Indigneu-vos! – Stéphane Hessel

Descarga (PDF)

«Jo també vaig néixer el 1917. Jo també estic indignat. També vaig viure una guerra. També vaig suportar una dictadura. Igual que a Stéphane Hessel, m’escandalitza i indigna la situació de Palestina i la bàrbara invasió de l’Iraq. Podria aportar més detalls, però l’edat i l’època són suficients per mostrar que les nostres vivències han succeït al mateix món. Parlem en la mateixa ona. Comparteixo les seves idees i em fa feliç poder presentar a Espanya la crida d’aquest brillant heroi de la Resistència francesa, posteriorment diplomàtic en actiu en moltes missions d’interès, sempre a favor de la pau i la justícia.
INDIGNEU-VOS! és un crit, un toc d’atenció que interromp el tràfic del carrer i obliga a aixecar la vista als reunits a la plaça. Com la sirena que anunciava la proximitat d’aquells bombarders: una alerta per no baixar la guàrdia.
Al principi sorprèn. Què passa? De què ens alerten? El món gira com cada dia. Vivim en democràcia, en l’estat de benestar de la nostra meravellosa civilització occidental. Aquí no hi ha guerra, no hi ha ocupació. Això és Europa, bressol de cultures. Sí, aquest és l’escenari i el seu decorat. Però de debò estem en una democràcia? De debò sota aquest nom governen els pobles de molts països? O fa temps que s’ha evolucionat d’una altra manera?
Actualment a Europa i fora d’ella, els financers, culpables indiscutibles de la crisi, han salvat ja el clot i prossegueixen la seva vida com sempre sense grans pèrdues. En canvi, les seves víctimes no han recuperat el treball ni el seu nivell d’ingressos. L’autor d’aquest llibre recorda com els primers programes econòmics de França després de la segona guerra mundial incloïen la nacionalització de la banca, encara que després, en èpoques de bonança, es va anar rectificant. En canvi ara, la culpabilitat del sector financer en aquesta gran crisi no només no ha conduït a això; ni tan sols s’ha plantejat la supressió de mecanismes i operacions d’alt risc. No s’eliminen els paradisos fiscals ni s’escometen reformes importants del sistema. Els financers amb prou feines han suportat les conseqüències de les seves bestieses. És a dir, els diners i els seus amos tenen més poder que els governs. Com diu Hessel, “el poder dels diners mai havia estat tan gran, insolent, egoista amb tots, des dels seus propis serfs fins a les més altes esferes de l’Estat. Els bancs, privatitzats, es preocupen en primer lloc dels seus dividends, i dels altíssims sous dels seus dirigents, però no de l’interès general”
INDIGNEU-VOS!, els diu Hessel als joves, perquè de la indignació neix la voluntat de compromís amb la història. De la indignació va néixer la Resistència contra el nazisme i de la indignació ha de sortir avui la resistència contra la dictadura dels mercats. Hem de resistirnos al fet que la carrera pels diners domini les nostres vides. Hessel reconeix que per a un jove de la seva època indignar-se i resistir-se va ser més clar, encara que no més fàcil, perquè la invasió del país per tropes feixistes és més evident que la dictadura de l’entramat financer internacional. El nazisme va ser vençut per la indignació de molts,
però el perill totalitari en les seves múltiples variants no ha desaparegut.
Ni en aspectes tan basts com els camps de concentració (Guantánamo, Abu Gharaib), murs, tanques, atacs preventius i “lluita contra el terrorisme” en llocs geoestratègics, ni en altres molt més sofisticats
i tecnificats com la mal anomenada globalització financera.
INDIGNEU-VOS!, repeteix Hessel als joves. Els recorda els assoliments de la segona meitat del segle XX en el terreny dels drets humans, la implantació de la Seguretat Social , els avanços de l’estat de benestar, al mateix temps que els assenyala les actuals reculades. Els brutals atemptats de l’11-S a Nova York i les desastroses accions empreses per Estats Units com a resposta als mateixos, estan marcant el camí invers. Un camí que en la primera dècada d’aquest segle XXI s’està recorrent a una velocitat alarmant. D’aquí l’alerta de Hessel als joves. Amb el seu crit els està dient: “Nois, compte, hem lluitat per aconseguir el que teniu, ara us toca a vosaltres defensar-ho, mantenir-ho i millorar-ho; no permeteu que us ho arrabassin”.
INDIGNEU-VOS! Lluiteu, per salvar els assoliments democràtics basats en valors ètics, de justícia i llibertat promesos després de la dolorosa lliçó de la segona guerra mundial. Per distingir entre opinió
pública i opinió mediàtica, per no sucumbir a l’engany propagandístic. “Els mitjans de comunicació estan en mans de les elits”, assenyala Hessel. I jo afegeixo: qui són les elits? Els que s’han apoderat del que és de tots. I com que és de tots, és el nostre dret haver de recuperar-ho al servei de la nostra llibertat.
No sempre és fàcil saber qui mana en realitat, ni com defensarnos dels abusos. Ara no es tracta d’empunyar les armes contra l’invasor ni de fer descarrilar un tren. El terrorisme no és la via adequada
contra el totalitarisme actual, més sofisticat que el dels bombarders nazis. Avui es tracta de no sucumbir sota l’huracà destructor del “sempre més”, del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre
ens apliquen les retallades.
INDIGNEU-VOS!, sense violència. Hessel ens incita a la insurrecció pacífica evocant figures com Mandela o Martin Luther King. Jo afegiria l’exemple de Gandhi, assassinat precisament el 1948, any de la Declaració Universal dels Drets Humans, de la redacció dels quals va ser partícip el propi Hessel. Com cantava Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEUVOS!» (Prólogo de José Luis Sampedro)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *