El centre social L\u2019Obrera (Avinguda Barber\u00e0 142, Sabadell), neix el 1r de maig de l\u2019any 2015. Una plataforma anomenada Recuperem l\u2019Espai Com\u00fa, formada per entitats de la ciutat, havia estat gestant el projecte durant els mesos previs. El fonament era molt clar: regalar -o retornar- a la ciutat un gran espai en el qual desenvolupar, de forma comunit\u00e0ria i autogestionada, activitats quotidianes, de formaci\u00f3 i d\u2019oci sense \u00e0nim de lucre. Donat que no existia m\u00e9s full de ruta que aquesta declaraci\u00f3 d\u2019intencions, l\u2019edifici va ser posat a disposici\u00f3 del ve\u00efnat de Sabadell a trav\u00e9s d\u2019assemblees obertes des del primer dia.<\/p>\n
Propietat de l\u2019entitat banc\u00e0ria\u00a0Cajamar\u00a0(i cedida al fons voltor\u00a0Haya\u00a0Real\u00a0Estate, filial europea del devorador mundial\u00a0Cerberus), L\u2019Obrera \u00e9s un edifici de 2000 metres quadrats que havia estat abandonat i sotm\u00e8s a la degradaci\u00f3, al mig del barri de l\u2019Eixample, durant vuit\u00a0anys.<\/p>\n
El seu nom \u00e9s un homenatge a L\u2019Obrera, constru\u00efda a finals del segle XIX, al carrer Estrella de Sabadell, que era la seu de la Federaci\u00f3 Obrera de Sabadell, adherida a l\u2019AIT, i que va ser el niu de nombroses lluites socials de treballadors. Com a espai dinamitzador de la resist\u00e8ncia de la classe treballadora contra una realitat d\u2019explotaci\u00f3 i d\u2019injust\u00edcia va guanyar-se grans simpaties que el van omplir de sentit, per\u00f2 tamb\u00e9 va cultivar l\u2019odi d\u2019aquells que perdien beneficis en cada vict\u00f2ria sindical. Durant la vaga general de 1917 va haver de ser defensada amb barricades contra l\u2019envestida\u00a0de la\u00a0Gu\u00e0rdia\u00a0Civil que, sobrepassada, va acabar demanant covardament l\u2019assist\u00e8ncia d\u2019artilleria (sent l\u2019\u00fanic cop a la hist\u00f2ria que s\u2019han disparat canons dins Sabadell). L\u2019edifici va sobreviure a aquest atac i a les divisions obreres dels anys\u00a0trenta, a l\u2019apropiaci\u00f3 per part dels sindicats feixistes un cop perduda la guerra i a la posterior propietat municipal encara sota el franquisme. Amb l\u2019arribada de la democr\u00e0cia burgesa, la pugna per la propietat de l\u2019edifici va suposar un seguit d\u2019ocupacions pol\u00e8miques que va resoldre l\u2019organisme municipal, democr\u00e0ticament, a cop de martell, derruint-lo sense avisar i\u00a0a correcuita. Aix\u00ed va perdre Sabadell un dels seus referents hist\u00f2rics de lluita obrera i associativa, i tot el seu potencial simb\u00f2lic per catalitzar les lluites del nostre temps.<\/p>\n
Retornant ara a L\u2019Obrera de l\u2019Avinguda Barber\u00e0, des de la seva ocupaci\u00f3 i durant aquests \u00faltims cinc anys, el centre social ha esdevingut un espai ple de vida que allotja projectes de gran participaci\u00f3. En s\u00f3n exemples el Gimn\u00e0s Popular Rukeli, un gimn\u00e0s d\u2019arts marcials constru\u00eft pels mateixos participants, en el qual entrenadors sense \u00e0nim de lucre ofereixen classes di\u00e0ries de boxa, kick boxing, muay thai, grappling, MMA, judo i kung fu. En un m\u00f3n on la viol\u00e8ncia i l\u2019individualisme s\u00f3n el pa de cada dia, alternatives d\u2019esports de contacte en un espai de respecte i de construcci\u00f3 col\u00b7lectiva s\u00f3n fonamentals.<\/p>\n
Un altre exemple seria La\u00a0Madrasseta, escola gratu\u00efta d\u2019idiomes i rep\u00e0s escolar que implica molt\u00edssims professors i alumnes que, a part de gaudir d\u2019un servei fonamental al qual molta gent no\u00a0pot accedir econ\u00f2micament, descobreixen relacions d\u2019aprenentatge mutu i de solidaritat.<\/p>\n
