Voldria manifestar, d\u2019entrada, la voluntat de dedicar aquest discurs de recepci\u00f3 a qui fou el meu mestre i introductor dels estudis hegelians a casa nostra, Ramon Valls Plana, mort far\u00e0 nou anys. En un pa\u00eds que, per circumst\u00e0ncies tant end\u00f2genes com ex\u00f2genes, no ha pogut consolidar l\u00ednies duradores de treball acad\u00e8mic, honorar els mestres i recon\u00e8ixer la vinculaci\u00f3 a una tradici\u00f3, encara que sigui recent, no \u00e9s solament una exig\u00e8ncia moral, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u2014almenys aix\u00ed ho vull creure\u2014 una forma de contribuir a superar aquella greu mancan\u00e7a.<\/p>\n
<\/p>\n
Doctrina del reconeixement i cr\u00edtica de l\u2019economia pol\u00edtica<\/strong><\/p>\n La recerca internacional sobre l\u2019idealisme alemany ha viscut, en els darrers quaranta anys, una fruct\u00edfera represa en di\u00e0leg amb les discussions contempor\u00e0nies de temes \u00e8tics, jur\u00eddics i pol\u00edtics.(1) Autors com Ludwig Siep, format en la filosofia cl\u00e0ssica alemanya; Robert B. Pippin, des de la tradici\u00f3 anal\u00edtica, i Robert B. Brandom, des del pragmatisme, en s\u00f3n exponents cabdals. Aquesta represa t\u00e9 com a eix la doctrina del reconeixement intersubjectiu (Anerkennung). Mentre els dos primers \u2014Siep des d\u2019un vessant m\u00e9s historiogr\u00e0fic, Pippin des d\u2019un de m\u00e9s conceptual\u2014 han mostrat com aquella doctrina \u00e9s la clau de volta de la filosofia pr\u00e0ctica de l\u2019idealisme (2) i la base per a una adequada comprensi\u00f3 de l\u2019Estat de dret i dels elements socials i institucionals que l\u2019integren, (3) Brandom ha dut a terme una acurada reconstrucci\u00f3 de la teoria del reconeixement en termes d\u2019an\u00e0lisi sem\u00e0ntica i argumentativa de la justificaci\u00f3 racional dels marcs socials i normatius. (4). D\u2019aquesta manera, l\u2019idealisme anal\u00edtic, en renovar el desider\u00e0tum d\u2019una fonamentaci\u00f3 de la filosofia pr\u00e0ctica, ha pogut tamb\u00e9 erigir-se en adversari declarat de les posicions \u00abextravagants i exagerades\u00bb de \u00ables actuals sospites postmodernes\u00bb i defensar efica\u00e7ment que \u00abla tradici\u00f3 intel\u00b7lectual europea moderna no ha culminat en el nihilisme o en una tecnol\u00f2gica voluntat de poder [\u2026], sin\u00f3 que la tradici\u00f3 moderna se sost\u00e9 en una aspiraci\u00f3 moral defensable: la de viure lliurement\u00bb (Pippin, 1997, p. 24).<\/p>\n Sense entrar a discutir la v\u00e0lua de les an\u00e0lisis i les aportacions d\u2019aquests autors, ni menys encara llur enraonada r\u00e8plica a la postmodernitat, sols tractar\u00e9 un punt al meu parer cabdal. En reconstruir la doctrina de la intersubjectivitat exclusivament des del marc pragmaticoling\u00fc\u00edstic de l\u2019argumentaci\u00f3, s\u2019omet un aspecte central dels plantejaments de Fichte i Hegel: llur insist\u00e8ncia a elaborar una filosofia pr\u00e0ctica real enfront de qualsevol mena de formalisme i logicisme. (5) Real signfica que les estructures generals (transcendentals o ling\u00fc\u00edstiques) que delimiten el reconeixement d\u2019agents racionals lliures en reciprocitat i igualtat \u2014en suma, la noci\u00f3 de dret\u2014 constitueixen una mera abstracci\u00f3, si no ficci\u00f3, mentre no es pensen en relaci\u00f3 amb les condicions de llur desenvolupament efectiu, (6) \u00e9s a dir, el concepte de dret ha de permetre la seva aplicaci\u00f3, (7) el dret abstracte ha de concretar-se en el dinamisme de la vida \u00e8tica (8). A m\u00e9s, ambd\u00f3s fil\u00f2sofs coincideixen a determinar les condicions de realitat en qu\u00e8 t\u00e9 lloc el reconeixement: (9) la interacci\u00f3 del jo es produeix a trav\u00e9s del cos i les accions d\u2019apropiaci\u00f3 del m\u00f3n sensible; aquestes accions es dirigeixen a satisfer les necessitats (tant f\u00edsiques com intel\u00b7lectives) del subjecte; l\u2019activitat apropiativa \u00e9s el treball hum\u00e0 en tant que acci\u00f3 formadora de les pr\u00f2pies facultats i transformadora de la natura. (10) Aix\u00f2 significa que la reciprocitat i la igualtat inherents al reconeixement intersubjectiu han de pensar-se en relaci\u00f3 amb subjectes corporals en interacci\u00f3 per satisfer llurs necessitats mitjan\u00e7ant el treball. Sense aquesta dimensi\u00f3 material, el dret no passaria de ser un conjunt d\u2019estipulacions formals sense correlat efectiu. En els termes contractualistes emprats per Fichte: el contracte de ciutadania (drets individuals i pol\u00edtics) ha d\u2019anar necess\u00e0riament acompanyat d\u2019un contracte de propietat (drets socioecon\u00f2mics). (11)<\/p>\n Doncs b\u00e9, en la societat moderna, la interacci\u00f3 material de les consci\u00e8ncies es desplega en el lliure mercat: el m\u00f3n com a \u00ab\u00fanic i immens Estat comercial\u00bb, (12) el \u00absistema total de necessitats, de treball i de productes del treball\u00bb de la societat civil (13). Per tant, una doctrina real del dret haur\u00e0 d\u2019incloure volens nolens una avaluaci\u00f3 d\u2019aquest mode social de producci\u00f3 per esbrinar si compleix o no, i amb quines limitacions, les condicions inherents a un ple reconeixement intersubjectiu dels ciutadans. Aital avaluaci\u00f3 obliga a tenir present la nova ci\u00e8ncia que descriu el funcionament del mercat, l\u2019economia pol\u00edtica, (14) la qual tots dos fil\u00f2sofs lloen a bastament: \u00abel que abans era el director espiritual \u00e9s ara el metge i, m\u00e9s especialment encara, el ministre de finances\u00bb, (15) \u00abl\u2019economia pol\u00edtica [\u2026] \u00e9s una de les ci\u00e8ncies que ha trobat en els temps moderns el seu terreny propi\u00bb. (16) Els elogis, per\u00f2, no signifiquen adhesi\u00f3 als principis de l\u2019economia pol\u00edtica, sin\u00f3 que tenen tamb\u00e9 una finalitat cr\u00edtica, almenys en el doble sentit de l\u2019\u00fas kanti\u00e0 del terme: an\u00e0lisi i judici. An\u00e0lisi dels elements que determinen les relacions humanes en el lliure mercat, i judici sobre llur adequaci\u00f3 o no a l\u2019exig\u00e8ncia de reconeixement pr\u00f2pia d\u2019un Estat de dret.<\/p>\n Aquesta perspectiva cr\u00edtica dona un estatut peculiar al discurs d\u2019ambd\u00f3s fil\u00f2sofs: la reflexi\u00f3 jur\u00eddica \u00e9s tamb\u00e9 un projecte sociopol\u00edtic. (17) En articular el vessant abstracte i normatiu de la doctrina del reconeixement en relaci\u00f3 amb la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica, surten a la llum les disfuncions del m\u00f3n hist\u00f2ric respecte a les exig\u00e8ncies objectives de la idea \u2014\u00abrecon\u00e8ixer la ra\u00f3 com la rosa en la creu del present\u00bb\u2014,(18) amb la qual cosa, alhora que es compr\u00e8n la realitat, s\u2019estableixen les fites perqu\u00e8 finalment, com express\u00e0 Hegel en un dels seus cursos, \u00aball\u00f2 que \u00e9s racional esdevingui real i all\u00f2 que \u00e9s real esdevingui racional\u00bb(19) o, en els termes gaireb\u00e9 id\u00e8ntics de Fichte, perqu\u00e8 \u00abl\u2019Estat real [\u2026] s\u2019apropi gradualment a l\u2019Estat racional\u00bb.(20) D\u2019aqu\u00ed la peculiaritat de llur filosofia jur\u00eddica respecte al jusnaturalisme precedent: tots dos fil\u00f2sofs duen a terme una fusi\u00f3 de disciplines entre el dret natural com a saber conceptual dels principis i la ci\u00e8ncia pol\u00edtica com a pragm\u00e0tica organitzativa de l\u2019Estat. En el cas de Fichte aquesta fusi\u00f3 es mostra en la interrelaci\u00f3 entre el moment transcendental del concepte de dret i els sabers aplicats en qu\u00e8 assoleix el seu contingut real (pol\u00edtica, economia, filosofia de la hist\u00f2ria); en Hegel, s\u2019anuncia en el t\u00edtol mateix de la publicaci\u00f3 de 1821: dret natural i ci\u00e8ncia pol\u00edtica (Staatswissenschaft). (21)<\/p>\n Doncs b\u00e9, la meva intervenci\u00f3 pret\u00e9n justificar amb un cert detall la lectura que acabo d\u2019avan\u00e7ar: que la teoria del reconeixement de Fichte i Hegel, en tant que fonament real del dret, lluny de limitar-se a fixar les condicions formals d\u2019una normativitat comuna a la manera de la reconstrucci\u00f3 anal\u00edtica de l\u2019idealisme, implica una cr\u00edtica de l\u2019economia pol\u00edtica i un projecte pol\u00edtic de transformaci\u00f3 social. Amb aquesta finalitat mostrar\u00e9 des dels textos respectius: (22) quina \u00e9s llur an\u00e0lisi del lliure mercat o societat civil, quines s\u00f3n les exig\u00e8ncies econ\u00f2miques derivades <\/p>\n An\u00e0lisi del lliure mercat: la societat civil<\/strong><\/p>\n Comencem per la descripci\u00f3 fichteana del \u00abm\u00f3n efectiu\u00bb, de \u00abla situaci\u00f3 efectiva de les coses que es presenta a la mirada\u00bb.(23) Malgrat la difer\u00e8ncia de pobles i cultures, el dinamisme productiu endegat a Europa fa que \u00abel m\u00f3n conegut\u00bb hagi de ser considerat com \u00abun \u00fanic i immens Estat comercial\u00bb.(24) Aquest desplegament de la propietat, del treball i de l\u2019intercanvi es caracteritza per ser un \u00absistema que promou la llibertat de comer\u00e7 [\u2026] i pret\u00e9n comprar i establir un mercat en tot el m\u00f3n\u00bb.(25) La base antropol\u00f2gica d\u2019aquesta economia rau en la naturalitat immediata d\u2019una consci\u00e8ncia que viu per satisfer necessitats incrementant cont\u00ednuament els seus b\u00e9ns i propietats, especialment per mitj\u00e0 dels negocis i del comer\u00e7: \u00abnegocis fruct\u00edfers i el major nombre d\u2019homes convivint amb el m\u00e0xim benestar: vet ac\u00ed el b\u00e9 suprem, el cel a la terra; no hi ha res superior a la terra\u00bb.(26) Dues s\u00f3n les condicions de possibilitat de tal forma econ\u00f2mica: que el valor monetari obtingut per la venda dels productes sigui una quantitat superior al seu cost productiu, i que el mecanisme generador d\u2019aquesta plusv\u00e0lua \u00abno sigui obstaculitzat per cap llei ni autoritat superior\u00bb;(27) lliurecanvisme i Estat m\u00ednim, per tant.<\/p>\n En no existir element regulador, el mercat opera com \u00abatzar cec, pot\u00e8ncia natural incomprensible, pot\u00e8ncia natural cega\u00bb, \u00e9s a dir, els homes romanen en un veritable \u00abestat de natura\u00bb.(28) I, per tant, com en el cas de l\u2019estat de natura pol\u00edtic postulat pel jusnaturalisme modern, en el mercat es produeix una \u00abguerra inacabable de tots contra tots\u00bb, de manera que, com m\u00e9s s\u2019amplien els mercats i la producci\u00f3, m\u00e9s es multiplica la compet\u00e8ncia entre productors i comerciants i augmenten les necessitats indu\u00efdes per adquirir noves mercaderies.(29) Els fen\u00f2mens derivats s\u00f3n descrits amb claredat per Fichte: acaparament de productes per incidir en els preus,(30) processos especulatius, inflacionaris i deflacionaris derivats de l\u2019expressi\u00f3 del valor en metalls preciosos,(31) increment de mercaderies en circulaci\u00f3 i disminuci\u00f3 de preus per la reducci\u00f3 dels salaris,(32) i conflictes internacionals pel control de mat\u00e8ries primeres i mercats.(33)<\/p>\n Aquesta forma econ\u00f2mica t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia sociopol\u00edtica rellevant: \u00abla humanitat es divideix en dos grups fonamentals: els propietaris i els no propietaris\u00bb,(34) \u00e9s a dir, els terratinents, industrials i comerciants que posseeixen els patrimonis, i els peons, petits artesans o assalariats al servei dels primers. I com que la propietat privada \u00e9s consubstancial al patrimoni, la pot\u00e8ncia coactiva estatal sols existeix aqu\u00ed \u00abper protegir contra el robatori violent el mitj\u00e0 de vida que anomenem propietat\u00bb.(35) \u00abL\u2019Estat \u00e9s, aix\u00ed, una instituci\u00f3 de propietaris\u00bb i els no propietaris (inclosos els funcionaris) s\u00f3n mers servidors necessaris per mantenir les relacions de producci\u00f3 i propietat vigents.(36) Doncs b\u00e9, en la mesura que els no propietaris s\u00f3n els directament afectats per les crisis recurrents del mercat, la din\u00e0mica \u00abd\u2019empobriment del treball i la car\u00e8ncia i mis\u00e8ria de les fam\u00edlies laborioses\u00bb no pot tenir altre resultat que l\u2019emigraci\u00f3 (37) o nodrir els ex\u00e8rcits de mercenaris al servei dels sobirans.(38) El lliure mercat genera aix\u00ed una depauperaci\u00f3 de gran part de la poblaci\u00f3, que redueix l\u2019home a all\u00f2 que no hauria de ser, a la condici\u00f3 d\u2019un \u00abanimal de c\u00e0rrega que cau de son sota el seu pes i que, despr\u00e9s de la necess\u00e0ria reposici\u00f3 de les seves forces exhaustes, transporta novament la mateixa c\u00e0rrega\u00bb.(39)<\/p>\n Doncs b\u00e9, at\u00e8s que el reconeixement de les consci\u00e8ncies en reciprocitat constitueix la base del dret, \u00e9s pal\u00e8s que una societat que permet l\u2019empobriment constant dels no propietaris a costa de l\u2019enriquiment continu dels propietaris no compleix el requisit m\u00e9s b\u00e0sic del reconeixement: poder viure del treball.(40) Per aix\u00f2, amb tota radicalitat, Fichte pot sostenir que \u00abtan aviat com alg\u00fa no pot viure del seu treball [\u2026], el contracte [social] en relaci\u00f3 amb ell est\u00e0 completament suprimit i, des d\u2019aquesta perspectiva, ell no est\u00e0 jur\u00eddicament obligat a recon\u00e8ixer cap mena de propietat d\u2019altres homes\u00bb.(41) En termes hist\u00f2rics: mentre el reconeixement dels drets pol\u00edtics (contracte de ciutadania) dut a terme per la Revoluci\u00f3 Francesa deixi inalterat l\u2019estat de natura econ\u00f2mic, la humanitat no assolir\u00e0 el ple reconeixement intersubjectiu que la consci\u00e8ncia exigeix de iure. M\u00e9s encara, at\u00e8s que f\u00e0cticament el liberalisme pol\u00edtic est\u00e0 fomentant l\u2019individualisme social i la llibertat de mercat en lloc d\u2019instaurar-hi un control racional, Fichte pot concloure que la nostra \u00e8poca \u00e9s \u00abl\u2019edat de la indifer\u00e8ncia absoluta respecte a la veritat i d\u2019una exist\u00e8ncia sense vincles ni fil conductor, \u00e9s l\u2019estadi de la pecaminositat completa\u00bb.