Ciutad\u00e0 (DDHC), cal recordar que aquest text constituent va ser l\u2019objecte central de disputa entre revoluci\u00f3 i contrarevoluci\u00f3. La Revoluci\u00f3 francesa va progressar amb dues DDHC successives, la de 1789 i la posterior de 1793. M\u00e9s tard, a partir del 9 thermidor de l’any II (27 de juliol de 1794), \u00e9s a dir amb la caiguda de la Muntanya, la DDHC va ser suprimida i va con\u00e8ixer un llarg eclipsi perque les Constitucions successives ja no van incloure cap declaraci\u00f3 dels drets d’home i del ciutad\u00e0. Calgu\u00e9 arribar a l’endem\u00e0 de la Segona Guerra Mundial, el 1946, per a que el text de la DDHC de 1789 fos rescatat i torn\u00e9s a l’encap\u00e7alament de la Constituci\u00f3 francesa. Tot aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cilment comprovable. El fet que aquest eclipsi hagi anat acompanyat per un estrany silenci, significa clarament que la contrarevoluci\u00f3 es va imposar durant aquesta llarga abs\u00e8ncia. Recordem, a m\u00e9s, que les tres revolucions que es van succeir a Fran\u00e7a al segle XIX (1830, 1848, 1871), van voler restablir una DDHC de naturalesa constituent, per\u00f2 no aconseguiren el seu objectiu.<\/p>\n
Prenguem el tema de la dictadura i del partit \u00fanic en el poder<\/b><\/p>\n
Durant la Revoluci\u00f3 i fins a 9 thermidor l’any II (27 de juliol de 1794), les acusacions contra els Muntanyencs, entre els quals es trobava Robespierre, no estaven centrades sobre el tema de la \u00abdictadura\u00bb. Molt al contrari, els retrets qualificaven d’anarquista l’estat de Fran\u00e7a des de l’establiment de la Rep\u00fablica democr\u00e0tica. \u00abAnarquia\u00bb i \u00abels anarquistes\u00bb eren els apel\u00b7latius que rebien les institucions democr\u00e0tiques dels municipis i de les seccions de les comunes.<\/p>\n
En la nit del 8 a 9 thermidor, un muntany\u00e8s proper a Robespierre, Billaud-Varenne que va dedidir d\u2019oposar-se-li en aquell moment, va inventar la mort\u00edfera acusaci\u00f3 per a Robespierre, no dictador, si no corromput; va fer c\u00f2rrer, tamb\u00e9, que volia casar-se amb la filla de Llu\u00eds XVI i restablir la monarquia a Fran\u00e7a. Eren acusacions extravagants, per\u00f2 ja \u00e9s sabut que com m\u00e9s grollera \u00e9s la calumnia, m\u00e9s potent \u00e9s. Una mica m\u00e9s tard, els thermidorians encara van crear una nova acusaci\u00f3: Robespierre era culpable d\u2019haver practicat una \u201cdictadura d\u2019opini\u00f3\u201d. En l’\u00e8poca, era impossible acusar Robespierre d’haver establert una dictadura efectiva perqu\u00e8 tothom coneixia el funcionament d\u2019unes institucions que no tenien res de dictatorial.<\/p>\n
La idea d’una dictadura institucionalitzada va venir molt m\u00e9s tard, al principi del segle XX, sota la forma d’un partit pol\u00edtic \u00fanic en el poder. Va ser Augustin Cochin qui va comen\u00e7ar a difondre-ho, presentant unes societats populars submises \u201ca la m\u00e0quina jacobina\u201d, segons la seva expressi\u00f3, que quadriculaven Fran\u00e7a; estimava que eren unes 25 000. En realitat les societats populars en q\u00fcesti\u00f3 no estaven totes afiliades al \u00abclub dels Jacobins\u201d; i els historiadors que les han estudiar n\u2019han comptat unes 5 000 \u2026<\/p>\n
La idea de dictadura institucionalitzada est\u00e0 datada molt precisament i pertany a les corrents marxistes que, en l’esperan\u00e7a d’una revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria, van despla\u00e7ar el paper hist\u00f2ric de la Revoluci\u00f3 francesa, transformant-la en \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb (Jaur\u00e8s 1904). Una mica m\u00e9s tard, enfront de la Revoluci\u00f3 bolxevic, van procurar justificar la idea de dictadura d’una classe esdevinguda dominant. La versi\u00f3 que va generar-se va ser la: la Revoluci\u00f3 francesa va ser transformada en una revoluci\u00f3 burgesa i el Comit\u00e8 de salvaci\u00f3 p\u00fablica va ser convertit en l’instrument de la dictadura d’aquesta classe burgesa; per la seva banda, la Revoluci\u00f3 bolxevic es transformava en la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria i el partit \u00fanic es convertia en l’instrument de la dictadura del proletariat.<\/p>\n
Tornem a la historiografia<\/b><\/p>\n
La interpretaci\u00f3 de la Revoluci\u00f3 francesa com \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb va ser \u00e0mpliament desenvolupada per Jaur\u00e8s, per\u00f2 ell no hi va veure cap forma de dictadura. Va ser m\u00e9s tard, entre els anys 1930-60 que el concepte de \u201cdictadura de salvaci\u00f3 p\u00fablica\u201d va ser constru\u00eft per Georges Lefebvre, Albert Soboul, Marc Bouloiseau, Jean Massin; i va ser difos pels Partits comunistes del per\u00edode.<\/p>\n
S\u00f3n aquests historiadors els que barregen la revoluci\u00f3 burgesa i la dictadura del Comit\u00e8 de salvaci\u00f3 p\u00fablica. Espero que se’m comprengui b\u00e9. Tinc un gran respecte intel\u00b7lectual envers d\u2019historiadors com G. Lefebvre i A. Soboul. Jo he estat formada per ells i en particular per Soboul. Aix\u00f2 em permet criticar la seva interpretaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de manera seriosa, i no partid\u00e0ria o intempestiva. Tamb\u00e9 em vaig beneficiar de l\u2019immens treball realitzat per Albert Mathiez fins a la seva mort el 1932. Aquest historiador ja havia criticat les reduccions i els dogmatismes d’aquests marxistes, de Jaur\u00e8s a Lefebvre. Mathiez tamb\u00e9 em va permetre formar-me com historiadora.<\/p>\n
Formulo doncs una cr\u00edtica de la interpretaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de Lefebvre i de Soboul, per\u00f2 rendeixo homenatge a l’aspecte innovador dels seus treballs consagrats, per primera vegada, als moviments populars pagesos i urbans.<\/p>\n
Prosseguim amb la historiografia.<\/p>\n
