{"id":8488,"date":"2020-10-26T06:00:39","date_gmt":"2020-10-26T05:00:39","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=8488"},"modified":"2020-10-26T05:56:01","modified_gmt":"2020-10-26T04:56:01","slug":"produccio-comporta-destruccio-una-critica-ecologista-del-paradigma-economic-marxista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=8488","title":{"rendered":"Producci\u00f3 comporta destrucci\u00f3: una cr\u00edtica ecologista del paradigma econ\u00f2mic marxista"},"content":{"rendered":"

A Manuel Sacrist\u00e1n i Julio Anguita, in memoriam<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

La consci\u00e8ncia creixent, a escala mundial, de la gravetat dels problemes mediambientals, emblem\u00e0ticament representats pel canvi clim\u00e0tic i la p\u00e8rdua massiva de biodiversitat, obliga a tots aquells que han ignorat o menystingut fins ara la crisi ecol\u00f2gica a reconsiderar els par\u00e0metres en qu\u00e8 s\u2019han mogut i han interpretat el m\u00f3n. Em concentrar\u00e9, en aquest text, en les febleses del pensament econ\u00f2mic marxista. Hi ha moltes raons per pensar que el possible ensorrament del capitalisme, almenys tal com l\u2019hem conegut fins ara, vindr\u00e0 m\u00e9s per la topada amb els l\u00edmits naturals del planeta que no pel desenlla\u00e7 de les lluites de classe, tot i que aquestes no desapareixeran, sin\u00f3 que es mouran cada cop m\u00e9s entorn dels conflictes ecol\u00f2gics. El corpus te\u00f2ric marxista no ha assumit el paradigma interpretatiu ecol\u00f2gic: tot i acceptar la noci\u00f3 de metabolisme, ha interpretat els canvis en termes evolucionistes \u2013un evolucionisme sui generis, aix\u00f2 s\u00ed\u2014 fent abstracci\u00f3 de les seves interaccions amb els entorns naturals en qu\u00e8 es mou sempre la vida, inclosa la vida humana. Les societats humanes evolucionen, sens dubte, per\u00f2 modifiquen el medi i el poden alterar tant que ja no pugui continuar donant suport a la vida en la seva forma habitual: aleshores l\u2019evoluci\u00f3 deixa de funcionar com havia funcionat abans i s\u2019atura o s\u2019adapta, si pot, al nou entorn ecol\u00f2gic. Aquest ser\u00e0 el punt de vista des del qual abordar\u00e9 la meva revisi\u00f3 cr\u00edtica del marxisme com a teoria i d\u2019algunes conclusions pol\u00edtiques seves.<\/p>\n

La noci\u00f3 marxista de forces productives<\/strong><\/p>\n

La tesi central de la teoria marxista de la hist\u00f2ria sost\u00e9 que les \u201cforces productives\u201d, en el curs de la seva evoluci\u00f3, entren \u201cen contradicci\u00f3\u201d amb les relacions de producci\u00f3 o propietat, desencadenant canvis profunds: una \u201crevoluci\u00f3 social\u201d. En el cas del capitalisme modern, la revoluci\u00f3 social ha de donar pas al socialisme. En aquest esquema hi ha impl\u00edcites dues idees: (1) que les forces productives existents com a resultat de l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica pr\u00e8via formaran una her\u00e8ncia que la nova societat rebr\u00e0 com a tret caracter\u00edstic de la societat industrial moderna, her\u00e8ncia que no \u00e9s posada en q\u00fcesti\u00f3 sin\u00f3 celebrada com una fita decisiva del progr\u00e9s hum\u00e0; i (2) que res no obliga a considerar el paper del medi ambient natural en els processos productius ni la possibilitat que el progr\u00e9s pugui topar amb l\u00edmits naturals, externs a la societat. Atesa, doncs, la import\u00e0ncia que la noci\u00f3 de producci\u00f3 pren en aquest esquema, \u00e9s important revisar-la a la llum del que avui se sap d\u2019ecologia.<\/p>\n

Per a Adam Smith i els altres economistes cl\u00e0ssics de finals del segle XVIII i principis del XIX, hi havia tres factors de producci\u00f3: terra, capital i treball. Marx, tot acceptant aquest esquema, va recollir alhora la observaci\u00f3 de William Petty segons la qual, a prop\u00f2sit del valor, \u201cla terra \u00e9s la mare i el treball \u00e9s el pare\u201d, i va donar import\u00e0ncia al metabolisme socionatural<\/em>. El capital seria resultat acumulat de la producci\u00f3 de valor (\u201ctreball acumulat\u201d), i per tant un factor ontol\u00f2gicament derivat dels altres dos. Marx va donar una import\u00e0ncia crucial al treball<\/em> com acci\u00f3 espec\u00edfica de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 en la seva interacci\u00f3 amb el m\u00f3n f\u00edsic i amb els altres \u00e9ssers humans. Amb el treball l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 no sols transforma el m\u00f3n exterior, sin\u00f3 que es transforma tamb\u00e9 ell mateix, fent emergir capacitats, necessitats i aspiracions noves. Per\u00f2 no va explicar qu\u00e8 significa el treball hum\u00e0<\/em> \u2013ni tampoc la terra<\/em>\u2014 del punt de vista biof\u00edsic, tot i recon\u00e8ixer la import\u00e0ncia del metabolisme. Com altres pensadors criticats per l\u2019economia ecol\u00f2gica, va oblidar o subestimar els fluxos f\u00edsics en favor dels monetaris.<\/p>\n

Els factors biogeoqu\u00edmics de la producci\u00f3 econ\u00f2mica<\/strong><\/p>\n

En certa manera, es pot acceptar, amb Kenneth Boulding, que terra, capital i treball s\u00f3n m\u00e9s aviat factors distributius que no productius. Al\u00b7ludeixen als tipus d\u2019ingr\u00e9s caracter\u00edstics de les economies modernes: renda (de la terra), benefici (del capital) i salari (del treball). Es pot afegir que tamb\u00e9 al\u00b7ludeixen a la distribuci\u00f3 social del poder<\/em>: el capital d\u00f3na a qui el controla un poder sobre qui no t\u00e9 cap mitj\u00e0 de vida i es veu obligat a treballar al servei d\u2019un capitalista a canvi d\u2019un salari. L\u2019observaci\u00f3 de Boulding, per\u00f2, subestima el paper del treball ignorant-ne la significaci\u00f3 antropol\u00f2gica profunda. En qualsevol cas, el proc\u00e9s productiu pr\u00f2piament dit es conceptualitza millor amb altres categories que prenen en consideraci\u00f3 els elements biof\u00edsics propis del metabolisme. Podem catalogar-los en vuit factors: 1) treball, 2) coneixement, 3) materials, 4) energia, 5) eines, 6) espai, 7) temps i 8) residus. L\u2019actor d\u2019un proc\u00e9s econ\u00f2mic, el treballador<\/em>, concep mentalment un projecte; aplica un coneixement<\/em>, tant de l\u2019objectiu buscat com dels mitjans per dur-lo a la pr\u00e0ctica; es dota de materials<\/em> i energia<\/em> de baixa entropia que obt\u00e9 del medi ambient; combina aquests elements amb l\u2019ajuda d\u2019eines<\/em>; els processos implicats requereixen espai<\/em> i temps<\/em>; i finalment s\u00f3n emesos romanents de materials i energia degradada en forma de residus<\/em>, que van a parar al medi ambient. Aquest esquema (parcialment inspirat en Boulding) permet descriure de manera m\u00e9s transparent les activitats econ\u00f2miques en el marc de l\u2019entorn biogeoqu\u00edmic en qu\u00e8 t\u00e9 lloc el metabolisme socionatural: els materials, l\u2019energia i l\u2019espai provenen del medi natural, al qual van a parar els residus. Aquest inventari de factors revela aix\u00ed de manera transparent que no hi ha producci\u00f3 al marge del medi ambient natural.<\/p>\n

