{"id":8616,"date":"2020-11-08T05:00:54","date_gmt":"2020-11-08T04:00:54","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=8616"},"modified":"2020-11-09T14:33:06","modified_gmt":"2020-11-09T13:33:06","slug":"el-sistema-hegelia-ciencia-o-tomba-de-llibertat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=8616","title":{"rendered":"El sistema hegeli\u00e0 : \u00abci\u00e8ncia\u00bb o tomba de llibertat?"},"content":{"rendered":"

Aquest article reprodueix el text d’una confer\u00e8ncia pronunciada el dia 17 de desembre de 1981 a l’Ateneu Barcelon\u00e8s, en una sessi\u00f3 acad\u00e8mica patrocinada per la Societat Catalana de Filosofia i l’Institut Alemany de Cultura per commemorar el 150\u00e8 aniversari de la mort de Hegel. Oferim tant el text com la gravaci\u00f3 publicada a la plana<\/a> de l’Ateneu.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\nhttp:\/\/arxiudigital.ateneubcn.cat\/files\/original\/ee43f3096f4c6d720ed42f4b62185513.mp3<\/a><\/audio>\n

 <\/p>\n

L’any 1809 escrivia Schelling en el seu tractat Sobre l’ess\u00e8ncia de la llibertat humana<\/em> (trad. cast. d’A. Altman, Ed. Ju\u00e1rez, Buenos Aires, 1969, p. 92) que \u00abla idea de fer de la llibertat el principi i la fi de la filosofia no sols allibera l’esperit hum\u00e0 respecte a si mateix, sin\u00f3 que dins la ci\u00e8ncia i en totes les seves parts causa un canvi m\u00e9s radical que qualsevol altra revoluci\u00f3 anterior. L’idealisme –segueix encara Schelling– \u00e9s la veritable consagraci\u00f3 de la filosofia m\u00e9s enlairada del nostre temps. Aquells que el vulguin judicar i aquells que s’hi vulguin dedicar han d’arribar a la convicci\u00f3 que la llibertat \u00e9s la seva premissa m\u00e9s intr\u00ednseca. \u00a1Que distint seria aleshores el prisma a trav\u00e9s del qual el considerarien i el concebrien! Solament aquell que hagi experimentat la llibertat pot sentir la necessitat de fer-ho tot an\u00e0leg a ella i de difondre-la per tot l’univers!\u00bb.<\/p>\n

El text de Schelling cont\u00e9 moltes coses. Ofereix una clau per a la interpretaci\u00f3 de tot l’idealisme alemany i, sense cap mod\u00e8stia, el compara a la \u00abrevoluci\u00f3 copernicana\u00bb atribuint-li un capgirament m\u00e9s radical que el kanti\u00e0, per\u00f2 sobretot cont\u00e9 un record i un retret, tots dos adre\u00e7ats a Hegel.<\/p>\n

El record es remunta segurament a l’any 1790, quan Schelling, jovenet de quinze anys, ingressa al T\u00fcbinger Stift<\/em> i fa una r\u00e0pida amistat amb els veterans Hegel i H\u00f6lderlin, que en comptaven ja vint. Feia just un any que a Fran\u00e7a havia esclatat la Revoluci\u00f3, i per a reproduir l’ambient en que comen\u00e7\u00e0 aquella amistat n’hi haur\u00e0 prou amb els records d’un altre company com\u00fa, anomenat Leutwein, que tant Rosenkranz com Hoffmeister tenen com a fiables: \u00abHegel –escriu Leutwein– era l’orador m\u00e9s entusiasta a favor de la llibertat i la igualtat; com tots els joves de l’\u00e8poca, admirava les idees revolucion\u00e0ries; un mat\u00ed de diumenge, un bell i clar mat\u00ed de diumenge, anaren Schelling i ell, juntament amb d’altres amics, a un prat no molt allunyat de T\u00fcbingen a plantar un arbre de la llibertat\u00bb (Hoffmeister, Dokumente zu Hegels Entwicklung<\/em>, pp. 428-430). Sortida de diumenge que els costa un c\u00e0stig de llurs superiors, obedients per la seva banda a les\u00a0 indicacions del pr\u00edncep del W\u00fcrttenberg, Ludovic Eugeni, aquell que, segons escrivia Schelling l’any en que el pr\u00edncep mor\u00ed, no volia \u00abfil\u00f2sofs i te\u00f2legs doctes, sin\u00f3 solament te\u00f2legs i fil\u00f2sofs benpensants que fessin racional l’irracional i menyspreessin la historia\u00bb (Carta de Schelling a Hegel<\/em>, 1795).<\/p>\n

En una paraula, Schelling recorda a Hegel en el text citat al comen\u00e7ament que ambd\u00f3s combregaren en el mateix ideal revolucionari contra l’ordre establert i la vella religi\u00f3 que n’era solid\u00e0ria. Havien viscut la Revoluci\u00f3 francesa com un esdeveniment que no afectava solament els francesos sin\u00f3 tota la humanitat. Precisament per a difondre la Revoluci\u00f3 com a inici dels nous temps, calia transformar-la en cultura, en doctrina filos\u00f2fica que es desenvolup\u00e9s des de la premissa \u00abllibertat\u00bb i, essent aix\u00ed doctrina sagrada, constitu\u00eds la nova religi\u00f3, \u00faltima inst\u00e0ncia ideol\u00f2gica justificadora de la societat naixent. Per aix\u00f2 Schelling havia escrit tamb\u00e9 l’any 1795 a Hegel, quan aquest ja no era a T\u00fcbingen, que \u00abl’alfa i l’omega de la filosofia \u00e9s la llibertat\u00bb, i li recordava el mateix l’any 1809 quan Hegel havia ja publicat la Fenomenologia de l’Esperit<\/em> (1807) i a Schelling li semblava que aquesta obra no era fidel a llur ideal joven\u00edvol.<\/p>\n

