Universitat de Barcelona<\/p>\n
1. Una drecera inversemblant que menava a una quimera<\/b><\/p>\n
Berga, parlant de literatura en angl\u00e8s sobre la mat\u00e8ria, alerta, \u201cEs diu que la veritat sol ser la primera baixa en una guerra. Aproximar-se a la realitat d\u2019una situaci\u00f3 tan extrema amb la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019alguna mena d\u2019objectivitat \u00e9s, probablement, un exercici in\u00fatil\u201d. En efecte, si recuperar el passat \u00e9s perip\u00e8cia incerta, assajar treure l\u2019entrellat de l\u2019ocorregut entre 1936 i 1939 \u00e9s impossible donat l\u2019antagonisme de parers, fins i tot de gent del mateix b\u00e0ndol. Si per Raimon d\u2019Abadal, Dietari,<\/i> \u201cni la Revoluci\u00f3 Francesa, ni la Revoluci\u00f3 Russa han arribat a les enormitats que es cometen a la nostra terra. Tot rastre de civilitzaci\u00f3 \u00e9s perseguit. \u00c9s la devastci\u00f3 total, \u00e9s l\u2019anticivilitzaci\u00f3\u201d; moss\u00e8n Sancrist\u00f2ful resava \u201cA la matinada del 18 de juliol el general Franco, al\u00e7ava, ben visible, al Marroc, la bandera per l\u2019alliberaci\u00f3 de la p\u00e0tria, ja gaireb\u00e9 en mans dels comunistes. Comen\u00e7ava la gran croada que costaria a Espanya m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de morts. [Catalunya era] esclava, amb una esclavitud pitjor que la de Felip V, i l\u2019havia lligada al jou estranger de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica\u201d; mentre fa poc feia Mas: \u201cA la FAI i al POUM, els va sobrar autoestima autopropagandista, els va mancar un veritable sentit d\u2019orientaci\u00f3 hist\u00f2rica, i no van actuar, tal com ho exigien les circunst\u00e0ncies com a punta de llan\u00e7a per sufocar la rebel\u00b7li\u00f3 militar, com demanava el m\u00e9s elemental sentit de les prioritats\u201d. I, ho veurem de seguida, gent de tota mena opinaren al contrari. Ja fa anys Josep Fontana esmentava, en una entrevista, la difer\u00e8ncia entre imparcialitat i objectivitat, aquella impossible, aquesta imprescindible. Assajar\u00e9 de triar entre tanta palla i no gaire gra, esbrinar capgiraments i designis, parells o antit\u00e8tics de procesos revolucionaris de la primera meitat del XX, que si m\u00e9s no deien voler bastir una societat radicalment diferent de l\u2019anterior.<\/p>\n
Cal recordar que a la societat catalana dels 30, la inclement explotaci\u00f3 d\u2019una majoria, condemnada a la mis\u00e8ria, facilitava beneficis exorbitants a una minoria que malversava i ostentava. Abisme injust i immoral que sols perdurava merc\u00e8s a l\u2019acci\u00f3 dels cossos repressius de l\u2019Estat, policies paral\u00b7leles i Esgl\u00e9sia, encarregada de la coerci\u00f3 ideol\u00f2gica; cosa que venia fent des dels ben anomenats Reis Cat\u00f2lics, en els tres primers segles merc\u00e8s al Sant Ofici i, apr\u00e9s, elaborant i vertebrant el discurs teol\u00f2gic justificant i legitimant l\u2019espoli de classe.<\/p>\n
El cap\u00edtol es cenyir\u00e0 en especial als primers mesos, temps de canvis, esperances i prop\u00f2sits, reempla\u00e7ats posteriorment pel desenc\u00eds, els desencerts i les seq\u00fceles de la llarga guerra, massa mort al front o als bombardejos, car\u00e8ncies de tota mena i fam.<\/p>\n
2. Impressi\u00f3 d\u2019efervesc\u00e8ncia i entusiasme<\/b><\/p>\n
Si per a uns fou etapa de desgavell i esgarrifances, el com\u00fa tingu\u00e9 una sensaci\u00f3 d\u2019euf\u00f2ria i llibertat; parer de molt coetani. Campillo, cita discurs del rector Bosch Gimpera, inaugurant el curs, radiat per les emissores barcelonines i reprodu\u00eft a la premsa, en qu\u00e8 invocava els principis sobre els quals es fund\u00e0 la Universitat Aut\u00f2noma i l\u2019esperit de renovaci\u00f3 i progr\u00e9s social que informava la seva actuaci\u00f3, posant la solera per col\u00b7laborar \u201csense restriccions de cap mena amb tots els organismes que estiguin d\u2019acord amb el nou m\u00f3n que s\u2019est\u00e0 creant\u201d. Afegia, \u201cLa revoluci\u00f3 que estem vivint ha plantejat una absoluta transformaci\u00f3 en tots els ordres de la vida material i espiritual per a construir una societat m\u00e9s justa, m\u00e9s digna, m\u00e9s conscient, m\u00e9s culta en tots els aspectes. Cal fer uns homes nous. I amb la tasca d\u2019aquest moment hist\u00f2ric, els intel\u00b7lectuals i amb ells la Universitat han d\u2019ocupar el lloc que els pertoca [\u2026]. Venim a treballar en l\u2019estructuraci\u00f3 de la societat futura, aquella en qu\u00e8 els valors culturals han de constituir l\u2019\u00fanic criteri de selecci\u00f3 despr\u00e9s [\u2026] de l\u2019enrunament absolut de tots els privilegis de casta\u201d. I Rubi\u00f3 ressenyava els llibres ingressats a la Biblioteca de Catalunya, procedents de les expropiacions, \u201cencaminades a restituir al poble all\u00f2 que fins ara havia estat el patrimoni exclusiu de certes corporacions privades o tamb\u00e9 de particulars\u201d.<\/p>\n
Campillo recull, a la premsa de l\u2019estiu del 36, \u201cmanifestos, adhesions i suports a la causa republicana de lletraferits d\u2019arreu\u201d; i, dels catalans, la proclama, finals juliol, Els artistes i la revoluci\u00f3,<\/i> promoguda per l\u2019Associaci\u00f3 Intel\u00b7lectual per la Defensa de la Cultura, <\/i>dient, \u201cVolem [\u2026] contribuir amb el nostre esfor\u00e7 a la construcci\u00f3 d\u2019una nova societat [\u2026]. Volem marxar conjuntament formant un front \u00fanic amb intel\u00b7lectuals de Fran\u00e7a i Espanya que ja s\u2019han manifestat, clarament i categ\u00f2ricament al costat del proletariat revolucionari de tot el m\u00f3n\u201d. Anunciaven arenga de Malraux en m\u00edting a la Sala Wagram; arribaren adhesions d\u2019Aragon, Marie Bell, Chamson, Gide, Nizan o Picasso, mentre Bloch proclamava el que aviat seria un t\u00f2pic: \u201cels espanyols s\u00f3n els herois del drama mundial on es debat la sort de la humanitat. Espanya s\u2019ha posat a l\u2019avantguarda de la lluita per la llibertat de tot el m\u00f3n\u201d.<\/p>\n
L\u2019escriptora trotskista Low deia de Barcelona, \u201cLa sensaci\u00f3n preponderante era la de liberaci\u00f3n, como si la ciudad estuviera saliendo al aire libre y a la luz. Record\u00e9 la impresi\u00f3n de dominaci\u00f3n religiosa que me hab\u00eda causado antes, como si la iglesia mantuviera Barcelona bajo la sombra oscura y triste de su ala [\u2026]. Una sensaci\u00f3n de fuerza y actividad nuevas parec\u00eda irradiar de la multitud de gente que poblaba las calles\u201d. El poeta gal Benjamin P\u00e9ret li digu\u00e9 \u201cEs tan extraordinario estar aqu\u00ed [\u2026], es como vivir de nuevo\u201d. La parella de Gorkin, volia formar un regiment femen\u00ed al POUM i la primera setmana reb\u00e9 500 adhesions.<\/p>\n
Per Orwell, arribat for\u00e7a despr\u00e9s, Barcelona \u201cEn aparen\u00e7a, era una ciutat on les classes riques havien deixat pr\u00e0cticament d\u2019existir […] les carreteres i els edificis es trobaven en mal estat, els carrers, de nit, eren molt foscos […] la majoria de les botigues eren deixades i mig buides. I no obstant, pel que es podia apreciar, la gent semblava satisfeta i esperan\u00e7ada. [\u2026] Sobretot, hi havia fe en la revoluci\u00f3 i en el futur, el sentiment d\u2019haver entrat bruscament en una era d\u2019igualtat i de llibertat. Els \u00e9ssers humans intentaven comportar-se com a \u00e9ssers humans i no com a dents d\u2019engranatge de la m\u00e0quina capitalista\u201d. Notava el periodista mexic\u00e0 Torriente-Brau, \u201cpor encima de todo, lo que hay que se\u00f1alar, es la impresi\u00f3n profunda que estos d\u00edas dejan en el viajero, es el entusiasmo contagioso, la emoci\u00f3n del triunfo que vibra en la ciudad; […] que pone todas sus f\u00e1bricas a la mayor producci\u00f3n en provecho de la lucha y la victoria.\/ Barcelona, hoy, da la sensaci\u00f3n de ser invencible\u201d. Conversant amb mariners del Magallanes que havia portat fusells de M\u00e8xic, opin\u00e0, \u201cEsto es maravilloso […]. Es un prodigio […] lo que hemos presenciado es un entusiasmo delirante\u201d.<\/p>\n
Clar\u00e0, en l\u2019obra colectiva sobre Girona, cita tal xoc, que Deulofeu exclam\u00e0, \u201cCatalunya<\/p>\n
era gresol de la futura organitzaci\u00f3 social del m\u00f3n […]. Avui estem realitzant experiments de socialitzaci\u00f3 o comunitzaci\u00f3 dels quals, no en dubtem, en sortir\u00e0 l\u2019estabilitzaci\u00f3 d\u2019un r\u00e8gim social que, fent desapar\u00e8ixer els privilegis de classe, portar\u00e0 la pau i el benestar als \u00fanics homes que tenen dret a la vida, o siga, els que treballen\u201d<\/p>\n
