![\"\"](\"https:\/\/espai-marx.net\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/conversando-de-socialismo-y-filosofia-scaled.jpg\")
<\/a>Fa poques setmanes s\u2019ha publicat Conversando de socialismo y filosof\u00eda. Cartas a G. Sorel<\/em>, un recull de la correspond\u00e8ncia entre Antonio Labriola i Georges Sorel que has tradu\u00eft. Explica\u2019ns qui era Labriola, i qu\u00e8 hi trobarem en aquest llibre.<\/strong><\/p>\nAntonio Labriola \u00e9s un autor gaire b\u00e9 desconegut per la major part dels militant i els estudiosos del marxisme al nostre pa\u00eds. Es tracta per\u00f2, d\u2019un dels m\u00e9s original te\u00f2rics del marxisme, amb una visi\u00f3 del mateix que denominar\u00e0 filosofia de la praxis<\/em>, contraposada a que s\u2019estava desenvolupant per part d\u2019alguns intel\u00b7lectuals del Partit Socialdem\u00f2crata Alemany, principalment per Karl Kautsky. Aquest \u00abmarxisme\u00bb, molt influenciat pel positivisme i tremendament determinista, naixia convertit en una doctrina que tendia a naturalitzar el proc\u00e9s hist\u00f2ric, al marge o independentment de tota praxis social.<\/p>\n Labriola va ser el principal introductor del marxisme a It\u00e0lia. Professor a la Facultat de Filosofia de la universitat de La Sapienza de Roma, arrib\u00e0 al marxisme des de la filosofia hegeliana, com el mateix Marx. Pol\u00edticament, la seva evoluci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 molt interessant. Va formar part dels moderats de dreta a la seva joventut, per\u00f2 el frac\u00e0s i la degeneraci\u00f3 que va suposar la consumaci\u00f3 de la unitat italiana i el vergony\u00f3s espectacle que representava el transformisme com a pr\u00e0ctica comuna de la vida pol\u00edtica, li van generar una gran desconfian\u00e7a respecte de les capacitats dels pol\u00edtics liberals per regenerar la societat italiana. Aix\u00ed comen\u00e7ar\u00e0 una aproximaci\u00f3 als sectors populars que, encara de forma disgregada, es comen\u00e7aven a desenvolupar a It\u00e0lia, fins a arribar al socialisme.<\/p>\n El llibre recull el tercer i \u00faltim dels seus assajos sobre el Materialisme hist\u00f2ric, publicat originalment al 1897, no \u00e9s ben b\u00e9 la correspond\u00e8ncia entre Labriola i Sorel sin\u00f3 que est\u00e0 organitzat en forma de cartes, que serveixen per concretar i ampliar algunes de les q\u00fcestions que ja havia apuntat en els seus dos assajos anteriors.<\/p>\n Labriola, coetani d\u2019Engels i amb qui va mantenir correspond\u00e8ncia, \u00e9s considerat un marxista heterodox. Quines peculiaritats distingien el seu pensament, que ell va ser el primer en anomenar filosofia de la praxis<\/em>?<\/strong><\/p>\n El pensament de Labriola es caracteritza per una gran aversi\u00f3 cap a qualsevol intent d\u2019encotillar el marxisme o de convertir-lo en un nou tipus d\u2019escol\u00e0stica. Per a ell, el marxisme \u00e9s un fill conductor, un m\u00e8tode, una orientaci\u00f3 que no pot convertir-se en una esgl\u00e9sia o en una secta. Ni tampoc pot ser un dogma, sin\u00f3 una filosofia de la hist\u00f2ria, un m\u00e8tode d\u2019investigaci\u00f3 i una concepci\u00f3 del m\u00f3n. Una orientaci\u00f3 que s\u2019haur\u00e0 de desenvolupar amb el temps i que s\u2019haur\u00e0 de sotmetre a la dura prova d\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019una realitat social en constant canvi.