El record es tenyia, doncs, de retret. En aquest moment, Hegel havia superat del tot les llargues vacil\u00b7lacions respecte al seu futur filos\u00f2fic i havia passat tamb\u00e9 la fecunda etapa de Jena en que tots dos havien col\u00b7laborat en aquell projecte filos\u00f2fic com\u00fa que volia continuar l’obra de Fichte omplint de realitat la buidor del subjecte. Ara Hegel era conscient d’haver trobat el seu propi cam\u00ed i Schelling hi sospitava un tra\u00efment. Es, m\u00e9s, Schelling comen\u00e7ava a pensar que Hegel el plagiava quan encertava, pero quan volia \u00e9sser original, \u00e9s a dir, en proposar la seva dial\u00e8ctica, ofegava la llibertat dins la necessitat.<\/p>\n

Tenim doncs la primera formulaci\u00f3 de l’objecci\u00f3 que es far\u00e0 cl\u00e0ssica. La repetir\u00e0 Schelling en les seves lli\u00e7ons antihegelianes de Berl\u00edn, la sentir\u00e0 all\u00ed Kierkegaard i s’escampar\u00e0 arreu fins a l’avui repetit per tothom \u00absputiamo su Hegel\u00bb, perqu\u00e8 hom el veu com a justificador de totes les tiranies espirituals, socials o pol\u00edtiques.<\/p>\n

Avui commemorem aqu\u00ed la mort de Hegel. Vull deixar ben pal\u00e8s que con\u00e8ixer un xic la filosofia de Hegel no em justificaria davant mi mateix de dirigir-vos ara la paraula, si no pens\u00e9s que \u00e9s digne i just celebrar la mem\u00f2ria d’aquell home. I no seria digne ni just si Hegel hagu\u00e9s estat un enemic de la llibertat. Tractar\u00e9 de fer veure primerament que Hegel no volgu\u00e9 altra cosa, al llarg de la seva obra, que fer la filosofia de la llibertat i fer-la b\u00e9, cosa que per a ell significava donar-li fermesa epist\u00e8mica. Per\u00f2, com que la intenci\u00f3 dels autors no constitueix sense altre llur filosofia, veurem tamb\u00e9 que el sistema hegeli\u00e0, precisament en tant que sistema, suscita efectivament la dificultat schellingiana que \u00e9s, ni m\u00e9s ni menys, la dificultat que tots tenim, la del temps nostre. Per aix\u00f2 el t\u00edtol d’aquesta confer\u00e8ncia \u00e9s dubitatiu. Tanmateix la conferencia no acabar\u00e0 amb un dubte, sin\u00f3 que es clour\u00e0 amb l’afirmaci\u00f3 molt decidida que el rebuig de Hegel per amor a la llibertat no pot fer-se sense aprendre d’ell algunes coses, sobretot que la veritable llibertat no habita fora de la racionalitat.<\/p>\n

La filosofia de Hegel es defineix a si mateixa com a filosofia de l’esperit i aquest, a la vegada, com a comunitat d’homes lliures. L’esperit \u00e9s la substancia absoluta, \u00e9s a dir, la identitat origin\u00e0ria que s’escindeix en una pluralitat de subjectes independents i lliures que primerament s’oposen fins a la guerra de tots contra tots i que finalment es reconcilien. La reconciliaci\u00f3 final restableix la unitat, per\u00f2 no fon la diferencia entre els subjectes sin\u00f3 que la confirma, perqu\u00e8 la comunitat \u00e9s el resultat d’un reconeixement mutu alliberador (Fenomenologia de l’Esperit<\/em>, cap. IV; tr. cast. de W. Roces, FCE, M\u00e9xico 1966, pp. 113 i ss.). Per aix\u00f2 tota la hist\u00f2ria humana \u00e9s vista com un proc\u00e9s educatiu, Erziehung des Menschengeschlechts<\/em>, vers la llibertat de tots, si b\u00e9 el proc\u00e9s no avan\u00e7a de guany en guany, sin\u00f3 que avan\u00e7a dial\u00e8cticament a trav\u00e9s de la negativitat de la lluita fins a la desesperaci\u00f3.<\/p>\n