\u00c0dhuc la Bertrana, tan cr\u00edtica, emfasitzava, \u201cMentre els uns incendiaven, requisaven, detenien i afusellaven amb gran fervor revolucionari, els altres \u2013potser els mateixos- amb id\u00e8ntic fervor, es lliuraven a l\u2019amor. Mai no havia vist una quantitat semblant de parelles, ni una exhibici\u00f3 tan abundant d\u2019expansi\u00f3 amorosa a la via p\u00fablica. Sens dubte, la sensaci\u00f3 de llibertat absoluta que encomanava la revoluci\u00f3 social tot just encetada, empenyia el jovent a ocupar tots els bancs p\u00fablics lliures. Ajuntaven els cossos i els llavis, caminaven abra\u00e7ats fent zigues-zagues com els embriacs. Tot d\u2019una s\u2019aturaven, es miraven als ulls i tornaven a ajuntar els cossos i els llavis com si llur set d\u2019amor no pogu\u00e9s esperar ni un segon m\u00e9s. [\u2026] En pocs minuts i per pocs diners, les parelles eren maridades i desmaridades. [\u2026] La febre d\u2019amor regnava arreu. Se sentien [meuques del Xino] mestresses de llurs actes i no subjectes a un amo o a una mitjancera. Als establiments de begudes, ulleroses i lasses anaven de taula en taula, amb una llum nova al rostre. Ja no esguardaven els homes \u00fanicament com a possibles clients, sin\u00f3 com una possible parella, amb qui hom pot compartir una llabregada de triomf, una engruna de goig, una ombra de tendresa [\u2026].\/ Fins llavors, la societat viciosa i hip\u00f2crita havia consentit que aquelles pobres dones fessin el trist paper de m\u00e0quines higi\u00e8niques. La revoluci\u00f3 social, tot just encetada, els conferia la missi\u00f3 de col\u00b7laborar amb els novells revolucionaris, cosa que mai, en cap \u00e8poca burgesa, mon\u00e0rquica o republicana, no havia estat possible\u201d.<\/p>\n
Tort i Mart\u00ed, un missaire, deia de l\u2019agost i la platja, \u201cTothom hi feia el que volia. Hi recordo una noia molt grassa, totalment nua, com una b\u00f3ta que dans\u00e9s enlluernada de llibertat\u201d. Burxava m\u00e9s enll\u00e0 \u201cMai no he viscut uns diumenges tan alegres com els primers diumenges de la revolta [\u2026]. Agost i setembre de 1936! Als nostres ulls d\u2019infants tot era exultaci\u00f3. Ho deien, que hi havia guerra! Nosaltres no ho not\u00e0vem pas\u201d.<\/p>\n
Per\u00f2, ja ho he dit, molts s\u2019escruixiren per uns esdeveniments de caos i ves\u00e0nia. Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed, conservador molt cr\u00edtic amb la revoluci\u00f3, arrib\u00e0 a dir: \u201cHi havia un nucli anarquista molt conven\u00e7ut. El que passa \u00e9s que l\u2019ideal anarquista no pot portar-se a la pr\u00e0ctica, com a sistema de govern, precisament perqu\u00e8 \u00e9s un sentiment que tendeix a dissoldre l\u2019autoritat i a prescindir del govern\u201d, el que sense cap dubte era cert, volien organitzar una societat sense manaires, sense autoritat. I per Claudi Ametlla era, \u201cel m\u00e9s inquietant [\u2026] la inexist\u00e8ncia de<\/p>\n
l\u2019autoritat. Ara cap esdeveniment per absurd i terrible que sigui no sembla impossible\u201d; i m\u00e9s enll\u00e0, \u201cNo ha triomfat Barcelona, ni Catalunya, ni els catalans. Pel contrari, la pristina i aut\u00e8ntica Catalunya \u00e9s la gran ven\u00e7uda. Uns homes del suburbi foraster, barrejats amb catalans de catalanitat neutralitzada o morta per l\u2019entel\u00e8quia anarquista, furients de m\u00edstica revolucion\u00e0ria i embriacs de viol\u00e8ncia, ens han arrebassat totalment la vict\u00f2ria\u201d.<\/p>\n
3. Emerg\u00e8ncia dels sense rostre<\/b><\/p>\n
El daltavaix a la funci\u00f3 fou cardinal, els vells protagonistes s\u2019eclipsen i els que sempre n\u2019havien estat fora o, a tot estirar, al cor, esdevingueren actors principals. Josep M. Fradera, obra global sobre Girona, detalla la formaci\u00f3 del Comit\u00e8 de Palau-Savardera; sense afiliats als partits i sindicats, la iniciativa sort\u00ed d\u2019una colla de joves que escoltaven la r\u00e0dio al caf\u00e8 d\u2019en Met, redactaren un preg\u00f3 citant a l\u2019Ajuntament a tots aquells que hi volguessin participar, n\u2019aterraren uns 25, constituint el Comit\u00e8 de fais\u00f3 democr\u00e0tica; l\u2019arribada, el 22 o 23 d\u2019un parell d\u2019incontrolats, coneguts, amb intenci\u00f3 repressiva, amo\u00efn\u00e0 i provoc\u00e0, el 25, reuni\u00f3 de tot el poble, on recalc\u00e0 el cap del Comit\u00e8 que es feia responsable de la seguretat de tothom.<\/p>\n
Kaminski nota que molts clients dels hotels eran burgesos que se sentien m\u00e9s segurs que a llurs pisos, algun metge recorda que altres es refugiaren a cl\u00edniques, psiqui\u00e0trics i, fins i tot, a la pres\u00f3. Garangou citant Juventuts Llibert\u00e0ries i Ateneu Aclarecer diu \u201cSobretot les noies van trobar en aquesta organitzaci\u00f3 una nova manera d\u2019entendre les relacions socials. Eren joves [\u2026] acostumades a les estrictes normes [\u2026] vigents fins al juliol de 1936: estava mal vist que [\u2026] es pos\u00e9s pantalons, [\u2026] an\u00e9s amb un noi tota sola si no eren promesos, que particip\u00e9s en agrupacions fora de l\u2019\u00e0mbit cat\u00f2lic [\u2026]. Les que pertanyen a les Juventuts llibert\u00e0ries, gr\u00e0cies a la relaxaci\u00f3 de costums que va suposar la revoluci\u00f3, van poder sortir de l\u2019espai estrictament dom\u00e8stic i tenir les seves primeres experi\u00e8ncies organizatives i pol\u00edtiques\u201d.<\/p>\n
Tamb\u00e9 Pag\u00e8s, <\/b>evoca el nou protagonisme de la dona, que milita a partits i agrupaments, a molts amb secci\u00f3 femenina, m\u00e9s o menys aut\u00f2noma; participa en la lluita el juliol; va al front; \u00e9s infermera; despr\u00e9s reempla\u00e7a els soldats a les empreses, fa de paleta o lampista, condueix tramvies. Es constitu\u00ed la Uni\u00f3 de Dones de Catalunya amb associades de tots els grups i partits. Sol\u00e0, en l\u2019obra col\u00b7lectiva sobre Girona, diu de les entitats sindicals, \u201cprenen un protagonisme que no havien tingut mai pel que fa a la gesti\u00f3 dels assumptes de cultura i educaci\u00f3\u201d. Ben segur que el programa cultural proletari era vell, per\u00f2 no era escoltat, restava a l\u2019ombra.<\/p>\n
3. Transformaci\u00f3 de l\u2019escenari<\/b><\/p>\n
Ealham especifica com mut\u00e0 l\u2019aparen\u00e7a de Barcelona evidenciant l\u2019establiment d\u2019una nova democr\u00e0cia obrera: casals, palaus i hotels lluint pancartes, amb m\u00e0ximes i retrats de l\u00edders revolucionaris, murs esdevinguts tribunes populars, decorats amb propaganda, graffiti,<\/i> cartells i manifestos. A mesura que els comit\u00e8s assumiren q\u00fcestions immediates dels barris,<\/i> es deix\u00e0 entreveure una nova forma de desempallegar relacions socials i pr\u00e0ctiques solid\u00e0ries. Tot seguit de v\u00e8ncer als feixistes, amb tendes tancades i ind\u00fastria i comer\u00e7 aturats, comit\u00e8s revolucionaris de districte arranjaren els de Prove\u00efments per a organitzar la distribuci\u00f3 de queviures, seguint l\u2019experi\u00e8ncia de la democr\u00e0cia de raval que permet\u00e9 la vaga de llogaters del 31, i constiu\u00efren una xarxa de menjadors populars. A la vegada ocuparen \u00e0mbits capitalistes, b\u00e9ns de l\u2019Esgl\u00e9sia, oficines dels empresaris, torres i mansions dels s\u00e0trapes. De fais\u00f3 espont\u00e0nia, just quan la direcci\u00f3 de CNT-FAI es comprometia a col\u00b7laborar amb els parlamentaris, llurs militants de base iniciaven la revoluci\u00f3 al carrer. A Barcelona els jesuites de Sarri\u00e0 esdevenen Institut-Escola Ausias March o la Balmes era ara la Biblioteca Popular Francesc Layret.<\/p>\n
Kaminski contastava que \u201cLa vida dels rics cada cop esdev\u00e9 menys agradable. La proletaritzaci\u00f3 no es duu a terme de cop i volta, per\u00f2 \u00e9s innegable que va augmentant. Tot i aix\u00ed els restaurants i caf\u00e8s de totes les categories estan plens de gom a gom fins a la nit; els cinemes s\u2019omplen; a les pastisseries la gent compra pastissos en abund\u00e0ncia i els diumenges fins cal fer cua per poder comprar-ne\u201d. I a Langdon-Davies, li sembl\u00e0 \u201cBarcelona la ciudad m\u00e1s extra\u00f1a del mundo en la actualidad: la ciudad donde los anarcosindicalistas luchan por la democracia, donde los anarquistas mantienen el orden p\u00fablico y donde los fil\u00f3sofos contrarios a la pol\u00edtica sirven de escudo al poder gubernativo\u201d. Low, en arribar a la part alta, farcida de torres, descriu \u201cenormes gallardetes rojiblancos [\u2026] que indicaban un hospital para milicianos heridos, o una residencia para obreros aquejados de enfermedades pulmonares [\u2026]. A la Virreina s\u2019hi havia instal\u00b7lat un mercat. A Fontser\u00e9 el sobt\u00e0 que el Passeig de Gr\u00e0cia, idiosincr\u00e0tic de la burgesia, broll\u00e0 avinguda triomfal de la revolta, afegint, \u201cCatalunya \u2013ha dit Joan Oliver- assassin\u00e0 la iniquitat que de temps en temps es redre\u00e7a contra els pobles\u201d. I detalla el Sindicat de Dibuixants requissant el palau, al Portal de l\u2019\u00c0ngel amb Canuda, del marqu\u00e8s de Barber\u00e0 i de la Manresana, que fug\u00ed sense problemes. Abundant material confiscat \u201cva proporcionar als dibuixants la satisfacci\u00f3 de treballlar en un clima de llibertat creativa \u2013riquesa \u00e9s sin\u00f2nim de llibertat- i alegre camaraderia [\u2026] un taller obert a tots els que hi volien treballar. Cobravem deu pessetes di\u00e0ries, com els milicians\u201d. Mentre el canvi social supos\u00e0 el tancament del Cercle Art\u00edstic de Barcelona i el de Sant Lluc, on fins aleshores es reunien els artistes.<\/p>\n