(42) En efecte, el simple fet de satisfer necessitats mitjan\u00e7ant un complex dinamisme de col\u00b7laboracions i interaccions desplega una intersubjectivitat efectiva: \u00ables necessitats i els mitjans [per satisfer-les], en tant que exist\u00e8ncia real dels individus], esdevenen un \u00e9sser per a l\u2019altre\u00bb.(48) De fet, en la cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica del lliure mercat culmina l\u2019estructura antropol\u00f2gica de l\u2019apet\u00e8ncia i del treball que tenien la seva primera manifestaci\u00f3 en la relaci\u00f3 servent-senyor, per\u00f2 ho fa de manera que deixa enrere els d\u00e8ficits de les figures hist\u00f2riques precedents. El treball i la producci\u00f3 industrial en el lliure mercat basteixen una xarxa d\u2019interconnexions i institucions en qu\u00e8 l\u2019individu es forma com a persona aut\u00f2noma en tres vessants essencials: s\u2019independitza del nexe natural de la fam\u00edlia per integrar-se com a subjecte en la societat civil;(49) s\u2019educa i conrea les facultats intel\u00b7lectives per al conreu de la ci\u00e8ncia, la t\u00e8cnica i les arts,(50) i \u00e9s reconegut socialment per les seves compet\u00e8ncies, b\u00e9ns i participaci\u00f3 en corporacions i associacions.(51) En suma, l\u2019esperit es manifesta com a individualitat lliure i conscient de si mateix en un reconeixement intersubjectiu que comporta: la dissoluci\u00f3 de les subst\u00e0ncies \u00e8tiques d\u2019\u00e8poques anteriors que, com a totalitats socials immediates, impedien el desplegament aut\u00f2nom de la persona (la ciutat antiga, la fam\u00edlia patriarcal, els clans i pobles, l\u2019honor feudal; l\u2019absolutisme mon\u00e0rquic\u2026); la superaci\u00f3 de la religiositat de la consci\u00e8ncia malaurada que, lluny de recon\u00e8ixer el poder alliberador del treball en aquest m\u00f3n, es perdia en transcend\u00e8ncies buides, i l\u2019aband\u00f3 del somni abstracte d\u2019una llibertat absoluta, causa del terror destructiu de tot el real, per la llibertat efectiva i concreta de subjectes aut\u00f2noms en interacci\u00f3. En suma, \u00abl\u2019individu \u00e9s fill de la societat civil\u00bb.(52)<\/p>\n S\u2019ent\u00e9n, doncs, que Hegel concebi la societat civil com la condici\u00f3 necess\u00e0ria per a la realitzaci\u00f3 d\u2019un Estat en qu\u00e8 la individualitat lliure del B\u00fcrger\/bourgeois \u2014ciutad\u00e0 econ\u00f2mic privat\u2014 esdevingui B\u00fcrger\/citoyen \u2014subjecte d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica\u2014. L\u2019\u00ab\u00f2rgan mediador\u00bb d\u2019aquest tr\u00e0nsit no \u00e9s altre que els \u00abestaments\u00bb(53) generats pels diferents sectors productius de la societat civil en qu\u00e8 els individus s\u2019agrupen en funci\u00f3 de llur activitat i interessos: l\u2019estament substancial o propietaris agraris, que representen els valors de la tradici\u00f3; l\u2019estament formal o industrial, format pels financers, fabricants, comerciants i professionals, que constitueixen el sector din\u00e0mic i inventiu de la societat, i el funcionariat, al servei de les institucions p\u00fabliques o estament universal.(54) En la mesura que el poder legislatiu recull els interessos dels estaments i que, per la seva interacci\u00f3 amb el poder governatiu, els disposa en funci\u00f3 del b\u00e9 general, s\u2019assoleix el reconeixement efectiu de tots els ciutadans en tant que agents pol\u00edtics: el jo \u00e9s plenament un nosaltres. L\u2019Estat, perqu\u00e8 en ell \u00abl\u2019autoconsci\u00e8ncia particular s\u2019eleva a la universalitat\u00bb, \u00e9s \u00aball\u00f2 que \u00e9s racional en i per a si\u00bb,(55) \u00e9s l\u2019\u00abefectivitat de la idea \u00e8tica\u00bb.(56)<\/p>\n L\u2019estreta relaci\u00f3 entre el reconeixement de la societat civil i l\u2019Estat semblaria justificar una lectura de Hegel en clau de pur liberalisme econ\u00f2mic i pol\u00edtic. Tanmateix seria una interpretaci\u00f3 parcial. Sols cal recordar que, per la dial\u00e8ctica de la manifestaci\u00f3 caracter\u00edstica de la l\u00f2gica hegeliana, tota posici\u00f3 de l\u2019esperit genera a fortiori una contraposici\u00f3 que la for\u00e7a a anar m\u00e9s enll\u00e0 de si mateixa. Per tant, tamb\u00e9 la societat civil, tot i el dinamisme intersubjectiu de formaci\u00f3 i benestar individuals, genera la seva ant\u00edtesi. L\u2019examen hegeli\u00e0 de les implicacions negatives del lliure mercat porta a conclusions semblants a les de Fichte, per\u00f2 \u00e9s una an\u00e0lisi molt m\u00e9s detallada i rica del proc\u00e9s d\u2019estranyament i alienaci\u00f3 de les consci\u00e8ncies.(57) Vegem-ho.<\/p>\n Hegel fixa l\u2019atenci\u00f3 en una part del nou estament industrial: la que aporta el seu treball a canvi del salari i que, per tant, est\u00e0 m\u00e9s directament exposada a les oscil\u00b7lacions de la producci\u00f3 per la introducci\u00f3 de m\u00e0quines, l\u2019increment de mercaderies en circulaci\u00f3 i l\u2019abaratiment competitiu dels preus. Els trets d\u2019aquest grup social obliguen el fil\u00f2sof a introduir un concepte espec\u00edfic: el de classe treballadora (Klasse der Arbeiter).(58) Si, en general, el treball hum\u00e0 exigeix divisi\u00f3 i especialitzaci\u00f3 en sectors productius, amb el maquinisme la divisi\u00f3 assoleix una dimensi\u00f3 nova: la creixent especialitzaci\u00f3 en parts cada cop m\u00e9s simples del treball dins del mateix sector productiu i \u00e0dhuc de la mateixa f\u00e0brica. Conseg\u00fcentment, el treballador manual, en lloc de requerir habilitats professionals qualificades, duu a terme una tasca rudiment\u00e0ria, repetitiva i mec\u00e0nica, i cau en una din\u00e0mica de progressiva \u00abdegradaci\u00f3\u00bb i \u00abestupidesa\u00bb espirituals.(59) Al final, no sols \u00abla formaci\u00f3 del treball s\u2019ent\u00e9n en funci\u00f3 de la m\u00e0quina\u00bb,(60) sin\u00f3 que el mateix \u00ab\u00e9sser hum\u00e0 esdev\u00e9 superflu\u00bb.(61)<\/p>\n Si atenem a les \u00abnacions f\u00e0brica\u00bb com Anglaterra,(62) advertim que l\u2019increment de la maquin\u00e0ria i de la producci\u00f3 t\u00e9 un altre efecte: l\u2019abaratiment dels salaris fins a cobrir a penes les necessitats de subsist\u00e8ncia i la persist\u00e8ncia d\u2019una massa creixent d\u2019aturats; \u00e9s a dir, assistim a l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una plebs miserable.(63) Amb el terme P\u00f6bel,64 Hegel designa la classe social que, embrutida i expulsada (o amb el perill constant de ser-ho) del treball, queda depauperada i marginada de la societat civil i subjecta a una cronificaci\u00f3 irremeiable de la seva situaci\u00f3. Surt aix\u00ed a la llum la realitat \u00faltima del lliure mercat: \u00aben l\u2019exc\u00e9s de riquesa, la societat civil no \u00e9s suficientment rica \u2014aix\u00f2 \u00e9s, no posseeix prou b\u00e9ns propis\u2014 per impedir l\u2019exc\u00e9s de pobresa i l\u2019engendrament de la plebs\u00bb.(65) I aquesta realitat palesa una contraposici\u00f3 tan radical dins de la societat civil que Hegel pot descriure-la recuperant literalment la dial\u00e8ctica del senyor-servent i de l\u2019alienaci\u00f3 de tots dos que semblava superada: \u00abla consci\u00e8ncia del senyor sobre l\u2019esclau \u00e9s la mateixa que la de l\u2019esclau; el senyor se sap com el poder, igual que l\u2019esclau se sap com la realitzaci\u00f3 de la llibertat, de la idea; mentre que el senyor se sap com a senyor per damunt de la llibertat de l\u2019altre, li ha desaparegut all\u00f2 que \u00e9s substancial de la consci\u00e8ncia; aqu\u00ed rau la mala consci\u00e8ncia, no sols com quelcom intern, sin\u00f3 com una realitat efectiva que \u00e9s reconeguda; ambd\u00f3s cantons, pobresa i riquesa, conformen la corrupci\u00f3 de la societat civil\u00bb.(66) Amb el factor agreujant, respecte a \u00e8poques passades, que els nous esclaus, els treballadors miserables de la societat industrial, fins i tot es veuen privats del \u00abconsol de la religi\u00f3, puix no poden visitar les esgl\u00e9sies perqu\u00e8 els manquen els vestits adequats o perqu\u00e8 han de treballar tamb\u00e9 en diumenge\u00bb.(67)<\/p>\n Segons Hegel, els intents per mitigar la situaci\u00f3 de la plebs i, per tant, per corregir els efectes humanament destructius de l\u2019economia liberal estan condemnats al frac\u00e0s. D\u2019una banda, l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 a la moralitat de les classes benestants per fomentar obres de benefic\u00e8ncia (hospitals, orfenats, fundacions, cases de miseric\u00f2rdia, etc.) dep\u00e8n de decisions subjectives i contingents que, en no alterar el mecanisme econ\u00f2mic com a tal, no impedeixen l\u2019aparici\u00f3 de nous treballadors depauperats.(68) De l\u2019altra, les mesures assistencials, com que sols procuren la subsist\u00e8ncia mitjan\u00e7ant ajuts externs per\u00f2 no ofereixen treball ni salari, priven l\u2019individu d\u2019all\u00f2 que constitueix el valor m\u00e0xim de la societat civil: dur a terme una activitat reeixida en el m\u00f3n.(69) Tot subsidi \u00e9s moralment contraproduent: disminueix els sentiments de dignitat i d\u2019autonomia propis de la consci\u00e8ncia moderna, i provoca el menyspreu de si mateix i el conseg\u00fcent embrutiment de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. No sense ironia, conclou Hegel la seva an\u00e0lisi comentant que potser els escocesos han trobat \u00abel mitj\u00e0 m\u00e9s directe contra la pobresa \u2014en especial contra la desaparici\u00f3 del pudor i l\u2019honor, bases subjectives de la societat, com tamb\u00e9 contra la peresa i les despeses que produeix la plebs\u2014: abandonar els pobres a llur dest\u00ed i lliurar-los a la mendicitat p\u00fablica\u00bb.(70)<\/p>\n De fet, les lleis econ\u00f2miques del lliure mercat sols donen una sortida a la poblaci\u00f3 depauperada: \u00abper la seva dial\u00e8ctica, la societat civil \u00e9s expulsada fora de si mateixa\u00bb,(71) \u00e9s a dir, la plebs es veu obligada a despla\u00e7ar-se a altres territoris, a les col\u00f2nies. Per\u00f2 tal expulsi\u00f3 sols significa que la metr\u00f2poli es posa ella mateixa fora de si \u2014en un altre lloc\u2014 tal com \u00e9s \u2014mercat lliure amb les seves contradiccions\u2014: \u00abla societat civil troba en les col\u00f2nies un nou camp per al seu afany de treball\u00bb.(72) Amb aix\u00f2, lluny de superar-se la dial\u00e8ctica riquesa-pobresa, s\u2019est\u00e9n i s\u2019internacionalitza (Bourdin, 2001, p. 165). En suma, les car\u00e8ncies de la societat civil no es resolen per increment quantitatiu ni despla\u00e7ament territorial, car es tracta, diu Hegel, \u00abd\u2019una car\u00e8ncia superior, en el seu concepte\u00bb:73 en el concepte, \u00e9s a dir, en la seva mateixa realitat efectiva o estructura constitutiva.<\/p>\n El veredicte hegeli\u00e0 sobre la societat civil \u00e9s, doncs, tan cr\u00edtic com el de Fichte. El reconeixement que el lliure mercat propicia entre els agents econ\u00f2mics sols afecta una part de l\u2019estament industrial i n\u2019exclou necess\u00e0riament el treballador depauperat i degradat. Podr\u00edem dir que \u00abla plebs mesura la societat civil amb la seva pr\u00f2pia pretensi\u00f3\u00bb (Ruda, 2011, p. 66), i el resultat de la mesura \u00e9s que \u00ab[el pobre] \u00e9s no-res, ning\u00fa; sols est\u00e0 socioecon\u00f2micament present, \u00e9s a dir, apareix certament en l\u2019espai social i l\u2019economia respectiva; per\u00f2, en tant que home singular sense estament, no \u00e9s res en l\u2019ordre racionalpol\u00edtic de l\u2019Estat\u00bb (Ruda, 2011, p. 35). Per tant, la B\u00fcrgerliche Gesellschaft, en la seva facticitat, no \u00e9s pas una societat de reconeixement civil base del reconeixement pol\u00edtic, sin\u00f3 que \u00e9s sols una societat burgesa que exclou, com la seva negaci\u00f3 dial\u00e8ctica, la plebs.(74) Per aix\u00f2 diu Hegel que la unitat d\u2019aquesta societat \u00e9s sols relativa i que, de fet, coexisteixen dues parts antag\u00f2niques dins del mateix Estat:(75) antagonisme i conflictivitat, que situen la societat civil en el pla de la \u00abllei natural\u00bb i, per tant, en una \u00abrelaci\u00f3 de viol\u00e8ncia\u00bb.(76)<\/p>\n <\/p>\n Hegel: dret de necessitat, corporaci\u00f3 i Estat<\/strong><\/p>\n Si la societat civil fundada en el lliure mercat mostra una car\u00e8ncia en el seu concepte que produeix viol\u00e8ncia socioecon\u00f2mica, \u00e9s evident que es tracta d\u2019una civilitat que no realitza la reciprocitat intersubjectiva inherent al dret. La societat civil obeeix al dinamisme d\u2019un mercat sense cap regulaci\u00f3 aliena a ell mateix, i \u00e9s per aix\u00f2 que aquella viol\u00e8ncia \u00e9s insoluble des d\u2019ella mateixa: a tot estirar s\u2019estendr\u00e0 progressivament a tots els continents. Per\u00f2 que la situaci\u00f3 no tingui soluci\u00f3 en la societat civil no significa que no tingui soluci\u00f3, sols significa que la soluci\u00f3 s\u2019haur\u00e0 d\u2019introduir des de fora d\u2019ella: el dinamisme productiu de l\u2019enteniment calculador haur\u00e0 de sotmetre\u2019s a la racionalitat superior del concepte, que, en el nostre cas, no \u00e9s altra cosa que el dret com a conjunt d\u2019exig\u00e8ncies intersubjectives dels \u00e9ssers lliures. I, en efecte, en l\u2019arquitect\u00f2nica de la FD, la secci\u00f3 dedicada a la societat civil es troba entre la dedicada a la moral abstracta (principis generals del dret) i la consagrada a l\u2019Estat racional. Per ambd\u00f3s cantons Hegel introduir\u00e0 les mediacions necess\u00e0ries per limitar el dinamisme destructiu del mercat.