Dones i revolució : 1917-2017. Cent anys de la revolució russa – Lydia Tuà, Núria Bergé
En el marc d’aquestes jornades de debat i commemoració del centenari de la revolució russa, avui centrarem el focus en el paper de la dona a la revolució i, molt especialment, en els canvis profunds, socials i polítics, en la condició de la dona que aquesta va propiciar.
És necessari remarcar que , tot i que les dones han estat evidentment sempre subjecte històric, encara avui som, sovint, un subjecte ocult. La historiografia clàssica- el positivisme- va centrar la seva mirada en els poderosos, posteriorment la història social- en les seves diferents tendències- ha enfocat la seva mirada cap a les classes populars, les seves condicions de vida, el moviment obrer… Alguns historiadors afirmen que un dels canvis radicals del segle XX ha estat l’alliberament de la dona ( si més no a les societats occidentals)… Fa doncs molt poc que la recerca aborda la història també des de la perspectiva de gènere, una perspectiva que ens pot permetre un enfoc global que no oblidi la meitat de la població.
Justificar l’anterior afirmació, resulta fàcil… agafem els llibres de text… quin situa a Olimpe des Gouges i el seu paper , el 1792, en la redacció de la Declaració de drets de la dona i la ciutadana? Agafem les principals obres de divulgació sobre la Revolució russa… els buits són evidents.
Constatem també que aquesta ocultació s’està començant a produir al reduir el pes en els programes d’ensenyament de determinats episodis històrics que es consideren tancats, fracassats i sense transcendència….Això és el que està passant amb la revolució russa. El fracàs del model soviètic, l’hegemonia actual del capitalisme neoliberal orienta a dedicar poc temps a una revolució que, partint d’una ideologia emancipatòria, va trasbalsar el món i sense la qual no es pot entendre el segle XX.