{"id":790,"date":"2007-09-13T00:00:00","date_gmt":"2007-09-12T23:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=790"},"modified":"2020-02-26T10:27:04","modified_gmt":"2020-02-26T09:27:04","slug":"victoria-pujolar-ex-locutora-de-la-pirenaica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=790","title":{"rendered":"Vict\u00f2ria Pujolar, ex locutora de ‘La Piren\u00e0ica\u00bb"},"content":{"rendered":"

\u00abLa meva feina la feia pensant en les dones republicanes de les presons del franquisme\u00bb<\/em><\/p>\n

Molt abans que la hist\u00f2ria oficial canonitz\u00e9s altres periodistes com a iniciadors de la radiodifusi\u00f3 en catal\u00e0, Vict\u00f2ria Pujolar ja s\u2019ocupava d\u2019aquests assumptes. Des de Radio Espanya Independent, entre els anys 50 i 70 i de manera clandestina, va omplir centenars d\u2019hores de noticies i programes radiats en l\u2019idioma de Ramon Llull. I no nom\u00e9s fou una batalla per la llengua. Fou una batalla per l\u2019alliberament social de tot un pa\u00eds i de tot un Estat. Calia fer informaci\u00f3 de resist\u00e8ncia antifranquista, per a donar compta de la lluita interior que lliuraven, a Catalunya i a Espanya, els que somniaven amb la llibertat, la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica, \u00e9s a dir els derrotats de la Guerra Civil, brutalment reprimits \u2013tant moral com f\u00edsicament- pel franquisme. Vict\u00f2ria Pujolar, pintora i llicenciada en Belles Arts en la seva maduresa, va escapar dos cops de la presons del feixisme. Ara viu a Madrid, d\u2019on era el seu company, Federico Melchor, que tamb\u00e9 va treballar a la REI. I segueix militant al PCE i al PSUC, des d\u2019una perspectiva ideol\u00f2gica que demostra una clarivid\u00e8ncia cr\u00edtica dif\u00edcil d\u2019escoltar en les noves generacions de pol\u00edtics. El seu cas est\u00e0 perfectament recollit al llibre de Teresa P\u00e0mies R\u00e0dio Pirenaica, la hist\u00f2ria de Radio Espanya Independent.<\/p>\n

Vost\u00e8 creu que aquesta radio hauria d\u2019haver continuat despr\u00e9s de la mort de Franco?<\/strong>
\nTeniem una missi\u00f3 per a cobrir una necessitat que tenia el poble. A Espanya no hi havia llibertat d\u2019expressi\u00f3, nom\u00e9s nosaltres oferiem l\u2019altra versi\u00f3 de les coses. La prova del nostre \u00e8xit \u00e9s que ens escoltava gent que no nom\u00e9s era comunista, perqu\u00e8 ten\u00edem una missi\u00f3 \u00e0mplia, internacional. Erem una veu que donava noticies interiors d\u2019Espanya, amb la part setmanal catalana. Don\u00e0vem informacions que el r\u00e8gim amagava i que la gent volia sentir, perqu\u00e8 no se sabia res del que passava veritablement. Era una necessitat de la poblaci\u00f3 i en quant hi va haver m\u00e9s o menys llibertat d\u2019expressi\u00f3, vam creure que la cosa ja no tenia sentit.<\/p>\n

Per\u00f2 avui no hi ha cap mitj\u00e0 de masses amb l\u2019orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica de ‘La Pirenaica’, suficientment cr\u00edtic amb el post-franquisme i els poders f\u00e0ctics<\/strong>
\nAra hauria de ser una altra cosa. Amb la democr\u00e0cia, ten\u00edem Mundo Obrero i Treball, que seguien existint, per\u00f2 sense la mateixa capacitat d\u2019expansi\u00f3, tot i que llavors, quan encara no est\u00e0vem legalitzats eren llegits per molta gent perqu\u00e8 ten\u00edem un partit de masses. Ara ja no ho som, som un partit municipal, de diputacions…amb aix\u00f2 vull dir que sense un partit de masses fort \u00e9s dif\u00edcil tenir un mitj\u00e0 potent. \u00c9s el que penso.<\/p>\n

Com era el seu treball en aquesta r\u00e0dio?<\/strong>
\nJo era la veu catalana de la REI. Hi havia molts espais que cobrir, sobre tot quan se\u2019n va anar en Jordi Sole Tura. Jo he fet un treball de militant. Necessitaven una veu, jo servia i punt. Per\u00f2 no era el meu treball \u00fanic. No cobrava res. Tenia quatre fills i a m\u00e9s estudiava Belles Arts a Bucarest.<\/p>\n

