{"id":7393,"date":"2020-04-17T05:00:04","date_gmt":"2020-04-17T04:00:04","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=7393"},"modified":"2020-04-16T16:45:58","modified_gmt":"2020-04-16T15:45:58","slug":"un-viatge-transcendental-per-la-cnt-pestana-a-la-russia-revolucionaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=7393","title":{"rendered":"Un viatge transcendental per la CNT: Pesta\u00f1a a la R\u00fassia revolucion\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

La necessitat de viatjar a R\u00fassia<\/span><\/strong><\/p>\n

Com \u00e9s ben conegut tres anys abans de qu\u00e8 l\u2019\u00c0ngel Pesta\u00f1a inici\u00e9s el seu viatge a l\u2019abril de 1920, R\u00fassia havia estat sacsejada per dos revolucions consecutives. La primera, al mar\u00e7, havia acabat amb una monarquia gaireb\u00e9 absoluta i desfasada fins i tot per les altres monarquies europees. Tot i aix\u00ed, les alarmes es dispararen en el m\u00f3n capitalista prou trasbalsat per una guerra que semblava inacabable i que ja s\u2019endevinava que canviaria tot l\u2019ordre que havia imperat fins 1914.<\/p>\n

En canvi els obrers, els proletaris, perqu\u00e8 aleshores eren proletaris, la not\u00edcia del destronament del tsar els va despertar una esperan\u00e7a, la esperan\u00e7a de que moltes coses podien canviar. R\u00fassia va esdevenir aquells mesos el s\u00edmbol d\u2019una albada social. Tant \u00e9s que parlem de socialistes o d\u2019anarquistes. I encara quedava un altra revoluci\u00f3 per arribar. No trigaria gaire, tan sols 8 mesos, la Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre.<\/p>\n

Aquesta \u00faltima revoluci\u00f3 posava en mans dels obrers el govern d\u2019un pa\u00eds per primera vegada a la hist\u00f2ria. Tot aix\u00f2 passava en un context b\u00e8l\u00b7lic doncs R\u00fassia era un dels signants del Pacte de la Triple Entente i per tant bel\u00b7ligerant. Per complicar encara m\u00e9s la situaci\u00f3, aviat esclataria una guerra civil entre el bolxevics (rojos) i partidaris del tsar (blancs) els quals, a la seva vegada, comptaven amb el suport de nacions com Anglaterra o Fran\u00e7a, el que convertia el conflicte en internacional un altra vegada. Veieu, doncs, que l\u2019escenari era ben complex, el que determinar\u00e0 en primer lloc que les not\u00edcies que arribaven fossin poques i parcials. D\u2019altra banda s\u2019establir\u00e0 un bloqueig que complicar\u00e0 extraordin\u00e0riament els viatges a R\u00fassia de tos aquells que volien veure la revoluci\u00f3 de prop.<\/p>\n

Malgrat la dificultat molts socialistes, i aqu\u00ed entenem socialistes amb un sentit ampli, de tot el m\u00f3n van voler anar a R\u00fassia i m\u00e9s quan el 1919 es va fundar la Tercera Internacional, que venia a substituir a la Segona despr\u00e9s que aquesta hagu\u00e9s col\u00b7lapsat en esclatar la guerra sense que cap de les consignes que s\u2019havien pactat per aturar-la, no tingu\u00e9s cap efecte.<\/p>\n

Els treballadors espanyols van rebre la not\u00edcia de la caiguda del tsar amb un gran entusiasme. De seguida van pensar que el final de la monarquia russa havia estat un triomf del poble i pensaven que aviat s\u2019acabaria amb els privilegis de classe. A la CNT, un dels sindicats majoritaris i el que m\u00e9s r\u00e0pidament estava creixent en els \u00faltims mesos, aquesta fascinaci\u00f3 era m\u00e9s forta en els militants de base que entre els dirigents. Als escrits publicats es saluda a un moviment que, pels autors, ha d\u2019acabar per for\u00e7a en una societat llibert\u00e0ria i aix\u00f2 \u00e9s quelcom que m\u2019ha sobtat ara que he tornat a repassar diaris perqu\u00e8 en la seva euf\u00f2ria donen per descomptat que la \u00fanica revoluci\u00f3 possible \u00e9s la que ells somien, una revoluci\u00f3 que desemboqui en l\u2019acr\u00e0cia. En canvi un important nombre de dirigents i de peri\u00f2dics van ser m\u00e9s prudents, fins i tot si busquem la branca m\u00e9s anarquista representada per Tierra i Libertad. Si un tant ambivalent va ser la reacci\u00f3 a la revoluci\u00f3 de febrer, quan arribi la d\u2019octubre podem dir que \u00e9s de molta prud\u00e8ncia.<\/p>\n

Aquest 1917 estava resultant un any d\u2019alt voltatge tamb\u00e9 a Espanya. Un any cr\u00edtic en que semblava que l\u2019estat an\u00e9s a fer fallida per la quantitat i gravetat dels conflictes que hi va haver. Mirant-ho des de la banda del moviment obrer, el m\u00e9s important va ser la vaga de l\u2019agost que va acabar en un frac\u00e0s. Gaireb\u00e9 tots els l\u00edders empresonats, tant anarquistes com socialistes, els sindicats tancats i la premsa obrera prohibida. Ser\u00e0 el cas de Catalunya i Barcelona m\u00e9s concretament, precisament els punts on la CNT comptava amb la part m\u00e9s important de la seva milit\u00e0ncia. A m\u00e9s, era important pel sindicat anarcosindicalista reorganitzar-se o, millor dit, organitzar-se, perqu\u00e8 des de la seva fundaci\u00f3 al 1911 havia passat m\u00e9s temps a la clandestinitat que funcionant regularment.<\/p>\n

