Seminari de lectura: Gramsci i la unitat popular. 2ª sessió : El Bienni Roig. Els Consells. L’Ordine Nuovo ( 1919-1920)

Descarga (PDF)

Text i context: Abans de llegir cada text, es important consultar la cronologia. La cronologia està extreta de: Antonio Gramsci, Cuadernos de la Cárcel en castellà, edicions Era, México, 1975, pp. 37-67. Aquí sols he reproduït els dos anys del bienni roig (1919-1920) més anterior i el posterior: 1918-1921, per a ajudar a contextualitzar millor.
Important llegir la introducció de Francisco Fernández Buey al llibre: Antonio Gramsci i Amadeo Bordiga, Debate Sobre los consejos de fábrica, Editorial Anagrama, 1975. També la breu introducció d’Alfonso Leonetti que es publica amb el llibre. Alfonso Leonetti ( 1895-1984), fou un dels fundadors del PCI, nascut a Bari, fill d’una família pagesa, participà de jove en les lluites dels pagesos de la Puglia (regió meridional d’Itàlia) pel repartiment de terres. Es traslladà a Torí, on va participar en la secció torinesa del PSI, al costat de Gramsci, Togliatti i Tasca. Escrivia articles a l’Ordine Nuovo i a l’edició torinesa de l’Avanti. Leonetti fou l’editor de la selecció d’articles sobre els consells obrers que FFB, traduí i publicà en castellà el 1975 ( Roma, Giulio Savelli, 1973). Per això, la seva introducció es particularment important. Un cop fundat el PCI l’any1921, Leonetti fou el primer director del diari l’Unità, fundat el 1924, quan Gramsci ja havia substituït a Bordiga en la direcció del PCI. El 1930, i junt amb Pietro Tresso i Paolo Ravazzoli fou expulsat del PCI per recolzar Trotsqui front Stalin. El mes de juny de 1930, el germà de Gramsci, Gennaro el va visitar a la presó de Turi i, entre d’altres coses li explicà aquestes expulsions, que Gramsci desaprova. Exiliat com estava a França, formà part de la corrent bolxevic-leninista del PSF, però en 1938 no s’adherí a la IV Internacional formada aquell any per Trotsqui. participà en la resistència antinazi en aquell país. Tornat a Itàlia després de la guerra, demanà el reingrés al PCI que li fou atorgat l’any 1962. Des de aquesta data es dedicà a escriure treball sobre la història del
moviment obrer italià i internacional. Cal destacar les seves memòries Un comunista (1895-1930), editades per Feltrinelli l’any 1977. Els articles assenyalats amb (*) formen part de la selecció de Leonetti. Cal contextualitzar de nou ( 1971) l’opció de Leonetti en publicar aquests i no d’altres articles de Gramsci i de publicar-los en confrontació amb els articles de Bordiga. També cal contextualitzar el treball de FFB presentant aquests articles en un context (1975) en que a Espanya començava el debat sobre la transformació de les comissions obreres en sindicat i en que hi havien organitzacions que s’hi oposaven com la OICE i les Plataformes obreres anticapitalistes. (del organizador del seminario, Joan Tafalla)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *