\u00bfEs tan malo ser antisistema?\u2019<\/a>. Era un moment en qu\u00e8, fruit de les mobilitzacions contra el Pla Bolonya i de la vaga general, la utilitzaci\u00f3 del concepte antisistema es va fer bastant freq\u00fcent per estigmatitzar, criticar i desprestigiar qui es mobilitzava. Jo ho havia analitzat per la meva tesi i, fruit d\u2019aquest article, quan els periodistes van comen\u00e7ar a buscar a google el terme \u2018antisistema\u2019 ens van comen\u00e7ar a trucar com a suposats especialistes. I ens van preguntar de tot. Aix\u00f2 fa que, des del 2009, jo tingui contacte amb gent que segueix tot tipus de mobilitzacions i quan el 2012 es commemora el primer any del 15-M, les preguntes ja eren aquestes: \u201cAix\u00f2 s\u2019ha acabat, oi? Quin balan\u00e7 podem fer del 15-M?\u201d. Des de determinades mirades, i no necess\u00e0riament des del periodisme, el 2012 ja es donava per acabat el 15-M. I el 2013, pel segon aniversari, quan hi va tornar a haver mobilitzacions de commemoraci\u00f3 per\u00f2 ja ning\u00fa estava acampat a les places, va passar el mateix. I jo sempre responia el mateix: cap moviment pot estar sempre acampat ni amb la mateixa continu\u00eftat i el 15-M t\u00e9 diferents vies de desenvolupament. Quan van arribar les municipals del 2015 i BCom\u00fa guanya a Barcelona igual que moltes conflu\u00e8ncies municipalistes ho fan en altres ajuntaments d\u2019arreu de l\u2019Estat, aleshores els titulars eren: \u201cEl 15-M est\u00e0 viu\u201d. De fet, en l\u2019aniversari del 2016 tothom analitzava la vig\u00e8ncia del 15-M i la seva influ\u00e8ncia en els resultats del cicle electoral.<\/p>\nPer tant, jo he vist matar i enterrar el 15-M des del seu primer aniversari. I la meva aproximaci\u00f3 al fenomen no \u00e9s com la del Giaime, historiogr\u00e0fica i de cicle, sin\u00f3 m\u00e9s aviat en clau de moviments i de per\u00edode de mobilitzaci\u00f3. I si ja a l\u2019inici creia que podr\u00edem veure continu\u00eftat de mobilitzacions encara que fos d\u2019altres maneres, ara tamb\u00e9 ho crec. El 15-M t\u00e9 diferents mutacions: una m\u00e9s institucional, amb l\u2019aparici\u00f3 de Podemos i tots els projectes municipalistes del 2015; i una altra que porta al desenvolupament de la PAH -que havia nascut abans, el 2009, per\u00f2 que es dinamitza i creix sobretot a partir del 15-M- i altres mobilitzacions (si el 2011 vam fer un mapa de les acampades, el 2012 el vam poder fer dels m\u00e9s de 200 grups que tenia la PAH arreu de l\u2019Estat). Per tant,\u00a0 s\u00ed, podem parlar d\u2019una perviv\u00e8ncia de la mobilitzaci\u00f3 social que es vincula al 15-M i tamb\u00e9 d\u2019una perviv\u00e8ncia del 15-M en aquelles experi\u00e8ncies institucionals que se l\u2019hi vinculen.<\/p>\n
Un cop situat el 15-M en clau hist\u00f2rica i tamb\u00e9 en clau de moviment social, qu\u00e8 en queda una d\u00e8cada despr\u00e9s? Ha creat alguna mena d\u2019organitzaci\u00f3 que n\u2019asseguri la perviv\u00e8ncia m\u00e9s enll\u00e0? Perqu\u00e8 l\u2019adeu de Pablo Iglesias sembla que marqui una fi d\u2019etapa en clau pol\u00edtica. I, en clau sociopol\u00edtica, no existeix res organitzat i etiquetat de 15-M que sigui semblant o tingui la consist\u00e8ncia, per exemple, d\u2019un sindicat.<\/strong><\/p>\nJordi Mir:<\/strong> Despr\u00e9s de les primeres mobilitzacions del 15 de maig del 2011 jo em resistia a parlar del 15-M en clau de moviment social. Perqu\u00e8 entenia que, m\u00e9s que un moviment social, all\u00f2 s\u2019assemblava m\u00e9s al que era el moviment altermundista -que alguna cosa hi t\u00e9 a veure- i que era denominat per algunes persones com a \u201cmoviment de moviments\u201d. \u00c9s a dir, el 15-M \u00e9s un espai, un per\u00edode de mobilitzacions en qu\u00e8 diferents moviments ja preexistents creen un espai compartit. Per\u00f2 no s\u2019articula com a un