A principis d\u2019estiu de 1918 la confederaci\u00f3 catalana faria un congr\u00e9s que estava cridat a ser un dels m\u00e9s importants no nom\u00e9s per Catalunya, sin\u00f3 per tota Espanya i que, en realitat s\u2019havia convocat pel 1917, per\u00f2 les circumst\u00e0ncies van impedir la seva celebraci\u00f3. En refereixo efectivament al Congr\u00e9s de Sants, a Barcelona. Doncs b\u00e9, en aquest congr\u00e9s tan important i sense preocupar-se pel que era costum als congressos obrers de l\u2019\u00e8poca, no hi ha cap refer\u00e8ncia a la Revoluci\u00f3 russa, quelcom que sorpr\u00e8n i molt, si pensem en tot el que s\u2019ha arribat a escriure sobre la devoci\u00f3 dels obrers espanyols cap a la R\u00fassia sovi\u00e8tica. Ni tan sols la salutaci\u00f3 de rigor.<\/p>\n

Any i mig m\u00e9s tard va haver el Congr\u00e9s de la Com\u00e8dia a Madrid. La necessitat organitzativa que hem trobat a la regional catalana, era la mateixa necessitat que hi havia a tot l\u2019estat. Va tenir lloc al desembre de 1919 i fou llarg, del dia 10 al dia 18, un bon indici de la import\u00e0ncia que aquest va tenir. El cas va ser que els dict\u00e0mens organitzatius va ser aprovats sense discussi\u00f3 tret d\u2019algun detall o precisi. En canvi van haver dos punts en els quals els congressistes es van embrancar i van ocupar m\u00e9s d\u2019una sessi\u00f3. Aquests van ser la uni\u00f3 de la classe obrera, que a la pr\u00e0ctica significava la uni\u00f3 amb l\u2019UGT, i les relacions internacionals, el que volia dir les relacions amb R\u00fassia i l\u2019ingr\u00e9s a la Tercera Internacional.<\/p>\n

Els debats van ser apassionats. La q\u00fcesti\u00f3 era complexa. Tot el temps sobrevola la reuni\u00f3 el fet de la manca d\u2019informaci\u00f3 fiable. Perqu\u00e8 not\u00edcies ja hi havia per\u00f2 eren not\u00edcies interessades, majorit\u00e0riament provinents de la premsa burgesa, encara que a aquestes al\u00e7ades de 1919, molts dirigents obrers d\u2019altres pa\u00efsos han visitat la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i han explicat el que han vist. I tamb\u00e9 es sap de les persecucions de que s\u00f3n objecte els anarquistes russos.<\/p>\n

El problema, perqu\u00e8 era un problema per la CNT, de la actitud oficial a adoptar davant la Revoluci\u00f3 russa, s\u2019emmascara dintre d\u2019un ep\u00edgraf m\u00e9s ampli, \u201cLes relacions internacionals\u201d que no enganyava a ning\u00fa perqu\u00e8 una vegada enllestida la determinaci\u00f3 d\u2019establir relacions amb organitzacions europees i mundials properes a l\u2019ideari de la CNT, la discussi\u00f3 es va centrar en qu\u00e8 fer de cara a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i la Tercera Internacional. Les paraules es van succeir i m\u00e9s d\u2019una vegada el president de la sessi\u00f3 va haver d\u2019advertir que calia plegar perqu\u00e8 els temps es tirava a sobre. Tota la tranquil\u00b7litat i desinter\u00e8s que va haver al 1918 va donar pas a intervencions apassionades en favor i en contra del que estava succeint a R\u00fassia. Sovint es confon en la discussi\u00f3 Revoluci\u00f3 russa i Tercera Internacional. Sovint els delegats feien un al\u00b7legat amb arguments que eren contradictoris entre s\u00ed. \u00c9s el que passa amb Eusebi C. Carb\u00f3 que al final de la seva intervenci\u00f3 reivindica la dictadura com a forma per arribar a l\u2019ideal anarquista, \u00e9s l\u2019Eusebi C. Carb\u00f3 que sempre va est\u00e0 a l\u2019ala radical de la CNT i una de les seves figures m\u00e9s rellevants. Qui fa la defensa m\u00e9s aferrissada de la Revoluci\u00f3 i demana que s\u2019ingressi a la Tercera Internacional sense dubtes, va ser Hilari Arland\u00eds, de la Regional de Llevant.<\/p>\n

L\u2019oposici\u00f3 m\u00e9s ferma a l\u2019ingr\u00e9s a la nova internacional i qui m\u00e9s cr\u00edtic va ser amb la revoluci\u00f3 russa, va ser la d\u2019Eleuteri Quintanilla i amb ell, tota la delegaci\u00f3 d\u2019Ast\u00faries. Els seus arguments van ser que l\u2019ideal de la CNT no era compatible amb la dictadura del proletariat i que la solidaritat amb R\u00fassia implicava justificar un partit pol\u00edtic que, a m\u00e9s, controlava la Tercera Internacional. Va ser Segu\u00ed qui buscaria un punt de consens. Segu\u00ed mant\u00e9 un perfil baix al llarg de tot el congr\u00e9s per\u00f2 era indubtablement la figura m\u00e9s pregona de l\u2019anarcosindicalisme espanyol. El Noi del Sucre encara que comparteix les objeccions de Quintanilla, considera que mantenir-se al marge de la Tercera Internacional \u00e9s malbaratar l\u2019oportunitat de sortir de l\u2019a\u00efllament internacional en qu\u00e8 es trobava la Confederaci\u00f3. Finalment el Congr\u00e9s va decidir adherir-se a la Tercera Internacional de manera provisional i enviar tres delegats a R\u00fassia per entregar l\u2019adhesi\u00f3. Exactament la resoluci\u00f3 diu:<\/p>\n

\"\"<\/a> 1<\/sup><\/a><\/p>\n

Cal subratllar el \u201cmientras se organiza i celebra\u201d perqu\u00e8 posa l\u00edmits a aquesta adhesi\u00f3 i allunya el car\u00e0cter incondicional i entregat amb el que sovint es presenta l\u2019entrada de la CNT a la Tercera Internacional.<\/p>\n

Pesta\u00f1a gaireb\u00e9 no apareix pel Teatre de la Com\u00e8dia perqu\u00e8 aquests dies estava malalt i nom\u00e9s va assistir a tres sessions. No n\u2019estic segura per\u00f2 sembla que en aquesta no va estar perqu\u00e8 no fa cap intervenci\u00f3, quelcom ben estrany tractant-se d\u2019un assumpte tan important.<\/p>\n

El viatge<\/strong><\/p>\n

De c\u00f3m i quan es van escollir els delegats ens informa el mateix Pesta\u00f1a a l\u2019informe que va presentar a la Confer\u00e8ncia de Saragossa el 1922. I no, no va ser el conegut Informe de mi estancia en la URSS.<\/em>Va ser Memoria sobre el II Congreso de la Tercera Internacional<\/em>. El Comit\u00e8 Nacional es va reunir i despr\u00e9s d\u2019alguns entrebancs, va escollir nom\u00e9s dos persones per fer el viatge, Eusebi C. Carb\u00f3 i Salvador Quemades. No estava Pesta\u00f1a. En Pesta\u00f1a es va pensar per qu\u00e8 an\u00e9s a Fran\u00e7a encara que tamb\u00e9, i com qu\u00e8 en aquella Europa les dificultats eren tantes, se li va donar una acreditaci\u00f3 per presentar l\u2019adhesi\u00f3 a la Tercera Internacional. El seu objectiu era demanar la solidaritat dels obrers francesos davant el lock-out empresarial i la repressi\u00f3 de que era objecte la classe obrera, molt especialment la barcelonina. La casualitat va fer que Pesta\u00f1a tingu\u00e9s l\u2019ocasi\u00f3 i els medis per arribar i al final fou ell qui va completar la missi\u00f3. I a tot aix\u00f2 no hem de perdre de vista que en aquell moment la CNT estava fora de la llei, Pesta\u00f1a era un fugitiu i havia de sortir de manera clandestina i que la majoria de pa\u00efsos europeus no donaven visats per anar a R\u00fassia.<\/p>\n

Ja decidida la missi\u00f3, Pesta\u00f1a mira d\u2019aconseguir papers m\u00e9s o menys versemblants. En aix\u00f2 estava quan \u00e9s detingut per la policia francesa que li dona 4 dies per sortir del pa\u00eds, temps just per fer-se amb el passaport i sortir cap a Basilea i d\u2019all\u00e0 a Berl\u00edn a veure si es presentava cap oportunitat de creuar la frontera. Berl\u00edn va resultar una parada profitosa perqu\u00e8 all\u00e0 li arriba la not\u00edcia de la convocat\u00f2ria del Segon Congr\u00e9s de la Tercera Internacional. Demana perm\u00eds a Espanya per assistir com a representant de la CNT i li donen.<\/p>\n

Tamb\u00e9 a Berl\u00edn es troba a Alfred Rosmer, antic sindicalista passat al comunisme. Rosmer estava fent el viatge junt amb una delegaci\u00f3 italiana de la Confederacione Generale del Lavoro, que anava amb tots els papers en regla i li ofereix d\u2019anar amb ells perqu\u00e8 semblava m\u00e9s f\u00e0cil passar tot el grup.2<\/sup><\/a> I aix\u00ed es far\u00e0. Tots arriben a Reval, antic nom de Tallin, capital d\u2019Est\u00f2nia i all\u00e0 aconsegueixen que R\u00fassia els reclami (Coincideix el relat de Rosmer amb el de Pesta\u00f1a). El 26 de juny entrava en territori bolxevic i el 27 a Petrograd (Sant Petersburg) dos mesos despr\u00e9s de sortir de Espanya.<\/p>\n

Estada a R\u00fassia<\/strong><\/p>\n

Pesta\u00f1a no amaga l\u2019emoci\u00f3 que va sentir en estar en el primer pa\u00eds on el proletariat s\u2019havia fet amb el poder i ja no hi ha aristocr\u00e0cia i la burgesia ha desaparegut i amb ella tots els seus privilegis. Admira la tasca feta en l\u2019educaci\u00f3 universal, aplaudeix els aven\u00e7os en la q\u00fcesti\u00f3 de la igualtat femenina i, sobretot la desaparici\u00f3 dels grups que vivien sense treballar, de les seves rendes qualsevol que fos el seu origen. I reconeix sense embuts, les fites de la revoluci\u00f3. Aviat aquesta admiraci\u00f3 anir\u00e0 canviant en descobrir les falles del r\u00e8gim sovi\u00e8tic sobre tot la centralitzaci\u00f3 de qualsevol decisi\u00f3 la qual cosa no fa m\u00e9s que posar pals a les rodes. Tot pateix retards, qualsevol tasca s\u2019endarrereix per culpa de la burocr\u00e0cia que sovint, acaba impedint la resoluci\u00f3 dels problemes quan no els agreuja com \u00e9s el cas de la distribuci\u00f3 de queviures, perqu\u00e8 la obligaci\u00f3 de centralitzar la seva distribuci\u00f3 fa que moltes vegades es malbaratin sense arribar a la poblaci\u00f3 i sense que a ning\u00fa aprofitin. O el problema del mercat negre que prolifera a la llum del dia, davant dels ulls de la mateixa policia bolxevic que res fa quan no s\u00f3n ells mateixos els que se n\u2019aprofiten.<\/p>\n

Critica als bolxevics<\/strong><\/p>\n

Poc trigar\u00e0 en descobrir el llarg bra\u00e7 de la txeca. De com d\u2019arbitrari i cruel que \u00e9s. De fet, moltes de les pr\u00e0ctiques que ens descobreix s\u00f3n las que habitualment atribu\u00efm a l\u2019\u00e8poca stalinista per\u00f2 que ja venen heretades d\u2019aquest inici dels anys 20. I sabr\u00e0 de les restriccions i repressi\u00f3 que estan patint els anarquistes russos. Va tenir ocasi\u00f3 de informar-se de primera m\u00e0 perqu\u00e8 all\u00e0 va poder relacionar-se amb Emma Goldman i Alexander Beckman molt desencantats ja amb la revoluci\u00f3 i arraconats en llocs de renom i poca capacitat de decisi\u00f3.<\/p>\n