Altres projectes serien La Sobirana, una xarxa d\u2019autogesti\u00f3 d\u2019aliments malbaratats per les grans superf\u00edcies i d\u2019intercanvi de roba, que fuig de la caritat i que aposta per l\u2019organitzaci\u00f3 horitzontal; una coral popular; una agenda setmanal d\u2019esdeveniments culturals gratu\u00efts amb bar els divendres; aix\u00ed com la possibilitat d\u2019espais per reunir-se i desenvolupar activitats a totes les entitats i persones a t\u00edtol individual que ho sol\u00b7licitin.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquests projectes concrets, un altre punt fort de L\u2019Obrera consisteix en els vasos comunicants que s\u2019estableixen entre les diverses activitats i m\u00e9s enll\u00e0. A part de conviure-hi persones de diferents edats i g\u00e8neres, proced\u00e8ncies geogr\u00e0fiques o orientacions pol\u00edtiques que no es trobarien de cap altra forma, all\u00f2 que comen\u00e7a com les simples ganes d\u2019aprendre boxa pot acabar convertint-se en oferir classes d\u2019angl\u00e8s com a professor a La Madrasseta, o col\u00b7laborant amb la Plataforma d\u2019Afectades per la Hipoteca i la Crisi o el Sindicat de Llogateres. Des dels seus inicis, la voluntat de L\u2019Obrera estava clarament relacionada amb transcendir l\u2019anterior concepci\u00f3 dels centres socials\u00a0okupats\u00a0com a espais patrimoni de redu\u00efts grups de joves per dur a terme festes o reunions, sovint\u00a0autodenominats\u00a0com a avantguarda per\u00f2 amb una q\u00fcestionable incid\u00e8ncia en la transformaci\u00f3 social positiva.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, L\u2019Obrera se situa m\u00e9s enll\u00e0 de la propaganda amb proclames ideol\u00f2giques\u00a0ultraradicals, de les performances i de les conspiracions militants. Per\u00f2 tamb\u00e9 dels tempos organitzatius r\u00e0pids, medi\u00e0tics i disruptius que implica la pol\u00edtica entesa com a maquin\u00e0ria electoral. L\u2019Obrera explora altres l\u00f2giques, creant\u00a0a poc a poc\u00a0i amb grans dosis de paci\u00e8ncia i feina modesta, alternatives reals de vida quotidiana, que capaciten per ser m\u00e9s lliures, aut\u00f2nomes i democr\u00e0tiques a les persones que hi participen. En aquest sentit, el respecte, la fraternitat i les decisions col\u00b7lectives s\u00f3n imprescindibles.<\/p>\n
El projecte, viscut des de dins, tamb\u00e9 mostra els l\u00edmits de la teoria d\u2019avantguardes. Venim d\u2019una \u00e8poca de gran atomitzaci\u00f3 social i les persones no tenen costums comunitaris ni organitzatius. Quan eixamplar la participaci\u00f3, acceptant a gent de tota mena i sense filtres ideol\u00f2gics a priori, educant a poc a poc i pacientment en pr\u00e0ctiques m\u00e9s democr\u00e0tiques, no \u00e9s una prioritat, s\u2019acaben creant petits nuclis\u00a0ultramilitants\u00a0i saturats de tasques que acaben experimentant un gran cansament i desil\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n
Al capdavall, t\u00e9 poc sentit crear un centre social complex, que ofereix gran quantitat d\u2019activitats i possibilitats, si tota la feina \u00e9s assumida sempre\u00a0per les mateixes, poques i saturades persones. Aix\u00f2 no \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019una alternativa real.<\/p>\n