Al mateix temps, una versi\u00f3 de dretes es recolzava en les interpretacions marxistes per presentar la Revoluci\u00f3 francesa com el lloc de naixement de diversos monstres pol\u00edtics. Una de les versions m\u00e9s recents va ser creada per Fran\u00e7ois Furet, un tr\u00e0nsfuga del Partit comunista passat al \u00abliberalisme\u00bb. El 1979, Furet presentava la Revoluci\u00f3 francesa com la \u00abmatriu dels totalitarismes del segle XX\u201d. Aquesta curiosa invenci\u00f3 va ser immediatament mediatitzada i \u00e0mpliament vulgaritzada. Robespierre esdevenia Stalin i Hitler al mateix temps, i un determinat corrent historiogr\u00e0fic va arribar fins a va inventar un genocidi a la Vend\u00e9e!<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, per tractar el tema amb rigor, recordem que Fran\u00e7ois Furet va ser criticat per Jean Pierre Faye de manera magistral en el seu Diccionari pol\u00edtic port\u00e0til en cinc paraules de 1982, i llavors Furet va comprendre que s’extraviava i va recuperar el sentit com\u00fa corregint el tir. Per\u00f2 el mal ja estava fet i els errors de la seva versi\u00f3 encara se segueixen divulgant avui, creant una confusi\u00f3 curiosa \u2026<\/p>\n
Els darrers atacs frontals v\u00e9nen d\u2019algunes feministes acad\u00e8miques que redueixen els drets de l’home als de l’\u00f2rgan sexual mascul\u00ed, i conceben la revoluci\u00f3 com una guerra de sexes de la qual les dones haurien sortit derrotades. Afortunadament, altres treballs m\u00e9s seriosos comencen a dissipar aquestes bromes!<\/p>\n
He fet un r\u00e0pid rep\u00e0s a aquest curi\u00f3s dispositiu posat en circulaci\u00f3 en el per\u00edode thermidori\u00e0, repetit despr\u00e9s amb una regularitat impressionant: cada \u00e8poca hist\u00f2rica, en front d’una novetat pol\u00edtica o d’un problema nou, ha buscat la seva font en la Revoluci\u00f3 francesa la qual esdev\u00e9 la matriu inesgotable, tant de totes les innovacions, com de tots els monstres pol\u00edtics.<\/p>\n
Ara aprofundir\u00e9 en la q\u00fcesti\u00f3 del \u00abjacobinisme centralitzador\u00bb,<\/b> que va fer una reaparici\u00f3 recentment a Fran\u00e7a, en el marc de la preparaci\u00f3 del refer\u00e8ndum sobre el projecte de constituci\u00f3 federal europea, rebutjada com se sap el 29 de maig de 2005.<\/p>\n
Qu\u00e8 se suposa que designen les expressions \u201ccentralisme jacob\u00ed\u201d o \u201cjacobinisme centralitzador\u201d?<\/b>\u00a0 Diguem que una pol\u00edtica de centralitzaci\u00f3 administrativa. Sovint, l’exemple que a Fran\u00e7a il\u00b7lustra aquests termes \u00e9s el dels prefectes. Aquest centralisme sense qualificatiu \u00e9s presentat com una especificitat pol\u00edtica francesa, de la monarquia, per\u00f2 tamb\u00e9 de la Revoluci\u00f3 de 1789. Seria amb la revoluci\u00f3 quan el centralisme franc\u00e8s esdevindria jacob\u00ed. I, curiosament, romandria jacob\u00ed, com si la pol\u00edtica francesa hagu\u00e9s estat sempre jacobina fins al dia de la renovaci\u00f3, en que per fi va venir la descentralitzaci\u00f3. Mitterrand parlava de descentralitzaci\u00f3, com d’una revoluci\u00f3; i ho feia en el sentit que interrompia, a la seva manera de veure, la tradici\u00f3 francesa de centralitzaci\u00f3. Era exactament aix\u00ed? Jo no ho veig pas aix\u00ed.<\/p>\n
D\u2019altra banda, encara es pot trobar avui el qualificatiu \u201cjacob\u00ed\u201d aparellat amb un altre terme tamb\u00e9 despectiu: sobiranista (souverainiste<\/i>), usat per insultar a pol\u00edtics com de Gaulle i els gaullistas, a Dupont-Aignan, a Chev\u00e8nement \u2026<\/p>\n
Comencem amb un recordatori de la tradici\u00f3 reial de centralitzaci\u00f3 administrativa.<\/b><\/p>\n
En l’\u00e8poca moderna, segles XVI-XVIII, la monarquia francesa, que exercia el poder sobir\u00e0, practicava all\u00f2 que s\u2019anomenava la unitat dels poders (confusion des pouvoirs<\/i>) legislatiu i executiu, ja que el rei era la font de la llei i la font de la seva aplicaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, ell tamb\u00e9 havia de respectar diverses formes de dret que coexistien amb el seu propi poder. El rei s’havia comprom\u00e8s a protegir els costums dels seus s\u00fabdits pagesos i en particular s\u2019havia comprom\u00e8s a recon\u00e8ixer la seva llibertat, a partir de l’abolici\u00f3 de la servitud (a Fran\u00e7a s\u2019havia realitzat de manera gaireb\u00e9 completa entre els segles XI i XIII).<\/p>\n
Ja que tenia deures, el rei havia de demanar consell i per aix\u00f2 existien diferents tipus de Consells que anaven des del seu entorn familiar al consell m\u00e9s ampli que era la instituci\u00f3 dels Estats Generals, transformats des del fi de l’Edat Mitjana en una inst\u00e0ncia que reunia els representants dels tres ordres del seu regne. No obstant aix\u00f2, tot i que el rei havia de demanar consell, era ell nom\u00e9s qui prenia la decisi\u00f3: \u201cel rei t\u00e9 l’\u00faltima paraula\u201d, es conclo\u00efa aleshores.<\/p>\n
A m\u00e9s, el rei dirigia l’execuci\u00f3 de les decisions. Quant a la recaptaci\u00f3 de l’impost directe, la talla, eren els Estats provincials, amb els seus elegits, els que s’encarregaven de fer-ho, des de les assemblees dels pobles. Observarem que aquesta instituci\u00f3 era descentralitzada i electiva<\/i>: els habitants dels pobles es reunien per nomenar d\u2019entre ells, aquells que havien d\u2019encarregar-se de repartir i recaptar els impostos i transmetre\u2019ls a la inst\u00e0ncia superior corresponent.<\/p>\n
L’administraci\u00f3 dels impostos anomenats indirectes va ser confiada a poc a poc als f\u00e9rmiers<\/i> generals que servien de banquers al rei, els quals van organitzar la recaptaci\u00f3 a partir d\u2019una administraci\u00f3 de car\u00e0cter para-p\u00fablic, que escapava del control reial.<\/p>\n