<\/p>\n El punt de partida del dret \u00e9s que tota consci\u00e8ncia ha d\u2019exterioritzar necess\u00e0riament la seva activitat i aquesta exterioritzaci\u00f3 sols \u00e9s possible pels actes d\u2019apropiaci\u00f3, possessi\u00f3 i utilitzaci\u00f3 de l\u2019entorn, \u00e9s a dir, per l\u2019establiment de la propietat i les relacions contractuals que la regeixen. En aquest sentit \u2014i a difer\u00e8ncia, com veurem, de Fichte\u2014, per a Hegel la propietat privada dels b\u00e9ns \u00e9s connatural a l\u2019\u00e9sser racional i constitueix el fonament d\u2019all\u00f2 que en la societat civil moderna es realitza com a lliure mercat. No obstant aix\u00f2, la propietat t\u00e9 un l\u00edmit, all\u00f2 que Hegel anomena el dret de necessitat (Notrecht): \u00abla vida en un perill extrem i en col\u00b7lisi\u00f3 amb la propietat leg\u00edtima d\u2019un altre ha d\u2019apel\u00b7lar a un dret de necessitat (no com a concessi\u00f3, sin\u00f3 com a dret)\u00bb.(77) La brevetat i la concisi\u00f3 del passatge de la FD contrasten amb l\u2019ampli desplegament i les conseq\u00fc\u00e8ncies que n\u2019extreuen els cursos acad\u00e8mics. Davant d\u2019aquesta violaci\u00f3 estructural del dret en el lliure mercat, alguns comentaristes han remarcat que Hegel est\u00e0 aportant tots els elements conceptuals per argumentar un dret de rebel\u00b7li\u00f3 de la classe obrera depauperada:(86) de fet, el dret de necessitat est\u00e8s al col\u00b7lectiu de la plebs. Ara b\u00e9, tot i que aquesta conclusi\u00f3 sigui deductivament consistent amb el text hegeli\u00e0, la seva afirmaci\u00f3 expl\u00edcita s\u2019oposa en un doble sentit al pensament del fil\u00f2sof. De manera general s\u2019oposa a la seva cr\u00edtica radical als processos revolucionaris, que, segons l\u2019exemple paradigm\u00e0tic del terror, Hegel sempre consider\u00e0 destructius enfront d\u2019una evoluci\u00f3 hist\u00f2rica per reformes successives. De manera concreta i en relaci\u00f3 directa amb el cas que ens ocupa, aquella rebel\u00b7li\u00f3 sols seria totalment leg\u00edtima si no hi hagu\u00e9s cap altra possibilitat de realitzar el dret, incidint i modificant la din\u00e0mica de la societat civil. Per\u00f2 tal possibilitat no sols existeix, sin\u00f3 que \u00e9s la culminaci\u00f3 de la vida \u00e8tica segons Hegel: \u00e9s la racionalitat de l\u2019Estat en tant que, precisament, Estat de dret. \u00c9s a dir, la societat civil no exhaureix la societat moderna, sin\u00f3 que s\u2019inclou en l\u2019estructura superior de l\u2019Estat i de les seves institucions en qu\u00e8 l\u2019individu assoleix la categoria de B\u00fcrger\/citoyen. Per aix\u00f2 l\u2019Estat de dret no pot limitar-se a reproduir els interessos de la societat civil, sin\u00f3 que obeeix a les exig\u00e8ncies del reconeixement i la reconciliaci\u00f3 de tots en la cosa p\u00fablica. Si \u00abl\u2019Estat \u00e9s la realitat efectiva de la idea \u00e8tica\u00bb,(87) ho \u00e9s precisament perqu\u00e8 \u00abenfront de les esferes del dret i benestar privats, de la fam\u00edlia i de la societat civil, en l\u2019Estat es troba una necessitat externa i el poder superior a la natura del qual se subordinen les lleis i els interessos d\u2019aquelles esferes\u00bb.(88)<\/p>\n Doncs b\u00e9, perqu\u00e8 \u00aben la societat civil el fi \u00e9s l\u2019inter\u00e8s particular\u00bb, mentre que \u00aben l\u2019Estat el fi \u00e9s l\u2019universal en i per a si mateix\u00bb,(89) \u00e9s funci\u00f3 essencial de l\u2019Estat ordenar les tensions destructives d\u2019aquells fins particulars per tal de fer possible la realitzaci\u00f3 del ple reconeixement dels ciutadans. L\u2019Estat ha d\u2019intervenir, doncs, en el lliure mercat per tal d\u2019impedir la conculcaci\u00f3 del dret de necessitat de la classe obrera. Si no ho fes, \u00abels individus esdevindrien una multitud i una massa, i aix\u00ed opini\u00f3 i voluntat inorg\u00e0niques, i finalment viol\u00e8ncia massiva contra l\u2019Estat org\u00e0nic\u00bb,(90) \u00e9s a dir, esclataria una revoluci\u00f3 amb el seu poder irracional i destructiu. Si no hi ha defensa expl\u00edcita del dret de rebel\u00b7li\u00f3 en Hegel \u00e9s, al capdavall, pel seu convenciment que la realitat efectiva de l\u2019Estat de dret corregir\u00e0 la situaci\u00f3 d\u2019injust\u00edcia socioecon\u00f2mica i de manca de reconeixement de la plebs. D\u2019aqu\u00ed el lema que ha de presidir l\u2019acci\u00f3 estatal sobre la societat civil: \u00abl\u2019Estat ha de tenir cura, precisament i essencialment, que ni el ciutad\u00e0 ni la fam\u00edlia siguin anorreats\u00bb.(91)<\/p>\n A l\u2019hora d\u2019extreure les conseq\u00fc\u00e8ncies del principi de la intervenci\u00f3 estatal, cal recon\u00e8ixer que Hegel, el fil\u00f2sof de l\u2019universal concret, no entra en excessives concrecions. \u00c9s pal\u00e8s que l\u2019acci\u00f3 del poder legislatiu ha d\u2019orientar-se exclusivament per l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019universalitat de la llei i no dels interessos particulars;(92) \u00e9s clar que l\u2019acci\u00f3 de policia del poder executiu ha de perseguir tot incompliment de la llei, especialment en relaci\u00f3 amb els preus dels articles de primera necessitat;(93) \u00e9s tamb\u00e9 cert que Hegel s\u2019interessa pels efectes que han tingut a Anglaterra les mesures impositives en ajut de la plebs;(94) per\u00f2 aquestes consideracions s\u00f3n tan gen\u00e8riques que no subministren cap criteri operatiu d\u2019una m\u00ednima pol\u00edtica social de l\u2019Estat. Sembla com si Hegel, despr\u00e9s d\u2019haver acusat Fichte pel seu exc\u00e9s de detall en la doctrina del dret, de perdre\u2019s en \u00abrelacions infinitament diverses [\u2026], en un material infinit i la seva regulaci\u00f3 [\u2026], ocupant-se de coses que no concerneixen la filosofia\u00bb,(95) es mantingu\u00e9s volunt\u00e0riament en la idea general de la necess\u00e0ria intervenci\u00f3 de l\u2019Estat sense derivar-ne cap conseq\u00fc\u00e8ncia per transformar la societat civil. I, en efecte, el text de la FD fa aquesta impressi\u00f3. En les lli\u00e7ons, tanmateix, la situaci\u00f3 \u00e9s diferent: la reflexi\u00f3 sobre la corporaci\u00f3 suggereix una nova instituci\u00f3 capa\u00e7 de reconduir la situaci\u00f3 de la plebs.<\/p>\n D\u2019entrada, Hegel constata dos fets:(96) les antigues corporacions d\u2019origen medieval (gremis, germandats, etc.) han estat suprimides en la societat moderna com a obstacles al principi de la compet\u00e8ncia i de la llibertat del treballador individual; aquesta supressi\u00f3 ha perm\u00e8s certament l\u2019emerg\u00e8ncia del mercat, per\u00f2 tamb\u00e9 ha ocasionat la desaparici\u00f3 dels vincles intersubjectius i el sorgiment de la plebs. En cert sentit, la desorganitzaci\u00f3 de la societat civil \u00e9s el resultat de l\u2019eliminaci\u00f3 de les corporacions. Doncs b\u00e9, com que per a un Estat de dret \u00e9s imperatiu assegurar el dret a la vida de la classe treballadora, ser\u00e0 necessari articular una forma de corporaci\u00f3 dirigida a les necessitats espec\u00edfiques d\u2019aquest grup social, una corporaci\u00f3 estructurada en sentit oposat a la tend\u00e8ncia dissolvent i atomitzadora del lliure mercat. No es tracta de simples mesures assistencials a l\u2019arbitri de la voluntat particular, sin\u00f3 d\u2019una intervenci\u00f3 efectiva del poder p\u00fablic: \u00abl\u2019Estat necess\u00e0riament ha de fer del manteniment de la corporaci\u00f3 un deure\u00bb.(97)<\/p>\n Quines caracter\u00edstiques ha de tenir la corporaci\u00f3 capa\u00e7 de revertir la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica de la plebs i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, elevar-la a la condici\u00f3 d\u2019agent pol\u00edtic reconegut en igualtat amb els altres grups socials? Aquesta corporaci\u00f3 estar\u00e0 integrada per la classe treballadora i obrar\u00e0 per la solidaritat dels seus membres: en aquest sentit, configurar\u00e0 una veritable germandat (Genossenschaft).(98)<\/p>\n I tindr\u00e0 tres funcions b\u00e0siques. Establir un sistema de protecci\u00f3 per a la subsist\u00e8ncia d\u2019aquells membres que no ho aconsegueixin amb el seu treball:(99) aix\u00ed, el dret a la vida que la llibertat natural del mercat impedeix ser\u00e0 assegurat per la corporaci\u00f3.(100) Ocupar-se de la formaci\u00f3 professional i intel\u00b7lectual dels membres, compensant aix\u00ed la degradaci\u00f3 humana ocasionada pel treball mec\u00e0nic i oferint un reconeixement al m\u00e8rit i l\u2019esfor\u00e7.(101) I, finalment, la funci\u00f3 principal: \u00abgr\u00e0cies a la corporaci\u00f3, l\u2019individu realitza, en primer lloc, l\u2019activitat que li \u00e9s pr\u00f2pia; no sols t\u00e9 el dret de ser actiu, sin\u00f3 que aquest fi (a saber, que per la seva activitat obtingui la subsist\u00e8ncia, que el fi del seu treball es dugui a terme) li \u00e9s garantit; i, en segon lloc, el fi de l\u2019individu esdev\u00e9 el fi general de la corporaci\u00f3, de manera que la corporaci\u00f3 actua pel benestar dels seus membres i t\u00e9 aquest benestar pel seu fi\u00bb,(102) \u00e7o \u00e9s, mitjan\u00e7ant llur acci\u00f3 solid\u00e0ria col\u00b7lectiva, els treballadors han d\u2019emprendre les accions necess\u00e0ries per assegurar-se un lloc de treball i un sou que els garanteixi dignament la vida. Protecci\u00f3 social, formaci\u00f3 en la professi\u00f3 i organitzaci\u00f3 reivindicativa per a la defensa dels drets laborals fan que la corporaci\u00f3 dissenyada per Hegel pugui certament qualificar-se de \u00abprotosindicat\u00bb (Losurdo, 1993, p. 157 i s.).<\/p>\n En la mesura que el treballador s\u2019integri en corporacions sindicals deixar\u00e0 de formar part d\u2019una plebs degradada moralment i es convertir\u00e0 en agent de la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia: obtindr\u00e0 la condici\u00f3 de subjecte lliure i aut\u00f2nom que les lleis del mercat i la societat civil li neguen i assolir\u00e0 aix\u00ed la dignitat i l\u2019honor que li corresponen com a \u00e9sser hum\u00e0.(103) La condici\u00f3 merament negativa de la plebs, a trav\u00e9s de l\u2019organitzaci\u00f3 solid\u00e0ria col\u00b7lectiva, esdev\u00e9 acci\u00f3 positiva de transformaci\u00f3 social. I, en modificar-se l\u2019estatut econ\u00f2mic de la classe obrera, es possibilita alhora la representaci\u00f3 dels seus interessos en el poder legislatiu, tot adquirint la plena ciutadania pol\u00edtica en un Estat, en qu\u00e8 el B\u00fcrger\/citoyen ja no equivaldr\u00e0 simplement al B\u00fcrger\/bourgeois. En suma, l\u2019Estat de dret, en la mesura que fomenta la creaci\u00f3 i el manteniment de les corporacions obreres, pot dur a terme finalment el reconeixement universal de tots els ciutadans i, alhora, evitar els efectes revolucionaris del lliure mercat abandonat a si mateix. <\/p>\n Fichte: dret i pol\u00edtica econ\u00f2mica socialista<\/strong><\/p>\n Si la cr\u00edtica hegeliana del lliure mercat condueix a una via reformista per la intervenci\u00f3 de l\u2019Estat i de les corporacions, la cr\u00edtica fichteana porta a una proposta m\u00e9s radical. En paraules de Marianne Weber (1925, p. 18): \u00abFichte no \u00e9s sols el primer socialista alemany, sin\u00f3 que, com a tal, t\u00e9 preemin\u00e8ncia sobre aquells socialistes francesos que s\u2019han considerat els aut\u00e8ntics fundadors i representants cl\u00e0ssics del socialisme premarxista\u00bb. La consci\u00e8ncia, a difer\u00e8ncia dels objectes del m\u00f3n, \u00e9s essencialment activitat que retorna sobre si: activitat lliure que, posant diversos fins, s\u2019autodetermina i realitza aix\u00ed les seves possibilitats constitutives.(106) Per tant, all\u00f2 que \u00e9s propi d\u2019una consci\u00e8ncia, all\u00f2 que no pot alienar si no \u00e9s deixant de ser consci\u00e8ncia, \u00abla propietat primera i origin\u00e0ria, i fonament de totes les altres\u00bb, no s\u00f3n pas les coses, sin\u00f3 el \u00abdret exclusiu a una determinada activitat lliure\u00bb.(107) Com a \u00e9sser finit, la consci\u00e8ncia sols pot dur a terme la seva activitat lliure mitjan\u00e7ant les accions del seu cos en el m\u00f3n sensible per satisfer les necessitats, \u00e9s a dir, \u00abpoder viure \u00e9s la propietat absoluta inalienable de tots els homes\u00bb.(108) Aix\u00f2 implica que ha de realitzar un treball d\u2019apropiaci\u00f3 del m\u00f3n i que, per efectuar-lo, certament necessita mitjans: tant la part del m\u00f3n apropiada com els instruments requerits s\u00f3n les seves possessions \u2014per tant, propietats en un sentit derivat i no pas originari. Altrament, la consci\u00e8ncia \u00e9s intersubjectiva i la seva activitat aspira sempre a un reconeixement rec\u00edproc: les condicions necess\u00e0ries de tal reconeixement (pacte social) configuren els principis del dret i de l\u2019Estat racional. Doncs b\u00e9, la condici\u00f3 sine qua non del pacte \u00e9s que tots hi vegin reconeguda la seva activitat constitutiva, que estigui efectivament garantida llur capacitat de transformar el m\u00f3n per realitzar-se a si mateixos: \u00abel principi de tota constituci\u00f3 racional \u00e9s que tothom ha de poder viure del seu treball\u00bb.(109) Sense aquesta condici\u00f3 no hi ha pr\u00f2piament pacte entre \u00e9ssers lliures perqu\u00e8 s\u2019impossibilitaria l\u2019exercici efectiu de l\u2019acci\u00f3 d\u2019alguns i, in limite, llur mateixa superviv\u00e8ncia. Tanmateix, la situaci\u00f3 \u00e9s diferent pel que fa a les possessions: tamb\u00e9 aquestes han de ser reconegudes socialment, per\u00f2 sols en la mesura que la seva distribuci\u00f3 social no impedeixi que tots vegin respectat aquell dret originari.(110) Per tant, el que usualment anomenem propietat privada no \u00e9s pas un dret natural \u2014com tampoc l\u2019her\u00e8ncia\u2014,(111) sin\u00f3 un mer usdefruit dels objectes (112) la legitimitat del qual dep\u00e8n que es permeti i garanteixi a tots els ciutadans poder viure de llur treball: \u00abla propietat dels objectes \u00e9s possessi\u00f3 de cadasc\u00fa solament en la mesura que els necessita per al seu ofici\u00bb.(113)<\/p>\n At\u00e8s que l\u2019Estat \u00e9s la pot\u00e8ncia coactiva encarregada de garantir el reconeixement de tots, \u00abl\u2019Estat t\u00e9 necess\u00e0riament el dret de supervisar com cadasc\u00fa administra la seva propietat\u00bb.(114) Enfront de la pol\u00edtica econ\u00f2mica liberal que \u00abse satisf\u00e0 pel fet que hi hagi en general un contracte de propietat, i s\u2019abandoni el seu contingut a l\u2019arbitri i a l\u2019atzar\u00bb \u2014amb la conseg\u00fcent escissi\u00f3 social entre propietaris i no propietaris i la reducci\u00f3 de l\u2019Estat a instrument al servei dels primers\u2014, en un Estat de dret, at\u00e8s que \u00abel contracte de propietat comporta un contingut jur\u00eddic\u00bb, \u00abel t\u00edtol de possessi\u00f3 es pot sotmetre a cr\u00edtica i ser q\u00fcestionat [\u2026] i comen\u00e7a un nou repartiment\u00bb.(115) Observem, per\u00f2, que l\u2019activitat de la consci\u00e8ncia no es limita a la seva vida biol\u00f2gica, sin\u00f3 que exigeix igualment dur a terme tasques superiors de formaci\u00f3, de participaci\u00f3 pol\u00edtica, de lleure, etc. Per tant, l\u2019acci\u00f3 legislativa i governativa d\u2019un Estat de dret ha de controlar el sistema productiu perqu\u00e8 \u00aba cadasc\u00fa, despr\u00e9s de la satisfacci\u00f3 de les seves necessitats prim\u00e0ries i del compliment dels seus deures ciutadans, encara li resti prou lleure per als fins lliurement projectats\u00bb(116) i perqu\u00e8, a m\u00e9s, cadasc\u00fa tingui garantits els recursos necessaris per a la vellesa.(117) Encara que l\u2019Estat assegur\u00e9s els drets pol\u00edtics dels ciutadans, l\u2019incompliment d\u2019aital exig\u00e8ncia significaria la seva fallida com a Estat de dret, puix \u00abper a qui no \u00e9s aplicable aquell principi no hi ha cap dret i no t\u00e9 obligacions jur\u00eddiques amb els altres; es troba en una constituci\u00f3 que no \u00e9s cap constituci\u00f3 de dret, sin\u00f3 una mera instituci\u00f3 coactiva\u00bb.(118)<\/p>\n De manera m\u00e9s radical que en Hegel, doncs, en Fichte la propietat privada que sustenta la societat civil sols t\u00e9 una legitimitat subsidi\u00e0ria i resta sotmesa al principi superior del dret de tots al treball. Per tant, la pol\u00edtica econ\u00f2mica exigida pel dret no pot consistir merament en una intervenci\u00f3 de l\u2019Estat per reduir els efectes negatius del lliure mercat, sin\u00f3 en la implantaci\u00f3 d\u2019un model econ\u00f2mic alternatiu en qu\u00e8 la propietat i les relacions productives depenguin exclusivament de l\u2019organitzaci\u00f3 del treball hum\u00e0 per produir els b\u00e9ns socialment necessaris per a una vida digna de tots els ciutadans. Aix\u00f2 significa que el principi econ\u00f2mic de la llibertat del mercat haur\u00e0 de ser substitu\u00eft per una economia planificada des de l\u2019autoritat p\u00fablica: all\u00f2 que Fichte anomena un Estat comercial tancat. La proposta fichteana no es limita, per\u00f2, a pensar una societat igualit\u00e0ria ideal, sin\u00f3 que ofereix un conjunt d\u2019an\u00e0lisis i de mesures concretes de pol\u00edtica econ\u00f2mica per fer efectiu aquell model productiu.(119) Lluny de plantejar un socialisme ut\u00f2pic, Fichte s\u2019ocupa de temes cabdals de l\u2019economia pol\u00edtica per discutir i oferir solucions alternatives al liberalisme, que, certament, podran considerar-se m\u00e9s o menys encertades, per\u00f2 que en tot cas s\u00f3n conceptualment rellevants.(120)<\/p>\n Una de les recerques a qu\u00e8 Fichte dedica m\u00e9s atenci\u00f3 \u2014essencial per a tota economia mercantil desenvolupada i potser encara m\u00e9s per a una economia de planificaci\u00f3 central\u2014 \u00e9s la de la fixaci\u00f3 del preu. La representaci\u00f3 comuna, igual que confon l\u2019\u00fas amb la propietat de la cosa, substancialitza el diner i en fa la causa del valor dels productes i \u00e0dhuc el materialitza en l\u2019or o la plata: una veritable \u00absuperstici\u00f3\u00bb(121) que causa la \u00abperplexitat eterna que impedeix una intel\u00b7lecci\u00f3 adequada de la cosa\u00bb.(122) Sols si deixem enrere la perspectiva re\u00efficant que veu qualsevol realitat al marge de l\u2019activitat de la consci\u00e8ncia, podem accedir al veritable estatut del diner. La simple observaci\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s productiu mostra que el diner invertit, com a tal, \u00abno treballa\u00bb, sin\u00f3 que \u00e9s exclusivament \u00absota la condici\u00f3 del treball hum\u00e0\u00bb que pot obtenir-se \u00abun producte que augmenti suficientment aquell diner\u00bb.(123) \u00c9s, per tant, el treball esmer\u00e7at la causa de l\u2019increment del valor: el diner \u00ab\u00e9s merament el reflex buit i el signe del valor\u00bb.(124) D\u2019aqu\u00ed se segueix una conseq\u00fc\u00e8ncia cabdal: com que el diner \u00e9s un mer signe del valor de canvi, s\u2019ha d\u2019evitar emprar metalls nobles per reflectir-lo. Fent-ho aix\u00ed, com s\u2019ha fet tradicionalment, es confon el signe-valor \u2014el diner com a tal\u2014 amb el valor particular de l\u2019or o la plata que l\u2019expressa, i com que aquest darrer dep\u00e8n tant de la disponibilitat de mat\u00e8ria primera com de factors productius i utilitaris variables, f\u00e0cilment es generen processos especulatius inflacionaris o deflacionaris, amb les conseg\u00fcents alteracions dels preus i del mercat en el seu conjunt.(125) Per tant, conv\u00e9 que el diner s\u2019expressi en una mat\u00e8ria que tingui el menor valor possible perqu\u00e8 es limiti a ser signe neutre del valor de canvi, per exemple la pell o el paper.(126)<\/p>\n Haver explicat l\u2019origen del valor dels productes no significa, per\u00f2, determinar el valor propi de cada producte. En el mercat, les equival\u00e8ncies de valor es fixen a trav\u00e9s del lliure intercanvi, per\u00f2 justament per aix\u00f2 esdevenen les distorsions i crisis del sistema, puix en l\u2019establiment i la variaci\u00f3 dels preus \u2014i, per tant, en la remuneraci\u00f3 del treball hum\u00e0\u2014 sols interv\u00e9 l\u2019obtenci\u00f3 del guany m\u00e9s gran possible. Si l\u2019Estat ha d\u2019assegurar una estabilitat econ\u00f2mica que garanteixi un treball digne per a tots, \u00e9s essencial determinar el valor real de les coses al marge de la llibertat de compravenda. At\u00e8s que no sols es tracta que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 treballi, sin\u00f3 que treballi per poder viure dignament, la fixaci\u00f3 del preu de les mercaderies s\u2019establir\u00e0 en funci\u00f3 de dos factors: del temps objectiu necessari per a la producci\u00f3 de l\u2019objecte, per\u00f2 tamb\u00e9 del fet que la remuneraci\u00f3 d\u2019aquest temps permeti al treballador satisfer suficientment les seves necessitats.(127) D\u2019aqu\u00ed es deriva la f\u00f3rmula fichteana: \u00abvalor de cada producte de treball = [valor dels] mitjans de subsist\u00e8ncia [consumits] durant el temps de treball esmer\u00e7at en el producte\u00bb.(128) Perqu\u00e8 aquesta f\u00f3rmula doni un valor en cada cas es requereixen, per\u00f2, dues condicions suplement\u00e0ries: d\u2019una banda, que l\u2019Estat determini la quantitat total de productes que cal proveir per satisfer les necessitats b\u00e0siques per a tots, planificant i administrant els sectors productius respectius;(129) de l\u2019altra, que es fixi un \u00abpatr\u00f3 permanent\u00bb o \u00abpreu natural\u00bb que serveixi de refer\u00e8ncia per calcular el valor de la resta de productes: Fichte proposa el temps necessari per produir \u00abun qu\u00e0ntum de blat, per exemple, una faneca\u00bb.(130) No \u00e9s f\u00e0cil complimentar ambdues condicions (131) i, en especial respecte a la segona, el mateix Fichte reconeix que pressuposa que la producci\u00f3 de blat es mant\u00e9 constant \u00abaplicant la mateixa for\u00e7a de treball i el mateix temps en el mateix terreny\u00bb,(132) cosa de dif\u00edcil compliment. Per\u00f2, malgrat les dificultats, Fichte mant\u00e9 sempre la tesi general: en un Estat de dret econ\u00f2mic, la fixaci\u00f3 del valor \u00abno pot consistir a comerciar mitjan\u00e7ant el mer intercanvi de productes\u00bb.(133)<\/p>\n Fixat el mecanisme per determinar el valor de canvi i la quantitat total de productes necessaris, s\u00f3n clares les conseq\u00fc\u00e8ncies pel que fa al paper planificador de l\u2019Estat. Com que el diner \u00e9s un mer signe que reflecteix el treball hum\u00e0 acumulat en els productes, per evitar desajustaments dels preus, la pol\u00edtica monet\u00e0ria s\u2019haur\u00e0 de regir pel principi \u00absigne = cosa designada\u00bb,(134) \u00e9s a dir, \u00abla suma total de diner en circulaci\u00f3 representa la suma total d\u2019articles que es troben en el comer\u00e7 p\u00fablic\u00bb.(135) El control estatal de la massa monet\u00e0ria ha d\u2019incloure tamb\u00e9 el capital necessari per al foment i la renovaci\u00f3 dels sectors productius, d\u2019on se segueix que l\u2019Estat s\u2019ha d\u2019erigir en l\u2019\u00fanic prestatari de cr\u00e8dits: a ell hauran de dirigir-se els emprenedors per endegar llurs projectes.(136) Igualment correspondr\u00e0 a l\u2019Estat establir el valor de canvi de la moneda a l\u2019efecte de transaccions internacionals, aix\u00ed com planificar les importacions i exportacions sota el criteri de mantenir equilibrada la balan\u00e7a comercial.(137) La regulaci\u00f3 impositiva de patrimonis i her\u00e8ncies,(138) aix\u00ed com ser el titular exclusiu del s\u00f2l l\u2019\u00fas del qual \u00e9s cedit contractualment als agricultors,(139) completen les funcions b\u00e0siques de l\u2019Estat en aquesta economia socialitzada. Tot i que aquestes mesures hagin de comen\u00e7ar a aplicar-se en un pa\u00eds concret, com que permetran el reconeixement material de tots els seus ciutadans, el model \u00abser\u00e0 imitat per la resta d\u2019estats\u00bb,(140) de manera que in limite \u00abaquest sistema s\u2019universalitzar\u00e0 i es fundar\u00e0 la pau perp\u00e8tua entre tots els pobles\u00bb.(141) En aquest sentit, el tancament comercial de l\u2019Estat no \u00e9s m\u00e9s que la primera fase per a l\u2019extensi\u00f3 universal del nou model econ\u00f2mic.(142)<\/p>\n Sens dubte, la proposta fichteana de pol\u00edtica econ\u00f2mica no sols comporta la intervenci\u00f3 de l\u2019Estat en el mercat o l\u2019exist\u00e8ncia de corporacions obreres de car\u00e0cter reivindicatiu, com \u00e9s el cas de Hegel, sin\u00f3 l\u2019establiment d\u2019un control estatal de les bases mateixes del sistema productiu i, per tant, una veritable economia planificada.(143) Atesa l\u2019estricta supervisi\u00f3 p\u00fablica sobre l\u2019activitat laboral dels ciutadans que aquest model implica, no \u00e9s estrany que alguns comentaristes es plantegin si no \u00abcondueix a un socialisme estatal desp\u00f2tic\u00bb (Hahn, 2003, p. 157). Referent a aix\u00f2, cal matisar dos punts cabdals per a l\u2019adequada comprensi\u00f3 de l\u2019abast i el sentit de la proposta fichteana. En segon lloc, cal tamb\u00e9 recordar que el contracte de propietat \u00e9s sols una de les dues pilastres de l\u2019Estat de dret: l\u2019altra \u00e9s el contracte de ciutadania. Aquest determina la forma pol\u00edtica de l\u2019Estat, que no \u00e9s altra que el republicanisme: sobirania popular, principi de la representaci\u00f3 i divisi\u00f3 de poders.(145) Per tant, per a Fichte, el control p\u00fablic del sistema productiu (socialisme econ\u00f2mic) i el respecte dels drets individuals (liberalisme pol\u00edtic) s\u00f3n aspectes complementaris de l\u2019Estat de dret: sense control del mercat, els drets pol\u00edtics sols atorgarien un reconeixement formal i buit als ciutadans; sense participaci\u00f3 pol\u00edtica i institucions representatives, l\u2019Estat socialista degeneraria en el despotisme. \u00abResultat d\u2019aquesta s\u00edntesi \u00e9s el concepte fichte\u00e0 de l\u2019Estat de dret com a Estat social\u00bb (Frischmann, 2006a, p. 55)(146) o, si ho preferim, la idea d\u2019un \u00absocialisme \u00e8tic\u00bb (Weber, 1925, p. 19).<\/p>\n <\/p>\n La posteritat de l\u2019idealisme alemany<\/strong><\/p>\n \u00c9s pal\u00e8s, doncs, que tant la cr\u00edtica a l\u2019economia de mercat com les propostes alternatives que ofereixen Fichte i Hegel no s\u00f3n temes casuals i fortu\u00efts del seu pensament, sin\u00f3 que s\u2019inscriuen en el cor mateix d\u2019una teoria del reconeixement intersubjectiu efectiu com a fonament de la dimensi\u00f3 social, jur\u00eddica i pol\u00edtica de l\u2019esperit. Altrament, no s\u00f3n tampoc doctrines que, desprove\u00efdes d\u2019incid\u00e8ncia hist\u00f2rica immediata, sols interessin a l\u2019erudici\u00f3 acad\u00e8mica, sin\u00f3 que tingueren una Wirkungsgeschichte m\u00e9s rellevant del que podria pensar-se. Concloem aquesta intervenci\u00f3 assenyalant algunes fites de la posteritat del pensament socioecon\u00f2mic de l\u2019idealisme alemany.<\/p>\n Pel que fa a Fichte, (147) una primerenca i rellevant recepci\u00f3 del seu pensament, que l\u2019interpret\u00e0 com una crida a la transformaci\u00f3 social del capitalisme per a l\u2019alliberament de la humanitat, es deu a Moses Hess entre el 1837 i el 1845. La seva filosofia de l\u2019acci\u00f3, (148) sorgida de la confrontaci\u00f3 dels escrits p\u00f2stums de Fichte amb el comunisme de Babeuf, planteja el tr\u00e0nsit necessari de la filosofia especulativa idealista a una praxi pol\u00edtica socialista. Aquestes idees foren determinants en l\u2019evoluci\u00f3 intel\u00b7lectual dels seus dos joves amics, Engels i Marx. De fet, l\u2019allunyament de Marx de l\u2019intel\u00b7lectualisme de la filosofia hegeliana \u2014i la cr\u00edtica simult\u00e0nia de la seva filosofia del dret\u2014 en pro de la praxi \u00e9s una bona mostra de l\u2019her\u00e8ncia fichteana a trav\u00e9s de Hess \u2014reflectida especialment en les Tesis sobre Feuerbach. El pensament socioecon\u00f2mic de Hegel, m\u00e9s enll\u00e0 de la inversi\u00f3 dels joves d\u2019esquerra, tingu\u00e9 tamb\u00e9 una incid\u00e8ncia hist\u00f2rica remarcable en el sorgiment i la constituci\u00f3 del pensament social entre els sectors moderats (hegelians de centre) de la intel\u00b7lectualitat alemanya.(149) Lorenz Stein, sota la influ\u00e8ncia directa de la FD, defens\u00e0 la necessitat d\u2019intervenci\u00f3 estatal en el mercat per impedir la prevalen\u00e7a dels interessos particulars, bo i encunyant l\u2019expressi\u00f3 democr\u00e0cia social: en la mesura que l\u2019Estat prussi\u00e0, per la seva independ\u00e8ncia i autoritat sobre la societat civil, dugu\u00e9s a terme aquest projecte, es constituiria en una veritable monarquia social. Karl Rodbertus, alumne de Hegel, teoritz\u00e0, com a \u00fanica alternativa a la deriva revolucion\u00e0ria de la classe obrera, sobre la construcci\u00f3 d\u2019un socialisme d\u2019Estat d\u2019acord amb la necess\u00e0ria redistribuci\u00f3 de la riquesa. Lectors i seguidors de tots dos foren Gustav Schmoller i Adolph Wagner, que el 1872 fundaren la Societat per a la Pol\u00edtica Social: al primer es deu precisament l\u2019expressi\u00f3 Sozialpolitik per definir la necess\u00e0ria tasca intervencionista i de reassignaci\u00f3 de recursos de l\u2019Estat sobre l\u2019economia de mercat; el segon desenvolup\u00e0 un programa sistem\u00e0tic de mesures de pol\u00edtica social que fou determinant per a la promulgaci\u00f3 de les lleis socials de 1880-1890 per part de Bismarck.<\/p>\n Aquesta Wirkungsgeschichte explica que, des de posicions estrictament acad\u00e8miques, com \u00e9s el cas del neokantisme, es pogu\u00e9s proposar una lectura de l\u2019her\u00e8ncia de l\u2019idealisme alemany en funci\u00f3 de la seva contribuci\u00f3 decisiva a l\u2019elaboraci\u00f3 conceptual de l\u2019Estat social de dret i del pensament socialista. Em refereixo a les aportacions de Hermann Cohen i Karl Vorl\u00e4nder. El primer, a Germanisme i judaisme (1915), presenta una teleologia de la hist\u00f2ria en qu\u00e8 la crida prof\u00e8tica jueva a la just\u00edcia i al regne de D\u00e9u, replantejada conceptualment per la filosofia kantiana i desplegada per Fichte i Hegel, condueix a l\u2019Estat socialista \u2014puix \u00absense el poder estatal el mateix socialisme roman una arma inefica\u00e7\u00bb\u2014, que, per la seva vocaci\u00f3 internacionalista \u2014\u00abel socialisme \u00e9s en el seu darrer fonament nom\u00e9s un principi del dret de gents\u00bb\u2014, realitzar\u00e0 finalment la \u00abfederaci\u00f3 d\u2019estats que fonamenti la pau del m\u00f3n\u00bb (Cohen, 1923, p. 55).150 Vorl\u00e4nder, a Kant, Fichte, Hegel i el socialisme (1920), distanciant-se del \u00abfanatisme de partit i manca de comprensi\u00f3\u00bb de \u00abcerts hipermarxistes\u00bb que \u00abhan estigmatitzat els tres autors com a pensadors burgesos\u00bb, sost\u00e9 que, encara que \u00abcap d\u2019ells no fos socialista en el sentit actual\u00bb, \u00abtots tres s\u00f3n per al socialisme d\u2019una significaci\u00f3 eterna\u00bb, puix constitueixen fites essencials del \u00abcam\u00ed\u00bb i la \u00abmeta\u00bb del socialisme (1920, p. 101-102). <\/p>\n Bibliografia<\/strong><\/p>\n Fichte, Johann Gottlieb (1964 i s.). Gesamtausgabe. Bad Cannstatt (Stuttgart): Bayerische Akademie der Wissenschaften. Bibliografia secund\u00e0ria <\/p>\n Notes<\/strong><\/p>\n 1. Siep (2014, p. 12-34) ofereix un excel\u00b7lent resum del desenvolupament d\u2019aquesta l\u00ednia de recerca en els darrers anys. 6. En termes de Fichte: \u00abun dret originari \u00e9s, per tant, una mera ficci\u00f3 [\u2026]; a m\u00e9s, \u00e9s clar que [\u2026] les condicions de la personalitat han de pensar-se com a drets en tant que es manifesten en el m\u00f3n sensible i poden ser pertorbades per altres \u00e9ssers lliures com a forces en el m\u00f3n sensible\u00bb (FDN [GA, I\/3, p. 404]). En paraules de Hegel: \u00abel jo \u00e9s igualment el tr\u00e0nsit de la indeterminaci\u00f3 indiferenciada a la diferenciaci\u00f3, a determinar i a posar una determinitat en tant que contingut i objecte \u2014contingut que pot ser donat per la natura o a partir del concepte de l\u2019esperit. En posar-se a si mateix com a determinat, el jo entra en l\u2019exist\u00e8ncia en general: el moment absolut de la finitud o particularitzaci\u00f3 del jo\u00bb (FD, \u00a7 6 [GW, 14-1, p. 33]). 12. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 92). 23. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 91). 34. Fichte, DE (GA, II\/16, p. 42). Com ha mostrat Goddard (2008), aquesta tesi t\u00e9 implicacions clarament revolucion\u00e0ries, per\u00f2 no sols en sentit pol\u00edtic, sin\u00f3 tamb\u00e9 metaf\u00edsic en relaci\u00f3 amb la comprensi\u00f3 de la realitat com a imatge i no pas com a cosa. 42. 48. Hegel, FD, \u00a7 192 (GW, 14-1, p. 166). 55. Hegel, FD, \u00a7 258 (GW, 14-1, p. 201). 60.Hegel, LliFD 1822-1823 (GW, 26-2, p. 962). 68.Hegel, LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1389). 74. No s\u00f3n estranyes, per tant, aproximacions recents, com les de Bourdin (2001) i Losurdo (2004), en qu\u00e8 es remarca la relaci\u00f3 entre la comprensi\u00f3 hegeliana de la societat civil i la posterior cr\u00edtica de Marx. 78. Hegel, LliFD 1822-1823 (GW, 26-2, p. 888). 86.James (2006) ha exposat detalladament l\u2019argumentaci\u00f3 que porta a concloure la justificaci\u00f3 del dret de rebel\u00b7li\u00f3 en Hegel. Henrich tamb\u00e9 ho interpreta aix\u00ed, per\u00f2 de manera m\u00e9s matisada: si b\u00e9 \u00e9s cert que, en l\u2019an\u00e0lisi de la plebs i el dret de necessitat, \u00abes troba la conclusi\u00f3 [\u2026] que la pobresa t\u00e9 en la societat civil el dret de rebel\u00b7li\u00f3 contra l\u2019ordre que impedeix la realitzaci\u00f3 de la voluntat dels \u00e9ssers lliures\u00bb, tanmateix s\u2019ha d\u2019admetre que aquesta tesi est\u00e0 \u00aben part oculta, i en part inclosa en el pensament de la idea del dret i de la tend\u00e8ncia de la societat civil a modificar-se i relativitzar-se a si mateixa\u00bb, de manera que finalment el dret de rebel\u00b7li\u00f3 cedeix el seu lloc a \u00abla capacitat de formaci\u00f3 de les institucions fundades sobre la solidaritat\u00bb (Henrich, 1983, p. 20-21). 90. Hegel, FD, \u00a7 302 (GW, 14-1, p. 251). 97. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 761). 104. Ruda (2011, p. 260) sost\u00e9, en efecte, que \u00abHegel esbossa adequadament l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019Estat modern, i esbossa de manera igualment adequada all\u00f2 que s\u2019hi esdev\u00e9 amb l\u2019emerg\u00e8ncia de la plebs; per\u00f2, en sostenir que all\u00f2 existeix en tant que estructura invariant de la pol\u00edtica i de l\u2019Estat, susp\u00e8n la seva pr\u00f2pia concepci\u00f3\u00bb. L\u00ednies despr\u00e9s, Ruda justifica aquesta suspensi\u00f3 en el sentit que Hegel no duu a terme l\u2019operaci\u00f3 marxista de \u00absituar-se en el punt de vista del proletariat\u00bb. Sens dubte, Hegel no adopta el punt de vista marxista, per\u00f2 aix\u00f2 no significa que hagi susp\u00e8s el resultat de les seves an\u00e0lisis cr\u00edtiques i no hagi aportat una proposta alternativa, com estem analitzant.<\/p>\n 105.Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 85). derivat del pacte social: ad\u00e9s respectar simplement el testament, ad\u00e9s respectar-lo amb una c\u00e0rrega impositiva a determinar, ad\u00e9s revertir l\u2019her\u00e8ncia al conjunt de la societat. En paraules de Fichte: \u00abel dret del moribund es troba vinculat al dret de tots els ciutadans que el sobreviuen; no \u00e9s pas la seva voluntat, sin\u00f3 la voluntat general la que obliga els vius interessats en l\u2019her\u00e8ncia, i especialment l\u2019Estat, que, si no fos aix\u00ed, tindria el dret de successi\u00f3\u00bb (Fichte, FDN [GA, I\/4, p. 57-58]).<\/p>\n 112. Cal remarcar que aquesta concepci\u00f3 de la propietat no sols afecta el subjecte, sin\u00f3 tamb\u00e9 la comprensi\u00f3 de l\u2019objecte. Aquest, en efecte, no pot definir-se per una mena de substantivitat (cosa en si mateixa) independent de la utilitzaci\u00f3 que en fem. Tot al contrari, hi ha tants objectes\/possessions com usos diferenciats d\u2019una mateixa cosa que no col\u00b7lideixen entre si: com en la filosofia fonamental de Fichte, tamb\u00e9 en el terreny econ\u00f2mic, la noci\u00f3 de subst\u00e0ncia s\u2019ent\u00e9n en funci\u00f3 de la d\u2019activitat (treball, \u00fas) i no a l\u2019inrev\u00e9s. Fichte ho aclareix amb l\u2019exemple de la terra \u2014model per excel\u00b7l\u00e8ncia de propietat des del dret rom\u00e0\u2014: \u00abla terra [\u2026], en tant que subst\u00e0ncia, no pot ser sotmesa a cap possible fi exclusiu d\u2019un home; excloure tots els altres de l\u2019\u00fas d\u2019una cosa sense ni tan sols poder indicar el seu \u00fas \u00e9s, segons el que hem dit, contrari a dret [\u2026]. L\u2019agricultor, per tant, no t\u00e9 el dret d\u2019impedir l\u2019\u00fas del mateix tros de s\u00f2l si no perjudica l\u2019agricultura, per exemple, per a la mineria o per al pasturatge del camp segat i que de moment no s\u2019ha de tornar a sembrar\u00bb (Fichte, FDN [GA, I\/4, p. 26]). No deixem de trobar aqu\u00ed un ress\u00f2 tard\u00e0 de la doctrina escol\u00e0stica de la possessi\u00f3 comuna de tota la terra per part de la humanitat, que es limita a administrar-la: \u00abla terra \u00e9s del Senyor, de l\u2019home sols \u00e9s la capacitat de conrear-la i utilitzar-la segons els nostres fins\u00bb (Fichte, ECt [GA, I\/7, p. 86]). En aquest sentit, M. Weber (1925, p. 66-71) veu b\u00e9 la continu\u00eftat entre la cr\u00edtica fichteana a la propietat i les doctrines escol\u00e0stiques sobre el tema. 117. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 82). 121.Fichte, Sobre la lletra credit\u00edcia (GA, II\/13, p. 20). 129. 140. 144. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 51). 147. 150. No deixa de resultar significatiu que aquesta teleologia serveixi a Cohen per argumentar que, amb la guerra acabada de comen\u00e7ar, el triomf d\u2019Alemanya significa el triomf de l\u2019Estat social de dret i de l\u2019internacionalisme, enfront de la barb\u00e0rie del lliure mercat abandonat a si mateix (Anglaterra) o el despotisme oposat al dret (la teocr\u00e0cia russa). Per a la similitud entre la posici\u00f3 de Cohen davant Voldria manifestar, d\u2019entrada, la voluntat de dedicar aquest discurs de recepci\u00f3 a qui fou el meu mestre i introductor dels<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":9038,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[1662,1660,867,1661],"class_list":["post-9037","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-filosofia","tag-critica-economia-politica","tag-fichte","tag-g-w-f-hegel","tag-idealismo-aleman"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9037","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=9037"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9037\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/9038"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=9037"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=9037"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=9037"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\ndel concepte de dret i quines propostes se\u2019n deriven en pol\u00edtica socioecon\u00f2mica.<\/p>\n
\nL\u2019estructura social determinada pel lliure mercat \u00e9s anomenada, per Hegel, societat civil (B\u00fcrgerliche Gesellschaft): \u00abels individus com a ciutadans (B\u00fcrger) de l\u2019Estat\u00bb, per\u00f2 considerats aqu\u00ed sols \u00aben tant que persones privades que tenen llurs propis interessos en funci\u00f3 de llurs fins\u00bb.(43) Semblantment a Fichte, tamb\u00e9 per a Hegel la societat civil consisteix en el dinamisme productiu que, vinculat al treball, la propietat i l\u2019intercanvi, permet la satisfacci\u00f3 de les necessitats, per\u00f2 que tamb\u00e9, per l\u2019efici\u00e8ncia de la industrialitzaci\u00f3, genera una multiplicaci\u00f3 i sofisticaci\u00f3 infinita dels desitjos i, per tant, una retroalimentaci\u00f3 accelerada del conjunt;(44) fins i tot l\u2019agricultura esdev\u00e9 \u00abquelcom semblant a una f\u00e0brica\u00bb.(45) Aquesta din\u00e0mica productiva, tot i basar-se en la diversitat de necessitats i fins de les persones privades, posseeix universalitat i legalitat pr\u00f2pies: \u00absistema de depend\u00e8ncies rec\u00edproques, on la subsist\u00e8ncia i el benestar individual i la seva exist\u00e8ncia jur\u00eddica s\u2019imbriquen i fonamenten en la subsist\u00e8ncia, el benestar i el dret de tots, i nom\u00e9s en aquesta interconnexi\u00f3 estan assegurats efectivament\u00bb.(46) Per aix\u00f2, la nova ci\u00e8ncia econ\u00f2mica, encara que es mogui en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019\u00abenteniment\u00bb, \u00e9s capa\u00e7 de descobrir una \u00abracionalitat\u00bb en aquell dinamisme, puix al capdavall els interessos particulars acaben produint benestar general.(47) D\u2019aquesta manera, Hegel, a difer\u00e8ncia de Fichte, pot subratllar d\u2019entrada que en aquest sistema de necessitats ja t\u00e9 lloc un reconeixement intersubjectiu que no sols no pot ser negligit, sin\u00f3 que constitueix un dels trets essencials de la modernitat.<\/p>\n
\nLa justificaci\u00f3 del dret de necessitat \u00e9s clara. La consci\u00e8ncia nom\u00e9s existeix com a vida, la vida \u00e9s totalitat indivisible i inalienable; en canvi, les propietats pertanyen a una consci\u00e8ncia sense constituir la seva vida i s\u00f3n divisibles. Quan alg\u00fa en situaci\u00f3 de necessitat vital viola la propietat aliena, entren en joc dues lesions incommensurables: no robar significaria perdre la vida (lesi\u00f3 absoluta irreparable), mentre que perdre una propietat \u00e9s sols una lesi\u00f3 parcial i recuperable. Per tant, en tractar-se de la vida, \u00abl\u2019\u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 un dret a aquesta acci\u00f3 il\u00b7leg\u00edtima\u00bb sobre la propietat d\u2019altri (78) o, en expressi\u00f3 m\u00e9s breu, \u00abla vida t\u00e9 un dret contra el dret estricte\u00bb.(79) La propietat no \u00e9s un dret absolut, el manteniment de la vida s\u00ed que ho \u00e9s. La propietat com a dret ocupa un segon lloc respecte a la conservaci\u00f3 de la vida: i aix\u00f2 no \u00e9s pas concessi\u00f3, sin\u00f3 dret inalienable de la consci\u00e8ncia. Hegel n\u2019ofereix dos exemples. Un remet a la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica: l\u2019home famolenc no comet delicte pel robatori de menges.(80) L\u2019altre, a la societat moderna: els codis civils no permeten als creditors que el deutor es quedi sense els b\u00e9ns m\u00e9s indispensables per seguir vivint.(81)
\nM\u00e9s rellevant que aquestes exemplificacions individuals \u00e9s la connexi\u00f3 que Hegel estableix entre el dret de necessitat i la situaci\u00f3 col\u00b7lectiva de plebs: \u00abaqu\u00ed la necessitat no t\u00e9 un car\u00e0cter sols momentani; en el sorgiment de la pobresa adv\u00e9 a exist\u00e8ncia el poder del particular contra la realitat pensada de la llibertat\u00bb,(82) \u00e9s a dir, en la societat civil, la proclamaci\u00f3 ideal de la llibertat i igualtat de tots xoca brutalment contra la facticitat d\u2019una classe obrera miserable exclosa de tot reconeixement. I at\u00e8s que la necessitat de viure de la plebs \u00e9s un dret absolut enfront del relatiu de la propietat dels benestants, assistim a una inversi\u00f3 del dret: el relatiu esdev\u00e9 absolut i l\u2019absolut relatiu. Per aix\u00f2, l\u2019antagonisme social inherent al mercat afecta la realitzaci\u00f3 mateixa del dret al reconeixement de tots com a ciutadans: \u00abla riquesa \u00e9s un poder, i aquest poder de la riquesa descobreix f\u00e0cilment que \u00e9s un poder sobre el dret [\u2026]; la riquesa veu la subsist\u00e8ncia de molts en les seves mans, es veu com el senyor de llur necessitat i de llurs drets\u00bb.(83) Pot afirmar-se, doncs, que la societat civil s\u2019instaura i es mant\u00e9 en una \u00absituaci\u00f3 d\u2019abs\u00e8ncia de dret\u00bb,(84) en una situaci\u00f3 \u00abd\u2019injust\u00edcia i lesi\u00f3 del dret\u00bb.(85)<\/p>\n
\nCertament t\u00e9 ra\u00f3 K. Vorl\u00e4nder quan sost\u00e9 que, malgrat que Hegel \u00absap que la societat civil, per la seva dial\u00e8ctica, \u00e9s impulsada m\u00e9s enll\u00e0 de si mateixa\u00bb, tanmateix \u00abno \u00e9s impulsada, com en Marx, vers un altre ordre social\u00bb (1920, p. 93-94). Per\u00f2 del fet de no subscriure la soluci\u00f3 marxista, no es despr\u00e8n pas que Hegel suspengui les conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques de la seva cr\u00edtica de la societat civil.104 Com assenyala L. Siep, Hegel reconeix obertament que \u00abla llibertat d\u2019elecci\u00f3 de treball i d\u2019empresa [\u2026] no condueix a un sistema econ\u00f2mic estable\u00bb (Siep, 2015, p. 93), de manera que \u00abper combatre aquestes crisis i assegurar el benestar dels individus d\u2019acord amb el dret, hi ha, per a Hegel, un sistema complet de mesures interconnectades i d\u2019institucions\u00bb (Siep, 2015, p. 94) que, si b\u00e9 no comporten un altre ordre social, s\u00ed que s\u2019oposen a l\u2019economia pol\u00edtica liberal i han de propiciar una veritable \u00abpol\u00edtica social de l\u2019Estat\u00bb (Siep, 2015, p. 96).<\/p>\n
\nEl punt de partida de la proposta econ\u00f2mica fichteana remet tamb\u00e9 al concepte de dret: els seus requisits no s\u00f3n altra cosa que les condicions per fer efectiu el reconeixement de les consci\u00e8ncies. Un reconeixement rec\u00edproc del jo, per tal que sigui real i no merament formal, demana que tots reconeguin all\u00f2 sense el qual un jo no pot existir com a tal, all\u00f2 que \u00e9s propi de cadasc\u00fa: la seva propietat. Per\u00f2 aqu\u00ed rau precisament, diu Fichte, el gran equ\u00edvoc: \u00abal meu parer, l\u2019error fonamental de les teories de la propietat [\u2026] consisteix a posar la primera propietat origin\u00e0ria en la possessi\u00f3 exclusiva d\u2019una cosa\u00bb,(105) \u00e9s a dir, a fer de la propietat un dret natural.<\/p>\n
\nEn primer lloc, s\u2019ha de tenir present que Fichte distingeix estrictament els textos i tesis de validesa demostrativa apod\u00edctica \u2014principis en sentit estricte, disciplines transcendentals\u2014 dels textos de filosofia aplicada, en qu\u00e8 \u00abel procediment metodol\u00f2gic consisteix a analitzar i ponderar les circumst\u00e0ncies per subsumir-les en conceptes generals, an\u00e0lisi i ponderaci\u00f3 de fets que, com tot procediment inductiu, t\u00e9 una certesa relativa\u00bb (Turr\u00f3, 2017, p. 20). Respecte al nostre tema, la tesi apod\u00edctica \u2014fonamentada en la construcci\u00f3 transcendental del concepte de dret a partir de la intersubjectivitat de la consci\u00e8ncia\u2014 \u00e9s que un Estat de dret ha de garantir un treball que satisfaci les necessitats vitals i intel\u00b7lectuals de tots els ciutadans, de manera que la distribuci\u00f3 de la propietat i la riquesa \u00e9s sempre subsidi\u00e0ria d\u2019aquell principi jur\u00eddic. Les mesures econ\u00f2miques concretes per dur a terme aquella exig\u00e8ncia, per contra, formen part de la filosofia aplicada: s\u00f3n pol\u00edtica econ\u00f2mica que, \u00abubicada entre l\u2019Estat donat i l\u2019Estat racional\u00bb \u2014\u00e9s a dir, entre la situaci\u00f3 hist\u00f2rica i l\u2019exig\u00e8ncia conceptual\u2014, \u00abdescriu la l\u00ednia a trav\u00e9s de la qual el primer es transforma en el segon\u00bb.(144) Per tant, es tracta de propostes pragm\u00e0tiques susceptibles de ser matisades o modificades en funci\u00f3 dels seus resultats. No conv\u00e9, doncs, absolutitzar les mesures concretes del projecte fichte\u00e0: l\u2019\u00fanic absolut \u00e9s que aquelles mesures, o altres que poguessin proposar-se en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies, contribueixin a realitzar el principi jur\u00eddic que ha de regir l\u2019economia, \u00e9s a dir, el reconeixement material dels ciutadans.<\/p>\n
\nM\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest moment inicial, la pres\u00e8ncia de Fichte fou constant en l\u2019evoluci\u00f3 del pensament socialista i, en especial, en la configuraci\u00f3 del marc te\u00f2ric de la socialdemocr\u00e0cia alemanya. Esmentem nom\u00e9s quatre noms significatius tant pels seus estudis te\u00f2rics com per la seva activitat pol\u00edtica. Ferdinand Lassalle, en El sistema dels drets heretats, del 1861, beu tant de Marx com de la noci\u00f3 fichteana de propietat i la seva cr\u00edtica a l\u2019her\u00e8ncia, i en El llegat pol\u00edtic de Fichte i el present m\u00e9s actual (1860) i en La filosofia de Fichte i el significat de l\u2019esperit del poble alemany (1862) defensa l\u2019actualitat del pensament pol\u00edtic i econ\u00f2mic del darrer Fichte i la seva necess\u00e0ria incorporaci\u00f3 a l\u2019ideari socialista. Eduard Bernstein, tant en els seus escrits te\u00f2rics com en intervencions parlament\u00e0ries contra els partits conservadors, defens\u00e0 l\u2019internacionalisme social de Fichte, i interpret\u00e0 els paral\u00b7lelismes entre Fichte i Babeuf com a origen de les posicions socialdem\u00f2crates. Gustav Landauer desenvolup\u00e0 a bastament la converg\u00e8ncia del marxisme amb la tesi fichteana de la superaci\u00f3 final de l\u2019Estat en una rep\u00fablica mundial socialitzada. I l\u2019austromarxista Max Adler, d\u2019acord amb la dial\u00e8ctica entre propietaris i no propietaris dels textos fichteans p\u00f2stums, critic\u00e0 l\u2019apropiaci\u00f3 del fil\u00f2sof per part dels sectors nacionalpopulistes, tot reivindicant la seva posici\u00f3 hist\u00f2rica predecessora del socialisme.<\/p>\n
\nS\u2019esbossa aix\u00ed una suggestiva visi\u00f3 de l\u2019idealisme alemany i de la seva posteritat for\u00e7a allunyada de les interpretacions usuals d\u2019avui dia. No es tractaria d\u2019una filosofia especulativa de l\u2019absolut en qu\u00e8 culmina la tend\u00e8ncia ontoteol\u00f2gica de la metaf\u00edsica, ni del gran relat final de la voluntat de poder com a voluntat de veritat, ni d\u2019una anticipaci\u00f3 dels sup\u00f2sits semanticoargumentatius de la normativitat social, sin\u00f3 d\u2019una filosofia de l\u2019acci\u00f3 intersubjectiva que, materialment, comporta una cr\u00edtica del lliure mercat i una praxi per a la construcci\u00f3 d\u2019un Estat social\/socialista de dret.(151) Seria temptador endinsar-nos en les implicacions i les virtualitats d\u2019aquesta lectura de l\u2019idealisme per a la comprensi\u00f3 de la racionalitat moderna \u2014m\u00e0ximament en un moment hist\u00f2ric, com el nostre, en qu\u00e8 el seu sentit i la seva finalitat s\u00f3n a bastament q\u00fcestionats\u2014, per\u00f2 ni \u00e9s el lloc ni el moment. Reconeguem sols, a tall de conclusi\u00f3, que Fichte i Hegel vinculen les exig\u00e8ncies racionals del dret a una veritable cr\u00edtica de l\u2019economia pol\u00edtica i que, per tant, tenia prou ra\u00f3 Engels quan escrivia que \u00abel moviment alemany de treballadors \u00e9s l\u2019hereu de la filosofia cl\u00e0ssica alemanya\u00bb (1962, p. 307).<\/p>\n
\nHem citat les obres indicant-ne el t\u00edtol abreujat i seguidament: \u00abGA\u00bb, secci\u00f3\/volum i p\u00e0gina. Les obres m\u00e9s rellevants per al nostre estudi s\u00f3n referenciades amb les abreviatures seg\u00fcents:
\nFDN: Fonament del dret natural (vol. I\/3 i I\/4).
\nECt: L\u2019Estat comercial tancat (vol. I\/7).
\nDD: Doctrina del dret (vol. II\/13).
\nDE: Doctrina de l\u2019Estat (vol. II\/16).
\nHegel, Georg Wilhelm Friedrich (1968 i s.). Gesammelte Werke. Hamburg: F. Meiner Verlag.
\nHem citat les obres indicant-ne el t\u00edtol abreujat (i en el cas de FD, tamb\u00e9 el cap\u00edtol) i seguidament: \u00abGW\u00bb, volum i p\u00e0gina. Les obres m\u00e9s rellevants per al nostre estudi s\u00f3n referenciades amb les abreviatures seg\u00fcents:
\nFD: L\u00ednies fonamentals de la filosofia del dret (vol. 14-1).
\nLliFD 1819-1820: Lli\u00e7ons de filosofia del dret, curs 1819-1820 (vol. 26-1).
\nLliFD 1821-1822: Lli\u00e7ons de filosofia del dret, curs 1821-1822 (vol. 26-2).
\nLliFD 1822-1823: Lli\u00e7ons de filosofia del dret, curs 1822-1823 (vol. 26-2).
\nLliFD 1824-1825: Lli\u00e7ons de filosofia del dret, curs 1824-1825 (vol. 26-3).
\n151. En aquesta l\u00ednia es mou la proposta de Fischbach (2002) d\u2019una ontologia de l\u2019acci\u00f3 en lloc de la metaf\u00edsica cl\u00e0ssica de l\u2019\u00e9sser, com a nou horitz\u00f3 conceptual instaurat per l\u2019idealisme alemany que inclou al mateix Marx.<\/p>\n
\nBecker, Hans-Joachim (2000). Fichtes Idee der Nation und das Judentum. Amsterdam: Rodopi.
\nBenussan, Gerard (2004). Moses Hess: la philosophie, le socialisme (1836-1845). Hildesheim: Olms.
\nBourdin, Jean-Claude (2001). \u00abHegel et la question sociale: soci\u00e9t\u00e9 civile, vie et d\u00e9tresse\u00bb. Revue Germanique Internationale [Par\u00eds], vol. 15, p. 145-176.
\nBrandom, Robert B. (2009). Reason in philosophy: Animating ideas. Cambridge (Massachusetts): Belknap Press of Harvard University Press.
\nClark, Christopher (2016). El reino de Hierro: Auge y ca\u00edda de Prusia (1600-1947). Madrid: La Esfera de Libros.
\nCohen, Hermann (1923). Deutschtum und Judentum: Mit Grundlegenden Betrachtungen \u00fcber Staat und Internationalismus. Giessen: A. T\u00f6pelmann Verlag.
\nDierksmeier, Claus (2006). \u00ab\u00dcber die Wirtschaftstheorie in Fichtes Rechtslehre von 1812\u00bb. Fichte-Studien, vol. 29, p. 13-27.
\nEngels, Friedrich (1962). Ludwig Feuerbach und der Ausgang der klassischen deutschen Philosophie. Berl\u00edn: Dietz Verlag, p. 263-307. (Marx-Engels Werke; 21)
\nFischbach, Franck (1999). Fichte et Hegel: La reconaissance. Par\u00eds: PUF.
\n\u2014 (2002). L\u2019\u00eatre et l\u2019acte: Enqu\u00eate sur les fondements de l\u2019ontologie moderne de l\u2019agir. Par\u00eds: Vrin.
\n\u2014 (2008). \u00abDe la propri\u00e9t\u00e9 possessive \u00e0 la propri\u00e9t\u00e9 expressive: Fichte, Hess, Marx\u00bb.
\nA: Goddard, Jean-Christophe; Rivera, Jacinto (ed.). Fichte et la politique. Mil\u00e0: Polimetria, p. 285-302.
\nFrischmann, B\u00e4rbel (2006a). \u00abFichte \u00fcber den Rechtstaat als Sozialstaat\u00bb. Fichte-Studien, vol. 29, p. 45-55.
\n\u2014 (2006b). \u00abDie Herausbildung des Sozialstaatsdenkens im neuzeitlichen Kontraktualismus von Hobbes bis Fichte\u00bb. Zeitschrift f\u00fcr Philosophische Forschung, vol. 60,
\np. 554-588.
\nGans, Eduard (2016). \u00abVorwort zur 2. Ausgabe der Rechtsphilosophie (1833)\u00bb. A: Riedel, Manfred (ed.). Materialien zu Hegels Rechtsphilosophie. Vol. I. Frankfurt: Suhrkamp, p. 242-248. 2 v.
\nGoddard, Jean-Christophe (2008). \u00abFichte est-il r\u00e9actionnaire ou r\u00e9volutionnaire?\u00bb. A: Goddard, Jean-Christophe; Rivera, Jacinto (ed.). Fichte et la politique. Mil\u00e0: Polimetrica, p. 483-501.
\nHahn, Karl (2003). \u00abDie Relevanz der Eigentumstheorie Fichtes in Zeitalter der Globalisierung unter Ber\u00fccksichtingung Proudhons und Hegels\u00bb. Fichte-Studien, vol. 24, p. 155-163.
\nHaym, Rudolf (1857). Hegel und seine Zeit. Berl\u00edn: Rudolf G\u00e4rtner Verlag.
\nHenrich, Dieter (1983). \u00abVernunft in Verwiklichung\u00bb. A: Hegel, Georg Wilhelm Friedrich. Philosophie des Rechts: Die Vorlesung von 1810\/20. Frankfurt: Suhrkamp Verlag, p. 9-39.
\nHirsch, Hans (2003). \u00abFichtes Planwitrschaftsmodell als Dokument der Geistesgeschichte und als bleibender Denkanstoss\u00bb. Fichte-Studien, vol. 24, p. 165-177.
\n34
\nHorstmann, Rolf Peter (2015). \u00ab\u00dcber die Rolle der b\u00fcrgerlichen Gesellschaft in Hegels politischer Philosophie\u00bb. A: Riedel, Manfred (ed.). Materialien zu Hegels Rechtsphilosophie. Vol. II. Frankfurt: Suhrkamp, p. 276-311. 2 v.
\nIlting, Karl-Heinz (1973). \u00abDie Rechtsphilosophie von 1820 und Hegels Vorlesungen \u00fcber Rechtsphilosophie\u00bb. A: Hegel, Georg Wilhelm Friedrich. Vorselungen \u00fcber Rechtsphilosophie 1818-1831. Vol. I. Stuttgart: Frommann-Holzboog, p. 25-126. 4 v.
\nJames, David (2006). \u00abKant and Hegel on the right of rebellion\u00bb. History of Political Thought, vol. xvii, n\u00fam. 2.
\n\u2014 (2011). Fichte\u2019s social and political philosophy: property and virtue. Cambridge: Cambridge University Press.
\nLosurdo, Domenico (1988). La catastrofe della Germania e l\u2019immagine di Hegel. Mil\u00e0: Guerini e Associati.
\n\u2014 (1993). Zwischen Hegel und Bismarck: die achtundvierziger Revolution und die Krise der deutschen Kultur. Berl\u00edn: Wiley-VCH Verlag.
\n\u2014 (2004). \u00abB\u00fcrgerliche Gesellschaft und Staat: Hegel, Marx und die zwei Liberalismen\u00bb. Zeitschrift Marxistische Erneuerung [Frankfurt], vol. 57.
\nPippin, Robert B. (1997). Idealism as modernism: hegelian variations. Cambridge: Cambridge University Press.