nou moviment i t\u00e9, per tant, una vida limitada. Ara b\u00e9, el 15-M \u00e9s capa\u00e7 de dinamitzar altres moviments com el del dret a l\u2019habitatge (i no nom\u00e9s la PAH), i n\u2019impulsa altres. L\u2019onada de feminisme o de l\u2019ecologisme que estem vivint ara emergeix, en part, del 15-M. Per tant, el moviment com a tal no s\u2019organitza i s\u00ed, es perd una oportunitat, per\u00f2 t\u00e9 m\u00faltiples efectes. Per exemple, dins del moviment sindical tamb\u00e9 es viu el 15-M. Recordo aquell 2011 haver participat a l\u2019escola d\u2019estiu de CCOO, precisament convidat per parlar del 15-M, i haver tingut un debat molt enc\u00e8s amb un representant de la direcci\u00f3 confederal de Madrid. I \u00e9s que CCOO tamb\u00e9 estava vivint el seu propi 15-M.<\/p>\nSe sol oblidar que abans del 15-M, com a m\u00ednim a Barcelona, hi va haver un 14-M. Era dissabte i es va viure una manifestaci\u00f3 impressionant, tant o m\u00e9s gran que la de l\u2019endem\u00e0, i qui la van convocar van ser precisament els sindicats i el moviment ve\u00efnal que aglutinaven totes les plataformes contra les retallades.\u00a0<\/strong><\/p>\nJordi Mir:<\/strong>\u00a0El 14-M va ser m\u00e9s gran, sens dubte. Jo vaig estar a les dues manifestacions i a la del 14-M al mat\u00ed hi va anar molta m\u00e9s gent que a la del 15-M a la tarda.<\/p>\nAleshores, quina explicaci\u00f3 hist\u00f2rica fa que acabem parlant del 15-M i no del 14-M?<\/strong><\/p>\nGiaime Pala:<\/strong> Deixeu-me desenvolupar un raonament. Jo partiria del fet que, el 2008, s\u2019obre una crisi econ\u00f2mica molt forta. I que aquesta crisi, ja el 2010, es transforma, nom\u00e9s a l\u2019Europa de la zona euro, i a partir de la crisi del deute de Gr\u00e8cia, en un intent de reconfiguraci\u00f3 del contracte social i de la constituci\u00f3 material mateixa d\u2019Europa. \u00c9s a dir, cap al 2010 el m\u00f3n ja estava comen\u00e7ant a sortir de la crisi econ\u00f2mica a trav\u00e9s de pol\u00edtiques expansives. Aix\u00f2 passava a Estats Units, al Jap\u00f3, a Austr\u00e0lia i fins i tot al Regne Unit. Per\u00f2, en canvi, a l\u2019Europa de la zona euro i molt especialment a l\u2019Europa del sud, a partir del 2010 el que comen\u00e7a ja no \u00e9s una crisi, sin\u00f3 una altra cosa: comen\u00e7a un atac, una acci\u00f3 pol\u00edtica clar\u00edssima, amb noms i cognoms de determinats subjectes (Berl\u00edn, Par\u00eds, BCE, FMI\u2026), contra el m\u00f3n del treball ent\u00e8s en sentit ampli. La resposta a aquest atac, que es configura entre el mar\u00e7 i el maig del 2010 -i el gir de Zapatero va ser clar\u00edssim-, va venir dels sindicats, com no podia venir d\u2019un altre lloc, i a trav\u00e9s de les quatre vagues generals del trienni 2010-2012. Els protagonistes s\u00f3n els sindicats perqu\u00e8 el que s\u2019estava atacant era el m\u00f3n del treball: el m\u00f3n de la producci\u00f3 i els seus salaris, per\u00f2 tamb\u00e9 els salaris indirectes com s\u00f3n les pensions i tamb\u00e9 els serveis socials.<\/p>\nDins d\u2019aquesta resposta que comencen els sindicats s\u2019insereix el magma -prefereixo no anomenar-lo moviment social- del 15-M. I en un principi el 15-M va ser un moviment sociopol\u00edtic: no era un partit. Tenia consignes de tipus socials o sociopol\u00edtiques. Aquesta mobilitzaci\u00f3 del 15-M s\u2019insereix de forma paral\u00b7lela, i en part connectada, a la que protagonitzen els sindicats. El 2013 i 2014 \u00e9s el moment clau, quan la mobilitzaci\u00f3 gran assolida troba una bifurcaci\u00f3, no del tot clara per\u00f2 for\u00e7a evident: o b\u00e9 seguir per la via sociopol\u00edtica o b\u00e9 apostar majorit\u00e0riament per la via exclusivament pol\u00edtica. A partir de 2014 les figures m\u00e9s carism\u00e0tiques d\u2019aquestes mobilitzacions, que s\u00f3n totes intel\u00b7lectuals o amb