Vegem com es forma aquesta filosofia. En altres ocasions he assenyalat amb algun detall (Confer\u00e8ncia a la Universitat de Salamanca el 26 de maig de 1981) que, per explicar la g\u00e8nesi de l’idealisme alemany des de Kant, \u00e9s molt adequat acudir al fil de la tercera antin\u00f2mia (necessitat de la natura i llibertat de l’acci\u00f3 moral). Aquest fil t\u00e9 m\u00e9s efic\u00e0cia explicativa que el fil epistemol\u00f2gic m\u00e9s freq\u00fcentment emprat. Com sabeu b\u00e9, la hist\u00f2ria d’aquells anys darrers del segle XVIII es fa arrencar de la limitaci\u00f3 posada per Kant al coneixement teor\u00e8tic huma, deixant fora del seu abast la cosa-en-si. Vist aix\u00ed el kantisme, resulta llavors obligat descriure l’idealisme com el depassament del l\u00edmit kanti\u00e0 mitjan\u00e7ant una absolutitzaci\u00f3 del subjecte (Fichte) i fornint- li de nou l’objetivitat plena (Schelling). Aquest cam\u00ed arriba aix\u00ed a Hegel, el qual opera una restauraci\u00f3 total de la metaf\u00edsica perqu\u00e8, segons ell, el coneixement hum\u00e0 coneix absolutament, coneix doncs una altra vegada la cosa-en-si. Aquest fil epistemol\u00f2gic no \u00e9s pas fals, existeix dins el complex entramat de la darrera d\u00e8cada del segle a Alemanya, pero no \u00e9s pas l’\u00fanic. Destacar-lo en exc\u00e9s pot deixar facilment a l’ombra el fet indubtable que la innovaci\u00f3 de Fichte arrenca de l’afirmaci\u00f3 del jo com a llibertat<\/em>, cosa en que segurament pensava Schelling quan escrivia el text citat. Quan oblidem aix\u00f2 convertim en una xarada indesxifrable, a m\u00e9s, aquella famosa triple posici\u00f3 del jo per Fichte.<\/p>\n

Mirem ara la tercera antin\u00f2mia. Kant, amb ella, posava molt agudament un problema ben enutj\u00f3s. Es tracta de la incompatibilitat entre el mecanisme de la natura i la llibertat racional de l’home. Un problema en que feia crisi la il\u00b7lustraci\u00f3 i en qu\u00e8 ens debatem encara quan afirmem a tort i a dret que \u00abestem condicionats\u00bb, encadenats podr\u00edem dir, no solament per les lleis de la mec\u00e0nica, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les de la bioqu\u00edmica, de l’inconscient o de l’economia, per\u00f2 al mateix temps \u00abexigim\u00bb (emprant la paraula m\u00e9s estimada dels redactors de pancartes, manifests i lletres d’estupor) que hom actu\u00ef, sobretot els contraris, d’acord amb l’\u00e8tica.<\/p>\n

Kant no qued\u00e0 satisfet de la soluci\u00f3 merament negativa, \u00e9s a dir de la manca de s\u00edntesi sense contradicci\u00f3 que proposava dins la Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura<\/em>. Diu all\u00ed que, fent valer la seva distinci\u00f3 entre fenomen i no\u00fcmen, hom esquiva la contradicci\u00f3 si refereix la necessitat al fenomen i la llibertat al no\u00fcmen. Que Kant no resta satisfet, es pot veure en la introducci\u00f3 a la Cr\u00edtica del judici<\/em>, quan afirma que cal traspassar l’abisme entre sensible i intel\u00b7ligible perqu\u00e8 (s\u00f3n paraules textuals) \u00abel concepte de llibertat ha de realitzar en el m\u00f3n sensible el fi proposat per les seves lleis\u00bb. Dit d’una altra manera, una moral de bones intencions soles, una moral interior que desconegui I’exig\u00e8ncia de fer-se real en el m\u00f3n, no \u00e9s moral, sin\u00f3 hipocresia. Aquesta antinomia o abisme, com al mateix Kant li agradava de dir, havia estat agreujada per la polseguera aixecada arran de les cartes de Jacobi sobre la doctrina d’Espinosa. O llibertat, deia Jacobi, i aleshores cristianisme i moralitat, per\u00f2 cap lloc per a la filosofia; o necessitat, i aleshores filosofia s\u00ed, pero tamb\u00e9 determinisme i fatalitat.<\/p>\n

Resumint el cam\u00ed fet pel mateix Kant, es pot dir que ell cerc\u00e0 una sortida a la tercera antin\u00f2mia primerament en el terreny de la Hist\u00f2ria concebuda com a proc\u00e9s educatiu de la humanitat. La proposta kantiana es troba a l’escrit titulat Idea per a una hist\u00f2ria universal des del punt de vista cosmopolita<\/em>, on recollia inspiracions de l’il\u00b7lustrat Lessing contra l’airet prerom\u00e0ntic de Herder. All\u00ed Kant contempla el fenomen hist\u00f2ric com a realitat emp\u00edrica on es transparenta la llibertat. Tanmateix, la indicaci\u00f3 kantiana que els idealistes posteriors feren m\u00e9s fecunda fou la restauraci\u00f3 de la consideraci\u00f3 final\u00edstica dins la Cr\u00edtica del judici<\/em>. La finalitat, b\u00e9 que tarada de subjectivitat, es feia present de nou en la natura i sobretot en l’obra d’art com a finalitat gratu\u00efta.<\/p>\n

Aquestes indicacions foren recollides de manera prou brillant per Schiller (\u00abl’obra d’art \u00e9s llibertat en la sensibilitat\u00bb) i les seves Cartes sobre l’educaci\u00f3 est\u00e8tica de l’home<\/em> trobaren un ress\u00f2 entusiasta en tota la generaci\u00f3 idealista. En trobem una expressi\u00f3 en\u00e8rgica i quasi triomfal en el curt paper fragmentari que coneixem com El m\u00e9s vell programa de sistema l ‘idealisme alemany<\/em>, magistralment tradu\u00eft al catal\u00e0 per Jordi Llovet.<\/p>\n

Seguint tot aquest fil per rigor\u00f3s ordre cronol\u00f2gic, hom copsa molt b\u00e9 tot un ambient generacional que en Fichte cristal\u00b7litzava en la decisi\u00f3 de posar el jo lliure com a principi de la filosofia, \u00e0dhuc teor\u00e8tica, i no solament com a principi de la moral aut\u00f2noma. El jo lliure obria, m\u00e9s enll\u00e0 de Kant, l’\u00e0mbit del coneixement i originava les categories que articulen el coneixement teor\u00e8tic.<\/p>\n

Pel que fa a Hegel, quan ell es decideix l’any 1800 a anar-se’n cap a Jena per seguir la carrera acad\u00e8mica, t\u00e9 ben clara la motivaci\u00f3. Darrera les petjades de Fichte com a \u00abtit\u00e0 que lluita per la humanitat\u00bb (l’expressi\u00f3 \u00e9s de H\u00f6lderlin, per\u00f2 la recull Hegel en una carta a Schelling de l’any 1795) i juntament amb el seu jove amic Schelling, Hegel es proposa fer filosofia estricta, sense limitar-se al camp de la moral o de la pol\u00edtica. Com escriur\u00e0 en el pr\u00f2leg de la Fenomenologia<\/em>, cal convertir l’amor al saber en saber estricte, en Wissenschaft<\/em>. Solament aix\u00ed l’idealisme podria ser seriosament cultura universal configuradora dels nous temps, lluny d’una proclamaci\u00f3 merament sentimental dels nous ideals, que es reduiria fatalment a foc d’encenalls.<\/p>\n

La filosofia idealista anterior a Hegel havia ja escollit la llibertat entre les dues banyes de l’antinomia kantiana, pero hom no podia arriscar-se a deixar la llibertat sense consist\u00e8ncia si li llevava l’ossam de la necessitat. Si hom repensa el plantejament de Fichte, pot sospitar que la premissa llibertat<\/em> est\u00e0 corcada d’arbitrarietat i de manca d’universalitat, puix que l’idealisme de la Doctrina de la Ci\u00e8ncia<\/em> es presenta com la filosofia d’una sola classe d’homes, a saber, d’aquells que estimen la llibertat per damunt de tot, enfront dels altres que es dobleguen davant la realitat. Schelling, per la seva banda, havia afirmat molt emf\u00e0ticament la necessitat de sistema; per\u00f2, havent combatut la necessitat mec\u00e0nica amb l’organicisme de la natura, es llan\u00e7ava massa alegrement pel cam\u00ed de les analogies, de manera que els seus intents de deducci\u00f3 del sistema des del principi llibertat apareixien sense rigor l\u00f2gic.<\/p>\n

Per tant, i dit breument, Hegel es proposava la construcci\u00f3 cabdal del sistema amb tot el rigor que comporten les exig\u00e8ncies de la l\u00f2gica, de la universalitat i necessitat.<\/p>\n

A part la dissortada tesi doctoral De orbitis planetarum<\/em>, que s’inscriu dins el corrent de la filosofia de la natura schellingiana, Hegel publica durant el seu temps de Jena diferents articles que permeten de seguir els seus estudis i el sorgiment de la seva difer\u00e8ncia espec\u00edfica respecte als altres idealistes. Remarquem l’article sobre l’escepticisme per a entendre la g\u00e8nesi del concepte de ra\u00f3 dial\u00e8ctica. Per\u00f2 sobretot, des del moment en que Schelling deixa Jena, Hegel es desperta i escriu la Fenomenologia<\/em>. Un text llarg que s’independitza i creix m\u00e9s enll\u00e0 de la intenci\u00f3 de l’autor, que el volia fer curt. En acabar-lo, Hegel es veu ja a si mateix, objectivat, diferenciat dels seus predecessors, p\u00fablic.<\/p>\n

Recordem que la Fenomenologia<\/em>, com a introducci\u00f3 a tot el sistema, arrenca de la consci\u00e8ncia m\u00e9s comuna i vulgar, la consci\u00e8ncia sensible, per a menar-la a la \u00abciencia\u00bb. La consci\u00e8ncia sensible, tot i essent ineducada, no \u00e9s pero una consci\u00e8ncia animal. \u00c9s humana perque \u00e9s consci\u00e8ncia de l’animal munit de paraula, un animal que no solament veu arbre o casa, natura i cultura, sin\u00f3 que ha de dir-les. Per aix\u00f2 mateix, la consci\u00e8ncia sensible humana \u00e9s universal en un doble sentit: \u00e9s comuna a tots els homes i posa amb la paraula la necessitat de la comunicaci\u00f3 i enteniment entre tots els homes. Aquesta universalitat del logos<\/em> anorrear\u00e0 les opinions inconciliables i portar\u00e0 la consci\u00e8ncia al saber epist\u00e8mic.<\/p>\n

Avui importa subratllar aqu\u00ed que aquest comen\u00e7ament hegeli\u00e0 discrepa del de Fichte en tant que aquest semblava arrencar d’una opci\u00f3 que dividia els homes en lliures (idealistes) i en esclaus (realistes). La filosofia fichteana, per tant, solament podia dur a terme la tasca de la deducci\u00f3 de la ci\u00e8ncia com a expressi\u00f3 de l’\u00e9sser moral autoatorgat per l’home que volia \u00e9sser lliure. En Hegel retrobarem el tema de les dues classes d’homes, amos i esclaus, al comen\u00e7ament de la hist\u00f2ria, per\u00f2 tots dos seran considerats humans, m\u00e9s ben dit, mig humans perqu\u00e8 tots dos s\u00f3n el producte d’una escissi\u00f3 de l’home en dos aspectes igualment essencials, vinculaci\u00f3 a la natura i llibertat.<\/p>\n