Hi hagu\u00e9 mudances a tot Catalunya. A La Garriga, amb elements d\u2019esgl\u00e9sies derru\u00efdes constitu\u00efren a Can Plandiura el Museu del Poble: r\u00e0pidament Comit\u00e8 i Sindicat complint la petici\u00f3 de la Conselleria de Cultura de la Generalitat recolliren objectes de caire religi\u00f3s. I amb llibres procedents de molts llocs, es cre\u00e0 en el Centre Club, la Biblioteca Popular, lluint a la fa\u00e7ana un r\u00e8tol, \u201cBiblioteca Popular regeneradora de conciencias\u201d. Bernils cita designis del Comit\u00e8 de Figueres, de convertir els jardins de l\u2019exconvent de monges \u201cfranceses\u201d en p\u00fablics i l\u2019edifici en un museu. A la mateixa Figueres, i a altres indrets, de forma pintoresca s\u2019invert\u00ed la circulaci\u00f3 dels autom\u00f2vils i no es respectaven els senyals de tr\u00e0fic.<\/p>\n
4. Ritualitzacions al\u00b7leg\u00f2riques i noves cerim\u00f2nies simb\u00f2liques <\/b><\/p>\n
Referia Low, \u201cEn Barcelona siempre hubo desfile los domingos. Los ni\u00f1os marchaban primero [\u2026]. Luego segu\u00eda la banda [\u2026 si era del POUM] un piquete de caballer\u00eda detr\u00e1s [\u2026]. Despu\u00e9s iban las milicias, y m\u00e1s jinetes y as\u00ed sucesivamente hasta que aparec\u00eda el Comit\u00e9 Ejecutivo [\u2026]. Los socialistas marchaban mucho mejor que nosotros [\u2026] los anarquistas, sin embargo, eran mucho peores [\u2026]. Los funerales sol\u00edan utilizarse [\u2026] para declaraciones pol\u00edticas. La procesi\u00f3n marchaba ceremoniosamente por todo el centro de la ciudad, con la banda de m\u00fasica al frente\u201d. M\u00e9s enll\u00e0 revelava, \u201cLa gente se casa como las moscas en verano. Es f\u00e1cil, puedes casarte con quien quieras sin darle cuentas a nadie y no se tarda m\u00e1s de cinco minutos de palabrer\u00eda. Han desaparecido las formalidades\u201d. El formulari li deia al marit \u201cDeber\u00e1s recordar que tu mujer va al matrimonio en tanto que tu compa\u00f1era, con los mismos derechos y privilegios que t\u00fa\u201d. Afegia, \u201clas mujeres eran iguales a los hombres, [\u2026] no se admitir\u00eda ning\u00fan tipo de dominaci\u00f3n sexista\u201d. I hi havia facilitats per divorciar-se, en especial per mutu acord; es podien tornar a casar, per\u00f2 despr\u00e9s de 30 d\u00edas per l\u2019embar\u00e0s.<\/p>\n
Llarch, detalla el funeral de Benito Pasanau, carreter de Damm, mort al front d\u2019Arag\u00f3, una \u201cimprovisada capilla ardiente, cubierto el ata\u00fad con la bandera rojinegra, en la f\u00e1brica; se le hab\u00eda dado [el seu] nombre a la calle Rogent del Clot. [\u2026] Los obreros de muchas f\u00e1bricas de la barriada estuvieron desfilando [\u2026] durante horas [\u2026]. El cortejo f\u00fanebre encabezado por el ata\u00fad, llevado a hombros por los obreros, sali\u00f3 de la f\u00e1brica, avanzando lentamente entre el gent\u00edo que se api\u00f1aba en las dos orillas de la amplia calzada [\u2026]. De pronto, en el silencio imperante [\u2026] rompi\u00f3, atronadoramente en el aire, el bronco y profundo sonar de la sirena de la f\u00e1brica [..]. Son\u00f3 [\u2026] 17 veces, tantas como a\u00f1os hab\u00eda trabajado [\u2026 per un] obrero que hab\u00eda dado su vida por el so\u00f1ado bienestar futuro de todos los espa\u00f1oles [\u2026] a\u00f1os de la existencia de aquel hombre ofrecidos y dedicados a lo que \u00e9l hab\u00eda estimado la m\u00e1s generosa entrega en la esperanza del logro de un mundo mejor\u201d. I Garriga, a Granollers, tra\u00e7a el de Joan Cerd\u00e0 tamb\u00e9 mort al front, \u201cL\u2019acte multitudinari [\u2026] va ser el preludi d\u2019una s\u00e8rie d\u2019actes i de manifestacions populars […] durant el mes de setembre […] la ciutat vivia moments d\u2019una estranya commoci\u00f3, continuada de manera exultant\u201d.<\/p>\n
A nivell diferent, P\u00e9rez-Bastardas reprodueix el que digu\u00e9 Boix i Raspall, penso que exagerant, \u201cLa primera manifestaci\u00f3 revolucion\u00e0ria […] la donaven, sino el mateix 20, un dels immediats, un bon nombre dels que tenien empenyorades joies al nostre Mont de Pietat. Se\u2019ns presentaven i ens exigiren el retorn de la cosa pignorada, sense reintegrar-nos l\u2019import […] la qual cosa no tenia justificaci\u00f3 de cap mena […]. Algunes d\u2019aquelles Cases [de Pr\u00e9stecs] foren assaltades per la p\u00farria, i s\u2019apoderaren impunement de tot el dipositat […]. Molts dels prestataris […] es presentaven acompanyats de milicians, amb arma llarga […] i no en to de s\u00faplica, sin\u00f3 d\u2019exig\u00e8ncia. Cosa an\u00e0loga pass\u00e0 a la Caixa d\u2019Estalvis i Mont de Pietat\u201d.<\/p>\n
5. Capgiraments socials i alteracions productives<\/b><\/p>\n
Bastant coetani i for\u00e7a estudi\u00f3s concorden que ni els sindicalistes actuaren de forma improvisada, ni el resultat tenia perqu\u00e8 ser un desori ca\u00f2tic. Portaven molt de temps teoritzant la seva utopia basada en una muni\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncies, lectures i projectes. F\u00f3ra curi\u00f3s saber la influ\u00e8ncia de refer\u00e8ncies sobre nacions autosuficients d\u2019Am\u00e8rica (\u201csin dios, rey, ni ley\u201d, deien els conqueridors) que tant impactaren Rousseau i arribaren ac\u00ed a trav\u00e9s de Reclus. Si m\u00e9s no, Pons Prades cita el que els deia a l\u2019Escola racionalista el ge\u00f2leg Cars\u00ed Lacasa, \u201cHay que laborar para que se establezca una saludable armon\u00eda del hombre con la Naturaleza [\u2026] primer paso hacia la armon\u00eda universal, que es la gran meta que no hemos fijado quienes creemos que el hombre nace bueno y que la comunidad tiene la obligaci\u00f3n moral de hacer todo lo que est\u00e9 en su mano para que cada d\u00eda que pase sea mejor\u201d.<\/p>\n
Ara b\u00e9, un dels preceptes innegociables, donades l\u2019autonomia i l\u2019antiautoritarisme, eren l\u2019espontane\u00eftat i la descentralitzaci\u00f3, no hi havia, ni podien admetre, directrius, instruccions o ordres de ning\u00fa. El que es podia fer, o el que es port\u00e0 a terme, lloable o reprovable, en qualsevol dels \u00e0mbits, fou resultat de la rauxa individual o decisi\u00f3 de comit\u00e8s. Ning\u00fa impos\u00e0 qu\u00e8 es sabia de fer amb maternitats i orfenats, per\u00f2 persones concretes van decidir ocupar-se dels de Barcelona o Lleida i adobar-los. Altre cosa \u00e9s que s\u2019assag\u00e9s legalitzar all\u00f3 realitzat. L\u2019esbarjo no es program\u00e0 des de dalt i si en un medi mancaven innovadors, segu\u00ed la rutina<\/p>\n
Roca, no precisament anarco, en el Liminar dibuixava un panorama que copio sense senyalar fragments suprimits, a \u201cCatalu\u00f1a, verano de 1936 se inici\u00f3 una de las luchas con el mundo, la carne y el diablo m\u00e1s profundamente planteadas, m\u00e1s intensamente vividas, m\u00e1s acaloradamente debatidas. As\u00ed, en primer lugar se defini\u00f3 \u2013de forma a menudo elemental, fragmentaria- un nuevo modelo de relaciones entre el hombre y la naturaleza, es decir: una nueva pol\u00edtica urbana y territorial que, tendiendo a encontrar unos nuevos equilibrios, fuese capaz de evitar la destrucci\u00f3n de la naturaleza y la ruina del hombre. Al mismo tiempo, y en segundo lugar, se pusieron las bases para vencer algunas de las limitaciones de la carne: las que provienen de la enfermedad, de la indigencia, de la inopia. Era, tal como dec\u00eda la prensa del momento, una lucha contra \u00abel dolor, la tristeza, la enfermedad, la miseria, la opresi\u00f3n, la injusticia bajo todas las formas\u00bb. En tercer lugar, la larga trayectoria del Maligno, amo y se\u00f1or de nuestra historia, la tradici\u00f3n irracional, diab\u00f3lica, fue interrumpida. Un viento cada vez m\u00e1s potente se llev\u00f3 consigo la hojarasca ideol\u00f3gica de origen burgu\u00e9s, casi dominante en el movimiento obrero. El decreto de creaci\u00f3n del Consell de l\u2019escola nova unificada<\/i> dec\u00eda: \u00abes la hora de una nueva escuela inspirada en los principios racionalistas del trabajo y de la fraternidad humana\u00bb. La revoluci\u00f3n, tuvo, aspectos diab\u00f3licos, violentos, airados. Con la violencia brutal de unos d\u00edas se quer\u00eda borrar la atroz violencia de siglos. Pero el verdadero rostro de la revoluci\u00f3n, lo que se descubre bajo una m\u00e1scara a veces grotesca, es la fisonom\u00eda de la raz\u00f3n y del orden. Las p\u00e1ginas que siguen est\u00e1n destinadas a explicar, e incluso a dar detalles de los procesos concretos seguidos en Catalu\u00f1a por las fuerzas pol\u00edticas y sindicales hegem\u00f3nicas para introducir elementos de orden racional en el espacio, la econom\u00eda, la sanidad, la escuela, en una situaci\u00f3n especialmente adversa: la creada por la guerra civil y la premonici\u00f3n de la II mundial. Se trataba de definir y de construir un nuevo tipo de sociedad a partir de un modelo alternativo de pol\u00edtica econ\u00f3mica para salir de la crisis iniciada justo despu\u00e9s del crack de 1929, una verdadera alternativa a la otra salida entrevista: la inventada por los estados mayores de los estados capitalistas fue la guerra, la locura de la II Guerra mundial.\/ La \u00abnova economia\u00bb implicaba determinados cambios en la estructura de la propiedad, remozaba las bases de un mercado progresivamente oligopolizado y, al mismo tiempo, introduc\u00eda formas de coordinaci\u00f3n y planificaci\u00f3n de la oferta global mediante la actuaci\u00f3n del Consell d\u2019Economia de Catalunya.<\/i> Cambios en la estructura de la propiedad destinados a establecer fuertes recortes en las rentas parasitarias y especulativas. La cuesti\u00f3n de la propiedad del suelo urbano \u2013que en una sociedad industrializada como la catalana no era ninguna nader\u00eda- fue puesta sobre la mesa\u201d.<\/p>\n