\"Sasha<\/a>I con\u00e8ixer a Piotr Kropotkin, a qui ja queden pocs mesos de vida. Dos vegades el visitar\u00e0 i ser\u00e0 testimoni directe de com se\u2019l relega i humilia perqu\u00e8 la segona vegada que el veu, Kropotkin ha ant a Moscou per parlar amb Lenin i aquest no el rep. Li quedar\u00e0 amistat amb la seva filla, Sacha, a qui dedicar\u00e0 el seu llibre 70 d\u00edas en Rusia, lo que yo pienso.<\/em> Un llibre molt cr\u00edtic amb els bolxevics, repeteixo, amb els bolxevics, perqu\u00e8 continua pensant que el poble va fer una revoluci\u00f3 imprescindible per\u00f2 que ha estat tra\u00efda pels seus governants que en arribar al poder han volgut i necessitat fer desapar\u00e8ixer tot tipus de pensament que critiqui o posi en dubta l\u2019ideal leninista. Critica no a Marx, sin\u00f3 a Lenin i els seus, a la seva prepot\u00e8ncia. Tanmateix tamb\u00e9 far\u00e0 un retret als anarquistes perqu\u00e8 als soviets de primera hora, ells eren la for\u00e7a majorit\u00e0ria per\u00f2 quan va arribar el moment d\u2019assaltar el poder, van tenir dubtes, es van perdre en un bosc d\u2019escr\u00fapols i els van passar la m\u00e0 per la cara. Despr\u00e9s, quan van voler reaccionar ja era massa tard, els soviets ja s\u2019havien convertit en una ombra del Partit Comunista i tot aquell que gosava discutir les decisions del partit corria el risc de ser empresonat per contrarevolucionari. Al 1920 qualsevol que express\u00e9s una cr\u00edtica podia c\u00f3rrer la mateixa sort. Penso que aqu\u00ed \u00e9s quan \u00e9s comen\u00e7a a germinar la inquietud que anys despr\u00e9s el portaria a fundar el Partit Sindicalista.<\/p>\n

D\u2019altra banda, tampoc es pot dir que han desaparegut els privilegis. Pesta\u00f1a ens deixa testimoni de les difer\u00e8ncies que hi havia als trens entre els membres rellevants del partit que viatgen en cotxes que abans eren de l\u2019aristocr\u00e0cia, envoltats de luxes i comoditats i com ho fa la resta de la poblaci\u00f3, en vagons de mercaderies. Veu amb disgust com, malgrat el bloqueig, els comunistes i els assistents al Congr\u00e9s gaudeixen de bon menjar i comoditats en contrast punyent amb la poblaci\u00f3. Cal dir, per\u00f2, que el relat de Rosmer \u00e9s una mica diferent doncs sempre parla de condicions s\u00f2bries, de hotels i palaus en decad\u00e8ncia i mal conservats… El que Rosmer accepta amb naturalitat, s\u00f3n els serveis dels hotels, una cosa que Pesta\u00f1a considerar\u00e0 de falsos revolucionaris.<\/p>\n

El II Congr\u00e9s de la Tercera Internacional<\/strong><\/p>\n

El Partit Comunista i la Tercera Internacional encara queden pitjor parats tant per la grandiloq\u00fc\u00e8ncia amb que els delegats s\u00f3n rebuts com per tot el protocol en que es desenvolupa el Congr\u00e9s. Quelcom que casa malament amb les conspiracions de passad\u00eds, les travetes que veu o endevina, darrera de les anades i tornades d\u2019alguns delegats com la situaci\u00f3 irregular que es dona al ser admesos en igualtat de condicions dos partits comunistes alemanys i al final un dels representants marxa abans de comen\u00e7ar l\u2019assemblea i sense que es s\u00e0piga el motiu. I fins i tot la manipulaci\u00f3 de documents als que se afegia o treia par\u00e0grafs fora de les sessions del congr\u00e9s, o es modificaven d\u2019acord amb el criteri de la presid\u00e8ncia. Un doble joc que no es diu amb la cultura de la CNT.<\/p>\n

Queda astorat del control que hi ha sobre la trobada i la r\u00edgida organitzaci\u00f3 de la mateixa, perqu\u00e8 les atribucions del praesidium li permeten a aquest dominar tot el desenvolupament i les conclusions. Aix\u00ed, per exemple, el temps de les intervencions, limitats pels diputats i il\u00b7limitats pels dirigents dels partit com Trotsky o Zinoviev que rebategen les objeccions i tesis de Pesta\u00f1a sense que el cenetista els pugui replicar. I tot i aix\u00f2, encara fa alguna intervenci\u00f3 rellevant que posa al descobert els punts febles del Partit Comunista com quan diu<\/p>\n

La revoluci\u00f3n seg\u00fan mi criterio, no es, no puede ser, la obra de un partido. Un partido no hace la revoluci\u00f3n; un partido no va m\u00e1s all\u00e1 de organizar un golpe de Estado, y un golpe de Estado no es una revoluci\u00f3n\u201d 3<\/sup><\/a><\/p>\n

I certament toca un punt sensible perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s una de les pol\u00e8miques que s\u2019han allargat fins als nostres dies. Els bolxevics van arribar al poder gr\u00e0cies a la revoluci\u00f3 o gr\u00e0cies a un cop d\u2019estat? B\u00e9, \u00e9s un altra pol\u00e8mica que aqu\u00ed i ara no ens pertoca.<\/p>\n