Segons Hegel, per tant, tot home, solament per ser-ho, \u00e9s impulsat per la paraula que no pot deixar de pronunciar cap al saber epist\u00e8mic, on ha de trobar ensems la llibertat, com a possibilitat de moure’s en l’\u00e0mbit sense fronteres, i la comunicaci\u00f3 amb els altres. Ara b\u00e9, Hegel repetir\u00e0 incansablement a la Fenomenologia<\/em> que el cam\u00ed cap al saber, de la limitaci\u00f3 a la il\u00b7limitaci\u00f3, \u00e9s un cam\u00ed necessari<\/em>, cosa que no exclou la possibilitat que alguns individus es frenin l’impuls intr\u00ednsec i es neguin a rec\u00f3rrer el cam\u00ed en tota la seva extensi\u00f3, aferrant-se angoixats als b\u00e9ns limitats. Per aix\u00f2 mateix, Hegel es fa ress\u00f2 de la tradici\u00f3 asc\u00e8tica i diu que el cam\u00ed \u00e9s dolor\u00f3s perqu\u00e8 equival (per a la consciencia!) a una experi\u00e8ncia d’autodestrucci\u00f3 i de mort. Mort, per\u00f2, que no \u00e9s veritable (en si i per si) perqu\u00e8 all\u00f2 que es destrueix \u00e9s realment un l\u00edmit. \u00c9s aqu\u00ed on l’escepticisme juga un paper decisiu. En la doctrina esc\u00e8ptica es manifesta la negativitat total de la ra\u00f3, la qual esdev\u00e9 ara ra\u00f3 dial\u00e8ctica. Una ra\u00f3 que \u00e9s tant positiva com negativa, id\u00e8ntica com dividida, que progressa reculant (aparentment), que guanya perdent (aparentment).<\/p>\n

La Fenomenologia<\/em> t\u00e9 un car\u00e0cter autobiogr\u00e0fic, no es pot tampoc oblidar. Generalitza una experi\u00e8ncia individual d’acc\u00e9s a la universalitat alliberadora a trav\u00e9s de successives morts. \u00c9s una experi\u00e8ncia que hom pot trobar en Plat\u00f3 i en tants d’altres fins a veure-la com l’experi\u00e8ncia constitutiva d’una civilitzaci\u00f3 agonitzant, perqu\u00e8 era una civilitzaci\u00f3 de dominaci\u00f3 que acaba amb l’autodestrucci\u00f3. Aix\u00ed ho ha fet recentment E. Subirats en una tesi llegida a la Universitat de Barcelona. D’aix\u00f2 en parlarem aviat.<\/p>\n

De moment cal dir que per Hegel i des de la Fenomenologia<\/em> llibertat i necessitat han quedat ben lligades. Si tota la generaci\u00f3 idealista ha donat la ra\u00f3 a Jacobi quan aquest ha afirmat que filosofia vol dir pensament necessari i sistema, cal tamb\u00e9 comprendre que per Hegel pensament i llibertat s\u00f3n el mateix. L’impuls necessari, la dial\u00e8ctica de la consci\u00e8ncia parlant des de la doxa<\/em> a l’episteme<\/em> \u00e9s un dinamisme d’alliberaci\u00f3 perqu\u00e8 mena a l’espai il\u00b7limitat, i per aix\u00f2 objectiu i intersubjectiu, de coneixement. Ara b\u00e9, aquest espai, que \u00e9s certament autoconsci\u00e8ncia, no \u00e9s l’objecte d’una intu\u00efci\u00f3 intel\u00b7lectual restaurada. Hegel dirimeix aqu\u00ed vacil\u00b7lacions de Fichte i de Schelling. Rebutja la intuici\u00f3 perqu\u00e8 l’\u00e0mbit de coneixement no t\u00e9 un contingut absolutament a priori<\/em>, si hom no vol encara emprar aquesta expressi\u00f3 estereotipada per a significar la buidor o negativitat feta palesa per l’escepticisme. Negativitat que destrueix tot contingut finit donat com a fix i genera aleshores la necessitat absolutament aut\u00f2noma de donar-se un contingut.<\/p>\n

Ara podem entendre bastant m\u00e9s b\u00e9 les paraules de Schelling amb que hem comen\u00e7at, escrites precisament despr\u00e9s de llegir la Fenomenologia<\/em>. Hegel creu que, malgrat les difer\u00e8ncies, l’amic no t\u00e9 motiu per a sentir-se of\u00e8s. Per\u00f2 Schelling est\u00e0 ferit perqu\u00e8 ha copsat que la dial\u00e8ctica de la Fenomenologia<\/em> afirma ja en\u00e8rgicament la seva vocaci\u00f3 de totalitat i necessitat, la qual es manifestar\u00e0 enterament nua a la L\u00f2gica<\/em>. Aix\u00f2, pensa Schelling, comporta la destrucci\u00f3 de la llibertat. El \u00abpositivisme\u00bb de la darrera etapa de Schelling ser\u00e0 encara bandera de defensa de la llibertat davant els intents d’ofegar-la dins un proc\u00e9s de necessitat rigorosa. En el text que estem comentant traspua aquesta defensa en la paraula analogia<\/em> perqu\u00e8 aquesta era precisament l’eina de Schelling per a unificar-ho tot sense deduir-ho o, si es vol dir aix\u00ed, per a deduir-ho d’una manera prou flexible per no anorrear la llibertat. Per aix\u00f2 tamb\u00e9, al llarg del llibre Sobre l’ess\u00e8ncia de la llibertat<\/em>, Schelling apel\u00b7lava a aquell fons obscur (Ungrund<\/em>) de la divinitat que valia com a condici\u00f3 de possibilitat de la llibertat en la mesura que no era concebut dial\u00e8cticament.<\/p>\n