La instituci\u00f3 que expressava el centralisme administratiu de la monarquia, per excel\u00b7l\u00e8ncia, era la Intend\u00e8ncia. Els intendents de just\u00edcia, la policia i les finances, creats el 1642, eren uns comissaris del rei, nomenats per ell i nom\u00e9s responsables davant d’ell. L’intendent representava a la persona del rei en la seva circumscripci\u00f3 i exercia doncs, com ell, la unitat dels poders: controlava el funcionament de la just\u00edcia i podia exercir-la; el mateix passava respecte de la policia i del repartiment dels impostos directes. Tenia el dret d\u2019assistir a les reunions de les assemblees vilatanes i urbanes i a partir d\u2019aix\u00f2 aconsegu\u00ed progressivament con\u00e8ixer millor la seva circumscripci\u00f3 i imposar el seu control. A finals del segle XVIII hi havia 32 intend\u00e8ncies en el conjunt del Reialme.<\/p>\n
Despotisme i tirania.<\/b> El poder de la monarquia francesa va ser criticat com una forma de despotisme, \u00e9s a dir un exercici del poder que reposava sobre la unitat dels poders p\u00fablics. Per\u00f2 aquest despotisme era conforme amb la tradici\u00f3 de la monarquia francesa i era, doncs, legal.<\/p>\n
No es pot confondre el despotisme amb la tirania. La tirania \u00e9s la forma de r\u00e8gim pol\u00edtic que adopta aquell sobir\u00e0, sigui quin sigui, qu\u00e8 abusa del marc legal del seu poder, i per aix\u00f2 esdev\u00e9 tir\u00e0.<\/p>\n
La resist\u00e8ncia a l’opressi\u00f3 com a dret.<\/b><\/p>\n
Em els segles XVI-XVIII segles, diverses experi\u00e8ncies hist\u00f2riques, com el descobriment d’Am\u00e8rica o la destrucci\u00f3 de les \u00cdndies, les guerres de religi\u00f3 i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies de viol\u00e8ncia inaudita, van provocar una presa de consci\u00e8ncia filos\u00f2fica, pol\u00edtica i social, i tamb\u00e9 econ\u00f2mica, que va ser desenvolupada des dels humanistes fins als homes del segle de les Llums, passant pels ide\u00f2legs de les revolucions d’Anglaterra i d’Holanda.<\/p>\n
No puc entrar en els detalls, per\u00f2 retinguem la percepci\u00f3 que nasqu\u00e9 una nova filosofia va elaborar la noci\u00f3 de drets de la humanitat, el primer dels quals va ser el dret natural de n\u00e9ixer i de romandre lliure; un dret que va ser concebut com reacci\u00f3 a les viol\u00e8ncies exercides contra els indis a Am\u00e8rica. Aquest primer dret va acompanyar-se, en l’Escola de la Salamanca, del dret dels pobles que posseeixen en com\u00fa el seu territori i la seva sobirania, i va donar al dret natural modern el seu car\u00e0cter espec\u00edfic de dret natural cosmopol\u00edtic. Una nova teoria pol\u00edtica es va desenvolupar a partir d’aquesta renovaci\u00f3 de la filosofia del dret natural modern, al voltant de la noci\u00f3 central de llibertat per oposici\u00f3 a l’esclavitud. Aquesta noci\u00f3 indu\u00efa l’exist\u00e8ncia de formes i de sistemes d’opressi\u00f3 i afirmava el dret a resistir a aquestes opressions.<\/p>\n
La teoria pol\u00edtica del dret natural de la humanitat va n\u00e9ixer en el m\u00f3n dels humanistes del renaixement i s’enriqu\u00ed en mig de noves lluites: les guerres de religi\u00f3 per fer recon\u00e8ixer la llibertat de consci\u00e8ncia com un dret natural; la Revoluci\u00f3 holandesa que va durar prop d’un segle per fer recon\u00e8ixer el dret de llibertat de consci\u00e8ncia i el dret del poble a no estar sotm\u00e8s a una pot\u00e8ncia estrangera i opressiva, que era l’imperi d’\u00c0ustria; la primera revoluci\u00f3 d’Anglaterra que va permetre als \u201cAnivelladors\u201d elaborar una teoria pol\u00edtica que afirmava el necessitat de declarar els drets naturals de la humanitat i de crear institucions pol\u00edtiques. L\u2019objectiu d\u2019aquestes institucions seria establir la sobirania popular, posar el poder legislatiu en l ‘obligaci\u00f3 de respectar el dret natural i de quedar sota el control efectiu del poble. A Anglaterra el \u201cAnivelladors\u201d van defensar una constituci\u00f3 que nomenaven The Agreement of the People<\/i>, l’Acord del Poble. Aquesta experi\u00e8ncia no va tenir la possibilitat de sobrepassar l’estadi de la campanya i els Anivelladors van ser combatuts per Cromwell que establ\u00ed el seu poder personal i desp\u00f2tic de Lord Protector. Per\u00f2 a la mateixa \u00e8poca aquesta primera experi\u00e8ncia de constituci\u00f3 popular va tenir un desenvolupament breu a Fran\u00e7a, on es coneixia la Fronda; i a la ciutat de Bordeaux, determinats Anivelladors anglesos van establir lla\u00e7os amb el moviment de l\u2019Orm\u00e9e que es va inspirar en el projecte de constituci\u00f3 d\u2019Anglaterra.<\/p>\n
Les temptatives dels Anivelladors no van ser paper mullat i van ser recollides en gran part en la s\u00edntesi que John Locke va publicar el 1690, el Two Treatises of Government<\/i>, que van arribar a ser una de les refer\u00e8ncies de base de les Llums i de les rebel\u00b7lions i les revolucions del segle XVIII.<\/p>\n
En el segle de les Llums es va viure un gran cicle revolucionari <\/b>que va afectar a Europa i al seu primer imperi colonial: Am\u00e8rica. Va anar de la independ\u00e8ncia de C\u00f2rsega a la dels Estats Units, de la Revoluci\u00f3 de Ginebra a la de Brabant, de la Revoluci\u00f3 francesa a la de tantes parts d’Europa. Despr\u00e9s, mentre que la contrarevoluci\u00f3 s’estenia sobre Europa, el cicle rebrotava a finals de segle amb la independ\u00e8ncia de la Rep\u00fablica d’Hait\u00ed el 1804 i la de les col\u00f2nies espanyoles i portugueses.<\/p>\n
La revoluci\u00f3 a Fran\u00e7a<\/b> va comen\u00e7ar quan el rei Llu\u00eds XVI va convocar el seu consell ampliat, els Estats Generals, per fer front a l\u2019extraordin\u00e0ria crisi que afectava el regne. Era una crisi principalment financera, perqu\u00e8 hi havia un deute impressionant. La consulta va ser feta amb un sufragi molt obert, ja que els diputats van ser elegits, al camp, per tots els caps de foc (cap de casa); hi havia molts caps de foc que eren dones i que van participar en l’elecci\u00f3.<\/p>\n
El rei pensava limitar el seu gran consell a la q\u00fcesti\u00f3 financera, per\u00f2 a continuaci\u00f3 els diputats van plantejar altres problemes, i en primer lloc el de la sobirania. Davant del fet que el rei s’obstinava, alguns diputats es van atrevir a pensar per compte propi, sense l’ajuda del rei, fins i tot en contra d\u2019ell; amb aquesta actitud van arrossegar una part de cadascun dels tres ordres ( Clerecia, Noblesa i Tercer Estat) a declarant-se Assemblea Nacional constituent i a jurar no separar-se abans d’haver donat una constituci\u00f3 al poble franc\u00e8s. Posaven en marxa una revoluci\u00f3.<\/p>\n
En aquesta efervesc\u00e8ncia es va formar un club de diputats que va prendre el nom de Societat dels Amics de la Constituci\u00f3<\/b>, que ja hem comentat. El nom feia refer\u00e8ncia a aquella primera acci\u00f3 que s\u2019inspirava en la temptativa dels Anivelladors: enderrocar l’antiga constituci\u00f3 i fer una constituci\u00f3 votada pel poble; aquesta era la revoluci\u00f3 tal com l\u2019entenia el poble. Kant va fer la seg\u00fcent definici\u00f3 de la revoluci\u00f3 dels drets de l’home i del ciutad\u00e0 en El Conflicte de les facultats<\/i>, (1798): \u201caquesta revoluci\u00f3 t\u00e9 una doble justificaci\u00f3 moral: en primer lloc \u00e9s el dret que t\u00e9 el poble de donar-se una constituci\u00f3 pol\u00edtica a la seva mida; en segon lloc \u00e9s la finalitat, que tamb\u00e9 \u00e9s un deure, una finalitat que es concreta en que la bona constituci\u00f3 del poble \u00e9s aquella que est\u00e0 conforme al dret i \u00e9s moralment bona i que per naturalesa evita, d’acord amb els seus principis, la guerra ofensiva \u00bb (II, 6).<\/p>\n
Kant conjuga aqu\u00ed l’experi\u00e8ncia doble de l’Escola de la Salamanca, que enuncia el dret dels pobles a no estar sotmesos a una pot\u00e8ncia estranya, i la dels Anivelladors que estan a favor d’una constituci\u00f3 popular.<\/p>\n
Els Estats Generals, reunits pel rei a Versalles, van comen\u00e7ar el 5 de maig de 1789. La revoluci\u00f3 jur\u00eddica, que va transformar els Estats Generals en Assemblea Nacional constituent, es va fer el 17 i 20 de juny seg\u00fcents. Va ser doncs el primer acte de la revoluci\u00f3.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, quan el rei va canviar de t\u00e0ctica i, molt de sobte, va voler arrestar els diputats i acabar amb aquell \u201cenrenou\u201d a Versalles, es va produir l’acte II de la revoluci\u00f3 sota la forma d’un aixecament immens de pagesos, com encara no s’havia vist mai a Fran\u00e7a ni en cap altre lloc. L\u2019aixecament va comen\u00e7ar a principis de juliol 1789 i es va acabar a finals del mateix mes. Despr\u00e9s de les aproximadament tres setmanes, el pa\u00eds havia canviat completament! Qu\u00e8 havia passat?<\/p>\n
Inquiets per les not\u00edcies que arribaven en les cartes dels seus diputats, els pagesos van decidir dir clarament als seus senyors que no volien el r\u00e8gim feudal, amb la seva jerarquia, la seva just\u00edcia, les seves rendes a pagar i tots aquells drets sobre els camins, els ponts, els mercats, les confiscacions de les propietats comunals que els pobles necessitaven per viure, etc. Estaven ben disposats a canviar tot aix\u00f2. Els ve\u00efns es van reunir a cada pla\u00e7a de cada poble i van organitzar les visites al castell del senyor per dir-li, a ell o al seu representant, que s\u2019havia acabat i que ja no pagarien m\u00e9s les rendes feudals. I aix\u00ed ho van fer. Grups d\u2019un o dos centenars de ve\u00efns, armats amb les seves eines de treball, es presentaven als castells. La gent demanava els t\u00edtols de propietat dels senyors i els cremaven. Al capvespre, els senyors allotjaven i alimentaven els ve\u00efns, que sovint van dormir all\u00e0 mateix i no se n\u2019anaren fins l’endem\u00e0.<\/p>\n
La cosa m\u00e9s sorprenent va ser comprovar que aquests mateixos fets es van reproduir en tot el pa\u00eds. I al mateix temps, les institucions de la monarquia es van enfonsar com un castell de cartes, quan els intendents van desapar\u00e8ixer, amagant-se a casa seva o fugint! L’Assemblea va ser salvada per l’aixecament dels pagesos.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, nombrosos diputats es van espantar seriosament davant del moviment popular. On anirien si la gent del camp es barrejava en els canvis, com tamb\u00e9 ho havia fet la gent a les ciutats i a Par\u00eds mateix, prenent el poder local? Les rendes feudals gravaven la meitat de les terres de cultiu aproximadament; els senyors es negaven a perdre la meitat de la seva fortuna; s\u2019havien d\u2019oposar al moviment pag\u00e8s.<\/p>\n
Amb tot, la contrarevoluci\u00f3 senyorial, \u00e0mpliament representada a l’Assemblea constituent, no tenia les mans lliures per actuar a finals de juliol de 1789. Havia de pactar. El remarcable dels decrets de la Nit del 4 d’agost \u00e9s seg\u00fcent: l’Assemblea aconsegu\u00ed la gesta de retre homenatge a la intervenci\u00f3 popular, tot prenent-li els fruits de la seva vict\u00f2ria. En efecte, d’una banda va decretar: \u00abl’Assemblea destrueix totalment<\/i> el r\u00e8gim feudal\u00bb; i de l’altra, va retenir el principi del rescat<\/i> dels drets dels senyors feudals, obligatori pels pagesos si volien alliberar-se. Aquest rescat era impossible per als m\u00e9s pobres.<\/p>\n
A m\u00e9s, l\u2019Assemblea Constituent va haver d\u2019accedir a donar una Declaraci\u00f3 dels drets de l’home i del ciutad\u00e0 com a resposta a les queixes del poble. S\u00ed, al poble, perqu\u00e8 era un coneixement que no estava reservat a les \u00abelits\u00bb, com vol fer-nos creure una historiografia menyspreadora del poble. N’hi ha prou amb llegir els quaderns de queixes per comprovar fins a quin grau era popular la teoria pol\u00edtica dels Anivelladors.<\/p>\n
La Declaraci\u00f3 dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0<\/b> va ser votada el 26 d’agost de 1789. Aquest text condensa la teoria pol\u00edtica de la revoluci\u00f3 que se situa en la tradici\u00f3 de la filosofia pol\u00edtica anglesa, i m\u00e9s concretament de Locke. El seu pre\u00e0mbul resumeix de manera sorprenent els principis dels \u00abrepublicans\u00bb de l’\u00e8poca i els drets de la Humanitat tal com els he presentat anteriorment.<\/p>\n
El principi de la sobirania, com a b\u00e9 com\u00fa del poble, \u00e9s el fonament. Els poders p\u00fablics es contemplen, no nom\u00e9s separats, si no tamb\u00e9 jerarquitzats, essent el poder legislatiu el poder suprem. El poder legislatiu estava format pel conjunt de textos de naturalesa constituent, com ara la Declaraci\u00f3 dels drets; pel cos legislatiu constitu\u00eft pels diputats elegits; i pels poders dels propis ciutadans, que s\u00f3n els electors dels diputats, els que controlen el respecte als principis i els que disposen del dret de resist\u00e8ncia a l’opressi\u00f3 (art. 2), que \u00e9s una de les caracter\u00edstiques de la teoria pol\u00edtica d’aquests republicans.<\/p>\n
L’article primer recorda el primer dret de la Humanitat formulat per l’Escola de la Salamanca: \u00abels homes neixen i romanen lliures i iguals en drets\u00bb.<\/p>\n
Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la insurrecci\u00f3 popular de juliol de 1789, anomenada Grande Peur (Gran Por), va ser la divisi\u00f3 dins de l’Assemblea constituent. Es form\u00e0 un \u00abcostat esquerre\u00bb, que volia aplicar els principis de la revoluci\u00f3, \u00e9s a dir els de la Declaraci\u00f3 dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0; i un \u00abcostat dret\u00bb, que va esmer\u00e7ar tots els seus esfor\u00e7os per impedir-ho, i desembarassar-se d’aquest text.<\/p>\n
La Societat dels Amics de la Constituci\u00f3, que reagrupava als diputats del \u00abcostat esquerre\u00bb, es va transformar en objecte de lluites acarnissades perqu\u00e8 diferents corrents del \u00abcostat dret\u00bb en van voler prendre la direcci\u00f3. I ho van aconseguir a principis de l’any 1790: el partit de Barnave es va apoderar de la Societat dels Amics de la Constituci\u00f3 de Par\u00eds, per\u00f2 va fracassar a les prov\u00edncies.<\/p>\n
El resultat dels progressos del partit de Barnave a l’Assemblea, aix\u00ed com a la Societat dels Amics de la Constituci\u00f3 de Par\u00eds, des del 1790 fins a la primavera de 1791, \u00e9s la Constituci\u00f3 contrarevolucion\u00e0ria de 1791.<\/p>\n
L’esperit de la revoluci\u00f3 era descentralitzador.<\/b> Examinem-ho de m\u00e9s a prop. La Gran Por de juliol de 1789 havia propiciat una renovaci\u00f3 de les municipalitats urbanes i rurals i es va produir una reorganitzaci\u00f3 administrativa del regne. A grans trets, va ser la seg\u00fcent.<\/p>\n
Les comunes rurals i urbanes podien elegir elles mateixes l’alcalde i l’ajuntament. Les prov\u00edncies van ser suprimides i reempla\u00e7ades per departaments; el seu directori era tamb\u00e9 electe. Entre municipis i departaments, hi havia els cantons i els districtes tenien consells tamb\u00e9 elegits.<\/p>\n
En la Constituci\u00f3 de 1791, els ministres eren nomenats encara pel rei, per\u00f2 degut a la descentralitzaci\u00f3 administrativa, des del directori de departament fins al municipi, debilitava la seva antiga pot\u00e8ncia.<\/p>\n
El principi d’elecci\u00f3 de totes aquestes inst\u00e0ncies descentralitzades responia a la consci\u00e8ncia, tan forta en l’\u00e8poca, del perill que suposava un poder executiu (administratiu en el llenguatge d’avui) com m\u00e9s aut\u00f2nom m\u00e9s irresponsable, \u00e9s a dir sense control p\u00fablic. Cal tenir present que aquests segles de despotisme havien fet opac el poder real.<\/p>\n
La publicitat de la vida pol\u00edtica va ser la cosa m\u00e9s sorprenent que els revolucionaris van crear i van viure: llibertat de paraula, publicacions tot de cop abundants, llums sobre el funcionament de l’exercici dels poders p\u00fablics, la publicaci\u00f3 dels arxius que, fins aleshores, eren propietat dels ministres o dels intendents que conservaven els seus papers a casa seva. La mateixa idea d’edificis p\u00fablics per a instal\u00b7lar-hi els funcionaris va ser vertaderament inventada i generalitzada en aquell moment. Podem imaginar llavors el que significava l’exist\u00e8ncia d’un cos legislatiu que discutia p\u00fablicament<\/i> de q\u00fcestions i lleis. La premsa de l’\u00e8poca restitu\u00efa aquesta publicitat de la vida pol\u00edtica mitjan\u00e7ant l\u2019edici\u00f3 d\u2019informes detallats<\/i> dels debats parlamentaris o la difusi\u00f3 de comentaris referents a aquests debats. El p\u00fablic devorava aquests diaris i es feien refinades cr\u00edtiques en front de qualsevol detall que fes sospitar l\u2019ocultaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3.<\/p>\n
Un exemple. Segons els principis de les teories pol\u00edtiques de la llibertat en societat, es pensava que els ministres no tenien el dret d\u2019entrar al recinte del cos legislatiu quan aquest es trobava reunit, degut a que ells no eren elegits del poble, sin\u00f3 empleats de l’executiu, i sol podien ser admesos sobre invitaci\u00f3 expressa dels diputats i no per a deliberar. Aquesta saludable al\u00b7l\u00e8rgia al poder executiu s’explica per la viv\u00e8ncia propera del despotisme, que veia com el rei nomenava ministres pagats \u00abcom ministres\u00bb, amb diners p\u00fablics, els quals no eren responsables davant del p\u00fablic, sin\u00f3 sol davant del rei. Aix\u00f2 feia que els assumptes pol\u00edtics fossin secrets.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, la Constituci\u00f3 de 1791 va desviar l’entusiasme per aquesta publicitat de la vida pol\u00edtica manipulant el dret del ciutad\u00e0. Siey\u00e8s, abusant un altre cop de les paraules, va crear una forma nova de despotisme distingint el ciutad\u00e0 actiu<\/i> del ciutad\u00e0 passiu<\/i>. Els rics eren actius, ja que la distinci\u00f3 es basava en l’import dels impostos que el ciutad\u00e0 pagava; els pobres, passius.<\/p>\n