una forta preparaci\u00f3 acad\u00e8mica, van optar per la via pol\u00edtica. Perqu\u00e8 van saber veure els problemes dels partits majoritaris, PSOE (en declivi electoral) i PP (assetjat per la corrupci\u00f3), i van interpretar que les mobilitzacions assolides fins aleshores eren com una ofensiva que podia dur a una fase constituent o reconstituent. I no nom\u00e9s d\u2019Espanya, sin\u00f3 del conjunt de la Uni\u00f3 Europea. Davant d\u2019un atac al contracte social, la idea era que a partir de les mobilitzacions es podia no ja resistir, sin\u00f3 passar a l\u2019ofensiva cap a una fase constituent. I aix\u00f2 es va teoritzar aix\u00ed, negre sobre blanc.<\/p>\n
Era l\u2019opci\u00f3 d\u2019assaltar el cel que Podemos va popularitzar a casa nostra i va ser tamb\u00e9 el moment del pols amb qu\u00e8 Syriza, a Gr\u00e8cia, va desafiar a la Uni\u00f3 Europea.<\/strong><\/p>\nGiaime Pala:<\/strong> S\u00ed. Aquesta \u00e9s la opci\u00f3 que es va escollir: la via pol\u00edtica. Per\u00f2 l\u2019altra opci\u00f3 era apostar per una via sociopol\u00edtica, fent costat i, si de cas, entrar als sindicats o crear-ne de nous per mantenir una forta pres\u00e8ncia en el m\u00f3n del treball, que era el m\u00f3n objecte de l\u2019atac des del 2010. Per\u00f2 aix\u00f2 significava assumir una pol\u00edtica m\u00e9s defensiva, de manteniment de posicions. I entendre que anaves a defensar-te, no pas a atacar. I aquesta opci\u00f3 va ser descartada del tot. Per molts motius, i el primer \u00e9s perqu\u00e8 no era gaire seductora. Per\u00f2 tamb\u00e9, en bona part, per la formaci\u00f3 intel\u00b7lectual de les figures carism\u00e0tiques del 15-M, que era una formasi\u00f3 molt post-treball, i aix\u00f2 sempre m\u2019ha cridat molt l\u2019atenci\u00f3. Prevalia la idea que ens encamin\u00e0vem cap a un m\u00f3n que superava el treball com a centre de la nostra societat.\u00a0<\/em><\/p>\nEstem parlant, per entendre\u2019ns, del m\u00f3n de l\u2019autonomia i del fil\u00f2sof i activista Toni Negri<\/strong>.<\/p>\nGiaime Pala:<\/strong>\u00a0Toni Negri, s\u00ed, per\u00f2 no nom\u00e9s. Encara ara es teoritza, tot i que jo crec que ha estat molt desmentit, que un m\u00f3n post-treball era anar cap a formes molt accelerades de robotitzaci\u00f3 i d\u2019expulsi\u00f3 de la for\u00e7a de treball. Els te\u00f2rics d\u2019aix\u00f2 deien que calia socialitzar la renda, no pas socialitzar el treball; i la seva formaci\u00f3 intel\u00b7lectual estava basada en Negri, per\u00f2 no nom\u00e9s, i es basava en la idea que centrar la protesta en el m\u00f3n del treball era anacr\u00f2nic, malinterpretant un atur prolongat com una forma d\u2019expulsi\u00f3 de masses senceres del treball. \u00c9s a dir, estaven interpretant una situaci\u00f3 conjuntural com una fase de civilitzaci\u00f3. Amb aquestes conviccions del m\u00f3n post-treball per part dels l\u00edders del 15-M no \u00e9s cap casualitat que les principals figures de la nova pol\u00edtica s\u2019orientessin cap a la renda b\u00e0sica. I no dic pas si aix\u00f2 \u00e9s una proposta inviable o negativa; nom\u00e9s dic que no \u00e9s cap casualitat. En tot cas, aix\u00f2 feia l\u2019opci\u00f3 sociopol\u00edtica completament inviable, perqu\u00e8 es valorava l\u2019atac com a pol\u00edtic i es plantejava la resposta nom\u00e9s en aquesta l\u00ednia i a l\u2019ofensiva.