Hegel, per\u00f2, avan\u00e7ava ara segur. Havia incl\u00f2s la negativitat dins l’absolut i aix\u00f2 li permetia d’escriure la Ci\u00e8ncia de la L\u00f2gica<\/em> amb el triomfalisme que espurneja al pr\u00f2leg de la primera edici\u00f3 (1812). La fama de Hegel s’enlaira, mentre la de Schelling davalla. Es tractava d’una refecci\u00f3 de la filosofia primera d’Arist\u00f2til, que ensems duia a terme la deducci\u00f3 de les categories intentada per Kant des de l’apercepci\u00f3 transcendental i per Fichte des del jo lliure. En fer de la negativitat constitutiu intr\u00ednsec de l’absolut, evitava Hegel aquell xoc des de fora (Anstoss von Aussen<\/em>) que retreia sempre a Fichte com un residu de l’antinomia kantiana. La ra\u00f3 dial\u00e8ctica era ja, com es formular\u00e0 a l’Enciclop\u00e8dia<\/em> (par\u00e0graf 48), la generalitzaci\u00f3 del car\u00e0cter antin\u00f2mic de tots els objectes de la ra\u00f3 i no solament de quatre.<\/p>\n

Avui aqu\u00ed solament podem destacar que la deducci\u00f3 dial\u00e8ctica hegeliana pren com a principi l’\u00e9sser en tota la seva generalitat, pero tamb\u00e9 amb tota la seva buidor. \u00c9s doncs el camp subjectiu-objectiu obert al terme de l’ascens educatiu de la consci\u00e8ncia. El car\u00e0cter objectiu en sentit ple que la L\u00f2gica<\/em> subratlla no significa, per\u00f2, per a Hegel, la ren\u00fancia al principi llibertat. \u00c9s m\u00e9s, ell pot creure que fa veritablement la filosofia de la llibertat perqu\u00e8 aquella subjectivitat objectivadora \u00e9s la necessitat de donar-se aut\u00f2nomament un contingut des de l’abs\u00e8ncia total de determinacions que constituiran l’ens finit. Avui la interpretaci\u00f3 de la L\u00f2gica<\/em> de Hegel com a nucli m\u00e9s fonamental del sistema avan\u00e7a en aquesta direcci\u00f3, per\u00f2 tampoc no podem deixar d’esmentar els trets que la \u00abci\u00e8ncia\u00bb hegeliana adquireix definitivament i fan sospitar sempre que amb ells s’ofega la llibertat. Em refereixo a la totalitat i a la circularitat.<\/p>\n

La totalitat que Hegel atribueix al principi conv\u00e9 veure-la primerament com el resultat del canvi en la concepci\u00f3 del sistematisme idealista respecte al sistematisme idealista respecte al sistematisme kanti\u00e0. Si aquest es podia considerar un sistematisme arquitect\u00f2nic que talla les pedres una a una i despr\u00e9s les ajunta, el sistematisme idealista es compara sempre a un organisme viu que es desenvolupa intr\u00ednsecament des de la seva propia totalitat. El principi \u00e9s, doncs, germen. Per\u00f2 la deducci\u00f3 ha d’\u00e9sser rigorosa. El principi, per tant, ha d’\u00e9sser tamb\u00e9 premissa. Aix\u00f2 sol explica b\u00e9 per qu\u00e8 Hegel insisteix tant que ell vol donar vida als conceptes. Ara b\u00e9, si el principi ja \u00e9s el tot, encara que buit de determinacions, la fi ha d’\u00e9sser tamb\u00e9 la totalitat, curulla ara de totes les determinacions que l’absolut ha volgut donar-se al llarg de la historia. Heus aqu\u00ed la circularitat.<\/p>\n

Totalitat i circularitat permeten a Hegel de resoldre originalment el problema de l’evid\u00e8ncia del principi. El car\u00e0cter abstracte o buit que aquest t\u00e9 li lleva la possibilitat –sembla– de fer-se evident pel seu contingut. Per aix\u00f2 Hegel repeteix sempre que I’evid\u00e8ncia total solament es d\u00f3na al final del proc\u00e9s cient\u00edfic. Per\u00f2, per altra banda, ell tampoc no pot cedir al convencionalisme que implica la posici\u00f3 que ell comenta, pr\u00f2pia de Reinhold, el qual volia comen\u00e7ar per un principi merament hipot\u00e8tic, a confirmar a la fi del proc\u00e9s. Una concessi\u00f3 en aquest sentit podria arruinar una altra vegada la necessitat. Per aix\u00f2 l’\u00e9sser abstracte, perqu\u00e8, en \u00e9sser total, no es deixa res fora, \u00e9s comencament obligat. Aquests raonaments omplen precisament el fragment molt significatiu que es titula Amb qu\u00e8 ha de comen\u00e7ar hom la ci\u00e8ncia?<\/em>, que trobem immediatament abans de la coneguda dial\u00e8ctica del ser, del no-res i de l’esdevenir.<\/p>\n