Paz diu, prop de \u201cnuestra barricada se encontraba el bar Fornos con sus amplias salas de billares, que en un santiam\u00e9n se hab\u00eda convertido en un comedor popular que abastec\u00eda a quien deseara comer o beber. Los productos alimenticios hab\u00edan llegado por diversas v\u00edas, los obreros de la Damm hab\u00edan tra\u00eddo cientos de botellas, los empleados de los almacenes de comestibles hab\u00edan amontonado jamones y embutidos, e incluso las panader\u00edas que hab\u00edan estado trabajando toda la noche surt\u00edan con pan caliente los puntos que se hab\u00edan establecido como cantinas\u201d.<\/p>\n
I Pag\u00e8s i Blanch insistia en l\u2019espontane\u00eftat inicial, el manifest que public\u00e0 CNT no for\u00e7ava a requisar res. El que es f\u00e9u, fou sequela de la necessitat de posar en marxa empreses de les quals els amos havien abdicat. Fraser parla del Sindicat de la Fusta que s\u2019ocupava des de la tala d\u2019arbres a la Vall d\u2019Aran fins a les tendes de venda de mobles; arranj\u00e0 dos grans tallers, amb m\u00e9s de 200 treballadors, ocupant els que abans eren els petits, sumant el 75% de totes les fusteries de Barcelona i s\u2019import\u00e0 for\u00e7a maquin\u00e0ria de Fran\u00e7a.<\/p>\n
Per Rabasseire, en desapar\u00e8ixer l\u2019intercanvi, molts municipis pagesos es veieren del tot a\u00efllats del m\u00f3n exterior, permetent als anarcos realitzar el somni d\u2019una societat sense diners, doncs llur ideal estava millor preparat per a una vida asc\u00e8tica que per al luxe burg\u00e8s i el n\u00edtid puritanisme servia d\u2019ideologia per organitzar la mis\u00e8ria. El zel obrer, la seva dedicaci\u00f3 a la tasca, l\u2019afany d\u2019aportar innovacions i d\u2019arranjar racionalment la producci\u00f3 col\u00b7laboraren a elevar rendiments. Si antany s\u2019oposaren a les m\u00e0quines, ara maldaven per aconseguir-les. L\u2019ordenaci\u00f3 racional de la feina progressava notablement, la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 permetia aprofitar els beneficis de col\u00b7laboraci\u00f3, divisi\u00f3 del treball i mecanitzaci\u00f3. Els sindicalistes tamb\u00e9 s\u2019implicaren en q\u00fcestions culturals, fundaren escoles, edificaren vivendes, endagaren hospitals. Gosava dir que a major activitat revolucion\u00e0ria, m\u00e9s intensa era l\u2019embat militar. La federaci\u00f3 barcelonesa dels sindicats de CNT encarril\u00e0 des d l comen\u00e7ament un \u201cComit\u00e8 de Coordinaci\u00f3 Industrial\u201d, cosa que no pass\u00e0 a la resta d\u2019Espanya. Inversi\u00f3 social i econ\u00f2mica que es realitz\u00e0 en perfecte ordre, i no perjudic\u00e0 la producci\u00f3 sino que assol\u00ed al\u00e7ar rendiments o reduir preus.<\/p>\n
Souchy i Folgare, anarquistes alemanys testimonis dels primers mesos, elaboraren una visi\u00f3 entusiasta i militant, puntualitzant mutacions materials i socials, regiraments en els panorames locals, projectes i il\u00b7lusions. Emfasitzaven que, com a tota revoluci\u00f3, la pr\u00e0ctica preced\u00ed a la teoria o, dit d\u2019altra forma, aquesta era superada per la realitat. Insisteixen, la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 no fou resultat d\u2019un programa preconcebut, fou espont\u00e0nia. Despr\u00e9s del 19 de juliol, eclipsat el r\u00e8gim anterior, els sindicats hagueren de produir i distribuir, en primer lloc queviures; habilitaren menjadors populars a tots els barris; els comit\u00e8s aviaren vitualles de magatzems a l\u2019engr\u00f2s del camp i la ciutat. Es pagavas amb vals, garantits pels sindicats; economia sense moneda que dur\u00e0 unes dues setmanes. Insistien, CNT volia socialitzar, per\u00f2 no nacionalitzar i recordaven que el col\u00b7lectivisme \u2013molt anterior al moviment proletari modern i reviscolat per la I\u00aa Internacional- tenia tradici\u00f3 molt arrelada a Catalunya i arreu d\u2019Espanya. Detallaven omissi\u00f3 d\u2019intermediaris al port de Barcelona, grup que tenien per plaga parasit\u00e0ria que surava explotant estibadors i atenyent en algun reng 200% de benefici. Tamb\u00e9 es col\u00b7lectivitz\u00e0 Campsa o Hispano-Suiza -transformada per a la guerra sota control del CCMA- on 1 400 obrers feien camions blindats, ambul\u00e0ncies o bombes de m\u00e0, 500 cada dia; seguien fabricant cotxes i motors d\u2019avi\u00f3 i volien fer tancs i obusos. Vidre \u00f2ptic, abans importat gaireb\u00e9 tot i escampat en 65 obradors, ara havia fet els prism\u00e0tics de Durruti i de la seva columna, treballant en un taller \u00fanic i molta dona, cobrant el mateix que l\u2019home. Tamb\u00e9 feien ulleres i volien crear una Escola T\u00e8cnica d\u2019\u00d2ptica. La Companyia d\u2019Autobusos prosper\u00e0 i assol\u00ed super\u00e0vit que en part servia per a subvencionar la de Tramvies, deficit\u00e0ria.<\/p>\n
Veien com una pand\u00e8mia el fet que els aturats a Barcelona trobessin una sortida en la venda ambulant, que es va c\u00f3rrer a tots els carrers; compet\u00e8ncia insuportable pels botiguers, que ben aviat trobaren un remei, instal\u00b7lar llurs dependents, que tamb\u00e9 oferien la mercaderia, a les vies p\u00fabliques. Part dels firandants entraren a la CNT, la resta a la UGT, i proliferaren.<\/p>\n
La Generalitat sab\u00e9 pels oficials d\u2019ag\u00e8ncies mar\u00edtimes, molts d\u2019UGT, que s\u2019emparaven de la Transatl\u00e1ntica, entrant-hi tamb\u00e9 gent de CNT i representants del govern. La naviliera tenia sis naus i 100 000 tones de c\u00e0rrega; organitzaren un viatge a l\u2019Am\u00e8rica Central amb el Comillas i un a Nova York amb l\u2019Habana. Posteriorment, el CCMA decid\u00ed habilitar aquell com a vaixell-hospital. M\u00e9s tard hi hagu\u00e9 problemes d\u2019assegurances, les oficines centrals, a Madrid, foren intervingudes per l\u2019Alianza de Federaciones Mar\u00edtimas i el govern anomen\u00e0 director a un diputat socialista. L\u2019Argentina i l\u2019Uruguay acabaren com a presons.<\/p>\n
Detallaven l\u2019ocorregut a la Companyia de Tramvies, on el director cobrava 11 000 pessetes mensuals i comptava amb un considerable fons per despeses secretes, de grans atipades a subornaments a policies i confidents per a engarjolar i assassinar treballadors; mentre les vies i el material rodant presentaven un estat lamentable. Per les barricades s\u2019havien emprat vies i tallat caten\u00e0ries, per\u00f2 als tres dies de la incautaci\u00f3 ja circularen els pimers vehicles, amb alguna rebaixa en el preu del bitllet i suprimit l\u2019increment del nocturn. S\u2019havia apujat el sou, 35% als que guanyaven menys. Volien reparar les vies i fer un sol model de cotxe.<\/p>\n
Els 230 000 obrers del t\u00e8xtil atenyeren al\u00e7a salarial, rebaixa de jornada i exclusi\u00f3 del treball a preu fet. Dels empresaris, un 10% seguiren a les f\u00e0briques treballant-hi, un 50% fug\u00ed o s\u2019havia amagat i un 40% \u201cha sido eliminado de la esfera social\u201d, el que tamb\u00e9 patiren 30 encarregats de f\u00e0brica o taller, per llurs idees o actuacions contrarevolucion\u00e0ries.<\/p>\n
Tractant de l\u2019organitzaci\u00f3 aliment\u00e0ria, deien que el Comit\u00e8 tenia 30 seccions, fins i tot la del Servei Dom\u00e8stic i que les activitats b\u00e0siques eren: forns i fleques, sucre, carn, llet, ca\u00e7a i ous, aviram, vi i licors, caf\u00e8s i colonials. Amb l\u2019increment salarial puj\u00e0 el consum, volien disminuir la producci\u00f3 de llaminadures i d\u2019oli, i es dolien que el d\u2019ac\u00ed era abans venut a It\u00e0lia, Fran\u00e7a o Portugal, envasat i enviat a Am\u00e8rica. Bona part de la llet munyida a Puigerd\u00e0 i La Seu es condensava i enviava al front. El bestiar de tall venia abans de Galicia i Extremadura, ara s\u2019importava carn congelada d\u2019Argentina, Brasil i .<\/p>\n
S\u2019havien col\u00b7lectivitzat algunes ind\u00fastries de vins i licors, pensaven crear una sola marca de cervesa i vermut; tamb\u00e9 s\u2019havien col\u00b7lectivitzat els obradors d\u2019aigua, gasosa o sif\u00f3.<\/p>\n
La Companyia d\u2019Aig\u00fces de Barcelona i la concesion\u00e0ria de subterr\u00e0nies del Llobregat<\/p>\n
-que controlaven la Compa\u00f1\u00eda Espa\u00f1ola de Gas Lebon, la de l\u2019enllumenat de M\u00e1laga, la d\u2019 Electricitat de Murcia i les del gas de Val\u00e8ncia, Santander, San Sebasti\u00e1n, San Fernando, C\u00e1diz, Chiclana, Puerto de Santa Mar\u00eda i Granada- propietat del trio financer Gar\u00ed-Camb\u00f3-Ventosa, amb un capital de 271 000 000 de pessetes i beneficis d\u201911 000 000 anuals, fou incautada i no hi hagu\u00e9 interrupcions. S\u2019havien atorgat jornada de 36 hores, sou m\u00ednim de 14 pessetes, igual per dones i homes, i assegurances de vellesa i malaltia. Despr\u00e9s treballarien 45 hores per substituir els companys del front. Ja no hi havia eventuals i volien portar aigua a Sabadell i Terrassa.<\/p>\n