Interessa tamb\u00e9 tenir en compte els conceptes de flux i fons (o b\u00e9ns-fons). Materials, energia, productes i residus circulen: s\u00f3n fluxos<\/em>. Per\u00f2 en tota producci\u00f3 \u2013com va subratllar Georgescu-Roegen\u2014 hi ha elements estables, els b\u00e9ns-fons, que es mantenen inalterables, com les m\u00e0quines, els locals, etc., encara que amb el temps tamb\u00e9 es degraden esdevenint residus, i han de ser substitu\u00efts. Per a la continu\u00eftat de tota producci\u00f3 cal protegir la capacitat dels b\u00e9ns-fons per fer possibles reiteradament els processos de producci\u00f3, sense els quals la vida s\u2019interrompria.<\/p>\n

Producci\u00f3 econ\u00f2mica comporta destrucci\u00f3 ecol\u00f2gica<\/strong><\/p>\n

Quan es parla de producci\u00f3 material se suposa l\u2019exist\u00e8ncia pr\u00e8via d\u2019una mat\u00e8ria, sotmesa a una transformaci\u00f3 que li d\u00f3na una forma que abans no tenia. No es veu, per\u00f2, que tota producci\u00f3 material comporta una destrucci\u00f3<\/em>. Interactuant amb el medi natural \u2013obtenint-ne recursos materials i energia i retornant-li residus\u2014 els \u00e9ssers humans alteren aquest medi, el soscaven, el contaminen, el destrueixen. En els ecosistemes naturals les alteracions provocades pel joc entre els organismes vegetals i animals i l\u2019entorn abi\u00f2tic es compensen de manera espont\u00e0nia<\/em>, mantenint la capacitat d\u2019aquest entorn per reproduir la vida una vegada i una altra \u2013excepte quan es produeixen mutacions qualitatives, de vegades catacl\u00edsmiques, que reorganitzen l\u2019ecosistema sobre noves bases. En canvi, quan \u00e9s l\u2019acci\u00f3 humana la que actua sobre el medi, calen intervencions conscients<\/em> i deliberades<\/em> per compensar les destruccions i corregir constantment les alteracions infligides al medi que puguin interrompre la seva capacitat de proporcionar b\u00e9ns i serveis a les comunitats humanes.<\/p>\n

Aix\u00f2 ja ho havien descobert els primers agricultors i ramaders fa mil\u00b7lennis: sabien que despr\u00e9s de la collita calia restituir a la terra conreada els nutrients manllevats afegint-hi fems o altres fertilitzants. Sabien que calia extreure fusta del bosc per sota de la seva taxa de regeneraci\u00f3. S\u2019autoimposaven vedes a la pesca per permetre que les poblacions de peixos es recuperessin. Sabien, en suma, que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un intr\u00fas que no pot sobreviure i viure sense ferir d\u2019alguna manera la natura pr\u00edstina. Per\u00f2, com en totes les coses humanes, el saber no s\u2019aplica sempre de manera conseq\u00fcent ni menys encara infal\u00b7lible. La ignor\u00e0ncia, la imprevisi\u00f3, l\u2019ambici\u00f3 excessiva o el c\u00e0lcul errat han portat moltes societats humanes a destruir la seva base ecol\u00f2gica de subsist\u00e8ncia i a desapar\u00e8ixer.<\/p>\n

La consci\u00e8ncia de la destrucci\u00f3 inherent a la producci\u00f3, doncs, ha estat present en la hist\u00f2ria humana, per\u00f2 sempre coexistint amb l\u2019amena\u00e7a d\u2019una ambici\u00f3 excessiva que ha portat, en no poques ocasions, a no administrar amb prud\u00e8ncia l\u2019aprofitament del medi natural.<\/p>\n

Fins aqu\u00ed he parlat de recursos bi\u00f2tics, per naturalesa renovables. En el cas dels recursos minerals de l\u2019escor\u00e7a terrestre la situaci\u00f3 \u00e9s qualitativament diferent, perqu\u00e8 els materials extrets del s\u00f2l o subs\u00f2l no es poden regenerar de cap manera. Mentre la humanitat va ser poc nombrosa i nom\u00e9s explotava moderadament aquests recursos no renovables, no hi va haver problemes greus de provisi\u00f3 de minerals, tot i que cada mina particular acabava esgotant-se.<\/p>\n

En el curs de l\u2019era moderna es van produir dos fen\u00f2mens que ho van canviar tot: l\u2019explosi\u00f3 demogr\u00e0fica acompanyada del saqueig de la biosfera<\/em> i la fractura metab\u00f2lica que va representar la depend\u00e8ncia creixent de l\u2019esp\u00e8cie humana dels recursos minerals de l\u2019escor\u00e7a terrestre<\/em>.<\/p>\n

Explosi\u00f3 demogr\u00e0fica i saqueig de la biosfera<\/strong><\/p>\n

La poblaci\u00f3 mundial, que havia crescut lentament des dels 2 milions d\u2019habitants estimats del Paleol\u00edtic fins als 900 milions l\u2019any 1800, es va multiplicar per vuit entre el 1800 i el 2000, assolint els 7.500 milions. Aix\u00f2 sol imprimia al medi ambient una petjada ecol\u00f2gica molt superior a la de qualsevol \u00e8poca anterior, augmentada per unes innovacions t\u00e8cniques m\u00e9s agressives amb el medi natural. En un parell de segles es va produir un gran saqueig de la biosfera. Es van liquidar quantitats immenses d\u2019organismes vivents, fent retrocedir la biodiversitat i posant les bases de la Sisena Gran Extinci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies vives actualment en curs i provocada per l\u2019Homo sapiens<\/em>. L\u2019esp\u00e8cie humana va disputar amb un \u00e8xit aclaparador l\u2019espai vital de la Terra a totes les altres esp\u00e8cies. Es va passar d\u2019un m\u00f3n buit<\/em> a un m\u00f3n ple<\/em> (Herman Daly) de pobladors humans.<\/p>\n