Tornem a la llibertat. L’exposici\u00f3 que en fa la introducci\u00f3 a la Filosofa del Dret<\/em> esclarir\u00e0 el seu sentit i ens permetr\u00e0 de dir una paraula sobre la teoria de l’Estat que \u00e9s la pedra d’esc\u00e0ndol en qu\u00e8 \u00e9s inevitable d’ensopegar, precisament ara quan vivim moments dram\u00e0tics en qu\u00e8 l’Estat modern es veu com un frac\u00e0s per\u00f2 que reivindica m\u00e9s que mai el dret exclusiu a la for\u00e7a.<\/p>\n

Al llarg dels par\u00e0grafs 4 al 32, Hegel fa primerament pal\u00e8s el lligam intr\u00ednsec entre pensament i llibertat. Un lligam tan estret que permet de rebutjar qualsevol tractament separat de les dues \u00abfacultats\u00bb com si en una butxaca en port\u00e9ssim una i a l’altra butxaca l’altra. La voluntat, com el pensament, es troben a si mateixos com autoconsci\u00e8ncia. Ambd\u00f3s fan juntament l’ascens a l’abstracci\u00f3 absoluta que \u00e9s el terme de la negaci\u00f3 total de la solidesa de les determinacions finites, siguin aquestes les del m\u00f3n natural, les de la cultura o les que forneix a la voluntat la natura individual de cada u. Tanmateix, aquesta universalitat que assolim en despullar-nos de tot contingut de la voluntat, o almenys mentre ens en distanciem, significa tamb\u00e9 la consci\u00e8ncia del valor absolut de l’home, el qual no pot \u00e9sser sotm\u00e8s a res. Per\u00f2 aquesta certesa del propi valer no acaba el proc\u00e9s educatiu. No l’acaba en l’ordre de la voluntat (educaci\u00f3 del ciutad\u00e0) com tampoc no l’acaba en l’ordre del pensament (educaci\u00f3 del subjecte epist\u00e8mic), sin\u00f3 que cal continuar-la precisament perqu\u00e8 la primera fase duu a terme solament l’alliberaci\u00f3 per a la llibertat en superar les limitacions en qu\u00e8 tots ens trobem immersos. Segonament, es demana l’exercici de la llibertat creadora, que es d\u00f3na continguts positius i els exterioritza en el m\u00f3n hum\u00e0. Si la voluntat roman a la primera fase, \u00e9s a dir, a l’abstracci\u00f3 absoluta de l’autoconsci\u00e8ncia, l’acci\u00f3 possible a aquesta voluntat \u00e9s solament la f\u00faria de la destrucci\u00f3, el fanatisme o el revolucionarisme foll que nega tot el que veu perqu\u00e8 no veu en res un valor absolut. Per\u00f2 la consci\u00e8ncia doblement educada supera aquesta follia, ben pr\u00f2pia del jove entusiasta que ha sabut laudablement deslligar-se dels interessos immediats. La superaci\u00f3 que fa aleshores la consci\u00e8ncia madura de l’abstractisme no consisteix precisament en l’acceptaci\u00f3 resignada de la realitat, \u00e9s a dir, en el conservadorisme del vell que recau sempre en aquella forma de realisme estigmatitzat per Fichte com a propi del que t\u00e9 anima d’esclau. Tot el contrari, l’acci\u00f3 de la voluntat veritablement realista, pr\u00e8viament purificada per l’abstracci\u00f3, es converteix en activitat creadora de noves encarnacions de l’absolut, les quals valen mentre el realitzen din\u00e0micament i s\u00f3n aleshores productes de la llibertat amb efic\u00e0cia alliberadora. I aquest \u00e9s el sentit de la sorprenent definici\u00f3 del Dret que Hegel ens ofereix com a \u00abexist\u00e8ncia (enteneu, externa i p\u00fablica) de la llibertat\u00bb. Uns productes que es condemnen ells mateixos a la falsedat i a la desaparici\u00f3 tan aviat corn pretenen d’\u00e9sser l’encarnaci\u00f3 definitiva i adequada de l’absolut.<\/p>\n