Es tancaren 900 barberies i sols en quedaren 240, no hi havia atur ni par\u00e0sits i donaren feina a uns 350 companys refugiats, sumant en total 3 100 afiliats. El Sindicat de Perruquers s\u2019havia instal\u00b7lat a la seu de la Lliga i pensaven elaborar els productes de bellesa.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 detallaven poblacions. A Amposta s\u2019havien col\u00b7lectivitzat terres, i endegat granges modernitzades, d\u2019aviram, vac\u00fa, porc\u00ed i llanar, tenien 60 cavalleries, 14 tractors i 15 m\u00e0quines de batre. De 38 escoles, 15 eren noves en locals incautats (amb tota la mainada escolaritzada), sis per adults, una d\u2019Arts i Oficis i una cantina escolar. Hi havia acollides 45 fam\u00edlies de vells o impossibilitats i 162 refugiats. Volien completar el clavagueram i ampliar el servei d\u2019aigua; havien creat un hospital i un dispensari annex, aix\u00ed com un sanatori, fora ciutat, per tuberculosos. Tota la propietat urbana municipalitzada i redu\u00efts els lloguers que es dedicaven a despeses municipals. No es patien pen\u00faries, merc\u00e8s a l\u2019intercanvi d\u2019arr\u00f2s; la Cooperativa de Consum s\u2019havia arranjat a l\u2019esgl\u00e9sia. Sols anaven curts de vi i alcohol degut que volien que n\u2019arrib\u00e9s quan menys millor. Hi havia harmonia entre CNT i UGT.<\/p>\n
Arenys de Mar evidenciava que s\u2019havien produ\u00eft realitzacions socials revolucion\u00e0ries m\u00e9s considerables als pobles que a grans ciutats, el que ac\u00ed no tingu\u00e9 caire violent i comptaren amb dos o tres persones que sense ser de CNT, es posaren a la feina, col\u00b7lectivitzant primer metal\u00b7l\u00fargia i construcci\u00f3. El ram fabril, predominant, esperava qu\u00e8 s\u2019acordava amb car\u00e0cter general a tot Catalunya; de moment, les f\u00e0briques havien estat intervingudes pel Comit\u00e8 de Control, treballaven tres dies a la setmana i en cobraven quatre; no hi havia aturats. Els propietaris pagaven un tribut i foren incautats els b\u00e9ns dels fugitius. El col\u00b7legi religios ara era local del CENU, l\u2019esgl\u00e9sia garatge, i els pocs universitaris treballaren uns dies a pic i pala, i ara feien d\u2019auxiliars dels mestres<\/p>\n
Blanes girava al voltant de la SAFA, de capital su\u00eds, franc\u00e8s, de Romanones i de Ventosa i Calvell. Havia sofert vagues impactants, 4 mesos el 1930, el 1933, i de tres anys la darrera fins el 18 de juliol. Intervinguda pels 1 200 treballadors, que no s\u2019apujaren el sou i assajaven fer ells la mat\u00e8ria primera; tamb\u00e9 la volien m\u00e9s saludable; la vella caserna de la gu\u00e0rdia civil ara era escola. Els pescadors maldaven per socialitzar-se; abans el patr\u00f3 de barca retenia un 60%, i ad\u00e9s se\u2019l quedaven aquells. A m\u00e9s, l\u2019empresari abonava 30 pessetes semanals, impost de guerra, i havia de cobrir malalties i accidents dels obrers. Tot el que treballava en r\u00e8gim socialitzat tenia el salari unificat, 70 pessetes setmanals. S\u2019havien requisat, per a una Escola d\u2019Arts i Oficis, els dos millors edificis, un per a m\u00fasica, l\u2019altre per a dibuix, modelat, pintura, electricitat, pr\u00e0ctiques de qu\u00edmica, f\u00edsica, i oficis varis, pel que comptaven amb t\u00e8cnics de la localitat. Els aturats feien carb\u00f3 al bosc.<\/p>\n
A Esparraguera, els camperols treballaven les hores que fessin falta en les m\u00e9s grans propietats del terme incautades i sobrava aigua per a regar. La Sed\u00f3 havia tingut quarter de la gu\u00e0rdia civil i un somat\u00e9n particular, era una col\u00f2nia en tots els sentits de la paraula; incautada, per manca de cot\u00f3, treballaven tres dies, per\u00f2 no hi havia atur. Volien acabar la biblioteca -tenia molts anys en construcci\u00f3- i fer m\u00e9s escoles; i un sanatori a la finca d\u2019un facci\u00f3s. S\u2019havia demostrat serenitat, defugint descarrilaments de passions i desterrant vicis. Dels tres mossens, dos fugiren i l\u2019altre, havent manifestat la pressi\u00f3 familiar que domin\u00e0 la seva voluntat, col\u00b7laborava en el departament de Guerra; les monjes de la infermeria de la Col\u00f2nia Sed\u00f3 treballaven a l\u2019Hospital Municipal.<\/p>\n
A Girona, tan carca, al ram de la construcci\u00f3, eliminades difer\u00e8ncies entre pe\u00f3 i oficial, cobrava tothom 70 pessetes setmanals, pensaven endegar clavegueres per evitar que l\u2019Onyar fos una sentina, un pant\u00e0 a Salt per a regar, un mercat, acabar amb el casc antic i fer-hi blocs per 500 fam\u00edlies \u201ccom els de Viena\u201d, una ciutat escolar amb nou grups, una biblioteca en el casino de la patronal. Uns 50 capellans treballaven enderrocant esgl\u00e9sies. Els cambrers deixaren la feina a les dones i anaren al front.<\/p>\n
Granollers, famosa pel mercat, havia augmentat la venda un 40%, tot i haver baixat preus, en especial l\u2019aviram i altres comestibles como el sucre. Ja era impensable el lliure, tal com abans, i d\u2019ac\u00ed la necessitat d\u2019un control estricte. El comit\u00e8 de prove\u00efments havia assolit, en suprimir intermediaris, poder abastar en millors condicions els sanatoris i hospitals. Visitaren el Museu i Arxiu del Vall\u00e8s, en realitat magatzem amb el fruit de requises i incautacions, quadres de Rubens, Ribera, Tiziano o el Greco. En 18 f\u00e0briques, intervingudes, treballaven tres dies i en cobraven quatre. Des del principi el Sindicat de Cambrers s\u2019incaut\u00e0 d\u2019un gran edifici que havia estat d\u2019un notori fascista, i cre\u00e0 una Cuina Popular, on menjaven de franc mil persones al dia i despr\u00e9s, 300. Uns 130 de la construcci\u00f3 eren al front fent fossats i uns 30 del gremi de rajolers a ajudar als camperols d\u2019Asc\u00f3 a la collita de l\u2019oliva.<\/p>\n
180 pagesos de Rub\u00ed havien constitu\u00eft una col\u00b7lectivitat, ajuntant llurs petites propietats i les incautades; establert una bodega col\u00b7lectiva amb vi procedent de les collites particulars; tamb\u00e9 treballaven el bosc i feien carb\u00f3 i pensaven intensificar la repoblaci\u00f3 forestal. Volien fer un hospital amb consultori i havien endegat escoles, una Casa de Salut i una maternitat; col\u00b7lectivitzat les farm\u00e0cies, tancant-ne un parell i deixant-ne una de sola oberta dia i nit; umiaven elaborar els f\u00e0rmacs. En el ram de la metal\u00b7l\u00fargia, havien redu\u00eft cinc petits tallers a un de sol i en ambient d\u2019igualtat, treballaven obrers i expatrons. La vella C\u00e0mara Agr\u00edcola de Propietaris ara aixoplugava la Federaci\u00f3 Local de Sindicats.<\/p>\n
Dels 14 000 obrers de Terrassa, 11 000 eren de CNT; el t\u00e8xtil de llana treballava per al front. Can Parellada, a dos km, havia esdevingut la granja comunal Sol i vida. Jornalers de la construcci\u00f3 aturats feien de pag\u00e8s. Sant Pere, joia rom\u00e0nica, volien convertir-la en Museu.<\/p>\n
ATorroella, on hi havia poc anarco, ara tothom era de CNT; la primera col\u00b7lectivitat fou dels flequers; la dels paletes, usant el vell Banc de Palafrugell, unific\u00e0 sous, cobrant vells i malalts, i implantaren el salari familiar; la de barbers i perruquers, era en un sol local; la dels espectacles compt\u00e0 amb la cobla Montgrins; i els quatre tallers de sastreria s\u2019havien agrupat en un de sol de 60 obrers, com les modistes; crearen dos biblioteques amb els llibres incautats.<\/p>\n
Vilafranca del Pened\u00e8s tenia un grapat de negocis d\u2019exportaci\u00f3 ara en mans dels obrers que ja havien dut a terme diversos tractes amb Fran\u00e7a, cercant l\u2019intercanvi de productes. En la excaserna de cavalleria s\u2019havia habilitat una escola amb 24 aules; el diumenge feien cine de franc a la quitxalla; un Ateneu Popular sojornava en l\u2019antic Centre Agr\u00edcola del Pened\u00e8s; a la masia Puigreig volien montar una escola d\u2019agricultura; l\u2019esgl\u00e9sia era magatzem; en l\u2019exconvent de Maria Rafols hi voldrien fer un hospital. Hi havia 116 refugitas de Madrid.<\/p>\n
L\u2019Ajuntament de Vilanova estava sense batlle o president, i en nombraven un per cada sessi\u00f3 municipal, a fi d\u2019encarrilar les discussions; decidiren no votar acords, sin\u00f3 que totes les q\u00fcestions serien debatudes fins arribar a la total converg\u00e8ncia de parers, cosa que hauria condu\u00eft a un clima d\u2019harmonia. A Pirelli, amb els directors italians fugits, es decidiren millores higi\u00e8niques, nivelar salaris, per\u00f2 incrementar la jornada de 40 a 48 hores per culpa de la guerra; la col\u00b7lectivitat agr\u00e0ria havia incautat 44 finques de fatxes i alguns amos menuts haurien cedit llurs terres; a la pesca, els 300 afiliats eren de CNT; si abans dos patrons controlaven les dues entitats, ara pensaven col\u00b7lectivitzar; volien aix\u00ed mateix crear una biblioteca ambulant. CNT arranj\u00e0 uns menjadors populars, que nodrien a 500 prest i ara a 200, en especial aturats, moltes criades havien plegat. Recolliren 600 refugiats de Madrid. La Comissi\u00f3 de Cultura municipal volia augmentar el nombre d\u2019escoles, malgrat que ja ho havien fet amb dues que pertanyien a congregacions religioses, i crear-ne una de m\u00fasica, per la qual ja s\u2019havien quedat amb tots els pianos del poble.<\/p>\n