Aquest sistema afectava la descentralitzaci\u00f3 administrativa abans comentada, i creava una aristocr\u00e0cia de rics descentralitzada, que imposava les seves lleis als ciutadans passius. En llenguatge republic\u00e0 de l’\u00e8poca, aquest sistema va ser designat per Robespierre com una nova forma d’esclavitud pol\u00edtica:<\/p>\n
\u00abQuan la majoria dels individus que componen la naci\u00f3 \u00e9s desposse\u00eft dels drets pol\u00edtics que constitueixen la sobirania, podem considerar que la Naci\u00f3 \u00e9s sobirana? No, i no obstant aix\u00f2 vost\u00e8 acaba de veure que aquests mateixos decrets agraden a la major part dels francesos. Qu\u00e8 seria la Declaraci\u00f3 dels drets, si aquests decrets poguessin subsistir? Una f\u00f3rmula vana. Qu\u00e8 seria la Naci\u00f3? Esclava, perqu\u00e8 la llibertat consisteix a obeir les lleis que la Naci\u00f3 es va donar, i la servitud \u00e9s veure’s for\u00e7at a sotmetre’s a una voluntat estranya. Qu\u00e8 seria la Constituci\u00f3? Una vertadera aristocr\u00e0cia. Perqu\u00e8 l’aristocr\u00e0cia \u00e9s l’Estat en qu\u00e8 una part dels ciutadans s\u00f3n sobirans i la resta dels ciutadans s\u00f3n s\u00fabdits. I quina aristocr\u00e0cia! La m\u00e9s insuportable de totes elles, la dels Rics\u00bb. (Abril de 1791)<\/p>\n
Robespierre ens ensenya, de passada, la import\u00e0ncia que tenia llavors la relaci\u00f3 dels ciutadans amb les lleis, o sobirania (la llibertat), o l’esclavitud. Aquesta darrera justificava la resist\u00e8ncia a l’opressi\u00f3. Si un poble no \u00e9s sobir\u00e0, si no participa en les lleis a les quals haur\u00e0 d’obeir, llavors est\u00e0 sotm\u00e8s a les lleis d’un altre, i per tant, no \u00e9s lliure.<\/p>\n
El Govern revolucionari i la descentralitzaci\u00f3<\/b><\/p>\n
A partir de la primavera de 1791, el \u00abcostat esquerre\u00bb liderat a l’Assemblea per Gregoire, Petion i Robespierre, va arribar a fer fora el partit de Barnave de la Societat dels Amics de la Constituci\u00f3 de Par\u00eds. La pol\u00edtica antipopular de la Constituent, acompanyada per la tra\u00efci\u00f3 del rei mateix, va preparar la Revoluci\u00f3 del 10 d’agost de 1792, que va fer caure l’aristocr\u00e0cia dels rics.<\/p>\n
Tant bon punt va ser elegida la Convenci\u00f3 per sufragi universal \u2013i al camp, no ho oblidem, les dones tenien el costum \u00abmedieval\u00bb de participar en els vots\u2013 s’aixec\u00e0 un nou obstacle en el cam\u00ed de la Rep\u00fablica democr\u00e0tica i social. Va ser la \u201cdiversi\u00f3\u201d de la guerra de conquista, a Europa, portada pels Brissotins, transformats en Girondins, que, espantats pel car\u00e0cter popular de l’\u00faltima revoluci\u00f3, procuraven desviar la gent dels seus objectius.<\/p>\n
Per\u00f2, als pobles europeus no els va agradar la conquista girondina i van donar suport a guerres de resist\u00e8ncia a l’ocupaci\u00f3 (o van deixar fer als seus reis). El govern girond\u00ed va perdre la confian\u00e7a dels pobles d\u2019Europa, per\u00f2 tamb\u00e9 del poble franc\u00e8s. Una nova revoluci\u00f3 es va produir entre el 31 maig i el 2 de juny de 1793, que va separar de les seves funcions a 22 diputats girondins perqu\u00e8 \u201chavien perdut la confian\u00e7a del poble\u201d. Aquesta remarcable revoluci\u00f3, que certs historiadors van confondre amb un \u00abcop d’Estat\u00bb, va ser la primera aplicaci\u00f3 del dret dels ciutadans a revocar els mandataris infidels, en la gran tradici\u00f3 d’una sobirania popular efectiva.<\/p>\n
Llavors, la Convenci\u00f3 \u201cmuntanyesa\u201d va ser condu\u00efda pels diputats del \u00abcostat esquerre\u00bb, que havien pres el nom de Muntanyencs des del 1789 (el nom provenia del seu lema: \u201cla Muntanya o el penyal dels drets de l’home\u201d).\u00a0 La seva primera preocupaci\u00f3 fou acabar Declaraci\u00f3 dels drets i la Constituci\u00f3 del 24 de juny de 1793.<\/p>\n
El 10 d’octubre seg\u00fcent, la Convenci\u00f3 proclamava \u201cel govern revolucionari fins a la pau\u201d. Sobre aquest tema s’han dit les coses m\u00e9s rares i m\u00e9s contradict\u00f2ries. Limitem-nos a la q\u00fcesti\u00f3 del centralisme jacob\u00ed transformat en una dictadura amb un partit \u00fanic en el poder.<\/p>\n
Saint-Just i Billaud-Varenne, membres del Comit\u00e8 de salvaci\u00f3 p\u00fablica, van presentar a la Convenci\u00f3, el 10 d’octubre i el 18 de novembre de 1793, el projecte d’aquest \u00abgovern revolucionari\u00bb.<\/p>\n
El problema a resoldre era el seg\u00fcent: des de la Revoluci\u00f3 del 31 maig-2 de juny de 1793, la legislatura muntanyesa havia finalment donat resposta al moviment popular amb una legislaci\u00f3 agr\u00e0ria favorable als camperols, inclosos els pagesos pobres, i havia posat les bases del gran projecte d’economia pol\u00edtica popular<\/i>. El poble considerava que la legislaci\u00f3 era revolucion\u00e0ria, per\u00f2 que la seva aplicaci\u00f3 era impedida per l’executiu. Saint-Just va explicar el 10 d’octubre que la contrarevoluci\u00f3 estava en l’executiu, i m\u00e9s precisament encara, en el govern que era el cap de l’executiu. Proposava doncs revolucionar, no el poder legislatiu que funcionava b\u00e9, sin\u00f2 l’executiu. La contrarevoluci\u00f3 triomfava en l’administraci\u00f3 departamental, cantonal i municipal, amb funcions que eren electives per\u00f2 restringides, i impedia per mitjans m\u00faltiples (no publicaci\u00f3 de les lleis, les lentituds, les deformacions dels textos legals, etc.) l\u2019acompliment de les lleis revolucion\u00e0ries (Com exemple, la Vend\u00e9e no va poder gaudir de l’aplicaci\u00f3 de les lleis agr\u00e0ries, des de l’estiu de 1793!)<\/p>\n
Davant d\u2019aix\u00f2, les solucions posades en pr\u00e0ctica van ser les seg\u00fcents:<\/p>\n
