La baralla entre Juan Carlos I i Ch\u00e1vez a la Cimera Llatinoamericana ha tapat els dos moments realment clau. El primer quan el rei espanyol hagu\u00e9 d\u2019oir que la seua pol\u00e8mica mitjanceria en el cas de les papereres entre l\u2019Argentina i l\u2019Uruguai havia estat in\u00fatil. El segon, quan Daniel Ortega acus\u00e0 Uni\u00f3n Fenosa de maltractar el seu pa\u00eds i Juan Carlos abandon\u00e0 la reuni\u00f3. Cal tenir en compte que Juan Carlos tamb\u00e9 havia fet de mitjancer entre Fenosa i Nicaragua. Per\u00f2, sobretot, cal posar tots aquests fets en un marc m\u00e9s ample en qu\u00e8 pol\u00edtica, negocis i monarquia es confonen.<\/p>\n
Despr\u00e9s del franquisme, sobretot amb l’arribada al poder del PSOE, comencen a prendre forma dos fen\u00f2mens paral\u00b7lels. D’una banda, hi ha la consolidaci\u00f3 de l’anomenada \u2018cultura del pelotazo\u2018 entre una determinada classe empresarial de Madrid. I d\u2019una altra, i \u00e9s una pe\u00e7a b\u00e0sica perqu\u00e8 la primera puga existir, hi ha la idea d’una plataforma pol\u00edtica llatinoamericana que puga ser dirigida per Espanya, en part a imitaci\u00f3 de la francofonia o de la Commonwealth, en part per a fer possibles els enormes negocis que empreses de l’estat en cam\u00ed de privatitzar-se o tot just privatitzades podrien fer gr\u00e0cies a la influ\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n
Aix\u00ed va coincidir l’\u00e8poca en la qual Juan Carlos i Felipe Gonz\u00e1lez crearen una potent xarxa d’interessos pol\u00edtics en el continent americ\u00e0 amb l’entrada en massa de les grans empreses espanyoles: de Telef\u00f2nica a Repsol, del Banc Santander a Endesa i Uni\u00f3n Fenosa, per exemple. \u00c9s p\u00fablic i notori que el comportament d’aquestes companyies, en general, ha estat pol\u00e8mic i que ha motivat moltes protestes als pa\u00efsos americans. I tamb\u00e9 \u00e9s notori que aquestes empreses han fet molts diners als pa\u00efsos americans, no sempre d\u2019una manera brillant. Tamb\u00e9 que (alguns dirigents americans, M\u00e9nem en f\u00f3ra el cas paradigm\u00e0tic) han participat en el joc i s’han enriquit personalment facilitant a les empreses espanyoles l’apropiaci\u00f3 d’empreses o de recursos estrat\u00e8gics del propi pa\u00eds.<\/p>\n
Quin paper hi t\u00e9 Juan Carlos, en tot aix\u00f2? Com qualsevol altre cap d’estat, \u00e9s favorable a les empreses espanyoles i fa tot de gestions en favor d\u2019aquestes. Aix\u00f2 fins ara no havia estat dif\u00edcil de compatibilitzar amb la seua imatge de persona neutral, que volia un estatut especial com a figura principal de les cimeres llatinoamericanes, una mica a l’estil del de la reina anglesa en la Commonwealth. Per\u00f2…<\/p>\n
Aquests darrers anys, en molts pa\u00efsos americans ha accedit al poder una generaci\u00f3 de dirigents que s\u00f3n o es representen d’esquerres i que ja no tenen el lligam personal amb Zapatero que els seus antecessors tenien amb Felipe Gonz\u00e1lez i que, a m\u00e9s, se sumen a la cr\u00edtica d\u2019all\u00f2 que anomenen el neoimperialisme espanyol. N\u2019hi ha que ho fan d\u2019una manera suau, com Lula o, per ara, Evo Morales. I n\u2019hi ha que ho fan d\u2019una manera oberta i radical, com Ch\u00e1vez o Ortega. Segurament perqu\u00e8 s\u00f3n els qui han sofert m\u00e9s l’actuaci\u00f3 espanyola, amb les ambaixades treballant sense dissimular contra ells, en part per afavorir els interessos de les multinacionals espanyoles.<\/p>\n
