G\u00e9nesis<\/A>, 32 : 28-30). <\/P>
<\/P>
2. ANTI-SEMITISME?<\/B> Es inevitable comen\u00e7ar per la justificaci\u00f3 de que no soc “antisemita”, encara que \u00e9s una justificaci\u00f3 tan absurda com la que hem de fer els catalans quan diem que no ens agrada la “Espa\u00f1a eterna”.<\/P>
En primer lloc tan semites (Sem, Cam i Jafet, fills de No\u00e9) s\u00f3n els jueus com els \u00e0rabs. I tan semites s\u00f3n l’\u00e0rab com l’hebreu, dues lleng\u00fces molt similars encara que les escriguin amb caracters molt diferents (quasi b\u00e9 com els serbis i els croats escriuen el serbocroat de formes diferents).<\/P>
Es molt cert que els jueus han patit un sagnant racisme hist\u00f2ric, que no es pot justificar ni oblidar. Una actitud de la que no he conegut gaires defensors (algun s\u00ed), per\u00f2 que ha existit i que existeix encara. Per\u00f2 un racisme que molts jueus voldrien separar del racisme en general, que en ple segle XX un europeu cristi\u00e0 va aconseguir portar als m\u00e9s abjectes l\u00edmits.<\/P>
Especialment perillosa \u00e8s la idea de que un jueu \u00e8s sempre un ric explotador. (Una part d’ells mateixos, que evidentment t\u00e8 un domini de molts mitjans de comunciaci\u00f3, van volguer-lo desmentir en el musical El violinista en el tejado<\/I>, i dintre d’ell amb la can\u00e7\u00f3 Si yo fuera rico …<\/I>). I molts homes i dones cr\u00edtics amb el capitalisme han estat d’origen jueu (Marx ,Trotsky, Rosa Luxemburg …) <\/P>
Per\u00f2 tan racisme ha estat el que han patit els jueus (els progroms, molts gettos, l’holocaust), com els que han patit els gitanos (un altre poble fonamentalment semblant, encara que procedeixi d’altre lloc, per\u00f2 amb caracter\u00edstiques \u00e8tniques m\u00e9s definides, i que com els jueus han vist convertit en insult el nom del seu poble).<\/P>
I evidentment tan racisme \u00e9s el patit per ells com pels \u00e0rabs immigrants d’Europa, els africans arrancats del seu continent, els amerindis de les dues Am\u00e8riques, els natius sud-africans …<\/P>
<\/P>
3. L’HOLOCAUST<\/B>. El genocidi jueu a l’Alemanya nazi – que ara amb ra\u00f3 prefereixen denominar sho\u00e1 (cat\u00e0strofe, en hebreu, per treure-li el car\u00e1cter de sacrifici ritual) va servir, de carambola, per consolidar l’ exist\u00e8ncia de l’estat d’Israel. <\/P>
El 1945 es donen a con\u00e8ixer els camps d’extermini, i el 1948 s’autoproclama l’estat d’Israel, amb una actitud comprensiva de les Nacions Unides, que no ha tingut Israel davant de les seves posteriors Resolucions.<\/P>
Visitant el Museu de l’Holocaust de Jerusalem (magn\u00edfic museu, t\u00e8cnicament parlant, que ara ha rebut el premi Pr\u00edncep d’Ast\u00faries), un podria arribar a la conclusi\u00f3 de que el moviment feixista, dintre del qual estava incl\u00f2s el nazisme, ha consistit fonamentalment en la persecuci\u00f3 i matan\u00e7a de jueus. Ni una paraula sobre It\u00e0lia, ni sobre Espanya, ni sobre Portugal …Ni sobre Gr\u00e8cia, Argentina, Xile …<\/P>
Es cert que cap d’aquests pa\u00efsos va fer ni remotament cap masacre jueva, i que la mat\u00e8ria del museu s\u00f3n precisament aquestes masacres. Per\u00f2 alg\u00fa pot sortir amb la idea de que el feixisme vol dir matar jueus. … I com que Netanyahu, Sharon i altres mandataris israelians, no han matat, ni mataran mai, un jueu, els hi sembla aberrant que ning\u00fa – encara que sigui amb la boca petita – els acusi en alguns moments de feixistes.<\/P>
<\/P>
4. ELS GOVERNS ISRAELIANS. <\/B>He parlat de dos caps de govern israelians: els primers que se m’han ocorregut. Per\u00f2 no \u00e9s casual que hagi parlat de dos pol\u00edtics de la dreta nacionalista. En canvi – cosa que pocs semblen recordar – els primers mandataris del nou estat d’Israel (comen\u00e7ant per David Ben Gurion, per Golda Meir, i acabant per la primera \u00e8poca de Sim\u00f3n Peres) eren socialistes. <\/P>