Malgrat que les seves intervencions dins de les sessions del congr\u00e9s s\u00f3n poques, no deixa de manifestar la seva disconformitat amb els procediments i amb el tarann\u00e0 del Partit Comunista. D\u2019entrada perqu\u00e8 es un partit, una formaci\u00f3 rebutjada per l\u2019anarquisme i en segon lloc per la manca de llibertat que es respira a la R\u00fassia sovi\u00e8tica. I tanmateix la seva persona desperta inter\u00e8s. De Luzowsky, responsable de l\u2019organitzaci\u00f3 del congr\u00e9s i tamb\u00e9 de l\u2019organitzaci\u00f3 de la Internacional Sindical Roja, a qui coneix nom\u00e9s entrar al pa\u00eds. De Zinoviev, que el far\u00e0 cridar per parlar en el mateix tren que porta a tots dos de Petrograd a Moscou i que era el president de la Tercera Internacional. Del mateix Lenin qui li dedicar\u00e0 tres hores llargues en una entrevista privada i que dir\u00e0 d\u2019ell que \u00e9s la persona m\u00e9s indicada per organitzar el partit comunista a Espanya.<\/p>\n

Amb Lenin parlar\u00e0 quan el Congr\u00e9s estigui enllestit i Pesta\u00f1a conservar\u00e0 un alt concepte de l\u2019home per\u00f2 combatr\u00e0 molt durament les seves conviccions pol\u00edtiques i ideol\u00f2giques. No podia ser d\u2019un altra manera. Lenin i els bolxevics creien fermament en l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i pensaven que la revoluci\u00f3 es produiria per mitja d\u2019una acci\u00f3 auda\u00e7 mentre menystenien l\u2019acci\u00f3 sindical que, defensaven, havia d\u2019anar subordinada a l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica o de partit. \u00c1ngel Pesta\u00f1a, tot al contrari, defensava la revoluci\u00f3 com el resultat de l\u2019educaci\u00f3 i el convenciment de la poblaci\u00f3 i confiava amb el paper dels sindicats per organitzar la societat resultant. Dos postures divergents que era quasi impossible de conciliar.<\/p>\n

Participar\u00e0 dels preparatius immediats al congr\u00e9s com a membre del Comit\u00e8 executiu, obligacions que compaginar\u00e0 amb les que t\u00e9 al Comit\u00e8 de preparaci\u00f3 de la ISR. Poc far\u00e0 a cap d\u2019aquests llocs per\u00f2 li permeten ser observador de primera m\u00e0 de la manera de fer que tenien els bolxevics i donar testimoni de que a tot arreu hi ha un membre del partit que ser\u00e0 qui tindr\u00e0 la \u00faltima paraula i qui censurar\u00e0 resolucions i intervencions que no s\u2019ajustin a les directrius del partit. Tot aix\u00f2 que ens relata el propi Pesta\u00f1a no \u00e9s una exageraci\u00f3 seva. Ho confirma un altra vegada en Rosmer. De fet la informaci\u00f3 de que pertanyia a aquests 2 comit\u00e8s l\u2019he agafada del que ens diu aquest \u00faltim.<\/p>\n

A tot arreu procura mantenir-se fidel als principis de la CNT i el sindicalisme que, al cap i a la fi, son els seus principis. Quan li presentin a signar els acords d\u2019adhesi\u00f3 als acords del congr\u00e9s ho far\u00e0 posant un afegit\u00f3: sempre que la Confederaci\u00f3 ho consideri oport\u00fa una vegada els hagi pogut llegir. Luzowsky publica les actes sense aquesta advertiment. I encara m\u00e9s, segons Pesta\u00f1a al congr\u00e9s, quan ell va signar, s\u2019havien acordat 16 condicions d\u2019entrada a la Tercera Internacional, quan arribi a Berlin es va trobar amb que eren 21. Va marxar sense quedar-se a les reunions posteriors al Congr\u00e9s per preparar la fundaci\u00f3 de la Internacional Sindical Roja o Profintern.<\/p>\n

La tornada<\/strong><\/p>\n

Si l\u2019anada va ser complicada, no ho seria menys la tornada. Va haver de passar per Berl\u00edn i It\u00e0lia. A Berlin es va trobar amb Fernando de los R\u00edos, tamb\u00e9 visitant de l\u2019URSS i tamb\u00e9 molt cr\u00edtic amb l\u2019actuaci\u00f3 dels comunistes. M\u00e9s importants van ser les reunions amb altres assistents al congr\u00e9s, Alfred Souchy i Armand Borghi de la Unione Sindicalista Italiana, tots dos completament decebuts del que havien vist a la R\u00fassia sovi\u00e8tica. Junts els tres amb Rudolf Rocker van donar l\u2019impuls definitiu a la fundaci\u00f3 d\u2019una internacional sindicalista que substitu\u00eds a la Internacional d\u2019Amsterdam fundada a principis de segle. \u00c9s a dir la Internacional que desitjava la Confederaci\u00f3<\/p>\n

De Berl\u00edn va passar a It\u00e0lia al setembre i all\u00e0 va ser empresonat durant tres mesos i aleshores va passar a Espanya. En ser empresonat, i sempre seguint el seu relat, li van prendre els papers que portava de R\u00fassia, entre d\u2019altres la c\u00f2pia dels acords que havia signat.<\/p>\n

A Barcelona va arribar el 10 de desembre, en vaixell. Al moll ja li esperava la policia avisada des d\u2019It\u00e0lia. Va estar empresonat fins a l\u2019abril de 1922. M\u00e9s tard seria acusat de mantenir silenci respecte al seu viatge fins la Confer\u00e8ncia de Saragossa. No va ser ben b\u00e9 aix\u00ed. Al novembre de 1921 ja trobem una primera versi\u00f3 del seu informe publicat en la Biblioteca Nueva Senda: Memoria de \u00c1ngel Pesta\u00f1a sobre el II Congreso de la Tercera Internacional<\/em>. Segons el manuscrit que es troba a la Biblioteca Nacional, el va acabar d\u2019escriure al novembre. La segona part Consideraciones y juicios acerca de la Tercera Internacional<\/em> sembla que va ser l\u2019informe presentat a la Confederaci\u00f3.<\/p>\n

Des de que \u00c1ngel Pesta\u00f1a surt d\u2019Espanya fins que torna a estar \u201coperatiu\u201d, abril 1922, han passat dos anys. En aquest temps la CNT ha viscut a la clandestinitat i tant el Comit\u00e8 Nacional com el Comit\u00e8 de Catalunya ha estat a la pres\u00f3. Evelio Boal, Secretari Nacional, va ser mort al juny de 1921 en aplicaci\u00f3 de la Llei de Fugues. \u00c9s el temps funest en qu\u00e8 Severiano Mart\u00ednez Anido era governador civil de Barcelona i la repressi\u00f3 va ser m\u00e9s salvatge.<\/p>\n