Un xic m\u00e9s tard recorregu\u00e9 Espanya Pierre R. Pillier, te\u00f2ric i activista anarco franc\u00e8s, que abans visqu\u00e9 a Argentina i Catalunya, i public\u00e0 el seu judici amb el pseud\u00f2nim de Gaston Leval. Diria que part de la informaci\u00f3 la pou\u00e0 de Souchy i Folgare, per\u00f2 donava dades noves i per sobre de tot una interpretaci\u00f3 te\u00f2rica; recalcava els que conceptuava trets caracter\u00edstics i innovadors de l\u2019assaig insurgent, tot pensant en paradigmes per experi\u00e8ncies futures.<\/p>\n
En principi els llibertaris preconitzaven el comunitarisme assembleari, mai for\u00e7at; en quant a l\u2019\u00e8tica suggerien austeritat material i acabalar sabiesa, treballar menys produint m\u00e9s i fruir de temps amb escreix per sola\u00e7 o formaci\u00f3; espontane\u00eftat; extirpar consumisme, compet\u00e8ncia o desigualtat; l\u2019impuls general seria la solidaritat universal; a nivell econ\u00f2mic autogestionar, concentrar, coordinar, mecanitzar, modernitzar, racionalitzar, sincronitzar; a nivell hum\u00e0 propulsar instrucci\u00f3, ecologia, higiene, sanitat, fins i tot psicol\u00f2gica. Sorprengu\u00e9 i sorpr\u00e8n, que pel que fa a determinades formes del lligam entre persones, el que alg\u00fa en diu moral, fossin tan tradicionals o, fins i tot, grotescs o rancis.<\/p>\n
En apartat sobre \u201cFederalisme llibertari\u201d mantenia que els fundadors del nostre moviment federalista, socialista i antiautoritari, seguiren m\u00e9s a Bakunin que a Proudhon, i que aquell reconexia dret d\u2019adhesi\u00f3 i de secessi\u00f3 de cada individu en el municipi, de cada municipi en la prov\u00edncia, de la prov\u00edncia en la regi\u00f3; la qual cosa tenia per indispensable per a garantir la llibertat; veien necessari adoptar aquests drets en principi, i per suposat a la pr\u00e0ctica, per dif\u00edcil que fos la seva aplicaci\u00f3; cercaven que millor\u00e9s la qualitat de vida, preparant la nova societat i una gent in\u00e8dita. Deia que la solidaritat econ\u00f2mica i humana prevalgueren gr\u00e0cies a la preexistent; i que el comit\u00e8 nacional elegit pels delegats regionals en plens i congressos nacionals era l\u2019acompliment d\u2019aquest edifici. Ni \u00e9s govern ni est\u00e0 investit de poders absoluts; per tant, deixava a cada regi\u00f3 la facultat d\u2019autogovern; cada federaci\u00f3 era lliure de modificar la seva estructura, dur a terme assajos constructius, escollir cooperatives o municipalitzaci\u00f3.<\/p>\n
Posava el cas dels tramvies, si tornaren a funcionar de forma r\u00e0pida i correcte fou perqu\u00e8 els mateixos treballadors estaven molt ben organitzats. Domin\u00e0 l\u2019empenta creadora, l\u2019\u00e0nim fraternal, el que fins i tot va fer possible millorar l\u2019organitzaci\u00f3 t\u00e8cnica<\/p>\n
Detallava serveis d\u2019aigua, gas i electricitat; la majoria dels directors de les centrals que guanyaven fins 33 000 pessetes mensuals (mentre els obrers 250) eren forasters i reberen ordres dels seus c\u00f2nsuls d\u2019escapolir-se; per\u00f2 merc\u00e8s a l\u2019afany de tots els assalariats els tres fluids estigueren assegurats fins el final de la guerra.<\/p>\n
Tornava als tramvies de Barcelona, de capital majorit\u00e0ria belga, el 23 ja en circulaven 700, en lloc dels 600 habituals, tots pintats de roig i negre en diagonal. S\u2019eliminaren 3 000 pilars de ferro que destorbaven el tr\u00e0nsit provocant accidents; empla\u00e7aren un nou sistema de senyals i seguretat amb agulles el\u00e8ctriques i discs autom\u00e0tics; compraren moltes m\u00e0quines pels tallers; posaren banys a les estacions i obradors i s\u2019endeg\u00e0 un servi sanitari, els metges tenien cura de treballadors i familiars, fins i tot amb assist\u00e8ncia a domicili, assessorament psicol\u00f2gic i una cl\u00ednica. \u00c0dhuc fabricaven de franc cohets i obusos per al front d\u2019Arag\u00f3.<\/p>\n
El Sindicat de Sanitat es constitu\u00ed a Barcelona el setembre del 36 i cinc mesos despr\u00e9s el formaven 1 020 metges, 3 206 infermers, 330 llevadores, 633 odont\u00f2legs. Unes 7 000 persones atenent en 26 centres secundaris i 35 menors. En un any, i a Barcelona, es crearen sis hospitals nous, Proletari, del Poble, Pompeyo, Pavell\u00f3 de Rumania i dos de sang, i Sant Pau passava a ser General de Catalunya; a la vegada s\u2019obrien nou sanatoris novells a Segur de Calafell, La Florida, Pavell\u00f3 Ideal Vallvidrera, Bonanova, Torres i Sant Andreu, l\u2019Hotel de Montserrat i el Terramar a Sitges. I a les grans ciutats s\u2019etabliren policl\u00ednics, tot per descomptat gratu\u00eft, i enviaren metges on fessin falta.<\/p>\n
A Granollers, 22 de juliol, paletes i manobres decidiren socialitzar, convocant una assemblea i convidant els petits empresaris, que acceptaren; les impremtes tot seguit i a continuaci\u00f3 les sabateries. Assereix que els sindicats foren promotors o pilots de la nova estructuraci\u00f3 social, un pla de textura comunal concebut pel metge Isaac Puente, utopia de la societat futura basada en comunes llibert\u00e0ries, hon el sindicat seria incesant animador, tenint en compte tota iniciativa, maldant per racionalitzar. S\u2019havien format set perruqueries col\u00b7lectives; tancats els obradors de cal\u00e7at i engiponat una f\u00e0brica espaiosa amb maquin\u00e0ria i condicions higi\u00e8niques. Quelcom semblant s\u2019havia fet a la metal\u00b7lurgia, fusteria i ebanisteria. Si es decidia dre\u00e7ar un ordre social m\u00e9s just, era necessari que tothom tingu\u00e9s id\u00e8ntiques possibilitats de menjar, per la qual cosa s\u2019organitzaren cinc magatzems comunals, en diferents barris per a distribuir queviures. Els tres convents eren ara escoles d\u2019aules espaioses, clares, amb dutxes, lavabos i calefacci\u00f3.<\/p>\n
Al contrari del que podia imaginar-se, a l\u2019Hospitalet del Llobregat la revoluci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 per l\u2019agicultura, que beneficiava a una colla de propietaris absentistes o arrendataris que es servien d\u2019assalariats. Camperols i aturats convocaren una assemblea, fins i tot amb els petits hisendats, i junts decidiren procedir tot d\u2019una a socialitzar: aix\u00ed neixia la Col\u00b7lectivitat dels pagesos<\/i>. Conscients de necessitar, per l\u2019ocasi\u00f3 extraordin\u00e0ria, un esfor\u00e7 excepcional, rebutjaren \u2013com havien fet jornalers de Barcelona- l\u2019augment del 15% i la disminuci\u00f3 de la jornada de treball a 6 hores, decretats per la Generalitat. Ben aviat copsaren que la nova situaci\u00f3 engendrava entre les diverses f\u00e0briques compet\u00e8ncies i rivalitats incompatibles amb el tarann\u00e0 socialista i l\u2019\u00e8tica llibert\u00e0ria; per la qual cosa, CNT proposa introduir el r\u00e8gim de solidaritat general que sempre havien sancionat, s\u2019accept\u00e0 tot seguit i s\u2019implant\u00e0 el salari \u00f9nic generalitzat i una caixa comuna intersindical, merc\u00e8s a la qual tot treballador, amb feina o no, rebria els mateixos mitjans d\u2019exist\u00e8ncia. El primer pas, fou endegar la solidaritat financera de les ind\u00fastries, i excedents, fornits per les que tenien superavit, s\u2019aprofitarien per a mantenir les deficit\u00e0ries; solidaritat que pensaven coronar amb un altre pas endavant: el salari familiar. Armaren noves escoles, una gran llar d\u2019infants municipal i altres en alguna f\u00e0brica, la primera a la Tecla Sala, una maternitat i un hospital cantonal. CNT convocava assemblees populars, b\u00e9 en el local m\u00e9s gran del centre, b\u00e9 en els barris perif\u00e8rics, on expossaven a la poblaci\u00f3 \u2013que hi assistia lliurement- el que es feia i el que es projectava; la concurr\u00e8ncia podia preguntar o formular objeccions.<\/p>\n
A Rub\u00ed xicotes i xicots s\u2019allunyaren de llur fam\u00edlia per a donar-se a la revoluci\u00f3, per la qual cosa s\u2019endegaran dues fondes: un per a fadrins, l\u2019altra per noies, persistia la vella moral.<\/p>\n
En les \u201cConsideracions finals\u201d precisava que la revoluci\u00f3 llibert\u00e0ria es desencaden\u00e0 com una seq\u00fcela de l\u2019aixecament feixista, possibilitant sortir al combat forces insurgents que en altres conjuntures havien tornat, esterilment, amb les mans al cap, i recordava fets de 1932, 1933 i 1934. Significava, tornant a les col\u00b7lectivitats agr\u00e0ries, que ning\u00fa, entre aquells que s\u2019escarrassaven en preveure les noves activitats constructives, les havia albirat, ja que els llibertaris barrinaven sindicats, cooperatives i comunes. Una prova m\u00e9s, si \u00e9s que feia falta, de l\u2019espontane\u00eftat del proc\u00e9s. I afegia, la revoluci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 fruit de la inspiraci\u00f3 i que, en indrets determinats, comunitats o municipis foren els que ho encarrilaven tot.<\/p>\n