<\/p>\nDes de l\u2019estiu del 2015, arran de la derrota de Syriza -sobre la qual es va passar de puntetes i que no es va voler analitzar de forma clara i sincera, tot i que tothom va veure clar que era el final de la perspectiva ofensiva o de l\u2019assalt dels cels i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, de la perspectiva pol\u00edtica que hauria dut a una opci\u00f3 reconstituent d\u2019Europa-, tota la pol\u00edtica europea i atl\u00e0ntica ha estat determinada per una demanda de major atenci\u00f3 al m\u00f3n del treball. Aquesta demanda ha estat interpretada tant en un sentit dret\u00e0 (Trump, Salvini, Le Pen i, fins i tot, Ayuso) com a l\u2019esquerra (Sanders i Corbyn). Tots els fen\u00f2mens de la pol\u00edtica nordatl\u00e0ntica del darrer lustre han tingut sempre el seu centre al m\u00f3n del treball. La pol\u00edtica no ha estat post-treball, sin\u00f3 centrada en el treball. I amb la pand\u00e8mia, aquesta centralitat del treball s\u2019ha evidenciat encara amb m\u00e9s for\u00e7a. El nostre problema \u00e9s l\u2019esc\u00e0s pes que ha tingut la \u2018nova pol\u00edtica\u2019 en el m\u00f3n del treball arran de les decisions preses en el seu moment pel 15-M. El fet que Yolanda D\u00edaz -\u00e9s a dir, la pol\u00edtica menys 15-M i m\u00e9s sindicalista- sigui ara la m\u00e9s valorada d\u2019all\u00f2 que s\u2019ha anomenat \u2018nova pol\u00edtica\u2019 demostra que l\u2019opci\u00f3 del 2013-2015 va ser una aposta equivocada. I va ser una aposta equivocada perqu\u00e8 la demanda sempre ha estat al treball, ent\u00e8s en un sentit molt ampli; no nom\u00e9s la feina, sin\u00f3 tot all\u00f2 que hi t\u00e9 un nexe: les pensions tamb\u00e9 s\u00f3n un producte de la feina, igual que molts serveis socials.<\/p>\n
Aix\u00f2 qu\u00e8 significa? Doncs que el cicle s\u2019ha acabat; i no era el cicle del 15-M, sin\u00f3 un cicle de la nostra hist\u00f2ria. I s\u2019ha acabat, fonamentalment, amb dos fracassos. Un \u00e9s el frac\u00e0s de qui va intentar atacar i imposar, a partir del 2010, un nou contracte social i una nova configuraci\u00f3 material d\u2019Europa. Aquest \u00e9s un intent fracassat, que la pand\u00e8mia ha posat en evid\u00e8ncia, i era un atac insostenible perqu\u00e8 transformava fins i tot els comportaments electorals de la poblaci\u00f3. Aquella famosa austeritat tant dura d\u2019aquells anys no ha tingut \u00e8xit, i encara que despr\u00e9s de la pand\u00e8mia hi hagi la voluntat de tornar al pacte d\u2019estabilitat i a certa austeritat, no funcionar\u00e0. Per moltes raons: entre d\u2019altres, pel que passa als Estats Units. I \u00e9s que els nordamericans no necessiten aix\u00f2 i la seva pol\u00edtica econ\u00f2mica passa per una altra banda. A m\u00e9s a m\u00e9s de l\u2019austeritat, l\u2019altre frac\u00e0s tamb\u00e9 ha estat la interpretaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca des del punt de vista pol\u00edtic.<\/p>\n
No \u00e9s un frac\u00e0s com a moviment; les mobilitzacions del 15-M van modificar la pol\u00edtica espanyola i van tenir un pes molt gran. Per\u00f2 hi va haver un error molt gran d\u2019enfocament, de perspectiva. Reconec que \u00e9s f\u00e0cil dir-ho ara amb coneixement de causa, a toro passat, i que jo no vaig ser capa\u00e7 de veure-ho aleshores, perqu\u00e8 era molt complicat. Per\u00f2 la perspectiva ajuda i ara es veu aquest error. Un error que, finalment, ha estat rectificat perqu\u00e8 tot el moviment, tot all\u00f2 que va crear el 15-M, directa o indirectament tamb\u00e9 s\u2019ha acabat centrant sobre el m\u00f3n del treball i tothom veu ara que segueix sent l\u2019eix central i el punt important. No anem cap a un m\u00f3n post-treball: no tindrem tanta energia com per automatitzar tota la nostra economia, no tindrem microxips ni moltes coses que eren a la base del raonament dels te\u00f2rics post-treball, que parlaven a partir de la fe en la tecnologia i d\u2019un no problema energ\u00e8tic. No \u00e9s un frac\u00e0s del 15-M, sin\u00f3 el final d\u2019un cicle hist\u00f2ric que s\u2019ha acabat per a tothom i tamb\u00e9 per a aquells que, des de l\u2019altre costat de la barricada, van intentar transformar violentament les coses. No estic dient que el 15-M no hagi tingut influ\u00e8ncia, per\u00f2 \u00e9s evident que ara tota l\u2019esquerra lamenta molt el seu esc\u00e0s pes en el m\u00f3n del treball, que potser es podria haver evitat. Perqu\u00e8 no \u00e9s gens casual que a Vallecas votin Ayuso: hi ha una connexi\u00f3 for\u00e7a evident entre aquella decisi\u00f3 estrat\u00e8gica d\u2019aquells anys i una classe treballadora que est\u00e0 mirant potentment cap a la dreta.<\/p>\n