En aquest context Ch\u00e1vez va fer l’espectacle, per\u00f2 tamb\u00e9 va tapar amb el seu xou el moment realment dur: que fou quan Juan Carlos s’al\u00e7\u00e0 i abandon\u00e0 la sala mentre Ortega acusava Uni\u00f3n Fenosa de maltractar la poblaci\u00f3 nicarag\u00fcenca.<\/p>\n
\u00c9s cert que Juan Carlos est\u00e0 aparentment molt nervi\u00f3s i fa coses ben ins\u00f2lites, com la visita a Ceuta i Melilla, o el seu comportament en aquesta cimera, per\u00f2 al\u00e7ar-se i anar-se\u2019n perqu\u00e8 critiquen una empresa espanyola \u00e9s un fet simplement ins\u00f2lit. Que en part s’explica, si tenim en compte que ell en persona f\u00e9u de mitjancer entre Uni\u00f3n Fenosa i el govern nicarag\u00fcenc presidit per Daniel Ortega. Va ser el mes de juliol passat: Ortega va visitar Madrid i va acceptar un pacte per a reconduir la dif\u00edcil crisi que enfronta Uni\u00f3n Fenosa amb el govern de Nicaragua i els consumidors d’aquell pa\u00eds. L’any 2000 Uni\u00f3n Fenosa va comprar per tan sols 115 milions de d\u00f2lars tota la xarxa el\u00e8ctrica de Nicaragua amb el comprom\u00eds de millorar un servei que mai no ha millorat i que de fet ha empitjorat, i molt (avui les tallades de llum s\u00f3n constants, durant hores). Si al juliol Ortega va avenir-se a negociar, a l’empara del rei espanyol, i a signar un \u2018Memor\u00e0ndum d’Intencions\u2019, ara, en canvi, sembla que li retreia que les promeses fetes aleshores no s’han complert i que la situaci\u00f3 no fa sin\u00f3 empitjorar. I aix\u00f2 va irritar tant Juan Carlos que perd\u00e9 els estreps i abandon\u00e0 la reuni\u00f3.<\/p>\n
Potser perqu\u00e8 ja era el segon retret. El primer, molt m\u00e9s suau, li havia arribat unes poques hores abans de l’Argentina, que havia anunciat en p\u00fablic que la mitjanceria de Juan Carlos amb l’Uruguai sobre la instal\u00b7laci\u00f3 de dues f\u00e0briques papereres havia fracassat. De fet, el president argent\u00ed havia estat tan diplom\u00e0tic que s\u2019havia disculpat per haver demanat al rei espanyol una mitjanceria tan fracassada com \u2018impossible\u2019.<\/p>\n
L’Argentina i l’Uruguai fa mesos que es barallen per la instal\u00b7laci\u00f3, en la banda uruguaiana del riu que els separa, de dues plantes papereres molt contaminants. L\u2019una \u00e9s finlandesa i l\u2019altra, espanyola, d’Ence. Juan Carlos havia de suavitzar la tensi\u00f3 entre tots dos pa\u00efsos, per\u00f2 la seua intervenci\u00f3 no ha servit de res. En bona part perqu\u00e8 els seus esfor\u00e7os m\u00e9s visibles han anat encaminats a assegurar que la f\u00e0brica espanyola obr\u00eds les portes. I qu\u00e8 \u00e9s Ence? Una antiga paperera estatal, ara en mans de persones com Luis Arregi o els Albertos (ambdos controlen el 30%t de l’empresa), coneguts pel fet de formar part del cercle econ\u00f2mic que es mou al voltant de Juan Carlos. Ence, a m\u00e9s, \u00e9s una empresa amb greus problemes que necessita engegar, d\u2019una manera angoixant, la planta de l’Uruguai.<\/p>\n
En una mateixa cimera, doncs, Juan Carlos es va veure q\u00fcestionat en dues ocasions, i p\u00fablicament, per afers econ\u00f2mics, i aix\u00f2 el devia superar. Els argentins van ser molt diplom\u00e0tics en la forma, per\u00f2 van deixar clar que l’esperan\u00e7a que tenien en ell com a mitjancer, l\u2019havien perduda tota, i Ortega va ser dur i directe. Tant que mirava la cara de Juan Carlos mentre atacava Uni\u00f3n Fenosa. I fou aleshores que el rei espanyol se n\u2019an\u00e0.<\/p>\n