Instrucci\u00f3, esbarjo i sanitat s\u00f3n tres \u00e0mbits en els quals les variacions foren tamb\u00e9 de consideraci\u00f3, Fonalleras,<\/b> en l\u2019obra conjunta sobre Girona, sost\u00e9 que la vida dram\u00e0tica a la capital fou molt activa en aquests anys. CNT control\u00e0 l\u2019\u00e0mbit dels espectacles, des del 20 d\u2019agost mitjan\u00e7ant el Comit\u00e8 Econ\u00f2mic d\u2019Espectacles P\u00fablics tot seguint la determinaci\u00f3 dels del Sindicat \u00danic de l\u2019Espectacle de Barcelona dues setmanes abans. Aquell s\u2019encarreg\u00e0 i gestion\u00e0 el Teatre Municipal i altres sales com l\u2019Alb\u00e9niz i les rebatejades Bakunin i Durruti. Fonalleras esmenta com altres, l\u2019atzucac que es plantej\u00e0 als sindicalistes: assumir projectes o teories est\u00e8tics considerats b\u00e0sics per posar en marxa un teatre \u201cdiferent\u201d i portar-los a la pr\u00e0ctica. Cita la coneguda visita a Barcelona d\u2019Erwin Piscator i el seu desenc\u00eds; sobretot, per l\u2019homenatge al Poliorama amb \u201cM\u00fasica y danzas populares; Rondalla aragonesa; Canciones y bailes flamencos\u201d. Era el vell dilema, els principis impedien ordenar i, si mancaven iniciatives, seguia la rutina. El Comit\u00e8 de Girona \u201cproposava unes bases de funcionament [\u2026] que responguin a les necessitats art\u00edstiques, culturals i socials renovadores del concepte que fins avui ha guiat les actuacions teatrals\u201d, per\u00f2 cap proposta de la gent del ram super\u00e0 q\u00fcestions redundants: abolir propines o claca i abaratir el preu de les entrades. Indefinici\u00f3 constant: instruir i imaginar un teatre nou, o divertir, per\u00f2 amb els repertoris de sempre, els actors consagrats, els muntatges decr\u00e8pits.<\/p>\n
Si el panorama esc\u00e8nic fou decebedor pass\u00e0 tot el contrari al camp pedag\u00f2gic, perqu\u00e8, ben senzillament, els anarcos portaven molt de temps capficats i engrescats per endegar una escola alliberadora i racionalista, que veien com la solera imprescindible per modelar la nova societat igualit\u00e0ria, lliure i solid\u00e0ria. Ac\u00ed les iniciatives sortiren com bolets, una muni\u00f3 de mestres, molt autodid\u00e0cta, es llan\u00e7aren a organitzar escoles en els llocs m\u00e9s inconcebibles, torres abandonades, f\u00e0briques, col\u00b7lectius agr\u00e0ries o el front. Quan ja s\u2019havia engegat molta decisi\u00f3 espont\u00e0nia, es decid\u00ed coordinar-les a trav\u00e9s del Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada (CENU), i tots estan d\u2019acord en considerar-ho un dels guanys reexits de la revoluci\u00f3, excepte obscurantistes de sempre. Sol\u00e0 \u2013publicaci\u00f3 sobre Girona- enumera algun educador: Josep Torres Trib\u00f3, mort a Mathausen, 1940, sortit de la Normal de Lleida, exerc\u00ed en una colla de centres obrers, fins que va plegar, fart de la repressi\u00f3 governativa, que amb qualsevol pretext els clausurava i amb altres militants en cre\u00e0 un a l\u2019Ateneu Llibertari de la Sagrera. El juliol del 36 neglig\u00ed l\u2019ensenyan\u00e7a per col\u00b7laborar en les col\u00b7lectivitzacions voltant per Falset, Masroig, Mora d\u2019Ebre o Valls, exercint de comptable i, a la vegada, de mestre. Mentre Floreal Oca\u00f1a S\u00e1nchez, autodidacta i sense t\u00edtol oficial com tants, a l\u2019Hospitalet de Llobregat-La Torrassa, compaginava activisme militant i dedicaci\u00f3 pedag\u00f2gica; Sol\u00e0 pogu\u00e9 entrevistar un exalumne, Francesc Cea, de l\u2019escola que el 36 es trasllad\u00e0 a la Bordeta a una torreta amb jard\u00ed, on ensenyaven Floreal i les seves germanes; van comprar una impremta per treure una revista i el diari Germinal,<\/i> fets per la mainada; una part de la tasca era a l\u2019aire lliure; dijous a la tarda l\u2019empraven en cine, xerrades o contes; menaven tamb\u00e9 un petit hort; es tenia en compte la iniciativa dels alumnes que mai eren punits; sovintejaven representacions teatrals i festivals, que es representaven a centres populars i ateneus.<\/p>\n
6. Crims, revenjes i ves\u00e0nies<\/b><\/p>\n
Els assassinats, m\u00e9s de cap hauria estat massa, foren sense cap dubte r\u00f2ssec de rauxes personals, individals o de comit\u00e8s concrets, espor\u00e0dics o perpetrats per homes de tot partit i sindicat, i els van condemnar for\u00e7a dirigent de forma rotunda i reiterada, en la premsa o la r\u00e0dio, el cas m\u00e9s conegut, per\u00f2 de cap manera \u00fanic, \u00e9s el de Joan Peir\u00f3. Diria que influ\u00ed, en l\u2019anticlericalisme, la incoher\u00e8ncia del missatge (manipulant l\u2019evangeli al servei del sistema) i de la moral, mesurant inversament debilitats d\u2019altres i aberracions pr\u00f2pies. I la d\u00e8ria dura, l\u2019onze d\u2019abril d\u2019enguany, el cardenal Ca\u00f1izares, arquebisbe de Toledo, primat d\u2019Espanya i vicepresident de la Confer\u00e8ncia Episcopal, en serm\u00f3 apocal\u00edptic, sentint-se en permanent creuada contra el laicisme regnant, disposat, al \u201csacrificio de nuestras personas\u201d; deia de recuperar mem\u00f2ria hist\u00f2rica i de lloances de Zapatero al llegat de la II Rep\u00fablica, que els prop\u00f2sits no sols s\u00f3n \u201cpeligrosos por remover un pasado\u201d, sin\u00f3 perqu\u00e8 \u201cla objetividad hist\u00f3rica dice que aquello fue un fracaso\u201d. Ac\u00ed sols voldria recordar, primer, que l\u2019atrocitat ha degenerat en que molta gent, fins i tot historiadors, sols parlin de la inf\u00e0mia en narrar aquests mesos, cosa que no passa amb altres situacions revolucion\u00e0ries a Regne Unit, Fran\u00e7a, M\u00e8xic o R\u00fassia i, en segon lloc, citar algun testimoni coetani o cat\u00f2lic assajant d\u2019entendre la majoria, que afect\u00e0 a eclesi\u00e0stics.<\/p>\n
Diu Fontser\u00e9 \u201cEm semblava que tothom acceptava la viol\u00e8ncia revolucion\u00e0ria com una resposta natural a la viol\u00e8ncia institucional de l\u2019Ex\u00e8rcit revoltat. Era la tercera vegada, en el per\u00edode de la Rep\u00fablica, que l\u2019Ex\u00e8rcit mostrava els seus instints de posar fi a la indocilitat de la classe obrera comptant amb l\u2019aquiesc\u00e8ncia de la burgesia, si no instigat per ella\u201d. Raguer a l\u2019obra general \u00e9s di\u00e0fan \u201c Les consignes electorals dels bisbes eren descarades [\u2026]. Per for\u00e7a els camperols i els obrers havien de veure l\u2019Esgl\u00e9sia com un enemic pol\u00edtic. Aix\u00f2 no justifica de cap manera les matances; nom\u00e9s n\u2019aclareix les motivacions\u201d. O \u201cL\u2019Esgl\u00e9sia espanyola s\u2019havia identificat globalment amb les dretes, i l\u2019estiu del 1936 van pagar justos per pecadors\u201d. I matitza \u201cEntre la repressi\u00f3 a la zona franquista i la de la zona republicana hi ha aquesta difer\u00e8ncia diametral: en aquesta \u00faltima les morts es produ\u00efen malgrat els esfor\u00e7os del Govern de la Rep\u00fablica i, sobretot, de la Generalitat per evitar-les\u201d. I opina a La espada, <\/i>\u201cSi en una zona hubo muchos m\u00e1rtires, en la otra hubo muchos confesores\u201d.<\/p>\n
I per Pi\u00f1ol, \u201cel punt flac d\u2019aquests sectors cristians m\u00e9s avan\u00e7ats [\u2026] era la manca de consci\u00e8ncia social i s\u00f3n ben poques les veus a\u00efllades que nom\u00e9s voregen l\u2019an\u00e0lisi de la realitat social [\u2026]. Sempre que augmentaven les tensions en el terreny social i pol\u00edtic reapareixia autom\u00e0ticament en el firmament cat\u00f2lic el binomi sacralitzat \u00abdefensa de la religi\u00f3 i de l\u2019ordre social\u00bb\u201d. O deia de la Federaci\u00f3 de Joves Cristians \u201chem coincidit sempre amb el diagn\u00f2stic del pare Massot en el sentit que s\u2019hi descobria una certa tend\u00e8ncia dretana sota el seu aparent apoliticisme\u201d<\/i>.<\/p>\n
Vila-Abadal recorda que a les eleccions del 1933 i 1936, \u201cva fer clarament el joc a la fal\u00b7l\u00e0cia ja esmentada del cardenal Pacelli, futur Pius XII, de considerar la lluita entre dos innobles interessos pol\u00edtics, com si fos la lluita entre Crist i Lenin.\/ Tan sols amb aix\u00f3 ja es va fer irremeiablement c\u00f2mplice de la instrumentalitzaci\u00f3 pol\u00edtica de la religi\u00f3 i va esdevenir inexorablement blanc de les ires populars [… i] hauria estat un miracle que la part del poble, que hagu\u00e9 d\u2019enfrontar-se amb la sedici\u00f3 militar, no persegu\u00eds els qui, de fet, l\u2019havien armada espiritualment. […] Si alg\u00fa dubta que les coses es plantejaven en els esperits d\u2019aquesta manera tan extrema, les seg\u00fcents paraules del cardenal Gom\u00e0 el treuran de dubtes: \u00abHa debido hacerse la guerra para lograr la paz y hemos ganado la guerra. Gracias a Dios que nos ha dado la victoria y con ella se ha podido restablecer una paz justa\u00bb. I emfasitza que sols es persegu\u00ed a l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Vila d\u2019Abadal, deia al rector de Vidr\u00e0, que \u201cl\u2019Esgl\u00e9sia s\u2019havia anat fent mereixedora de l\u2019odi d\u2019aquells desgraciats, sobretot posant-se sempre al costat dels poderosos i predicant la resignaci\u00f3 als oprimits de tota mena\u201d.<\/p>\n
Persevero, la viol\u00e8ncia als dos b\u00e0ndols no fou an\u00e0loga, en un, obra d\u2019incontrolats, en l\u2019altre, pol\u00edtica d\u2019Estat, en un, dur\u00e0 uns mesos, en l\u2019altre, 40 anys, i sols en un a m\u00e9s de crims hi hagu\u00e9 ves\u00e0nia i abusos sexuals com els que s\u2019han recordat ara arran de la mort del tinent general Mohamed Mizzian.<\/p>\n