Quants treballadors tenia ‘La Pirenaica’<\/strong>?
\nNo ho s\u00e9. Era una r\u00e0dio completament clandestina, incl\u00fas all\u00ed mateix, en el bloc socialista. No ens pod\u00edem relacionar ni amb els ex brigadistes internacionals rumanesos.<\/p>\n

Per qu\u00e8?<\/strong>
\nPerqu\u00e8 all\u00f2 estava ple d\u2019espies, que sempre n\u2019hi han. El nostre treball era tan secret que ni a casa nostra, a Bucarest, sintonitz\u00e0vem la Pirenaica. Fixa\u2019t que no sab\u00edem ni la direcci\u00f3 dels estudis des d\u2019on retransmet\u00edem. Era un edifici del segle XIX, de la burgesia, per\u00f2 no sab\u00edem ni on era perqu\u00e8 el cotxe oficial ens venia a buscar i ens deixava al lloc.<\/p>\n

Com operaven?<\/strong>
\nTot estava molt ben organitzat. Hi havia una estructura amb un director, Ramon Mendezona, i redactors. Quan arribava ja estava tot escrit i preparat per a ser llegit a sobre de la taula. Els locutors \u00e9rem espanyols. Per\u00f2 els t\u00e8cnics eren romanesos, de la Securitate, o sigui policies. Ells es procuraven que no conegu\u00e9ssim res, no se\u2019n refiaven. Pensa que est\u00e0vem en plena guerra freda i hi havia una batalla per a tallar les ones de r\u00e0dio. Calia extremar la seguretat per a poder assegurar que aquella r\u00e0dio se sent\u00eds permanentment!<\/p>\n

Els americans van intentar tallar les emissions de la radio.<\/strong>
\nS\u00ed. Intentaven localitzar el punt exacte des d\u2019on es retransmetia i llavors tallar l\u2019\u00e8ter. Al principi ‘La Pirenaica’ es feia des de la URSS, en una ciutat interior molt allunyada d\u2019Europa. Era m\u00e9s dif\u00edcil tallar-la. Per\u00f2 en passar a Romania les coses es posaven m\u00e9s f\u00e0cils pels qui no volien que entr\u00e9s una mica de llum a Catalunya i Espanya.<\/p>\n

Perqu\u00e8 es retransmetia des de Romania?<\/strong>
\nPerqu\u00e8 hi havia un repetidor molt potent. Els gastos de la Pirenaica se\u2019ls repartien Romania i la URSS. Per moltes coses era un lloc m\u00e9s accessible per a tenir tota mena d\u2019equipaments. Per exemple, ens va caldre una mampara molt cara que es fabricava a Txecoslov\u00e0quia. I ens la van enviar. No vam pagar res.<\/p>\n

Cada pa\u00eds del b\u00e0ndol occidental tenia la seva r\u00e0dio independent?<\/strong>
\nS\u00ed, per\u00f2 Fran\u00e7a per exemple era la pr\u00f2pia Radio Nacional. No els calia estar a fora.<\/p>\n

Els arribaven moltes cartes des d\u2019aqu\u00ed?<\/strong>
\nS\u00ed, moltes. Eren informacions des de l\u2019interior. D\u2019aquesta tasca s\u2019encarregava el meu marit.<\/p>\n

Li agradava el treball, s\u2019ho prenia amb milit\u00e0ncia?<\/strong>
\nEra dif\u00edcil, perqu\u00e8 tenia fills que mantenir i a m\u00e9s estudiava. Per\u00f2 quan has estat a la pres\u00f3 amb altres dones republicanes, pensava que el que feia era per a elles, per a les companyes antifeixistes empresonades.<\/p>\n

En el llibre R\u00e0dio Pirenaica de Teresa P\u00e0mies s\u2019expliquen les seves dues fugides de la pres\u00f3.<\/strong>
\nLa primera vegada no era la pres\u00f3. Era en un camp de concentraci\u00f3 a Fran\u00e7a, el 1939. All\u00e0, als refugiats republicans espanyols ens tractaven pitjor que a qualsevol. Jo era una joveneta, que treballava en una f\u00e0brica de g\u00e8nere de punt, a Toulouse. I un dia els alemanys van entrar a la zona lliure de Fran\u00e7a, que no era lliure perqu\u00e8 hi havia el Govern de Vichy. I una de les primeres lleis que van promulgar va ser la prohibici\u00f3 de donar treball a tots els espanyols. L\u2019empresari que ens va contractar se\u2019ns van quedar els papers. I al sortir de la f\u00e0brica ens van agafar. I sap a on ens portaven?<\/p>\n