\u00c9s dins d’aquesta perspectiva que hom ha d’entendre la defensa i sacralitzaci\u00f3 hegeliana de l’Estat, perspectiva que es completa en les p\u00e0gines finals de la Filosofia del Dret<\/em>, quan el mateix Estat queda assumit per l’esdevenir hist\u00f2ric cap a un futur que el fil\u00f2sof no pot preveure, per\u00f2 que tampoc no exclou la destrucci\u00f3 de l’Estat en benefici de formes m\u00e9s cabdals d’exist\u00e8ncia de la llibertat. En tot cas, no s’hi val a fer dir a Hegel all\u00f2 que no diu, per a refutar-lo m\u00e9s f\u00e0cilment. La justificaci\u00f3 de l’Estat est\u00e0 tota feta en funci\u00f3 de la no realitzaci\u00f3 de la llibertat dins la societat civil; burgesa, val a dir, com a societat que es constitueix per l’entrellat econ\u00f2mic de necessitats i satisfaccions; un entrellat que es multiplica successivament per la divisi\u00f3 sempre continuada del treball fins a la mecanitzaci\u00f3 de l’activitat humana. Un treball que \u00e9s la forma menys noble de treball, que el farien m\u00e9s b\u00e9 les m\u00e0quines, i que caldria substituir per la producci\u00f3 est\u00e8tica, veritablement humana i alliberadora. Hegel veu l’Estat com el corrector d’aquella societat que t\u00e9 per principi l’inter\u00e8s privat. Dit d’altra manera, l’Estat \u00e9s l’\u00fanic \u00f2rgan hist\u00f2ricament disponible de la universalitat. En la qual cosa, per estranya que avui ens pugui semblar, hi ha indubtablement l’optimisme hist\u00f2ric que acompanyava el naixement de la forma m\u00e9s moderna de l’Estat burg\u00e8s; optimisme que en aquell moment quasi tothom compartia. Sobretot, per\u00f2, en Hegel trobem l’afirmaci\u00f3 que en el mateix instant en que Dret i Estat deixen de ser la llibertat possible en el temps concret, deixen de ser tamb\u00e9 dret i ra\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s veritablement anguni\u00f3s parlar avui d’aix\u00f2 quan estem sentint la justificaci\u00f3 de l’injustificable en aquests termes: l’Estat no funciona, cal defensar-lo amb els tancs.<\/p>\n

L’objecci\u00f3 de Schelling a Hegel fou la primera i ha estat la m\u00e9s perdurable, repetida de diferents maneres. Esbrinar exactament la seva justesa no es f\u00e0cil i comporta decisions especulatives. La confrontaci\u00f3 \u00e9s tanmateix \u00fatil, perqu\u00e8 esclareix la nostra situaci\u00f3 ben problem\u00e0tica. Deixem, doncs, l’interrogant amb que hem encetat aquesta conferencia, deixem-lo com a interrogant i com a est\u00edmul. En tot cas, no tindria cap sentit tampoc perorar a favor d’un retorn a Hegel, quan \u00e9s necessari crear futur, per\u00f2 pensem encara:<\/p>\n

Primer<\/em>: \u00bfPodem propugnar realment una ren\u00fancia a l’experi\u00e8ncia de l’abstracci\u00f3 absoluta dins el proc\u00e9s educatiu de l’home de dem\u00e0? (No ens hem tornat tots massa tous envers nosaltres mateixos i envers els nostres fills? Que \u00e9s experi\u00e8ncia dolorosa, \u00e9s cosa sabuda, pero hi ha molts mestres que l’han sentida com a alliberadora i \u00e9s potser secundari esbrinar si aquesta abstracci\u00f3 ha constitu\u00eft l’esp\u00e8cie humana o solament la nostra cultura. Una cultura que en el temps que ens ha ocupat avui produ\u00efa la m\u00fasica de Mozart i de Beethoven ensems amb la poesia de Goethe i de Schiller, per dir-ne solament uns pocs exemples. \u00bfRebutjarem tamb\u00e9 tot aix\u00f2?<\/p>\n

Segon<\/em>: El lligam pensament-llibertat \u00e9s all\u00f2 que ens resta de la Il\u00b7lustraci\u00f3: l’ideal de l’emancipaci\u00f3 de tots els homes mitjan\u00e7ant la ra\u00f3. Una llibertat que no neixi del pensament, que no resisteixi la cr\u00edtica de la ra\u00f3, i que pugui \u00e9sser titllada de llibertat de la irracionalitat, ens alliberar\u00e0 ben poc.<\/p>\n

Tercer<\/em>: El lligam individu-universalitat tan afirmat per Hegel. \u00bfCreu alg\u00fa seriosament que la proclamaci\u00f3 de la difer\u00e8ncia individual al marge i en contra la universalitat de la ra\u00f3 ens dur\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de la guerra de tots contra tots i a la negaci\u00f3 del llenguatge com a instrument de comunicaci\u00f3 ?<\/p>\n

Quart<\/em>: \u00bfPensem realment que la llibertat pot trobar-se a l’origen i que, per tant, hem de retornar indiscriminadament a la natura? \u00bfNo \u00e9s m\u00e9s veritat que, si hem d’escatir la llibertat, hem de cercar-la endavant, en el desplegament de la racionalitat?<\/p>\n

\u00abSputiamo su Hegel\u00bb \u00e9s la consigna repetida per molts. Potser s\u00ed, pero no abans d’haver pensat i d’haver apr\u00e8s d’ell algunes coses. Aleshores potser ja no escopirem, sin\u00f3 que senzillament el deixarem enrera i farem una cosa millor. En lloc de deixar vagar la imaginaci\u00f3 que fuig d’estudi, creem nova racionalitat hist\u00f2rica i real en el sentit fort hegeli\u00e0, wirklich<\/em>, efectiva.<\/p>\n

Barcelona, 17 desembre 1981<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest article reprodueix el text d’una confer\u00e8ncia pronunciada el dia 17 de desembre de 1981 a l’Ateneu Barcelon\u00e8s, en una<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":7731,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8,1545,856],"tags":[],"class_list":["post-8616","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-filosofia","category-g-w-f-hegel","category-podcast"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8616","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8616"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8616\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/7731"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8616"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8616"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8616"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}