\n\u2014 (2008). Hegel\u2019s practical philosophy: rational agency as ethical life. Cambridge: Cambridge University Press.
\nRiedel, Manfred (2015). Studien zu Hegels Rechtsphilosophie. 2a ed. Frankfurt: Suhrkamp Verlag.
\nRitter, Joachim (1965). Hegel und die franz\u00f6sische Revolution. Frankfurt: Suhrkamp Verlag.
\nRuda, Frank (2011). Hegels P\u00f6bel: Eine Untersuchung der \u2018Grundlinien der Philosophie des Rechts\u2019. Constan\u00e7a: Konstanz University Press.
\nSchwember, Felipe (2013). Libertad, derecho y propiedad: el fundamento de la propiedad en la filosof\u00eda del derecho de Kant y Fichte. Hildesheim: Olms.
\nSiep, Ludwig (1992). Praktische Philosophie im Deutschen Idealismus. Frankfurt: Suhrkamp Verlag.
\n\u2014 (2014). Anerkennung als Prinzip der praktischen Philosophie. 2a ed. Hamburg: Felix Meiner Verlag.
\n\u2014 (2015). Der Staat als irdischer Gott. T\u00fcbingen: Morh Siebeck.
\nTurr\u00f3, Salvi (2011). Fichte: De la consci\u00e8ncia a l\u2019absolut. Badalona: Omicron.
\n\u2014 (2013). \u00abLa idea de Europa en Fichte\u00bb. Anales del Seminario de Historia de la Filosof\u00eda [Madrid: Universidad Complutense de Madrid], vol. 30, n\u00fam. 1, p. 107-135.
\n\u2014 (2015). \u00abFichte i la guerra veritable\u00bb. A: Montserrat, Josep; Rovir\u00f3, Ignasi (ed.). La Guerra. Barcelona: Societat Catalana de Filosofia, p. 87-90. (Col\u00b7loquis de Vic; 19)
\n\u2014 (2017). \u00abEstudio preliminar\u00bb. A: Fichte, Johann Gottlieb. Lecciones de filosof\u00eda aplicada: Doctrina del estado. Salamanca: Ediciones S\u00edgueme, p. 9-56.
\n\u2014 (2019). \u00abEl establecimiento del reino de la raz\u00f3n\u00bb. Argumenta Philosophica [Barcelona: Herder], vol. 1, p. 53-69.
\nVorl\u00e4nder, Karl (1920). Kant, Fichte, Hegel und der Sozialismus. Berl\u00edn: Paul Cassirer Verlag.
\n35
\nWeber, Marianne (1925). Fichte\u2019s Sozialismus und sein Verh\u00e4ltnis zur Marx\u2019schen Doktrin. T\u00fcbingen: J.C.B. Mohr.
\nWildt, Andreas (1982). Autonomie und Anerkennung: Hegels Moralit\u00e4tskritik im Lichte seiner Fichte-Rezeption. Stuttgart: Klett-Cotta.
\nWood, Allen W. (2004). \u00abKant and Fichte on right, welfare and economic redistribution\u00bb. Internacionales Jahrbuch des Deutschen Idealismus = International Yearbook of German Idealism [Berl\u00edn; Nova York: Walter de Gruyter], n\u00fam. 2, p. 76-101.<\/p>\n
\n2. \u00abLa idea del reconeixement en tant que norma de la relaci\u00f3 entre \u00e9ssers humans i criteri per jutjar formes de vida socials i institucions ha tingut arreu en els darrers decennis una significativa carrera fiilos\u00f2fica. La recepci\u00f3 de l\u2019idealisme alemany hi ha tingut un paper decisiu\u00bb (Siep, 2014, p. 12). \u00abLa teoria del reconeixement de Hegel implica una inusual teoria social de la subjectivitat (en virtut de la qual hi ha un jo independent i alhora dependent) i conseg\u00fcentment una teoria social de la llibertat (sota la forma de relacions socials considerades necess\u00e0ries perqu\u00e8 un jo sigui subjecte d\u2019accions)\u00bb (Pippin, 2008, p. 210).
\n3. \u00abLa filosofia pr\u00e0ctica no \u00e9s pas, en l\u2019idealisme alemany, una pura doctrina de principis. A l\u2019\u00e8tica filos\u00f2fica i a la filosofia jur\u00eddica els correspon un sistema detallat de virtuts individuals i col\u00b7lectives \u2014penseu en la Doctrina de la virtut de Kant i en la Doctrina moral de Fichte\u2014, aix\u00ed com el dret privat, el dret penal, el dret de fam\u00edlia i el dret dels pobles. En Hegel, a m\u00e9s, es troba una economia pol\u00edtica i una doctrina de les institucions de l\u2019administraci\u00f3 i constituci\u00f3 estatals \u2014en la seva terminologia: de l\u2019Estat de l\u2019enteniment i de l\u2019Estat de la ra\u00f3. La connexi\u00f3 entre sistem\u00e0tica fonamental i concreci\u00f3 de la filosofia pr\u00e0ctica \u00e9s, per a mi, el m\u00e9s fascinant d\u2019aquesta \u00e8poca: en pot aprendre la filosofia pr\u00e0ctica actual\u00bb (Siep, 1992, p. 10).
\n4. \u00abAquesta estructura d\u2019autoritat rec\u00edproca i responsabilitat \u00e9s la forma hist\u00f2rica del reconeixement, que institueix una forma espec\u00edfica de comunitat (una tradici\u00f3) i alhora individus que manifesten posicions de contingut normatiu conceptualment determinades: compromisos que representen com s\u00f3n les coses objectivament. El reconeixement es mostra aix\u00ed, en la seva forma pr\u00f2pia, com un proc\u00e9s que subministra el context amb qu\u00e8 podem entendre les relacions sem\u00e0ntiques que articulen el contingut conceptual determinat dels compromisos discursius\u00bb (Brandom, 2009, p. 103).
\n5. Si Fichte encet\u00e0 les seves reflexions jur\u00eddiques justament amb l\u2019objectiu de deixar enrere les \u00abexplicacions simplement formals i nominals\u00bb i poder aconseguir una \u00abdeducci\u00f3 de la realitat del concepte de dret\u00bb (Fichte a Reinhold, 29.8.1795 [GA, III\/2, p. 385]), els dos primers apartats del Fonament del dret natural s\u00f3n decisius al respecte: \u00abEn qu\u00e8 es distingeix una ci\u00e8ncia filos\u00f2fica real d\u2019una filosofia merament formul\u00e0ria\u00bb, \u00abAll\u00f2 que ha de subministrar espec\u00edficament el dret natural en tant que ci\u00e8ncia filos\u00f2fica real\u00bb (GA, I\/3, p. 313, 319). Hegel \u00e9s igualment inequ\u00edvoc sobre la q\u00fcesti\u00f3: \u00ab\u00c9s precisament aquesta posici\u00f3 de la filosofia respecte a la realitat d\u2019on sorgeixen els malentesos, i em remeto al que he assenyalat abans: que la filosofia, pel fet de ser investigaci\u00f3 racional, consisteix a copsar el present i real, no pas a posar un m\u00e9s enll\u00e0 que D\u00e9u sap on \u00e9s \u2014tot i que, de fet, podem dir on es troba: en l\u2019error d\u2019un raonament unilateral buit\u00bb (FD, Pr\u00f2leg [GW, 14-1, p. 13]). Citem les obres de Fichte i Hegel segons s\u2019assenyala en la bibliografia final.<\/p>\n
\n7. Fichte, FDN (GA, I\/3, p. 361).
\n8. Hegel, FD, \u00a7141-142 (GW, 14-1, p. 135-137). En paraules precises de Horstmann (2015,
\np. 287): \u00abla validesa del principi del dret natural ha de ser restringida, segons Hegel, a un \u00e0mbit que certament t\u00e9 un lloc dins del tot \u00e8tic, per\u00f2 que no \u00e9s pas el tot \u00e8tic mateix\u00bb.
\n9. Aquesta coincid\u00e8ncia no \u00e9s casual. En l\u2019evoluci\u00f3 del pensament hegeli\u00e0 fou determinant el per\u00edode de Jena, en qu\u00e8, a les reflexions pr\u00e8vies sobre l\u2019eticitat grega, s\u2019hi sum\u00e0 l\u2019estudi intensiu del FDN de Fichte (Wildt, 1982). Fischbach (1999) ofereix una excel\u00b7lent exposici\u00f3 del reconeixement com a categoria central d\u2019ambd\u00f3s autors.
\n10. En el FDN, d\u2019acord amb el seu m\u00e8tode geneticoconstructiu, Fichte exposa aquestes condicions en tres moments: els \u00a7 1-8 dedueixen la necess\u00e0ria condici\u00f3 corporal del trobament de les consci\u00e8ncies, els \u00a7 9-12 expliciten com el reconeixement rec\u00edproc del jo exigeix el respecte a les seves respectives esferes d\u2019acci\u00f3 i d\u2019apropiaci\u00f3 del m\u00f3n sensible, i els \u00a7 17-19 deriven la doctrina de la propietat i del treball. Pel que fa a Hegel, el cap\u00edtol IV-A de la Fenomenologia de l\u2019esperit exposa la g\u00e8nesi subjectiva d\u2019aquelles condicions, mentre que en la FD es desenvolupen les seves implicacions objectives i sistem\u00e0tiques per a la comprensi\u00f3 de la societat civil: en els \u00a7 4-32 s\u2019exposa la dimensi\u00f3 corporal de l\u2019acci\u00f3 del jo i la seva apropiaci\u00f3 del m\u00f3n, els \u00a7 41-79 dedueixen la doctrina de la propietat respectiva i els \u00a7 182-256 despleguen la dial\u00e8ctica del treball i la riquesa en el lliure mercat.
\n11. Fichte, FDN (GA, I\/4, p. 20).<\/p>\n
\n13. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 721).
\n14. Riedel (2015, p. 75-99) s\u2019ha ocupat detalladament de la recepci\u00f3 de l\u2019economia pol\u00edtica anglesa en Hegel. Pel que fa al coneixement de Fichte de les doctrines fisiocr\u00e0tiques de la Pr\u00fassia contempor\u00e0nia, vegeu el pr\u00f2leg i les notes dels editors dels esborranys i cursos del fil\u00f2sof al voltant de 1812 (GA, II\/13).
\n15. Fichte, DE (GA, II\/16, p. 174).
\n16. Hegel, FD, \u00a7189 (GW, 14-1, p. 165).
\n17. Mentre en el cas de Fichte aquesta tesi no suscita objeccions, en el de Hegel pot semblar m\u00e9s discutible. Des que R. Haym sostingu\u00e9 que \u00abel sistema hegeli\u00e0 esdevingu\u00e9 la morada de l\u2019esperit de la restauraci\u00f3 prussiana\u00bb (1857, p. 359), la lectura conservadora, si no reaccion\u00e0ria, de l\u2019autor ha estat un lloc com\u00fa. Tanmateix, despr\u00e9s de l\u2019estudi de Ritter (1965) sobre la relaci\u00f3 de Hegel amb la Revoluci\u00f3 Francesa, i l\u2019an\u00e0lisi detallada d\u2019Ilting (1973) sobre l\u2019evoluci\u00f3 dels cursos de filosofia del dret en el context dels decrets de Karlsbad i la conseg\u00fcent reacci\u00f3 conservadora, s\u2019ha anat imposant una interpretaci\u00f3 liberal en la l\u00ednia dels ideals jur\u00eddics de la Revoluci\u00f3 Francesa. Aix\u00f2 s\u00ed, davant \u00abla incapacitat pol\u00edtica de la burgesia provinciana alemanya\u00bb, cal admetre que \u00abHegel, com molts altres liberals en aquella Alemanya, esperava els progressos, no pas immediatament d\u2019un moviment democr\u00e0tic, sin\u00f3 dels esfor\u00e7os governamentals d\u2019una burocr\u00e0cia i funcionariat il\u00b7lustrats\u00bb (Ilting, 1973, p. 72-73). Losurdo (1988), en exposar detalladament els or\u00edgens i l\u2019evoluci\u00f3 de la lectura nacionalconservadora de Hegel, ha mostrat com aquesta interpretaci\u00f3 t\u00e9 poc a veure amb l\u2019obra mateixa del fil\u00f2sof.
\n18. Hegel, FD, Pr\u00f2leg (GW, 14-1, p. 15-16). 19. Hegel, LliFD 1819-1820 (GW, 26-1, p. 338). El to expl\u00edcitament transformador de la frase en aquelles lli\u00e7ons contrasta amb la c\u00e8lebre f\u00f3rmula del text publicat: \u00aball\u00f2 que \u00e9s racional \u00e9s real, all\u00f2 que \u00e9s real \u00e9s racional\u00bb (FD, Pr\u00f2leg [GW, 14-1, p. 14]). Tanmateix, no hi ha tanta difer\u00e8ncia entre ambdues versions si atenem que el sentit hegeli\u00e0 del terme realitat (Wirklichkeit) implica que \u00aball\u00f2 que \u00e9s racional, que \u00e9s sin\u00f2nim de la idea, en tant que la seva realitat entra en l\u2019exist\u00e8ncia externa, apareix en una riquesa infinita de formes, manifestacions i figures\u00bb (Hegel, FD, Pr\u00f2leg [GW, 14-1, p. 14]).
\n20. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 51).
\n21. Turr\u00f3 (2017, p. 18-22) exposa la sistem\u00e0tica de la filosofia fichteana i el paper central que hi tenen els sabers aplicats. Riedel (2015, p. 103-107) s\u2019ha ocupat del significat i de la import\u00e0ncia hist\u00f2rica d\u2019aquesta fusi\u00f3 de disciplines en el cas de Hegel. Atesa la unificaci\u00f3 del discurs jur\u00eddic i pol\u00edtic, s\u2019ent\u00e9n la tesi defensada per E. Gans \u2014professor de dret i col\u00b7lega de Hegel a Berl\u00edn\u2014 en el seu c\u00e8lebre pr\u00f2leg a
\nla segona edici\u00f3 de la FD \u2014de gran influ\u00e8ncia, per exemple, en el jove Marx\u2014: el text hegeli\u00e0 significa \u00abla superaci\u00f3 definitiva de la difer\u00e8ncia que havien fet els segles xvii i xviii entre dret i pol\u00edtica\u00bb, superaci\u00f3 que \u00abens retorna a la perspectiva de l\u2019antiguitat\u00bb, en qu\u00e8 \u00abaquestes divisions i difer\u00e8ncies eren desconegudes; llavors sols consideraven un gran tot, una universalitat; la Rep\u00fablica de Plat\u00f3, com la Pol\u00edtica d\u2019Arist\u00f2til, s\u00f3n alhora dret natural i pol\u00edtica, principis i realitzaci\u00f3 plena de vida\u00bb (Gans, 2016, p. 243).
\n22. En el cas de Fichte, el Fonament del dret natural de 1796 fixa la doctrina jur\u00eddica que emmarca la seva descripci\u00f3 del mercat i el projecte econ\u00f2mic de l\u2019Estat comercial tancat de 1800; aquelles an\u00e0lisis foren ampliades i revisades posteriorment en els cursos de Doctrina del dret de 1812 i Doctrina de l\u2019Estat de 1813. Pel que fa a Hegel, les L\u00ednies fonamentals de la filosofia del dret de 1821 constitueixen el text per antonom\u00e0sia. Tanmateix, nombroses tesis, especialment en l\u2019\u00e0mbit de la teoria econ\u00f2mica, s\u00f3n ampliades o matisades en els cursos impartits sobre la mat\u00e8ria entre 1818 i 1831, que, per tant, cal tenir igualment presents.<\/p>\n
\n24. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 92).
\n25. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 95).
\n26. Fichte, DE (GA, II\/16, p. 40).
\n27. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 98).
\n28. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 254).
\n29. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 98-99).
\n30. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 63).
\n31. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 78).
\n32. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 98-99).
\n33. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 106).<\/p>\n
\n35. Fichte, DE (GA, II\/16, p. 40).
\n36. Fichte, DE (GA, II\/16, p. 41-42).
\n37. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 99).
\n38. Fichte, DE (GA, II\/16, p. 43).
\n39. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 71).
\n40. Fichte, FDN (GA, I\/4, p. 22).
\n41. Fichte, FDN (GA, I\/4, p. 22).<\/p>\n
\nFichte, Trets fonamentals de l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia (GA, I\/8, p. 201). Vegeu Turr\u00f3 (2019,
\np. 56-67) per a la comprensi\u00f3 fichteana de l\u2019\u00e8poca present, m\u00e9s enll\u00e0 de la q\u00fcesti\u00f3 estrictament econ\u00f2mica.
\n43. Hegel, FD, \u00a7 187 (GW, 14-1, p. 162). Cal subratllar l\u2019ambig\u00fcitat de l\u2019expressi\u00f3 alemanya B\u00fcrger, tal com fa el mateix Hegel, puix tant pot assenyalar la dimensi\u00f3 pol\u00edtica com la socioecon\u00f2mica: \u00aben la societat civil pr\u00f2piament nom\u00e9s hi ha persones privades, B\u00fcrger en el sentit de bourgeois, no pas de citoyen\u00bb (LliFD 1821-1822 [GW, 26-2, p. 718]). Tanmateix, i com veurem, aquesta ambig\u00fcitat resulta d\u2019un gran valor dial\u00e8ctic per visibilitzar les tensions internes de la societat moderna. Riedel (2015, p. 135-166) ha exposat detalladament la problem\u00e0tica hist\u00f2rica i sistem\u00e0tica vinculada a la g\u00e8nesi i la comprensi\u00f3 hegelianes de la societat civil.
\n44. Hegel, FD, \u00a7 189-190 (GW, 14-1, p. 165-166).
\n45. Hegel, LliFD 1819-1820 (GW, 26-1, p. 469).
\n46. Hegel, FD, \u00a7 183 (GW, 14-1, p. 160).
\n47. Hegel, FD, \u00a7 189 (GW, 14-1, p. 165). Un passatge paral\u00b7lel de les lli\u00e7ons ho fa m\u00e9s expl\u00edcit: \u00abLa consideraci\u00f3 de tot aix\u00f2 \u00e9s objecte d\u2019una ci\u00e8ncia particular, l\u2019economia pol\u00edtica. Aquesta \u00e9s, d\u2019una banda, certament una ci\u00e8ncia emp\u00edrica, per\u00f2 alhora t\u00e9 un rang superior, puix, en aportar les lleis del comer\u00e7, \u00e9s una ci\u00e8ncia cabdal que tot just ha sorgit en els temps moderns\u00bb (LliFD 1819-1820 [GW, 26-1, p. 457]).<\/p>\n
\n49. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 721).
\n50. LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 725); LliFD 24-25 (GW, 26-3, p. 1324).
\n51. Hegel, LliFD 1821-1822 (GA, 26-2, p. 759-760).
\n52. Hegel, FD, \u00a7 238 (GW, 14-1, p. 192).
\n53. Hegel, FD, \u00a7 302 (GW, 14-1, p. 250).
\n54. Hegel, FD, \u00a7 202-205 (GW, 14-1, p. 170-172).<\/p>\n
\n56. Hegel, FD, \u00a7 257 (GW, 14-1, p. 201).
\n57. En aquesta tem\u00e0tica, el text de la FD resulta enormement conc\u00eds i esquem\u00e0tic: sovint els temes s\u00f3n m\u00e9s suggerits que no pas desenvolupats; per contra, les lli\u00e7ons conservades s\u00f3n molt m\u00e9s riques en an\u00e0lisis socioecon\u00f2miques i exemples emp\u00edrics. Encara \u00e9s m\u00e9s significativa, per\u00f2, una altra constataci\u00f3: les expressions cr\u00edtiques m\u00e9s punyents sobre el lliure mercat apareixen en els cursos posteriors a la FD i s\u00f3n absents en el llibre publicat. La primera difer\u00e8ncia pot deure\u2019s certament al fet que l\u2019aplicaci\u00f3 dels decrets de Karlsbad oblig\u00e0 Hegel a sotmetre el text a censura pr\u00e8via, amb les conseg\u00fcents mesures prudencials en la seva redacci\u00f3 (Ilting, 1973, p. 43-69). La segona diverg\u00e8ncia, en canvi, apunta a una evoluci\u00f3 del pensament hegeli\u00e0 en un sentit molt m\u00e9s cr\u00edtic amb la societat civil que l\u2019expressat en el text publicat. Aquesta \u00e9s la tesi de Losurdo (1993): en reconstruir l\u2019evoluci\u00f3 de les teories liberals a Alemanya a mitjan segle xix, Losurdo mostra com bona part de la darrera tematitzaci\u00f3 hegeliana de la pobresa i de les corporacions de protecci\u00f3 social es genera en un di\u00e0leg cr\u00edtic amb aquelles doctrines. En qualsevol cas, \u00e9s pal\u00e8s que l\u2019estudi de la q\u00fcesti\u00f3 exigeix rec\u00f3rrer al material dels cursos posteriors a 1821.
\n58. Hegel, LiFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 726); LliFD 1822-1823 (GW, 26-2, p. 994); LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1390).
\n59. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 726); LliFD 1822-1823 (GW, 26-2, p. 962-961); LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1325-1326).<\/p>\n
\n61. Hegel, LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1326).
\n62. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 726).
\n63. Hegel, FD, \u00a7 244 (GW, 14-1, p. 194); LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 726); LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1390).
\n64. En el seu excel\u00b7lent estudi sobre die P\u00f6bel, Ruda (2011, p. 179) explicita les connotacions del terme hegeli\u00e0 en relaci\u00f3 amb la filosofia pol\u00edtica cl\u00e0ssica: entre el populus, la plebs i el vulgus. Conceptualment, \u00e9s pal\u00e8s que l\u2019expressi\u00f3 designa el sector m\u00e9s degradat de la classe treballadora. No havent-hi un equivalent exacte, he optat per traduir-ho al catal\u00e0 per plebs \u2014l\u2019opci\u00f3 temptadora de proletariat introduiria massa connotacions posteriors, tot i que no seria del tot err\u00f2nia si atenem a la cosa mateixa.
\n65. Hegel, FD, \u00a7 245 (GW, 14-1, p. 194).
\n66. Hegel, LliFD 1819-1820 (GW, 26-1, p. 500).
\n67. Hegel, LliFD 1819-1820 (GW, 26-1, p. 498).<\/p>\n
\n69. Hegel, FD, \u00a7 245 (GW, 14-1, p. 194); LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 755); LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1391).
\n70. Hegel, FD, \u00a7 245 (GW, 14-1, p. 194).
\n71. Hegel, LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1393).
\n72. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 756).
\n73. Hegel, LliFD 1819-1820 (GW, 26-1, p. 504).<\/p>\n
\n75. Hegel, LliFD 1819-1820 (GW, 26-1, p. 504-505).
\n76. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 721).
\n77. Hegel, FD, \u00a7 127 (GW, 14-1, p. 112).<\/p>\n
\n79. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 673).
\n80. Hegel, LliFD 1822-1823 (GW, 26-2, p. 888); LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1223).
\n81. Hegel, FD, \u00a7 127 (GW, 14-1, p. 112); LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 673); LliFD 1822-1823 (GW, 26-2, p. 889); LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1223).
\n82. Hegel, LliFD 1819-1820 (GW, 26-1, p. 499-500).
\n83. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 754).
\n84. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 754).
\n85. Hegel, LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1390).<\/p>\n
\n87. Hegel, FD, \u00a7 257 (GW, 14-1, p. 201).
\n88. Hegel, FD, \u00a7 261 (GW, 14-1, p. 208).
\n89. Hegel, LliFD 1822-1823 (GW, 26-2, p. 999).<\/p>\n
\n91. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 761).
\n92. Hegel, FD, \u00a7 298 (GW, 14-1, p. 247).
\n93. Hegel, FD, \u00a7 236 (GW, 14-1, p. 190-191).
\n94. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 755); LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1392-1393).
\n95. Hegel, FD, Pr\u00f2leg (GA, 14-1, p. 14-15).
\n96. Hegel, LliFD 1822-1823 (GW, 26-2, p. 996-998).<\/p>\n
\n98. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 761).
\n99. Hegel, LliFD 1822-1823 (GW, 26-2, p. 996).
\n100. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 761).
\n101. Hegel, LliFD 1821-1822 (GW, 26-2, p. 760).
\n102. LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1403-1404).
\n103. LliFD 1824-1825 (GW, 26-3, p. 1403).<\/p>\n
\n106. En Turr\u00f3 (2011, p. 83-98) trobareu exposada amb m\u00e9s detall la comprensi\u00f3 fichteana de la consci\u00e8ncia i les conseq\u00fc\u00e8ncies pel que fa a la construcci\u00f3 dels principis del dret.
\n107. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 85).
\n108. Fichte, FDN (GA, I\/4, p. 22).
\n109. Fichte, FDN (GA, I\/4, p. 22).
\n110. Aquesta distinci\u00f3 entre el dret originari a la pr\u00f2pia activitat (treball) i el reconeixement condicionat de les possessions \u00e9s cabdal per comprendre la doctrina fichteana de la propietat i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques socialistes. James (2011, p. 21-55) discuteix detalladament i rigorosa la q\u00fcesti\u00f3, palesant els equ\u00edvocs d\u2019una lectura liberal del dret de propietat en Fichte. Schwember (2013) ha analitzat exhaustivament els sup\u00f2sits i les conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques i econ\u00f2miques del nou concepte de propietat i de la pol\u00edtica social que se\u2019n deriva.
\n111. En efecte, si els b\u00e9ns s\u00f3n posse\u00efts (gaudits) en funci\u00f3 del treball (activitat) de cadasc\u00fa, en extingir-se l\u2019activitat de la consci\u00e8ncia cessa tot dret sobre aquells b\u00e9ns, puix que el mort no pot reclamar-los. Per tant, en sentit estricte, tota disposici\u00f3 sobre els b\u00e9ns dels difunts \u00e9s resultat d\u2019un acord<\/p>\n
\n113. Fichte, FDN (GA, I\/4, p. 23).
\n114. Fichte, FDN (GA, I\/4, p. 23).
\n115. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 208).
\n116. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 224).<\/p>\n
\n118. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 224).
\n119. Llevat de l\u2019Estat comercial tancat de 1800, que t\u00e9 un car\u00e0cter d\u2019exposici\u00f3 sistem\u00e0tica per\u00f2 primerenca, els textos de la segona \u00e8poca que s\u2019ocupen detalladament de la tem\u00e0tica econ\u00f2mica tenen m\u00e9s l\u2019aspecte d\u2019esborranys de recerca que no pas de solucions definitives. B\u00e0sicament s\u00f3n tres grups d\u2019escrits: el comentari al Handbuch der Staatswirtschaft de 1808 de Th. Schmalz (GW, II\/13, p. 7-10), l\u2019estudi sobre les lletres credit\u00edcies estatals i el sistema financer (GW, II\/13, p. 11-34) i la part central del curs de Doctrina del dret de 1812 sobre el preu i el diner (GW, II\/13, p. 239-267).
\n120. Dos significatius estudis sobre el socialisme de Fichte, escrits en la rep\u00fablica de Weimar amb la finalitat d\u2019aclarir les fonts hist\u00f2riques de la socialdemocr\u00e0cia alemanya, reconeixen de la mateixa manera el car\u00e0cter cient\u00edfic i no merament ut\u00f2pic del projecte fichte\u00e0. K. Vorl\u00e4nder (1920, p. 58) escriu: \u00abPer\u00f2 Fichte, com \u00e9s sabut, ha publicat un projecte d\u2019Estat socialista, certament un projecte que podem designar com a filos\u00f2fic, per\u00f2 elaborat en detall i prove\u00eft de nombroses propostes pr\u00e0ctiques: l\u2019Estat comercial tancat\u00bb. I Marianne Weber (1925, p. 18-19) ho corrobora: \u00abCom a fill de l\u2019idealisme alemany, el socialisme de Fichte, des de la profunditat i el tret espec\u00edfic de la seva fonamentaci\u00f3 filos\u00f2fica, s\u2019al\u00e7a molt per damunt dels seus seguidors, i la forma t\u00edpica d\u2019organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica del seu Estat
\nideal atorga a les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques particulars de Fichte un inter\u00e8s m\u00e9s que hist\u00f2ric\u00bb.<\/p>\n
\n122. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 240).
\n123. Fichte, Sobre la lletra credit\u00edcia (GA, II\/13, p. 24).
\n124. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 240).
\n125. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 251-258).
\n126. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 249).
\n127. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 242).
\n128. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 242).<\/p>\n
\nFichte, ECt (GA, I\/7, p. 122-123).
\n130. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 244); ECt (GA, I\/7, p. 66).
\n131. M. Weber (1925, p. 52-55) discuteix cr\u00edticament la viabilitat de la proposta fichteana de fixaci\u00f3 del valor en el blat en relaci\u00f3 amb els principis socialistes en general. M\u00e9s recentment, Dierksmeier (2006, p. 18-21) s\u2019ha ocupat de la q\u00fcesti\u00f3 comparant Fichte amb la posici\u00f3 de David Ricardo al respecte.
\n132. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 67).
\n133. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 248).
\n134. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 250).
\n135. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 79-80).
\n136. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 261).
\n137. Fichte, ECt (GA, I\/7, p. 131-132).
\n138. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 223).
\n139. Fichte, DD (GA, II\/13, p. 232-233).<\/p>\n
\nFichte, ECt (GA, I\/7, p. 139).
\n141. Fichte. ECt (GA, I\/7, p. 141).
\n142. Cal tenir present que les propostes pol\u00edtiques i econ\u00f2miques de Fichte s\u2019insereixen sempre en un horitz\u00f3 federatiu internacional: vegeu Turr\u00f3 (2013).
\n143. Fins i tot un treball com el de Wood, que intenta apropar Fichte a un model liberal amb un fort component social, ha de recon\u00e8ixer que \u00abl\u2019Estat t\u00e9 el dret i \u00e0dhuc el deure de regular estrictament tot negoci i comer\u00e7; ha de fixar els preus de totes les necessitats de la vida [\u2026]; Fichte proposa una economia de mercat, per\u00f2 controlada estrictament per l\u2019Estat\u00bb (Wood, 2004, p. 96). Dif\u00edcilment aquests trets descriptius s\u00f3n compatibles, stricto sensu, amb una economia de mercat! Molt m\u00e9s coherent \u00e9s la lectura de Hirsch: \u00abEl model d\u2019economia planificada de Fichte \u00e9s la primera teoria econ\u00f2mica moderna que es funda sobre aquest sistema de pensament, la primera en qu\u00e8 aquest sistema de pensament \u00e9s expressat com a s\u00f2lida idea fonamental d\u2019una teoria\u00bb (Hirsch, 2003, p. 169).<\/p>\n
\n145. Fichte, Recensi\u00f3 de \u2018La pau perp\u00e8tua\u2019 (GA, I\/3, p. 225).
\n146. Citem el passatge complet: \u00abFichte, amb aquest concepte filos\u00f2fic del dret, intenta superar en una s\u00edntesi dos models: d\u2019una banda, la unilateralitat del liberalisme que valora la llibertat dels individus a costa de les possibilitats d\u2019intervenci\u00f3 estatal; de l\u2019altra, un socialisme que restring\u00eds la llibertat personal en favor de la idea d\u2019una economia planificada i d\u2019una seguretat social [\u2026]. Resultat d\u2019aquesta s\u00edntesi \u00e9s el concepte fichte\u00e0 de l\u2019Estat de dret com a Estat social. Aquest car\u00e0cter social de l\u2019Estat no respon, per a Fichte, a cap c\u00e0lcul pol\u00edtic partidista, ni tampoc \u00e9s un regal dels rics als pobres, sin\u00f3 que \u00e9s un principi necessari d\u2019una pol\u00edtica estatal racional\u00bb (Frischmann, 2006a, p. 55). El mateix Frischmann (2006b) interpreta l\u2019Estat social de Fichte com a culminaci\u00f3 l\u00f2gica del contractualisme modern.<\/p>\n
\nPer a una visi\u00f3 de conjunt de la posteritat fichteana en relaci\u00f3 amb l\u2019aparici\u00f3 i evoluci\u00f3 del pensament socialista, vegeu Becker (2000, p. 287-314).
\n148. Benussan (2004) ofereix una bona exposici\u00f3 del pensament de M. Hess en el context postidealista de formaci\u00f3 del socialisme. Fischbach (2008) desenvolupa una suggestiva comparaci\u00f3 entre Fichte, Hess i Marx en el tema de la propietat.
\n149. Remeto a l\u2019efecte a la panor\u00e0mica general que ofereix Clark (2016, p. 733-736).<\/p>\n
\nla Gran Guerra i la de Fichte davant la campanya contra Napole\u00f3, vegeu Turr\u00f3 (2015).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"