On?<\/strong>
\n<\/b>A Matthaussen. Jo anava amb la meva mare, a qui tamb\u00e9 van agafar. A les sis del mat\u00ed ens van ficar en un tren de c\u00e0rrega i a les 12 del migdia estavem ja en un camp franc\u00e8s, que era el pas previ perqu\u00e8 ens portessin a Alemanya. En baixar del tren, el gendarme ens va cridar perqu\u00e8 anessim cap a un barrac\u00f3. Llavors, dos joves que estaven a casa nostra i que ja havien passat per un camp \u2013del qual havien aconseguit sortir gr\u00e0cies al Partit Comunista i als sindicats francesos, sense els quals molts no estariem vius- vam escapolir-nos discretament. Vam caminar i caminar hores i hores fins arribar novament a Toulouse. Jo ja era militant de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Despr\u00e9s d\u2019aquest episodi vaig veure clar que havia de tornar a Barcelona.<\/p>\n

I no era arriscat tornar en aquell moment?<\/strong>
\nJo era jove i a m\u00e9s semblava m\u00e9s jove encara. Barcelona era la meva ciutat. Jo no tenia aspecte d\u2019obrera, i havia estudiat en l\u2019Institut-Escola de la Barceloneta. Pel meu aspecte a mi mai no m\u2019haurien agafat, aix\u00f2 est\u00e0 clar, comprens? A m\u00e9s teniem les nostres t\u00e8cniques per a no caure en cadena quan la policia ens perseguia.<\/p>\n

Per\u00f2 la van tornar a enxampar i va tornar a escapar?<\/strong>
\nS\u00ed, vam caure. I em van torturar brutalment, concretament els germans Creix, uns policies molt s\u00e0dics. Despr\u00e9s vaig anar a la pres\u00f3 de Las Ventas, a Madrid. Una pres\u00f3 de monges per a dones, molt dura, per\u00f2 on les republicanes estavem ben organitzades per recolzar-nos unes a altres. Resist\u00edem all\u00e0 a dintre, celebr\u00e0vem el 14 d\u2019abril \u2013dia de la Rep\u00fablica- i ens negavem a donar un pet\u00f3 a la bandera dels nacionals. Em vaig tornar a escapolir, a l\u2019al\u00e7ada de Saragossa, quan em traslladavem per a fer-me el consell de guerra. Entre els del partit, per recomanaci\u00f3 de la Tomasa Cuevas, sabiem que per a poder escapar en una ciutat era clau con\u00e8ixer alg\u00fa que et pugu\u00e9s ajudar. Per\u00f2 jo nom\u00e9s coneixia Barcelona! Vaig tenir sort que ning\u00fa no em segu\u00eds. Aix\u00ed que vaig escapar a peu i travessar els Pirineus.<\/p>\n

D\u00e9u n\u2019hi do.<\/strong>
\nI era la segona vegada que travessava a peu els Pirineus. La primera va ser fugint de l\u2019entrada dels nacionals, pel Pert\u00fas. Despr\u00e9s vaig tornar a Barcelona. Amb una vida aix\u00ed com la que he portat, jo no podia pensar d\u2019una altra manera.<\/p>\n

Com era la Barcelona franquista dels 40?<\/strong>
\nDoncs vaig aconseguir treballar al Diccionari Vox, que era de l\u2019Esgl\u00e9sia. I despr\u00e9s a l\u2019Editorial Bruguera, que es va portar molt b\u00e9 amb mi. Hi havia bastanta gent afiliada. Recuperaci\u00f3 de gent que havia estat de la JSU, joves que havien tornat de Fran\u00e7a i alguna gent nova. Hi havia bona organitzaci\u00f3 a tots els districtes. Jo vaig ser dirigent de la JSU a Catalunya i anava pels pobles a contactar amb gent. Era assiscat i un cop van estar a punt de tornar-me a enxampar.<\/p>\n

Ho pot explicar?<\/strong>
\nUn dia vam anar a les sis del mat\u00ed a buscar un pres a la Model. Un pres del Partit, per\u00f2 la seva sortida s\u2019estava retrassant. \u00c9s una mica complicat d\u2019explicar, per\u00f2 era un temps amb molts, molts, molts policies per tot arreu. Em vaig donar compte que em seguien uns Guardies Civils. Aix\u00ed que vaig pujar en un taxi i quan anava a baixar, sobtadament, vaig veure com un Guardia Civil venia cap a mi. Vaig sortir corrent, em vaig ficar al Metro de Llotja, als Pla de Palau al costat de Correus, i vaig tenir la sort que tot just passava un tren. Als afores de Barcelona vaig telefonar a un company del partit i li vaig dir que em compr\u00e9s un bitllet de primera per anar a Figueres. Dues companyes m\u00e9s van venir, em van canviar totalment l\u2019aspecte i em van donar un salvoconducte, i el contacte d\u2019un contrabandista per creuar la frontera. Van ser molts dies caminant sense parar. El Partit era rapid\u00edssim en aquestes coses! El r\u00e8gim ni ho sospitava. Aquest cop s\u00ed que vaig sortir definitivament d\u2019Espanya.<\/p>\n