Prova del que he dit i repetit \u00e9s que a bastant indret no es consumaren delictes de sang, a Abrera, Cardedeu, Cass\u00e0, La Granada i pobles ve\u00efns, Lloret, Sant Feliu de Codines o Vidreres per citar-ne algun, a Granollers, el 21 aparegu\u00e9 un ban del Comit\u00e8 adre\u00e7at a posta, als saltaterrats, \u201cadvertint que tots aquells que cometessin actes de pillatge, incendis, assalts d\u2019establiments o altres serien jutjats severament\u201d, grups de milicians tingueren cura de mantenir l\u2019ordre; el diari lleidat\u00e0 del POUM –Combat <\/i>– dels 25 i 27 de juliol, arremet contra incontrolats i saquejadors que comprometen el futur de la revoluci\u00f3, i que identifica amb els baixos fons urbans i, La Batalla,<\/i> \u00f2rgan central del POUM, s\u2019afeg\u00ed quatre dies apr\u00e9s a la protesta: \u201cCal acudir a mesures extremes, sense vacilar, per acabar amb actes que deshonren i perjudiquen la revoluci\u00f3\u201d.<\/p>\n
Bibliografia esmentada <\/b><\/p>\n
AAVV, Granollers 1936-1939: Conflicte revolucionari i b\u00e8l\u00b7lic,<\/i> Barcelona, 1989-1990, El<\/p>\n
Rac\u00f3 del Llibre de Text, 2 vols.<\/p>\n
AAVV, La Guerra Civil a Catalunya,<\/i> Barcelona, 2004, Ed. 62, 4 Vols.<\/p>\n
AAVV, La Guerra Civil a les comarques gironines (1936-1939),<\/i> Girona, 1986, Cercle<\/p>\n
d\u2019Estudis Hist\u00f2rics i Socials, 454.<\/p>\n
Ametlla, Claudi, Catalunya parad\u00eds perdut (la guerra civil i la revoluci\u00f3 anarco-<\/i><\/p>\n
comunista),<\/i> Barcelona, 1984, Selecta, 228.<\/p>\n
Berga, Miquel, \u201cFiccions i afliccions: la gesti\u00f3 de la mem\u00f2ria en la literatura angloamericana<\/p>\n
de la guerra civil\u201d, AAVV, Literatura de la guerra civil. Mem\u00f2ria i ficci\u00f3,<\/i> Lleida, 2002,<\/p>\n
Institut d\u2019Estudis Ilerdencs, 49-61.<\/p>\n
Bernils, Josep M., La guerra civil a Figueres (1936-1939),<\/i> Figueres, 1986, Empord\u00e0, 251.<\/p>\n
Bertrana, Aurora, Mem\u00f2ries. Del 1935 fins al retorn a Catalunya,<\/i> Barcelona, 1975, P\u00f2rtic,<\/p>\n
554..<\/p>\n
Campillo, Maria, Escriptors catalans i comprom\u00eds antifeixista (1936-1939),<\/i> Barcelona,<\/p>\n
1994, Curial i PAM, 381.<\/p>\n
Ealham, Chris, La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto, 1898-1937,<\/i> Madrid,<\/p>\n
2005, Alianza, 381.<\/p>\n
Fontser\u00e8, Carles, Mem\u00f2ries d\u2019un cartellista catal\u00e0,,<\/i> Barcelona, 1995, P\u00f2rtic, 508.<\/p>\n
Garangou i Tarr\u00e9s, S\u00f2nia, Malgrat 1930-1940: els anys silenciats. <\/i>Rep\u00fablica, revoluci\u00f3, <\/i><\/p>\n
guerra i dictadura a un poble de l\u2019Alt Maresme,<\/i> Malgrat, 2005, Ajuntament, 357.<\/p>\n
Garriga i Andreu, Joan, Granollers, caciquisme i fractura democr\u00e0tica (1848-1939),<\/i><\/p>\n
Barcelona, 2003, PAM, 420.<\/p>\n
Garriga i Andreu, Joan, Revolta i guerra civil a La Garriga (Vall\u00e8s Oriental 1936-1939),<\/i><\/p>\n
Argentona, 1986, L\u2019Aixernador, 245.<\/p>\n
Kaminski, H. E., Els de Barcelona,<\/i> Barcelona, 1977, Edicions<\/p>\n
Langdon-Davies, John, Detr\u00e1s de las barricadas espa\u00f1olas,<\/i> Santiago de Chile, 1937,<\/p>\n
Letras, 246.<\/p>\n
Leval, Gaston, Colectividades libertarias en Espa\u00f1a<\/i>, Madrid, 1977, Aguilera, 509.<\/p>\n
Llarch, Joan, Los d\u00edas rojinegros. Memorias de un ni\u00f1o libertario 1936,<\/i> Barcelona, 1977,<\/p>\n
Ed. 29, 166.<\/p>\n
Low, Mary, Cuaderno rojo de Barcelona,<\/i> Barcelona, 2001, Alikornio, 181.<\/p>\n
Mas Gibert, Xavier, Guerra-Revoluci\u00f3 i contrarevoluci\u00f3 a Canet de Mar (1936-1943) (Les <\/i><\/p>\n
dimensions d\u2019una trag\u00e8dia), <\/i>Matar\u00f3, 2002, Caixa Laietana, 541.<\/p>\n
Orwell, George, Homenatge a Catalunya. <\/i>Un testimoni de la revoluci\u00f3 espanyola, <\/i><\/p>\n
Barcelona, 1969, Ariel, 218.<\/p>\n
Pag\u00e8s i Blanch, Pelai i Alberto P\u00e9rez Puyal, Aquella guerra tan llunyana i tan propera <\/i><\/p>\n
(1936-1939). Testimonis i records de la Guerra Civil a Catalunya,<\/i> Lleida, 2003,<\/p>\n
Pag\u00e8s, 385.<\/p>\n
Paz, Abel, Viaje al pasado (1936-1939),<\/i> Madrid, 2002, Fundaci\u00f3n de Estudios libertarios<\/p>\n
Anselmo Lorenzo, 314.<\/p>\n
Peir\u00f3, Joan, Perill a la reraguarda,<\/i> Matar\u00f3, 1936, Ed. Llibertat, 179.<\/p>\n
P\u00e9rez-Bastardas, Alfred, Josep Maria Boix i Raspall (1887-1973),<\/i> Barcelona, 2001, Ed. 62,<\/p>\n
336.<\/p>\n
Pi\u00f1ol, Josep M., El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resist\u00e8ncia (1926-1966),<\/i><\/p>\n
Barcelona, 1993, Ed. 62, 332.<\/p>\n
Pons Prades, Eduard, \u201cNotas biogr\u00e1ficas\u201d, Fem mem\u00f2ria per fer futur,<\/i> Barcelona, 2005, UPC, 7-26.<\/p>\n
Rabasseire, Henri, Espa\u00f1a crisol pol\u00edtico,<\/i> Buenos Aires, 1966, Proyecci\u00f3n, 331.<\/p>\n
Raguer, Hilari, La espada y la cruz (La Iglesia 1936-1939),<\/i> Barcelona, 1977, Bruguera,<\/p>\n
255.<\/p>\n
Roca, Francesc, Pol\u00edtica, econom\u00eda y espacio. La pol\u00edtica territorial en Catalunya (1936-<\/i><\/p>\n
1939), <\/i>Barcelona, 1983, Serbal, 122.<\/p>\n
Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed, Mari\u00e0, Barcelona 1936-1939,<\/i> Barcelona, 2002, PAM, 308.<\/p>\n
Sancrist\u00f2ful i Ballar\u00f3, Jaume, La Guerra Civil a Montclar (Mem\u00f2ries, 1936-1947<\/i>), Berga,<\/p>\n
1996, \u00c0mbit, 138.<\/p>\n
Souchy, A y P. Folgare, Colectivizaciones. La obra constructiva de la revoluci\u00f3n espa\u00f1ola. <\/i><\/p>\n
Ensayos, documentos, reportajes,<\/i> Barcelona, 1977, Fontamara, 236.<\/p>\n
Torriente-Brau, Pablo de la, En Espa\u00f1a, peleando con los milicianos,<\/i> M\u00e9xico, 1972,<\/p>\n
Grijalbo, 159.<\/p>\n
Tort i Mart\u00ed, Manuel, Guerra incivil, <\/i>Barcelona, 1981, Claret, 175.<\/p>\n
Vila-Abadal, Jordi, El doctor Llu\u00eds Vila d\u2019Abadal i el seu temps. Assaig biogr\u00e0fic,<\/i><\/p>\n
Barcelona, 1990, La Llar del Llibre, 441.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Universitat de Barcelona<\/P>
1. Una drecera inversemblant que menava a una quimera<\/P>
Berga, parlant de literatura en anglès sobre la matèria, alerta, “Es diu que la veritat sol ser la primera baixa en una guerra. Aproximar-se a la realitat d’una situació tan extrema amb la il·lusió d’alguna mena d’objectivitat és, probablement, un exercici inútil”. En efecte, si recuperar el passat és peripècia incerta, assajar treure l’entrellat de l’ocorregut entre 1936 i 1939 és impossible donat l’antagonisme de parers, fins i tot de gent del mateix bàndol. Si per Raimon d’Abadal, Dietari, “ni la Revolució Francesa, ni la Revolució Russa han arribat a les enormitats que es cometen a la nostra terra. Tot rastre de civilització és perseguit. És la devastció total, és l’anticivilització”; mossèn Sancristòful resava “A la matinada del 18 de juliol el general Franco, alçava, ben visible, al Marroc, la bandera per l’alliberació de la pàtria, ja gairebé en mans dels comunistes. Començava la gran croada que costaria a Espanya més d’un milió de morts. [Catalunya era] esclava, amb una esclavitud pitjor que la de Felip V, i l’havia lligada al jou estranger de la Unió Soviètica”; mentre fa poc feia Mas: “A la FAI i al POUM, els va sobrar autoestima autopropagandista, els va mancar un veritable sentit d’orientació històrica, i no van actuar, tal com ho exigien les circunstàncies com a punta de llança per sufocar la rebel·lió militar, com demanava el més elemental sentit de les prioritats”. I, ho veurem de seguida, gent de tota mena opinaren al contrari. Ja fa anys Josep Fontana esmentava, en una entrevista, la diferència entre imparcialitat i objectivitat, aquella impossible, aquesta imprescindible. Assajaré de triar entre tanta palla i no gaire gra, esbrinar capgiraments i designis, parells o antitètics de procesos revolucionaris de la primera meitat del XX, que si més no deien voler bastir una societat radicalment diferent de l’anterior. <\/P>
Cal recordar que a la societat catalana dels 30, la inclement explotació d’una majoria, condemnada a la misèria, facilitava beneficis exorbitants a una minoria que malversava i ostentava. Abisme injust i immoral que sols perdurava mercès a l’acció dels cossos repressius de l’Estat, policies paral·leles i Església, encarregada de la coerció ideològica; cosa que venia fent des dels ben anomenats Reis Catòlics, en els tres primers segles mercès al Sant Ofici i, aprés, elaborant i vertebrant el discurs teològic justificant i legitimant l’espoli de classe. <\/P>
El capítol es cenyirà en especial als primers mesos, temps de canvis, esperances i propòsits, reemplaçats posteriorment pel desencís, els desencerts i les seqüeles de la llarga guerra, massa mort al front o als bombardejos, carències de tota mena i fam.<\/P>
2. Impressió d’efervescència i entusiasme<\/P><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[20],"tags":[],"class_list":["post-725","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-guerra-civil-espanola"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/725","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=725"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/725\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=725"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=725"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=725"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}