{"id":9660,"date":"2021-05-14T05:48:05","date_gmt":"2021-05-14T04:48:05","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=9660"},"modified":"2021-05-14T05:47:50","modified_gmt":"2021-05-14T04:47:50","slug":"50e-aniversari-de-johnny-cogio-su-fusil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=9660","title":{"rendered":"50\u00e8 aniversari de \u00abJohnny cogi\u00f3 su fusil\u00bb"},"content":{"rendered":"

Aviat es compliran 50 anys des que, al maig de 1971, s’estren\u00e9s al Festival de Cinema de Cannes Johnny got his gun<\/em>, titulada a Espanya Johnny cogi\u00f3 su fusil<\/em>. La pel\u00b7l\u00edcula, que compartiria el Gran Premi del Jurat, va ser la primera i \u00fanica dirigida pel llegendari Dalton Trumbo, nom\u00e9s cinc anys abans de morir i despr\u00e9s de tota una vida dedicada a l’escriptura i compromesa en tot tipus de lluites.<\/p>\n

Lluites contra la injust\u00edcia social, contra les guerres, els nacionalismes, el feixisme… i contra el capitalisme del seu propi pa\u00eds, que, com \u00e9s conegut, va enviar Trumbo a la pres\u00f3 per negar-se a declarar davant del Comit\u00e8 d’Activitats Anti-Americanes, i que l’obligaria durant d\u00e8cades a publicar sota pseud\u00f2nim alguns dels millors guions de l’\u00e8poca a Hollywood. Totes aquestes lluites, reflexionaria Trumbo en cert moment, podien articular-se en realitat en una de sola: la lluita pel dret a expressar idees. I totes aquestes lluites, i potser, especialment, la que les articulava a totes, es troben a Johnny got his gun<\/em>.<\/p>\n

Voldria, no obstant, prevenir d’un possible equ\u00edvoc al respecte d’aquesta lluita. I \u00e9s que, tot i el pret\u00e8s per certes interpretacions, la pel\u00b7l\u00edcula no \u00e9s un simple al\u00b7legat ideol\u00f2gic antibel\u00b7licista -hi ha qui va arribar a considerar que tenia nom\u00e9s \u00abdues idees: que la guerra \u00e9s un crim, i que \u00e9s un crim dels vells contra els joves\u00bb-. Ni tan sols, per sobre de tot, \u00e9s una defensa de la causa de l’eutan\u00e0sia, que aquest mes de mar\u00e7 ha sigut, per fi, regulada a Espanya. Johnny got his gun<\/em> \u00e9s una obra m\u00e9s profunda, capa\u00e7 d’unir, com veurem, la cr\u00edtica pol\u00edtica als nodes essencials de l’exist\u00e8ncia humana. I, en aquest sentit, segurament sigui tamb\u00e9 l’obra en qu\u00e8 millor es resumeix i condensa la pr\u00f2pia complexitat personal de Trumbo i l’extensi\u00f3 del seu recorregut vital.<\/p>\n

En efecte, el gui\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula, del propi Trumbo, adapta una novel\u00b7la hom\u00f2nima publicada per l’autor d\u00e8cades abans, al 1939. El t\u00edtol de l’obra modificava un dels versos d’Over there<\/em>, una can\u00e7\u00f3 nacionalista nord-americana de 1919 que convidava festivament la joventut a allistar-se a l’ex\u00e8rcit i a combatre pel seu pa\u00eds en la Gran Guerra (\u00abJohnny, get your gun \/ take it on the run \/ hear them calling, you and me \/ every Son of Liberty\u00bb), i prenia un punt de vista ir\u00f2nic, arrel dels terribles resultats de la mateixa just en el moment en qu\u00e8 es preparava l’inici de la II Guerra Mundial, a la qual Trumbo, com d’altres progressistes -Jean Renoir, La grande illusion<\/em> (1937)-, s’oposava d’inici. Degut a la recurr\u00e8ncia dels conflictes b\u00e8l\u00b7lics, l’autor retornaria al llarg dels anys sobre la novel\u00b7la, a la que escriuria diversos afegits.<\/p>\n