Molta gent va caure als anys 40<\/strong>
\nS\u00ed. Hi havia molta activitat, tamb\u00e9 guerrillera, de maquis. Molta gent i molt jove va caure, sobre tot arrel de la desarticulaci\u00f3 del partit a Reus. A la Fran\u00e7a de despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial la premsa va fer campanyes a favor dels detinguts i es van fer manifestacions per a impedir que es fusil\u00e9s a tanta gent, gent com el Sisquet que era el responsible de la JSU a Catalunya, un noi que coneixia. El van afusellar quan nom\u00e9s tenia 23 anys. Pobre company.<\/p>\n

I despr\u00e9s, qu\u00e8 va fer?<\/strong>
\nB\u00e9, primer a Toulouse amb els meus pares i despr\u00e9s a Par\u00eds, gr\u00e0cies a la JSU. Un dia va venir la Dolores Ibarruri a passar l\u2019estiu i ella em va convidar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica on hi vaig passar tres dies, pel Primer de Maig. Jo em vaig anar convertint en una persona de contrastada confian\u00e7a per al partit, fet que em va permetre fer el que vaig fer al llarg de tota la meva milit\u00e0ncia.<\/p>\n

Com valora la caiguda del comunisme a Europa de l\u2019Est i a la URSS?<\/strong>
\nJa feia molt de temps que es veia que estaven pujant els arribistes, els que no eren comunistes. I la cosa s\u2019anava aguantant malament. I ja es va veure que els que han portat el capitalisme i ara controlen aquests pa\u00efsos eren aquella gent sense escr\u00fapuls que anava pujant en aquells anys. Les coses havien anat empitjorant i a m\u00e9s hi havia gent que vivia en un r\u00e8gim de privilegis respecte a bona part de la poblaci\u00f3, i all\u00f2 no tenia res a veure ni amb el comunisme ni amb la revoluci\u00f3. Romania, que era el pa\u00eds que m\u00e9s vaig con\u00e8ixer, era un pa\u00eds molt atrassat. Els pagesos eren com els haiduk, els \u201cbandidos\u201d de les pel\u00b7l\u00edcules. Era un pa\u00eds antic. Tamb\u00e9 hi havia una minoria molt intel\u00b7ligent a Bucarest, afrancesada, molt llegida, enginyers, literats. Per\u00f2 hi havia una gran difer\u00e8ncia de classe. Als pobles, la gent era molt primitiva, era com tornar 200 anys enrera. M\u2019encantaven els seus vestits i el seu art. Per\u00f2 ficar el socialisme all\u00e0 era molt dif\u00edcil, tot i que algunes coses s\u00ed que funcionaven. Recordo, espec\u00edficament, una amiga meva que era dona de fer feines que va poder curar les malalties dels seus nens i portar-los a tots a la Universitat. I jo, per exemple, vaig poder estudiar Belles Arts. L\u2019Estat facilitava que tothom estudi\u00e9s tingu\u00e9s l\u2019edat que tingu\u00e9s.<\/p>\n

Per\u00f2, per exemple, a la URSS s\u00ed que es va poder fer una socialisme arrel d\u2019una revoluci\u00f3 tot i tenir un context social com el de Romania<\/strong>
\nS\u00ed, per\u00f2 els bolxevics no eren prou gent com per poder abastar-ho tot en un pa\u00eds tan enorme i culturalment variat com la URSS. Tamb\u00e9 el que va passar \u00e9s que hi havia molta fe, una fe de caire gaireb\u00e9 religi\u00f3s. Molta teoria que no acabava de casar exactament amb el marxisme, amb un marxisme emancipador, obert. Durant anys hi va haver adoctrinament per a la gent de base, que era gent molt bona, per\u00f2 que feien un an\u00e0lisi que no era com el meu. Jo al partit discutia molt sovint sobre aix\u00f2 perqu\u00e8 cada persona no \u00e9s una pe\u00e7a d\u2019un rellotge, sin\u00f3 una persona. I la nostra idea, la dels marxistes, \u00e9s m\u00e9s \u00e0mplia, perqu\u00e8 volem l\u2019alliberaci\u00f3 de la persona i abolir l\u2019explotaci\u00f3 de l\u2019home per l\u2019home, sobre tot aix\u00f2.<\/p>\n

Vost\u00e8 feia palesos els valors de la II Rep\u00fablica\u2026<\/strong>
\nPer a persones com jo, formades en l\u2019educaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, integral, bona, sense cap ressentiment, el comunisme era una cosa m\u00e9s \u00e0mplia, les barreres nacionals no existien. Tota la generaci\u00f3 de la Rep\u00fablica tenia una formaci\u00f3 alliberadora. Erem conscients de ser ciutadans. Ens van treure del cap la idea d\u2019\u00e8lit, de la minoria que ho t\u00e9 tot, que s\u2019imposa als dem\u00e9s, que \u00e9s el m\u00f3n que tenim ara. Lluny d’aix\u00f2, a nosaltres, a la meva generaci\u00f3, ens van obrir la porta de la llibertat.<\/p>\n

Cosa que \u00e9s molt important<\/strong>
\nEra una educaci\u00f3 molt \u00e0mplia, la de la Segona Rep\u00fablica. A l\u2019Institut incl\u00fas feiem un diari. L\u2019esport, les idees, la igualtat. Tot aix\u00f2 era la societat que anava pujant i que el franquisme va tallar de socarrel.<\/p>\n

News letter El Debat. El diari digital de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

"La meva feina la feia pensant en les dones republicanes de les presons del franquisme"<\/p>\n

Eloi Pardo Molt abans que la hist\u00f2ria oficial canonitz\u00e9s altres periodistes com a iniciadors de la radiodifusi\u00f3 en catal\u00e0, Vict\u00f2ria Pujolar ja s\u2019ocupava d\u2019aquests assumptes. Des de Radio Espanya Independent, entre els anys 50 i 70 i de manera clandestina, va omplir centenars d\u2019hores de noticies i programes radiats en l\u2019idioma de Ramon Llull. I no nom\u00e9s fou una batalla per la llengua. Fou una batalla per l\u2019alliberament social de tot un pa\u00eds i de tot un Estat. Calia fer informaci\u00f3 de resist\u00e8ncia antifranquista, per a donar compta de la lluita interior que lliuraven, a Catalunya i a Espanya, els que somniaven amb la llibertat, la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica, \u00e9s a dir els derrotats de la Guerra Civil, brutalment reprimits \u2013tant moral com f\u00edsicament- pel franquisme. Vict\u00f2ria Pujolar, pintora i llicenciada en Belles Arts en la seva maduresa, va escapar dos cops de la presons del feixisme. Ara viu a Madrid, d\u2019on era el seu company, Federico Melchor, que tamb\u00e9 va treballar a la REI. I segueix militant al PCE i al PSUC, des d\u2019una perspectiva ideol\u00f2gica que demostra una clarivid\u00e8ncia cr\u00edtica dif\u00edcil d\u2019escoltar en les noves generacions de pol\u00edtics. El seu cas est\u00e0 perfectament recollit al llibre de Teresa P\u00e0mies R\u00e0dio Pirenaica, la hist\u00f2ria de Radio Espanya Independent. Vost\u00e8 creu que aquesta radio hauria d\u2019haver continuat despr\u00e9s de la mort de Franco? Teniem una missi\u00f3 per a cobrir una necessitat que tenia el poble. A Espanya no hi havia llibertat d\u2019expressi\u00f3, nom\u00e9s nosaltres oferiem l\u2019altra versi\u00f3 de les coses. La prova del nostre \u00e8xit \u00e9s que ens escoltava gent que no nom\u00e9s era comunista, perqu\u00e8 ten\u00edem una missi\u00f3 \u00e0mplia, internacional. Erem una veu que donava noticies interiors d\u2019Espanya, amb la part setmanal catalana. Don\u00e0vem informacions que el r\u00e8gim amagava i que la gent volia sentir, perqu\u00e8 no se sabia res del que passava veritablement. Era una necessitat de la poblaci\u00f3 i en quant hi va haver m\u00e9s o menys llibertat d\u2019expressi\u00f3, vam creure que la cosa ja no tenia sentit. Per\u00f2 avui no hi ha cap mitj\u00e0 de masses amb l\u2019orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica de ‘La Pirenaica’, suficientment cr\u00edtic amb el post-franquisme i els poders f\u00e0ctics Ara hauria de ser una altra cosa. Amb la democr\u00e0cia, ten\u00edem Mundo Obrero i Treball, que seguien existint, per\u00f2 sense la mateixa capacitat d\u2019expansi\u00f3, tot i que llavors, quan encara no est\u00e0vem legalitzats eren llegits per molta gent perqu\u00e8 ten\u00edem un partit de masses. Ara ja no ho som, som un partit municipal, de diputacions…amb aix\u00f2 vull dir que sense un partit de masses fort \u00e9s dif\u00edcil tenir un mitj\u00e0 potent. \u00c9s el que penso. Com era el seu treball en aquesta r\u00e0dio? Jo era la veu catalana de la REI. Hi havia molts espais que cobrir, sobre tot quan se\u2019n va anar en Jordi Sole Tura. Jo he fet un treball de militant. Necessitaven una veu, jo servia i punt. Per\u00f2 no era el meu treball \u00fanic. No cobrava res. Tenia quatre fills i a m\u00e9s estudiava Belles Arts a Bucarest. Quants treballadors tenia ‘La Pirenaica’? No ho s\u00e9. Era una r\u00e0dio completament clandestina, incl\u00fas all\u00ed mateix, en el bloc socialista. No ens pod\u00edem relacionar ni amb els ex brigadistes internacionals rumanesos. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 all\u00f2 estava ple d\u2019espies, que sempre n\u2019hi han. El nostre treball era tan secret que ni a casa nostra, a Bucarest, sintonitz\u00e0vem la Pirenaica. Fixa\u2019t que no sab\u00edem ni la direcci\u00f3 dels estudis des d\u2019on retransmet\u00edem. Era un edifici del segle XIX, de la burgesia, per\u00f2 no sab\u00edem ni on era perqu\u00e8 el cotxe oficial ens venia a buscar i ens deixava al lloc. Com operaven? Tot estava molt ben organitzat. Hi havia una estructura amb un director, Ramon Mendezona, i redactors. Quan arribava ja estava tot escrit i preparat per a ser llegit a sobre de la taula. Els locutors \u00e9rem espanyols. Per\u00f2 els t\u00e8cnics eren romanesos, de la Securitate, o sigui policies. Ells es procuraven que no conegu\u00e9ssim res, no se\u2019n refiaven. Pensa que est\u00e0vem en plena guerra freda i hi havia una batalla per a tallar les ones de r\u00e0dio. Calia extremar la seguretat per a poder assegurar que aquella r\u00e0dio se sent\u00eds permanentment! Els americans van intentar tallar les emissions de la radio. S\u00ed. Intentaven localitzar el punt exacte des d\u2019on es retransmetia i llavors tallar l\u2019\u00e8ter. Al principi ‘La Pirenaica’ es feia des de la URSS, en una ciutat interior molt allunyada d\u2019Europa. Era m\u00e9s dif\u00edcil tallar-la. Per\u00f2 en passar a Romania les coses es posaven m\u00e9s f\u00e0cils pels qui no volien que entr\u00e9s una mica de llum a Catalunya i Espanya. Perqu\u00e8 es retransmetia des de Romania? Perqu\u00e8 hi havia un repetidor molt potent. Els gastos de la Pirenaica se\u2019ls repartien Romania i la URSS. Per moltes coses era un lloc m\u00e9s accessible per a tenir tota mena d\u2019equipaments. Per exemple, ens va caldre una mampara molt cara que es fabricava a Txecoslov\u00e0quia. I ens la van enviar. No vam pagar res. Cada pa\u00eds del b\u00e0ndol occidental tenia la seva r\u00e0dio independent? S\u00ed, per\u00f2 Fran\u00e7a per exemple era la pr\u00f2pia Radio Nacional. No els calia estar a fora. Els arribaven moltes cartes des d\u2019aqu\u00ed? S\u00ed, moltes. Eren informacions des de l\u2019interior. D\u2019aquesta tasca s\u2019encarregava el meu marit. Li agradava el treball, s\u2019ho prenia amb milit\u00e0ncia? Era dif\u00edcil, perqu\u00e8 tenia fills que mantenir i a m\u00e9s estudiava. Per\u00f2 quan has estat a la pres\u00f3 amb altres dones republicanes, pensava que el que feia era per a elles, per a les companyes antifeixistes empresonades. En el llibre R\u00e0dio Pirenaica de Teresa P\u00e0mies s\u2019expliquen les seves dues fugides de la pres\u00f3. La primera vegada no era la pres\u00f3. Era en un camp de concentraci\u00f3 a Fran\u00e7a, el 1939. All\u00e0, als refugiats republicans espanyols ens tractaven pitjor que a qualsevol. Jo era una joveneta, que treballava en una f\u00e0brica de g\u00e8nere de punt, a Toulouse. I un dia els alemanys van entrar a la zona lliure de Fran\u00e7a, que no era lliure perqu\u00e8 hi havia el Govern de Vichy. I una de les primeres lleis que van promulgar va ser la prohibici\u00f3 de donar treball a tots els espanyols. L\u2019empresari que ens va contractar se\u2019ns van quedar els papers. I al sortir de la f\u00e0brica ens van agafar. I sap a on ens portaven? On? A Matthaussen. Jo anava amb la meva mare, a qui tamb\u00e9 van agafar. A les sis del mat\u00ed ens van ficar en un tren de c\u00e0rrega i a les 12 del migdia estavem ja en un camp franc\u00e8s, que era el pas previ perqu\u00e8 ens portessin a Alemanya. En baixar del tren, el gendarme ens va cridar perqu\u00e8 anessim cap a un barrac\u00f3. Llavors, dos joves que estaven a casa nostra i que ja havien passat per un camp \u2013del qual havien aconseguit sortir gr\u00e0cies al Partit Comunista i als sindicats francesos, sense els quals molts no estariem vius- vam escapolir-nos discretament. Vam caminar i caminar hores i hores fins arribar novament a Toulouse. Jo ja era militant de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Despr\u00e9s d\u2019aquest episodi vaig veure clar que havia de tornar a Barcelona. I no era arriscat tornar en aquell moment? Jo era jove i a m\u00e9s semblava m\u00e9s jove encara. Barcelona