En aquest temps \u00e9s quan els dits anarcobolxevics han arribat al Comit\u00e8 Nacional i s\u2019han auto designat per anar al Congr\u00e9s de constituci\u00f3 de la Internacional Sindical Roja. Van ser Andreu Nin, Joaqu\u00edn Maur\u00edn, Hilari Arland\u00eds i Gast\u00f3n Leval, aquest com representant de la Federaci\u00f3 de Grups anarquistes ib\u00e8rics. Andreu Nin ja no va tornar fins proclamada la Rep\u00fablica. S\u00ed que ho van fer els altres 3. Joaqu\u00edn Maur\u00edn va ser per poc temps Secretari Nacional fins que va ser detingut pels voltants de mar\u00e7 de 1922. Aleshores es va escollir un altre Comit\u00e8 Nacional del qual Joan Peir\u00f3 va ser el Secretari Nacional.<\/p>\n

La Confer\u00e8ncia Nacional de Saragossa. Juny 1922<\/strong><\/p>\n

A les al\u00e7ades de mar\u00e7 de 1922 ja molts informes hi havia del que estava passant a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Ja havia passat i es coneixia, la repressi\u00f3 de l\u2019aixecament de Krondstadt. La premsa que abans de 1919, premsa anarquista, havia estat expectant o entusiasta amb la Revoluci\u00f3, ara era cada vegada m\u00e9s cr\u00edtica i demanava la sortida de la Tercera Internacional i cal retenir aquest fet perqu\u00e8 els malentesos s\u2019allargaran i arribaran fins 1954, com a m\u00ednim. En concordan\u00e7a aquest nou Comit\u00e8 Nacional es va reafirmar en les doctrines anarquistes en un manifest publicat al mar\u00e7 i del que extraiem aquest tres par\u00e0grafs:<\/p>\n

Nosotros esencialmente anarquistas no admitimos otras orientaciones e ingerencias en nuestra misi\u00f3n que aqu\u00e9llas que vengan de los mismos anarquistas <\/em>
\n[\u2026]<\/em>
\nNosotros rechazamos toda modalidad de lucha que no sea la de acci\u00f3n directa y que no persiga como fin la implantaci\u00f3n del comunismo libertario.<\/em>
\n[\u2026]
\nNosotros hacemos profesi\u00f3n de federalismo, reconocemos la libertad que va del individuo a la colectividad y de ah\u00ed nuestro prop\u00f3sito de difundir e inculcar los principios federalistas espec\u00edficamente libertarios, por profundas desviaciones mucho tiempo ausentes de las organizaciones sindicalistas revolucionarias.<\/em>4<\/sup><\/a><\/p>\n

Poc despr\u00e9s es va convocar una Confer\u00e8ncia (o un Ple) a Saragossa, entre l\u201911 i el 14 de juny. Un altra vegada ens trobem amb una reuni\u00f3 molt necess\u00e0ria per la Confederaci\u00f3 despr\u00e9s dels anys de clandestinitat que havien passat. Un dels punts era qu\u00e8 fer en les relacions internacionals, \u00e9s a dir, quina actitud prendre sobre R\u00fassia i com encarar l\u2019adhesi\u00f3 a la Tercera Internacional i la Internacional Sindical Roja. Es van llegir tres informes, el de l\u2019Hilari Arland\u00eds, tan apassionat i favorable com al 1919. El de l\u2019\u00c0ngel Pesta\u00f1a i el de Gaston Leval.<\/p>\n

Si llegiu Consideraciones y juicios acerca de la Tercera Internacional<\/em>, veureu que la seva veu, la de Pesta\u00f1a, no pot ser m\u00e9s cr\u00edtica amb el que est\u00e0 passant a l\u2019URSS i amb les pr\u00e0ctiques manipuladores i autorit\u00e0ries dels bolxevics. No repetir\u00e9 el que ja he dit. I tanmateix, i d\u2019una manera inconcebible, acaba demanant que la CNT continu\u00ef a les files de la Tercera Internacional. Les raons que dona s\u00f3n un tant puerils tret de quan diu:<\/p>\n

[…] nosotros por ahora no tenemos otro medio de llegar al pueblo revolucionario que marchando de acuerdo con ese mismo Partido.<\/em><\/p>\n

Amb tot no deixa de ser un argument ingenu per\u00f2 que si recordeu el dit m\u00e9s amunt, va en la l\u00ednia de l\u2019argumentaci\u00f3 de Segu\u00ed al 1919.<\/p>\n

Gaston Leval no va anar a l\u2019assemblea per\u00f2 envia el seu informe. No l\u2019he pogut llegir de primera m\u00e0, nom\u00e9s la publicaci\u00f3 que Xavier Cuadrat va fer a la revista Recerques<\/em> el 1970. El passat 2017 es va publicar Dos anarcosindicalistas en la Revoluci\u00f3n rusa<\/em>, on se reimprimeixen Informe de mi estancia en la URSS<\/em>, de \u00c1ngel Pesta\u00f1a i el que vol passar per l\u2019informe de Gaston Leval a la Confer\u00e8ncia de Saragossa, Lenin sepulturero de la revoluci\u00f3n<\/em>. Aquest text \u00e9s un treball que publica el mateix Leval el 1970 i que coincideix en el fons cr\u00edtic cap als bolxevics amb el que va publicar Cuadrat el seu dia per\u00f2 que \u00e9s for\u00e7a diferent. L\u2019informe de Leval \u00e9s molt m\u00e9s punyent que el de Pesta\u00f1a. A m\u00e9s el seu viatge \u00e9s m\u00e9s recent i el que explica de la manca de llibertat resulta molt impactant.<\/p>\n