Actualment, L\u2019Obrera est\u00e0 lliurant la batalla contra el seu desallotjament sense renunciar a cap front. Cajamar, tot i les pressions i invitacions al di\u00e0leg, aposta sempre a la carta de guanyar per la via judicial, ja que, tot i l\u2019abandonament de la seva propietat durant molts anys, s\u00f3n ells qui posseeixen el t\u00edtol i dret d\u2019especulaci\u00f3 legals. La situaci\u00f3 de L\u2019Obrera, pr\u00f2xima al centre de Sabadell i entre tres de les art\u00e8ries vi\u00e0ries principals de la ciutat, resulta molt llaminera per als plans econ\u00f2mics del mercat immobiliari. Un solar valu\u00f3s on poder construir un nou bloc de pisos, i una bona quantitat en beneficis, en una ciutat que condemna a les seves joves a cercar sota les pedres un lloguer que, com a m\u00ednim, puguin pagar entre unes quantes, per abusiu que sigui.<\/p>\n
D\u2019una banda tenim el capital privat internacional reclamant el que considera seu per for\u00e7a de llei, per l\u2019altra, tenim la comunitat ve\u00efnal defensant els espais on arrela i es nodreix. Aix\u00ed es va exposar davant la jutgessa, argumentant que la causa contra L\u2019Obrera anava m\u00e9s enll\u00e0 de decidir qui posseeix legalment l\u2019espai. Desnonar L\u2019Obrera suposaria destruir un dels pocs espais de vida popular que existeixen al sud de Sabadell.<\/p>\n
Sorprenentment els arguments a favor del fet col\u00b7lectiu\u00a0i autogestionat no van entendrir la postura de les representants del poder judicial; dura\u00a0lex,\u00a0sed\u00a0lex. Aquest fet, sumat a la total impot\u00e8ncia institucional per salvar L\u2019Obrera (tant pel que fa als partits de dretes com d\u2019esquerres), fa que l\u2019\u00fanica possibilitat de conservar el centre social passi per l\u2019organitzaci\u00f3 popular i la creaci\u00f3 d\u2019un teixit de vincles s\u00f2lids entre el ve\u00efnat.<\/p>\n
Esplais i caus, colles de cultura popular, grups musicals, grups de lectura, unions excursionistes, escoles populars, equips d\u2019esport, etc. Avui en dia encara mantenim, de forma m\u00e9s o menys subterr\u00e0nia, estructures d\u2019activitat m\u00e9s enll\u00e0 del consumisme, ja que aquella joventut que omplia els ateneus en el passat encara persisteix i en t\u00e9 necessitat.<\/p>\n
Per\u00f2 aquestes opcions associatives existeixen de forma desconnectada, a\u00efllada, com \u00e9s norma en aquesta \u00e8poca l\u00edquida i atomitzada. Manca l\u2019entorn d\u2019intercanvi, de contacte, on es forgen les complicitats. L\u2019espai on del \u201cmolts\u201d neix el \u201cnosaltres\u201d. L\u2019espai com\u00fa.<\/p>\n
\u00c9s en aquesta conjuntura que neix la nova plataforma de Sabadell \u201cRecuperem l\u2019espai com\u00fa\u201d. La problem\u00e0tica de la manca d\u2019espais comunitaris que encarna L\u2019Obrera no \u00e9s un cas a\u00efllat, sin\u00f3 que es tracta d\u2019una constant a les nostres ciutats. Com b\u00e9 va dir el regidor Carles Rossinyol del Partit Dem\u00f2crata Catal\u00e0 al Ple de l\u2019Ajuntament del juliol de 2018, on es va aprovar una moci\u00f3 simb\u00f2lica contra el desallotjament de L\u2019Obrera: \u201chi ha moltes entitats que necessiten locals i no es dediquen a okupar. Hi ha cua\u201d.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, la llarga cua d\u2019entitats que esperen des de fa anys l\u2019assignaci\u00f3 d\u2019un local municipal, sumada a les problem\u00e0tiques d\u2019espai o de les condicions de locals municipals ja assignats, i sumada a la impossibilitat de pagar els desorbitats lloguers per part de les entitats sense \u00e0nim de lucre, genera a Sabadell una pila de necessitats no resoltes. Mentrestant, per\u00f2, les grans empreses, els bancs i els fons voltor campen tranquil\u00b7lament devorant tot all\u00f2 que poden.