era la meva ciutat. Jo no tenia aspecte d\u2019obrera, i havia estudiat en l\u2019Institut-Escola de la Barceloneta. Pel meu aspecte a mi mai no m\u2019haurien agafat, aix\u00f2 est\u00e0 clar, comprens? A m\u00e9s teniem les nostres t\u00e8cniques per a no caure en cadena quan la policia ens perseguia. Per\u00f2 la van tornar a enxampar i va tornar a escapar? S\u00ed, vam caure. I em van torturar brutalment, concretament els germans Creix, uns policies molt s\u00e0dics. Despr\u00e9s vaig anar a la pres\u00f3 de Las Ventas, a Madrid. Una pres\u00f3 de monges per a dones, molt dura, per\u00f2 on les republicanes estavem ben organitzades per recolzar-nos unes a altres. Resist\u00edem all\u00e0 a dintre, celebr\u00e0vem el 14 d\u2019abril \u2013dia de la Rep\u00fablica- i ens negavem a donar un pet\u00f3 a la bandera dels nacionals. Em vaig tornar a escapolir, a l\u2019al\u00e7ada de Saragossa, quan em traslladavem per a fer-me el consell de guerra. Entre els del partit, per recomanaci\u00f3 de la Tomasa Cuevas, sabiem que per a poder escapar en una ciutat era clau con\u00e8ixer alg\u00fa que et pugu\u00e9s ajudar. Per\u00f2 jo nom\u00e9s coneixia Barcelona! Vaig tenir sort que ning\u00fa no em segu\u00eds. Aix\u00ed que vaig escapar a peu i travessar els Pirineus. D\u00e9u n\u2019hi do. I era la segona vegada que travessava a peu els Pirineus. La primera va ser fugint de l\u2019entrada dels nacionals, pel Pert\u00fas. Despr\u00e9s vaig tornar a Barcelona. Amb una vida aix\u00ed com la que he portat, jo no podia pensar d\u2019una altra manera. Com era la Barcelona franquista dels 40? Doncs vaig aconseguir treballar al Diccionari Vox, que era de l\u2019Esgl\u00e9sia. I despr\u00e9s a l\u2019Editorial Bruguera, que es va portar molt b\u00e9 amb mi. Hi havia bastanta gent afiliada. Recuperaci\u00f3 de gent que havia estat de la JSU, joves que havien tornat de Fran\u00e7a i alguna gent nova. Hi havia bona organitzaci\u00f3 a tots els districtes. Jo vaig ser dirigent de la JSU a Catalunya i anava pels pobles a contactar amb gent. Era assiscat i un cop van estar a punt de tornar-me a enxampar. Ho pot explicar? Un dia vam anar a les sis del mat\u00ed a buscar un pres a la Model. Un pres del Partit, per\u00f2 la seva sortida s\u2019estava retrassant. \u00c9s una mica complicat d\u2019explicar, per\u00f2 era un temps amb molts, molts, molts policies per tot arreu. Em vaig donar compte que em seguien uns Guardies Civils. Aix\u00ed que vaig pujar en un taxi i quan anava a baixar, sobtadament, vaig veure com un Guardia Civil venia cap a mi. Vaig sortir corrent, em vaig ficar al Metro de Llotja, als Pla de Palau al costat de Correus, i vaig tenir la sort que tot just passava un tren. Als afores de Barcelona vaig telefonar a un company del partit i li vaig dir que em compr\u00e9s un bitllet de primera per anar a Figueres. Dues companyes m\u00e9s van venir, em van canviar totalment l\u2019aspecte i em van donar un salvoconducte, i el contacte d\u2019un contrabandista per creuar la frontera. Van ser molts dies caminant sense parar. El Partit era rapid\u00edssim en aquestes coses! El r\u00e8gim ni ho sospitava. Aquest cop s\u00ed que vaig sortir definitivament d\u2019Espanya. Molta gent va caure als anys 40 S\u00ed. Hi havia molta activitat, tamb\u00e9 guerrillera, de maquis. Molta gent i molt jove va caure, sobre tot arrel de la desarticulaci\u00f3 del partit a Reus. A la Fran\u00e7a de despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial la premsa va fer campanyes a favor dels detinguts i es van fer manifestacions per a impedir que es fusil\u00e9s a tanta gent, gent com el Sisquet que era el responsible de la JSU a Catalunya, un noi que coneixia. El van afusellar quan nom\u00e9s tenia 23 anys. Pobre company. I despr\u00e9s, qu\u00e8 va fer? B\u00e9, primer a Toulouse amb els meus pares i despr\u00e9s a Par\u00eds, gr\u00e0cies a la JSU. Un dia va venir la Dolores Ibarruri a passar l\u2019estiu i ella em va convidar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica on hi vaig passar tres dies, pel Primer de Maig. Jo em vaig anar convertint en una persona de contrastada confian\u00e7a per al