Al 1964, en plena Guerra del Vietnam, contra la que Trumbo tamb\u00e9 va al\u00e7ar-se, va intentar que Luis Bu\u00f1uel, a qui havia conegut en un exili autoimposat a M\u00e8xic, dirig\u00eds una adaptaci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula. Tot i que el director espanyol va arribar a participar en el gui\u00f3 -fet que pot observar-se, per exemple, en les aparicions de Crist, interpretat per Donald Sutherland-, finalment la col\u00b7laboraci\u00f3 no va reeixir. I no va ser fins entrada la d\u00e8cada de 1970 que Johnny got his gun<\/em> arribaria a la gran pantalla. En aquest context cal entendre el seu cartell, en qu\u00e8 apareix una m\u00e0 fent el senyal de la V: s\u00edmbol de la vict\u00f2ria pol\u00edtica i militar, tal i com l’utilitzava en aquells moments, per exemple, Richard Nixon, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00edmbol de la pau, popularitzat per la contracultura pacifista de l’\u00e8poca.<\/p>\n

Per\u00f2, dit tot aix\u00f2… Potser caldria centrar-se, pr\u00f2piament, en l’argument del film. Aquest pot resumir-se aix\u00ed: a finals de la d\u00e8cada de 1910, durant la I Guerra Mundial, el jove Joe Bonham, interpretat pel debutant Timothy Bottoms -que, al mateix any, protagonitzaria tamb\u00e9 The last picture<\/em>, l’obra mestra de Peter Bogdanovich-, fa cas de les crides que l’envolten i s’allista com a voluntari a l’ex\u00e8rcit dels EEUU per tal de fer-se un home. Deixa enrere la seva fam\u00edlia i el seu primer, fuga\u00e7 amor. I un cop a Europa, a la batalla, la viol\u00e8ncia, el caos i una bomba, que cau sobre ell i el deixa sense extremitats, sense cara i, sembla, sense altra capacitat cerebral que aquella que permet als \u00f2rgans vitals seguir funcionant. Nom\u00e9s perqu\u00e8 queda redu\u00eft, aparentment, a un tros palpitant de carn viva, els metges decideixen curar-lo per aprendre del seu cas, convertit en una passiva eina de la t\u00e8cnica. Per\u00f2, malgrat les aparences, la consci\u00e8ncia de Joe es mant\u00e9 intacta, i aquest, en adonar-se de la seva situaci\u00f3, que no li permet cap expressi\u00f3 externa, inicia un llarg mon\u00f2leg amb s\u00ed mateix, amb la seva mem\u00f2ria i esperances, per tal d’amarrar-se a la realitat i a la seva pr\u00f2pia persona<\/em> sense rostre, a la seva humanitat.<\/p>\n

La circularitat d’aquest mon\u00f2leg resulta, no obstant, est\u00e8ril, i la realitat i la fantasia, la vetlla i el son amenacen amb perdre els seus l\u00edmits, la identitat es comen\u00e7a a desfer. Per\u00f2, de cop, apareix com un raig de sol entre els n\u00favols la possibilitat de superar aquest tancament: la possibilitat del di\u00e0leg, de la comunicaci\u00f3. I aqu\u00ed Johnny got his gun<\/em> s’emparenta amb el cl\u00e0ssic d’Arthur Penn, The miracle worker<\/em> (1962), i la seva lluita per les idees es transforma tamb\u00e9 en una reflexi\u00f3 sobre el valor del llenguatge i les relacions socials per a la formaci\u00f3 de la individualitat humana. Som a partir dels altres. L’horror d’en Joe ha sigut creat pels homes. L’ajudaran els homes a tenir-ne cura, tal i com han ferit i curat el seu cos? Escoltaran les seves necessitats?<\/p>\n

En aquest punt, la reflexi\u00f3 de Trumbo retorna a la cr\u00edtica pol\u00edtica. I en un final que podria posar-se, en la seva oberta desesperaci\u00f3, al costat del de Ran<\/em> (1985), d’Akira Kurosawa, denuncia un cop m\u00e9s la impossibilitat de cultivar una individualitat plena, un vertader di\u00e0leg, en el marc de les institucions existents en el seu temps. Tot aix\u00f2, i m\u00e9s, ens ofereix l’obra d’un lluitador que va saber captar les opressions del seu present i expressar-s’hi en contra, i que 50 anys despr\u00e9s segueix mostrant-nos, amb la mateixa radicalitat, la realitat mutilada, injusta, terrible del nostre present.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aviat es compliran 50 anys des que, al maig de 1971, s’estren\u00e9s al Festival de Cinema de Cannes Johnny got<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":9661,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6,19],"tags":[1238],"class_list":["post-9660","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cine","category-cultura","tag-criticas-de-cine"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t