Encara hi ha un altre factor que de ben segur, i segons el meu entendre, va haver d\u2019influir en els assistents i les decisions que van prendre. Ja s\u2019havia anunciat la data de fundaci\u00f3 de la Internacional sindicalista de Berl\u00edn, aquella que Pesta\u00f1a, Souchy i Borghi van projectar d\u2019organitzar. Pel desembre d\u2019aquell mateix 1922. Recordem un altre vegada els acords de la Com\u00e8dia: L\u2019adhesi\u00f3 a la Tercera Internacional era provisional fins que no es convoqu\u00e9s una Internacional hereva de la I Internacional.<\/p>\n

Tret d \u2018Arland\u00eds i uns quants m\u00e9s, tothom estava a favor de sortir de la Tercera Internacional. Les difer\u00e8ncies van venir perqu\u00e8 all\u00f2 era un Ple i la decisi\u00f3 l\u2019havia pres un Congr\u00e9s i res podia estar per sobre de les decisions d\u2019aquest. Finalment es va considerar que s\u2019havien aplegat prou quantitat de delegats i que la informaci\u00f3 havia sigut prou extensa com per considerar que les decisions preses tenien el mateix rang que les d\u2019un congr\u00e9s. El Ple seria una vict\u00f2ria dels militants m\u00e9s sindicalistes i tanmateix pocs dies despr\u00e9s es desfermaria una turmenta al voltant de la \u201cDeclaraci\u00f3 pol\u00edtica\u201d. La declaraci\u00f3 queda una mica fora d\u2019aquesta xerrada per\u00f2 les persones que van atacar als signants de la declaraci\u00f3, s\u00f3n tamb\u00e9 aquelles que van retreure les decisions al voltant de la Revoluci\u00f3 russa.<\/p>\n

CONCLUSIONS<\/strong><\/p>\n

La Confederaci\u00f3 va enviar dos missatgers a la fundaci\u00f3 de la AIT de Berl\u00edn, Galo D\u00edez i Avelino Gonz\u00e1lez Mallada. Van arribar quan la reuni\u00f3 ja havia acabat. Tot i aix\u00ed Espanya va ser la secci\u00f3 m\u00e9s nombrosa de manera que cap al 1931, una vegada s\u2019havia proclamat la Rep\u00fablica, el Secretariat de la Internacional s\u2019establir\u00e0 a Barcelona i Pesta\u00f1a va ser anomenat secretari de la mateixa, encara que per poc temps.<\/p>\n

La CNT patir\u00e0 una escissi\u00f3 perqu\u00e8 els anarco bolxevics marxaran, encara que Hilari Arland\u00eds, insistent, anir\u00e0 al Congr\u00e9s del Conservatori al 1931 i all\u00e0 ser\u00e0 expulsat en una escenificaci\u00f3 de la ruptura definitiva de la CNT amb les doctrines marxistes. Pot ser no era un grup nombr\u00f3s per\u00f2, no ens enganyem, s\u00ed eren homes valuosos per la seva formaci\u00f3.<\/p>\n

Els que van restar al sindicat van continuar amb les difer\u00e8ncies que ja existien de sempre entre anarquistes i sindicalistes, \u00e9s una simplificaci\u00f3 molt gran, ja ho s\u00e9. Els militants m\u00e9s purs de tant en tant retrauran als m\u00e9s sindicalistes aquella decisi\u00f3 de formar part de una internacional dirigida pel partit comunista. \u00c9s una pol\u00e8mica que s\u2019allarga en el temps, com he dit al menys fins 1954. Aquesta pol\u00e8mica es centrava sobre tot en la redacci\u00f3, si l\u2019adhesi\u00f3 havia estat condicional o provisional. Penso que resulta una mica interessat perqu\u00e8 les actes del Congr\u00e9s de la Com\u00e8dia es publiquen en 1932. No les van llegir? Possiblement el retard en veure la llum va alimentar el dubte. Un dubte que s\u2019est\u00e9n als nostres dies quan molts historiadors afirmen que fins i tot la CNT va donar el vist i plau a la Internacional comunista, i no distingeixen massa m\u00e9s entre qual de les dos internacionals parlen.<\/p>\n

Hem de recon\u00e8ixer que hi ha una ambig\u00fcitat per part de la CNT en tot el proc\u00e9s. Ambig\u00fcitat que, sota el meu punt de vista, es produeix per varies raons. El desig de que la revoluci\u00f3 fos una realitat. Clar que no qualsevol revoluci\u00f3, la que els anarquistes somiaven, perqu\u00e8 es el que els col\u00b7laboradors espontanis de la premsa i els no tan espontanis, acaben sempre dient als seus treballs, s\u2019ha realitzat l\u2019anarquia, aix\u00f2 en els primers moments. Internacionalment, al 1919 es va donar una situaci\u00f3 revolucion\u00e0ria com la revoluci\u00f3 spartaquista a Alemanya, les marxes a It\u00e0lia o, fins i tot, les protestes dels bracers andalusos: Era l\u2019hora del proletariat, dels desheretats de la Terra. Era aix\u00f2 el que estava passant a R\u00fassia? Pot ser els primers moments per\u00f2 all\u00e0 les circumst\u00e0ncies van desviar els primers impulsos.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 s\u2019est\u00e0 produint en un marc de dificultats de comunicaci\u00f3. Dificultats perqu\u00e8 la guerra no \u00e9s el millor moment per la llibertat de premsa, perqu\u00e8 als pa\u00efsos capitalistes no volien que s\u2019estengu\u00e9s el moviment i, tamb\u00e9, perqu\u00e8 la guerra civil russa posa traves a la circulaci\u00f3 de not\u00edcies. Era natural la indecisi\u00f3.<\/p>\n

