Tot avortament \u00e9s un trauma per a les dones que prenen aquesta dolorosa decisi\u00f3. Una dona no avorta com qui va a fer-se una cirurgia est\u00e8tica per arranjar-se el nas o els pits. Tota dona que avorta passa per una torturada reflexi\u00f3 pr\u00e8via i les seq\u00fceles psicol\u00f2giques d\u2019aquesta operaci\u00f3 l\u2019acompanyaran durant molts anys.<\/p>\n
En la majoria dels casos, els avortaments els indu\u00efm els propis homes. B\u00e9 sigui per la nostra manca de control i ego\u00efsme a l\u2019hora d\u2019ejacular o per no adoptar senzilles mesures anticonceptives, com ara el preservatiu. Tamb\u00e9, de manera indirecta, quan no volem assumir la paternitat del fetus que hem engendrat, quan pressionem dial\u00e8cticament perqu\u00e8 la parella avorti o quan deixem a l\u2019estacada la dona embarassada.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de la societat masculina, m\u00e9s enll\u00e0 de les lleis dels homes, nom\u00e9s la dona est\u00e0 en possessi\u00f3 del misteri de la vida i, des d\u2019aquesta constataci\u00f3, nom\u00e9s la dona pot avaluar de manera \u00edntima i responsable si el fill que ha de portar al m\u00f3n tindr\u00e0 la possibilitat de n\u00e9ixer en condicions familiars i materials favorables. L\u2019avortament no \u00e9s un acte d\u2019ego\u00efsme, \u00e9s un tr\u00e0gic acte d\u2019amor envers la covardia o la maldat del pare del nonat.<\/p>\n
La dona t\u00e9 el dret a decidir quan i amb qui tindr\u00e0 un fill. Negar aquest dret equival a acceptar el determinisme com a moral de vida en el m\u00f3n: d\u2019acord amb aquest principi, les malalties no s\u2019haurien de curar, no haur\u00edem de prevenir ni mitigar les cat\u00e0strofes naturals i ni la civilitzaci\u00f3 ni la cultura no existirien.<\/p>\n
Des de fa un mes, el doctor Carlos Mor\u00edn, la seva dona, Mar\u00eda Luisa D.S., i la treballadora Virtudes S.V. estan a la pres\u00f3 acusats d\u2019\u201davortament il\u00b7legal, associaci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita, intrusisme i falsedat documental\u201d. La jutgessa Elisabet Castell\u00f3, que instrueix la den\u00fancia interposada per l\u2019entitat ultracat\u00f2lica E-Cristians, tamb\u00e9 ha enviat a la pres\u00f3, fa deu dies, dos psiquiatres que col\u00b7laboraven amb les cl\u00edniques avortistes del Dr. Mor\u00edn. Altres vuit professionals (metges, psic\u00f2legs, infermeres…) de la mateixa organitzaci\u00f3 resten en llibertat sota fian\u00e7a.<\/p>\n
\u201cB\u00e8stia negra\u201d de diverses associacions integristes i d\u2019extremadreta, el Dr. Mor\u00edn \u00e9s objecte d\u2019una implacable persecuci\u00f3 des de fa anys. El seu \u201cpecat\u201d: haver-se convertit en un referent de qualitat i confian\u00e7a per a les dones d\u2019aqu\u00ed i d\u2019arreu del m\u00f3n que han de passar pel dif\u00edcil tr\u00e0ngol d\u2019avortar. En aquesta campanya contra el Dr. Mor\u00edn ha estat cabdal el paper d\u2019alguns mitjans de comunicaci\u00f3 marcadament de dretes, com ara el \u201cSunday Telegraph\u201d brit\u00e0nic o la TV p\u00fablica danesa. En el linxament medi\u00e0tic del Dr. Mor\u00edn i la seva xarxa de cl\u00edniques avortistes ha excel\u00b7lit tamb\u00e9 \u201cLa Vanguardia\u201d, que li ha dedicat portades i planes dignes de la \u201cpremsa groga\u201d m\u00e9s sensacionalista.<\/p>\n
Del Dr. Mor\u00edn se n\u2019han dit un munt de burrades, presentant-lo com un \u201cserial killer\u201d d\u2019infants o com una mena de s\u00e0dic Mr. Hyde. Tamb\u00e9 se li han adjudicat unes m\u00e0quines trinxadores de fetus i nadons morts que la Gu\u00e0rdia Civil no ha localitzat en cap de les seves cl\u00edniques escorcollades. Des de fa anys, la conselleria de Salut de la Generalitat practica inspeccions regulars a les cl\u00edniques avortistes de Catalunya i, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019algunes anomalies administratives, mai s\u2019ha detectat cap \u201ccastell del terror\u201d.<\/p>\n
\u00c9s cert que en algun centre del Dr. Mor\u00edn s\u2019han practicat avortaments que superen el termini de dotze setmanes que fixa la llei espanyola. Per\u00f2 s\u00f3n casos comptats i sempre per donar resposta a l\u2019angoixa extrema i a la f\u00e8rria determinaci\u00f3 de la dona embarassada. En un pa\u00eds on el director general de Tr\u00e0nsit ha estat enxampat extralimitant-se de la velocitat m\u00e0xima permesa, quin sentit t\u00e9 que s\u2019empresoni cinc metges i treballadors d\u2019unes cl\u00edniques avortistes legals? Si tothom a l\u2019Estat espanyol que no compleix la llei al peu de la lletra ha de pagar-ho amb la pres\u00f3, ja podem anar preparant camps de concentraci\u00f3.<\/p>\n
A banda dels grups integristes i dels mitjans de comunicaci\u00f3 que els hi s\u00f3n afins, en aquest desgraciat afer hi t\u00e9 un paper molt rellevant la jutgessa instructora del cas, Elisabet Castell\u00f3. Hom diria que aquesta magistrada ha perdut els papers. La seva \u201cinvestigaci\u00f3\u201d ha fet que centenars de dones que han avortat a les cl\u00edniques del Dr. Mor\u00edn s\u2019hagin vist en el tr\u00e0ngol d\u2019haver de prestar declaraci\u00f3 judicial. S\u2019adona la jutgessa Castell\u00f3 del dolor innecessari que est\u00e0 causant en dones que han passat per la trag\u00e8dia d\u2019avortar, tractant-les com si fossin (presumptes) delinq\u00fcents?<\/p>\n
Espero que en les pr\u00f2ximes setmanes, alg\u00fa posi seny i enteniment en aquest desori judicial i que el Dr. Mor\u00edn i els seus col\u00b7laboradors puguin sortir en llibertat. Mentrestant, bon any nou, Dr. Mor\u00edn!<\/p>\n
Publicat: http:\/\/www.eldebat.cat\/<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Bon any nou, Dr. Morín! <\/P>
Jaume Reixach Tot avortament és un trauma per a les dones que prenen aquesta dolorosa decisió. Una dona no avorta com qui va a fer-se una cirurgia estètica per arranjar-se el nas o els pits. Tota dona que avorta passa per una torturada reflexió prèvia i les seqüeles psicològiques d’aquesta operació l’acompanyaran durant molts anys. En la majoria dels casos, els avortaments els induïm els propis homes. Bé sigui per la nostra manca de control i egoïsme a l’hora d’ejacular o per no adoptar senzilles mesures anticonceptives, com ara el preservatiu. També, de manera indirecta, quan no volem assumir la paternitat del fetus que hem engendrat, quan pressionem dialècticament perquè la parella avorti o quan deixem a l’estacada la dona embarassada. Més enllà de la societat masculina, més enllà de les lleis dels homes, només la dona està en possessió del misteri de la vida i, des d’aquesta constatació, només la dona pot avaluar de manera íntima i responsable si el fill que ha de portar al món tindrà la possibilitat de néixer en condicions familiars i materials favorables. L’avortament no és un acte d’egoïsme, és un tràgic acte d’amor envers la covardia o la maldat del pare del nonat. La dona té el dret a decidir quan i amb qui tindrà un fill. Negar aquest dret equival a acceptar el determinisme com a moral de vida en el món: d’acord amb aquest principi, les malalties no s’haurien de curar, no hauríem de prevenir ni mitigar les catàstrofes naturals i ni la civilització ni la cultura no existirien. Des de fa un mes, el doctor Carlos Morín, la seva dona, María Luisa D.S., i