Certament hi ha una aposta institucional i una cultura d\u2019una classe pol\u00edtica determinada que teoritzen la \u2018blitzkrieg\u2019 o l\u2019assalt el poder perqu\u00e8 creuen que ha arribat el moment. Un error estrat\u00e8gic que \u00e9s f\u00e0cil de veure ara. Per\u00f2 l\u2019assalt a la instituci\u00f3, conscient o inconscientment, genera tamb\u00e9 agenda pol\u00edtica. I com a resultat d\u2019aquella opci\u00f3 \u00e9s cert que ara hi ha classe treballadora votant Ayuso, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que tens a Yolanda D\u00edaz en un ministeri. \u00c9s una heterog\u00e8nesi dels fins? Potser no era aquesta l\u2019aposta estrat\u00e8gica, per\u00f2 la concatenaci\u00f3 dels fets et porta a concloure que, ara mateix, el treball est\u00e0 al centre.<\/strong><\/p>\nGiaime Pala:<\/strong> S\u00ed, per\u00f2 Yolanda D\u00edaz \u00e9s la Ventafocs, el Calimero del Govern. Quan es va formar l\u2019executiu de coalici\u00f3 PSOE-Unides Podem ning\u00fa estimava Yolanda D\u00edaz. Era una dona que venia de CCOO per\u00f2 que no estava destinada a ser l\u2019estrella del Govern, posici\u00f3 que es reservava a d\u2019altres. Per\u00f2, per la l\u00f2gica dels esdeveniments i de la pand\u00e8mia, s\u2019ha\u00a0convertit en la gran protagonista. Possiblement tamb\u00e9 hagu\u00e9s arribat a aquest punt sense la pand\u00e8mia, per\u00f2 en tot cas no estava previst que Yolanda D\u00edaz es convert\u00eds en la l\u00edder de l\u2019esquerra. N\u2019ha tingut prou a comportar-se amb una actitud sindical -perqu\u00e8 s\u2019est\u00e0 comportant com una sindicalista que concerta, dialoga, negocia i que, moltes vegades, ho fa amb combativitat- per transformar-se, de cop i volta, en l\u2019\u00fanic actiu que t\u00e9 tot all\u00f2 que es mou a l\u2019esquerra del PSOE. Segur que n\u2019hi ha altres, per\u00f2 en aquest moment l\u2019actiu \u00e9s ella. Aix\u00f2 ens ha de fer reflexionar amb perspectiva hist\u00f2rica: ha canviat tant el m\u00f3n i els referents en 10 anys\u2026 Fins i tot les lectures: nom\u00e9s cal pensar en els llibres que escrivien els actuals diputats intel\u00b7lectuals que hi ha al Congr\u00e9s i al Parlament de Catalunya; avui serien impublicables, perqu\u00e8 usen paraules molt ambicioses i consignes literalment d\u2019atac. No critico ning\u00fa, perqu\u00e8 els fets s\u00f3n hist\u00f2rics i despr\u00e9s s\u2019expliquen per l\u2019evoluci\u00f3 del moviment real, com deien els nostres cl\u00e0ssics. S\u2019ha de fer una reflexi\u00f3 a fons de tot aix\u00f2.<\/p>\nTornem, doncs, a l\u2019inici: si el 14-M va ser m\u00e9s gran que el 15-M, perqu\u00e8 el protagonisme \u00e9s d\u2019aquest darrer? Tota la responsabilitat en els fracassos \u00e9s del 15-M? O tamb\u00e9 hi ha responsabilitats per part del 14-M?<\/strong><\/p>\nJordi Mir:<\/strong> Comparteixo tot el que diu el Giaime i, si de cas, aporto elements interessants de plantejar per enriquir la seva an\u00e0lisi. Per qu\u00e8 no el 14-M i s\u00ed el 15-M? \u00c9s una gran pregunta. En aquell moment, al maig-juny del 2011, determinades persones vinculades al 15-M, i en debats a la pla\u00e7a, parlaven de qui era part del problema i qui podia ser part de la soluci\u00f3. I nom\u00e9s cal fer una mica de mem\u00f2ria per recordar que algunes mobilitzacions del 15-M, quan passaven per Via Laietana, esbroncaven i pintaven la seu de CCOO. Els sindicats, i particularment CCOO i UGT, eren vistos per un sector de la gent que es mobilitzava com a part del problema. I passava el mateix amb ICV: quan Joan Herrera apareix