\nEl passat 2 de novembre vam celebrar la primera assemblea d\u2019aquesta futura plataforma, a la qual van assistir\u00a040 persones i 18 entitats de la ciutat, i van projectar-se els primers eixos de treball. Recuperar l\u2019espai com\u00fa demana organitzaci\u00f3, conv\u00e8ncer a les persones treballadores, al ve\u00efnat, a la gent qualsevol, que val la pena defensar la possibilitat de comunitats democr\u00e0tiques abans que les seves vides es converteixin en un des\u00e8rtic anar i tornar entre una feina prec\u00e0ria, un oci est\u00e8ril i consumista i les dificultats per pagar un habitatge.<\/p>\n
Cal tamb\u00e9 que les organitzacions populars ja consolidades, les que basen la seva activitat en la defensa dels seus interessos, s\u2019afegeixin i facin seva la lluita pels espais comuns, que no \u00e9s altra lluita que la de recuperar all\u00f2 que ja era nostre i vam perdre en mans del mercantilisme. Qu\u00e8 ha passat amb aquells vells ateneus populars que oferien teatre, lectura i formaci\u00f3 contra els locals d\u2019alcohol, apostes i degradaci\u00f3 a la joventut obrera? Destru\u00efts i confiscats pel capitalisme armat, que imposa un oci que no nom\u00e9s \u00e9s consumisme, tamb\u00e9 \u00e9s proselitisme ideol\u00f2gic.<\/p>\n
La primera batalla contra l\u2019imperi est\u00e0 en el dia a dia, en confrontar la constant i pesada cascada d\u2019ideologia que aboca el poder sobre la poblaci\u00f3 i en l\u2019apropiaci\u00f3 amb sentit de la vida quotidiana. Per tant, el dia a dia, i l\u2019espai on es desenvolupa, \u00e9s l\u2019escenari principal on es prepara qualsevol futura lluita, on es decideix l\u2019afiliaci\u00f3 de cada persona a\u00a0un corpus o altre\u00a0d\u2019idees i pr\u00e0ctiques. Ras i curt, cal ser-hi\u00a0perqu\u00e8\u00a0se\u2019ns escolti i per operar canvis reals i s\u00f2lids en les nostres vides.<\/p>\n
Actualment la\u00a0quarantena\u00a0ha obligat a paralitzar l\u2019activitat normal de l\u2019Obrera, per\u00f2 la lluita per una societat diferent segueix viva. L\u2019Obrera participa en les xarxes de suport mutu de la ciutat, i col\u00b7labora amb CGT Sabadell en el manteniment d\u2019un Punt d\u2019Informaci\u00f3 Laboral a dist\u00e0ncia; aportant aix\u00ed el seu gra de sorra en la tasca de no deixar a cap persona enrere.
\nQui segur no ha quedat paralitzat \u00e9s el capital, que sempre viu davant l\u2019oportunitat d\u2019aprofitar les desgr\u00e0cies. El passat 4 de maig\u00a0Cajamar\u00a0va enviar un parell d\u2019operaris per tal de, aprofitant la\u00a0quarantena, canviar els panys de les portes. Un intent de desallotjament encobert com ja hem vist en altres casos, per\u00f2 que en el nostre cas va ser frustrat per la intervenci\u00f3 de diverses ve\u00efnes.<\/p>\n
Enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s:<\/p>\n
Dossier L\u2019Obrera\u00a0VS\u00a0Cajamar:\u00a0https:\/\/issuu.com\/lobrerasabadell\/docs\/4_5938287852931514927<\/a><\/p>\n El ple, contra el desallotjament del centre social L\u2019Obrera: Apuntes\u00a0desde\u00a0nuestra\u00a0trinchera: Gimn\u00e0s popular\u00a0Rukeli: lents treballadors de\u00a0tots els dies:
\nhttps:\/\/www.isabadell.cat\/sabadell\/politica\/ple-municipal\/el-ple-de-sabadell-contra-el-desallotjament-de-lobrera\/<\/a><\/p>\n
\nhttps:\/\/marxismocritico.com\/2018\/03\/05\/apuntes-desde-nuestra-trinchera\/<\/a><\/p>\n
\nhttps:\/\/catarsimagazin.cat\/gimnas-popular-rukeli-lents-treballadors-de-tots-els-dies\/<\/a><\/p>\n