Per\u00f2, de tot plegat, en resta l’an\u00e8cdota, la confrontaci\u00f3 que realment t\u00e9 menys import\u00e0ncia de totes, que \u00e9s el guirigall amb Ch\u00e1vez, un pol\u00edtic molt f\u00e0cil de convertir en caricatura per als mitjans tradicionals, sempre \u00e0vids de servir la monarquia<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Chávez és l’anècdota<\/P>
<\/P>
per Vicent Partal <\/P>
La baralla entre Juan Carlos I i Chávez a la Cimera Llatinoamericana ha tapat els dos moments realment clau. El primer quan el rei espanyol hagué d’oir que la seua polèmica mitjanceria en el cas de les papereres entre l’Argentina i l’Uruguai havia estat inútil. El segon, quan Daniel Ortega acusà Unión Fenosa de maltractar el seu país i Juan Carlos abandonà la reunió. Cal tenir en compte que Juan Carlos també havia fet de mitjancer entre Fenosa i Nicaragua. Però, sobretot, cal posar tots aquests fets en un marc més ample en què política, negocis i monarquia es confonen. Després del franquisme, sobretot amb l’arribada al poder del PSOE, comencen a prendre forma dos fenòmens paral·lels. D’una banda, hi ha la consolidació de l’anomenada ‘cultura del pelotazo‘ entre una determinada classe empresarial de Madrid. I d’una altra, i és una peça bàsica perquè la primera puga existir, hi ha la idea d’una plataforma política llatinoamericana que puga ser dirigida per Espanya, en part a imitació de la francofonia o de la Commonwealth, en part per a fer possibles els enormes negocis que empreses de l’estat en camí de privatitzar-se o tot just privatitzades podrien fer gràcies a la influència política. Així va coincidir l’època en la qual Juan Carlos i Felipe González crearen una potent xarxa d’interessos polítics en el continent americà amb l’entrada en massa de les grans empreses espanyoles: de Telefònica a Repsol, del Banc Santander a Endesa i Unión Fenosa, per exemple. És públic i notori que el comportament d’aquestes companyies, en general, ha estat polèmic i que ha motivat moltes protestes als països americans. I també és notori que aquestes empreses han fet molts diners als països americans, no sempre d’una manera brillant. També que (alguns dirigents americans, Ménem en fóra el cas paradigmàtic) han participat en el joc i s’han enriquit personalment facilitant a les empreses espanyoles l’apropiació d’empreses o de recursos estratègics del propi país. Quin paper hi té Juan Carlos, en tot això? Com qualsevol altre cap d’estat, és favorable a les empreses espanyoles i fa tot de gestions en favor d’aquestes. Això fins ara no havia estat difícil de compatibilitzar amb la seua imatge de persona neutral, que volia un estatut especial com a figura principal de les cimeres llatinoamericanes, una mica a l’estil del de la reina anglesa en la Commonwealth. Però… Aquests darrers anys, en molts països americans ha accedit al poder una generació de dirigents que són o es representen d’esquerres i que ja no tenen el lligam personal amb Zapatero que els seus antecessors tenien amb Felipe González i que, a més, se sumen a la crítica d’allò que anomenen el neoimperialisme espanyol. N’hi ha que ho fan d’una manera suau, com Lula o, per ara, Evo Morales. I n’hi ha que ho fan d’una manera oberta i radical, com Chávez o Ortega. Segurament perquè són els qui han sofert més l’actuació espanyola, amb les ambaixades treballant sense dissimular contra ells, en part per afavorir els interessos de les multinacionals espanyoles. En aquest context Chávez va fer l’espectacle, però també va tapar amb el seu xou el moment realment dur: que fou quan Juan Carlos s’alçà i abandonà la sala mentre Ortega acusava Unión Fenosa de maltractar la població nicaragüenca. És cert que Juan Carlos està aparentment molt nerviós i fa coses ben insòlites, com la visita a Ceuta i Melilla, o el seu comportament en aquesta cimera, però alçar-se i anar-se’n perquè critiquen una empresa espanyola és un fet simplement insòlit. Que en part s’explica, si tenim en compte que ell en persona féu de mitjancer entre Unión Fenosa i el govern nicaragüenc presidit per Daniel Ortega. Va ser el mes de juliol passat: Ortega va visitar Madrid i va acceptar un pacte per a reconduir la difícil crisi que enfronta Unión Fenosa amb el govern de Nicaragua i els consumidors d’aquell país. L’any 2000 Unión Fenosa va comprar per tan sols 115 milions de dòlars tota la xarxa elèctrica de Nicaragua amb el compromís de millorar un servei que mai no ha millorat i que de fet ha empitjorat, i molt (avui les tallades de llum són constants, durant hores). Si al juliol Ortega va avenir-se a negociar, a l’empara del rei espanyol, i a signar un ‘Memoràndum d’Intencions’, ara, en canvi, sembla que li retreia que les promeses fetes aleshores no s’han complert i que la situació no fa sinó empitjorar. I això va irritar tant Juan Carlos que perdé els estreps i abandonà la reunió. Potser perquè ja era el segon retret. El primer, molt més suau, li havia arribat unes poques hores abans de l’Argentina, que havia anunciat en públic que la mitjanceria de Juan Carlos amb l’Uruguai sobre la instal·lació de dues fàbriques papereres havia fracassat. De fet, el president argentí havia estat tan diplomàtic que s’havia disculpat per haver demanat al rei espanyol una mitjanceria tan fracassada com ‘impossible’. L’Argentina i l’Uruguai fa mesos que es barallen per la instal·lació, en la banda uruguaiana del riu que els separa, de dues plantes papereres molt contaminants. L’una és finlandesa i l’altra, espanyola, d’Ence. Juan Carlos havia de suavitzar la tensió entre tots dos països, però la seua intervenció no ha servit de res. En bona part perquè els seus esforços més visibles han anat encaminats a assegurar que la fàbrica espanyola obrís les portes. I què és Ence? Una antiga paperera estatal, ara en mans de persones com Luis Arregi o els Albertos (ambdos controlen el 30%t de l’empresa), coneguts pel fet de formar part del cercle econòmic que es mou al voltant de Juan Carlos. Ence, a més, és una empresa amb greus problemes que necessita engegar, d’una manera angoixant, la planta de l’Uruguai. En una mateixa cimera, doncs, Juan Carlos es va veure qüestionat en dues ocasions, i públicament, per afers econòmics, i això el devia superar. Els argentins van ser molt diplomàtics en la forma, però van deixar clar que l’esperança que tenien en ell com a mitjancer, l’havien perduda tota, i Ortega va ser dur i directe. Tant que mirava la cara de Juan Carlos mentre atacava Unión Fenosa. I fou aleshores que el rei espanyol se n’anà. Però, de tot plegat, en resta l’anècdota, la confrontació que realment té menys importància de totes, que és el guirigall amb Chávez, un polític molt fàcil de convertir en caricatura per als mitjans tradicionals, sempre àvids de servir la monarquia<\/P>
<\/P>
<\/P><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-864","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-america-latina"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/864","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=864"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/864\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}