La decisi\u00f3 pressa servir\u00e0 de munici\u00f3 anys a venir, per intercanviar-se retrets entre les diferents sensibilitats que convivien des de sempre a la CNT, al menys fins a la guerra civil i cueja tamb\u00e9 despr\u00e9s. Per\u00f2 el fet \u00e9s que no es podia negar que s\u2019havia acabat amb una autocr\u00e0cia i tot d\u2019una amb les classes socials tal i como era patides a Europa i a Espanya en particular. No es podia donar l\u2019esquena a aix\u00f2, tant i m\u00e9s quan els pa\u00efsos capitalistes estaven intervenint a R\u00fassia per fer fora el govern resultant. Arreu les obrers estaven declarant el boicot a totes les mercaderies que s\u2019enviaven als ex\u00e8rcits blancs. Resultava incomprensible no pronunciar-se a favor de qui era en aquell moment la v\u00edctima de la burgesia europea. I d\u2019altra banda la Sindical d\u2019Amsterdam fundada el 1907, feia temps que era inoperant i es necessitava sentir que es formava part d\u2019un moviment m\u00e9s ampli, que la lluita era internacional. El que diu Segu\u00ed a la Com\u00e8dia, estaven a\u00efllats.<\/p>\n

L\u2019\u00c1ngel Pesta\u00f1a seria un dels dirigents m\u00e9s atacats ja ara. Estic conven\u00e7uda que l\u2019experi\u00e8ncia va canviar el seu pensament i el va fer m\u00e9s moderat, m\u00e9s sindicalista. Aix\u00f2 no li seria perdonat pels grups radicals anarquistes que sovint li retraurien que hagu\u00e9s signat els acords adoptats per la Tercera Internacional. Li posaven l\u2019exemple d\u2019Armand Borghi que va marxar sense participar en les sessions, ignorant que, primer, Borghi va arribar tard, quan ja estava acabant i que, segon, a m\u00e9s no el van recon\u00e8ixer com delegat i no el van deixar participar.<\/p>\n

Per l\u2019\u00c1ngel Pesta\u00f1a trobar-se amb la revoluci\u00f3 feta realitat va ser comen\u00e7ar a plantejar-se temes i problemes que pot ser no havia pensat mai. Pot ser no s\u2019havia plantejat la gran pregunta, qu\u00e8 fer a l\u2019endem\u00e0 de la revoluci\u00f3? Com es resolen problemes quotidians per\u00f2 molt m\u00e9s importants que les grans q\u00fcestions en el dia a dia? Per a mi que en aquest moment comen\u00e7a l\u2019evoluci\u00f3 cap a actituds m\u00e9s moderades, tot i que jo mai l\u2019he vist com un radical. La descoberta del frac\u00e0s del sistema centralista dels comunistes, per distribuir els subministraments o la producci\u00f3, el va afermar en les seves conviccions federalistes. I a l\u2019hora va veure amb decepci\u00f3 i recan\u00e7a el paper que els anarquistes havien fet en els primers moments i com havien deixat el camp lliure per qu\u00e8 l\u2019ocupessin els bolxevics. Calia buscar un eina que imped\u00eds que torn\u00e9s a passar. Estic conven\u00e7uda de que aqu\u00ed va comen\u00e7ar a prendre forma el futur Partit Sindicalista.<\/p>\n

BIBLIOGRAF\u00cdA<\/strong>
\nBAR, Antonio: La CNT, los a\u00f1os rojos<\/em>
\nDos Viajes anarcosindicalistas a la Revoluci\u00f3n rusa<\/em>
\nPANIAGUA, Xavier: \u201cLa visi\u00f3 de Gaston Leval de la R\u00fassia Sovi\u00e8tica el 1921\u201d, Recerques<\/em>, n\u00ba 3, 1974
\nPESTA\u00d1A, \u00c1ngel: \u201cMemoria al Comit\u00e9 Nacional de la Confederaci\u00f3n Nacional del Trabajo, de su gesti\u00f3n como Delegado en el II Congreso mundial de la TERCERA INTERNACIONAL\u201d, Manuscrit, 1921
\nPESTA\u00d1A, \u00c1ngel: Consideraciones y juicios acerca de la Tercera Internacional<\/em>, 1968
\nPESTA\u00d1A, \u00c1ngel: Informe de mi estancia en la URSS<\/em>, 1922
\nPESTA\u00d1A, \u00c1ngel: 70 d\u00edas en Rusia, lo que yo vi<\/em>, 1924
\nPESTA\u00d1A, \u00c1ngel: 70 d\u00edas en Rusia, lo que yo pienso<\/em>, 1924
\nROSSMER, Alfred: Moscou sous L\u00e9nine I-1920<\/em>; Par\u00eds, 1970
\nVADILLO MU\u00d1OZ, Juli\u00e1n: Historia de la CNT. Utopia, pragmatismo y revoluci\u00f3n<\/em>. 2019<\/p>\n

1<\/a> Memoria del Congreso celebrado en el Teatro de la Comedia de Madrid del 10 al 18 de diciembre de 1919.<\/em> Confederaci\u00f3n Nacional del Trabajo. Barcelona,1932<\/p>\n

2<\/a> En aquell moment It\u00e0lia estava governada per una coalici\u00f3 liberal-radical amb una pol\u00edtica molt m\u00e9s d\u2019esquerres que d\u2019altres pa\u00efsos europeus<\/p>\n

3<\/a> Informe de mi estancia en la URSS<\/em>, p\u00e0g. 34, Editorial ZYX, 1968. A la majoria de treballs citen aquestes paraules com si haguessin estat escrites a 70 d\u00edas en Rusia, lo que yo pienso<\/em> per\u00f2 en realitat corresponen al citat informe.<\/p>\n

4<\/a> A Acci\u00f3n Social Obrera<\/em>, 1 mar\u00e7 1922 i Lucha Social<\/em>, 18 mar\u00e7 1922.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La necessitat de viatjar a R\u00fassia Com \u00e9s ben conegut tres anys abans de qu\u00e8 l\u2019\u00c0ngel Pesta\u00f1a inici\u00e9s el seu<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":7411,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17,22,851],"tags":[1485,1524],"class_list":["post-7393","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","category-historia-del-movimiento-y-de-la-clase-obrera","category-revolucion-rusa","tag-anarquismo","tag-angel-pestana"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7393","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7393"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7393\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/7411"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7393"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7393"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7393"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}