i diu a la gent acampada a la pla\u00e7a de Catalunya que s\u2019acostin a parlar perqu\u00e8 defensen el mateix, una part dels acampats no en va voler saber res. I una cosa similar va passar en les primeres reunions de Guanyem Barcelona, on es discutia sobre la relaci\u00f3 amb ICV. Els sindicats, Iniciativa i Esquerra Unida eren vistos com a part del problema. Va haver-hi un moment que aix\u00f2 va canviar i van comen\u00e7ar a ser vistos com a part de la soluci\u00f3. Per\u00f2 abans d\u2019arribar a aquest punt, que els sindicats i determinades opcions pol\u00edtiques fossin vistes com a part del problema t\u00e9 raons de ser, es pot explicar. No vol dir que ho comparteixi, per\u00f2 hi ha arguments per entendre aquesta posici\u00f3. I l\u2019an\u00e0lisi del Giaime ajuda a entendre per qu\u00e8 a l\u2019hora de triar entre la via sociopol\u00edtica i la pol\u00edtica es fa una opci\u00f3 i no una altra: la clau est\u00e0 en la dist\u00e0ncia que separava a la gent que es mobilitzava d\u2019aquestes organitzacions, que eren vistes com a part del sistema a canviar.<\/p>\nVa ser molt interessant l\u2019exercici de recollir testimonis de gent que es mobilitzava de CCOO i que a la vegada participava en les acampades de diferents municipis. Algunes t\u2019explicaven que tenien sentiments contradictoris, perqu\u00e8 tenien un vincle molt fort amb el sindicat per\u00f2 abans del 15-M se sentien allunyats de la seva direcci\u00f3 o de determinades accions i, durant el 15-M, se sentien c\u00f2modes amb el nou espai per\u00f2 a la vegada inc\u00f2modes quan es criticava els sindicats a les places. Perqu\u00e8 ells defensaven els sindicats. Per\u00f2 una part de la gent mobilitzada els veia com a part del problema. Per aix\u00f2 no es va optar per la via sociopol\u00edtica que planteja en Giaime. Per\u00f2, a la vegada, l\u2019evoluci\u00f3 dels esdeveniments far\u00e0 veure que els sindicats tamb\u00e9 viuen el seu propi 15-M i, al final, tot acaba en una aproximaci\u00f3 que, a parer meu, un projecte com Barcelona en Com\u00fa representa, perqu\u00e8 \u00e9s capa\u00e7 de reunir all\u00f2 que s\u2019havia separat. Una altra cosa \u00e9s si BCom\u00fa ha fet prou aposta o no pel m\u00f3n del treball. El 15-M no s\u2019ent\u00e9n tampoc sense les mobilitzacions estudiantils del 2008, 2009 i 2010, quan es produeix una fractura molt important per l\u2019actuaci\u00f3 dels Mossos, aleshores sota la direcci\u00f3 de Joan Saura com a conseller d\u2019Interior. Ho vaig viure personalment amb estudiants de la UPF, alguns dels quals eren membres de les joventuts d\u2019ICV i se\u2019n van acabar allunyant per aquelles actuacions\u2026 per\u00f2 despr\u00e9s es reintegraran en aquest m\u00f3n per la via de BCom\u00fa.<\/p>\n
La manifestaci\u00f3 del 14-M i la manifestaci\u00f3 del 15-M formen part del mateix per\u00f2 la segona, amb menys gent i tothom preguntant-se per qui convocava, va tenir la capacitat de connectar m\u00e9s. I encara un apunt m\u00e9s sobre el m\u00f3n del treball i la organitzaci\u00f3 sindical: \u00e9s interessant veure com, en aquesta d\u00e8cada, han sorgit organitzacions que tenen molt a veure amb el m\u00f3n sindical tot i que potser no es registren com a tals. La PAH \u00e9s un cas que neix el 2009 i t\u00e9 una naturalesa sindical molt important. Despr\u00e9s apareix l\u2019Alian\u00e7a contra la Pobresa Energ\u00e8tica, que tamb\u00e9 es podria posar en aquest sac. I tenim tamb\u00e9 el Sindicat de Llogateres o el Sindicat de Manters o les Kellys, que utilitzen el nom de sindicat. Tamb\u00e9 \u00e9s significatiu que noves organitzacions han decidit darrerament adoptar la denominaci\u00f3 de sindicat; centrant-se m\u00e9s o menys en el m\u00f3n del treball, opten pel nom de sindicat o b\u00e9 tenen comportaments de naturalesa sindical. I \u00e9s aix\u00ed com el 15-M, amb una certa evoluci\u00f3, sorgeix des de fora dels sindicats i despr\u00e9s es vincula als sindicats. Per exemple, CCOO s\u2019ha vinculat a aquestes realitats o ha impulsat directament des de dins de la seva organitzaci\u00f3 alguns espais en aquesta l\u00ednia.<\/p>\n
Giaime Pala:\u00a0<\/strong>S\u00ed, per\u00f2 per una part important del 15-M, i sobretot per les persones que van liderar aquestes organitzacions o plataformes, era molt m\u00e9s viable transformar Espanya o Europa que transformar els sindicats. El seu curtcircuit mental i pol\u00edtic \u00e9s que consideraven m\u00e9s viable la transformaci\u00f3 de formes complexes de pol\u00edtica com un Estat o la UE que entrar i transformar les din\u00e0miques dels sindicats. I no m\u2019estic referint nom\u00e9s a CCOO i UGT. Perqu\u00e8 \u00e9s veritat que els sindicats majoritaris -i tamb\u00e9 els petits, perqu\u00e8 eren petits- venien abans de la crisi del 2008 d\u2019una din\u00e0mica molt institucional que, en certa manera, deixava al marge no la classe treballadora per\u00f2 s\u00ed els joves. Abans del 2008, una part de la classe treballadora se sentia protegida per\u00f2 els joves no. Sobretot en q\u00fcestions d\u2019habitatge i de precarietat laboral, que ja existien. Certament, a partir de 2008 hi ha una actitud defensiva inicial per part dels sindicats, sobretot els majoritaris, perqu\u00e8 no era f\u00e0cil entrar en llenguatges nous. La crisi del 2008 \u00e9s un detonant de nous problemes per als quals ells no tenen respostes, i trobar-les no era f\u00e0cil. Va haver-hi resist\u00e8ncies defensives, sense cap mena de dubte, per\u00f2 despr\u00e9s, de mica en mica, hi va haver un intent d\u2019obertura que no va ser recollit pels l\u00edders del 15-M, precisament per aquesta convicci\u00f3 post-treball que tamb\u00e9 menystenia els sindicats. I no nom\u00e9s els majoritaris, perqu\u00e8 la CGT tampoc va tenir \u00e8xit durant el 15-M ni va cr\u00e9ixer en massa social durant aquest per\u00edode. I el mateix li va passar a ICV i a Izquierda Unida.<\/p>\nIndependentment d\u2019alguns errors o de determinades in\u00e8rcies que l\u2019esquerra sindical i pol\u00edtica tenia, tamb\u00e9 \u00e9s cert que va haver-hi una mena de \u2018borr\u00f3n y cuenta nueva\u2019. S\u2019hi barrejarien moltes coses, i entre elles la dificultat dels nous quadres per emergir, sobretot a Madrid. Es va produir tamb\u00e9 una lluita, gaireb\u00e9 inevitable, de substituci\u00f3 i per erigir-se com a nous referents. Un cop feta l\u2019opci\u00f3 pol\u00edtica, i no la sociopol\u00edtica, la primera no podia passar per Izquierda Unida o altres velles organitzacions. De totes maneres, hi va haver un curtcircuit mental en pensar que es podia canviar Espanya per\u00f2 no organitzacions que, com els sindicats, no deixen de ser de treballadors. Un sindicat no \u00e9s un partit, sin\u00f3 una organitzaci\u00f3 que aplega els treballadors, i treballadors ho s\u00f3n tots. No vull dir que el 15-M hagu\u00e9s hagut d\u2019apostar pels sindicats, per\u00f2 el 2021 (i no pensava el mateix el 2011) la hist\u00f2ria ens dona una perspectiva per veure determinats errors estrat\u00e8gics que ara s\u00f3n molt evidents. Avui s\u00ed que lamentem no estar entre els treballadors, perqu\u00e8 a l\u2019Ayuso l\u2019han votada en clau de poder treballar, sota la l\u00f2gica de \u201cpodem arriscar-nos al contagi per\u00f2 no a quedar-nos sense feina; i millor qualsevol feina que no tenir-ne cap\u201d. La vict\u00f2ria d\u2019Ayuso \u00e9s una vict\u00f2ria de masses, interclassista, una vict\u00f2ria contundent i en bona part amb gran consens popular. Haur\u00edem de recon\u00e8ixer que l\u2019esquerra no \u00e9s present entre aquesta gent; ja no existeixen els barris i els cinturons rojos. En aquests llocs o hi ets o no hi ets; i si no hi est\u00e0s tu, hi est\u00e0 alg\u00fa altre.<\/p>\n