la treballadora Virtudes S.V. estan a la presó acusats d’”avortament il·legal, associació il·lícita, intrusisme i falsedat documental”. La jutgessa Elisabet Castelló, que instrueix la denúncia interposada per l’entitat ultracatòlica E-Cristians, també ha enviat a la presó, fa deu dies, dos psiquiatres que col·laboraven amb les clíniques avortistes del Dr. Morín. Altres vuit professionals (metges, psicòlegs, infermeres…) de la mateixa organització resten en llibertat sota fiança. “Bèstia negra” de diverses associacions integristes i d’extremadreta, el Dr. Morín és objecte d’una implacable persecució des de fa anys. El seu “pecat”: haver-se convertit en un referent de qualitat i confiança per a les dones d’aquí i d’arreu del món que han de passar pel difícil tràngol d’avortar. En aquesta campanya contra el Dr. Morín ha estat cabdal el paper d’alguns mitjans de comunicació marcadament de dretes, com ara el “Sunday Telegraph” britànic o la TV pública danesa. En el linxament mediàtic del Dr. Morín i la seva xarxa de clíniques avortistes ha excel·lit també “La Vanguardia”, que li ha dedicat portades i planes dignes de la “premsa groga” més sensacionalista. Del Dr. Morín se n’han dit un munt de burrades, presentant-lo com un “serial killer” d’infants o com una mena de sàdic Mr. Hyde. També se li han adjudicat unes màquines trinxadores de fetus i nadons morts que la Guàrdia Civil no ha localitzat en cap de les seves clíniques escorcollades. Des de fa anys, la conselleria de Salut de la Generalitat practica inspeccions regulars a les clíniques avortistes de Catalunya i, més enllà d’algunes anomalies administratives, mai s’ha detectat cap “castell del terror”. És cert que en algun centre del Dr. Morín s’han practicat avortaments que superen el termini de dotze setmanes que fixa la llei espanyola. Però són casos comptats i sempre per donar resposta a l’angoixa extrema i a la fèrria determinació de la dona embarassada. En un país on el director general de Trànsit ha estat enxampat extralimitant-se de la velocitat màxima permesa, quin sentit té que s’empresoni cinc metges i treballadors d’unes clíniques avortistes legals? Si tothom a l’Estat espanyol que no compleix la llei al peu de la lletra ha de pagar-ho amb la presó, ja podem anar preparant camps de concentració. A banda dels grups integristes i dels mitjans de comunicació que els hi són afins, en aquest desgraciat afer hi té un paper molt rellevant la jutgessa instructora del cas, Elisabet Castelló. Hom diria que aquesta magistrada ha perdut els papers. La seva “investigació” ha fet que centenars de dones que han avortat a les clíniques del Dr. Morín s’hagin vist en el tràngol d’haver de prestar declaració judicial. S’adona la jutgessa Castelló del dolor innecessari que està causant en dones que han passat per la tragèdia d’avortar, tractant-les com si fossin (presumptes) delinqüents? Espero que en les pròximes setmanes, algú posi seny i enteniment en aquest desori judicial i que el Dr. Morín i els seus col·laboradors puguin sortir en llibertat. Mentrestant, bon any nou, Dr. Morín! <\/P>
Publicat: http:\/\/www.eldebat.cat\/<\/P><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-901","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-condiciones-de-vida"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/901","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=901"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/901\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=901"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=901"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=901"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}