Fractura metab\u00f2lica i depend\u00e8ncia de l\u2019escor\u00e7a terrestre<\/strong><\/p>\n

El segon fenomen va ser una fractura metab\u00f2lica<\/em>: fins a la revoluci\u00f3 industrial l\u2019esp\u00e8cie humana havia viscut, com els altres animals, dels b\u00e9ns i recursos proporcionats per la fotos\u00edntesi i havia usat les energies lliures proporcionades per la natura (radiaci\u00f3 solar, vent, etc). Amb la revoluci\u00f3 industrial es comencen a cremar combustibles f\u00f2ssils, primer carb\u00f3, despr\u00e9s petroli i gas f\u00f2ssil disponibles en el subs\u00f2l de la Terra. Per\u00f2 a m\u00e9s a m\u00e9s, les innovacions cient\u00edfiques i t\u00e8cniques permeten con\u00e8ixer, descobrir i valorar molts recursos minerals, sobretot met\u00e0l\u00b7lics, abans ignorats. Comen\u00e7a una carrera per extreure els recursos minerals del subs\u00f2l del planeta. A l\u2019inici del present mil\u00b7lenni la ind\u00fastria utilitza pr\u00e0cticament tots els elements qu\u00edmics de la taula peri\u00f2dica.<\/p>\n

La magnitud de l\u2019explotaci\u00f3 dels recursos no renovables de l\u2019escor\u00e7a terrestre \u00e9s visible en les xifres seg\u00fcents ofertes per J.M. Naredo. El tonatge de biomassa extreta per les activitats agr\u00edcoles, forestals, ramaderes i pesqueres l\u2019any 1995, expressat en milers de milions (109<\/sup><\/small>) de tones, pujava a 10,6, descomptant-ne les p\u00e8rdues. Per la seva banda, el tonatge de roques i minerals pujava el mateix any a 32, descomptant-ne els residus (gangues i est\u00e8rils). En altres termes: la humanitat actual extreu del medi natural tres vegades m\u00e9s<\/em> quantitat \u2013en pes\u2014 de recursos abi\u00f2tics del subs\u00f2l que de recursos bi\u00f2tics produ\u00efts per la fotos\u00edntesi.<\/p>\n

Tant els combustibles f\u00f2ssils \u2013i l\u2019urani\u2014 com els minerals met\u00e0l\u00b7lics i no met\u00e0l\u00b7lics s\u00f3n recursos no renovables, presents en quantitats limitades a l\u2019escor\u00e7a terrestre. Si hi afegim els fertilitzants d\u2019origen tamb\u00e9 mineral usats en l\u2019agricultura moderna, resulta que les societats humanes han fet un salt de gran transcend\u00e8ncia: han passat de dependre de recursos renovables i procedents de la fotos\u00edntesi a dependre de recursos no renovables del subs\u00f2l. Aquest canvi ha perm\u00e8s intensificar la producci\u00f3, obtenint quantitats molt superiors de b\u00e9ns (entre els quals m\u00e9s aliments i medicaments que incrementen la poblaci\u00f3 humana i la seva esperan\u00e7a de vida), i proporcionant utilitats i comoditats mai vistes. Per\u00f2 intensificar la producci\u00f3 en el marc d\u2019un sistema socioecon\u00f2mic expansiu com \u00e9s el capitalisme ha suposat intensificar tamb\u00e9 la destrucci\u00f3: sobreexplotaci\u00f3 dels recursos renovables i esgotament irreversible<\/em> dels finits i no renovables. Les millores en el transport han fet possible no dependre dels recursos propers i arribar fins a l\u2019\u00faltim rac\u00f3 de m\u00f3n per proveir-se del necessari. La capacitat per no dependre dels ecosistemes de proximitat alimenta la il\u00b7lusi\u00f3 que tot li \u00e9s possible a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0<\/em>, i que no cal restaurar els danys infligits al medi<\/em>. Des d\u2019aleshores el deliri antropoc\u00e8ntric de dominaci\u00f3 il\u00b7limitada \u2013que inspira el capitalisme\u2014 ha desencadenat una cursa cap a una destrucci\u00f3 creixent de totes les condicions de la vida que no ha cessat d\u2019accelerar-se.<\/p>\n

L\u2019esgotament dels combustibles f\u00f2ssils i l\u2019urani, previst per a la segona meitat del segle XXI, privar\u00e0 la humanitat de les fonts energ\u00e8tiques que han alimentat \u2013fins en un 85%\u2014 tota la civilitzaci\u00f3 industrial. Caldr\u00e0 trobar fonts alternatives d\u2019energia, que no podran ser altres que les renovables. Per\u00f2 captar les energies renovables requereix espai i materials, i les reserves dels metalls necessaris per fabricar i fer funcionar les infraestructures de captaci\u00f3 no basten per obtenir la quantitat desmesurada d\u2019energia que usa l\u2019actual societat industrial. Caldr\u00e0 reduir dr\u00e0sticament l\u2019\u00fas d\u2019energia i, per tant, de recursos materials i artefactes<\/em>. Tenint en compte el volum de la poblaci\u00f3 mundial i la quantitat i qualitat de les demandes dels \u00e9ssers humans, aquesta situaci\u00f3 plantejar\u00e0 reptes de molt dif\u00edcil soluci\u00f3.<\/p>\n

Redefinir la noci\u00f3 de producci\u00f3<\/strong><\/p>\n

En aquest context es fa obligat redefinir la noci\u00f3 de producci\u00f3 en la l\u00ednia abans esmentada, i associar producci\u00f3 econ\u00f2mica amb deteriorament ecol\u00f2gic (J.M. Naredo), proposant la tasca pr\u00e8via de minimitzar la destrucci\u00f3 i la tasca ulterior d\u2019aplicar la regeneraci\u00f3, restauraci\u00f3 o reposici\u00f3 com a complement necessari de la producci\u00f3<\/em>, a fi de fer possible una economia sostenible en el temps. Avui \u00e9s m\u00e9s perceptible que mai que els nostres \u00e8xits productius s\u00f3n indissociables dels \u201cefectes col\u00b7laterals\u201d destructius que suposa la sobreexplotaci\u00f3 de la biosfera i l\u2019explotaci\u00f3 irreversible de l\u2019escor\u00e7a terrestre. La destrucci\u00f3 associada a l\u2019actual abund\u00e0ncia passar\u00e0 factura als nostres descendents.<\/p>\n

Des dels seus inicis l\u2019agricultura ha requerit alterar els ecosistemes preexistents \u2013sobretot desforestant amb el foc\u2014 i reconstruir uns ecosistemes simplificats (agroecosistemes<\/em>) destinats a assegurar aliments i altres productes vegetals que han resultat (amb excepcions) ecol\u00f2gicament viables, encara que sovint empobrits des de punts de vista diversos. El mateix es pot dir de la ramaderia, la pesca i l\u2019aprofitament forestal. Al llarg de la hist\u00f2ria hi ha hagut moltes comunitats agr\u00edcoles conscients de la necessitat de restauraci\u00f3 permanent de la fertilitat de la terra que han trobat f\u00f3rmules perdurables. Actualment la recuperaci\u00f3 ecologista d\u2019aquesta consci\u00e8ncia posa en q\u00fcesti\u00f3 les pr\u00e0ctiques insostenibles de l\u2019agricultura anomenada industrial<\/em> aplicades des de fa un parell de segles. S\u2019estan investigant i oferint alternatives, per\u00f2 no hi ha alternativa real sense una agricultura ecol\u00f2gica que no depengui de l\u2019energia del petroli ni d\u2019altres aportacions no renovables de l\u2019escor\u00e7a terrestre. Les modalitats m\u00e9s artificialitzades d\u2019agricultura moderna (hivernacles, conreu sense terra, agricultura vertical, etc.) nom\u00e9s seran v\u00e0lides com a pr\u00e0ctiques regeneratives viables si poden prescindir d\u2019inputs no renovables.<\/p>\n

La regeneraci\u00f3 dels ecosistemes prove\u00efdors d\u2019aliments i d\u2019altres productes bi\u00f2tics dep\u00e8n de la fotos\u00edntesi i de l\u2019exist\u00e8ncia en el moment i el lloc oport\u00fa dels nutrients i de l\u2019aigua que fan cr\u00e9ixer les plantes, aix\u00ed com de la salut del medi immediat \u2013en particular, la inexist\u00e8ncia de mat\u00e8ries t\u00f2xiques. Els \u00e9ssers humans han de vetllar perqu\u00e8 es compleixin totes aquestes condicions. Per\u00f2, a m\u00e9s, en un \u201cm\u00f3n ple\u201d com \u00e9s l\u2019actual i on caldr\u00e0 renunciar a gran part del transport mec\u00e0nic, han de garantir que la provisi\u00f3 d\u2019aliments sigui suficient i estigui disponible per a la poblaci\u00f3 humana, la qual cosa implica la m\u00e0xima proximitat possible entre producci\u00f3 i consum, nom\u00e9s viable amb una redistribuci\u00f3 espacial de les poblacions humanes.<\/p>\n

Sedu\u00efts per l\u2019industrialisme, el marxisme i altres corrents de pensament modern han subestimat la import\u00e0ncia de l\u2019alimentaci\u00f3. Agricultura, ramaderia i pesca han estat vistes com sectors \u201ctradicionals\u201d, incapa\u00e7os de modernitzar-se i contribuir significativament al creixement econ\u00f2mic per la seva menor capacitat d\u2019introduir augments de productivitat. Els camperols han estat vistos gaireb\u00e9 com una r\u00e8mora del passat. Aquesta visi\u00f3 ha de ser superada: cal restituir al sector agroalimentari i als seus protagonistes la import\u00e0ncia vital que tenen. La crisi a la qual ens encaminem els posar\u00e0 en el lloc que els correspon: un lloc central en la societat. Posar\u00e0 en evid\u00e8ncia la inviabilitat ecol\u00f2gica de les grans aglomeracions urbanes i la necessitat d\u2019un \u00e8xode urb\u00e0<\/em> cap a territoris rurals i cap a ciutats mitjanes i petites m\u00e9s pr\u00f2ximes a les fonts d\u2019aliments.<\/p>\n

Les greus inc\u00f2gnites del saqueig de l\u2019escor\u00e7a mineral de la Terra<\/strong><\/p>\n

Les estimacions sobre disponibilitat dels materials de l\u2019escor\u00e7a terrestre indiquen que en lapses de temps que oscil\u00b7len entre els 40 i els 100 anys s\u2019esgotaran els metalls i altres materials estrat\u00e8gics. Aix\u00f2 augura un futur en qu\u00e8 la humanitat haur\u00e0 de fer funcionar el seu sistema productiu amb una dotaci\u00f3 de recursos que no sols ser\u00e0 limitada, sin\u00f3 obligadament decreixent a partir d\u2019un punt determinat, perqu\u00e8 el reciclatge no \u00e9s possible amb rendiments del 100%, de manera que caldr\u00e0 adaptar el sistema productiu a una quantitat minvant de materials de la Terra. Dades recents del Banc Mundial posen en evid\u00e8ncia que actualment les quantitats de metalls reciclats queden lluny de les quantitats extretes del subs\u00f2l. El percentatge de metall reciclat que es destina a la demanda final \u00e9s per a l\u2019alumini del 34-36%, per al cobalt del 32%, per al coure del 20-37%, per al n\u00edquel del 29-41% i per al liti de menys de l\u20191%. Si continuen les actuals taxes d\u2019extracci\u00f3 i de reciclatge, doncs, arribar\u00e0 un moment en qu\u00e8 els metalls disponibles no bastaran per satisfer les demandes d\u2019uns usos industrials en expansi\u00f3 permanent. Caldr\u00e0 adaptar-se a una utilitzaci\u00f3 menor. El metabolisme industrial nom\u00e9s podria imitar els processos biol\u00f2gics circulars de la biosfera si l\u2019energia utilitzada fos tota renovable i el reciclatge fos del 100%, cosa impossible, i tot i aix\u00ed tindria un sostre absolut<\/em>: les quantitats totals (finites) de metalls i altres materials no bi\u00f2tics susceptibles de ser extrets de l\u2019escor\u00e7a terrestre. Com va veure l\u00facidament Georgescu Roegen fa mig segle, el principal obstacle a la continu\u00eftat de l\u2019industrialisme \u00e9s m\u00e9s de materials que d\u2019energia.<\/p>\n

La finitud de l\u2019escor\u00e7a terrestre, doncs, posa un l\u00edmit als minerals aprofitables, incloent en aquest l\u00edmit la quantitat de metalls necess\u00e0ria per a un model energ\u00e8tic 100% renovable i per a la digitalitzaci\u00f3 que requeriria aquest model amb les actuals tecnologies de captaci\u00f3 i de control digital i amb els actuals nivells d\u2019\u00fas energ\u00e8tic<\/em>. Els recursos minerals no renovables s\u00f3n el cas m\u00e9s flagrant de destrucci\u00f3 associada a la producci\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s irreversible<\/em>. De cara al futur, \u00e9s inevitable plantejar-se formes d\u2019exist\u00e8ncia humana sobre una base material m\u00e9s redu\u00efda. \u00bfSer\u00e0 viable la vida humana? \u00bfI la civilitzaci\u00f3?<\/p>\n

No hi ha respostes concloents a aquest interrogant. La probabilitat d\u2019un estat prolongat de guerra per recursos creixentment escassos \u00e9s molt elevada perqu\u00e8 els pa\u00efsos m\u00e9s rics i poderosos tindran la temptaci\u00f3 d\u2019acaparar tot el que puguin a qualsevol cost. Per\u00f2 fins i tot sense cat\u00e0strofes b\u00e8l\u00b7liques el declivi energ\u00e8tic \u2013i per tant tamb\u00e9 de materials\u2014 comportar\u00e0 regressions, col\u00b7lapses i retrocessos en els nivells de complexitat i de civilitzaci\u00f3 que s\u00f3n impossibles de preveure. (La finitud de l\u2019estoc de materials del planeta fa preveure, en el millor dels casos, un allargament de l\u2019exist\u00e8ncia humana sobre la Terra sense cap garantia de superviv\u00e8ncia indefinida en el temps<\/em>. Per aconseguir aquest allargament, ja sabem algunes maneres de procedir: reciclar, estalviar, fer artefactes m\u00e9s durables i eficients, reutilitzar i reparar. Probablement no es pot esperar gaire m\u00e9s del futur.)<\/p>\n

\u00bfQuines tecnologies?<\/strong><\/p>\n

Els canvis t\u00e8cnics introdu\u00efts en els darrers tres segles en l\u2019esfera productiva s\u2019han desenrotllat i aplicat sense tenir en compte els seus efectes destructius i la correlativa necessitat de restablir o regenerar el medi natural danyat \u2013excepte en aquells aspectes que es tradueixen en reducci\u00f3 de costos monetaris, com, per exemple, el reciclatge de certs materials. Darrera d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques hi ha una visi\u00f3 fragment\u00e0ria del m\u00f3n, probablement marcada per l\u2019\u00e8xit cognitiu indubtable del moment anal\u00edtic de la ci\u00e8ncia, que dificulta la comprensi\u00f3 de la natura com una totalitat. Kenneth Boulding ho ha formulat amb la met\u00e0fora de l\u2019 \u201ceconomia del cow boy<\/em>\u201d prevalent en l\u2019economia actual: no cal ocupar-se dels danys al medi natural perqu\u00e8, un cop esgotat un territori, sempre n\u2019hi ha un altre m\u00e9s lluny susceptible de ser explotat. L\u2019alternativa, segons aquest autor, \u00e9s l\u2019 \u201ceconomia de la nau espacial Terra\u201d, en la qual el marc geof\u00edsic en qu\u00e8 es juga l\u2019aventura humana \u00e9s una unitat o totalitat tancada (excepte pel que fa a l\u2019energia, provinent del Sol) que s\u2019ha de veure com un reservori finit de recursos que cal reciclar una vegada i una altra per disposar d\u2019aliments i aigua a partir de les deposicions org\u00e0niques dels astronautes.<\/p>\n

Els desenrotllaments t\u00e8cnics dels dos darrers segles han aportat millores a la salut humana, comoditats i innovacions m\u00faltiples i transformacions importants en les maneres de viure i de fer les coses, sense cap determinaci\u00f3 sistem\u00e0tica \u2013per\u00f2\u2014 per preservar el medi natural<\/em>. En conseq\u00fc\u00e8ncia les millores aportades han anat massa sovint acompanyades d\u2019efectes col\u00b7laterals nocius: contaminaci\u00f3, destrucci\u00f3 d\u2019ecosistemes, intoxicaci\u00f3 de s\u00f2ls i aig\u00fces, escalfament global, canvi clim\u00e0tic i tot un seguit d\u2019altres. El marc capitalista en qu\u00e8 han tingut lloc aquests desenrotllaments, d\u2019altra banda, ha afavorit aquelles innovacions que podien incrementar la rotaci\u00f3 del capital, la taxa de beneficis, la p\u00e8rdua d\u2019autonomia del treballador (que el fa m\u00e9s dependent del poder patronal), etc., com ho il\u00b7lustren les m\u00e0quines que estalvien treball hum\u00e0, que acceleren tota mena de processos, que transporten persones i coses amb rapidesa i efic\u00e0cia. Han progressat tamb\u00e9 els procediments per acumular poder, com la ind\u00fastria de guerra i els mecanismes de control sobre les persones i les col\u00b7lectivitats. La digitalitzaci\u00f3, per agafar l\u2019aven\u00e7 m\u00e9s recent, comporta el control de processos \u2013que pot facilitar, per exemple, el bon funcionament d\u2019una xarxa el\u00e8ctrica\u2014 per\u00f2 tamb\u00e9 de persones amb finalitats de manipulaci\u00f3. L\u2019evoluci\u00f3 t\u00e8cnica, en suma, no ha estat guiada per una consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica de la depend\u00e8ncia humana respecte de la natura, sin\u00f3 per l\u2019ambici\u00f3 i la desmesura, accentuats pels \u00e8xits cient\u00edfico-t\u00e8cnics dels dos darrers segles. Ning\u00fa pot saber fins a quin punt l\u2019esp\u00e8cie humana ser\u00e0 capa\u00e7 de gestionar el potencial de les t\u00e8cniques actuals i futures, per al b\u00e9 i per al mal.<\/p>\n

Paradoxalment, pot ser que la finitud dels recursos de la Terra sigui l\u2019obstacle insuperable que aconsegueixi aturar la carrera cap a l\u2019abisme. Igual que l\u2019escassesa de metalls de l\u2019escor\u00e7a terrestre fa impossible una infraestructura d\u2019energies renovables que proveeixi la humanitat de les quantitats d\u2019energia usada avui, tamb\u00e9 far\u00e0 impossible el desplegament previst de les xarxes de comunicaci\u00f3 i la digitalitzaci\u00f3 que promouen i celebren els heralds d\u2019aquest progr\u00e9s. Com ens ha indicat darrerament Jorge Riechmann, els sistemes inform\u00e0tics ja estan avui consumint quantitats d\u2019energia equiparables a les consumides per tota l\u2019aviaci\u00f3 civil mundial i t\u00e9 uns requeriments en metalls escassos que aviat arribaran al l\u00edmit, sobretot tenint en compte que \u00e9s un sector industrial en expansi\u00f3 galopant.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s possible imaginar que una petita part de la humanitat pugui arribar a dominar una quantitat suficient de fonts de recursos del subs\u00f2l per erigir-se (almenys durant un temps, abans d\u2019esgotar la seva base material) en pot\u00e8ncia dominant sobre la resta de la humanitat. El desigual repartiment dels recursos de la terra permet preveure escenaris de futur molt variats, incloent-hi les distopies m\u00e9s devastadores.<\/p>\n

Paradigmes ecol\u00f2gic i evolucionista<\/strong><\/p>\n

Si es considera que impera una llei evolutiva, la din\u00e0mica del canvi obeeix a forces internes, no contextuals. Aix\u00ed, l\u2019evolucionisme de Herbert Spencer \u2013per posar un cas extrem\u2014 contempla el pas de l\u2019homogene\u00eftat a l\u2019heterogene\u00eftat o el pas del simple al complex com a lleis evolutives universals, que actuen al marge de qualssevol factors contextuals. Ara b\u00e9, les societats no existeixen en el buit, sin\u00f3 en un entorn natural. La vida humana no pot existir sense un intercanvi permanent de materials i energia amb aquest entorn. L\u2019entorn natural proporciona a l\u2019individu hum\u00e0 aliments, aire, aigua, llum solar, etc., i l\u2019organisme hum\u00e0 li retorna di\u00f2xid de carboni, orina, excrements, suor i altres dejeccions.<\/p>\n

L\u2019organisme hum\u00e0 evoluciona, des de la naixen\u00e7a fins a la mort, travessant diverses fases programades en el genoma. Per\u00f2 aquest proc\u00e9s no dep\u00e8n nom\u00e9s de l\u2019evoluci\u00f3 end\u00f2gena de l\u2019organisme: dep\u00e8n tamb\u00e9 de les interaccions amb l\u2019entorn, i no nom\u00e9s de l\u2019entorn natural sin\u00f3 tamb\u00e9 del social. Aix\u00ed, a m\u00e9s del factor evolutiu<\/em>, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 est\u00e0 sotm\u00e8s al factor ecol\u00f2gic<\/em> o ambiental. En determinades condicions el factor evolutiu pot actuar amb una aparent autonomia, per\u00f2 el factor ecol\u00f2gic sempre hi \u00e9s present i pot interferir tallant en sec l\u2019evoluci\u00f3 o modificant-ne el rumb.<\/p>\n

El que val per a la persona individual val tamb\u00e9 per a les societats humanes, que tamb\u00e9 viuen i es transformen sotmeses a factors evolutius i ecol\u00f2gics alhora. Un defecte essencial de la majoria de concepcions del canvi social \u00e9s menystenir o ignorar el factor ecol\u00f2gic. La tesis de teoria marxista de la hist\u00f2ria segons la qual les forces productives canvien<\/em> arrossegant en aquests canvis les relacions de propietat deixa de banda el factor ecol\u00f2gic. El fet que Marx, Engels i molts pensadors marxistes, especialment historiadors i economistes, hagin incorporat als seus estudis elements ambientals (geografia f\u00edsica, recursos naturals disponibles, rendiments agr\u00edcoles, formes d\u2019energia usades, degradacions del medi, etc.) \u00e9s senyal del seu sentit de la realitat a l\u2019hora d\u2019observar els fen\u00f2mens en joc. Per\u00f2 no indica de cap manera que el factor ecol\u00f2gic formi part del corpus<\/em> te\u00f2ric marxista. La prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que no es vincula l\u2019industrialisme modern amb la fractura metab\u00f2lica que va suposar la substituci\u00f3 de la matriu energ\u00e8tica solar per la matriu fossilista i la depend\u00e8ncia massiva dels minerals de l\u2019escor\u00e7a terrestre, que porta al seu front la marca del seu final ineluctable. No haver copsat aquesta fractura \u00e9s resultat d\u2019una visi\u00f3 no ecol\u00f2gica<\/em>, sin\u00f3 evolucionista<\/em>. No haver compr\u00e8s la difer\u00e8ncia radical entre un metabolisme basat en la fotos\u00edntesi i les energies lliures i un metabolisme basat en recursos no renovables i finits, destinat al carrer\u00f3 sense sortida de l\u2019esgotament dels estocs del subs\u00f2l, \u00e9s una feblesa te\u00f2rica que impedeix abordar adequadament la interpretaci\u00f3 de l\u2019industrialisme i de les seves perspectives.<\/p>\n

Un element de la perspectiva de futur que, amb aquest marc te\u00f2ric, resulta invisible \u00e9s que l\u2019esgotament de la matriu energ\u00e8tica fossilista far\u00e0 impossible la continu\u00eftat del capitalisme com a sistema socioecon\u00f2mic basat en l\u2019expansi\u00f3 indefinida de la producci\u00f3 de valor i, per tant, de l\u2019apropiaci\u00f3 i acumulaci\u00f3 de recursos naturals. Aquest topall \u2013intr\u00ednsecament ecol\u00f2gic\u2014 representa un obstacle a la continu\u00eftat del sistema molt m\u00e9s contundent que el topall social contemplat per Marx i Engels: \u201cla burgesia produeix sobretot els seus propis enterramorts. La seva desaparici\u00f3 i la vict\u00f2ria del proletariat s\u00f3n igualment inevitables\u201d (Manifest del partit comunista<\/em>).<\/p>\n

El metabolisme contempla tamb\u00e9 el consum: el subjecte del possible canvi<\/strong><\/p>\n

El metabolisme no s\u2019acaba en l\u2019esfera productiva: es perllonga en l\u2019esfera del consum<\/em>. No caldria l\u2019esfor\u00e7 ni el desgast associats a la producci\u00f3 si l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 no hagu\u00e9s de menjar, beure, protegir-se de la intemp\u00e8rie, viatjar, etc. El consum \u2013en sentit ampli, incloent-hi l\u2019\u00fas<\/em> d\u2019objectes o artefactes\u2014 d\u00f3na el seu sentit i la seva finalitat a la producci\u00f3, i \u00e9s per tant l\u2019acte final de tota seq\u00fc\u00e8ncia metab\u00f2lica. Aix\u00ed, doncs, no es pot comprendre la producci\u00f3 sense prendre en consideraci\u00f3 el consum. El treball aporta producci\u00f3, per\u00f2 la persona treballadora nom\u00e9s pot viure consumint. En fases primerenques del capitalisme, mentre els patrons poguessin comprimir els salaris per incrementar plusv\u00e0lua i beneficis empresarials, els treballadors consumien molt poc, nom\u00e9s all\u00f2 que els permetia de sobreviure, condici\u00f3 perqu\u00e8 la societat pogu\u00e9s funcionar i els capitalistes acumular. La difer\u00e8ncia de classes era molt visible tant pel que fa al control del poder com pel que fa al nivell i qualitat del consum. Per\u00f2 a mesura que va cr\u00e9ixer la productivitat del treball, va resultar possible augmentar la capacitat adquisitiva dels salaris i alhora multiplicar l\u2019oferta de b\u00e9ns manufacturats, permetent a les classes treballadores accedir a nivells de consum superiors. L\u2019\u00e8xit del consum de masses impulsat durant la fase fordista del capitalisme rau en el fet que els productes oferts en el mercat s\u00f3n vistos pels seus destinataris com una millora de les seves condicions de vida. Entre l\u2019empresari capitalista i els seus assalariats hi ha conflicte d\u2019interessos, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha la relaci\u00f3 cooperativa entre qui ofereix el b\u00e9 desitjat i qui l\u2019adquireix. L\u2019un no pot existir sense l\u2019altre. Es necessiten m\u00fatuament perqu\u00e8 la producci\u00f3 necessita el consum i el consum necessita la producci\u00f3. Aquest \u00e9s el secret de la gran capacitat integradora del consum de masses. La lluita de classes no deixa d\u2019existir, declaradament o en fase de lat\u00e8ncia. Per\u00f2 perd virul\u00e8ncia mentre el sistema pugui proporcionar ingressos acceptables i una certa seguretat vital a una part important dels treballadors de les metr\u00f2polis.<\/p>\n