Quants elements per a la pol\u00e8mica es destil\u00b7len d\u2019una conversa que, en realitat, \u00e9s m\u00e9s complement\u00e0ria que controv\u00e8rsia. Segur que hi ha m\u00e9s gent pensant en aquestes q\u00fcestions. I, de fons, el que hi ha \u00e9s un debat sobre el 15-M per\u00f2 tamb\u00e9 sobre qu\u00e8 \u00e9s el treball i les seves mutacions, que \u00e9s molt m\u00e9s que un debat generacional.<\/strong><\/p>\nGiaime Pala:<\/strong>\u00a0Jo pensava com el Jordi fa cinc anys, per\u00f2 la perspectiva m\u2019ha canviat molt durant els darrers tres anys. Ara estem nus. La gent demana coses que el moviment per la democr\u00e0cia real del 2011 no havia ofert. La gent ens demana protecci\u00f3 i la centralitat del treball. S\u00e9 que s\u00f3n coses molt impopulars, per\u00f2 \u00e9s el que penso. Tamb\u00e9 el moviment ecologista haur\u00e0 de ser necess\u00e0riament no post-treball, sin\u00f3 promotor d\u2019una nova forma de treballar. Perqu\u00e8 en un m\u00f3n en crisi energ\u00e8tica, la necessitat del treball manual no desapareixer\u00e0, sin\u00f3 tot el contrari. Cal conceptualitzar l\u2019ecologisme com a nou laborisme. Estem anant cap aqu\u00ed. La vict\u00f2ria d\u2019Ayuso \u00e9s una vict\u00f2ria laborista per\u00f2 des de la dreta. L\u2019humus instintiu dels seus vots \u00e9s laborista, igual que darrera de Trump hi havia classe obrera. Tamb\u00e9 Salvini, des de la dreta, apel\u00b7la al treball. I tenen ra\u00f3; no en com ho presenten, per\u00f2 s\u00ed en que la clau \u00e9s aquesta. Sanders ho havia vist molt b\u00e9, ell des de l\u2019esquerra. I Biden ho est\u00e0 veient ara i tamb\u00e9 t\u00e9 ra\u00f3: est\u00e0 posant el treball al centre i est\u00e0 fent autocr\u00edtica.<\/p>\nJordi Mir:\u00a0<\/strong>Aix\u00ed com el Giaime deia que pensava com jo fa cinc anys, i perqu\u00e8 no sembli que jo vaig cinc anys endarrerit, vull aclarir que jo no he entrat en cap judici de valor. Posats a opinar, jo analitzo molt el 15-M des de la perspectiva \u00e8tica i la necessitat de fer pol\u00edtica d\u2019una altra manera, i crec que les expressions institucionals s\u2019han quedat molt lluny d\u2019oferir el que necessit\u00e0vem. Per\u00f2 sobre el treball, jo ja l\u2019hi dono molt de pes. Per\u00f2 tinc m\u00e9s aviat la impressi\u00f3 de qu\u00e8 en aquell moment era dif\u00edcil que les coses anessin d\u2019una altra manera. I pensant en el futur, aix\u00ed com potser el cicle hist\u00f2ric est\u00e0 tancat, el cicle de la mobilitzaci\u00f3 crec que no del tot: queden vestigis en la via institucional i en la dels moviments, i \u00e9s interessant plantejar com aprendran d\u2019aquesta experi\u00e8ncia. En el fons, el 15-M \u00e9s una gran utopia i la feina que tenim \u00e9s concretar les utopies. Aprendrem de la centralitat del treball? Podem aprofitar encara l\u2019impuls del 15-M per transformar all\u00f2 que ara s\u00ed veiem?<\/p>\nFuente: http:\/\/revistatreball.cat\/entrevista-a-giaime-pala-i-jordi-mir\/<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Molts articles i actes commemoren i analitzen els deu anys del 15-M, esclat social i clam democr\u00e0tic, real i generacional,<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":9887,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[1707],"class_list":["post-9886","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-izquierda-a-debate","tag-15-m"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9886","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=9886"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/9886\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/9887"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=9886"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=9886"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=9886"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}