{"id":1811,"date":"2025-09-02T08:00:48","date_gmt":"2025-09-02T06:00:48","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/?p=1811"},"modified":"2025-09-02T08:01:18","modified_gmt":"2025-09-02T06:01:18","slug":"per-que-no-ens-parlen-de-manuel-sacristan-por-jordi-mir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/?p=1811","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 no ens parlen de Manuel Sacrist\u00e1n?, por Jordi Mir"},"content":{"rendered":"
AUTOR: Jordi Mir. Doctor en humanitats, professor a la Facultat d\u2019Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i de Sociologia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Membre del Centre d\u2019Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l\u2019Observatori del Sistema Universitari.<\/h5>\n
FUENTE ORIGINAL: https:\/\/naciodigital.cat\/opinio\/per-que-no-ens-parlen-de-manuel-sacristan.html<\/a><\/h5>\n

———-<\/p>\n

Quan va morir Manuel Sacrist\u00e1n Luz\u00f3n un conjunt de c\u00e0rrecs civils van ser presents en els actes de comiat.<\/strong> Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona en aquell moment; dos ministres del govern espanyol: Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall, d\u2019Educaci\u00f3, i Ernest Lluch, de Sanitat; tres consellers de la Generalitat: Joan Guitart, d\u2019Educaci\u00f3, Joan Hortal\u00e0, d\u2019Ind\u00fastria, i Joan Rigol, de Cultura…\u00a0Va morir el 27 d\u2019agost de 1985. Aquest any recordem els 40 anys de la seva mort i, especialment, el centenari del seu naixement el 5 de setembre de 1925.<\/p>\n

Si valor\u00e9ssim la rellev\u00e0ncia d\u2019una persona per les personalitats p\u00fabliques<\/strong> que assisteixen al seu comiat, alg\u00fa conclouria r\u00e0pidament que Sacrist\u00e1n havia de ser una figura important. Aix\u00f2 no obstant, \u00e9s possible, que la majoria de persones que llegeixin aquest article no s\u00e0piguen qui \u00e9s Manuel Sacrist\u00e1n. Com \u00e9s que no ens acostumen a parlar de Manuel Sacrist\u00e1n? Com \u00e9s que no forma part dels nostres temaris educatius, del debat p\u00fablic…? Ja no \u00e9s rellevant pel nostre present?<\/p>\n

\u201cJo no s\u00e9 per qu\u00e8 necessitava Manolo ser tan marxista i tan anal\u00edtic, despr\u00e9s, i tan moralista i tan ecologista<\/strong> \u2014perqu\u00e8 necessitava, en definitiva, ser-ho tan o tot\u2014. El que s\u00ed que s\u00e9 \u00e9s que no va haver-hi en el seu pensament, en la seva actitud, un punt de facilitat o de condescend\u00e8ncia i que aix\u00f2 el va constituir, per a la gent de la meva generaci\u00f3, en un s\u00edmbol intel\u00b7lectual i moral\u201d. Aix\u00ed s\u2019expressava el fil\u00f2sof Xavier Rubert de Vent\u00f3s, i en aquell moment diputat al Congr\u00e9s pel Partit dels Socialistes de Catalunya, a les p\u00e0gines de La Vanguardia<\/em> poc despr\u00e9s de con\u00e8ixer la seva mort.<\/p>\n

Manuel Sacrist\u00e1n va rebre aquestes atencions institucionals per la rellev\u00e0ncia de la seva actuaci\u00f3 durant la dictadura franquista i pel seu pensament<\/strong>. Va ser un militant a la clandestinitat des del PSUC, va impulsar el moviment universitari que es va enfrontar al franquisme i va treballar per crear una universitat i una societat democr\u00e0tiques… Una universitat i una societat m\u00e9s democr\u00e0tiques de les que s\u2019han assolit fins ara. Va ser un comunista que treballava contra les opressions existents, i que tamb\u00e9 q\u00fcestionava els pa\u00efsos que es presentaven com a\u00a0comunistes…<\/p>\n

La seva obra va ser d\u2019una gran rellev\u00e0ncia en el seu temps i ho continua sent avui.<\/strong>Sacrist\u00e1n va ser un pioner de l\u2019ecologisme pol\u00edtic, del pacifisme, del q\u00fcestionament d\u2019una Transici\u00f3 amb importants d\u00e8ficits democr\u00e0tics… Les seves aportacions en aquests \u00e0mbits continuen sent vigents avui per debats que tenim pendents.<\/p>\n