partit, fet que em va permetre fer el que vaig fer al llarg de tota la meva milit\u00e0ncia. Com valora la caiguda del comunisme a Europa de l\u2019Est i a la URSS? Ja feia molt de temps que es veia que estaven pujant els arribistes, els que no eren comunistes. I la cosa s\u2019anava aguantant malament. I ja es va veure que els que han portat el capitalisme i ara controlen aquests pa\u00efsos eren aquella gent sense escr\u00fapuls que anava pujant en aquells anys. Les coses havien anat empitjorant i a m\u00e9s hi havia gent que vivia en un r\u00e8gim de privilegis respecte a bona part de la poblaci\u00f3, i all\u00f2 no tenia res a veure ni amb el comunisme ni amb la revoluci\u00f3. Romania, que era el pa\u00eds que m\u00e9s vaig con\u00e8ixer, era un pa\u00eds molt atrassat. Els pagesos eren com els haiduk, els \u201cbandidos\u201d de les pel\u00b7l\u00edcules. Era un pa\u00eds antic. Tamb\u00e9 hi havia una minoria molt intel\u00b7ligent a Bucarest, afrancesada, molt llegida, enginyers, literats. Per\u00f2 hi havia una gran difer\u00e8ncia de classe. Als pobles, la gent era molt primitiva, era com tornar 200 anys enrera. M\u2019encantaven els seus vestits i el seu art. Per\u00f2 ficar el socialisme all\u00e0 era molt dif\u00edcil, tot i que algunes coses s\u00ed que funcionaven. Recordo, espec\u00edficament, una amiga meva que era dona de fer feines que va poder curar les malalties dels seus nens i portar-los a tots a la Universitat. I jo, per exemple, vaig poder estudiar Belles Arts. L\u2019Estat facilitava que tothom estudi\u00e9s tingu\u00e9s l\u2019edat que tingu\u00e9s. Per\u00f2, per exemple, a la URSS s\u00ed que es va poder fer una socialisme arrel d\u2019una revoluci\u00f3 tot i tenir un context social com el de Romania S\u00ed, per\u00f2 els bolxevics no eren prou gent com per poder abastar-ho tot en un pa\u00eds tan enorme i culturalment variat com la URSS. Tamb\u00e9 el que va passar \u00e9s que hi havia molta fe, una fe de caire gaireb\u00e9 religi\u00f3s. Molta teoria que no acabava de casar exactament amb el marxisme, amb un marxisme emancipador, obert. Durant anys hi va haver adoctrinament per a la gent de base, que era gent molt bona, per\u00f2 que feien un an\u00e0lisi que no era com el meu. Jo al partit discutia molt sovint sobre aix\u00f2 perqu\u00e8 cada persona no \u00e9s una pe\u00e7a d\u2019un rellotge, sin\u00f3 una persona. I la nostra idea, la dels marxistes, \u00e9s m\u00e9s \u00e0mplia, perqu\u00e8 volem l\u2019alliberaci\u00f3 de la persona i abolir l\u2019explotaci\u00f3 de l\u2019home per l\u2019home, sobre tot aix\u00f2. Vost\u00e8 feia palesos els valors de la II Rep\u00fablica\u2026 Per a persones com jo, formades en l\u2019educaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, integral, bona, sense cap ressentiment, el comunisme era una cosa m\u00e9s \u00e0mplia, les barreres nacionals no existien. Tota la generaci\u00f3 de la Rep\u00fablica tenia una formaci\u00f3 alliberadora. Erem conscients de ser ciutadans. Ens van treure del cap la idea d\u2019\u00e8lit, de la minoria que ho t\u00e9 tot, que s\u2019imposa als dem\u00e9s, que \u00e9s el m\u00f3n que tenim ara. Lluny d’aix\u00f2, a nosaltres, a la meva generaci\u00f3, ens van obrir la porta de la llibertat. Cosa que \u00e9s molt important Era una educaci\u00f3 molt \u00e0mplia, la de la Segona Rep\u00fablica. A l\u2019Institut incl\u00fas feiem un diari. L\u2019esport, les idees, la igualtat. Tot aix\u00f2 era la societat que anava pujant i que el franquisme va tallar de socarrel.<\/p>\n

News letter El Debat. El diari digital de Catalunya <\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[1362],"class_list":["post-790","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-siglo-xx","tag-victoria-pujolar"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/790","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=790"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/790\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=790"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=790"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=790"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}