Cal dir que en alguns moments es van fer esfor\u00e7os importants de negociar el conflicte, i que en el seu frac\u00e0s van tenir responsabilitat tamb\u00e9 els paisos \u00e0rabs, que des del primer moment van hostigar l’autoproclamat estat d’Israel, i van desconfiar de qualsevol negociaci\u00f3.<\/P>
Per\u00f2 jo penso que per tenir \u00e8xit qualsevol negociaci\u00f3, havia d’anar m\u00e9s enll\u00e0 d’acords parcials sobre la posici\u00f3 dels \u00e0rabs dintre de l’estat d’Israel, i que aquest estat necessita uns plantejaments fonamentalment diferents.<\/P>
Uns plantejaments que de cap manera hauria de suposar l’expulsi\u00f3 de jueus (potser s\u00ed la d’aquests joves ciutadans israelians de dubtosa proced\u00e8ncia jueva, que ara venen d’Europa, enyorant a Hitler (!)). I sobre tot que reconegu\u00e9s amb plens drets els \u00e0rabs que viuen actualment dintre d’aquell estat, i tamb\u00e9 dels refugiats que malviuen a camps de refugiats als estats ve\u00efns.<\/P>
La questi\u00f3 social – que qualsevol socialista hauria de considerar la questi\u00f3 b\u00e0sica – a Israel hauria de comen\u00e7ar pels \u00e0rabs.<\/P>
Per\u00f2 malgrat la bona voluntat de molts jueus d’aquella \u00e8poca tenia un marc incorrecte: el sionisme<\/P>
<\/P>
5. EL SIONISME<\/B>. El mot “sionisme” ha patit com molts altres (comunista, feixista, burg\u00e8s …<\/I>) la conversi\u00f3 d’un tecnicisme en un insult (evidentment per a determinades persones). Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s sempre perill\u00f3s, perqu\u00e8 dificulta parlar del tema, i porta a ser nom\u00e9s enemic (o defensor) del terme.<\/P>
En el sionisme cal saber el seu origen remot, que no \u00e9s gens rar: la reunificaci\u00f3 en un sol lloc dels milions de persones que tenen una consci\u00e8ncia nacional jueva, i unes costums i rituals familiars determinats. Aquest lloc per a molts hauria de ser la zona que rodeja el mont Sion a Jerusalem, per\u00f2 el lloc de reunificaci\u00f3 per d’altres no semblava una cosa fonamental, perqu\u00e8 coneixien que en aquest par\u00e8ntesi de molts segles des de la destrucci\u00f3 del temple i la di\u00e0spora de la majoria dels jueus, havien passat moltes coses i s’havia repoblat amb persones molt diferents.<\/P>
\tL’expressi\u00f3, referida a Palestina i als jueus, que es va anar fent popular durant el segle XIX: “una terrra sense poble per un poble sense terra” cada vegada sembla menys certa. A menys que nom\u00e9s es consideri poblaci\u00f3 als habitants de les grans ciutats, o els que registren impostos grans. <\/P>
Aix\u00f2 va contribuir a que durant el segle XIX comencessin a emigrar – el verb \u00e9s exactament emigrar<\/I> – a Palestina molts jueus <\/P>
El terme Sion fins i tot ha estat utilitzat per les esgl\u00e9sies cristianes com a s\u00edmbol de l’esgl\u00e9sia (\u00fanica?) de Crist. Tant al oratori el Messies de Haendel (en angl\u00e8s) com en la missa de R\u00e8quiem de Mozart (en llat\u00ed) he detectat aquesta paraula.<\/P>
<\/P>
6. EMIGRACI\u00d3 I SIONISME.<\/B> Per\u00f2 la ra\u00f3 de que molts estem contra el “sionisme” no \u00e9s de cap manera els simbolismes del terme Si\u00f3n, ni la emigraci\u00f3 de jueus a Palestina. Com de cap manera podem estar en contra de l’emigraci\u00f3 de marroquins al al –Andalus actual.<\/P>
El veritable problema \u00e9s que el “sionisme” va m\u00e9s enll\u00e0 de l’emigraci\u00f3. Jo diria pel que he llegit del que es considera el llibre fundacional del moviment (“L’Estat jueu”<\/I>, publicat per Theodor Herzl, el 1895, i que vull llegir totalment amb atenci\u00f3) est\u00e0 en contra d’una simple emigraci\u00f3, que ja es venia produint des de f\u00e8ia v\u00e0ries d\u00e8cades.<\/P>
Traumatitzat pel cas Dreyfus (que Emile Zola va popularitzar en el seu Je acuse<\/I> al diari L’Aurore, i que era un cas d’odi als jueus molt t\u00edpic de la dreta francesa del moment), va escriure febrilment un llibre no per juntar els jueus del <\/P>
m\u00f3n, sin\u00f3 per fer un “estat jueu”.<\/P>
El mateix nom del llibre em sembla incre\u00efble. \u00bfPodr\u00eden acceptar – fins i tot els partidaris de la canonitzaci\u00f3 de Isabel la Cat\u00f3lica – que defens\u00e9ssim ara un “estat cat\u00f2lic”, malgrat ells ho hagu\u00e8ssin intentat amb la expulsi\u00f3 dels “infidels” i la creaci\u00f3 d’una Inquisici\u00f3 aut\u00f3ctona, i segles despr\u00e8s l’hagu\u00e8s intentat el general Franco amb el seu nacional-catolicisme?.<\/P>
<\/P>
Es possible que el trauma dels jueus davant de la irracionalitat d’uns i de l’enveja d’altres, els converteixi f\u00e0cilment en paranoics. Herzl deia que on estiguin dos jueus junts hi haur\u00e0 antisemitisme. Per\u00f2 aquesta possibilitat es dona tamb\u00e9 on hi hagin dues fam\u00edlies immigrants que progressin, perqu\u00e8 crec que l’enveja est\u00e0 en l’arrel de molta xenofob\u00eda, que s’acaba convertint en racisme.<\/P>
Per\u00f2 ells consideren que la persecuci\u00f3 anir\u00e0 sempre contra els jueus<\/U>. Crec que en realitat \u00e9s una manifestaci\u00f3 de nacionalisme exacerbat,. Els que el pateixen sempre es consideren una gent millor, i pensen que seran inevitablement producte d’hostigament (“Som els millors, som els millors … cantaven ir\u00f2nicament en una obra d’Espriu …’, amb evident refer\u00e8ncia als propis catalans.<\/P>
I els menyspreats gallecs s\u00f3n considerats el s\u00fammum de virtuts de la Humanitat per Alfonso Castelao, fundador del gallegisme i a qui admiro en molts aspectes – per ser jo de proced\u00e8ncia gallega – per\u00f2 no en aquesta sobrevaloraci\u00f3 dels seus paisans.<\/P>
<\/P>
7. LA RELIGI\u00d3<\/B>. Es cert que Israel no \u00e9s un estat on nom\u00e9s hi hagi la religi\u00f3 jueva. Ser\u00eda dif\u00edcil: la poblaci\u00f3 durant l’imperi otom\u00e0 – i tamb\u00e9 abans d’ell – era majorit\u00e0riament musulmana, i en algunes zones majorit\u00e0riament cristiana (sense deixar de ser \u00e0rab). <\/P>
En una visita actual es nota tant com la religio jueva la pres\u00e8ncia de les religions musulmana i cristiana.<\/P>
Per una banda un veu els qui recen al Mur de les Lamentacions i consulten els llibres antics de la biblioteca situada al costat. Un nota – especialment quan est\u00e0 en barris majorit\u00e0riament jueus – el cumpliment de la festa en dissabte (el “sabat”) … <\/P>
Per\u00f2 per altra banda \u00e9s cert que un tamb\u00e9 sent, dormint al barri \u00e0rab de Jerusalem el muetz\u00ed fer les oracions durant el dia i durant la nit (especialment durant la nit!). Es cert tamb\u00e9 que a la explanada de les mesquites tanquen a unes hores del dia perqu\u00e8 els creients de l’islam puguin fer les seves oracions.<\/P>
Fins i tot \u00e9s cert que no vaig tenir ocassi\u00f3 d’entrar a cap sinagoga, encara que jo crec que el jueu en general no \u00e9s especialment religi\u00f3s. Un jueu que vaig con\u00e8ixer aqu\u00ed quan era jove em va confessar que per ell el Messies era Ben Gurion i que anava a la sinagoga nom\u00e9s com lloc de trobada amb altres jueus.<\/P>
Si heu llegit La muntanya m\u00e0gica<\/I> de Thomas Man, recordareu que un dels personatges es un jesu\u00efta jueu (!), un profund reaccionari que no sembla especialment religi\u00f3s, ni de la Tora ni de l’Evangeli, cosa gens contradict\u00f2ria.<\/P>
En aquest sentit Israel no em va semblar un estat religi\u00f3s. A la emmurallada ciutat vella de Jerusalem (lloc \u00fanic que no us hav\u00edeu de morir sense veure), est\u00e0 la Via Dolorosa, amb les 14 estacions del Via Crucis, per on alguns segueixen portant una simb\u00f2lica creu a la esquena, i acaba en l’esgl\u00e8sia del Sant Sepulcre. Per\u00f2 al costat estareu al mur de les lamentacions, i al costat, seguint una rampa, entrareu a l’explanada de les mesquites … Tot conviu i s’entrella\u00e7a curiosament, separat pels corresponents check-points militars (que no s\u00f2n els pitjors chek points que he vist all\u00e0…)<\/P>
Es molt corrent veure jueus “ortodoxos” amb la seva vestimenta i pentinats especials (no sempre els mateixos, doncs hi ha moltes grups). Fins i tot amb els governs de coalici\u00f3 (t\u00edpics per la fragmentaci\u00f3 del sistema electoral de l’estat), no s\u00f3n necess\u00e0riament els m\u00e9s anti\u00e0rabs. El sionisme ha estat vist per molts d’ells com un plantejament no religi\u00f3s, incompatible amb l’esperan\u00e7a d’un Messies.<\/P>
I al proletar barri jueu antic de Jerusalem (Mea Sharim), ple de botiguetes i vianants ortodoxes, i ple de cartells i pancartes, no falten les que s\u00f3n durament contr\u00e0ries al sionisme<\/P>
<\/P>
8 – LA LLENGUA. <\/B>Possiblement la llengua t\u00e9 cada cop m\u00e9s import\u00e0ncia a tot arreu, en comparaci\u00f3 amb la religi\u00f3, com element definidor de la nacionalitat.<\/P>
\tEs cert que sobre el paper, l’\u00e0rab \u00e8s tan llengua oficial a l’estat d’Israel com l’hebreu. Es cert tamb\u00e9 que a quasi tots els carrers i cruilles de carretera, podeu llegir les inscripcions en hebreu, en \u00e0rab i en angl\u00e8s (o potser millor en caracters hebreus, en caracters \u00e0rabs i en caracters llatins)<\/P>
\tPer\u00f2 quan aneu a un bar o a un lloc p\u00fablic, en els cartells predomina aclapadorament l’hebreu. I fins i tot la pres\u00e8ncia de l’angl\u00e8s no \u00e8s molt gran, de manera que m’he vist amb un problema per interpretar els tickets que m’anaven donant quan pagava amb tarjeta de cr\u00e8dit (encara que el canvi de shekels a euros ha estat escrupulosament respectat).<\/P>
\tL’angl\u00e8s em va semblar quasi m\u00e9s parlat com segona llengua pels \u00e0rabs que pels jueus, malgrat tractar-se moltes vegades de camperols. Es cert que el mandat angl\u00e8s va durar 30 anys. Per\u00f2 penso que sobre tot la veuen m\u00e9s com llengua internacional.. Com els resistents de Soweto a Sud\u00e0frica simpatitzaven m\u00e1s amb l’angl\u00e8s, en relaci\u00f3 al afrikaans.que els hi volien imposar com segona llengua.<\/P>
Es possible que a la hegemonia de la llengua impossada pel colonitzador se sumi la visible superioritat de classe social d’aquest.<\/P>
\tAls territoris dependents (m\u00e9s o menys) de l’Autoritat Nacional Palestina l’\u00e0rab en canvi \u00e8s molt m\u00e9s present. \tHe de dir, de tots modos, que el tema de la llengua \u00e8s un dels molts que no m’ha quedat encara prou clar. Potser la interfer\u00e8ncia amb les llengues d’Espanya em produeix distorsions.<\/P>
<\/P>
<\/P>
9. VIOL\u00c8NCIA I PATERNALISME<\/B><\/P>
\t<\/B>Abans d’anar-hi he sentit moltes preguntes sobre la seguretat. Es cert que aquella zona sempre surt als noticiaris associada a fets violents. Per\u00f2 com a tots els paisos amb conflictes la viol\u00e8ncia f\u00edsica \u00e8s nom\u00e9s l’excepci\u00f3 (del contrari tothom miraria de sortir del pais).<\/P>
\tLa viol\u00e8ncia terrorista de joves “kamikazes” (el mateix terme \u00e8s japon\u00e9s) no \u00e9s la normal en una fam\u00edlia \u00e0rab que, com totes, sobre tot vol viure i deixar viure. L’\u00fanic fet violent que vaig veure va ser un cotxe volcat i saquejat en un carrer perdut del barri de Bea Sharim, que no descarto tingui altres causes, com a qualsevol barri.<\/P>
\tI la viol\u00e8ncia de l’estat israeli\u00e0 es dona sobre tot als territoris menys o menys “independents” (Cisjord\u00e0nia i Gaza), i en general en moments de confrontaci\u00f3 posteriors a les intifades, justificats per ells per la nefasta llei del Tali\u00f3 (“ull per ull, dent per dent”) , l’\u00fas legal de la qual ja faria a aquest estat molt discutiblement democr\u00e0tic (com considerem que ho fa la llei de tallar les mans als lladres en alguns paisos \u00e0rabs)<\/P>
\tA Nabl\u00fas continua veient-se l’edifici de la Mukhata, o delegaci\u00f3 del govern palest\u00ed, en runes, produides pels missils israelians. Crec que aquests atacs de l’exercit sempre diuen tenir un car\u00e0cter de c\u00e0stig, per\u00f2 a la pr\u00e0ctica tenen sobre tot un car\u00e1cter d’humiliaci\u00f3 del poble \u00e0rab.<\/P>
Encara que la represi\u00f3 no estigui pressent en cada moment, observo una absoluta separaci\u00f3 d’\u00e0rabs i jueus en les seves relacions. I quan hi han relacions espor\u00e0diques, un cert paternalisme dels jueus, t\u00edpic del colonitzador sobre el colonitzat (en poc rato passejant per l’abigarrat zoco del barri \u00e0rab de la Ciutat Vella de Jerusalem, un jueu renya a un vell \u00e0rab per portar el bast\u00f3 una mica inclinat, i un altre jueu renya a un jove \u00e0rab que amb dificultat baixa per un carrer\u00f3 esglaonat portant a l’esquena un pesat moble, perqu\u00e8 parla cridant als seus companys situats al cim del carrer …). <\/P>
Evidentment aquestes actituds no s\u00f3n les pitjors, i alguns fins tot les voldr\u00e0 trobar pedag\u00f2giques, per\u00f2 no poden facilitar la relaci\u00f3 normal entre ciutadans, i tenen uns components que no nom\u00e9s s\u00f2n de classe social.<\/P>
<\/P>
10. L’APARTHEID – <\/B>Per\u00f2 aquesta actitud altiva, es complementa amb la separaci\u00f3 d’una gran part de la poblaci\u00f3 \u00e0rab (musulmana i cristiana) en zones separades (\u00faltimament fins i tot amb un mur de formig\u00f3 de molts metres d’al\u00e7ada, que veus cont\u00ednuament passejant per Israel, fins i tot anant a agafar l’avi\u00f3 a TelAviv des de Jerusalem<\/P>
Es clar que els murs repugnen, i a la llarga s\u00f3n in\u00fatils i contraproduents: no nom\u00e9s el de Berl\u00edn – esmicolat per compres de turistes – per\u00f2 tamb\u00e9 les xarxes de fil ferro que separen Estats Units de M\u00e8xic, o aillen Ceuta i Melilla del Marroc …<\/P>
I sobre tot fan pensar en l’apartheid fet pels colons procedents de la colonitzaci\u00f3 holandesa i anglesa de Sud\u00e0frica, creant diversos “Beluxistans”. Els cotxes del West Bank (que \u00e9s el nom que els israelians donen a aquests territoris administrats pels \u00e0rabs; mai diran tampoc Palestina) porten un tipus de matr\u00edcula, amb un canto verd. Cap d’aquests cotxes els veur\u00e9 mai dintre de la part jueva de l’estat d’Israel. En canvi s\u00ed veureu les matr\u00edcules israelianes “normals” dins de zones “palestines”.<\/P>
I naturalment s\u00ed veureu aquests cotxes d’\u00e0rabs fent cua dins de la mateixa Cisjord\u00e0nia (de Gaza no puc parlar doncs es feia impossible anar-hi). Perque els check-points no estan com jo pensava nom\u00e9s a les portes practicades en el mur de separaci\u00f3, sin\u00f3 que els trobes en qualsevol moment anant per dins de Cisjordania.<\/P>
El de la sortida de Nabl\u00fas, anant cap a la capital, Ramala tindr\u00e0 per m\u00ed un record negatiu imborrable. Si m\u00e9s no, per la mala organitzaci\u00f3 i el deliberat inter\u00e8s en humiliar a la poblaci\u00f3 \u00e0rab. <\/P>
Molts parlen d’Israel i Palestina com si fossin dues entitats de poblaci\u00f3 definides. Per\u00f2 un surt amb el dubte de si la denominada “Palestina” existeix , o si – amb aquest plantejament – podr\u00e0 existir alguna vegada. <\/P>
<\/P>
11. UNA GUERRA CIVIL?<\/B> De bon principi – ja abans de la Guerra dels Sis Dies de 1967, que va tenir consequ\u00e8ncies nefastes – ja al 1948 a la fundaci\u00f3 de l’estat, la primera divis\u00f3 (amb el vist i plau de la ONU), va fer una divisi\u00f3 estramb\u00f2tica del territori.<\/P>
Per una banda , Israel tot ell comunicat, i en el que podies anar en cotxe des d’Eliat (un Lloret de Mar del mar Roig), fins el mont Carmel a Haifa. <\/P>
Per l’altra banda un pais \u00e0rab compost per dues parts separades (una mar\u00edtima, la franja de Gaza i una interior, a l’occident del riu Jord\u00e0, denominada Cisjord\u00e0nia, per diferenciar-la de la Transjord\u00e0nia a l’altre costat del riu, i que ara \u00e8s l’estat denominat Jord\u00e0nia.<\/P>
Nom\u00e9s conec un cas semblant de doble territori: el Pakistan compost per una zona occidental i una zona oriental, separades territorialment…. Inevitablement es van acabar separant pol\u00edticament, de manera que la oriental s’ha convertit en Bangla Desh.<\/P>
Curiosament aix\u00f2 est\u00e0 ja passant amb la separaci\u00f3 pol\u00edtica de Gaza (governada (?) pel president del govern del partit guanyador a les \u00faltimes eleccions: Hamas) i Cisjordaia (governada (?) pel “cap de l’estat” membre d’ Al-Fatah, el partit fundat per Arafat.<\/P>
Ja existeix un embri\u00f3 de guerra civil (en absolut inevitable), que em fa pensar en la que es pot desenrrotllar a l’Irak despr\u00e9s de la invasi\u00f3 americana.<\/P>
<\/P>
<\/P>
12. LA DECLARACI\u00d3 BALFOUR.<\/B> Els israelians sionistes (no tots ho s\u00f3n), i a nivell mundial els israelites sionistes (que tampoc ho s\u00f2n tots) sempre es refereixen favorablement a la declaraci\u00f3 Balfour, que aquest ministre d’Exteriors angl\u00e8s va fer durant la primera guerra mundial, molt poc temps despr\u00e8s de la Revoluci\u00f3 Rusa. <\/P>
Aquesta declaraci\u00f3 t\u00e9 import\u00e0ncia no nom\u00e9s perqu\u00e8 la citin els sionistes, sin\u00f3 perqu\u00e8 el mandat brit\u00e0nic que comen\u00e7\u00e0 poc despr\u00e9s de la guerra la va utilitzar com marc de refer\u00e8ncia. Un marc que havia de ser for\u00e7a inc\u00f2mode perqu\u00e8:<\/P>
\test\u00e0 feta en \tun moment de guerra, en que al govern brit\u00e0nic l’interessava \tatraure’s a tots el grups. I m\u00e9s als qui podien tenir \tun potencial econ\u00f2mic.<\/P> \t
en aquell moment \tPalestina no depenia en absolut del govern que f\u00e8ia la \tdeclaraci\u00f3.<\/P> \t
l’\u00fanic \tjueu del govern brit\u00e0nic del moment (lord Montagu) no era \tsionista. I va votar en contra del text.<\/P> <\/UL>
<\/P>
Es cert que aquesta declaraci\u00f3 reclama drets iguals pels \u00e0rabs i els jueus de Palestina. I una conservaci\u00f3 dels drets de ciutadans normals pels jueus que decideixin romandre en els seus paisos de naixement.<\/P>
Per\u00f2 no \u00e8s menys cert que les primeres l\u00ecnees de la petita declaraci\u00f3 parlen d’un recolzament a “una llar nacional jueva” (His Majesty’s Government view with favour the establishment in Palestine of a national home for the Jewish people<\/I>).<\/P>
Encara que no sabem massa angl\u00e8s, la difer\u00e8ncia entre house<\/I> i home<\/I> la tenim clara des de les primeres lli\u00e7ons. D’aqu\u00ed a reclamar que “a la meva llar no vull rellogats” va un pas.<\/P>
Casualment (?) era part d’una carta dirigida al bar\u00f3n Rotschild (\u00e8s cert que oficialment no com banquer, sin\u00f2 com representant de la Federaci\u00f3 Sionista),<\/P>
En qualsevol cas penso que la Declaraci\u00f3 Balfour ha produit danys incalculables. <\/P>
<\/P>
13. ELS ESTATS \u00c0RABS.<\/B> Si l’estat jueu, amb la seva bandera omnipresent amb l’estrella (de David) solit\u00e0ria, no s’aguanta, els estats \u00e0rabs que el rodejen no s\u00f2n un exemple a seguir. Llevat de Turquia (ara per ara), tots els estats de majoria musulmana (incl\u00f3s Tunisia) tenen com refer\u00e8ncia la llei isl\u00e0mica, i \u00e8s dif\u00eccil de aceptar-los com democr\u00e0tics, sigui quina sigui la definici\u00f3 que fem de la Democr\u00e0cia.<\/P>
L’islamisme actual – que no deixem de comprendre moltes vetgades – f\u00e0cilment porta a formes de fanatisme increibles (no nom\u00e9s les terroristes, sin\u00f2 les de la vida di\u00e0ria i familiar).<\/P>
Que entre aquests estats no democr\u00e0tics estigui – i no en segona fila de lleis negativament islamistes – l’Arabia Saud\u00ed – tan amiga dels Estats Units com ho \u00e9s Israel – en absolut \u00e8s disculpable. Al contrari, fa comprendre la import\u00e0ncia decisiva del recolzament dels Estats Units a un pais, doncs el fa sentir-se segur i passar de qualsevol resoluci\u00f3 de les Nacions Unides<\/P>
<\/P>
14. ISRAEL I CATALUNYA<\/B>. Es cert que entre els paisos del m\u00f2n, les opinions nostres tenen poca import\u00e0ncia. Per\u00f2 s\u00ed la tenen per nosaltres mateixos. <\/P>
No crec que en moltes coses la difer\u00e8ncia entre les opinions a Barcelona i a Madrid siguin apreciables, per\u00f2 en casos com l’antiga Yugosl\u00e0via i tamb\u00e9 en el cas de l’estat d’Israel, s\u00ed que problablement hi han difer\u00e8ncies significatives. <\/P>
Per\u00f2 m’ha semblat veure que fa uns anys el recolzament dels catalans a l’estat d’Israel era for\u00e7a gran, i en canvi que en aquest moment el recolzament ha anat baixant nolt, de manera que nom\u00e9s queden algunes persones p\u00fabliques, que es podrien comptar amb els dits d’una ma, que recolzin incondicionalment les accions de l’estat d’Israel <\/P>
Abans penso que hi havia moltes causes per aquella simpatia:<\/B> l’admiraci\u00f3 per la laboriositat inteligent i el treball en equip que representaven els kibutzs;<\/B> la fascinaci\u00f3 pel reneixement de la seva llengua pr\u00f2pia: l’hebreu;<\/B> la similitut en molts aspectes del seu car\u00e1cter sec per\u00f2 cumplidor; <\/B>les refer\u00e8ncies liter\u00e0ries (Sefarad<\/I>, La primera Hist\u00f2ria d’Esther<\/I> …). .. Fins i tot la visible relaci\u00f3 entre l’ “anticatalanisme” a Espanya i l’“antijudaisme” a Alemanya<\/P>
L’actuaci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit i dels colons israelians i tamb\u00e9 altres comparacions menys sentimentals per\u00f2 mes realistes (com que els palestins han sentit substituir la seva llengua per la dels funcionaris nouvinguts) estan fent canviar l’objecte del recolzament.<\/P>
El mateix ex-president Pujol, que ha parlat aquests dies a Jerusalem, ha mostrat m\u00e9s distanciament del normal en ell per l’estat d’Israel. Fa uns anys, essent President, li vaig escriure una carta en que em queixava que, ni en moments molt durs com els d’aquells dies, mostr\u00e9s un inter\u00e9s p\u00fablic pel poble palest\u00ed. Vaig rebre als pocs dies una contesta, senzilla i evasiva – suposo que dels seus secretaris – per\u00f2 que em va fer pensar en una certa mala consci\u00e8ncia per part d’ell. <\/P>
Ara en les seves paraules a Jerusalem he pensat que alguna cosa havia d’aix\u00f2.<\/P>
Veure com un pol\u00edtic d’extrema dreta (o com a m\u00ednim de la dreta extrema) com Aznar s’ha anat convertint al sionisme ha de propiciar tamb\u00e9 la desconfian\u00e7a dels catalans dem\u00f2crates. <\/P>
<\/P>
15. EL TURISME<\/B> . Una persona amiga em va fer trontollar la ilusi\u00f3 pel nostre viatge – meu i dels meus fills – i vaig pensar que potser podia ser interpretat com un recolzament a l’estat d’Israel. <\/P>
Per\u00f2 la nostra anfitriona a Jerusalem, persona de molt bon criteri, i altres amics que havien anat – entre ells algun d’els organitzadors d’aquestes jornades de Sant Cugat – em van treure la possible mala consci\u00e8ncia. <\/P>
Per altra banda recordo aquest dubte en els turistes que venien a l’estat franquista. I ara crec que globalment van tenir una funci\u00f3 positiva.<\/P>
I sobre tot en parlar amb palestins (per exemple, a Betlem), que ens animaven a fer propaganda perqu\u00e9 vingu\u00e8s gent (potser per raons econ\u00f2miques, es cert, per\u00f2 tamb\u00e9 per sentir-se aillats darrera un mur) em va acabar de treure aquestes retic\u00e8ncies. <\/P>
Recordo un taxista amb qui f\u00e8iem una interminable cua, junt a decenes de palestins m\u00e9s, al check -point de la sortida de Nabl\u00fas de pas a la capital Ramala (!tot dins de la mateixa te\u00f2rica Palestina!), que ens animava a passar el check-point lo abans possible per poder arribar a la capital encara de dia – cosa que no vam aconseguir, pels militars jueus del check-point i per l’estat lamentable de moltes carreteres cisjordanes. Ens d\u00e8ia: “Aix\u00f2 va contra nosaltres, no contra vosaltres. (i podreu explicar com ens tracten!)<\/P>
En canvi les autoritats israelianes no semblen tenir inter\u00e9s en el turisme. Nom\u00e9s heu d’anar a l’aeroport del Prat, a la zona p\u00fablica, quan surti un avi\u00f3 per TelAviv i veure com una grup de funcionaris israelians, no s\u00e9 si de la companyia d’aviaci\u00f3 o directament del Mossad – alguns d’ells que ni parlen les nostres llengues – interroguen sistem\u00e0ticament als viatgers davant del despatx de facturaci\u00f3 de les maletes, se senten amb dret a regirar-les … i fan servir t\u00e8cniques polic\u00edaques, com separar les fami\u00edlies, i fer-lis interrogatoris per separat amb preguntes iguals. En aquests interrogatoris no faltar\u00e0 mai un: “Coneixeu algun palest\u00ed?”. I aquesta operaci\u00f3 policiaca no nom\u00e8s \u00e8s culpa de les autoritats israelianes, sin\u00f2 tamb\u00e8 de les del nostre pais. <\/P>
<\/P>
16. ELS ERRORS D’AQUEST TEXT<\/B>. Estic segur que els deu tenir. Errors de dades i d’interpretaci\u00f3. Espero que no fonamentals.<\/P>
I agrairia que, si h\u00e8u tingut la paci\u00e8ncia de llegir aquests punts, me’ls assenyal\u00e8siu. Tota lectura hauria de poguer tenir un feed-back, i per aix\u00f2 molts periodistes possen a sota el seu e-Mail. M\u00e9s encara quan l’autor i el lector es coneixen, i es poden comprendre millor les posicions. <\/P>
Fins i tot si alg\u00fa creu que els meus errors s\u00f2n fonamentals agreiria que m’ho coment\u00e9s igual. Encara que haur\u00e0 de comprendre que dif\u00edcilment canviar\u00e9 la meva visi\u00f3 del problema en aquest moment.<\/P>
Tot i aix\u00ed prefereixo enviar aquest text pensant que m\u00e9s que fer fotos (que tamb\u00e9 hem fet) interessa reflexionar i llegir sobre les realitats del pais que es visita. I que a m\u00e9s, aquestes reflexions s’han d’explicar i escriure.<\/P>
En un moment en que sembla que les tert\u00falies de la radio i la TV i els corresponsals de premsa estan substituint la nostra visi\u00f3 personal del m\u00f2n, cal que aclarim la nostra.<\/P>
Igual com estem deixant de cantar a casa perqu\u00e8 molta gent famosa canta millor que nosaltres als discs, a la r\u00e0dio o a la tele<\/P>
<\/P> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\t\t
9<\/P>
1. EL NOM. De bon principi aclareixo que amb el nom de Palestina em voldria referir sempre a tota una regió, no gaire definida, que ha estat escenari de fets que una part gran de la Humanitat consideren importants: la terra a la que va anar Moisès des de Egipte, però també on va viure i morir Jesucrist, l’ascensió temporal al cel de Mahoma (tan discutible com alguns fets narrats sobre Moisès i sobre Jesucrist). .. Abans l’imperi romà i posteriorment la invasió musulmana (molt poc després de Mahoma), les Creuades europees, la invasió i presència otomanes, el mandat anglès ….<\/P>
Cal dir que amb aquest nom (Palestina) designaven també els mateixos jueus, en bonics cartells publicitaris no masses anys abans de constituir el nou estat, el lloc on demanaven que emigrèssin els jueus de tot arreu.<\/P>
I no vull renunciar a somiar (un somni no irrealitzable del tot, encara que cada cop més difícil), que podria arribar a ser el nom d’un únic estat laic, amb presència i militància musulmana, jueva, cristiana … (i budista i atea …).<\/P>
\tA més, un bell nom ( “… el teu nom, Palestina”, que repetia Lluis Llach a la seva cançó) que no hauria de molestar a ningú pel seu origen.<\/P>
En canvi el nom Israel està molt més escorat cap una religió: procedeix d’un passatge bíblic, per donar sobrenom al patriarca Jacob, pare de les dotze tribus. El curiós origen d’aquest sobrenom i el seu sorprenent significat el podèu llegir al Gènesis, el primer llibre de la Bíblia (Génesis, 32 : 28-30). <\/P><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-856","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-asia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/856","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=856"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/856\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=856"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=856"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=856"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}