El Comit\u00e8 de Salvaci\u00f3 P\u00fablica format per diputats elegits per la Convenci\u00f3, continuaria sent controlat cada mes per la Convenci\u00f3. Estaria encarregat d’exercir el control del poder legislatiu sobre l’executiu, controlant el consell de ministres i l’aplicaci\u00f3 de les lleis. Estava al corrent de tot el que feien i rebien els ministres.<\/p>\n
L’aplicaci\u00f3 de les lleis es faria al nivell dels municipis<\/b>, m\u00e9s a prop dels ciutadans, per tal que ells tamb\u00e9 exercissin el seu control de l’executiu.<\/p>\n
La descentralitzaci\u00f3 administrativa esdevenia, aix\u00ed, efectiva. La Convenci\u00f3 va confiar el control de la jerarquia departament (districte, cant\u00f3, municipi) als procuradors-s\u00edndics.\u00a0\u00a0 \u00c9s important remarcar que era una jerarquia que sempre havia estat elegida, i des del 10 d’agost de 1792, per sufragi universal! Examinem-ho de m\u00e9s a prop.<\/p>\n
El procurador-s\u00edndic, conforme a l’esperit de l’\u00e8poca, era elegible i era l\u2019encarregat de controlar el bon funcionament de les institucions i d’assenyalar tota anomalia a les autoritats competents. Ocupava un esc\u00f3 en els consells municipals i altres consells, per vigilar el seu funcionament, per\u00f2 no tenia el dret de participar en les votacions.<\/b><\/p>\n
El govern revolucionari va descentralitzar el control de l’execuci\u00f3 de les lleis i el va situar en el nivell dels municipis i dels districtes<\/i>; i va confiar aquest control als procuradors-s\u00edndics. Aquest control s’efectuava per correspond\u00e8ncia. Els procuradors-s\u00edndics havien d\u2019escriure cada deu dies al Comit\u00e8 de Salvaci\u00f3 P\u00fablica per a informar-lo respecte de l’aplicaci\u00f3 o no de les lleis de la seva compet\u00e8ncia. Va ser d’aquesta manera com el Comit\u00e8 de Salvaci\u00f3 P\u00fablica va ser informat de com s\u2019aplicaven les lleis a Fran\u00e7a.<\/p>\n
Si el procurador- s\u00edndic no escrivia, o es revelava incapa\u00e7 d\u2019acomplir la seva missi\u00f3, era revocat i reelegit a nivell municipal o de districte.<\/p>\n
D’altra banda, des de 1789, les assemblees dels diputats havien posat en pr\u00e0ctica l’enviament de diputats cap els departaments on es produ\u00efen disturbis o altres problemes. La Convenci\u00f3 muntanyesa va continuar aquesta pr\u00e0ctica. I el govern revolucionari va precisar els poders d’aquests parlamentaris en missi\u00f3 en els departaments. No tenien el dret a prendre decisions de naturalesa legislativa durant la seva missi\u00f3, com havien pogut fer anteriorment, sin\u00f3 que havien de tornar pr\u00e8viament a la Convenci\u00f3 per exposar la situaci\u00f3 i informar del seu projecte de llei. La Convenci\u00f3, una vegada informada, prenia la decisi\u00f3.<\/p>\n
No comprendre, \u00e9s una cosa; calumniar n\u2019\u00e9s una altra. Aquesta experi\u00e8ncia de revoluci\u00f3 \u00e9s notable per haver intentat obrir un cam\u00ed nou negant tota forma de dictadura i de concentraci\u00f3 dels poders, evitant l’enfortiment de l’executiu sobre el poder legislatiu, desmuntant la centralitzaci\u00f3. \u00c9s a dir, \u00e9s notable per haver rebutjat totes les formes institucionals que tendeixen a treure l’exercici de decisi\u00f3 al poder legislatiu.<\/p>\n
Els adversaris de les Llums, de les revolucions dels drets de l’home i del ciutad\u00e0 d’aquesta \u00e8poca, els enemics de les rep\u00fabliques democr\u00e0tiques i socials, els contraris dels drets dels pobles a la seva sobirania amb vista a la pau i a la negaci\u00f3 de les guerres de conquesta, van fer tot el possible per tergiversar aquesta hist\u00f2ria i per robar-ne la seva mem\u00f2ria. Van aconseguir fer cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil, tal vegada incomprensible, el coneixement d’aquestes experi\u00e8ncies.<\/p>\n
La versi\u00f3 estalinista va deixar una her\u00e8ncia extremadament perillosa, amb la seva apologia de la dictadura anomenada de salvaci\u00f3 p\u00fablica<\/i> per designar el govern revolucionari de la Convenci\u00f3 muntanyesa<\/i>. Aquesta tesi de la dictadura va arribar a encegar, fins al punt de fer perdre de vista tot el qu\u00e8 acaba de ser recordat; i en particular va arribar a fer confondre un \u201crepresentant en missi\u00f3\u201d, amb un intendent de l’antic r\u00e8gim o un prefecte de Napol\u00e9on! M\u2019explico: un intendent, ho hem vist, igual que un prefecte de Napol\u00e9on, pertanyia al poder executiu i era nomenat pel cap de l’executiu: el rei, Napol\u00e9on o el cap de Govern. No hauria de ser conf\u00f3s amb un diputat elegit, un parlamentari, en principi responsable davant dels seus electors.<\/p>\n
Aquestes tergiversacions s\u00f3n possibles a causa de la confusi\u00f3<\/b> entre els poders legislatiu i executiu. Aix\u00f2, \u00e9s el que va passar, nombroses vegades, al segle XX.<\/p>\n
Existeixen altres formes de despotisme que el que om anomena el centralisme\u00a0 jacob\u00ed, que espero haver clarificat. Per exemple, algunes formes de federalisme s\u00f3n tamb\u00e9 eminentment desp\u00f2tiques. Els Girondins proposaven esmicolar el poder legislatiu al nivell dels departaments i deixar pel cos legislatiu nacional nom\u00e9s les q\u00fcestions de pol\u00edtica exterior, tot recolzant-se en una interpretaci\u00f3 del poder econ\u00f2mic molt discutible. En efecte, els Girondins consideraven que el poder econ\u00f2mic no era un poder, sin\u00f3 una activitat d’ordre privat. D\u2019acord amb aix\u00f2, la societat pol\u00edtica era nom\u00e9s l’embolcall que havia de protegir les activitats privades dels ciutadans i mantenir l\u2019ordre de la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3. I aix\u00f2 es feia amb la llei marcial, que castigava les infraccions com a crims contra la Constituci\u00f3. \u00c9s a dir, les vagues dels obrers, les manifestacions en cas de conflicte o en cas de resposta depenien d’aquesta llei marcial.<\/p>\n