La mundialitzaci\u00f3 afavoreix aquest \u201cmutualisme\u201d entre classes socials. L\u2019espoli imperialista de la perif\u00e8ria permet al capital repartir els sobrebeneficis entre els assalariats i les classes populars metropolitanes. Apareixen difer\u00e8ncies enormes de nivell d\u2019ingressos i qualitat de vida entre les classes populars dels pa\u00efsos centrals i dels perif\u00e8rics que marquen una divis\u00f2ria d\u2019interessos, tradu\u00efble en racisme, supremacisme o nacionalisme de les societats privilegiades contra les poblacions del Sud del planeta, sobretot a mesura que creixen les migracions cap al Nord. La confrontaci\u00f3 de classes a l\u2019interior de cada pa\u00eds perd exclusivitat a mesura que augmenten les desigualtats entre pa\u00efsos. En aquestes circumst\u00e0ncies no sembla plausible esperar que les classes populars o treballadores esdevinguin \u201cels enterramorts\u201d de \u201cla burgesia\u201d. El capitalisme topar\u00e0 amb els l\u00edmits ecol\u00f2gics abans que amb les contradiccions socials<\/em>.<\/p>\n

Constatar aix\u00f2 no implica oblidar ni ignorar que la lluita de classes persisteix, tant a les metr\u00f2polis del centre com a les perif\u00e8ries. Fins i tot durant les fases d\u2019alts salaris i relatiu benestar popular, el capitalisme mant\u00e9, en els pa\u00efsos centrals, el seu poder i sotmet els assalariats a l\u2019alienaci\u00f3, la precarietat i l\u2019atur. A escala mundial, deixa incessantment una estela de v\u00edctimes en el seu cam\u00ed, no sols les v\u00edctimes del r\u00e8gim salarial, sin\u00f3 tamb\u00e9 les de l\u2019expulsi\u00f3, despossessi\u00f3 i desarrelament. Liquida milions d\u2019explotacions agr\u00edcoles familiars als pa\u00efsos centrals i sobretot als perif\u00e8rics. Despla\u00e7a poblacions de les seves terres ancestrals per construir embassaments, obrir mines, destruir boscos per facilitar els seus negocis (en la mineria, la producci\u00f3 el\u00e8ctrica, l\u2019obtenci\u00f3 de fusta, el conreu de palma o soja, la ramaderia extensiva…). Milions de pescadors dels pa\u00efsos perif\u00e8rics s\u00f3n despla\u00e7ats i arru\u00efnats per flotes pesqueres industrials procedents de pa\u00efsos del Nord que rapinyen les aig\u00fces dels pa\u00efsos perif\u00e8rics. Durant els darrers decennis s\u2019intensifica el saqueig d\u2019ecosistemes i de persones arreu del planeta a mesura que creixen les dificultats per mantenir les taxes de guany. Aquestes dificultats empenyen els capitals cap a l\u2019especulaci\u00f3 financera com a font creixent de beneficis, generant distorsions addicionals en la capacitat per gestionar uns recursos naturals escassos al servei de la vida. Les v\u00edctimes lluiten i lluitaran, per\u00f2 les dificultats per crear fronts comuns internacionals contra el sistema auguren \u2013com s\u2019ha dit abans\u2014 que el final del capitalisme ser\u00e0 abans un resultat de la seva topada amb els l\u00edmits del planeta que de la lluita de classes. El que la lluita de classes \u2013totes les lluites socials, de fet\u2014 podran determinar, en funci\u00f3 dels projectes que puguin elaborar i imposar, \u00e9s la forma<\/em> que puguin adoptar les possibles societats postcapitalistes.<\/p>\n

Sobre la complexitat<\/strong><\/p>\n

Un tema freq\u00fcent entre els cr\u00edtics del creixement conven\u00e7uts de la inviabilitat de la societat industrial (i\/o \u201cpostindustrial\u201d) i de la seva deriva cap a alguna modalitat de col\u00b7lapse \u00e9s que la complexitat inherent a l\u2019actual civilitzaci\u00f3 esdevindr\u00e0 inviable quan no estiguin disponibles, en quantitat i qualitat, els materials i l\u2019energia que la sostenen. Aquesta complexitat dep\u00e8n de la capacitat per obtenir aliments i altres b\u00e9ns b\u00e0sics per a la immensa majoria gr\u00e0cies al treball d\u2019un percentatge molt baix de la poblaci\u00f3 activa. Aquesta estructura de la poblaci\u00f3 activa allibera persones que es poden aix\u00ed dedicar a moltes altres activitats, des de la recerca cient\u00edfica a la ind\u00fastria cultural i del lleure, des de la fabricaci\u00f3 d\u2019objectes t\u00e8cnicament sofisticats fins als serveis personals, el turisme, l\u2019administraci\u00f3, etc. La suma d\u2019una avan\u00e7ada divisi\u00f3 del treball i un augment de la productivitat, lligats a l\u2019abund\u00e0ncia d\u2019energia disponible, allibera personal que es pot dedicar a activitats menys necess\u00e0ries, configurant societats altament complexes. Si el declivi material i energ\u00e8tic elimina aquestes facilitats i obliga grans contingents de poblaci\u00f3 a tornar a la terra i a les altres activitats prim\u00e0ries, absolutament indispensables, retrocedir\u00e0 el temps de treball social destinat a activitats m\u00e9s o menys \u201csup\u00e8rflues\u201d que caracteritzen la complexitat de les nostres societats. No ser\u00e0 possible mantenir tants treballadors de serveis no essencials, amb el retroc\u00e9s conseg\u00fcent en sectors tan importants com la ci\u00e8ncia. El transport \u2013que avui usa la meitat aproximada de tota l\u2019energia exosom\u00e0tica de la humanitat\u2014 s\u2019encongir\u00e0, reduint el turisme, els viatges i el moviment de mercaderies, i refor\u00e7ant el retroc\u00e9s de la divisi\u00f3 del treball. Les activitats humanes en general esdevindran m\u00e9s locals.<\/p>\n

La taxa de retorn energ\u00e8tic informa de l\u2019energia neta disponible. Les energies f\u00f2ssils i l\u2019urani han tingut i tenen unes taxes elevades que durant dos segles han fet possibles elevats nivells de consum, d\u2019interdepend\u00e8ncia entre comunitats i de diversitat i complexitat social. Les energies de fonts renovables, en canvi, tenen taxes de retorn inferiors; la seva densitat molt m\u00e9s baixa fa que requereixin molt espai i materials per capturar l\u2019energia necess\u00e0ria. Per obtenir una mateixa quantitat d\u2019electricitat, un parc e\u00f2lic necessita aproximadament 25 vegades m\u00e9s ferro i altres metalls que una central de gas f\u00f2ssil. S\u2019ha estimat que la complexitat social pr\u00f2pia d\u2019una vida civilitzada moderna requereix taxes de retorn de determinades magnituds. No \u00e9s gens clar, a partir d\u2019aquestes estimacions, que en condicions de declivi energ\u00e8tic i material es pugui mantenir, amb energies renovables, la complexitat social de les actuals societats avan\u00e7ades i, per tant, el seu nivell de civilitzaci\u00f3 material.<\/p>\n

Per\u00f2 en la literatura existent se sol manejar una noci\u00f3 de complexitat no prou analitzada, que pot resultar unilateral. Caldria distingir la complexitat econ\u00f2mica-ecol\u00f2gica de la complexitat cultural. \u00c9s imaginable un metabolisme simplificat<\/em> que no impliqui p\u00e8rdua substancial de complexitat cultural. Eliminar d\u2019arrel la hipertr\u00f2fia del transport, l\u2019obsolesc\u00e8ncia provocada, l\u2019agricultura qu\u00edmica i tantes altres modalitats de producci\u00f3 i consum extremadament malbaratadores de recursos simplificaria el metabolisme reduint la petjada ecol\u00f2gica: \u00bfestaria aix\u00f2 necess\u00e0riament vinculat a un empobriment cultural? L\u2019aparellatge comunicatiu i inform\u00e0tic, que avui s\u2019utilitza per finalitats l\u00fadiques i pornogr\u00e0fiques o per activitats banals perfectament prescindibles, t\u00e9 un cost ingent en materials i energia: caldria redimensionar-lo a la baixa. Per\u00f2 un cop redimensionat, \u00bfno podria constituir un instrumental b\u00e0sic per mantenir els nivells de comunicaci\u00f3, cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica internacional, intercanvi d\u2019idees, col\u00b7laboraci\u00f3 cultural i cient\u00edfica i difusi\u00f3 art\u00edstica exigits per la complexitat cultural d\u2019una vida civilitzada capa\u00e7 de conservar moltes de les millors adquisicions del progr\u00e9s t\u00e8cnic dels \u00faltims anys? Per fer previsions plausibles hem de reconsiderar la noci\u00f3 de complexitat.<\/p>\n

Distingir, en aquesta l\u00ednia, entre modalitats de complexitat social em sembla una l\u00ednia interessant de reflexi\u00f3. Hi ha al segle XX exemples de complexitat cultural possible sobre bases econ\u00f2miques febles que ajuden a imaginar escenaris aix\u00ed. La Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica va tenir nivells de producci\u00f3 i consum molt inferiors als de l\u2019Europa occidental, per\u00f2 va ser capa\u00e7 de desenvolupar una oferta art\u00edstica en els camps de la m\u00fasica simf\u00f2nica i el ballet amb est\u00e0ndards de qualitat comparables als dels pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats; i d\u2019aconseguir \u00e8xits t\u00e8cnics en la ind\u00fastria militar i aeroespacial tamb\u00e9 comparables. Aix\u00f2 suposa capacitat per alliberar personal d\u2019activitats lligades a la subsist\u00e8ncia en economies amb productivitat m\u00e9s baixa: dep\u00e8n de decisions pol\u00edtiques sobre assignaci\u00f3 de recursos i prioritats socials. Indica que hi ha marges per obtenir resultats culturals sobre bases econ\u00f2miques aparentment massa pobres per fer-los possibles. El cas il\u00b7lustra la possibilitat<\/em> d\u2019assignacions alternatives.<\/p>\n

Conclusi\u00f3 provisional<\/strong><\/p>\n

El capitalisme \u00e9s incapa\u00e7 de redre\u00e7ar la situaci\u00f3 en tant que sistema que no es regula per una voluntat col\u00b7lectiva, sin\u00f3 per uns automatismes derivats de milions de decisions inconnexes d\u2019agents econ\u00f2mics particulars que es guien per l\u2019afany individual de guany i de poder i sense el contrap\u00e8s d\u2019institucions que vetllin per preservar les fonts comunes de vida amb intervencions deliberades i conscients. Per implantar una economia sostenible en el temps, capa\u00e7 de regular adequadament el metabolisme hum\u00e0 amb la natura i introduir dia a dia les mesures de regeneraci\u00f3 necess\u00e0ries, cal un altre sistema.<\/p>\n

La t\u00e8cnica, en aquest context, evoluciona en sentits equivocats. Estalvia treball hum\u00e0, automatitza els processos, els accelera, els subordina a controls mec\u00e0nics o electr\u00f2nics, introdueix artefactes d\u2019utilitat dubtosa o clarament nociva, etc. S\u2019acumulen a ritmes incessants innovacions que no responen a cap utilitat socialment raonable, sin\u00f3 nom\u00e9s al culte a l\u2019acceleraci\u00f3, la novetat, el poder i el control. El predomini de l\u2019economia capitalista fa que cada innovaci\u00f3 no tardi a passar del laboratori a la ind\u00fastria i busqui el m\u00e0xim nombre de destinataris per maximitzar les vendes i els beneficis dels capitals, sense considerar la finitud de les reserves de recursos naturals ni les necessitats d\u2019una poblaci\u00f3 mundial que no cessa d\u2019expandir-se. La recerca cient\u00edfica i t\u00e8cnica no s\u2019orienta a trobar solucions regeneratives per reparar les destruccions, sin\u00f3 ben al contrari a actuacions m\u00e9s devastadores encara.<\/p>\n

En definitiva, les forces productives existents no s\u00f3n una her\u00e8ncia desitjable tal com s\u00f3n avui, ni poden ser considerades al marge del medi ambient natural i els seus l\u00edmits. Hauran de ser transformades a fons a fi que en els processos de producci\u00f3 no sols no destrossin la terra, sin\u00f3 que la mantinguin en condicions de sostenir la vida humana, restaurant-la quan calgui i cuidant-la com un progenitor que pensi en la seva descend\u00e8ncia. (L\u2019\u00fanica excepci\u00f3 s\u00f3n la ci\u00e8ncia i les t\u00e8cniques, les quals, per\u00f2, evolucionen de diferents maneres segons les prioritats de cada societat, i s\u2019hauran de sotmetre a uns imperatius de sostenibilitat ecol\u00f2gica i humanista.) Tampoc t\u00e9 cap sentit aspirar a cap ordre social postcapitalista que prometi l\u2019abund\u00e0ncia per a tothom: en un \u201cm\u00f3n ple\u201d nom\u00e9s ser\u00e0 possible aspirar a una sufici\u00e8ncia frugal compatible amb els l\u00edmits d\u2019all\u00f2 que la Terra pugui oferir a la humanitat sense deixar de ser el claustre matern que els humans hauran d\u2019aprendre a respectar. En aix\u00f2 es resumeix el canvi de paradigma necessari.<\/p>\n

Barcelona, 20 d\u2019octubre de 2020<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Manuel Sacrist\u00e1n i Julio Anguita, in memoriam   La consci\u00e8ncia creixent, a escala mundial, de la gravetat dels problemes<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":8494,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1563,1552],"tags":[],"class_list":["post-8488","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-crisis-ecosocial","category-marxismo"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8488","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8488"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8488\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/8494"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8488"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8488"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8488"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}