Per qu\u00e8, doncs, avui no forma part dels nostres temaris?<\/strong> Costa imaginar que en pa\u00efsos del nostre voltant, com Fran\u00e7a, Alemanya, Anglaterra…, aquestes persones no formin part dels seus estudis pel conjunt de la poblaci\u00f3. Manuel Sacrist\u00e1n va n\u00e9ixer a Madrid, va passar bona part de la seva vida a Catalunya, a Barcelona. Va poder exiliar-se i viure al marge de la dictadura i va decidir quedar-se i enfrontar-s’hi. Va defensar la llengua i la cultura catalanes i les va reivindicar… Com pot ser que en els nostres temaris, de filosofia per exemple, no hi aparegui<\/p>\n

Rubert de Vent\u00f3s conclou el seu text dient:<\/strong> \u201cLa seva sola pres\u00e8ncia era una apel\u00b7laci\u00f3 al rigor i la responsabilitat. La seva falta ens deixa a tots una mica m\u00e9s lliures per continuar sense fer tot all\u00f2 que haur\u00edem de fer\u201d. Manuel Sacrist\u00e1n era una persona, tamb\u00e9, inc\u00f2moda. Molt inc\u00f2moda. Com s\u00f3n inc\u00f2modes totes les persones que es guien buscant el rigor, la responsabilitat i l\u2019alliberament de les opressions existents. Explicar avui Manuel Sacrist\u00e1n ens hauria de portar a explicar les idees i les actuacions de qui va treballar decididament per aconseguir una democr\u00e0cia que encara no tenim. Explicar Manuel Sacrist\u00e1n avui ens hauria de portar a explicar les idees i les actuacions de qui va treballar decididament per fer front a la situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica que vivim. Explicar Manuel Sacrist\u00e1n avui es portaria a parlar de qui raona argumentadament que\u00a0necessitem un canvi de societat decidit, que tamb\u00e9 incorpori el pacifisme com a via d\u2019actuaci\u00f3 per resoldre els nostres conflictes i per aconseguir les transformacions…<\/p>\n

Manuel Sacrist\u00e1n va ser i continua sent inc\u00f2mode, com les seves idees i propostes,<\/strong>com les persones que van caminar amb ell i van seguir caminant seguint aquestes direccions quan ell ja no hi era… Les seves idees, per\u00f2, avui han aconseguit una acollida que no \u00e9s f\u00e0cil de q\u00fcestionar i negar. Aix\u00f2 no obstant, una cosa \u00e9s dir i una altra fer. Mai tantes persones com ara es declaren ecologistes, ni tants governants. Sacrist\u00e1n en podria estar ben sorpr\u00e8s i, fins i tot, satisfet. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa, cal insistir, que hi hagi coher\u00e8ncia entre dir i fer… Hi ha molta feina imprescindible que espera ser feta. Continuem sabent qu\u00e8 s\u2019ha de fer, com ja deia Rubert de Vent\u00f3s, i massa gent continua sense fer-la. I la principal responsabilitat \u00e9s de qui no la fa des dels governs.<\/p>\n

Hi ha qui s\u00ed que ens parla de Sacrist\u00e1n, i aquest centenari ho ha demostrat un altra vegada<\/strong>. Qui en vulgui m\u00e9s que no deixi de consultar all\u00f2 que es recull a Espai Marx<\/a>, a La Fundaci\u00f3 Neus Catal\u00e0<\/a>\u00a0o a l\u2019espai web del Centenari<\/a>; i, si vol, que vingui a la Festa Realitat del 4 d\u2019octubre<\/a>\u00a0o al Simposi que li dedicar\u00e0 la C\u00e0tedra Ferrater Mora<\/a>… I segur que hi haur\u00e0 m\u00e9s propostes per continuar fent-lo present.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

AUTOR: Jordi Mir. Doctor en humanitats, professor a la Facultat d\u2019Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":1813,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[66],"tags":[],"class_list":["post-1811","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comentarios"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1811","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1811"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1811\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1812,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1811\/revisions\/1812"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1813"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1811"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1811"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/sacristan\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1811"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}