<\/p>\n Enfront d\u2019un model de marxisme molt marcat pel determinisme imperant a la seva \u00e8poca, i que marcar\u00e0 bona part de les generacions marxistes posteriors, Labriola ofereix una visi\u00f3 que s\u2019allunya de qualsevol temptaci\u00f3 de teleologia prof\u00e8tica. Per al nostre autor el comunisme no estava hist\u00f2ricament garantit. Labriola no lliga necessitat i finalitat, ni aferma la necessitat del comunisme com realitzaci\u00f3 segura d\u2019un estat \u00faltim, de facto i extern a la realitat hist\u00f2rica. R\u00e9s est\u00e0 garantit per endavant, nom\u00e9s l\u2019activitat dels subalterns organitzats pot generar les condicions d\u2019oportunitat que permetin, mitjan\u00e7ant un treball decidit i degudament orientat, per transformar l\u2019actual ordre social establert.<\/p>\n Tal i com b\u00e9 dius, ser\u00e0 el primer autor en fer servir el concepte de filosofia de la praxis<\/em>, precisament a una de les cartes d\u2019aquest tercer assaig, de la que diu \u00e9s la medul\u00b7la del materialisme hist\u00f2ric. Aquesta parteix del principi ontol\u00f2gic de l\u2019esser hum\u00e0 com a esser pr\u00e0xic, on la praxi no t\u00e9 un car\u00e0cter individual sin\u00f3 que \u00e9s la totalitat de la activitat humana socialment generada. Marx en feia refer\u00e8ncia a la Ideologia alemanya afirmant qu\u00e8 \u00abel m\u00f3n \u00e9s un producte hist\u00f2ric, el resultat de la activitat de tota una s\u00e8rie de generacions, cada una de les quals s\u2019enfila sobre les espatlles de les anteriors\u00bb.<\/p>\n Una altre caracter\u00edstica del seu pensament \u00e9s que per Labriola la consciencia t\u00e9 un paper rellevant com factor transformador de la hist\u00f2ria i no pot ser obviada en analitzar la vida social. En aquest sentit, obrir\u00e0 una original l\u00ednia de pensament que anys despr\u00e8s seria desenvolupada i ampliada per Antonio Gramsci en els seus Quaderns de la pres\u00f3<\/em>.<\/p>\n Se l\u2019ha considerat tamb\u00e9 l\u2019introductor del marxisme a It\u00e0lia, que posteriorment va ser un dels focus intel\u00b7lectuals principals del marxisme europeu. Quin \u00e9s, en concret, el deute filos\u00f2fic del marxisme amb Labriola? Podem dir que una part de l\u2019originalitat de Gramsci prov\u00e9 de Labriola?<\/strong><\/p>\n La penetraci\u00f3 del marxisme a It\u00e0lia durant la segona meitat del segle XIX va ser complexa. Cal entendre que amb el nom de socialisme es denominaven a tota una barreja de idees que no tenien gaire a veure amb les obres de Marx, que per una altre part, eren pr\u00e0cticament desconegudes per a la major part d\u2019aquells que es consideraven socialistes. El Manifest Comunista<\/em>, per exemple, no seria tradu\u00eft a l\u2019itali\u00e0 fins l\u2019any 1891.<\/p>\n El positivisme i el darwinisme social tenien molta acceptaci\u00f3 entre amplis sectors intel\u00b7lectuals dels socialistes italians i la cultura pol\u00edtica girava envers de figures com el soci\u00f2leg i crimin\u00f2leg Enrico Ferri, que anys m\u00e9s tard es convertir\u00e0 en una figura notable del feixisme, o de l\u2019Achile Loria. Gramsci es referir\u00e0 a aquest estrat intel\u00b7lectual positivista als seus Quaderns de la pres\u00f3<\/em>, agrupant-los sota el terme de lorianisme<\/em>.<\/p>\n En quant a l\u2019influencia del pensament de Labriola en Gramsci, es tracta d\u2019un debat encara obert. Al meu parer Labriola obre un cam\u00ed, des del punt de vista filos\u00f2fic, pel que posteriorment transitaria i desenvoluparia l\u2019Antonio Gramsci.<\/p>\n Considero qu\u00e8, si m\u00e9s no, una part de l\u2019originalitat de Gramsci prov\u00e9 de l\u2019obra de Labriola. Per\u00f2 tamb\u00e9 cal entendre que Gramsci \u00e9s un autor enorme, amb una gran capacitat per adquirir, per \u00abxuclar\u00bb diria incl\u00f2s, totes aquelles idees que li semblessin podrien ser-li d\u2019utilitat, incl\u00f2s quan es tracta d\u2019autors o d\u2019intel\u00b7lectuals de l\u2019enemic.<\/p>\n Al marge de la influencia directa del pensament filos\u00f2fic de Labriola en Gramsci, hi ha una altra d\u2019indirecta. Vindr\u00e0 principalment a trav\u00e9s de la filosofia de Benedetto Croce, que va ser alumne i amic de Labriola, que Gramsci coneix molt b\u00e9.