S’acaben de complir dos aniversaris relacionats amb el que va ser el partit comunista m\u00e9s gran de l’Europa occidental, el Partit Comunista Itali\u00e0. El 21 de gener de 1921 naixia a la ciutat toscana de Livorno el Partit Comunista d’It\u00e0lia (PCdI). Sorgia d’una escissi\u00f3 del Partit Socialista, liderada per Amadeo Bordiga, membre de l’ala esquerrana del partit i veritable catalitzador de l’escissi\u00f3. Dies despr\u00e9s, l\u2019Antonio Gramsci es referir\u00e0 al congr\u00e9s qualificant-lo de desastre a la seva tornada a Tor\u00ed. No per l’escissi\u00f3 en si, sin\u00f3 per la manera maldestra i sect\u00e0ria amb qu\u00e8 s’havia dut a terme, que deixava fora del nou partit comunista a la major part del proletariat itali\u00e0 organitzat que continuaria dins del partit socialista.<\/p>\n
En partit naixia molt disciplinat per\u00f2 ideol\u00f2gicament tosc i amb poca capacitat per l’acci\u00f3 pol\u00edtica. Per Bordiga serien les mateixes contradiccions del capitalisme les que conduiran al socialisme, sense la necessitat d’una veritable intervenci\u00f3 subjectiva per part dels comunistes. El partit s\u2019havia de dedicar sobretot a la propaganda i l’organitzaci\u00f3 a l’espera que el desenvolupament inexorable de la hist\u00f2ria don\u00e9s pas a la revoluci\u00f3.<\/p>\n
Caldr\u00e0 esperar fins al congr\u00e9s de Li\u00f3 el gener de 1926, que suposar\u00e0 una refundaci\u00f3 de fet del partit. A partir de llavors passar\u00e0 a dir-se Partit Comunista Itali\u00e0 (PCI) i ser\u00e0 dirigit, primer per Gramsci, fins a la seva detenci\u00f3 i empresonament al novembre d’aquell mateix any pel feixisme, i posteriorment per Palmiro Togliatti. En aquest moment el partit es troba una situaci\u00f3 dificil\u00edssima a It\u00e0lia, amb l\u2019avan\u00e7 inexorable del feixisme en tots els estaments de l’estat. El nou partit pret\u00e9n partir del coneixement de la situaci\u00f3 real d’It\u00e0lia per tractar de resoldre els problemes del pa\u00eds desenvolupant una nova cultura pol\u00edtica i posant els fonaments del que s’hauria d’anomenar la via italiana al socialisme.<\/p>\n
En aquesta cultura pol\u00edtica, juntament amb una estrat\u00e8gia de llarga durada<\/i> que caracteritzar\u00e0 al comunisme itali\u00e0, destaquen altres trets d’originalitat que contenen elements fonamentals. El primer \u00e9s sens dubte la relaci\u00f3 entre democr\u00e0cia i socialisme i l’estrat\u00e8gia gramsciana de l’hegemonia<\/i> com a inspiraci\u00f3 i elecci\u00f3 b\u00e0sica per a la revoluci\u00f3 italiana. Podem identificar una l\u00ednia de continu\u00eftat que, partint de la idea gramsciana de la revoluci\u00f3 a Occident <\/i>i de l’hegemonia com a estrat\u00e8gia, arriba precisament a la via italiana com a via democr\u00e0tica al socialisme<\/i> que, com afirmada Togliatti, no era una simple via parlament\u00e0ria, sin\u00f3 una cosa molt m\u00e9s articulada i complexa.<\/p>\n
Cal destacar el paper que jugar\u00e0 el partit a la resist\u00e8ncia antifeixista a la d\u00e8cada dels anys 30 i la seva participaci\u00f3 en la lluita per l’alliberament entre 1943 i 1945 situant-se al capdavant de la resist\u00e8ncia partisana. La seva participaci\u00f3 en la resist\u00e8ncia antifeixista seria fonamental per l’aprovaci\u00f3 en 1947 d’una de les constitucions republicanes m\u00e9s democr\u00e0tiques i progressistes, que inclour\u00e0 un model d’economia mixta i de democr\u00e0cia de masses innovador, que permetia una obertura cap a possibles transformacions posteriors.<\/p>\n
Per\u00f2 les conseq\u00fc\u00e8ncies de la fi de la Segona Guerra Mundial, amb la ruptura de la gran alian\u00e7a antifeixista i la divisi\u00f3 del m\u00f3n en blocs, quedant It\u00e0lia enquadrada en el camp atl\u00e0ntic occidental, deixaran a l’PCI en una complicada posici\u00f3. L’expulsi\u00f3 del PCI del govern en 1947 obligaria els comunistes a iniciar una llarga guerra de posicions tractant de construir una hegemonia a la societat a partir de tot un sistema de trinxeres i casamates format pels municipis rojos, les cooperatives o els organismes de masses. Es tractar\u00e0 d’una estrat\u00e8gia a llarg termini que, gr\u00e0cies a l\u2019enorme esfor\u00e7 col\u00b7lectiu, conduir\u00e0 al partit a assolir importants resultats. Per\u00f2 els intents del partit per traslladar cert nivell d’hegemonia de la societat a l’Estat, amb la seva participaci\u00f3 en el govern de pa\u00eds, es veuran truncats una vegada i una altra. Els \u00e8xits electorals dels anys 70, s\u2019arribaria a obtenir un 34% dels vots, refor\u00e7aren la proposta estrat\u00e8gica del Comprom\u00eds hist\u00f2ric llan\u00e7ada per l\u2019Enrico Berlinguer.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s de la sobtada mort de Berlinguer el juny de 1984, les transformacions que s’estaven produint a escala mundial, sumades a l’auge d’una contrarevoluci\u00f3 neoliberal global i a la crisi dels pa\u00efsos del bloc socialista faran que s\u2019arribi a plantejar la possibilitat de \u00absuperar\u00bb al partit. Aix\u00ed, el 3 de febrer de 1991, a la clausura del seu XX Congr\u00e9s Nacional, es decid\u00ed la dissoluci\u00f3 del Partit Comunista Itali\u00e0. De les seves cendres emergia el Partit Democr\u00e0tic de l’Esquerra, liderat per l\u2019Achille Occhetto. Es culminava un canvi de rumb que havia comen\u00e7at dos anys abans, poc despr\u00e9s de la caiguda del mur el 1989. Occhetto, llavors secretari general del PCI, es presentava en un acte commemoratiu del 45 aniversari de la batalla partisana de la Bolognina, un popular barri de Bolonya, i declarava que \u00abno calia continuar transitant-se per velles carreteres sin\u00f3 inventar noves per unificar a les forces de progr\u00e9s\u00bb.<\/p>\n
Trenta anys despr\u00e9s del congr\u00e9s de dissoluci\u00f3 de l’PCI penso que \u00e9s necessari reflexionar sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la seva desaparici\u00f3 per a les classes populars italianes. Fa uns dies Guido Liguori, president de la International Gramsci Society It\u00e0lia, feia un breu balan\u00e7 de les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta desaparici\u00f3. Afirmava que les classes populars, a m\u00e9s d’haver perdut poder, benestar, riquesa, seguretat i estabilitat, s’havien convertit en una mena de desvalgut boxejador sonat que ha perdut la seva for\u00e7a i al qual tots colpegen impunement. Per\u00f2 tamb\u00e9 ha tingut un altre efecte negatiu: la desaparici\u00f3 de la pol\u00edtica a It\u00e0lia i la seva substituci\u00f3 per governs neoliberals formats per \u00abt\u00e8cnics\u00bb (economistes, empresaris, banquers, advocats, financers …) que, com el que representa l’actual govern de Mario Draghi, s\u2019alternen en la direcci\u00f3 de pa\u00eds per aplicar tota una s\u00e8rie de receptes neoliberals.<\/p>\n
Lucio Magri, un dels m\u00e9s l\u00facids intel\u00b7lectuals comunistes italians, publicava el 2010 El sastre d\u2019Ulm. El comunisme del segle XX. Fets i reflexions<\/i> (versi\u00f3 en castell\u00e0 publicat per l\u2019editorial El Viejo Topo). Utilitza la met\u00e0fora que fes servir Bertolt Brecht en un dels seus m\u00e9s coneguts poemes per reconstruir la hist\u00f2ria del PCI i reflexionar-ne sobre la seva desaparici\u00f3 en uns temps en qu\u00e8 problemes nous, com la degradaci\u00f3 de l’entorn, la creixent desregularitzaci\u00f3 de les relacions laborals que es tradueix en una p\u00e8rdua de drets laborals i la degeneraci\u00f3 moral a causa de l’individualisme i el consumisme, amb la conseg\u00fcent p\u00e8rdua de valors. Vint anys despr\u00e9s de les reflexions de Magri, els problemes no han fet m\u00e9s que cr\u00e9ixer i el projecte pol\u00edtic que substitu\u00ed el vell PCI ha anat perdent pes, i avui no \u00e9s ni l’ombra del que fos.<\/p>\n
Acabo amb unes paraules de Lucio Magri, del seu pr\u00f2leg d\u2019El sastre d\u2019Ulm<\/i>, que entenc poden ser v\u00e0lides tamb\u00e9 als nostres dies: \u00abEl vell talp ha cavat i segueix cavant, per\u00f2, sent cec, no sap b\u00e9 d’on ve i on va, o si gira en cercles. Qui no vol o no pot encomanar-se a la Provid\u00e8ncia, ha de fer el possible per entendre-ho i aix\u00ed ajudar-la\u00bb.<\/p>\n