A aquesta concepci\u00f3 filos\u00f2fic-pol\u00edtica, la Muntanya responia de manera molt diferent.<\/p>\n
Per la Muntanya, el poder econ\u00f2mic era un poder molt real i molt perill\u00f3s, ja que amena\u00e7ava la vida dels ciutadans quan s’especulava sobre els productes socialment necessaris: com les subsist\u00e8ncies, per exemple; o com l’acc\u00e9s als mitjans de treball elementals pels pagesos, com la terra, les vies d’aigua, els boscos, etc.; i fins i tot, com el nivell dels salaris.<\/p>\n
La Muntanya no col\u00b7locava l’economia entre les activitats privades dels ciutadans, sin\u00f3 que hi veia una dimensi\u00f3 d’economia pol\u00edtica. Analitzava les difer\u00e8ncies entre les economies pol\u00edtiques, oposant la noci\u00f3 d’economia pol\u00edtica tir\u00e0nica a la de l’economia pol\u00edtica popular, que el moviment popular mateix havia contribu\u00eft a forjar i a precisar, basant-la en el dret a l’exist\u00e8ncia.<\/p>\n
La llibertat pol\u00edtica havia de permetre al poble sobir\u00e0 re-apropiar-se del control dels poders p\u00fablics. La Muntanya insistia en la necessitat d’instituir les assemblees de ciutadans al nivell municipal, perqu\u00e8 creia que era all\u00e0 on la gent es podia trobar f\u00edsicament i parlar dels assumptes que li interessaven de manera directa. La Muntanya tamb\u00e9 insistia en el protagonisme dels municipis, amb la finalitat de donar-los la llibertat m\u00e9s gran d’acci\u00f3 per ocupar-se dels assumptes locals.<\/p>\n
El municipi i no el departament. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 la gent no es troba a nivell del departament. El departament servia per als Girondins per apartar el poble dels assumptes pol\u00edtics, perqu\u00e8 tenien por del poble; en consequ\u00e8ncia, els servia per a reservar l’exercici real de la ciutadania als notables de les ciutats de prov\u00edncia, que eren els propietaris de b\u00e9ns immobles i els fabricants.<\/p>\n
La Muntanya valorava que el cos legislatiu fos \u00fanic i no dividit en diverses cambres. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 les cambres m\u00faltiples divideixen l’espai de la decisi\u00f3 pol\u00edtica. Si hi ha dues cambres, la decisi\u00f3 d\u2019una pot ser contradita per la de l\u2019altra. \u00c9s clar! El poder real es despla\u00e7a a l’assemblea que decideix en \u00faltima inst\u00e0ncia. Aquest petit joc, molt subtil, nom\u00e9s serveix per enganyar el poble, fent-li creure que desenvolupa un paper pol\u00edtic; per\u00f2 de fet, aquest joc \u00e9s nom\u00e9s una mascarada. Cal doncs comprendre b\u00e9 els mecanismes de l’exercici dels poders p\u00fablics, la necessitat de separar i sobretot jerarquitzar el poder legislatiu de l’executiu; i comprendre b\u00e9 quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 cada plantejament. Cal que el cos legislatiu sigui \u00fanic i no dividit per saber clarament qui decideix en \u00faltima inst\u00e0ncia: el poble o els seus enemics!<\/p>\n
I per qu\u00e8 ha de ser sobir\u00e0 el poble? Quin \u00e9s l\u2019objectiu de la societat? Totes aquestes q\u00fcestions han de ser formulades i han d’obtenir una resposta, i aix\u00f2, precisament \u00e9s la pol\u00edtica.<\/p>\n
Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/b><\/p>\n
Alphonse Aulard, Histoire politique de la R\u00e9volution fran\u00e7aise,<\/i> Paris, 1901\u00a0; Actes du Comit\u00e9 de Salut Public<\/i>, Paris, depuis 1889, t. 1, introduction, d\u00e9crets instaurant le gouvernement r\u00e9volutionnaire<\/i>.<\/p>\n
Augustin Cochin, La r\u00e9volution et la libre pens\u00e9e,<\/i> Paris, 1924.<\/p>\n
Jean-Pierre Faye, Dictionnaire politique portatif en cinq mots<\/i>, Paris, Id\u00e9es Gallimard, 1982.<\/p>\n
Florence Gauthier, Triomphe et mort du droit naturel en r\u00e9volution, 1789-1795-1802<\/i>, PUF, 1992\u00a0; \u00ab\u00a0Qu\u2019est-ce que la \u00ab\u00a0terreur\u00a0\u00bb\u00a0? Terreur et abolition de l\u2019esclavage, 1789-94\u00a0\u00bb, in G. Sicard, \u00e9d., La Terreur dans la R\u00e9volution fran\u00e7aise<\/i>, Toulouse, 1977, p. 47-57.<\/p>\n
Marc Deleplace,<\/p>\n
Bernard Gr\u0153thuysen, Philosophie de la R\u00e9volution fran\u00e7aise<\/i>, Paris, 1956.<\/p>\n
Bartolom\u00e9 de Las Casas, Histoire des Indes<\/i>, Seuil, 2002, 3 t.<\/p>\n
Olivier Lutaud, Cromwell, les Niveleurs et la R\u00e9publique<\/i>, Aubier, 1967.<\/p>\n
Locke, Deux trait\u00e9s de gouvernement,<\/i> (1690), Vrin, 1997.<\/p>\n
Mably, Droits et devoirs du citoyen<\/i>, (1758), Didier, 1968.<\/p>\n
Albert Mathiez, Girondins et Montagnards<\/i>, (1930), \u00c9d. de la Passion, 1988.<\/p>\n
Montesquieu, De l’esprit des lois, <\/i>(1757), La Pl\u00e9iade, 1951.<\/p>\n
Roland Mousnier, Les\u00a0 institutions de la France sous la monarchie absolue<\/i>, PUF, 1974.<\/p>\n
Quentin Skinner, La libert\u00e9 avant le lib\u00e9ralisme<\/i>, Seuil, 2000.<\/p>\n
Philip Pettit, R\u00e9publicanisme. Une th\u00e9orie de la libert\u00e9 et du gouvernement, <\/i>Gallimard, 1997.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Jacobinisme, terror, dictadura, centralització, sobiranisme. <\/P>
La Revolució francesa és un monstre polític?<\/P>
<\/P>
Florence Gauthier. Université Paris VII.<\/P>
Conferència al Congrès Internacional « Republicans i republicanisme ». <\/P>
Barcelona, 2, 3 i 4 de novembre de 2006.<\/P><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23],"tags":[],"class_list":["post-688","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-revolucion-francesa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/688","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=688"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/688\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=688"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=688"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=688"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}