<\/p>\n Ja Gramsci es lamentava que Labriola era un pensador poc conegut, i que s\u2019hauria de difondre m\u00e9s la seva obra. Com \u00e9s que arriba un segle tard a casa nostra?<\/strong><\/p>\n De fet, no arriba un segle tard a casa nostra, Labriola ha estat tradu\u00eft v\u00e0ries vegades al castell\u00e0. La primera traducci\u00f3 d\u2019una obra seva, Del materialisme hist\u00f3rico<\/em>, es va publicar al 1902 per l\u2019editorial F. Sempere de Val\u00e8ncia. Entre les edicions posteriors, destaca la que va fer Manuel Sacrist\u00e1n al 1969 a Alianza Editorial. Malgrat tot, es tracta d\u2019un autor poc conegut a casa nostra. Ha estat considerat com un autor de segona, que apuntava algunes coses, per\u00f2 pel que havia gaire inter\u00e8s.<\/p>\n Potser ajud\u00e0 que en vida va tenir poca sort pol\u00edticament, encara que va participar juntament amb Filippo Turati a lligar els diferents grups que a finals del segle XIX es reclamaven com a socialistes a It\u00e0lia que acabarien formant el futur partit socialista itali\u00e0, les seves discrep\u00e0ncies enfront de com s\u2019havia d\u2019articular la nova organitzaci\u00f3 fan Labriola no hi sigui quan es constitueixi el nou partit l\u2019any 1892.<\/p>\n En els textos de filosofia el llenguatge \u00e9s molt important, i les traduccions acaben jugant un paper molt important en la interpretaci\u00f3 dels autors. Com has viscut aquesta tasca, no nom\u00e9s en la traducci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 en la recopilaci\u00f3 de les fonts originals?<\/strong><\/p>\n En aquest sentit, Labriola no \u00e9s un autor massa f\u00e0cil de traduir. No tant perqu\u00e8 faci servir un llenguatge a vegades pot semblar rebuscat, sin\u00f3 per la dificultat que suposa tractar de comprendre exactament all\u00f2 que est\u00e0 dient per despr\u00e9s traduir-lo fent servir un llenguatge que sigui fidel a l\u2019autor, per\u00f2 que a la vegada faciliti al m\u00e0xim la compressi\u00f3 del text tradu\u00eft.<\/p>\n Hi ha una cosa en aquest text que em va resultar molt curiosa: l\u2019autor fa servir un munt de dites, de frases fetes en llat\u00ed, una costum molt com\u00fa entre certs sectors intel\u00b7lectuals de la seva \u00e8poca. Normalment aquestes dites no s\u2019acostumaven a traduir, suposo que era degut a que es considerava que la major part de la gent que lleg\u00eds el llibre hauria estudiat llat\u00ed i fins i tot en conegu\u00e9s bona part. Per\u00f2 avui que el llat\u00ed ha desaparegut de la major part dels plans acad\u00e8mics considero que traduir aquestes dites era una necessitat si pretenem que els lectors puguin captar perfectament les idees de l\u2019autor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa poques setmanes s\u2019ha publicat Conversando de socialismo y filosof\u00eda. Cartas a G. Sorel, un recull de la correspond\u00e8ncia entre<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":9071,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8,1552],"tags":[1045,1665,920],"class_list":["post-9067","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-filosofia","category-marxismo","tag-antonio-labriola","tag-conversando-de-socialismo-y-filosofia","tag-entrevista-a-autor"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9067","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=9067"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9067\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/9071"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=9067"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=9067"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=9067"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}